VIATGE AL COR DE LA

MÚSICA:

EL METALL A TARRAGONA

Eva Fernández De la Cruz

2n de batxillerat C

Tutora: Laura Rodríguez

I.N.S. Gabriel Ferrater i Soler

12 de Gener del 2015

3

ÍNDEX

1. Introducció Pàgina 4

2. Breu Introducció al metall Pàgina 7

3. Diari de camp Pàgina 11

3.1 Hobo Pàgina 11

3.1.1 Descripció del grup Pàgina 11

3.1.2 Assajos Pàgina 12

3.1.3 Concerts Pàgina 16

3.1.4 Gravació de la maqueta Pàgina 20

3.1.5 Entrevistes Pàgina 21

3.2 Breaking Silence Pàgina 23

3.2.1 Descripció del grup Pàgina 23

3.2.2 Assajos Pàgina 24

3.2.3 Concerts Pàgina 26

3.2.4 Entrevistes Pàgina 28

3.3 Reunió CastellHell Pàgina 30

4. Comparació de les bandes Pàgina 33

5. Conclusions Pàgina 35

6. Annexos Pàgina 38

7. Webgrafia Pàgina 82

8. Agraïments Pàgina 84

4

1. INTRODUCCIÓ

El propòsit del meu treball és veure com és estar en un grup de música i el

funcionament de tal a partir de les experiències dels membres dels grups

Hobo i Breaking Silence. Després, una recerca de dades objectiva per mitjà

d’un diari de camp, després de passar temps amb ells veient alguns dels

assajos, concerts, gravacions, etc., explicaré les seves vivències que

m'ajudarà a fer una comparació entre ambdós grups.

També m'agradaria mostrar com està el panorama musical de la zona

-concretament el rock i el metall-, quins inconvenients i problemes troben

els joves que intenten obrir-se pas pel món de la música, sobre tot al tocar

un tipus de música que no és la moda actualment.

La meva motivació per a fer aquest treball, ha estat el fet de que tinc

amistat amb membres d'aquests dos grups, conec varies persones que

tenen grups de metall, o són membres d'associacions que organitzen

activitats relacionades amb promoure grups de la zona, i sempre m'he

preguntat com deu ser formar part d'aquest món que tot i que per

Catalunya no és molt conegut, i no és el que mou més a la gent, és molt

complex, i hi ha involucrades més persones de les que sembla.

METODOLOGIA

Per a dur a terme aquest treball, he anat a varis assajos dels grups Hobo,

de Salou, i Breaking Silence, de Tarragona durant l'estiu. Tot i que Breaking

Silence només han assajat dos cops degut a que hi havia membres que han

anat de vacances o han treballat durant l'estiu. També he tingut

l'oportunitat de veure com és una sessió de gravació d'una maqueta, la que

van gravar Hobo al setembre.

En aquest treball he volgut reflectir les coses que he cregut que

caracteritzaven més els assajos i he anotat les coses que m'han cridat més

l'atenció d'aquests. La majoria dels assajos eren sempre el mateix, així que

només he mostrat aquells que m'han semblat que caracteritzaven el que és,

i algun que m'hagi cridat l'atenció. L'assistència als assajos, haver anat a

algun concert que han fet, i una entrevista que he fet a cada grup, és el que

m'ha ajudat a poder fer una part comparativa entre ambdós grups.

5

He fet entrevistes a alguns dels membres d'aquests grups que m'han pogut

dedicar temps, les quals he transcrit als annexos. L'objectiu d'aquestes

entrevistes personals era veure com és per als membres formar part del

món de la música, ja que una cosa és la visió general del grup, les coses

per les que passen junts, i una altra és com es viu individualment, els

problemes que els duen a, de vegades, distanciar-se del grup, com

combinen la seva vida personal i professional o lectiva amb un projecte molt

inestable i insegur com és el de triomfar en el món de la música.

L'associació CastellHell m'ha ajudat a veure una altra faceta del món de la

música, ells organitzen concerts, són una associació no lucrativa que només

tenen un objectiu: promoure grups de metall de la zona i donar-los

l'oportunitat de poder ser escoltats, a l'hora que ofereixen una bona estona

i bona música al públic. Em van concedir una entrevista, que he transcrit als

annexos, i em van deixar anar a la reunió de la junta directiva que va tenir

lloc a finals d'estiu, just quan començaven a preparar un festival pel

desembre, el Reus Metallfest III.

Durant el Reus Metallfest III es van dur a terme activitats, una d'elles era la

masterclass que donava l'antic bateria de Hobo, en Nil Rom, però degut a

un canvi d'última hora que va fer, sense previ avís i sense que l'organització

n'informés, no vaig arribar a l'hora. En canvi, em vaig trobar amb una

masterclass molt interessant sobre cant gutural que he afegit als annexos.

En aquell moment vaig poder localitzar en Nil que encara estava per allà, i

em va explicar que a ell també li havien dit a última hora, i que si hagués

tingut temps m'hauria avisat, ja que ell sabia que volia anar-hi per prendre

notes per fer aquest treball, així que em va dir que com la seva mare l'havia

gravat en vídeo intentaria enviar-me-la. Al final no ho va poder fer, ja que

va tenir uns problemes amb el seu ordinador.

Però abans de ficar-me a treballar en aquest camp, m'he informat sobre la

historia del metall mirant el documental Metal: A Headbanger's Journey, i

buscant informació per internet. He resumit tot el que he trobat interessant

i orientatiu, en una introducció al metall que es troba a continuació.

6

7

3. BREU INTRODUCCIÓ AL METALL

Per entendre aquest Treball de Recerca i les referències que hi ha a

aspectes històrics, estètica, subgèneres musicals, etc., he decidit crear

aquesta introducció al metall, on explicaré les coses bàsiques que algú que

no estigui gaire familiaritzat amb aquest entorn i aquesta música no es

perdi quan llegeixi el treball.

HEAVY METAL

Ens trobem a finals dels anys 60 al Regne Unit. Dins de l'escena del Rock, el

més dur que trobem és el Hard Rock. Tot i així hi ha grups que comencen a

anar una mica més enllà. Led Zeppelin i Deep Purple, són dos exemples de

bandes que tot i pertànyer al gènere de Hard Rock, van començar a tenir un

estil una mica més agressiu, que va aplanar el camí al primer grup i icona

eterna del Heavy Metal: Black Sabbath.

Tot i ésser els creadors indiscutibles del Heavy Metal, no va ser fins que en

una entrevista per la revista Rolling Stones, el periodista va anomenar el

Heavy Metal. Al principi no sabien de què parlava, i els hi va dir que tothom

deia que havien inventat aquest nou estil de música. Així ho explica Tony

Iommi, el guitarrista de Black Sabbath al documental Metal: A Headbanger’s

journey.

Però què diferencia el Heavy Metal del Hard Rock? Què va fer d'especial

Tony Iommi per a revolucionar el món de la música?

Segons el periodista John Pareles del New York Times: «en la taxonomia de

la música popular el Heavy Metal és una de les principals subespècies del

Hard Rock, una raça amb menys síncope, menys Blues, més talent per a

l'espectacle i més força bruta»

Tony Iommi diu que els riffs que va crear amb Black Sabbath són el que ell

creu que va definir la banda, que a ells els hi va encantar la sensació que

els hi produïa, sonava com a demoníac, i això els va atraure molt.

Aquest so demoníac que anomena Iommi, és el conegut com a tritó; el si

bemoll.

Durant segles aquesta ha estat considerada la nota del diable, degut a la

sensació que provoca, a l'excitació que sent aquell qui ho escolta. Però

8

també s’hi ha associat, ja que es el so que suposadament s'emetia al

invocar-lo.

El so que caracteritza el Heavy Metal, i també els altres subgèneres de

metall, només es pot aconseguir amb una guitarra elèctrica amb bona

amplificació i distorsió, i un so de baix i bateria molt forts.

Per altra banda, el cantant també és una peça fonamental per aconseguir

aquest estil agressiu. Ha de tenir una veu molt potent, i normalment molt

aguda com la de Steven Tyler (Aerosmith), Bruce Dickinson (Iron Maiden).

Amb el temps, però també han triomfat veus greus com la de Lemmy

Kilmister (Motörhead). No poden haver-hi veus meloses al món del metall,

és incompatible. Musicalment parlant, hem de tenir en compte que el Heavy

Metal va definir el metall en si, per tant, els altres subgèneres seguiran el

mateix patró, sempre canviant alguna que altra cosa.

Segons els autors Mick Berry i Jason Gianni; «El bateria requereix una

quantitat excepcional de resistència, una velocitat considerable, una

coordinació i una destresa absoluta per tocar els patrons enrevessats del

metall».

Per tant, ens trobem davant d'un estil de música que va començar quelcom

tant gran que ha generat desenes de subgèneres dins del metall.

Durant aquest treball, apareixeran termes -la majoria anglicismes- els

quals, si no s'està familiaritzat amb l'entorn del metall, no s'entenen. Per a

facilitar la comprensió de les entrevistes, he volgut crear un petit glossari:

Blacker: Fa referència a estils musicals com el Black Metal o el Death Metal

d'entre altres.

Blastbeat: Figura rítmica a base de semicorxeres tocat molt ràpid i dividit

uniformement entre els diferents elements de la bateria.

Death Metal: És un subgènere del metall caracteritzat per la seva

agressivitat i per l'ús de veus guturals, combinades amb una gran velocitat

en l'execució i freqüents canvis de temps. Una altra característica

destacable és la seva temàtica de violència explícita, sovint relacionada amb

tòpics com l'assassinat i el gore.

9

Down-Tempo: Canvi sobtat d'una melodia amb un ritme molt ràpid a un de

molt més lent.

Headbanging: El headbanging és un tipus de moviment que consisteix en la

sacsejada violenta del cap al ritme de la música, en general en el Heavy

Metal.

Masterclass: Una masterclass és una classe donada als estudiants d'una

disciplina en particular per un expert d'aquesta disciplina, en general la

música, però també la pintura, el teatre, qualsevol de les arts, o en

qualsevol altra ocasió en què s'estan desenvolupant habilitats.

Metalcore: El metalcore (acrònim de metal hardcore) és un gènere

musical que combina elements propis del hardcore punk i de diversos

subgèneres de la música metal

Mosh-pit: El mosh-pit és el cercle dins del qual la gent fa un mosh.

Mosh: El Mosh (o moshing) és un tipus de dansa en els participants salten,

fan acrobàcies i xoquen violentament uns amb altres al ritme de la música.

Sol estar associat amb estils musicals "agressius".

Power Metal: El Power Metal, és un subgènere del Heavy Metal creat

a Alemanya i Escandinàvia. Com gairebé tots els subgèneres del Heavy

Metal, el Power Metal és difícil de caracteritzar. Hi ha gent que entén per

Power Metal una cosa, mentrestant, altres el divideixen en diversos

subgèneres, però es reconeix que hi ha dues grans variants del Power

Metal: la gamma europea i la gamma nord-americana.

Riff: En la música, un riff és una frase que es repeteix sovint, normalment

executada per la secció d'acompanyament.

En una crònica sobre un concert de Breaking Silence, es fa servir el

concepte Speed-thrash, amb el que l'autor vol dir que el grup barreja trets

del Thrash Metal i el Speed Metal.

Speed Metal: El Speed Metal és un subgènere del Heavy Metal, originat

entre finals dels anys 70 i principis dels 80 a causa de la influència dels

ritmes ràpids del Heavy Metal al Heavy Metal tradicional.

10

Thrash Metal: El Thrash Metal és un subgènere del Heavy Metal que es

caracteritza més en general pel seu ritme ràpid i agressiu. Les cançons del

Thrash Metal solen utilitzar ritmes percussius ràpids, registres

baixos riffs de guitarra, superposats amb un estil avantguardista de

guitarra. Líricament, les cançons Thrash Metal tracten sovint de qüestions

socials, sovint usant un llenguatge directe i de denúncia. Es sol dir, per

Catalunya, que el Thrash Metal té molta "tralla", referint-se al ritme.

Underground: Quelcom de baix nivell. Que té mala fama.

11

4. DIARI DE CAMP

4.1 HOBO

4.1.1 Descripció del grup

Hobo és un grup de Hard Rock i Heavy Metal format el 2013 a Salou.

Durant el seguiment que he fet amb ells, estava format pels guitarristes Ian

Leonel Taglialavore, Jan Paelink, el cantant Fran Melero, el baixista Gastón

Méndez, i el bateria Nil Rom. En Nil ha estat amb ells des del Juny fins el

Novembre del 2014. Va decidir unir-se a ells mentre trobaven un altre

bateria ja que havien fet fora a l’antic degut a problemes entre ells.

Ara ja n'han trobat un de nou, Adri "Punky".

També durant aquest estiu han estat assajant al Casal de joves Masia Tous

de Salou, tot i que ara han trobat un local millor i amb un lloguer més barat

a Tarragona.

12

4.1.2 ASSAJOS

9 de Juny del 2014

M'avisa en Jan, el guitarrista de Hobo de que avui fan una prova a un noi

per veure si l'agafen de bateria. Agafo l'autobús i me'n vaig a Salou a la

Masia Tous, o Casal de Joves, el lloc on assagen.

Arribo allà i em presenta el Ian, l'altre guitarrista. Ell i el cantant són els

únics que encara no

coneixia. També hi ha la

Nídia, la novia del Jan, i el

Pau, un amic d'ells.

Es posen a afinar els

instruments mentre

esperen a que arribin en

Fran, el cantant, i el Nil, el

potencial nou bateria.

Comencen a tocar algunes

de les seves cançons, i

s'adonen de que no van els aguts d'un dels altaveus de la sala, ni els greus

de l'altre.

En Jan, que és el que més n'entén d'aparells electrònics mira d'arranjar-ho,

però no pot.

Passa una hora i en Nil encara no ha arribat. Em comenten que el seu pare

no l'havia deixat anar a

tocar amb ells fins

aleshores, perquè volia

que acabés primer les

classes, que és bastant

estricte amb el tema dels

estudis i que els preocupa

que quan acabi l'estiu que

és quan tindran més

concerts i activitat com a

13

grup, no hi pugui anar. Sento que la Nídia comenta alguna cosa sobre que

és per l'edat.

Estranyada els pregunto l'edat del noi, i em diuen que té 14 anys. Al principi

penso que estan bojos. Com volen que un noi de 14 anys que gairebé no

deu saber agafar les baquetes els segueixi el ritme? L'Ian, al veure la meva

cara de desconcert absolut m'esclareix que porta tota la vida tocant la

bateria i que és un dels millors de Catalunya. Segueixo sense estar del tot

convençuda, però al cap i a la fi és el seu grup, ells sabran.

Per fi arriba en Nil. Se'l veu bastant tímid, però amb ganes de començar.

Així que li donen la benvinguda i decideixen començar a veure com funciona

la cosa.

Uns segons després em penedeixo d'haver jutjat al Nil abans d'hora. De

seguida s'enganxa a la cançó sense haver-la escoltat mai, i tot i que comet

algun error a causa de la desconeixença de la cançó, li dona un ritme

diferent en algunes parts que deixa bocabadats a la resta, i fins i tot

decideixen fer alguns canvis per poder incorporar les idees d'en Nil.

Es passen la resta de l'assaig tocant "Balada Gitana", la cançó amb la que

han començat desprès de la incorporació del Nil, fins que arriba el seu pare

a buscar-lo.

El pare baixa a la sala d'assaig per parlar amb els nois, i decideixen que el

Nil es queda al grup fins que ells trobin un bateria fix.

14

2 de Juliol del 2014

Arribo a la Masia Tous i em trobo el Ian, el Pol i el germà del Ian intentant

obrir la porta de la sala d'assaig passant una corda de guitarra per la ranura

que hi ha entre la porta i el marc. No poden obrir amb la clau que tenen.

M'expliquen que no és la primera vegada que aquella clau els deixa penjats

i fan servir aquest estrany però efectiu sistema per obrir la porta. Es veu

que els que porten el centre estan de vacances i no poden demanar cap

altra clau.

Finalment aconsegueixen obrir la porta. Arriben el Jan i la Nídia i al cap

d'una estona el Nil. Avui no hi seran ni en Fran ni en Gastón.

Després d'un parell d'hores d'assaig, pleguen.

15

27 d'Agost del 2014

Avui torno a un assaig de Hobo, feia dies que no assajaven tots junts, i ahir

em va avisar en Jan de que avui hi serien tots. Arribo a la masia tous i em

trobo amb el Ian i la seva novia, la Júlia, preparant les coses. Al cap d'una

estona arriba en Jan.

Comenten que no creuen que vingui ningú més al final.

Aprofiten que només son ells dos, per compondre alguna cosa.

Al cap d'una estona decideixen descansar una mica, i aprofito per fer-los-hi

un parell de preguntes sobre el concert que van fer a Andén Zero.

Com us sentiu desprès del fracàs del festival Andén Zero?

IAN: Estem molt enfadats per com ho van muntar tot. Altres anys ha estat

bé, i quan ens van preguntar si hi volíem tocar, vam acceptar encantats.

Però no ens imaginàvem que acabaria així la cosa. A part de que aquest any

no han donat beguda als que participàvem, així com altres anys teníem allà

un munt de coses de franc, només ens van donar un parell de tiquets gratis

per a que agaféssim la beguda a la barra. A més, vam deixar un parell

d'ampolles en un congelador al backstage, i ens les van robar.

JAN: Si, ens posen al cartell com a reclam, però desprès ens fan quedar

malament tocant el que havíem preparat a les proves de so. El pobre Nil,

que era el seu primer concert amb nosaltres, va fer un parell d'errors.

Nosaltres ens vam adonar, però els que ens van venir a veure diuen que no

es va notar, però va ser perquè no ens sentia bé i es va perdre un parell de

cops.

IAN: I la meva guitarra no es sentia gens. Hi va haver un moment que vaig

flipar, perquè de cop i volta el baix del Gastón va començar a sonar un

munt. Però estem molt indignats, no tornarem. No sé si ens tornaran a

convidar, però no hi pensem tornar.

