VESPA ASIÀTICA

RECULL D’ARTICLES I INFORMACIÓ

Detecció de vespa asiàtica a Arenys de Munt En els últims dies s’han trobat exemplars de vespa asiàtica a Arenys de Munt, concretament a la riera de Sobirans i a la zona del Torrent d’en Puig. Actualment està confirmat que aquesta espècie invasora s’ha estès pels parcs naturals del Montnegre i el Corredor i del Montseny. Fins ara, aquesta plaga estava instaurada sobretot al nord d’Espanya, però ara també ha arribat aquí, i malauradament formarà part de la nostra fauna. L’Ajuntament d’Arenys de Munt està fent tot el possible per tenir-la controlada al municipi mitjançant diverses actuacions. Aquesta vespa instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. En cas d’incidències o avistaments de nius de vespa asiàtica, preguem que us poseu en contacte amb el cos d’Agents Rurals (935617000, acapsal.dma@gencat.cat). Podeu trobar-ne més informació en aquests enllaços:

- Article de la Generalitat amb informació sobre actuacions i enllaços a altres pàgines d’interès. http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/gestio_fauna_invasora/vespa_asiatica/

- Notícia de la Generalitat. http://generalitatgirona.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/Nova-Noticia-08992

- Fitxa informativa i descriptiva de la Generalitat. http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/Enllac/fitxa_69_vespa_velutina.pdf

- Fitxa informativa dels Agents Rurals. - http://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/agents-

rurals/enllacos-documents/educar-educacio-sensibilitzacio-ambiental/fitxers-binaris/icar-vespa-velutina.pdf

http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=14036

La vespa asiàtica s'estén a cinc comarques de Catalunya

Durant el 2017, s’han localitzat i destruït nius a la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme, comarques on fins ara no era present

26/01/2018 14:01

Des del 2012 que es va detectar per primer cop a Catalunya, la seva presència s’ha multiplicat exponencialment, fins a detectar 370 nius el 2017, un 68% més que l’any anterior

La vespa asiàtica (Vespa velutina) s’ha estès durant l’últim any per diverses àrees de Catalunya, segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, l’insecte s’ha establert a cinc noves comarques en 2017: la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme.

En aquest sentit, durant el 2017 s’ha registrat un creixement exponencial del nombre de nius, arribant als 370 detectats, enfront dels 116 localitzats en 2016, la qual cosa suposa un creixement de més del 68%. Tanmateix, s’estima que només es detecten un 10 % dels nius existents.

D’aquesta manera, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Les comarques que pateixen més afectacions en el sector de l’apicultura són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l’espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L’expansió de la vespa s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, a conseqüència del clima mediterrani.

Encara que la seva presència no es pot eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l’eliminació de nius i en la captura d’abelles reines quan surten de la hivernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures, i mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, els Agents Rurals són els encarregats de la destrucció dels nius. També es treballa conjuntament amb ajuntaments, diputacions i consells comarcals en una estratègia en comú en la lluita contra aquest insecte.

Una espècie invasora que afecta l’apicultura

La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de 100 km/any.

La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie especialment agressiva contra les persones.

http://generalitatgirona.gencat.cat/ca/actualitat/noticies/Nova-Noticia-08992

Fitxa Generalitat: http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/Enllac/fitxa_69_vespa_velutina.pdf

Fitxa Agents Rurals: http://agricultura.gencat.cat/web/.content/01-departament/agents-rurals/enllacos-documents/educar-educacio-sensibilitzacio-ambiental/fitxers-binaris/icar-vespa-velutina.pdf

La vespa asiàtica

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, al port de Bordeus, a través d’un container que venia de la Xina. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estimava que hi havia milers de nius. S’estima que la velocitat d’expansió ha estat de 100 km/any.

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura. Les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius.

La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes.

No és especialment agressiva per a les persones però captura moltes abelles i és un problema afegit per a l’apicultura.

Problemes

• L’efecte directe envers l’apicultura, ja que aquesta vespa depreda sobre l’abella de la mel. En els països a on ja s’ha produït aquesta invasió l’activitat apícola està patint pèrdues.

• Com a conseqüència de la disminució de l’abella de la mel i altres pol·linitzadors, l’efecte indirecte envers la producció agrícola de les espècies que necessiten ésser pol·linitzades.

• L’efecte directe d’una espècie invasora envers les espècies d’invertebrats autòctons, atès que es tracta d’un nou depredador en l’ecosistema.

Actuacions

• Formació i divulgació, imprescindible per a les fases de detecció i prevenció: tant pel que fa als apicultors professionals, Cos d’Agents Rurals i altres sectors implicats.

• La destrucció dels nius, que es poden començar a veure a partir de juny, és un dels mètodes eficaços per tal de reduir les poblacions. L’època més adequada per a la destrucció dels nius coincideix amb els mesos de setembre i octubre, moment en què el niu té les dimensions i la capacitat màxima.

• Els apicultors transhumants haurien de prestar la màxima atenció en el moment de retorn dels Pirineus, vigilant que a les arnes o al material de suport de les arnes (maons, totxanes...) no s’hi hagi instal·lat un niu de Vespa velutina.

• Com que es tracta d’una vespa diürna, els nius s’han de destruir a trenc d’alba o al capvespre quan les vespes estan més inactives.

• Quan la vespa asiàtica ataca un rusc, es fan servir paranys amb atraients (suc de cera vella fermentada, cervesa, vi blanc, sirop de cassís...) per a capturar el màxim nombre d’individus i, d’aquesta manera, disminuir-ne la predació. Aquestes trampes és convenient instal·lar-les a partir de juliol fins a final de temporada.

