Viatge al cor de la fam ... 2011/10/10 آ  Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 4 PRأ’LEG El...

download Viatge al cor de la fam ... 2011/10/10 آ  Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 4 PRأ’LEG El nom

of 85

  • date post

    30-Aug-2020
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Viatge al cor de la fam ... 2011/10/10 آ  Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 4 PRأ’LEG El...

  • Viatge al cor de la fam

    Xavier Aldekoa

    Ebooks de Vanguardia

    © Xavier Aldekoa, 2011 © José Antich (capítol 1) © Rosa M. Bosch (capítol 12)

    © D’aquesta edició: La Vanguardia Ediciones, S.L. Diagonal 477, 7ª planta 08036 Barcelona

    Primera edició, octubre 2011

    Dipòsit legal: B-37531-2011

    Disseny, maquetació i edició: Actividades Digital Media, S.L. (ADM)

    Foto coberta: Xavier Aldekoa

    EBOOKS DE VANGUARDIA: www.lavanguardia.com/ebooks

    Contacte: ebooks@lavanguardia.es

    http://www.lavanguardia.com/ebooks mailto:ebooks%40lavanguardia.es?subject=

  • Índex

    Pròleg

    1. El camp de refugiats de Dadaab

    2. Dadaab, el drama ignorat

    3. “Ahir ens va atacar una hiena”

    4. El drama dels altres oblidats

    5. La lucidesa de la furaha – De Nairobi a Garbatulla

    6. La ciutat de les pedres que es mengen – De Garbatulla a Kulamawe

    7. El sol de Briatore i Winnie the Poo – De Kulamawe a Wajir

    8. De fe, arracades daurades i panxes plenes – Wajir – Nairobi - Yibuti

    9. L’infern oblidat més bonic del món – De Yibuti a Ali Addeh

    10. Desmemòries d’Àfrica – De Adís Abeba a Nairobi

    11. Somàlia, el país fantasma

    12. Banya d’Àfrica. Una crisi que empitjora

    13. Ja és octubre

    14. Donacions per a la Banya d’Àfrica

    L’autor: Xavier Aldekoa

  • Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 4

    PRÒLEG

    El nom dels anònims

    Aquest pròleg va aparèixer del no-res. El nostre 4x4 portava diverses hores travessant les muntanyes a la frontera de Djibuti amb Somàlia. Allò era el no-

    res. Això ens havia quedat clar al company de viatge i amic Rodrigo Hernández,

    corresponsal de TeleSur, i a mi. Només muntanyes de pedres, matolls secs i

    una llengua de sorra per la qual avançava el cotxe que, de tant en tant, trencava

    pel mig un riu mort. Hauria jurat que érem a la lluna de no ser perquè sempre

    havia imaginat el satèl•lit menys sec i polsós, com si fos una pilota de vainilla.

    Llavors la vam veure.

    Era una dona de mitjana edat que caminava a poc a poc en direcció contrària a

    la del nostre vehicle. Portava el rostre cobert amb un mocador de colors foscos,

    tenia les cames primes i el cos corbat cap endavant. A l’esquena, carregava un

    pesat farcell del qual treia el que semblava un bidó d’aigua groc. O potser era

    una altra cosa. El cotxe va passar volant al costat d’ella i no ens va donar temps

    a veure molt més.

  • Pròleg

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 5

    - D’on dimonis vindrà aquesta dona?, va deixar anar a l’aire Rodrigo.

    - I on diables anirà?, vaig dir jo.

    Tot al nostre voltant eren quilòmetres i quilòmetres del no-res més absolut. El

    poble més proper estava a gairebé un dia de camí i el sol jugava a fer ous ferrats

    amb els valents que s’atrevien a caminar. El camp de refugiats d’Ali Addeh,

    d’on suposàvem que venia aquella dona, estava a diverses hores a peu.

    Aquesta dona venia del no-res. I anava al no-res?

    En absolut. No.

    Aquesta recopilació d’articles publicats a La Vanguardia prova d’equivocar-se

    menys que aquell dia. O potser reparar una mica aquell error de no parar-se a

    preguntar.

    Aquella dona venia d’algun lloc, tenia un motiu per desafiar al sol i caminar.

    Tenia un passat, un present i un futur. I sobretot, tenia nom i cognoms.

    I no parem a preguntar.

    Quan la banya de l’Àfrica s’enfronta a una de les pitjors tragèdies en diverses

    dècades amb cara de gana i sequera però entranyes de violència, oblit i mala

    gestió, és més necessari que mai posar-li rostre a les dificultats i al dolor, pro-

    var d’entendre per què els nòmades de la banya africana estimen tant als seus

    animals, s’aferren a una forma de vida canalla que sobreviu amb prou feines a

    duresa del clima i per què ploren en sec o riuen encara que la sort els empenyi

    en plorar.

  • Pròleg

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 6

    L’altre món està a la cantonada. A tot just un click de ratolí. Però continuem

    sense apropar-nos a l’altre per intentar comprendre.