Heu tingut mai algun altre problema a l'hora de tocar com us va

passar l'altre dia?

JAN: No, mai.

16

4.1.2 CONCERTS

CONCERT ANDÉN ZERO

Andén Zero és un projecte impulsat per la

conselleria de joventut de Salou, juntament amb

l'associació MAS (Músics Associats de Salou) que

porta ja vuit anys en marxa. És un festival que dura

tres dies (tot i que aquest any s'ha reduït a dos per

manca de pressupost), on només hi poden

participar grups on com a mínim un dels integrants

sigui de Salou, amb la finalitat de donar-los-hi

l'oportunitat de donar-se a conèixer. Aquest any,

han tornat a convidar a Hobo per a que hi toquin.

Cap a quarts de 4 de la tarda comencen a fer les

proves de so, ho deixen tot arreglat per poder tocar. De moment tot va bé.

Tot i que ells no toquen fins les 12 de la nit, en Jan, en Gastón i el Ian es

queden per allà. El Nil se'n va a casa seva a Cambrils, i el Fran també

marxa.

Avui és un dia important pel Nil, és el primer concert que fa amb un grup de

música. Ell està acostumat a tocar davant d'un públic, però només ell i la

seva bateria, així que està una mica nerviós, i amb el poc temps que fa que

està al grup, té certs dubtes sobre si farà alguna errada, per culpa de la

poca pràctica i costum.

Cap a les 10 de la nit arriba en Fran, però s'atura el concert, a causa de la

pluja. Com que plou i no està tocant, la gent comença a marxar. Al cap

d'una estona deixa de ploure, i decideixen seguir amb els concerts. Arriba

en Nil, i quan comença a tocar el grup que va abans de Hobo, se'n van tots

al backstage a preparar-se i practicar una mica abans de sortir a l'escenari.

A les 12, comencen a muntar els seus equips a l'escenari amb l'ajuda

d'alguns membres de l'organització de l'esdeveniment. Mentrestant surt un

DJ i uns animadors, per no deixar aquell espai de temps buit.

Quan estan ja preparats, surten tots, i comencen a tocar. Però alguna cosa

va malament, no es sent bé al Fran, i el Nil fa cara de perdut. Acaben la

17

primera cançó i el Fran es presenta a ell i al grup, amb la mala sort de

començar amb un "¡Buenas noches, Garage!", els nervis i el costum de

tocar sempre allà li han jugat una mala passada. Després es disculpa, i ho

torna a intentar, aquest cop amb un "¡Buenas noches, Salou!".

Segueixen tocant, aquest cop tampoc es sent bé al Fran. El Ian deixa de

tocar un segon i li diu quelcom a algú de l'organització, es torna a

incorporar, però sembla mosquejat. Llavors m'adono que a ell no se'l sent.

Intenta arranjar-ho recol·locant el cable de la guitarra, però no serveix de

res.

Quan acaben el segon tema, el Fran presenta el Nil al públic, i aquest

aprofita per fer un solo de blastbeat com a presentació, que deixa el públic

bocabadat.

Aprofiten llavors per arreglar el problema de la guitarra del Ian. Durant el

tercer tema, de cop i volta (suposo que al intentar arranjar els problemes

de so), el volum del baix puja moltíssim, i es sent per sobre de les

guitarres. Veig que el Jan es posa a tocar de cara al Nil i li comenta alguna

cosa. Es posen ell i el Gastón al costat del Nil una estona, i li van fent

senyals de tant en tant. Cap al final de la cançó, comença a plovisquejar

una mica, però quan comencen amb la següent, la pluja cada cop és més

intensa, i els diuen que deixin de tocar. Sense fer-los cas, segueixen, ja que

no troben professional deixar una cançó a mitges.

Es posen a recollir els equips corrents, i demanen ajuda als amics. Els ajudo

jo també a dur cables cap al backstage.

Quan s'asseguren de que ho tenen tot i que res s'ha mullat fins al punt

d'estar fet malbé, es queixen als de l'organització pel que ha passat.

En un primer moment penso que potser està una mica fora de lloc queixar-

se perquè hagi plogut, però el Ian m'explica que aquest és el cinquè any

que toca a Andén Zero, i que cada any plou. Cada any es queixen i

demanen que posin una tela que cobreixi encara que sigui l'escenari, ja que

si saben que cada any plou per aquestes dades, és lleig que arrisquin la

seguretat dels músics, els quals es podrien electrocutar, i els instruments i

equips que es podrien fer malbé, i son bastant cars. El pare del Ian es posa

a discutir amb els de l'organització sobre lo malament muntat que ho han

tingut aquest any, perquè a més, al posar al DJ abans de que toquessin ells,

18

han tocat alguna cosa, que és el que ha fet que no hagi sonat res bé durant

el concert, i ells li contesten que no es queixi. Intenten canviar de tema i li

retreuen haver trobat al seu fill jugant al futbolí de la Masia Tous, a hores

que no es podia, cosa que ell nega, al·legant que no li agrada jugar al

futbolí, i es queixa de que no té res a veure això amb el que ha passat

aquesta nit

Com ja ho han recollit tot, estan enfadats amb com els han tractat, i la gent

ha marxat, decideixen anar-se'n ells també.

19

Concert Reus Metallfest III

No va ser fins a últim moment que van oferir a Hobo tocar al festival Reus

Metallfest III, degut a la baixa del grup Godmode. No era sorpresa que els

avisessin a ells, de fet, a la reunió de la junta de CastellHell, es va sentir el

seu nom com a possibles candidats a sortir a tocar.

Aquest va ser el primer concert amb l'Adri com a nou bateria, i vaig sentir

comentaris de gent que es preguntaven si arribaria al nivell, ja que feia poc

temps que estava amb el grup. Tot i que no hi havia molta gent, degut a

l'hora que va començar la seva actuació, cap a les 8 del vespre, la cosa es

va començar a animar a mida que anaven tocant. L'Adri ho va fer molt bé, i

el públic va estar

encantat amb la

música. Em va

sorprendre que en

un parell

d'ocasions el Fran

va enfocar amb el

micròfon al públic

per tal de que

cantessin les parts

de les tornades

d'alguna que altra

cançó, i es van sentir moltes veus contestant amb molta energia.

El resultat el podem veure reflectit en aquesta crònica de la revista on-line

Satan Arise, que diu: "Els següents a sortir a escena van ser Hobo qui van

animar molt al públic assistent. Banda formada fa pocs anys amb un

peculiar estil rock i Heavy Metal. La comunicació de Hobo amb el públic del

Reus Metall Fest III va ser excel·lent. Temes molt ben elaborats, carregats

de riffs i solos autèntics semblants als de l'època més salvatge del Hard

Rock. Els nois de Hobo efectuar un concert molt mogudet i rocker.

S'ha fet notable el progrés i la maduresa com a banda durant el seu temps

en actiu per fer coses molt interessants en els dies vinents ja que no els

falta carisma i personalitat."

20

4.1.3 GRAVACIÓ DE LA MAQUETA

9 d'Octubre del 2014

Avui em desplaço a El Vendrell amb els de Hobo per veure com és una

sessió de gravació d'una maqueta.

Arribem a una casa a la qual el propietari hi ha muntat un estudi de

gravació al garatge. Ho té tot insonoritzat i amb molt bons equips de

gravació. També hi té instruments, però de totes formes ells s'enduen els

seus.

M'expliquen que aquest home es va posar en contacte amb el Ian a través

de facebook a principis d'estiu, perquè va veure que tenia un grup, i li va

proposar de gravar al seu estudi. Ell els hi va comentar a la resta del grup i

van decidir de fer-ho més endavant, quan tinguessin més diners i el Nil

conegués millor les cançons.

L'idea del grup era gravar les cançons de la maqueta a mesura que

tinguessin els diners per a pagar-la, però el propietari de l'estudi, l'Òscar,

els diu que si ho graven en dies molt distants en el temps, la configuració

de les taules de mescla pot variar una mica -perquè no sempre ho pot posar

tot exactament igual com estava- i esguerrar les cançons. Així que els

proposa gravar-ho tot de cop i que li vagin comprant les cançons a mida

que puguin.

Com el Nil tarda molt en arribar i ja ho han muntat tot, decideixen

començar a gravar el baix, però al cap d'un parell de cançons apareix el Nil.

Es fica dins de la sala de gravació que està insonoritzada, i nosaltres el

veiem rere un vidre. Comencen gravant Candy Killer. En Jan i el Gastón la

toquen dins de l'estudi i el Nil els sent a través d'uns auriculars. El Ian ha

d'estar donant-li indicacions perquè el Nil s'embala tota l'estona i de

vegades encara s'equivoca.

Segueixen gravant bateria fins gairebé les deu de la nit i decideixen que

continuaran un altre dia.

21

4.1.4 ENTREVISTA AL GRUP

Com us vau conèixer?

IAN: Jo i l'antic bateria, el Joel, érem amics. Jo sabia tocar la guitarra i ell

volia aprendre a tocar la bateria, així que vam començar a fer algunes

covers de grups que ens agradaven com AC/DC, Metallica, Guns n' roses...,

fins que vam pensar que seria bona idea formar un grup. Vam trobar el

Gastón, el baixista, amb qui vam seguir amb les covers. Hi havia un altre

guitarrista llavors, però va marxar. Llavors vam conèixer en Jan, i es va unir

a nosaltres.

I el cantant?

IAN: Ah, si! En Fran. Va ser bastant curiós. Estàvem un dia aquí assajant,

quan va obrir la porta un noi i ens va preguntar què tocàvem. Li vam dir

que fins aleshores havíem estat fent covers de Heavy Metal i Hard Rock (de

fet vam fer fins i tot un concert de covers). Li va agradar la idea, així que va

agafar el micròfon i es va posar a cantar amb nosaltres.

Què vol dir Hobo? Per què aquest nom?

IAN I JAN: No teníem un nom en concret, un dia estàvem junts i se'ns va

ocórrer la idea de dir-nos Hobo, ja que ens identifiquem una mica amb ells.

Els Hobos son vagabunds que pugen als trens de càrrega d'amagat i van

viatjant, tocant música i són uns borratxos.

Teniu intenció de dedicar-vos a la música professionalment o només

és un hobby?

Tenim intenció de dedicar-nos a això. Ara mateix tenim un grup que va

tirant, tenim carisma i som bons. Som un grup de Heavy metal amb

carisma (que per aquí no se'n troben gaires) amb un bateria nou de puta

mare.

Quin tipus de música toqueu?

JAN: Heavy Metal i Hard rock.

Quines influències teniu?

IAN I JAN: Judas Priest, Ozzy Osbourne, Dio, Whitesnake, Guns n' roses,

Queen...

22

De què tracten les vostres cançons?

IAN I JAN: D'amor, missatges anti-sistema, sortir de festa, beure...

A quin tipus de públic va dirigida la vostra música?

IAN I JAN: A tothom que li vagi aquest rotllo, adolescents potser. Gent que

li agradi sortir de festa i beure més que res.

Quin missatge voleu donar?

JAN: Viure la vida i passar-s'ho bé.

Per què canteu en anglès?

IAN I JAN: Perquè l'anglès és un idioma més internacional, si ens han de

conèixer a altres països, es millor que entenguin el que diem, a més perquè

els grups que ens agraden canten en anglès. Ens agrada així, i ens agrada

com sona.

Normalment, per a fer concerts, com contacteu amb els locals o les

organitzacions?

IAN: Sempre ens truquen. Si ets bo, normalment et truquen. A no ser que

no valguis res, llavors ho tens malament, perquè no et voldran enlloc.

Us solen pagar?

JAN: Depèn, si és un festival no ens solen pagar, però a Garage sempre ens

han pagat bé. L'únic cop que no ens van pagar, va ser al concert que vam

fer a la sala Toman de Reus fa uns mesos.

IAN: Si, perquè hi va haver un problema amb l'altre grup que havia de tocar

amb nosaltres. A última hora es van fer enrere, i aquella mateixa tarda vam

haver de trucar als de Breaking Silence per a veure si volien tocar amb

nosaltres, per no haver de suspendre el concert. Van dir que si, i llavors, els

de la Toman, com que havien dit que anirien els altres i al final no es van

presentar, van haver d'abaixar el preu de les entrades perquè la gent

vingués, i no ens van poder pagar.

Quants concerts heu fet des de que vau començar a tocar cançons

vostres?

JAN: Entre 15 i 20

23

4.2 BREAKING SILENCE

4.2.1 DESCRIPCIÓ DEL GRUP

Breaking és un grup d'un estil musical indefinit dins del metall. Tot i això,

s'hi poden veure trets característics del Thrash Metal i del Death Metal. Està

format pels guitarristes Francisco "Frankie" Martos, Nicola Weber, el cantant

Carles "Devin" González, el bateria Elgan Jones i el baixista "Negi" Cristian

López. Tot i que són un grup que assagen a Tarragona, en Negi viu a Vila-

Seca, en Carles a Reus i en Nico a Torredembarra, cosa que sovint afecta a

la seva assistència als assajos. Durant aquest estiu gairebé no han assajat

degut a que alguns dels membres han marxat de vacances o treballaven.

No és fins a l'agost que m'avisen per anar-hi. De no haver estat així, en

teoria haurien d'haver assajat els diumenges, tot i que pel que m'han dit,

no solen haver-hi assajos on hi siguin tots els membres.

24

4.2.2 ASSAJOS

10 d'Agost del 2014

Desprès d'haver estat dos mesos sense assajar, decideixen fer-ho avui. Tot

i que un dels motius de la falta d'assaig era que no tots els membres podien

anar-hi, avui assagen sense en Carles, el cantant, ja que està al festival

Leyendas del Rock d'Alacant.

Em trobo amb el Nico i el Franky a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, i

esperem l'Elgan que ens durà fins el local en cotxe, ja que està a les afores

de Tarragona, i l'accés és bastant complicat. Arribem al local, que està

dividit en sales amb una insonorització bastant precària, i es senten altres

grups també assajant. Entrem a la sala pertinent i es posen de seguida a

assajar alguns dels temes mentre esperen el baixista, el Negi, que arribarà

més tard.

Com fa tant de temps que no assagen, el Franky li ha de recordar algun cop

al Nico alguns dels acords de les cançons. Al no haver-hi cap mena de

sistema de ventilació, fan una pausa per sortir a prendre l'aire. Quan

tornem a dins, continuen assajant, i al cap d'una estona apareix en Negi, i

segueixen una hora més.

25

31 d'Agost del 2014

Torno a Tarragona, a l'assaig de Breaking Silence. Ens torna a dur l'Elgan

cap al local.

Mentre el Franky i el Nico comencen a afinar, aprofita l'Elgan per anar a

fumar. En Nico encara du la corda de baix que va trobar unes setmanes

abans. Diu que no l'ha canviat encara, perquè li fa mandra.

El Carles els avisa que no podrà venir, perquè ha agafat faringitis, i no pot

cantar.

Torna l'Elgan, es col·loca uns taps a les orelles, i s'incorpora a la cançó que

estava començant a tocar el Franky. El Nico se'ls mira, perquè al ser una de

les noves, encara no la sap tocar del tot, i quan acaben, el Franky li

ensenya les parts que no es sap.

Segueixen amb una de les noves, i canvien un parell de coses que no els

acabava de convèncer.

Arriba en Negi, afina el baix, i es posen tots quatre a tocar. Aquest cop,

però, l'Elgan endolla el micròfon i canta ell.

Al cap d'una estona, fan una pausa per descansar i anar a prendre l'aire, i

em comenten que fins que no tinguin uns quinze temes nous acabats i

perfeccionats, no faran cap concert.

L'Elgan marxa perquè li ha sortit un imprevist urgent.

Tornem cap a dins, i el Franky es posa a tocar una mica, per veure si li surt

quelcom bo per fer un tema nou. Com no li acaba de fer el pes el que està

tocant, el Nico endolla el mòbil als altaveus i posa unes cançons d'un grup

que toquen música semblant a la seva, Threat Signal, per a que s'inspiri.

Com al final s'acaba fent tard, marxen tots, sense haver compost res.

26

4.2.3 CONCERTS

REUS METALLFEST III

6 de Desembre del 2014

Feia molts mesos que no es veia a Breaking Silence damunt d'un escenari.

No és estrany que els convoquessin per tocar, ja que són un grup que fa

temps que es mouen per la zona, que agraden molt, i que ja han tocat en

altres festivals organitzats per l'associació, com el CastellHell Fest V.

Des de l'últim cop que van fer un directe, han llançat la nova cançó

"Alcoholic Messiah" que ha provocat moltes bones reaccions. De fet,

l'actuació per part del Ian Fernández

durant el concert, en el moment que

van tocar aquesta cançó, va causar

furor entre el públic. Disfressat com si

es tractés del mateix Moisés, va sortir

amb una llauna de cervesa d'un litre i la

va anant abocant a la boca de la get

que en volgués, de les primeres files del

públic. Es podia veure la cara de

satisfacció que duien els membres del

grup mentre veien com la gent els feia

els cors i aplaudien i els victorejaven

cada cop que acabaven una cançó. Fins

i tot hi va haver una petita baralla per

agafar la samarreta del grup que va

llençar el Carles al acabar el concert.

La crònica de Satan Arise diu el següent: " Rere Wargaz va sortir trencant el

silenci a l'escenari Breaking Silence. Una altra de les actuacions més

energètiques pel que fa a la posta en escena de tot el festival. Iniciant el

seu set-list amb molta tralla. La persistència ha estat un punt clau en el

progrés d'aquesta banda aconseguint a dia d'avui molta qualitat en conjunt.

La simbiosi d'estils musicals metalers fan que això de Breaking Silence sigui

molt original, propi i contundent. De les parts més speed thrash frenètiques

als blast beats, down-tempo del metalcore més aclaparadores.

