El dia més trist

Van agafar a Jesús els soldats i el van empresonar.

Els seus amics van intentar ajudar-lo amb l’espasa però Jesús no volia baralles.

Els seus amics varen escapar corrents i el van deixar sol amb la guàrdia del Sanedrí.

El varen dur, de matí, al governador romà després de passar durant tota la nit amb el sanedrí fent-li preguntes malintencionades. Preguntes, preguntes i més preguntes.

Pilat, el governador romà, i digué:

-Jesús no ha fet res dolent.

Ell volia deixar-lo anar. Però, la gent del poble no volia que l’alliberés.

Cridava la gent enfurismada:

- Mateu-lo! Claveu-lo a la creu!

VOLIEN MATAR A JESÚS!

AQUESTA GENT ODIAVA JESÚS PERQUÈ LI TENIEM ENVEJA.

Els no creien que realment fos el fill de Déu i menys que era el Messies promès pels profetes.

El governador els tenia por. Finalment digué:

-Faré el que vulgueu. Però no me’n feu culpable.

I va lliurar Jesús als soldats romans.

El van dur al mont calvari i el van clavar en una creu.

Hi havia dos personers més clavats en creus, un a cada costat de Jesús.

A sobre del cap de Jesús hi havia un rètol que deia:

- Jesús de Natzaret: Rei dels jueus.

La mare de Jesús, Maria, era al costat de la creu amb el seu deixeble Joan.

Jesús des de la creu digué a Joan:

-Cuida-la per mi, Joan.

I, a partir d’aquell dia, Joan va tenir cura de Maria.

Jesús no odiava els soldats que l’havien clavat a la creu. No odia els seus cruels enemics.

-PARE, PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN.

Finalment, Jesús cridà:

-HE ACABAT LA MEVA TASCA.

Aleshores morí.

El varen baixar de la creu i dos amics seus van portar el seu cos a la tomba. Era una cova amb una pedra grossa i pesada col·locada en l’entrada.