Informació relacionada

• Nota de premsa

28.03.2014: Agricultura distribueix 200 paranys per intentar frenar l'expansió de la vespa asiàtica.

• Nota de premsa

13.12.2013: Agricultura acorda amb el sector apícola l'aprovació d'un protocol per fer front a la vespa velutina.

• Fitxa sobre la vespa asiàtica [399,05 KB] • Informació sobre la vespa asiàtica a la web del CREAF • Article sobre la vespa asiàtica [1,19 MB]

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/gestio_fauna_invasora/vespa_asiatica/

Agricultura distribueix 200 paranys per intentar frenar l'expansió de la vespa asiàtica

Agents Rurals i un apicultor amb les noves trampes per capturar vespes invasores

El Departament ha pogut retirar dos nius d’aquesta espècie invasora a la Garrotxa i al Ripollès

Aquestes vespes no representen un risc addicional per a les persones però sí que comporten grans pèrdues per al sector apícola català

El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona, Vicenç Estanyol, i el subdirector de Biodiversitat del Departament, Ignasi Rodríguez, i Carles López, de l’Associació d’apicultors de Girona, han informat aquest matí sobre les accions que s'han dut a terme fins a aquest moment i les previsions a partir d’ara per tal de continuar la lluita per combatre la Vespa velutina.

Durant la roda de premsa s’ha explicat el protocol d’actuació que s’ha acordat amb el sector així com les mesures preventives que s’estan portant a terme per controlar aquesta espècie invasora que depreda les abelles autòctones adultes.

El Departament d’Agricultura, a través del Cos d’Agents Rurals, va retirar el mes de desembre el primer niu de Vespa velutina a la Vall d’en Bas. El segon niu es va localitzar a Ripoll aquest mes de gener.

Niu retirat pels Agents Rurals el passat mes de gener

La lluita i el control a través de les trampes

Els mecanismes de lluita són molt limitats i d’una baixa eficiència, i en països amb anys de presència de l’espècie com França l’actuació es centra en un seguiment de l’expansió de l’espècie, control de nius problemàtics i paranys de captura en eixams d’abelles que pateixen atacs. A Catalunya, tenint en

compte que estem en la fase inicial de l’expansió, les actuacions previstes seran bàsicament la informació, la formació i divulgació, així com la detecció de l’espècie i un protocol de captures

en explotacions agrícoles. Tot i la dificultat de combatre-la, els esforços del Departament d’Agricultura i del sector apícola es concentren ara a actuar conjuntament per minimitzar els efectes més perjudicials.

En el cas que la vespa asiàtica ataqui un rusc es faran servir paranys amb atraients (suc de cera vella fermentada, cervesa, vi blanc) per a capturar el màxim nombre d’individus i, d’aquesta manera, disminuir-ne la predació. Els paranys hauran de ser sempre selectius i es col·locaran bàsicament al juliol.

Des d’ara fins al juliol es col·locaran alguns paranys per tal de detectar la presència de reines. En els llocs on es detecti es podrà fer un reforç amb una bateria de paranys en un radi de 100 metres. A partir de l’abril aquests paranys s’hauran de desactivar o retirar. De moment s’han repartir uns 200 paranys que es situaran a les zones on s’ha detectat presència de velutines fins ara. En el període de juliol a octubre es realitzarà exclusivament a prop de les explotacions apícoles que rebin atacs i també on s’hagin detectat nius l’any anterior en un radi d'1 quilòmetre. En aquest període s’actua sobre les obreres que poden capturar abelles de la mel per tal d’alimentar les larves de vespa asiàtica.

La lluita i el control a través de les trampes

Els mecanismes de lluita són molt limitats i d’una baixa eficiència, i en països amb anys de presència de l’espècie com França l’actuació es centra en un seguiment de l’expansió de l’espècie, control de nius problemàtics i paranys de captura en eixams d’abelles que pateixen atacs. A Catalunya, tenint en compte que estem en la fase inicial de l’expansió, les actuacions previstes seran bàsicament la informació, la formació i divulgació, així com la detecció de l’espècie i un protocol de captures en explotacions agrícoles. Tot i la dificultat de combatre-la, els esforços del Departament d’Agricultura i del sector apícola es concentren ara a actuar conjuntament per minimitzar els efectes més perjudicials.

En el cas que la vespa asiàtica ataqui un rusc es faran servir paranys amb atraients (suc de cera vella fermentada, cervesa, vi blanc) per a capturar el màxim nombre d’individus i, d’aquesta manera, disminuir-ne la predació. Els paranys hauran de ser sempre selectius i es col·locaran bàsicament al juliol.

Des d’ara fins al juliol es col·locaran alguns paranys per tal de detectar la presència de reines. En els llocs on es detecti es podrà fer un reforç amb una bateria de paranys en un radi de 100 metres. A partir de l’abril aquests paranys s’hauran de desactivar o retirar. De moment s’han repartir uns 200 paranys que es situaran a les zones on s’ha detectat presència de velutines fins ara. En el període de juliol a octubre es realitzarà exclusivament a prop de les explotacions apícoles que rebin atacs i també on s’hagin detectat nius l’any anterior en un radi d'1 quilòmetre. En aquest període s’actua sobre les obreres que poden capturar abelles de la mel per tal d’alimentar les larves de vespa asiàtica.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=257071&idioma=0&departament=5&canal=6

Agricultura acorda amb el sector apícola l'aprovació d'un protocol per fer front a la vespa velutina

Fotografia del niu de vespa velutina retirat aquest matí

S’adquiriran trampes per fer-ne una nova distribució abans de la propera “eclosió” de vespes

Despenjat amb èxit un dels nius de vespa velutina a la Vall d’en Bas

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es va reunir ahir amb el sector apícola d’Unió de Pagesos per donar resposta a la preocupació dels apicultors pel que fa a la vespa velutina, la vespa invasora de grans dimensions originària d’Àsia que ha estat detectada a Catalunya recentment a les comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Selva.