27

Per concretar podríem dir que van ben agafats de la mà en el gènere Death

Metal. No oblidar-nos del toc fresc que atorga el sentit de l'humor de

Breaking Silence per explicar grans històries com les del cèlebre Alcoholic

Messiah. Tema que va ser molt ben acollit per un públic que no va deixar de

generar petits mosh-pits durant tota l'actuació.

Notable evolució en tots els aspectes on avui per avui és més que adequat

expandir horitzons per Breaking Silence pel que fa a concerts es refereix. El

material que avui tenen amb la seva demo "The Unchaining" és excel·lent,

una targeta de presentació i reconeixement més que decent. És indubtable

que la creativitat d'aquests nois ha de donar encara més de si en els dies

vinents i si els directes segueixen en la mateixa escala evolutiva podrem

gaudir d'una activitat molt interessant per cortesia de Breaking Silence.

Estarem expectants davant la sortida del seu cd debut."

28

4.2.4 ENTREVISTA AMB LA BANDA

Quins son els orígens de Breaking Silence?

FRANKY:Portem des del 2010, abans érem uns altres membres, van marxar

el baixista i el bateria fa dos anys, i vam canviar de nom. A l'Elgan ja el

coneixíem des de l'ESO, i el Carles va contactar amb el Negi i es van

incorporar.

Com és que vau decidir canviar el nom?

NICO: Perquè no ens agradava.

FRANKY: Era un nom provisional, i no ens acabava de convèncer.

Us dediqueu a això com a hobby o de manera professional?

FRANKY: Home, jo tants diners no me'ls gasto en un hobby, hi ha gent que

si. Però depèn del hobby, per a molts només és una forma de passar el

temps, però per a mi, al menys no ho és. Nosaltres li dediquem temps

composant cançons, i fer-ho lo millor que podem, i volem que la nostra

música soni per tot arreu i ser coneguts.

Llavors què feu per que això arribi a passar de ser coneguts i que la

vostra música soni per tot arreu?

ELGAN: Aquí ens has enxampat.

NICO: No fem gaire cosa [Riu]

FRANKY: Anem fent de mica en mica. Sense pressa però sense pausa.

ELGAN: Bé, pauses de dos mesos... [Riu]

FRANKY:Llavors fem servir les xarxes socials. A això s'hi dediquen més ells,

que jo no hi estic gaire ficat en aquests temes, més aviat em dedico a

parlar amb la gent i a repartir CDs.

I per trobar sales on fer concerts com us o feu?

FRANKY: Normalment tot això ens ve donat. Els amos de les sales ens

truquen per contractar-nos, i llavors nosaltres anem allà i ens ho trobem tot

muntat. Només cal que duem els nostres equips i fem les proves de so i tal.

Però normalment no diem nosaltres de tocar en un lloc per tocar només

29

nosaltres i que vingui la gent, buscar el local i muntar-ho tot. De moment

no ho hem fet mai.

NICO: La gent que organitza aquestes coses ens veu al facebook o veu els

nostres vídeos i decideix contractar-nos.

Us solen pagar?

NICO: Molt poc, per cobrir les despeses.

FRANKY: Fins que no tinguem un CD no crec que ens paguin.

Llavors encara no heu gravat res?

FRANKY: Tenim una maqueta, però no és el mateix, només es una mostra

del que fem. No tenim cap producte per vendre.

Teniu pensat gravar-ne cap?

FRANKY: Ja tenim deu temes, i volem gravar-ne un quan en tinguem uns

quants més. Ara estem mirant de perfeccionar-los els que tenim per que

quan arribem a l'estudi siguin perfectes.

Les vostres cançons de què tracten?

FRANKY: Doncs d'amor, de desamor, i d'estats sentimentals de quan no

estàs bé amb tu mateix o amb el que t'envolta.

Quin missatge voleu donar?

Encara no l'hem trobat. El més segur és que quan escoltem el primer CD i

escoltem totes les cançons seguides, una rere l'altra, suposo que ho

veurem.

A quin públic us dirigiu?

FRANKY: A tota mena de públic, ja que no tenim cap estil definit, fem tota

mena de metall. Suposo que a gent que li agradi el metall. Ens agrada el

metall, i fem la música que ens agrada.

Per què canteu en anglès?

FRANKY: Perquè és el idioma que es parla a tot arreu. Tothom l'entén.

ELGAN: Perquè ens agradaria marxar d'Espanya, perquè la nostra música

no es promou.

30

4.4 REUNIÓ CASTELLHELL

12 de Setembre del 2014

M'han convidat a la reunió de la junta de l'associació Castellhell, els quals,

ja que no han pogut celebrar el Castellhell Fest aquest estiu, han decidit

ajuntar-se amb l'associació Rosa Metàl·lica per fer un festival de metall que

es durà a terme els dies 5 i 6 de Desembre.

Es troben al Casal Despertaferro de Reus els membres de la junta: en

Jaume Mulé; el president, en Ferran Guinovart; el secretari, i en Carles

González; el tresorer.

El primer punt del que parlen, és sobre el Reus Metallfest, el festival que

organitzen pel Desembre. M'expliquen que faran els concerts cap al vespre,

i que durant tot el dia, hi hauran activitats relacionades amb el metall, com

alguna masterclass, conferències, etc.

Decideixen el protocol a seguir a l'hora de votar les bandes que tocaran al

festival. La votació es durà a terme la propera setmana, i hi podran votar

tots els socis. Han d'establir un protocol de vot, ja que a la darrera reunió

que van tenir amb els de La Rosa Metàl·lica, hi va haver discussions entre

els membres, perquè hi havia gent que no volien dur certs grups per motius

personals, i tot i que altres proposaven que toquessin perquè son bons, o

poden dur molt públic, aquests s'hi negaven. Aleshores, decideixen que el

vot serà secret.

Volen proposar de fer un cartell homogeni; és a dir, que hi hagi el mateix

nombre de bandes del mateix estil de metall. També volen proposar que hi

hagi un límit de bandes que siguin de fora de la província, ja que potser n'hi

ha de fora que tenen més tirada, però també volen ajudar a les bandes

locals.

Un dels grups que volen que toquin, són Alquimia, el grup número u

d'Europa de Power Metal, que també són catalans.

Al final, arriben a la conclusió de que és millor que al tenir dues nits per fer

concerts, una nit organitzin concerts d'un estil més clàssic, i el dia següent,

més progressiu. La idea és organitzar el públic, perquè si van un dia gent

31

que vol escoltar un estil de música en concret, segurament el dia següent

estan cansats, i no hi van.

El següent punt que tracten, és la reforma de l'associació. Falta un altre

membre de la Junta, qui es veu que fa més d'un any que gairebé no

s'implica amb l'associació, i no ve a les reunions. Per aquestes raons, entre

d'altres, han decidit que parlaran amb ell per dir-li que seria millor que

deixés de formar part de la junta, i fos un soci ordinari. És per això que

també es troba amb nosaltres el Gerard Sala, qui ocuparà el seu lloc. Tots

hi estan d'acord.

Desprès parlen de cap d'any. Volen organitzar quelcom, i s'han de posar ara

a buscar una sala que sigui barata, i que els deixin portar la barra.

En Jaume proposa la sala Toman de Reus. Diu que ha parlat amb un dels

amos, i que li ha comentat que té pressa per llogar la sala, ja que van

malament de diners. Això els hi aniria bé a l'hora de parlar el preu, ja que si

ells saben que els amos estan desesperats per llogar la sala, poden

regatejar.

Un dels problemes que han trobat anteriorment i que no volen que torni a

passar, és que la gent es posa a beure fora de la sala, perquè els hi surt

més barat, i desprès no fan prous diners amb la barra. Els agradaria posar

barra lliure, però tenen el problema de que si la posen, tothom que

consumeixi d'aquesta barra lliure hauria de ser soci de Castellhell, sinó és

il·legal. Llavors se'ls ocorre la idea, de cobrar el mateix preu que si fos amb

barra lliure i regalar amb cada entrada unes 15-20 consumicions. Amb

aquesta promoció la gent quedarà contenta, i a excepció d'un parell de

casos fora de lo normal, ningú consumirà tant en una nit.

També parlen sobre un tema que els van comentar els de La Rosa

Metàl·lica. Ells sempre han tingut una barraca a la festa de Barraques de

Reus, però l'estiu vinent no se'n podran fer càrrec. Com son l'única barraca

portada per una associació de metall, els han proposat als del Castellhell

que els hi prenguin el relleu aquest cop. Tots hi estan d'acord, ja que

d'aquesta manera podran fer caixa, per poder muntar un Castellhell Fest

més gran i millor.

32

Com a últim punt parlen sobre el Castellhell Fest VI. En Jaume comenta que

ell i el Ferran tenen una entrevista aviat amb l'alcalde de Reus, per

proposar-li de fer-ho al Parc de la Festa de Reus. Volen argumentar que són

coneguts per diversos països d'Europa, i per Espanya també son bastant

coneguts, sobre tot a Catalunya. Comenten també una anècdota, de que

quan van anar al Rockfest de Barcelona aquest estiu, un francès els va

reconèixer per la samarreta de Castellhell.

També pensen que podrien llogar, si no pot ser el Parc de la Festa de Reus,

algun altre lloc, dues nits a mitges amb els de l'associació Joves Trencalòs.

Si no podessin fer-ho a Reus, llavors ho intentarien fer a Castellvell del

Camp, que saben que allà si que els hi deixaran.

33

5. COMPARACIÓ DE LES BANDES

Pel que he anat veient, Hobo i Breaking Silence són dos grups de música

que tenen una rebuda del públic molt bona i que cada dia és més popular.

Son bandes formades per gent que estan implicades en la música des de fa

molt de temps, i que voldrien viure d'ella d'una forma o una altra. Viuen per

la música i això és el que els mou a rendir-li el millor homenatge possible:

crear-la a través dels seus sentiments i emocions.

Per una banda tenim Breaking Silence, un grup d'amics de tota la vida, això

fa que estiguin molt units i que la comunicació entre ells sigui més bona.

Deu ser per això que s'entenen tan bé a l'hora de tocar. Diuen que encara

no han trobat el missatge que volen donar ni el estil dins del que definir-se,

però estan trobant el seu so, es un so que agrada al públic, i s'estan fent

lloc dins del metall a Catalunya. Tenen molt clar que volen arribar lluny. Fa

quatre anys que estan en marxa, i, personalment, crec que si treballessin

més podrien arribar molt lluny, només cal veure les crítiques que fan d'ells

a Satan Arise, sobre el concert al Reus Metallfest III. Es saben comunicar

molt bé amb el públic i han creat un estil propi que agrada a molts.

Durant aquest estiu no han treballat molt, però el que està clar, és que des

de llavors han millorat. Les cançons que no acabaven de sortir bé ja les

toquen com si res. Pel que he observat, en Carles i en Frankie són els que

més estiren del grup, ja sigui component cançons, o intentant buscar

festivals als que tocar. Però en general, he vist que tots tenen un

compromís molt gran amb el grup, que tenen clar que d'una manera o una

altra han de seguir endavant, i que tenen moltes ganes de assolir la fama.

Crec que haurien de seguir treballant força i acabant de definir aquest so i

aquest missatge que busquen, i mirar de donar-se més a conèixer entre el

poc públic que hi ha per la zona.

34

Hobo és un grup per al qual aquest l'últim any no ha estat el millor per a

ells. S'han trobat sense bateria, i al bateria en funcions li va costar una

mica adaptar-se al ritme. Els hi ha anat malament un concert, i el cantant

ha patit al no poder assistir a tots els assajos com a ell li agradaria i ha

passat varis mesos fora del país. Però tot i això també han tingut coses

molt bones, han pogut gravar una maqueta, han seguit composant cançons,

i han tingut una rebuda del públic excel·lent, a qui cada dia li agraden més

les cançons.

Són un grup que tot i que fa menys temps que toquen junts, van molt

accelerats. La seva música s'adapta molt a l'estil del Heavy. Tot i que la

seva amistat no és tan llarga com la dels membres de Breaking Silence, la

relació ha millorat molt, sobre tot amb en Fran, que com diu ell, és una

persona molt introvertida a l'hora de relacionar-se amb els demés, però de

mica en mica ha agafat confiança amb els seus companys i ara els

considera com si fossin els seus germans.

L'única critica personal que tindria respecte la seva música, és que crec

que, si volen seguir els passos de Judas Priest, Black Sabbath, etc., li falta

una cosa al seu repertori: alguna balada o algun tema amb un solo més

llarg i contundent. Això ja li vaig comentar al Ian, i em va dir que ja ho

saben això, i que tenen en ment fer-ho, però primer volen millorar com a

músics, ja que si fan solos, volen que siguin perfectes.

Crec que, tot i que dins dels estils dins del metall que estan més de moda el

Heavy Metal no és un d'ells, saben arribar a la gent i recordar-los que el cor

de tot allò que escolten, que les primeres cançons que van començar a

escoltar abans de descobrir estils més extrems, és allò que toquen ells. Si

segueixen creant material tant bo i aconsegueixen tenir una mica més de

publicitat, poden arribar ben lluny.

35

7. CONCLUSIONS

Després d'uns mesos assistint a assajos, concerts, gravacions de maquetes,

aprenent com s'organitza un festival i les complicacions que surten a l'hora

de organitzar la teva vida al voltant d'això, el primer que em ve al cap està

clar: Si no tens clar que aquesta és la vida que vols, assumint el risc del

fracàs i l'esperança de la fama, si no estàs a disposat a viure per això, a

dedicar hores i dies de feina constant, de prendre el risc de confiar en gent

que a última hora et deixen penjat, veure com els plans s'esguerren davant

teu... no et dediquis a la música.

He passat mesos veient a joves que es passen hores i hores practicant

melodies i ritmes per assolir la perfecció. He passat mesos sentint-los parlar

de les ganes que tenen de que la gent escolti aquella cançó que s'estan

guardant a la màniga pel proper concert que facin, on la gent l'escoltarà per

primera vegada, i aquell serà el moment clau: Veuran mans alçades?

Veuran punys i banyes? Veuran l'amic a primera fila picant-li l'ullet i

assentint amb el cap com dient "Si, aneu bé, els encanta això!"? Veuran a

gent que per primera vegada han sentit a parlar d'ells fent headbanging i

avisant a la gent que es preparin per a fer un mosh-pit? O pel contrari

només veuran celles corrugades mirant-los amb cara de no saber per què

han fet pujar a l'escenari a un grup tan dolent?

M'han explicat els seus somnis, i la veritat és que no demanen massa. Són

nois que estimen la música i que tenen una música dins seu que els demana

que la treguin fora. Ells només volen que la gent l'escolti, saber si van per

bon camí, i adonar-se, un dia, de que hi ha altra gent que sent el mateix

que senten ells quan escolten la música dels seus ídols.

He vist cares de decepció quan s'han trobat una mala organització que els

ha dut a aturar un concert quan només duien tres cançons, i cap d'elles ben

tocades per culpa d'errors tècnics -també per culpa de la mala organització

del concert-. Però el que més m'ha agradat d'aquesta experiència ha estat

veure com mai s'aturen, tot i que de vegades s'han trobat amb

inconvenients tant estúpids com molestos, com pot ser que l'única clau de

la sala d'assaig no obri el pany, o trobar-se sense corda per a la guitarra i

utilitzar una de baix tensada al màxim.

36

També he après el concepte de músic d'estudi, cosa de la que mai n'havia

sentit a parlar. M'ha semblat molt interessant la vida que du en Nil. Algú tan

jove amb les idees tan clares i que ha trobat la seva passió tant aviat i que

a més s'hi pot guanyar -i s'hi guanya- la vida, no és una cosa que es vegi

tots els dies. Suposo que aquí es veu la importància de començar des de

ben petit a fer el que t'apassiona, i sobre tot, la importància del

recolzament dels teus pares. Estic segura de que si li diguessin que en

comptes de passar-se sis hores tocant la bateria estudiés, no hauria

aconseguit ni la meitat de les coses que ha fet. Sobre aquest tema, el

recolzament dels pares, també he vist el punt de vista d'algú que s'ha

trobat en una situació totalment contrària, el Fran. És curiós que hagin

coincidit en el mateix grup dues persones que de nens ja mostraven unes

aptituds per la música enormes, però que a causa de les situacions familiars

tan diferents que han viscut, una de 15 anys ha arribat més lluny que l'altra

de 22. Però això també m'ha demostrat que la persistència que té el Fran,

les ganes que hi posa i aquesta energia inesgotable, el duran molt lluny.

Està fet de la pasta que es necessita per a triomfar.

Parlant amb la gent de CastellHell, m'he adonat de lo complicat que és

organitzar un concert per a música que no està de moda. He vist com quan

un grup de persones s'esforcen per a que una cosa surti bé, tret de les

complicacions que puguin sorgir, acaba sortint bé. Una altra cosa que m'ha

cridat l'atenció i que, m'ha sabut molt greu, ha estat veure com les

regidories que en teoria promouen la cultura no els fan cas, però per altra

banda, com he pogut veure amb el Nil, si veuen que hi ha algú que pot

generar diners, aposten per ell.

Finalment, m'agradaria dir, que aquesta ha estat una experiència molt

enriquidora, en la que he vist moltes cares de la música. En quant a les

persones, està aquella, tímida, que quan surt a l'escenari es converteix en

una fera, aquell xerraire que a l'hora de fer-li una entrevista, necessites Déu

i ajuda per a que no et contesti només amb monosíl·labs, o el que és tant

natural dalt de l'escenari, com explicant la seva vida personal, com prenent

unes cerveses amb els amics.

En quant a l'esforç, és enorme el que s'ha de fer. Encara em costa creure

com molts d'ells duen les vides que duen, però tot i així són feliços fent el

37

que fan. Només puc dir que la pràctica és tot el que necessiten, perquè

ambdós grups tenen un so molt bo, que pot fer que arribin lluny.