    Aquests reportatges des de Kènia, Etiòpia, Djibuti o Somàlia no canviaran el

    món. Segurament cap reportatge no ho farà. Però rebel•lar-se a que el patiment

    de tantes persones s’esvaeixi igual que aquella dona després del pas fugaç del

    nostre cotxe, és una qüestió d’humanitat. De respecte per l’altre.

    Més enllà de la finestreta del cotxe no pot ser massa lluny.

    Canviar de canal no hauria de ser mai un punt i final.

    Aquí van uns quants noms i cognoms.

    Amb passat, present i, tant de bo, un futur millor.

  • 1

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 7

    ARTICLE DEL DIRECTOR

    El camp de refugiats de Dadaab

    José Antich. Director de La Vanguardia La Vanguardia | 4 de juliol del 2011

    Occident, sempre preocupat pels seus propis problemes, tendeix massa so- vint a oblidar les veritables dificultats del planeta. Els llocs on la falta d’aliment

    mata les persones, la sequera obliga a migracions massives i els assentaments

    per a refugiats són espais on s’amunteguen cossos humans i on distingir els

    vius dels morts és una feina d’enorme dificultat.

    El nostre corresponsal a Johannesburg, Xavier Aldekoa, s’ha desplaçat fins al

    campament de Dadaab, a l’est de Kènia, a 60 quilòmetres de la frontera amb

    Somàlia i obert fa més de 20 anys per acollir els refugiats de la guerra somali

    que fugen del seu país pel conflicte armat i la fam. Encara que el 97% dels re-

    fugiats són de Somàlia, la resta han arribat des d’Uganda, el Sudan, el Congo

    i altres països africans. Malgrat que la seva fundació es remunta al 1991, uns

    6.000 nens són néts dels primers refugiats que es van assentar a Dadaab.

  • El camp de refugiats de DadaabCapítol 1

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 8

    El relat, que es publica a la secció de Tendències, reflecteix l’alta tensió que es

    viu a la zona de la Banya d’Àfrica des de dins del camp de refugiats més gran del

    món. Està preparat per allotjar unes 90.000 persones, però pot arribar d’aquí

    a pocs dies a les 400.000. Les migracions massives que hi ha a la zona, que

    representen l’arribada d’unes 2.000 persones al dia als tres assentaments de

    Dadaab, han desbordat el que ja és el camp de refugiats més gran del món. Les

    Nacions Unides consideren la situació d’extrema gravetat i reconeixen que fins

    ara ni les visites de personalitats de talla mundial per cridar l’atenció sobre el

    problema ni l’ajut econòmic no han aconseguit encarrilar el que pot ser un dra-

    ma de conseqüències encara més grans.

  • 2

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 9

    Dadaab, el drama ignorat

    Visita al camp de refugiats més gran del món, on arriben 2.000 persones cada dia | La sequera i la violència empenyen milers de somalis a refugiar-se a Dadaab | Preparat per a 90.000 per- sones, el camp ha assolit els 380.000 habitants

    Xavier Aldekoa. Dadaab. Enviat especial La Vanguardia | 4 de juliol del 2011

    Embolicat en una estoreta no sembla de veritat. El cadàver d’un nadó de tot just un any descansa sobre un banc de fusta en una habitació buida. La seva

    mare s’asseu a la cantonada oposada, com si desitgés que l’assumpte no fes

    amb ella, amb la mirada perduda. Els altres dos fills se li agafen a la túnica. El

    més gran, d’uns cinc anys, porta uns pantalons gastats amb l’escut del Barça

    brodat al camal. La mare plora sense vessar llàgrimes i torça el llavi inferior de

    dolor. Els dos nens la miren curiosos sense fer soroll. Només beuen aigua, amb

    ànsia, quan els n’ofereixen. Després tornen al seu silenci interrogador. Ningú

  • Dadaab, el drama ignoratCapítol 2

    Viatge al cor de la fam | Xavier Aldekoa 10

    no s’adona dels rostres esgotats d’aquesta canalla ni de les seves cames afilades

    per la fam i per gairebé 30 dies de travessia per arribar fins aquí. El més petit

    ha mort a les portes del magatzem de menjar i una font amb aigua.

    El centre d’acolliment de Dagahaley, un dels tres assentaments que conformen

    Dadaab, el camp de refugiats més gran del món situat a la frontera de Somàlia

    i Kènia, està desbordat. A la violència del conflicte somali, sumit en el caos des

    de fa 20 anys, i l’abús sobre la població d’Al-Xabab, grup fonamentalista radi-

    cal que controla gran part del país, s’hi uneix des de fa setmanes una severa se-

    quera que colpeja la Banya de l’Àfrica i anuncia catàstrofe: és la pitjor sequera

    dels últims 60 anys. L’Unicef dijous va advertir que nou milions de persones

    estan en risc per la manca de pluja i necessiten ajuda humanitària urgent. La

    setmana passada va ser la pitjor a Dadaab. Fundat el 1991 per allotjar 90.000

    refugiats del conflicte somali, segons personal de l’ONU i diverses oenagés el

    camp ha rebut els últims d