Així, entre els diferents punts acordats, destaca el compromís de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat pel que fa a l’adquisició de noves trampes per fer-ne distribució abans de la propera “eclosió” de vespes. Per la seva part, Unió de Pagesos donarà el departament una xifra orientativa de quina és la necessitat de paranys, i ells mateixos s’encarregaran de distribuir-los.

D’altra banda, el Departament també ha acordat reunir-se de nou amb el sector el pròxim mes de gener a fi de tancar un protocol en què es concreti el pla d’actuacions a dur a terme durant l’any 2014 per minimitzar els danys causats per la vespa velutina a l’apicultura i la biodiversitat.

El futur protocol tindrà per objecte proposar un pla d’actuacions per intentar frenar l’avenç i/o disminuir l’abundància d’aquesta espècie allà on s’instal·li, amb especial atenció als assentaments apícoles i els punts d’elevada o sensible diversitat biològica.

Finalment, també es va acordar l’actualització de manera immediata del fulletó informatiu disponible en la pàgina web del Departament, i també publicar-hi informació actualitzada sobre el desenvolupament del pla de control de l’abellerol.

Mecanismes de lluita

A Catalunya, atès que som en la fase inicial de l’expansió, les actuacions previstes consistiran a informar, formar, comunicar les troballes per part dels ciutadans, lluitar contra els adults solament en zones d’eixams conflictius, en època de reproducció o dispersió, a partir del juliol fins al final de la temporada, i lluitar contra els nius a partir del juny i fins a l’octubre.

Moment de la retirada del niu aquests matí

Despenjat amb èxit un dels nius de vespa velutina a la Vall d’en Bas

D’altra banda, avui, els Agents Rurals i personal tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural han pogut enretirar amb èxit el primer niu de vespa velutina detectat a Catalunya, concretament en un bosc proper al veïnat del Malloll de la Vall d’en Bas (la Garrotxa). La retirada d’aquest niu era determinant per poder-lo utilitzar com a prova pilot per testar les millors tècniques d’eliminació i alhora extreure informació sobre el comportament de l’espècie.

El procés de retirada s’ha fet mitjançant una plataforma elevadora i garantint les màximes mesures de seguretat, tenint en compte les dificultats d’accés al niu, situat a la part més alta de la capçada d’un roure d’uns 25 metres d’alçada i envoltat d’arbres.

El niu d’aquesta espècie invasora, que afecta l’abella de la mel, té les dimensions d’una pilota d’uns quaranta centímetres de diàmetre i es va poder localitzar dilluns passat, després d’un acurat seguiment dels agents rurals de la comarca de la Garrotxa. Les femelles fecundades ja hauran marxat per hivernar i moltes obreres ja han mort, per la qual cosa ja no suposa cap risc pel que fa a la dispersió de l’espècie en el moment actual, ja que aquests nius a l’hivern queden totalment abandonats i no es tornen a ocupar mai més.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/agricultura-ramaderia-pesca-alimentacio/notapremsavw/237730/ca/agricultura-acorda-sector-apicola-laprovacio-dun-protocol-fer-front-vespa-velutina.do

Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?

11 de desembre 2013

L’arribada a Catalunya de la vespa invasora asiàtica (Vespa velutina) obre el debat sobre què cal fer per tal de controlar els efectes perjudicials que provoca, sobretot relacionats amb les abelles de la mel. Recentment arribada a Catalunya, representa una amenaça per la població d’abelles de la mel. El CREAF,coordina el projecte EXOCAT finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, i centrat en les invasions biològiques a Catalunya . A partir de la informació d’aquest projecte fa un repàs de la biologia d’aquest insecte i de les diferents mesures de gestió.

Vespa velutina a l’entrada d’un rusc d’abelles. Les reixes de protecció s’utilitzen actualment per evitar-ne l’atac. © Denis Thiéry, INRA Bordeaux.

Des de la seva introducció al continent europeu al voltant dels anys 2003-2004, la expansió de la vespa asiàtica ha anat augmentant. La introducció i establiment de Vespa velutina a França representa la primera invasió exitosa de vèspids a Europa. En qüestió de mesos es va estendre per bona part del territori francès, degut a la compatibilitat amb les condicions climàtiques i de vegetació. Degut a la similitud d’aquestes condicions amb la franja cantàbrica, era qüestió de temps que la vespa arribés a establir-se a Espanya.

Els himenòpters socials tenen una sèrie de característiques que els predisposen a la dispersió a través dels humans. Les reines fundadores de les colònies busquen amagatalls per tal de passar el període hivernal. Aquests llocs poden ser béns o objectes que entren en les rutes globals de transport de mercaderies, facilitant que aquestes vespes es dispersin.

Aquestes vespes tenen unes capacitats de dispersió molt bones, taxes reproductives elevades, defenses competents contra els predadors, i una dieta variada. Tot això els hi dóna una capacitat invasora molt elevada i fa que provoquin grans impactes en aquells ecosistemes en els quals s’estableix.