En quant a la societat, bé, no és un bon moment per al metall. Vivim en una

època que estan de moda les veus distorsionades, els sons fets amb

ordinador, i vendre el cos i la vida privada per a que les cançons siguin

escoltades. El metall és una música pura, el que veus és el que hi ha. Es

clar que hi ha hagut molts grups al llarg de la història que s'han intentat

aprofitar d'aquesta tafanejaria que té la gent, però al final, els grups que

han triomfat han estat aquells que la seva música fa que se't posi la pell de

gallina. Ha quedat confirmat, segons em van explicar el Ferran i el Jaume,

que a Catalunya i a Espanya hi ha bona qualitat en quant a metall, ja que

varis grups del país han guanyat el concurs més prestigiós de bandes de

metall emergents. Potser Espanya no és el millor país on obrir-se pas, però

avui en dia és relativament fàcil posar-se en contacte amb discogràfiques

d'altres països i fer que la teva música arribi a tot arreu.

38

6. ANNEXOS

6.1 MASTERCLASS DE CANT GUTURAL

El dia 6 de desembre assisteixo a la masterclass de cant gutural impartida

pel professor de cant gutural i cantant de Perennial Isolation Albert Batlle,

una de les activitats organitzades a la palma pel festival Reus Metallfest III.

Primer explica com funciona el cant gutural. Diu que a diferència del cant

melòdic, quan es canta gutural o screamings, les cordes vocals no han de

vibrar gairebé res, tot ho ha de fer el diafragma. Parla de l'efecte

diafragmàtic, que és el que es produeix quan es vol cantar gutural i amb el

diafragma es fa que el flux d'aire que es deixa anar sigui molt més prim que

el que deixem anar quan es parla o quan es fa cant melòdic. Al ser més

prim, vibra més i no cal forçar les cordes vocals. Això és el que permet a un

bon cantant poder fer un concert d'una hora o més sense esguerrar-se les

cordes vocals. Posa exemples de cantants com Oliver Sykes, el cantant

d'Asking Alexandria, que a la primera cançó en els concerts ja se'l veu tot

suat i vermell de l'esforç que ha de fer.

Una altra diferència entre el cant melòdic i el gutural, és que a diferència

del melòdic, no es poden distingir les notes. Hi ha tres formes de cant

gutural: greus, mitjos i aguts.

Per a l'hora de cantar a l'escenari, ensenya com tapar la reixeta del

micròfon amb el palmell de la mà i recolzar el llavi superior al dit índex per

a crear l'efecte de proximitat. Això es fa per a que soni més greu. També

dóna un consell; diu que si a l'hora de tocar en directe el tècnic de so diu al

cantant que no agafi el micròfon tant de prop, que no li faci cas, que la

feina dels tècnics de so es que soni tot bé, i que si des de fa dècades milers

de grups han pogut cantar bé així i ha sonat bé, que no es deixin enredar

per algun mandrós.

Acte seguit ens explica les diferents tècniques de cant gutural o growls.

Els growls van ser creats a finals dels anys 70 per grups de Death Metal, i

es caracteritzen per ser molt greus i inintel·ligibles.

Més endavant, als anys 80, es van crear pels grups de Black Metal els open

growls, que són més intel·ligibles. Es caracteritzen perquè quan es canten el

39

que més s'entén son les "o" i les "u".

Cap els anys 90 els grups de Death Metal de Noruega van començar a

utilitzar un altre mètode que ell anomena Graznido, amb el que el que més

s'entén són les "e" i les "i".

Finalment parla de les característiques en el metall extrem, en les que ja

s'ajunten totes aquestes quatre

vocals.

Un altre consell que dona per a

l'hora de sortir a l'escenari, es

que es tinguin en compte

aquests tres conceptes que ell

representa com a tres cercles

concèntrics, els quals tenen més

importància com més a prop estiguin del centre.

El metall extrem descriu sentiments negatius,

venjança, dolor, angoixa, por, etc. És per això

que s'ha de tenir en compte la musicalitat, segons

el ritme que tingui o la duresa de la música, per a

saber quin moment és el més indicat per a cantar

i amb quina intensitat. S'ha de saber de què

tracten els temes per a donar-los intensitat

El control del cos és important, ja que per a que

l'aire surti millor i el diafragma pugui treballar bé,

és bo tenir una bona postura corporal i mantenir

el cap alçat, per això molts cantants canten amb el micròfon per sobre del

la boca, per a mantenir el coll estirat. També s'ha de tenir en compte com

ves vol cantar. Per a que el so surti més greu és bo tancar molt la boca, i si

s'obre, l'ona és molt més gran, i per això també s'entén molt millor el que

diu la lletra. Per a poder fer un bon concert, s'han de tenir en compte tres

coses, la respiració, l'afinació i l'articulació.

La interpretació del missatge també és una cosa a tenir en compte. Si es vol

que el públic es cregui el que diu la lletra i el que transmet la música, no es

pot estar somrient o recolzat contra un altaveu durant els solos. Per això hi

ha varis recursos que utilitzen els cantants, com fer Headbanging, que

40

consisteix en moure el cap amb moviments molt extensos, animar al públic,

fer guitarres al costat del guitarrista o, de vegades, marxar de l'escenari.

També dóna uns consells per a no fer-se mal a la gola quan es canta, i no

haver d'estar tres o quatre dies afònic desprès d'un concert.

1. Treure l'aire amb un flux molt fi.

2. Mantenir una temperatura ideal pel coll.

3. Evitar els canvis bruscs de temperatura i dur sempre un mocador pel

coll.

4. Eixugar-se la suor ràpidament desprès de cada concert.

5. No veure res que no sigui aigua abans d'un concert per no irritar les

cordes vocals, i perquè altres begudes dolces fan que la saliva sigui

més espessa i impedeix fer una bona actuació.

6. No menjar res fregit, picant o salat abans d'un concert per la mateixa

raó.

Totes aquestes indicacions són per evitar que les cordes vocals s’irritin, i

així prevenir afonies i operacions que li puguin costar la carrera al cantant.

Finalment aconsella que qualsevol que vulgui aprendre a fer cant gutural

practiqui obligatòriament cada dia, que s'ha de tenir molta paciència i

constància, i que mai es practiqui just desprès de menjar.

41

6.2 ENTREVISTA AMB JAN PAELINCK

24 de Juliol del 2014

En Jan té 21 anys i és un dels guitarristes de Hobo. Porta tocant amb el

grup des de fa un any i mig. He quedat amb ell a la masia tous. Arribo i el

veig amb la Nídia, la seva novia.

Avui li faig una entrevista per conèixer la seva experiència en el món de la

música i amb el seu grup.

Com vas entrar al grup?

Estava a Garage, parlant amb uns amics sobre música i guitarres i amb ells

estava el Ian. Em va explicar que tenia un grup de Heavy Metal que estava

començant i que necessitaven un guitarrista, així que vaig ser a provar amb

ells i em vaig quedar.

Era el primer grup al que estaves?

Havia tocat en dos grups abans. El primer va ser a Agramunt, on vivia

abans. Com el meu pare va aconseguir treball aquí a Salou ens vam mudar

tots amb ell. Vaig haver de deixar el grup, però quan vaig arribar a Salou

em vaig posar a buscar grups per tocar, l'únic decent que vaig trobar va ser

un de rock alternatiu, que es va dissoldre ja que alguns membres es van

anar, i no podíem pagar el local. Després d'això vaig estar uns set mesos

sense tocar ni practicar, fins que em vaig unir a Hobo, que llavors es deia

Frozen Cross.

Sempre has escoltat aquest tipus de música?

De petit ja escoltava rock, pels meus pares, que els agrada molt Queen,

Dire Straits, Guns n Roses, Iron Maiden. Quan ja era més gran, cap a

l'adolescència, vaig començar a descobrir grups pel meu compte que són els

que més m'han influït, Metallica, Judas Priest, Helloween, Manowar, etc.

A part de la guitarra toques algun altre instrument?

També toco una mica el baix, el piano i la bateria. A casa tenim molts

instruments, de fet el baix que toca en Gastón és el meu.

42

Com vas aprendre a tocar la guitarra?

Jugava molt al Guitar Hero amb els meus amics. Ens viciàvem molt. Com

teníem els instruments de mon germà, entre en David, el meu amic i jo,

vam començar a tocar. S'hi van afegir la resta d'amics, i així es com vam

començar amb el meu primer grup. Vam anar aprenent pel nostre compte.

Érem uns pringats, però molàvem.

Quina és la relació que tens amb els membres del grup?

Som amics, col·legues. Sempre sortim tots junts de festa, excepte en Fran,

que no sol venir gaire amb nosaltres, però sempre anem junts. Som una

banda d'amics. Per exemple, ahir em va dir el Ian "Vine a casa a jugar a la

play", fem coses així, o no sé, anem a prendre cerveses. No som un grup

únicament professional, som amics.

Heu tingut mai problemes entre vosaltres?

Ui! [riu]Hem tingut molts problemes. El que més mal ha provocat va ser per

una noia, la novia del Joel, l'antic bateria. Van tallar fa un any, i una nit,

estant borratxos ella i el Gastón van acabar junts. En Joel es va assabentar,

i al principi s'ho va prendre bé perquè pensava que només era una cosa

d'una nit i ja està. El problema va venir desprès, es van seguir veient, i un

dia no va aguantar més i es van enredar a hòsties, els vam separar i van fer

les paus. Va seguir tot normal fins un dia que va venir ella a un concert que

vam fer a Garage. Jo estava a fora estirat a la gespa i no em vaig

assabentar fins desprès, però es veu que la cosa es va començar a posar

malament i el Joel va llençar el meu ampli al terra, va trencar la bateria...

M'ho van dir, i em vaig esperar una estona a veure si es calmava abans

d'entrar. Al cap d'uns dies es va disculpar, i ens va amenaçar amb deixar el

grup si la cosa amb la noia continuava, però al final tot va seguir, i ell va

començar a sortir amb la meva germana.

A finals d'abril d'aquest any hi va haver un problema, ja que no duia diners

per pagar el local, ni instruments, ni ganes de tocar.

Va aconseguir un treball, però el va perdre el primer dia perquè va arribar

tard, perquè va anar amb la meva bicicleta i va punxar pel camí. L'Ian es va

enfadar amb ell, perquè aquest treball era l'oportunitat que tenia per

43

comprar-se una bateria, i ho havia esguerrat. Al final ho vam parlar la

resta, i vam decidir fer-lo fora.

He sentit que volíeu anar a Londres.

Si, vam estar a punt d'anar a Londres, de fet en Fran va marxar. I teníem

planejat marxar tots i provar sort allà. Però al final se'n va anar tot a la

merda, perquè en Fran va haver de tornar al cap d'un parell de mesos per

temes personals seus, i vam decidir deixar-ho per més endavant.

Teníeu pensat anar-vos-en a viure allà?

Si, i tocar allà. Però es clar, havíem de treballar i guanyar diners per viure.

No sabem què hauria passat.

I què va passar amb el grup durant els dos mesos que en Fran no hi

era aquí?

Vam seguir assajant sense ell, cantava jo. De fet vam fer un concert a

Garage on hi vaig cantar jo, vam cantar la meitat del repertori. Desprès va

tornar, i vam seguir com sempre. Es que de fet, la idea aquesta d'anar-nos-

en a Londres, o anar on fos, però principalment a Londres, era anar amb la

furgoneta que adquiriré dintre de poc. Però clar, tots alhora, amb una

maqueta gravada, equips bons, estalvis. Marxar tots, anar a tocar, fer com

una gira planejada, curta o llarga, lluny o a prop. Podria ser a Europa o a

España. Potser a Madrid, Saragossa, Bilbao, Andalusia, per allà tenim

contactes i potser toquem algun cop més endavant. No volíem marxar a lo

famós, a lo gran. Voldríem buscar nosaltres els locals, els llocs petits o on

sigui que pugem tocar i que ens vagi coneixent la gent. La idea no és omplir

un bar a la primera, sinó tocar i que ens vagin coneixent. No vull dir que

anem i ja a la primera triomfem, sinó que volem anar a provar sort, si no

volem quedar-nos aquí sempre, haurem de provar a altres llocs, amb la

furgo, carretera i mata com aquell que diu. Com un Hobo de debò, que de

fet ho estava pensant l'altre dia de colar-me en un tren de càrrega i anar a

veure on em duia [riu] Desprès per tornar no sé com ho hauria fet.

Has pensat mai en deixar el grup?

44

No. Bé, depèn. Deixar-ho per factors externs, que depenguin de mi, no.

Potser, he tingut opcions d'anar a Bèlgica a treballar, hauria de deixar el

grup temporalment o permanentment, jo no volia marxar i vaig pensar en

fer el que fos per no haver de marxar. No sé, hi ha vegades que han sorgit

opcions d'anar a viure a Canadà o a Australia. Però no, no m'ho he plantejat

mai.

Tu ara treballes, oi?

Si, treballo de coordinador de vols a l'aeroport de Reus, he començat avui la

formació i començaré divendres.

I això afecta a la teva assistència als assajos?

Suposo que no. En teoria no. Tampoc treballo tantes hores, és bastant

compatible, suposo que podré anar a la majoria d'assajos. A més, estem

pensant en llogar una altra sala per nosaltres sols i fer els horaris que

vulguem, sense haver de compartir-la. Per exemple aquí no podem venir de

nit, tot i que ho fem igualment. No ens diuen res, de moment. Està prohibit

terminantment. Quan jo encara no estava a Hobo els van enxampar i la

segona vegada els van fer fora un mes. Crec que van començar a tocar un

altre cop just quan vaig entrar jo.

I has estudiat res relacionat amb la música?

Jo volia estudiar so. Però abans vivia a un poble a prop de Lleida i no vaig

poder estudiar-ho. Vaig mirar cicles i no vaig trobar res. Així que vaig fer un

cicle d'audiovisuals. Et centres més en edició, televisió, cinema, i ara tinc el

títol. Em serveix en realitat, sinó no sabria fer servir la taula de so que

tenim aquí. Va bé perquè els ensenyo coses als del grup que no saben.

A part de la música, quines altres aficions tens?

M'agrada bastant la fotografia i fer curts, abans m'hi dedicava bastant.

Encara ho faig, però molt menys que abans. No hi vaig tant ara perquè no

hi penso tant, no em ve tant de gust, no sé. Em va passar també quan vaig

deixar l'altre grup amb el que tocava quan vaig arribar aquí, que em vaig

passar set mesos sense tocar la guitarra ni un sol dia. Llavors quan vaig

45

començar amb Hobo no sabia ni com fer-ho, em va costar bastant tocar al

principi.

I la teva família què opina sobre la teva implicació amb la música?

Doncs ells, per exemple quan els hi vaig dir lo de Londres, inesperadament

per mi em van dir que "va, ves-hi". Tant la meva mare com el meu pare. A

la meva avia li vaig dir que hi volia anar sol, perquè no es disgustés, però

mon pare i ma mare em van dir que hi anés. Ells sempre em diuen que

estudi altres coses, o que treballi. Però jo em vull dedicar això. Suposo que

sospiten que em vull dedicar principalment a la música, però mai em posen

pegues. Tot i que mai m'he posat a parlar-ho amb ells directament. Mon

pare sempre em pregunta pel grup i em dona consells. A ma mare no li

agrada tant, però el recolza. No els sembla malament, però suposo que com

la majoria dels pares volen que estudi una carrera i estigui esclavitzat a la

societat.

I per això lluites contra el sistema amb les teves cançons?

Oi tant!

Diuen que no és bona idea fer-se novia d'un músic perquè ell

sempre tindrà d'amant al seu instrument. Què n'opineu?

JAN: Jo crec que és igual això. És cer que si una novia decideix relacionar-

se amb un músic i estar amb ell, es perquè vol aquesta vida. I accepta que

un dia potser estaré de gira dos mesos sense veure'ns. Així que si tingués

una novia que m'ho prohibís, doncs suposo que li donaria una puntada a...

on sigui que se li pugui donar una puntada a una dona i bé, com que la

Nídia em recolza, no li faré [riu]

NÍDIA: Abans ma mare si que m'ho deia, que no sortís amb cap músic,

abans d'estar amb ell. Ho deia com a norma general. Es que ella va estar

sortint amb un músic i ho va passar malament. Però ara estima en Jan

[riu] Però ho deia perquè ella creu que els músics son molt arrogants, o al

menys aquell noi amb el que va sortir.

JAN: Jo no podria denunciar ni a la música ni a la Nídia. La meva parella es

ella, però al que em vull dedicar es a la música, jo no podria estar amb

46

ningú que m'ho impedís, i sé que ella no ho farà. Abans tenir novia no

formava part dels meus plans, però si n'havia de tenir havia de ser algú

amb els mateixos gustos musicals i que em recolzés.

La primera vegada que vas tocar amb públic com va ser?

Vaig fer un concert amb el primer grup que vaig tenir, érem uns pringats

que no sabíem res, feia cinc o sis mesos que tocàvem, i va ser una merda

però bé, ens vam sentir genials per haver tocat. Això va ser al Nadal del

2009 i després la del 2010 va estar millor. Vam tocar un parell de temes

però érem més bons. Després amb Hobo ens vam estrenar aquí al MASIA

TOUS una nit. Això estava ple de frikis i va ser com una convenció de frikis

que jugaven al "Magic" i van venir a escoltar-nos. Desprès el nostre debut

oficial de Hobo va ser el 24 de maig del 2013. Fa un any i dos mesos

exactament! Avui hem de sortir de festa.

I què vas sentir la primera vegada?

Jo tinc dues primeres vegades. A Agramunt quan vaig tocar amb el meu

grup de merda i aquí quan vam tocar a Garage. Aquest estava millor, hi

havia més públic i tal. A Agramunt va ser una puta passada però va estar

bé perquè la gent ens aplaudia increïblement, no devien saber res de

música, però va estar molt bé. Jo estava eufòric, recordo que estava, súper

nerviós abans de sortir, i al sortir se'm van passar els nervis de cop, va ser

increïble. I desprès a Garage, que es el lloc on vaig sempre a emborratxar-

me, tocar allà va ser una passada. A més era el Fan Fest, i ens jugàvem

alguna cosa, era un concurs. El vam guanyar i van ser 250€. Com vam

començar a tocar els nostres temes, i vaig veure que la gent es movia i els

agradava vaig pensar "Joder, els agrada, això tira" I va ser quan em vaig

adonar que havia de seguir tocant. Va ser flipant tant per a mi com per a la

resta de Hobo. I quan vam guanyar la semifinal ens vam emborratxar un

munt, i quan vam guanyar la final ja va ser massa.