Una espècie depredadora d’abelles

Les espècies d’abelles autòctones són les més amenaçades per aquesta vespa, entre elles s’hi troba l’abella de la mel (Apis mellifera). A Àsia, les espècies natives han desenvolupat estratègies de defensa per tal d’evitar patir les conseqüències dels atacs de V. velutina sobre les seves colònies. Per exemple, l’abella asiàtica envia les seves obreres (Apis cerana) a envoltar la vespa incrementant la temperatura a través de la vibració de les ales, fins que aquesta mor de calor. Tot i que l’abella de la mel també utilitza aquest mateix mecanisme defensiu, el seu contacte amb el predador és més recent i no té tant d’èxit defensant-se.

Els exemplars de vespa velutina esperen el retorn de les abelles recol·lectores per començar la cacera. © Karine Monceau, INRA Bordeaux.

El sector de l’apicultura es un dels principals perjudicats degut a que l’abella de la mel és una espècie d’importància, no només ecològica, sinó també econòmica. Els apicultors francesos ja han hagut d’enfrontar-se a grans pèrdues econòmiques, que se sumen a altres problemes del sector com l’ús de plaguicides neurotòxics. Es tem que l’establiment d’aquesta vespa suposi un problema afegit per al manteniment d’aquesta activitat, i que la producció de mel i ceres disminueixi. La preocupació s’ha estès entre els professionals apícoles catalans, degut a que des de la primera detecció l’any 2012, s’ha vist la seva presència a l’Alt Empordà, Vall d’Aran, La Garrotxa, La Selva i al Ripollès. A més, el passat 4 de desembre es va produir la primera detecció de un rusc a Catalunya, concretament al Mallol (a la comarca de la Garrotxa).

Cal assenyalar que no es tracta d’una espècie que posi en risc la salut humana. Els estudis assenyalen que les seves picades tenen les mateixes conseqüències que altres espècies de vespes.

Com controlar-ne l’expansió?

En primer lloc cal que no es produeixin identificacions incorrectes, per tal d’evitar confusions sobre l’abast de la invasió. S’han donat casos on es confonien espècies autòctones amb vespa asiàtica; tot i que la Vespa velutina té una coloració que la distingeix de la resta de fauna.

Es calcula que gairebé un 30% de les identificacions fetes per persones no expertes a França són errònies, perquè s’han confós amb altres espècies de vespa o altres himenòpters.

A partir d’aquí, l’ús de les trampes amb esquer és generalment vist com el mètode més eficaç de control, tot i que els científics han avisat que poden tenir efectes col·laterals. Aquestes trampes de captura en massa, al no ser selectives, poden afectar a altres espècies que no siguin la invasora i només s’haurien d’utilitzar si és té coneixement que la vespa asiàtica ha atacat un rusc proper.

Trampes d’atracció amb esquer de Vespa velutina. Imatge del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

“El problema és que no existeixen trampes selectives. Per a que fossin realment eficaces haurien de tenir esquers atractius per la vespa i que fossin alhora repel·lents pels altres insectes i duradors en el temps”, comenta Jordi Bosch, entomòleg del CREAF.

La investigació per desenvolupar productes que puguin comercialitzar-se està en marxa en centres de recerca francesos, tot i les dificultats existents per trobar els esquers adequats.

Una altre mètode de lluita contra l’expansió de la població de vespa asiàtica és el de capturar les reines fundadores dels ruscs. Tot i això, alguns estudis suggereixen que si es fa durant la temporada de primavera no és un mètode eficaç. En aquesta època, la competència entre elles és tan elevada, que elles mateixes ja regulen la seva pròpia població augmentant la seva mortalitat de manera natural i deixant les poques supervivents que formaran les noves colònies. Per tant, algun dels experts francesos asseguren que no cal invertir molts esforços en aquest sentit.

La destrucció de les colònies és la eina més eficaç per tal de reduir les poblacions de la vespa i poder limitar l’impacte sobre altres espècies. Els investigadors recomanen fer-ho abans de l’inici de la cria de les femelles fundadores a finals d’agost, durant el vespre o l’alba, degut a que l’espècie és diürna. La tècnica que ha demostrat millors resultats és la injecció d’insecticida amb un tub telescòpic, i posterior crema del niu per tal que les aus no s’intoxiquin. El problema principal és la dificultat de detectar els nius a temps, que solen trobar-se amagats.

La majoria d’investigadors assenyalen que és molt difícil aconseguir-ne l’erradicació un cop s’instal·len al territori. L’estructura social de les colònies i l’alta eficiència reproductiva són dos dels factors que els hi han facilitat la invasió, i a més són factors que en dificulten el control.

És molt important realitzar una tasca de prevenció abans de que la invasió es doni.

Com que l’eradicació només és factible en els primers estadis de la invasió, les mesures per la gestió de la vespa asiàtica estan orientades a mantenir un control de la població. Entre les mesures de prevenció proposades destaquen col·locar reixes davant de l’obertura dels rusc i dur a terme un protocol de seguiment de les colònies existents. Aquestes reixes són malles el diàmetre de les quals impedeix que les vespes asiàtiques puguin atacar les abelles quan entren o surten del rusc. Cal que les abelles s’acostumin a entrar i sortir a través de les obertures de la malla.

Prototip de rusc amb una reixa de protecció de 6mm instal·lada a la sortida. Bizbiz & Co – Apidagogie. http://www.bizbizeco.org/index.php?article26/proto-sas-2-1eres-observations

Per a més informació

Rome Q., Perrard A., Muller F., Villemant C. 2011. Monitoring and control modalities of a honeybee predator, the yellow-legged hornet Vespa velutina nigrithorax (Hymenoptera: Vespidae). Aliens: The Invasive Species Bulletin,31:7-15.