Què és el que t'aporta la música i estar al grup?

47

Doncs dedicar-me al que m'agrada. Podríem dir que la música em dona

l'oportunitat de ser creatiu, quan en altres treballs no podria, principalment

perquè no sé cap altra forma de fer-ho, i hi ha altres treballs que

directament no es pot. M'agrada transmetre com em sento, i expressar-me

d'aquesta manera. També m'agrada destacar, no sobre la resta. Vull dir, no

estar esclavitzat en una feina que no m'agrada, no sé, poder destacar pel

que sé fer, ser reconegut pel meu talent. I també m'agradaria en un futur

poder viure d'això. Seria bestial, poder viure del que m'agrada, em sentiria

realitzat. Tenir ingressos per fer alguna cosa que m'agrada. Igual que algú

que toca algun instrument no vol ser músic perquè volen viure tranquils, jo

si que vull.

Has composat alguna cançó?

Si, els que més componem som el Ian, el Gastón i jo. Abans, quan estàvem

amb el Joel, perquè ara li estem donant canya al Nil, i estem una mica

aturats amb la resta. El que més compon es el Ian. Però sempre posem

entre els tres fem entre nosaltres totes les bases, hi ha alguna cançó que

pensa algú un riff, l'altre una base, o anem fent entre tots. També hi ha un

tema que el va compondre en Fran. És una passada de cançó.

I com funciona el procés de compondre?

Et pots posar directament a compondre, però normalment no et surt res.

Surt sobre tot quan tens un estat d'ànim peculiar i no habitual. No sé, et

puc explicar l'anècdota de com vaig compondre Blondie, que la vaig fer jo.

Va ser el dia després de la final del Fan Fest estava molt emocionat, estava

com amb mig ressaca i em vaig posar a escoltar Pink Floyd. I estava estirat

i vaig pensar "molaria una cançó que digués beer good". En aquella època

ho deia molt lo de "beer good". Vaig pensar, i com estava molt emocionat i

ansiós, em vaig anar en calçotets al cotxe, perquè teníem allà els

instruments, de la nit abans. Vaig pujar i vaig començar a tocar i em va

sortir la cançó, em va sortir de l'ànima.

També és cert que hi ha cançons que et surten perquè estàs una estona

fent un riff, i veus que mola, i penses en barrejar-ho amb un altre riff que et

va sortir un altre dia, o que vas sentir que el feia un altre del grup i veus

que mola, i surt. En realitat no segueixo cap patró. Tu vas fent, i desprès

48

s'ha de modificar de vegades perquè els altres s'hi puguin introduir. No hi

ha un mètode estricte de composició. Al menys no en tenim cap nosaltres.

Què és això de "beer good"?

Això bé d'un vídeo que tot aficionat a Metallica segurament ha vist, que el

bateria va denunciar a Napster, una companyia de pirateria que el 2003 van

anar-se'n a la merda perquè Larss Ulrich els va denunciar, perquè copiaven

les cançons il·legalment. Llavors, aquests van fer un vídeo de dibuixos, de

resposta burlant-se d'ells, parodiant-los. On només diuen això de "Beer

Good" Llavors vaig començar a dir-ho. Quan tenia una cervesa a la mà, jo

dic "Beer" i els demés diuen "Good", i el primer que ho diu, beu de la meva

cervesa. I per això vaig decidir posar-ho a la cançó.

Tot el que m'has dit fins ara es tot bo sobre la teva vida i la música,

però hi ha alguna cosa dolenta?

Directament mai he tingut cap problema, tenim les nostres coses a casa i

tal, però no directament relacionat amb la música o que hi repercuteixi. Bé,

quan vaig haver de venir d'Agramunt al principi va ser dolent perquè vaig

haver de deixar el meu grup i els meus amics, però al final ha resultat ser

bo perquè he acabat aquí a Hobo, i he après més de música i tal. No em

puc queixar.

6.3 ENTREVISTA AMB CASTELLHELL

49

7 d'Agost del 2014

Em reuneixo amb en Jaume i en Ferran, dos membres de la junta directiva

de l'associació de metall Castellhell.

Castellhell és una associació sense ànims de lucre que es dediquen a

promoure grups locals i nacionals de metall, creant esdeveniments com

festivals o concerts.

Quant temps fa que està en marxa el Castellhell?

FERRAN: Farà sis anys.

Com decidiu un dia crear una associació com aquesta?

JAUME: És curiós. Dels inicis te'n parlaré jo, perquè ell va entrar després.

FERRAN: Si, jo vaig entrar el següent any.

JAUME: Érem quatre matats del poble, de Castellvell del camp, que volíem

fer un concert amb les nostres bandes. En aquella època jo tocava amb

Aborto de napolitana, i amb uns altres del poble que tenien una banda, vam

anar a l'ajuntament a preguntar què havíem de fer per tocar, i ens van fer

esperar un any. L'any següent ens van donar una data, i ens van donar els

equips de so, perquè al ser la festa major doncs ja feien un concert. Llavors

vam dir "Home, si ens donen la producció per fer un concert, en comptes de

dues bandes, toquem-ne cinc més!". Llavors es com se'ns va ocórrer lo del

Castellhell.

FERRAN: S'ha de dir que era un any que encara estàvem en època de

vaques grasses. Encara no havia petat l'economia, tothom tenia diners. Si

vas a un ajuntament per demanar de fer un concertet amb gent del poble i

et diuen "Si, home, si". Es clar, ens van donar un equipament per tocar set

grups còmodament.

JAUME: La subvenció ens la van acceptar el 2008, i el concert va ser el

2009. Nosaltres no érem associació encara. Érem un grup de joves que

teníem entre quinze i disset anys. Llavors ens vam ajuntar amb l'associació

50

de joves del poble, i ho portàvem des d'allà, intentàvem autofinançar-nos.

Amb els diners de la barra podíem invertir l'any següent en bandes més

grans, equipament de millor qualitat, etc.

Llavors l'any següent vam tornar a fer la proposta, i com allò havia anat bé,

i estaven contents de la caixa que s'havia fet per l'entitat del poble, dons

van decidir repetir.

Llavors vosaltres sortiu de l'associació de joves del Castellvell del

camp?

JAUME: No, vam sortir de quatre músics que volien tocar amb la seva

banda, llavors ens vam ajuntar amb l'associació del poble, vam anar junts i

ens anàvem recolzant. Però nosaltres érem del grup Castellhell que estava

dintre de l'associació. Era una entitat pròpia dins de l'associació. Teníem la

nostra manera de fer independent dels altres. Sempre ho hem volgut fer

així. No va ser fins l'any 2011 que ens vam desvincular. Aquella associació

va començar a trontollar, la gent es feia gran, no estaven per tonterie s, i

vam decidir fer la nostra associació.

FERRAN: Anaven tant a la seva bola, uns i altres, nosaltres també, que al

final va ser impossible col·laborar. No hi havia manera de posar-se d'acord,

ni teníem els mateixos objectius, i al final ens vam separar. I vam muntar el

Castellhell que tenim ara.

JAUME: Funcionem igual, però ara tenim un NIF que ens identifica.

Per què aquest nom?

JAUME: De fet és canviar el nom de Castellvell, en comptes d'una "v", una

"h". Va ser el Quim, el guitarrista d'Aborto, que s'ho va treure de la màniga

i ens va agradar a tots.

FERRAN: Realment, tot el que és festivals de metall i tal, tot és hell, o

inferno, o metalnosequé... És poc original per una banda, però per l'altra és

una manera d'identificar el teu producte. Perquè es clar, si tots els festivals

de metall es diuen Leyendas del rock, Hellfest, Ressurection fest... És una

manera de que la gent, ràpidament et trobi. Encara que no et coneguin ja

sabran de quin pal vas.

51

JAUME: De fet, si coneixes el festival Wacken, d'Alemanya, és diu Wacken

perquè està al poble de Wacken. És com si nosaltres haguéssim posat

Castellvell del camp. Poca originalitat en noms de festivals la trobaràs a tot

arreu. Has de posar alguna cosa que sigui fàcil d'identificar. El més

important d'un festival es que el nom s'identifiqui amb la localització perquè

així la gent hi pugui arribar.

Quants esdeveniments heu organitzat?

JAUME I FERRAN: Una trentena. Cinc Castellhell, dues Nit dels morts, un

Carnivalfest, dos Battle Royale, que van ser dotze concerts més, dos

Restmetallfest, algun concert sol... Uns 24-25, més col·laboracions, si, una

trentena.

Com és el funcionament intern de l'associació?

JAUME: L'hem anat renovant cada any, i cada any canviem el funcionament

mirant de millorar-lo. El que som ara, és una assemblea, que és una colla

de gent que treballa per allí sense cobrar, perquè els agrada, i s'intenta fer

una estructura jeràrquica. Perquè t'ho demana així la llei, i perquè és més

pràctic a l'hora de treballar. Què vol dir? Que a dins de l'assemblea hi ha

una junta directiva que acostumen a ser cinc o sis persones, perquè més

enllà d'aquí ja no funciona. El que tenim nosaltres que no tenen les altres

entitats, és que tots els socis que formen part d'aquesta assemblea poden

proposar projectes, i llavors la junta decideix si el finança o no, segons la

caixa que hi ha. Tu dones uns diners per un projecte, si està bé i entra dins

dels objectius de l'any. Els objectius els defineix la mateixa assemblea, que

es reuneix un cop a l'any.

FERRAN: Aquesta forma piramidal seria: a dalt de tot l'assemblea anual que

es la que dictamina el projecte d'aquell any i qui forma la junta, després la

junta directiva, els grups de treball...

JAUME: Són dues coses diferents, per una banda hi ha la jerarquia

associativa, i l'altra la jerarquia de treball.

FERRAN: La jerarquia associativa està formada per la junta directiva, socis i

col·laboradors, gent o entitats que no són part de l'associació però de tant

52

en tant ajuden. I desprès hi ha la part de funcionament d'esdeveniments de

cada concert, que és el conjunt de grups de treball. Es presenta un treball

que el munten els socis amb el vistiplau de la junta directiva.

Com organitzeu els esdeveniments?

JAUME: Doncs qualsevol soci que està dintre d'aquesta entitat és perquè té

ganes de fer alguna cosa. Si proposa un projecte, només que hi hagi un

tant per cent de gent que l'avali, doncs aquest projecte ja es tira endavant.

Cada treball té també la seva jerarquia, que és: Una comissió de treball,

dins de la qual hi ha grups de treball, un que s'encarrega dels cartells, un

de contractar els grups, un altre de la logística de l'esdeveniment, un de la

producció, etc. Aquest mètode ens ha funcionat de moment, portem dos

anys fent-ho així, i ens va bé. També hi ha vegades que la mateixa sala on

es fa el concert et porta la barra, o la taquilla, o la producció. Per això

tampoc ens interessa agafar sales que el lloguer sigui gran i ja t'ho donin

tot, perquè som una organització tant gran, en el sentit que hi ha tanta

gent que vol participar, que no podem esser tres només treballant. Perquè

la gent també vol.

FERRAN: A més això, que tenim tanta gent que vol treballar, no pel negoci,

sinó perquè els hi agrada fer concerts. Llavors no ens interessa tenir a gent

que vagin només per la pela. No perquè ens agradi treballar de gratis, sinó

perquè la gent que s'apunta a fer-ho perquè els agrada sempre ho farà

millor i de més bona gana que la gent que simplement està allà a casa seva

i està esperant que li fotin 400€ sota del nas. És molt més fiable la gent que

ve a tu sense que li hagis de donar un duro, per dir-ho així.

JAUME: Amb aquesta pregunta ens estàs traient informació! [riu] Però som

transparents, no tenim cap problema.

FERRAN: No, no tenim res a amagar ni li devem res a ningú. Perquè sempre

hem fet la feina que nosaltres he estat capaços de fer, no li hem demanat

mai cap favor a ningú, ni hem hagut de quedar res a deure.

JAUME: Som molt independents, la nostra historia es de que qui vulgui

col·laborar, col·labora, però mai es barregen les coses.

53

FERRAN: Com que no ens hi va el pa, el dia que no podem fer res, doncs

res. Però tampoc li lleparem el cul a ningú per tant no tenim cap problema

per a explicar el que tenim dins de l'associació.

Llavors els diners d'on els traieu?

JAUME: Normalment, als inicis de les subvencions públiques, perquè primer

érem una associació juvenil, ara som cultural, i les subvencions era el que

finançava els concerts.

FERRAN: Abans era molt més fàcil fer un concert gran amb una bona

producció i que et caiguessin 3000€, que no és molt per un festival, però

igualment, amb això poses els equips de so, el generador, i encara et

queden 50€ per entrepans. Vam fer una gràfica que volíem penjar a la web,

on es veu l'evolució del finançament, perquè volem ser totalment

transparents, i això no hi ha cap problema en explicar -t'ho. Això era molt

fàcil.

JAUME: La subvenció, ens cobria el 80% del cost de producció, la resta ho

posaven els socis. Però el que ha passat ara, és que les subvencions no

existeixen, llavors si ara volem organitzar un concert, si del que guanyem

de la barra o la taquilla hi ha un ingrés, llavors això va a la caixa de

l'associació, és per reinvertir. Depèn de l'època, depèn del projecte pots

guanyar molt o poc, perdre també en perds molt... Llavors et finances el

projecte. De les subvencions ja passem, perquè si les cobres, les cobres al

cap de dos anys. Llavors agafem els diners que tenim a la caixa de l'entitat,

i els socis acaben d'aportar el que falta. Llavors quan s'acaba

l'esdeveniment, es torna als socis el que han aportat, mai més del que han

posat.

I com decidiu quin preu cobrar per l'entrada?

FERRAN: Per a això hi ha un excel molt maco que t'ho calcula tot! [riu]

JAUME: La filosofia és que som una associació sense ànims de lucre, que vol

dir que no podem cobrar als socis. Llavors el balanç total dels diners que

ingresses amb els que perds ha de ser zero. Fiquem el preu d'entrada en

54

funció d'aquest zero, el que hem d'aconseguir que tot el que paguem ho

hem de rebre i no guanyar res. Si el preu d'entrada és de 10€ és perquè

han de venir tantes persones per arribar a zero. Si desprès guanyes, bé, i si

perds, doncs malament.

FERRAN: El primer que mirem és quin és el tipus de concert que vols fer,

tant de estil com de grups com de què aprofites. Perquè hi ha molta penya

per aquí que per diuen "Va, vaig a fer un concert aquest dissabte, posaré

els tres primers grups que trobem, i cobraré 5€ d'entrada, i tira." Nosaltres

no, nosaltres sempre hem fet concerts que tenen un motiu de ser. Per

carnaval fèiem un concert que es deia Carnivalfest, al qual la gent podia

anar disfressada, vam fer concursos de disfresses, es donaven consumicions

per la gent que vingués disfressat i tal. A la Nit dels morts més o menys

igual. Jo què sé, quan un festival ens va sortir malament en vam fer un

altre específic per demanar perdó perquè aquell ens havia sortit malament,

i el vam fer amb entrada gratuïta, perquè la gent digués "D'acord, aquesta

gent s'ho prenen en serio." El Castellhell s'ha fet sempre per potenciar els

grups d'aquí i intentar portar grups nacionals i internacionals per tenir mes

ganxo i la gent ho anés a veure, per que diguessin "Oh, ve un grup de

fora!" o "Oh, ve un grup important!" i vinguessin i els poses els grups

d'aquí, per potenciar l'escena de la zona. Tots els concerts tenen una raó de

ser, per tant això vol dir que no és el mateix tipus de música, ni de grups

els que vindran al

Castellhell anual, que els que vindran per la Nit dels morts, que és un estil

més "blacker", o més dur perquè és halloween. Això vol dir que tries un

tipus de grups, d'aquesta mena d'estil de grups hi ha uns trenta mil, amb

trenta mil nivells i trenta mil preus. Llavors també mires les sales que tens

disponibles i què hi pots fer. I llavors ja comences a veure un cost de

producció i ja pots fer una estimació del que et pot costar, i has de veure

també segons el que et pot costar, els grups que hi poses i el públic que et

pot venir. Per tant, si per veure a un grup que et costi 600€ et vindrà la

mateixa gent que per un que et costi 300€ i desprès n'hi ha un que et costa

150€ i et ve el doble de penya, doncs ja saps més o menys per on tirar. I

això fa que vegis el conjunt de despeses que tindràs i la quantitat de gent

55

que et pot venir. Si tu veus que et costarà uns 3000€ i que et poden venir

unes 400 persones, doncs saps que pots posar un preu d'entrada d'uns 10€.

JAUME: Normalment per calcular el preu d'entrada també has de partir de la

producció, que és l'escenari, després el que et costarà imprimir les entrades

i el que et costarà difondre-ho tot això, perquè et val uns diners tot això, i

et val uns diners el camerino, i els hotels i els transports. Tot això ho poses

en un pack de producció i llavors tens un marge per posar el que et costarà

pagar les bandes. Aquest marge el defineixen els diners que té l'entitat, i

els diners que poden aportar els socis, quan ho tens calculat, penses quanta

gent pot venir a veure això, i aquí és quan fas una estimació segons les

bandes i els preus que tu tinguis pensat posar, pot venir més gent o menys.

FERRAN: Per a això cal que tu tinguis un coneixement bastant gran i

bastant bo de què és el que interessa per la zona, i de saber quins grups et

poden portar més gent i quins menys, i quins estils tiren més i quins menys.

Si tu per exemple fas un concert de heavy clàssic aquí a Reus, per a que et

vinguin 600 persones i poses un preu d'entrada de 10€, el més probable es

que li hagis de demanar diners a ta mare perquè et faràs amb un munt de

deutes.