Gavalda Véronique. Profil d’un tueur d’abeilles, le frelon asiatique à pattes jaunes, Vespa velutina. INRA Bordeux.http://www7.inra.fr/internet/Projets/Diaporama/frelon_asiatique_vespa_velutina/

Patricia Léveillé. Lutte contre le frelon asiatique à pattes jaunes http://www.inra.fr/Grand-public/Ressources-et-milieux-naturels/Tous-les-dossiers/Lutte-contre-le-frelon-asiatique-a-pattes-jaunes

http://blog.creaf.cat/noticies/com-fer-front-a-lamenaca-de-la-vespa-asiatica/

Vespa asiàtica Vespa velutina var. nigrithorax Buysson

Novembre 2013

1 2

3 4

5 6

Aquesta vespa depreda les abelles que integren les arnes

69

1,2 i 3 Adult de Vespa velutina (invasora)

4 Vespa crabro (autòctona). Vespa Xana 5 Niu primerenc de la femella fundadora 6 Niu colònia

© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. 2013 Servei de Sanitat Vegetal

Dipòsit legal: B. 28909-2013

Text: A. Torrell Sorio , Servei de Gestió Forestal i el Servei de Sanitat Vegetal. Fotografia 5: A. Torrell Sorio. Servei de Gestió Forestal.

Introducció La vespa asiàtica és un himenòpter de grans dimensions d’origen asiàtic. A Europa, concretament a França, es va detectar l’any 2004 i la seva expansió pel sud-oest del país ha estat molt

ràpida. L’any 2010 es va confirmar la seva arribada a Guipúscoa. A Catalunya s’ha detectat el 2012, a la comarca de l’Alt Empordà.

Danys El principal perjudici que ocasiona és sobre l’apicultura. Els adults ingereixen líquids dolços i fruita madura, però les larves s’alimenten de molts tipus d’insectes, especialment abelles. És per aquest

motiu que la vespa velutina exerceix una forta predació sobre les abelles europees (Apis mellifera), les quals encara no tenen la capacitat de defensar-se d’aquesta nova espècie.

Descripció La vespa asiàtica és l’única d’Europa que presenta un color castany fosc, tret que la diferencia de la vespa europea (Vespa crabro). El cap és negre, la cara groc-ataronjada i les potes castanyes a la part distal. El tòrax és enterament negre envellutat i els

segments abdominals són de color castany ribetejat amb una fina franja groga. Únicament el quart segment abdominal és quasi en la seva totalitat de color groc ataronjat. La mida de les obreres és de 3 cm de llargària i les reines poden assolir els 4,5 cm.

Biologia És un himenòpter d’activitat diürna i univoltí. Al març les femelles fundadores instal·len els seus petits nius, de 4-5 centímetres de diàmetre, en ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper. Les primeres obreres emergiran al mes de maig i són aquestes les que fabriquen el nou niu

en el qual s’instal·larà la colònia, la qual té entre 1.200-1.700 individus. Aquest niu de forma esfèrica és molt voluminós, d’aproximadament 60 cm de diàmetre, i presenta un orifici de sortida petit i lateral. És construït generalment en les branques altes d’arbres, especialment frondoses, i en ocasions en edificacions humanes. Al setembre neixen els mascles i les noves reines.

Enemics naturals

Les aus com el botxí escorxador (Lanius collurio), el falcó vesper (Pernis apivorus) o l’abellerol (Merops apiaster), són depredadors de la vespa europea i, per tant, també predadors

potencials de la vespa asiàtica. A la tardor s’han vist picots (Picus spp.) i la garsa (Pica pica) perforar els nius per consumir larves o adults de la colònia.

Mitjans de lluita

A partir de març és important la detecció de les femelles fundadores i dels nius inicials. Els apicultors transhumants han de vigilar si en les arnes o en el seu material de suport (maons, totxanes...) s’ha instal·lat un niu de vespa velutina

i, de ser així, a trenc d’alba o al capvespre l’han de destruir. Es pot realitzar una captura massiva de vespes asiàtiques mitjançant paranys amb atraients que s’instal·len, a partir de juliol i fins a final de temporada, a prop de les arnes.

Per avistaments i incidències: Cos d’Agents Rurals ..........93 574 00 36 acapsal.dma@gencat.cat

Per a més informació

Servei d’Ordenació Ramadera..........................................................93 304 67 00 ordenacioramadera.daam@gencat.cat Servei de Sanitat Vegetal..................................................................93 304 20 90 ssv.dar@gencat.cat Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals................................93 567 42 00

69 3 4

5

agents rurals

informatiu biodiversitat icar 01_14VESPA VELUTINA

Vespa Velutina (vespa asiàtica)La Vespa Velutina (Vespa Asiàtica) és una espècie al·lòctona cata-logada com invasora que causa greus perjudicis al sector apícola català, ja que afecta directament a l’abella de la mel.

AvistamentsA Catalunya, malauradament s’ha confirmat la presència d’aquesta espècie en les comarques de la Garrotxa i el Ripollès.

Com actuar si localitzem un niu o un exemplarSi localitzeu algun exemplar o especialment algun niu d’aquesta espècie similar al de la fotografia, us demanem que feu arribar aquesta informació als Agents Rurals de la vostra comarca (93 561 70 00), o bé al correu electrònic acapsal.dma@gencat.cat

Més informació al següent webhttp://bit.ly/1gVb3zk

Per qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb els agents rurals de la vostra comarca o bé truqueu al 93 561 70 00

173

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 77. 2012-2013

Confirmada la presència a Catalunya d’una vespa originària d’Àsia molt perillosa per als ruscs

Confirmed the presence of a wasp na-tive to Asia very dangerous for bee-hives in Catalonia

rebut: 25.09.12acceptat: 10.12.12

La vespa asiàtica (Vespa velutina lepeleti-er, 1836) va ser descrita a partir d’espècimens coŀlectats a l’illa de Java (Indonèsia). La seva coloració és molt variable i se’n distingeixen unes 12 varietats.