JAUME: Per això has d'estar amb gent que saben què estan fent.

FFERRAN:Exactament. No és cap mena de màgia negra, és saber què és

quins estils agraden més i quins menys. També el que volem és posar un

preu d'entrada just.

JAUME: A més nosaltres no guanyem res amb tot això, ho fem perquè ens

agrada, ens és igual el preu. Tampoc volem que la gent diguin o que ens

passem amb el preu, o que anem a lo barato, nosaltres ho fem en funció del

que veiem.

FERRAN: Com que de vegades hem portat grups nacionals que són

coneguts i tal la gent ens diu molt "Ostres, tires molt a lo barato." i no,

tirem al que considerem just, nosaltres ho fem perquè ens sembla que

posant aquest preu, si la gent ve, no perdem diners. Anem a cobrir

despeses i si pot ser fer una mica de caixa per poder fer un festival millor

l'any vinent.

56

JAUME: Per fer caixa tens el marxandatge i la barra. L'entrada només és per

cobrir despeses. Això si tenim barra, perquè de vegades la porta la sala.

Què implica tenir barra?

FERRAN:Tenir barra no en el sentit físic. Sempre n'hi ha una. Sinó que

nosaltres tinguem l'autoritat de quedar-nos amb el 100€ dels beneficis.

Soleu trobar molts problemes a l'hora d'organitzar un concert o un

festival?

JAUME: Depèn de què. Perquè una cosa és fer un concert en una sala on

pots parlar amb l'amo, arribar a un acord i portar un parell de bandes. Una

altra cosa és organitzar tot un festival, allà et demanen certes condicions.

FERRAN: Si ens preguntes què ens costa fer una Nit dels morts, doncs dos

dissabtes, però si ens preguntes què ens costa fer el Castellhell, doncs et

direm que portem més d'un any preparant-ne un i encara no li veiem massa

la forma al projecte. Si ho classifiquem per magnituds, fer un festival que et

vinguin 200 o 300 persones com a molt, amb grups de la zona sense ningú

molt important en una sala que sigui amiga i que et cobri un percentatge de

lloguer o que et posi la barra i tu cobres l'entrada, no és una cosa que costi

molt, perquè logísticament està ben preparada i tal.

JAUME: També has de tenir en compte que si no dones la talla, si no tens

un mínim de professionalitat, desprès aquesta sala no voldrà saber res de

tu, i tenen el dret de fer-ho. Per molt que paguis no voldran que la seva

sala tingui una mala imatge.

FERRAN: Nosaltres tenim certa facilitat perquè ja se'ns coneix per la zona.

El camí no ha estat fàcil, però es clar, com que nosaltres ja portem un

quants anys, tenim certes facilitats per muntar coses.

I al principi quins eren els problemes que us vau trobar?

JAUME: Les institucions sempre desconfien quan senten la paraula metall. A

més, nosaltres no vam sortir de l'àmbit privat, nosaltres vam començar

amb el festival per la festa major, que això ho finança el poble. Això no és

com anar a llogar una sala.

57

FERRAN: Ens han arribat a dir que no es podia dir Castellhell, que s'havia de

dir Castellfest, perquè lo de donar-li el nom del infern era lleig.

JAUME: Al principi, al poble era fàcil, perquè els joves hi estaven d'acord

perquè guanyàvem diners, però al moment que ens vam posar a fer-ho pel

nostre compte, tot eren traves. Les ajudes van començar a caure. No és

que no ens ho deixessin fer, però comences a tenir més problemes.

FERRAN: Hem tingut molts de problemes, començant per que el metall tot i

que mogui molts diners segueix essent una cosa molt underground1.

JAUME: Per això totes les associacions i promotores s'autofinancen, perquè

subvencions només en rebran els quatre que tinguin sort. Ara si, als

festivals d'indie no els hi faltaran subvencions. No ho dic per la música,

perquè a mi m'agrada tota mentre sigui bona.

FERRAN: Les poques ciutats de Catalunya que si que segueixen donant

subvencions per un festival de rock o metall és Ripollet pel Ripollet Rock,

que a dia d'avui tenen un escenari muntat i van funcionant. És un cas molt

estrany.

JAUME: O el Move your fucking brain, a Molins de Rei. És un festival

subvencionat i és de Black i Death Metal. És un cas excepcional, però

perquè aquesta gent ho han sabut dur de la manera més professional i han

sabut demostrar que això no és com la gent es pensa. Però arribar a aquest

punt té un munt de treball al darrere.

FERRAN: I és molt més habitual trobar-ho en pobles petits, com Molins de

Rei, que no a ciutats grans on l'idea preconcebuda pesa molt més. A més,

allà a Molins de Rei ho tenien més fàcil perquè es coneix tothom. Tot i que

van fer una feinada impressionant, ho van tenir més fàcil, vulguis que no, la

burocràcia estava més simplificada al seu poble.

Aquest any per què no celebreu el Castellhell?

JAUME: És un problema de varies arrels. Les subvencions se'n han anat, i

l'aportació privada ha crescut. Que vol dir que els nostres socis i nosaltres

mateixos hem hagut de posar cada any més diners per realitzar el festival.

L'any passat vam tenir la sort o la desgràcia de que el cartell no va atraure

58

a tota la gent que teníem pensat per a cobrir les despeses del festival. Ja

pot ser perquè ens vam trobar amb pluja, o per que el cartell no va

agradar. Ens va faltar una mica més de gent per cobrir-ho. No gaire més,

amb 150 persones hauríem tingut de sobres. Llavors això ens va rebaixar el

pressupost de l'entitat. Li vam explicar als de l'ajuntament, però ens han dit

que no tenen diners. Per tant no ho podem fer. No perquè no ens donin la

data per fer-ho, sinó que no es pot arribar a fer pel fet de que ho hem de

pagar tot. Si jo mateix tingués els diners per fer-ho, ho faria.

FERRAN: El tema és que podríem fer-ho igual o una mica més petit que

l'any passat? Si, podríem fer-ho. Volem fer-ho igual o més petit que l'any

passat? Doncs no. La idea és que no pots empitjorar un festival perquè el

mates. La gent funciona així. Tu els hi vas donant un festival que cada any

és una miqueta millor. Si desprès de tots aquests anys en fas un que és una

miqueta pitjor, no perquè sigui dolent, sinó perquè és més modest, com

portes anys creant una expectativa, si els hi trenques estàs matant el teu

propi festival. Perquè la gent et considera tant bo com l'últim concert que

has fet, així som tots. Llavors si fas un festival una miqueta pitjor, i pel

següent la gent pensarà que és igual que l'anterior, per tant pensarà que és

una miqueta pitjor que els altres. Si tu en fas un una miqueta pitjor però al

següent tornes a anar a lo gran, el que et trobaràs és un festival fet a lo

gran amb totes les seves despeses, amb un públic que serà el que es pensa

que aquest serà una miqueta pitjor, per tant un públic molt més petit.

Llavors abans de que passi això, hem decidit esperar un any, per fer un

festival d'aquí un any molt més gran, si es pot. Per tant la gent el que veurà

és que has estat un any d'inactivitat però perquè estàs muntant una cosa

molt més bona. Ara, això t'obliga a que quan fas alguna cosa, sigui gran.

Heu pensat mai en plegar?

JAUME : Molts cops. Però no exactament. Penses en plegar quan penses en

lo tranquil·la que seria la vida. Però t'ho repenses perquè sinó seria massa

avorrida.

59

FERRAN: Pensar-ho si, però proposar-nos-ho no. Ho pots pensar mil cops

quan el festival t'està anant malament, o simplement encara que hagi anat

genial. Si tu acabes a les quatre de la matinada, perquè tot i que hagi

acabat el festival a les dues t'has de quedar recollint i netejant, desprès

d'haver estat tres dies de treball intens desprès de tot el treball de uns

mesos, i portes des de les deu del matí treballant allà i preparant-ho tot

amb tots els problemes imprevists que surten, llavors obres portes a les set

que és quan comença tota la feina de debò, a aquella hora estàs fins als

nassos de treballar. Però és perquè estàs cansadíssim, desprès se't passa.

I l'associació ha anat mai tant malament que hagi estat a punt de

tancar?

FERRAN: A veure, sempre hi ha hagut moments que ha costat més fer les

coses, ja sigui perquè no hi hagi prou diners, o sigui perquè hi ha socis que

no funcionaven tant bé com haurien de funcionar, o per motius externs que

compliquen les coses. Sempre hi ha situacions que et posen les coses difícils

i que t'ho compliquen tot, però tens dues opcions: la de dir que t'ha anat tot

malament i plegues, o la de dir que bé, que t'han anat les coses malament,

però que el proper dia ja sabràs com arreglar-ho. Nosaltres sempre hem

estat dels que tiren endavant. Mai ho hem deixat, seguim aquí.

Els vostres socis solen estar implicats en la música fora de

l'associació?

JAUME: Hi ha de tot. Sobre tot músics, però també hi ha gent que son

promotors o periodistes, o gent que no tenen res a veure. Nosaltres de fet

no ho estem vinculats a la música, bé, jo toco la bateria, però poc. Si que hi

ha gent que hi està vinculada, però tampoc busquem gent que vulgui

favors. Alguna vegada si que hi ha vingut gent que pensaven que érem així,

però no. El que tenim és a gent que li agrada la música i volen fer concerts.

No hi ha hagut ningú que hagi entrat aquí pensant que es faria milionari, i si

hi ha hagut algú, ha marxat ràpid, i si no ha marxat ràpid l'hem fet fora.

Bàsicament això, gent que li agrada la música en directe i intenta potenciar-

la. Que a més és el missatge que volem donar. De fet jo sóc programador

informàtic.

60

FERRAN: I jo restaurador arqueòlogic! Imagina't el que ens acostem

nosaltres al negoci que portem.

Com veieu el panorama musical local?

FERRAN: Tenim bona qualitat i res de facilitats.

JAUME:De fet, el concurs de metall més important que és el Wacken, que és

un concurs que el guanyador desprès pot tocar al concert més important del

món, el de Wacken, s'han fet quatre o cinc edicions, i quan va entrar

Espanya, els Crisix d'aquí de Catalunya van quedar primers del món, el

segon any uns de Madrid, el tercer els Trallery que son de Mallorca, i el

quart any, van quedar primers uns de València. És a dir, a Catalunya tenim

les tres millors bandes de metall emergents, si prens com a referència el

Wacken com a concurs de metall extrem. Tenim bona qualitat però no està

apreciada. Som els millors del món, però aquí el millor del món està de

suplent en un concert nacional.

FERRAN: El problema és que els governs i les institucions no te'l recolzaran

un concert així. Perquè no els hi agrada. El que passa és que la gent no el

sent com a seu el metall, no està gens arrelat.

6.4 ENTREVISTA CARLES GONZÁLEZ

10 de Setembre de 2014

61

En Carles "Devin" González, de 20 anys, és el cantant de Breaking Silence, i

tresorer de l'associació Castellhell.

Avui li faré una entrevista per conèixer la seva experiència en el món de la

música i amb el seu grup.

Com et vas interessar pel món de la música?

Va sorgir. Jo no sabia cantar ni res, i vaig anar a provar amb el grup d'uns

amics que buscaven cantant.

Un cantant amb la tècnica gutural que fas servir tu?

Si, però al principi se'm fotia la veu. Perquè no tenia tècnica, només sabia

que havia de cridar i ja està. De mica en mica vaig anar fent, i vaig anar

millorant. Al final em van acceptar al grup, que és amb el que estic ara,

Breaking Silence. Això va ser fa quatre anys.

Com vas aprendre la tècnica?

Bé, escoltava molta música d'aquesta amb guturals, llavors em vaig anar

fixant la respiració com la marcaven. Com que tinc altres amics i coneguts

cantants, els vaig demanar consells i tal, i practicant molt a casa em va

acabar sortint bé.

Quins estils de música escoltes?

Escolto de tot, no tinc cap preferència.

Sempre t'ha agradat el rock i el metall?

Si.

Com vas començar a escoltar-ho?

Gràcies als videojocs en realitat. Ho escoltava, i com que m'agradava, doncs

desprès buscava les cançons per internet i tal, i de mica en mica vaig anar

descobrint més estils i més grups que m'agradaven.

Per què el metall? Què t'atrau que no tenen altres gèneres

musicals?

Em transmet més coses que els altres estils.

62

A part de cantar toques cap altre instrument?

No, només canto.

Llavors Breaking Silence és el primer grup al que has estat mai?

Ha estat el primer, però no és l'únic al que he cantat.

Quins son aquests altre grups?

Vaig estar un temps amb Hybrid Angel fins que van trobar un altre cantant,

també he estat amb Bleeding Darkness també fins que van trobar un altre

cantant! [Riu] Perquè, no sé, sempre he estat el cantant suplent, per dir-ho

així.

I tot això mentre seguies amb Breaking Silence?

Si, si, tot això mentre cantava amb Breaking. Breaking ha anat evolucionant

moltíssim.

Quina relació tens amb els altres membres del grup?

Bé, ens vam conèixer tots amb quinze anys, i desprès de cinc anys, la

nostra relació és d'amistat i de germanor. Ens hem fet grans junts.

Has pensat mai en deixar el grup?

No, això no. El grup és una cosa que tinc, que forma part de mi. Només

m'entren ganes de deixar-ho quan m'estresso molt. [Riu]

I et sols estressar gaire?

Si, sobre tot quan hem d'organitzar els concerts, que els altres em diuen

que ho faci jo. Llavors jo em carrego amb tota la feina i els problemes.

Estudies o treballes?

Estudio realització d'audiovisuals.

Llavors a tu t'agradaria treballar d'alguna cosa que tingui relació

amb la música en el cas que el grup no tirés endavant?

Si puc si.

63

De totes formes t'agradaria dedicar-te professionalment a cantar ja

sigui amb Breaking Silence o amb algun altre grup de metall?

Si, és una cosa que sempre he volgut.

El fet de que estudis afecta a la teva assistència als assajos o a

l'hora de tocar algun concert?

Als concerts si que hi vaig sempre sense cap problema, però quan estic

d'exàmens si que hi ha alguna setmana que potser els hi dic que no hi puc

anar i estudio, per a poder aprovar que és més important.

Què n'opina la teva família sobre la teva implicació am la música?

Bé, ells ho entenen com que és un hobby, com aquell que té maquetes,

doncs jo tinc la música.

Ells ho saben que tu t'hi vols dedicar professionalment?

Ells em diuen que primer em centri en els estudis i desprès lo altre. De fet

jo també penso així.

Com és per a tu cantar davant d'un públic?

M'encanta. M'omple el fet de que tu fas la teva pròpia música, la cantes i

l'expressis i la gent la senti, salti, la canti i es sàpiga les lletres, és una cosa

que m'omple molt.

Com va ser el primer concert que vas fer?

El primer concert va ser amb Breaking, que abans ens dèiem Blood of

Legion. Va ser fa uns cinc anys a una escola de Bonavista, en unes jornades

culturals. El públic eren tot nens, estàvem molt nerviosos perquè no sabíem

com podia sortir allò. Érem un grup de Death Metal cantant amb guturals

davant de nens petits a una escola religiosa. [Riu]

Va ser molt surrealista tot. Però ens va anar bé, els nens s'ho van passar

molt bé. Es van quedar al·lucinats al veure algú cantant d'aquella manera,

també pel soroll que fèiem, el so. Però s'ho van passar bé. Fins i tot

m'imitaven fent el Headbanging. Després quan vam baixar, tots els nens

preguntant-me com ho feia per cantar així.

64

Em vaig passar gairebé tot el concert mirant les dues primeres fileres de

nens, amb el cap cot, molt nerviós.

Personalment què t'aporta la música?

Em serveix per desfogar-me molt, de totes les maneres possibles. Per

exemple en directe, fas molta activitat física, sues molt, et sents bé. Sobre

tot cantant, perquè crides i et desfogues molt.

També a casa meva quan escric les lletres i tal, doncs com deixo anar els

meus pensaments i els meus sentiments, em sento bé.

Com compons les cançons?

Algunes les composo jo, però n'hi ha d'altres que les faig a mitges amb la

resta del grup. Fem una pluja d'idees i anem escrivint. Però la majoria si

que son meves. Quan escolto un tema, primer marco els punts de veu, i

sobre allò vaig mirant, vaig improvisant a veure què surt. Desprès penso

"Ostres, aquest tema podria parlar d'això, o d'això altre.", llavors començo

a escriure, que és el més difícil, però quan et poses a escriure surt tot sol.

Com et sents en el grup?

Doncs em sento bé, és una cosa que ja la sento com a que forma part de la

meva vida, i crec que ara mateix Breaking Silence no funcionaria si faltés

algun dels cinc membres que som ara.

6.5 ENTREVISTA AMB FRAN MELERO

23 d'Octubre del 2014

65

Vaig a Salou a reunir-me amb en Fran Melero, el cantant de 22 anys de

Hobo.

Quant temps portes al món de la música?

14 anys, des dels 8 anys.

Com t'hi vas començar a interessar?

El meu germà toca la guitarra professionalment, flamenc. Quan el meu altre

germà li va regalar una guitarra i el vaig veure tocant, jo també vaig voler

aprendre'n. Llavors desprès d'haver-me carregat dues guitarres seves

intentant tocar-les, me'n va regalar una clàssica amb la que vaig aprendre

els acords i a tocar-la, jo sol. Sempre he après autodidactament. A part,

quan tenia 10 anys, vaig entrar a un cor de veus blanques, jo era el solista.

Vam fer gires per Catalunya, España, i també vam sortir fora per Europa,

aquest va ser més o menys el començament de tot.

Llavors quina preparació musical tens?

Vaig fer el batxillerat d'arts escèniques i tinc dos cursos d'harmonia,

llenguatge musical, però no és cap grau mig, ni superior, es bastant

independent, m'ho va ensenyar un professor particular. Però això ho he

après aquests tres últims anys, fins llavors res.