Vespa velutina var. nigrithorax Buysson, 1905 (fig. 1a) va ser introduïda acciden-talment prop de Bordeus, a lot-et-garonne (frança), el 2004, segurament amb la impor-tació d’objectes de ceràmica (Villemant et al., 2006; Haxaire et al., 2006; Schwartz et al., 2012). aquesta varietat, descrita a l’Índia (Carpenter & Kojima, 1997), es presenta de forma natural des de l’Afganistan fins al nord de la Xina i d’Indonèsia. Després de la seva introducció a frança, en quatre anys ha estat capaç d’ocupar la meitat del territori francès, i n’han estat localitzades durant el 2010 pobla-cions a les fronteres d’Itàlia, Bèlgica i Espanya (Schwartz et al., 2012).

Vespa velutina var. nigrithorax va entrar a la península Ibèrica per Irun (guipúscoa) el 2010, tal com va informar el diari Deia el 22 de novembre amb una notícia titulada «Detec-tan en Irún una avispa asiática que devora abe-jas». Després, ha estat citada en diversos punts del nord de la península Ibèrica, tot i que al-gunes d’aquestes citacions corresponen a ma-

les identificacions per confusió amb l’espècie autòctona, Vespa crabro linnaeus, 1758 (fig. 1b). Al País Basc i Navarra ha estat referencia-da per diversos autors (Castro & Pagola-Carte, 2010; Ibáñez-Justicia & Loomans, 2011; Ló-pez et al., 2011) i recentment al nord de Por-tugal (grosso-Silva & Maia, 2012; Maia & grosso Silva, 2012).

En aquest estudi es confirma la presència d’aquesta espècie a Catalunya. Vespa veluti-na va ser primer esmentada per a Catalunya, sense anomenar-ne les localitats, en el Catálo-go español de especies exóticas (http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/participa-cion-publica/vespa_velutina_tcm7-209946.pdf) material que forma part d’aquest estudi, el qual vam haver de silenciar fins el 25 de no-vembre del 2012 moment en el qual vam pre-sentar aquest estudi al Butlletí. el 13 d’agost de 2012 apareixen les primeres dades en diver-sos mitjans de gran difusió com és el cas del Diari de Girona, en un article de N. guisaso-la titulat: «els apicultors temen que la vespa asiàtica invasora s’ha escampat per tot l’Alt Empordà». Vespa velutina var. nigrithorax va ser primer capturada a Vilamaniscle (alt em-pordà), i tot i que encara (en el moment de la presentació d’aquest estudi el 25 de novembre del 2012) no se n’han observat colònies, sí que s’ha trobat un niu de la reina fundadora (fig. 1c), la qual va ser capturada; aquesta citació corresponia a la primera cita verídica d’aques-ta espècie, que el retard en la publicació ha fet que ara ja no sigui la primera citació, però si la primera troballa. Molt probablement, les reines fundadores, a punt d’hibernar, augmentaran les poblacions d’aquesta espècie l’any 2013 al nostre territori, amb la qual cosa els nius seran més fàcilment observables, i per aquest mo-tiu creiem que és important fer aquesta crida d’atenció sobre aquesta espècie.

Malgrat que pot confondre’s amb altres insectes (Villemant et al., 2006; i http://inpn.mnhn.fr/fichesEspece/Vespa_velutina_esp.

174

gea, flora et fauNa

html#identification) és fàcil de reconèixer aquesta espècie, ja que és l’única vespa euro-pea que presenta un aspecte tan fosc (figs 1a i 2a). el cap és negre, la cara de color groc ata-ronjat, el «tòrax» completament castany negre i molt pubescent, els segments abdominals castanys ribetejats amb una estreta franja gro-ga (només el quart segment de l’«abdomen» és gairebé íntegrament de color groc-taronja) i les potes són fosques i de color castany al final. a més, és una vespa gegantina per comparació amb altres vespes (en sentit ampli); les obreres mesuren uns 3 cm de llargària i les reines po-den assolir els 4,5 cm.

els nius (fig. 2b), fets de paper mastegat, són molt voluminosos (fàcilment superen els 40 cm de diàmetre). Externament poden ob-servar-s’hi grans escates de paper, amb ratlles acolorides entre el beix i el castany. a l’interior hi ha lloses de ceŀles coŀlocades paraŀlelament una sobre de l’altra. L’orifici de sortida és petit i lateral (gran i basal en el cas de Vespa crabro amb la qual es pot confondre). Quan el niu és en un espai molt obert és esfèric i les seves di-mensions no superen els 60 cm de diàmetre,

però pot ser oval i arribar fins a 1 m d’alçada i 80 cm de diàmetre quan està subjecte, com sol succeir, a més de 15 m d’alçada en un arbre alt (Villemant et al., 2006). Sovint, els nius es descobreixen a l’hivern, quan els arbres han perdut les fulles. evita les poblacions pures de coníferes. es poden trobar preferentment en branques altes dels arbres, en zones urbanes, agrícoles o zones boscoses, però de vegades s’allotgen en construccions obertes, com ter-rasses o més rarament en forats de la paret, matolls o al sòl.

la visualització d’aquesta espècie provoca una alarma considerable, tant per la grandària dels adults com per la grandària de la colònia. tot i això, no és una espècie agressiva, si no és que ens trobem a prop del niu; la perillositat de la picada és similar a la de Vespa crabro.