Com vas aprendre a cantar?

Jo sol, bé, vaig aprendre a cantar al cor, aprenent a escoltar les harmonies,

aprenent a desenvolupar la meva oïda musical i cantava el que tocava, més

o menys ho feia d'aquesta forma.

Quins instruments toques?

Toco la guitarra, el piano, el baix, la bateria, i el que em deixen bàsicament.

També vas aprendre a tocar-los autodidactament?

Malauradament mai he tingut els diners per pagar-me el conservatori o

acadèmia de música. Fins i tot la professora de música de la meva escola

66

sempre li va dir a la meva mare que invertís diners en mi, però no es podia.

Mai he tingut l'oportunitat d'estudiar res fins que vaig ser més gran i m'ho

vaig poder pagar jo.

Quina ha estat la teva trajectòria musical?

Ha estat bastant, dispar, per dir-ho d'alguna manera. Jo vaig començar amb

les idees molt clares, vaig començar a treballar, vaig començar amb un grup

en el que érem tres integrants. Jo vaig començar a muntar el grup, a dir

"Doncs podem fer això i això altre.", a informar-me, a aprendre informàtica

musical, aprendre a harmonitzar, a fer les composicions... Bé, feia jo tota la

feina del grup excepte tocar el baix i la bateria, però perquè no podia, que

si no, ho hagués fet també [riu]. De sobte tot va canviar i se'n va anar a la

merda, el projecte es va dispersar, vaig entrar en un altre projecte que hi

vaig ser un any, i també es va esguerrar per problemes dins del grup...

I des de llavors, des del meu primer grup que va ser quan tenia 15 anys,

fins el grup amb el que he durat més que és l'orquestra en la que estic ara

mateix, han passat uns 5-6 anys d'anades i tornades, d'assajar molt sense

arribar a enlloc. Vull dir, que potser he assajat amb dos grups alhora. Amb

un assajava dos dies i amb l'altre tres. Cinc dies a la setmana

exclusivament dedicats a la música. A part de totes les hores que li dedico a

casa meva per a poder arribar al nivell. De fet, jo, hi havia un grup que es

deia Moral de Esclavo, d'aquí de Tarragona, que els seus integrants tenien

25-27 anys... Et sona Ankor? Eren el guitarrista, el baixista i el bateria

d'Ankor, i jo vaig aconseguir entrar com a guitarrista quan tenia 17 anys i

no hi havia comparació. Ells eren molt millors que jo, perquè eren més

grans i tenien molta més experiència que jo, però jo aconseguia tocar les

cançons que ells componien, que allò per a mi era increïble que ho pogués

fer. Mai vaig arribar a tocar amb ells, només vaig anar als assajos fins que

es va dissoldre el grup. Però de totes formes, per mi va ser bo conèixer-los,

estar uns mesos assajant amb ells, millorant, creixent. Jo no em considero

algú que pugui desenvolupar només un aspecte de la música. No em

considero cantant, o guitarrista, i encara que canti en un grup, toqui la

guitarra al meu projecte o toqui el teclat en una orquestra professional, no

em considero res, perquè a mi sempre m'ha agradat produir música i

compondre.

67

Què s'ha de fer per saber compondre?

Per compondre has de saber cantar, has de saber tocar la guitarra, el baix,

la bateria, has de saber harmonitzar, crear estructures que agradi a la gent

i que no siguin massa complicades, tot això ho enganxes amb una pega que

és el talent, i a partir d'aquí, crees la música.

Quina és la teva implicació amb Hobo?

Sincerament, amb Hobo funciona d'una manera diferent. Perquè ells ja eren

un grup quan jo hi vaig arribar. Ja estava bastant cansat d'haver d'estar

sempre estirant del grup, de sempre ser jo qui aportava més idees i el que

carregués amb tota la feina. Quan vaig entrar a Hobo, vaig trobar tot el

contrari. Ells ja estaven funcionant, i que jo em podia dedicar més a altres

coses que no haver de preocupar-me de compondre la música, per això no

ho he fet tant. La meva implicació al grup ha estat menor, perquè també ha

estat menys necessària. Jo he fet les lletres com he pogut, i com ens ha

agradat, i ja està. També he creat un parell de temes que encara no han

sortit a la llum. Un d'ells, com a mínim, es molt canyer, i creiem que

agradarà a la gent, però volem esperar a la propera vegada que gravem,

per tenir material bo.

Tots els grups en els que has estat eren també de rock o metall?

No. Vaig tocar la guitarra amb un grup de pop que tenia la productora a

Madrid, no em va agradar i els vaig engegar. També he tocat a grups que

feien versions, a grups de xaranga...

En total quants grups?

Ostres, doncs, sense exagerar, crec que uns 21 grups des de que tenia 14

anys. Fins aquests dos últims anys no he tingut una estabilitat per dir-ho

d'alguna manera, perquè jo entrava en un grup i si al cap d'un temps veia

que no era el que m'agradava, marxava, després entrava en un altre i veia

que anava tot bé, però al dos dies havíem de plegar. El que passa és que la

volatilitat dels grups aquí a Tarragona depèn molt de les possibilitats que

tingui el mateix grup. Has d'invertir massa diners per a que t'escoltin o per

a tocar en una sala t'has de gastar un dineral en equip per a no aconseguir

68

res. Gairebé tots els músics comencen amb la meta de poder viure de la

música. Quan passa això i veus que estàs lluny d'atrapar els teus objectius

com a músic et sents atrapat i veus que els mitjans no són suficients com

per a poder tocar cada setmana en un lloc i guanyar diners com per a

invertir en un equip millor, gravacions que alhora generarien més públic i

vendes i, per tant, més diners. Això no és possible. Per tant, com ho fem?

Per això en tots els grups que he estat, la cosa ha acabat per això, perquè

ens hem estancat en aquest sentit.

Ara en quants grups estàs?

Ara toco en tres grups. Bé, oficialment toco en dos i en un altre faig

mescles, llenço samplers1, faig veus, canto en general. Els altres, són una

orquestra, que mira, és el grup amb el que més diners he fet, porto dos

estius cada setmana sense parar. Amb ells toco el teclat i també faig veus.

Llavors també estic a Hobo, que faig de cantant.

Quin tipus d'orquestra és?

s una orquestra d'aquestes que lloguen per exemple a algun club nàutic, o a

algun hotel, o algun club d'hípica, i toquem el que ens demanen. Toquem

música que abasta més estils. Toquem rock, toquem pop, toquem boleros,

fins i tot, alguna vegada hem tocat havaneres, tot tipus de música.

T'agrada tocar amb l'orquestra?

Bé, això m'ho prenc com una feina més i ja està. Però no m'agrada haver

d'estar 8-12 hores allà provant el so, muntant l'escenari, no tenir un

dissabte lliure. fins el tercer dissabte de setembre, duia des de Juny sense

tenir un dissabte lliure. Arriba un punt, que com t'ho prens com una feina,

per molt que t'agradi tocar, no tens ganes d'anar-hi. Aquesta és la part que

no m'agrada a mi, tocar moltes hores seguides, una cançó rere l'altra com

una feina monòtona.

L'Ian em va explicar la història, una mica curiosa, de que vas

començar a tocar amb ells perquè els vas escoltar assajar i vas

entrar a la sala, vas agafar el micròfon i et vas posar a cantar.

Realment va passar així?

69

No és veritat això. [riu] T'han enganyat. No va passar així. No és així. Jo

estava buscant un grup, ja que només estava amb l'orquestra i necessitava

un grup de metall o d'algun estil que m'omplis més per a gaudir de la

música. Perquè no tot ha de ser només per a guanyar diners. Un dia vaig

veure un anunci a internet, a l'Associació de Músics de Tarragona, que en

Gastón havia penjat. Llavors vaig contactar amb ell a través de Facebook.

Del primer dia me'n recordaré tota la vida... Vaig arribar de la feina, jo a la

meva feina suo moltíssim, sóc coordinador de vols a l'aeroport de Reus , i

vaig arribar que feia pena amb els cabells suats, molt més llargs de com els

duc ara, bé, que feia fàstic, i a més duia les botes de seguretat i anava

vestit amb la roba de la feina, perquè no vaig tenir temps de canviar-me de

roba ni dutxar-me, perquè no volia arribar tard. Llavors vaig anar, vaig fer

la proba donant-ho tot, i a la mitja hora em van dir que si volia, que estava

dins del grup. Llavors el que et van dir, no és veritat. Més que res, perquè

jo sóc de Tarragona, i anar-me'n a Salou a espiar com assagen grups, no és

el que solc fer.

A partir de llavors, com va anar el començament del grup?

Vam començar a assajar, ells ja duien un temps mirant de fer cançons, així

que vam començar a composar. La primera cançó que vam fer va ser Body

Shock, és una cançó que de fet mai la toquem, tot i que molta gent ens diu

que és la millor que tenim, però no la toquem [riu]. Llavors ja va venir

Trippin, i després vam anar fent les altres cançons.

Quins estils de música escoltes?

Escolto des de blues, bossa nova, rock, metall, metall extrem, de tot tipus

de música. Ara estic escoltant molt rock i metall progressiu, però es que fa

un any escoltava pop hardcore, i abans havia estat escoltant punk hardcore,

metall alternatiu, grunge... post grunge. He escoltat de tot del que prové

del rock.

Com et vas començar a interessar pel rock?

El meu germà es un gran admirador de Queen, Judas Priest, Iron Maiden,

Megadeath, Testament. Així que un dels primers records que tinc de la

meva infància és d'estar ballant amb una escombra "I want to break free"

70

mirant el videoclip a la tele. Em va enamorar Queen, de fet és un dels meus

grups preferits i des de llavors que m'agrada. Però no va ser fins que vaig

tenir 14-15 anys que no vaig començar a vestir molt fosc, sempre amb roba

negra, em pintava les ungles... Duia un estil molt dark.

La teva implicació amb la música, a part de tocar-la i compondre-la,

com ha estat?

Jo sempre he estat molt grupie, sóc molt grupie. Només et diré que amb 18

anys duia el club de fans de Catalunya de My Chemical Romance. Sempre

m'ha agradat molt la música, he anat a un munt de concerts i festivals. De

fet l'última vegada que van venir My Chemical Romance a España vaig

seguir-los tota la gira, primer a Barcelona, desprès a Madrid i desprès a

València, crec que va ser en aquest ordre.

Com és la teva relació amb els altres membres de Hobo?

Bé, al principi era una miqueta més freda, però perquè jo sóc una persona

molt reservada i em costa molt allunyar-me del meu àmbit. Llavors, es clar,

al principi tenia menys confiança amb ells, em posava més nerviós. Sóc

molt extravertit en alguns aspectes, com a l'hora de pujar a l'escenari, però

en altres aspectes sóc molt introvertit. Em va costar molt apropar-me a ells

fins que no va passar uns 7-8 mesos que tocava amb ells, no vaig tenir una

relació amb ells de germans. Ara per a mi són tots els meus germans tots i

cadascun d'ells. Sé que per molt que passin els anys, i passi el que passi

seguirem tenint molt bona relació.

Com afecta la teva introversió a l'hora de sortir a l'escenari?

Normalment sóc introvertit, però a sobre d'un escenari he après a actuar.

Sóc una altra persona, sóc una altra cosa. Quan pujo a un escenari, els

primers moments són difícils, he de canviar el xip totalment, m'he de ficar

71

dins d'un personatge. Si em posés a cantar sent jo mateix, avorriria a

tothom [riu].

En el concert d'Andén Zero vas dir "¡Buenas noches Garage!". N'has

comès més d'un cop errors com aquest?

Si, m'ha passat dues vegades, aquella i un cop que vaig dir "Bona nit" al

matí. Crec que només això. Però això em va passar el dia de Andén Zero,

perquè uns amics, una estona abans, van tenir un accident de cotxe, vaig

estar a punt de no sortir a cantar, i no estava pensant en el concert, estava

pensant en els meus amics que eren a l'hospital. També pensa que en un

any havíem tocat sis cops a Garage, i a vegades, als assajos, ja deia jo

"Buenas noches Garage", perquè assajava per tocar-hi allà. Ho tenia ja tant

interioritat, que no em vaig aturar a pensar on estava.

En aquest moment com et vas sentir?

Em va fer gràcia. No em va fer vergonya. Sóc humà, em puc equivocar. La

gent pot pensar que sóc un imbècil, però els convido a tocar cada setmana

com faig jo, a mil llocs diferents, i a veure si ells també són tan perfectes

per no confondre's un dia en un concert.

Com va ser la primera vegada que vas pujar a un escenari?

Aquell dia si que estava mort dels nervis.

M'han comentat que et poses bastant nerviós quan has de cantar en

públic, com t'afecta això?

No és que em posi nerviós, em posa nerviós no estar prou preparat. Si em

veiessis amb l'orquestra fliparíes. Vull dir, no hi ha comparació. Amb

l'orquestra sé què he de fer en cada moment, com moure'm, com entonar,

etc. En canvi amb Hobo no ho sé, improviso més. Potser això és el que fa

que em posi una miqueta més nerviós a l'hora de fer els directes.

Llavors per a poder estar relaxat a l'escenari necessitaries unes

directrius?

No, el problema és que necessito assajar. No assajo prou.

72

Com és que no assages prou?

Tinc una vida bastant complicada. Entre la feina, els altres grups, ara que

estic estudiant... Només un dia a la setmana d'assaig, o de vegades ni això,

fa que em costi. Ells si que van quedant més sovint, però perquè ells només

tenen un grup i s'hi poden centrar més. També em costa més perquè és un

estil que mai havia cantat. Mai havia cantat Heavy, mai havia cantat

gutural, ni havia cantat d'aquesta manera, cridant, de vegades. El meu

estil, el que havia cantat jo fins ara és una guitarra acústica, jo sol, tocar

quatre acords amb la guitarra i la melodia amb la veu. Sobre tot, també

coses molt més tranquil·les, coses que no tenen res a veure amb Hobo. Per

això no és el meu àmbit, ells, a dia d'avui, encara no coneixen la meva veu

de debò. Ells saben que agafo i foto quatre crits, dic quatre tonteries i que

desafino de vegades.

Per què t'has interessat en cantar en un grup que toca una música

que no és el que saps cantar millor?

El primer grup amb el que vaig sentir alguna cosa, amb el que vaig tenir

una relació, perquè amb la música, si la sents, pot ser com tenir novia o un

amic, va ser de Heavy Metal, crec que va ser el primer que vaig escoltar.

També he de dir que jo al principi no tenia gens de fe en el grup, gens ni

mica. Fins i tot li vaig explicar a un amic el dia que vaig anar a fer la prova,

que no creia ni que m'agafessin, ni que el grup pogués tirar endavant. La

veritat es que jo venia d'un grup on fèiem covers de metall alternatiu, així

que venir a un grup on em van dir que la meva veu no encaixava, passar de

grups on sempre em felicitaven per lo ve que cantava a que em diguessin

que havia de canviar el meu estil, per a mi va ser un repte. També m'ha

ajudat molt perquè a l'hora de cantar altres registres, ara tinc molts més

recursos que abans no tenia. Per tant, jo ho veig com un pas endavant tot i

que jo crec que fins dins d'un parell d'anys no es veurà la meva veu com

realment és dins d'aquest estil de música per això, perquè necessito més

pràctica.

Com vas aprendre a fer screamings i guturals?

73

Mirava molts vídeos al youtube, també tenia un amic que cantava en un

grup de Death Metal d'aquí de Tarragona, que em va ensenyar una mica, el

cantant d'Hybryd Angel. Doncs amb ell, el Javi, vam fer un grup de pop

punk, i com ell estava fent screamings tot el dia, jo li vaig ensenyar a

cantar melòdic, i ell a fer més o menys els screamings. Llavors, practicant

moltíssim, vaig anar desenvolupant la manera de fer-ho sentint-me més

còmode. Més tard, vaig estar en un grup de metall industrial, on el cantant

feia servir la mateixa tècnica que faig servir jo ara, i que de fet és la tècnica

gutural que he copiat i que em va millor. Bé, no ho he copiat literalment, ho

he fet al meu estil, però la forma de fer una esgarrada melòdica amb

potència, és a dir, un scream en el qual puguis identificar quina nota s'està

cantant. Hi ha molta gent que sembla que tot ho canti igual, el que faig jo

té melodia.

T'agradaria dedicar-te a la música professionalment?

Si, a mi m'agradaria ser productor. La meva meta és tenir un estudi i

conduir grups. És el meu somni.

I si amb Hobo algun dia teniu suficient fama com per a viure del

grup?

Doncs serà un plaer, ser part d'una cosa tant gran com aquesta, veure

món, anar tocant per tot arreu, ser conegut... També seria un dels meus

somnis. Però sent realistes, crec que hi ha més possibilitats de ser

productor que sent un músic famós.

Has pensat mai en deixar de cantar amb Hobo?

Si, varies vegades. He tingut problemes amb els diners, la veu... M'he

arribat a sentir molt malament cantant amb Hobo. Mai havia acabat de

cantar en un lloc i veure que em trencava la veu i que em feia mal,

m'estava desgastant la veu. Amb Hobo necessito dos o tres dies per

recuperar-me, cada vegada menys, estic buscant tècniques vocals per fer-

ho el menys dolorós possible. Durant aquests dos últims mesos ha estat

molt difícil per a mi. Vaig anar a Anglaterra i quan vaig marxar tenia un

nivell vocal bastant bo, i després d'estar quatre mesos sense cantar, ho vaig

notar molt. Havia perdut molt nivell.

74

La teva família què n'opina de la teva implicació en el món de la

música?

Doncs, la meva família, tot i que van veure que tenia un do des de petit,

perquè el meu germà que és guitarrista professional, sempre deia que jo

tenia alguna cosa que els altres no tenen, però els meus pares mai van

voler apostar per mi. No va ser fins el moment que van veure que

començava a guanyar diners, fa dos anys, que no es van adonar que jo

havia de ser músic. No els hi entrava al cap. Deien que era una cosa que no

havia de fer. Però jo mai he fet cas a res del que em deien, sempre he fet el

que he cregut que era el més oportú, i el que he cregut que era millor. Així

que fins fa poc els meus pares sempre m'han dit que era una pèrdua de

temps i de diners. Mai em van ajudar, ni mai m'han comprat una guitarra o

un equip de veus, mai m'han pagat res.

Ara que veuen que la cosa et va millor, no ha canviat la seva

actitud?

Si, per exemple, el hivern passat la meva mare em va dir que si volia que

em comprés una guitarra acústica, tot i que al final me la vaig acabar

comprant jo. Però cada vegada m'intenta recolzar i ajudar-me en aquest

tema. Jo no li dic res ni li demano res, perquè jo em vull treure les

castanyes del foc jo mateix, no vull que ningú hagi de venir a pagar-me res.

75

6.6 ENTREVISTA AMB NIL ROM

13 de Desembre del 2014

En Nil és un noi de 15 anys de Cambrils, considerat un dels millors bateries

de Catalunya. Fa uns dies vaig voler anar a veure una masterclass que era

una de les activitats organitzades pel Reus Metallfest III. El problema me'l

vaig trobar quan, al arribar a la sala on s'havia de dur a terme, ja havia

acabat. Els de l'organització van canviar l'hora de la seva masterclass i la

van fer començar una hora abans sense avisar. De totes formes vaig poder

parlar amb ell i demanar-li si li podia fer una entrevista, al que va respondre

molt amablement que si.

Així que avui he quedat amb ell a la sala Toman, on aquesta nit farà un

concert amb el seu altre grup Kruip Dood, per a fer l'entrevista.

Com has aconseguit tenir tant de renom per Catalunya amb només

15 anys?

Com que el meu pare fa 30 anys que és bateria, viu d'això, i té molts

contactes, des de que tinc 9 anys que vaig començar a tocar la bateria en

serio, ell ja m'hi va introduir en aquest món. Molta gent comença i desprès

s'introdueix, jo ja vaig començar a dins. Llavors només ha estat qüestió

d'anar pujant i agafant renom. Els contactes són el més important, i tot això

jo ja ho he tingut a l'abast.

Quan vas començar a tocar la bateria?

En realitat... Es que tinc fotos tocant-la amb tres anys, des de que vaig

néixer com aquell que diu. Però la primera vegada que vaig pujar a un

escenari va ser als 8 anys. Era molt petit. Estava allà que no em movia, no

feia res. Era el grup del meu pare i em va dir que pugés a tocar un parell de

cançons, com a mi m'agradava el rock més clàssic i tal, vaig pujar i les vaig

tocar. Als 10 anys vaig tenir ja el meu primer grup. I tenir moviment amb

un grup, als 12. Aquell any ja vaig fer uns 60 concerts o així.

76

Quina edat tenia la gent d'aquell grup?

Era gent de 16-17 anys. Llavors ja als 12 anys va ser quan ja em vaig

acostumar a això.

Des dels 12 anys amb quants grups has tocat?

Buff! Doncs no ho sé. Molts. Normalment tots de música extrema. Més de

50 segur. És que el que faig molts cops és que em lloguen grups de

Barcelona, m'aprenc el seu repertori, i els ajudo a fer un concert, cobro i

marxo. Sóc el que s'anomena un músic d'estudi.

No és massa feina per a tu?

És molta feina, perquè, es clar, potser em truquen una setmana abans, i em

diuen que necessiten un bateria per aquell cap de setmana. Aprendre't 12

cançons en una setmana és complicat, però és la vida de músic, és el que

toca. Fem un assaig abans del concert i desprès toquem.

Com t'ho fas per a fer això i estudiar alhora?

Vaig traient 5, 6 com a molt [Riu]. Jo em vull treure l'E.S.O i dedicar-me a

això. A la meva escola, ja ho saben això. Em trauré l'E.S.O, i vull seguir un

altre camí diferent que la resta de nois, no sóc un noi normal. Els altres

volen fer batxillerat, jo no. Jo vull fer un cicle formatiu dedicat a això, a la

música, i desprès anar a la universitat musical. I desprès ja, el que surti.

Tot això ve influït pel teu pare?

Si, ell és qui em va ficar dins de tot això, però no ho faig per el meu pare,

ho faig perquè és la meva passió, és el que més m'agrada a mi.

Sents alguna mena de pressió per part seva a l'hora de dedicar-te a

la música?

Al contrari! Ell ja em diu que descansi. Jo ara toco unes 6 hores diàries. Ho

faig perquè m'encanta. Sense això no sé què faria.

77

No hi ha altres aficions a les que t'agradaria dedicar més temps?

No, hi ha nois de la meva edat que es passen el dia jugant a videojocs, a mi

no m'agrada. Com a molt aguanto un quart d'hora i em canso. Ho trobo una

pèrdua de temps, prefereixo tocar o inclús composar. Estic fent un disc en

solitari ara mateix. La meva vida és això.

Saps tocar cap altre instrument?

No, no en tinc ni idea! [Riu]

Això a l'hora de composar no et suposa un problema?

No, perquè tinc amics que toquen altres instruments, i de vegades els

demano que vinguin a casa, els hi dic el que vull que toquin, ho gravo amb

el mòbil, llavors ja tinc la base. Quan a tinc això aviso a músics

professionals amb els que creem la cançó i ja està tot preparat per gravar.

Perquè, es clar, amb la bateria només no es pot composar.

Quina preparació musical tens?

Vaig estar gairebé dos anys estudiant al conservatori, he estat també dos

anys anant amb l'Alfred Berenjena, el bateria de Soziedad Alkoholika, i antic

bateria de Dying Fetus. Tinc un currículum on hi diu que he estat anant amb

ell, és un músic espanyol que només fa música extrema, i es clar, aquesta

experiència m'ha servit molt. M'ha ensenyat molta tècnica, perquè hi ha

moltes coses amb els peus, molts moviments, que si no te les expliquen no

les saps fer.

Has tocat mai a l'estranger?

Vaig anar a tocar a Itàlia. Em va trucar un grup d'allà, que no tinc ni idea de

com van localitzar-me, i em van dir que necessitaven un bateria. Era un

grup de música també extrema. Vaig gravar un disc amb ells, i justament

abans de tocar, el seu bateria es va trencar el braç, així que vaig fer un

concert amb ells i ja està. El que toca al disc sóc jo, però quan toquen en

directe tenen a l'altre. A més, aquest, tocant és un desastre.

78

Llavors quan la gent que hagi escoltat el disc vagin als seus

concerts no notaran la diferència?

Si, molta gent m'ho va dir, que es notava molt. Perquè és clar, al disc hi

vaig posar coses que sé fer jo, i aquell no en té ni idea.

Quins són els estils que més t'agraden?

Qualsevol tipus de metall, però el que més m'agrada és el Black Metal, és el

meu preferit.

Com és que vas tocar amb Hobo, si ells toquen Heavy Metal?

Perquè jo crec que un bon músic ha de saber tocar de tot. Personalment

m'agrada més tocar estils més extrems, però com a músic vull saber tocar

de tot.

Com vas ficar-te dins de Hobo?

En una festa vaig conèixer el germà del Ian i un amic seu, i un dia que vaig

anar a veure com assajaven, em vaig posar a tocar una mica i suposo que

els hi devien comentar als de Hobo, perquè un dia em van demanar que els

ajudés perquè s'havien quedat sense bateria. Ells ja sabien que jo no em

quedaria amb ells, em van demanar que els ajudés mentre en buscaven a

un altre. Si no és un grup que m'agradi molt, no m'hi quedo. Els faig el

favor i desprès me'n vaig.

Com ha sigut la teva experiència amb Hobo?

Bona, són molt bona gent. Tampoc puc dir molt perquè no hem tingut molt

moviment, no és l'estil que més m'agrada, però molt bé, m'ha agradat estar

amb ells, i trobo que les cançons estan molt ben fetes.

Com va ser la primera vegada que vas fer un concert?

No me'n recordo gaire de les primeres vegades que vaig pujar amb el meu

pare quan tocava ell, però me'n recordo el meu primer cop a Razzmatazz 3,

que estava vomitant dels nervis. Tenia 11 anys, i estava com un flam. Ara

ja no, ara ja estic acostumat, però és clar, aquella vegada només hi havia

200 persones, però estava molt nerviós.

79

Quin ha sigut el públic més gran pel que has tocat?

2000 o 3000 persones.

Sempre t'han localitzat les bandes per a que toquis amb ells?

El primer any que vaig anar al Drumming Festival a La Rioja, on sempre hi

van bateries molt famosos, coneguts internacionalment i tot, i es fa un

festival on tu hi pots anar i fer exhibicions de bateria. Allà vaig guanyar un

munt de contactes, perquè em van veure tocar, també va ser on vaig

conèixer a l'Alfred Berenjena, vaig poder parlar amb algun dels bateries que

admiro... Allà va ser on em vaig començar a introduir al món de bateries de

Catalunya. Llavors va ser arribar a Cambrils, i ja tenia un munt de

missatges al facebook de grups que volien que toqués amb ells.

Has tocat mai amb grups de renom?

Frozen Shield, que són de Barcelona, són els mes coneguts amb els que he

tocat, però no, no he tocat amb cap grup amb molt de renom.

No t'estressa dur aquest tipus de vida?

No, m'agrada molt.

Te'n recordes de totes les cançons que has tocat per als grups?

Si, si una cançó t'agrada molt, en un quart d'hora te la pots arribar a

aprendre. A més, les assajo molt, així que no, no me n'oblido.

Em van comentar els de Hobo que et costava adaptar-te al seu ritme

més lent.

Si, perquè porto tantíssims anys tocant Black Metal, que quan em fas tocar

una cosa més lenta, li poso coses de metall extrem. M'adapto amb els

ritmes més lents, però em costa una mica.

80

Si algun d'aquests grups pels que toques es fan famosos i volen que

t'hi quedis, t'agradaria viure d'això, o prefereixes ser músic

d'estudi?

A mi m'és igual, jo el que vull és gaudir de la música, i les dues coses ja

m'estan bé.

Parla'm d'aquest projecte que estàs fent

Ara el que estic fent és com un homenatge a un dels meus ídols, que és el

Varg Vikernes, un músic Norueg de Black Metal, que es va fer famós sol.

Això és el que vull fer, el meu objectiu no és fer-me famós, però ell va

començar en solitari, i és el que vull fer jo. Estic treballant per a poder

llençar l'any que ve quatre discos seguits.

Tens alguna manera de promocionar-te?

No, pel facebook. [Riu] Bé, també l'Associació de Músics de Cambrils, de

vegades m'anuncien, i també tinc molt de suport per part de l'Ajuntament

de Cambrils i l'Ateneu Juvenil. Ells em donen beques, sempre publiquen

moltes coses sobre mi, que això també em fa publicitat. Fins i tot

últimament la meva escola em dona suport, la meva escola que és religiosa,

m'està donant suport per a que pugui tocar música extrema. [Riu] Els

professors, des de que em van veure tocar al festival de final de curs,

m'ajuden molt.

Però per fer-te famós tocant aquest tipus de música, no ho trobes

una mica complicat aquí a Catalunya o no està molt arrelada?

Si... La cosa està fatal.

Llavors aquests discos que vols treure, no creus que serà difícil

vendre'ls?

A veure, jo la música la faig perquè m'agrada, no per vendre. Això ho faré

per mi, perquè tinc moltes ganes de fer-ho. De totes formes tinc pensat

d'enviar-ho fora. El meu cosí té un grup, i van remasteritzar un CD, als

Estats Units, i allà els van dir que si els volien enviar més material, que s'ho

81

mirarien. No ho vull fer per guanyar diners, sinó per a veure si a la gent els

hi agrada.

No trobes mai a faltar dur una vida més comú?

No, així és com m'agrada viure. Molta gent em diu que estic com una cabra,

però jo prefereixo estar sol assajant que estar amb gent. Entre sortir una

nit de festa amb els amics o estar 12 hores tocant la bateria, prefereixo

estar 12 hores tocant la bateria.

En què consisteix fer una masterclass?

Doncs jo poso música de fons i vaig tocant, després faig algun solo, i

després explico tècniques, la de blastbeat, i el doble bombo amb els peus.

Explico com fer-ho més ràpid i millor, i com fer-ho sense cansar-se. Al final,

si algú té preguntes els hi contesto, i ja està.

T'has lesionat mai tocant?

Lesionar-me, no, però quan encara no sabia tocar bé, vaig tenir durant molt

temps el braç dret carregat. Jo sempre tocava de braç fins que vaig anar a

un osteòpata especialitzat per bateries, i em va explicar la postura que

havia de fer servir, i els moviments que havia de fer per a no fer-me mal.

82

8. WEBGRAFIA

Definició de Death Metal. Consultat el 3/1/2015

http://ca.wikipedia.org/wiki/Death_metal

Definició de Metalcore. Consultat el 3/1/2015

http://ca.wikipedia.org/wiki/Metalcore

Definició de Power Metal: Consultat el 3/1/2015

http://ca.wikipedia.org/wiki/Power_metal

Definició de riff. consultat el 3/1/2015

http://ca.wikipedia.org/wiki/Riff

Definició de sampler. Consultat el 19/10/2014

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sampler

Definició de Thrash Metal. Consultat el 3/1/2015

http://ca.wikipedia.org/wiki/Thrash_metal

Definició de masterclass. Consultat el 3/1/2015

http://en.wikipedia.org/wiki/Master_class

Definició de Headbanging. Consultat el 3/1/2015

http://es.wikipedia.org/wiki/Headbanging

Informació sobre la història del Heavy Metal. Consultat el 14/10/2014

http://es.wikipedia.org/wiki/Led_Zeppelin

Definició de Speed Metal. consultat el 3/1/2015

http://es.wikipedia.org/wiki/Speed_metal

Cartell Andén Zero 2014. Consultat el 18/8/2014

https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t31.0-

8/s960x960/615190_818360791510367_585699066316791218_o.jpg

Fotografies de Hobo. Consultat entre el 20/7/2014 i el 4/1/2015

https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/v/t1.0-

9/10358880_735059293231098_1650546736352730156_n.jpg?oh=c84

bd17d41c4eaed31b011105b4ca8bb&oe=54F9A755&__gda__=1428662

253_a23950bc159f8019f4e394a9bb0e63ae

https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/v/t1.0-

9/10408949_773255096078184_2941540803692068999_n.jpg?oh=f42

c51b3dda38e6420955add8ac8c9c6&oe=554256D6&__gda__=1428717

166_05175325a72227e684bbfba05e377567

83

Fotografies de Breaking Silence. Consultat entre el 29/12/2014 i el

5/1/2015.

https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/v/t1.0-

9/1381868_509322082492019_416102439_n.png?oh=7d62ed503ad0fb

184f999f089d1739cb&oe=55266072&__gda__=1429818609_f58dbce7

dbe3ce0843156107f72fac18

https://scontent-a-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-

9/603079_516424238448470_1227797044_n.jpg?oh=97c02aa581ebc2

ab5c3ed1e6d8d32af4&oe=55459FF6

Fotografíes del Reus Metallfest III. Consultat el 20/11/2014

https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/v/t1.0-

9/q87/s720x720/10850164_747541712005565_266659652161542789

_n.jpg?oh=cdd43ec0ccdfc7b4dbc69104b78d65a4&oe=55428686&__gda

__=1429571243_a43940196351cebd7b45c2dcf00119a7

https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/v/t1.0-

9/10170910_747533582006378_1238323750166415530_n.jpg?oh=86

d71bc5ca75db46a753e41934e0a72e&oe=556F83F9&__gda__=1430537

765_99dcb984f70104f0d9727cade3ab6c8c

https://scontent-a-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/v/t1.0-

9/10422291_747541932005543_7880003352585989900_n.jpg?oh=39

0943966c7fcbcc49a4714439143227&oe=55394C35

https://fbcdn-sphotos-g-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/v/t1.0-

9/q88/s720x720/10003893_747541292005607_916218860891266501

8_n.jpg?oh=85f9209e27aee1a7b6b87ee431864377&oe=55215370&__g

da__=1428304089_7be2ce89f25b012f258e561ad252d835

https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/v/t1.0-

9/q87/s720x720/10850164_747541712005565_266659652161542789

_n.jpg?oh=cdd43ec0ccdfc7b4dbc69104b78d65a4&oe=55428686&__gda

__=1429571243_a43940196351cebd7b45c2dcf00119a7

Documental “Metal: A Headbanger’s journey”. Consultat el 5/9/2014

http://www.firedrive.com/file/86BDE3FE6AAD2D9A

Informació sobre el festival Andén Zero. Consultat el 18/8/2014

http://ocionews.com/festival-anden-zero/

Informació sobre la història del Heavy Metal. Consultat el 14/10/2014

http://xombitmusic.com/metal/historia-rock-origenes-metal

84

9. AGRAÏMENTS

Aquest treball, a diferència d'altres, no ha consistit en passar hores buscant

informació a la biblioteca, o en un laboratori fent experiments, o creant un

producte o projecte. Per a dur-lo a terme he necessitat l'ajuda de varies

persones de les quals he parlat i n'he fet protagonistes. De totes formes

m'agradaria dedicar un raconet per agrair a tots aquells que molt

amablement m'han dedicat el seu temps, m'han deixat tafanejar en els seus

assajos i en la seva vida privada, han facilitat que em posi en contacte amb

altres persones, m'han portat d'un lloc a l'altre quan no tenia com anar-hi, i

han suportat que estigués una mica massa a sobre d'ells a l'hora de quedar

per a fer-los entrevistes, o anar als seus assajos.

És per això que vull donar un especial agraïment als grups Hobo i Breaking

Silence, i als seus membres: Jan Paelink, Fran Melero, Nil Rom i Carles

Devin, a l'associació CastellHell, especialment al Jaume Mulé i el Ferran

Guinovart. Sense ells res d'això hauria estat possible!