La vespa asiàtica té una dieta molt variada. els adults s’alimenten només de líquids dolços (ambrosia, nèctar, mel, etc.) i a la tardor tam-bé mengen la part carnosa de la fruita madura (pomes, prunes, raïm, etc.), i en poden arribar a consumir grans quantitats i produir greus danys als horts. Malgrat que capturen nombro-

Figura 1. Obreres en visió dorsal (mantenint la grandària proporcional de les dues) i cara en visió frontal de: (a) Vespa velutina var. nigrithorax i (b) Vespa crabro (fotos cedides per C. Villemant)

175

sos ordres d’insectes per alimentar les seves larves (especialment vespes, mosques, papa-llones, erugues i aranyes), són malauradament més conegudes per l’atac als ruscs de l’abella de la mel (Apis melifera linnaeus, 1758). un grup de 30 obreres de V. velutina és capaç de destruir completament un rusc de 30.000 abe-lles tan sols en tres hores, matant gairebé tots els seus integrants. Del rusc aprofiten la mel per alimentar-se elles, i les larves i pupes de l’abella de la mel per alimentar la seva colò-nia. això comporta la pèrdua completa dels ruscs, cosa que té un impacte econòmic molt important allà on s’instaŀlen.

el seu cicle biològic presenta les fases se-güents: durant els mesos de febrer i març les reines fundadores emergeixen del seu lloc d’hibernació i al cap de poc (març-abril) inici-en la construcció d’un niu (fig. 1c), on fan la primera posta. les obreres que en surtin s’en-carregaran de continuar la construcció del niu i d’alimentar tota la colònia. la colònia té entre 1.200-1.700 individus, tot i que al llarg d’un any produeix una mitjana de 6.000 individus. És durant aquest període (maig-setembre) que

es poden produir els atacs als ruscs de l’abella de la mel. al setembre neixen mascles i noves reines (més de 300 per niu). Durant els me-sos de setembre a novembre, les noves reines són fecundades pels mascles i això farà que es converteixin en futures reines fundadores, les quals abandonaran el niu per cercar refugi on hibernar (sòl, buits de troncs, etc.) fins a final de gener. a l’hivern (novembre-desembre), la reina mare fundadora, els mascles i les obre-res moren i el niu abandonat no tornarà a ser utilitzat.

El control d’aquesta espècie és fins ara molt precari. la simple destrucció dels nius és el mètode de control més eficaç per reduir-ne les poblacions. això s’ha de fer tan aviat com si-gui possible i fins a final d’agost (abans de la dispersió de les noves reines fundadores). Com que Vespa velutina és diürna, els nius s’han de destruir al capvespre o l’alba, ja que d’aquesta manera podrà ser eliminada gairebé la totalitat de la colònia. Si el niu és accessible, és possi-ble destruir-lo simplement bloquejant l’orifici d’entrada amb cotó i, a continuació, posar-lo en una bossa abans de despenjar-lo per matar

Figura 2. obrera de Vespa velutina var. nigrithorax en visió lateral i niu: (a) V. velutina (foto cedida per Q. rome); (b) niu colònia (foto cedida per C. Villemant) i (c) niu primerenc de la reina fundadora coŀlectat a Vilamaniscle (foto d’A. Torrell).

176

gea, flora et fauNa

la colònia per congelació o incineració. en cas que estigui situat a gran alçada s’utilitza-rà un tub telescòpic per a la injecció d’un in-secticida i, a continuació, s’agafarà el niu per cremar-lo i evitar així que els insectes morts i l’insecticida siguin consumits pels ocells. Cal anar sempre equipat amb vestits de protecció contra les picades. No hi ha trampes selectives per al control de V. velutina, però en cas d’atac de la vespa a un rusc, i només en aquest cas, podem emprar impediments de selecció física (sistemes de reixetes davant dels ruscs, per re-duir l’impacte en altres espècies) o bé trampes amb l’esquer de suc de cera vella fermentada (això permet reduir la pressió de predació i pot debilitar la colònia de V. velutina).

Nota final

Per a qualsevol informació nova a Cata-lunya, us agrairem que us poseu en contacte amb els autors i la Dra. Claire Villemant (ville-mant@mnhn.fr), del Muséum National d’His-toire Naturelle (MNHN) de París (França), responsable de la coordinació i del seguiment d’aquesta espècie a Europa. Per a més infor-mació podeu consultar les webs http://inpn.mnhn.fr/fichesEspece/Vespa_velutina_esp.html#identification i http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/participacion-publi-ca/vespa_velutina_tcm7-209946.pdf. Per a la presència d’aquesta espècie en les nostres contrades, la web: http://inpn.mnhn.fr/espece/signalement/vespa. també podeu consultar l’article d’investigació publicat pel grupo téc-nico en apicultura del Departamento de Me-dio Ambiente, Planificación Territorial, Agri-cultura y Pesca del Gobierno Vasco, Servicios de ganadería de las Diputaciones forales de araba, gipuzkoa y Bizkaia el 2011 al nº 95 de la revista Sustrai: revista agropesquera, dispo-nible on-line: http://www.nasdap.ejgv.euskadi.net/r50-7393/es/contenidos/boletin_revista/

sustrai_95/es_agripes/adjuntos/95_78_83_c.pdf.

Agraïments

agraïm a Claire Villemant i Quintin roma (MNHN) el permís per a incloure en aquest es-tudi les fotos que iŀlustren el treball.

juli Pujade-Villar*, anToni Torrell* & Mariano rojo*** Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia animal. avda Diagonal, 643, 08028-Barcelona. a/e: jpujade@ub.edu** Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Dr. Roux, 80, 08017-Barcelona. a/e: atorrells@gcat.cat; mariano.rojo@gencat.cat

BibliografiaCARPENTER, J. M. & KOJIMA, J.-I. 1997. Checklist of the

species in the subfamily Vespinae (Insecta: Hymenoptera: Vespidae). Natural History Buletin Ibaraki University, 1: 51-92.

CASTRO, L. & PAGOLA-CARTE, S. 2010. Vespa velutina lepeletier, 1836 (Hymenoptera: Vespidae), recolectada en la Península Ibérica. Heteropterus Revista de Entomología, 10: 193-196.

groSSo-SIlVa, J. M. & MaIa, M. 2012. Vespa velutina lepeletier, 1836 (Hymenoptera, Vespidae), new species for Portugal. Arquivos Entomolóxicos, 6: 53-54.

HAXAIRE, J.; BOUGUET, J. P. & TAMISIER, J.-Ph. 2006. Vespa velutina lepeletier, 1836, une redoutable nouveauté pour la faune de france (Hymenoptera, Vespidae). Bulletin de la Société Entomologique de France, 111 (2): 194.

IBÁÑEZ-JUSTICIA, A. & LOOMANS, A. J. M. 2011. Mapping the potential occurrence of an invasive species by using ClIMeX: case of the asian hornet (Vespa velutina nigrithorax) in the Netherlands. Proceedings of the Netherlands Entomological Society Meeting, 22: 39-46.

LÓPEZ, S.; GONZÁLEZ, M. & GOLDARAZENA, A. 2011. Vespa velutina lepeletier, 1836 (Hymenoptera: Vespidae): first records in Iberian Peninsula. EPPO Bulletin, 41(3): 439-441.

MaIa, M. & groSSo-SIlVa, J. M. 2012. a Vespa Velutina em Portugal Continental e a Apicultura Nacional. O apicultor, 76: 23-25.

SCHWARTZ, C.; VILLEMANT, C.; ROME, Q. & MULLER, f. 2012. «Vespa velutina (frelon asiatique): un nouvel hyménoptère en france». Revue française d’allergologie, 52: 397-401.

VIlleMaNt, C.; HaXaIre, J. & StreIto, J.-C. 2006. la découverte du frelon asiatique Vespa velutina, en france. Insectes, 143: 3-7.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

1

PROTOCOL D’ACTUACIONS QUE ES DUEN A TERME PER

MINIMITZAR ELS DANYS CAUSATS PER LA VESPA

ASIÀTICA (Vespa velutina) ENVERS L’APICULTURA, LA

BIODIVERSITAT I LA SALUT DE LES PERSONES (2018).

1. INTRODUCCIÓ...........................................................................2

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPÈCIE..........................................3

2.1. Descripció.

2.2. Hàbitat.

2.3. Nius.

2.4. Nutrició.

2.5. Danys a l’apicultura.

3. PROTOCOL DE LLUITA I CONTROL..........................................5

3.1. Informació.

3.2. Formació i divulgació.

3.3. Avistaments i detecció.

3.4. Gestió de dades i registre de nius.

3.5. Protocol de captura en explotacions apícoles.

3.6. Destrucció del nius.

3.6.1. Aplicació d’insecticida i retirada del niu.

3.7. Actuacions de prevenció.

4. IMPACTE DE LA VESPA ASIÀTICA PER A LA SALUT DE LES

PERSONES...............................................................................13

4.1. Què s’ha de fer en cas d’atac?

4.2. Protocol d’actuació en cas de picada.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

2

1. INTRODUCCIÓ.

La Vespa velutina nigrithorax anomenada vespa asiàtica, és una vespa invasora

que es va establir inicialment al nord-est de Catalunya de mida semblant a

l’autòctona vespa xana (Vespa crabro). Aquesta invasió ha generat preocupacions

en diferents sentits:

L’efecte directe envers l’apicultura, ja que aquesta vespa depreda les

abelles que integren les arnes. I l’efecte indirecte envers la producció de

mel, cera i altres productes apícoles. En els països a on ja s’ha produït

aquesta invasió l’activitat apícola està patint pèrdues per aquesta raó.

L’efecte directe envers la biodiversitat animal, en concret sobre les espècies

d’invertebrats autòctons, atès que es tracta d’un nou depredador en

l’ecosistema.

L’efecte indirecte envers les plantes conreades i la flora silvestres, atès el

serveis de pol·linització exercits per les comunitats de pol·linitzadors:

abelles, domèstiques i silvestres, i altres insectes pol·linitzadors que es

poden veure afectades per la vespa asiàtica.

L’efecte indirecte envers el paisatge i la biodiversitat vegetal i animal, atès

que les abelles són responsables de la pol·linització.

L’efecte directe d’una espècie invasora envers les espècies d’invertebrats

autòctons, atès que es tracta d’un nou depredador en l’ecosistema.

Impactes sobre la salut pública com a conseqüència de les picades i les

seves conseqüències.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

3

La retirada dels nius al medi natural serà assumida progressivament pels

ajuntaments i els consells comarcals amb l’assessorament de la comissió

tècnica de vespa asiàtica quan sigui necessari.

El present document té per objecte definir el protocol d’actuacions per tal de

gestionar una espècie que ja ha arribat a Catalunya i de la que haurem de

minimitzar els efectes.

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPÈCIE.

2.1. Descripció

La vespa asiàtica presenta un aspecte fosc. La varietat nigrithorax, que és la que

ha arribat a Catalunya (des del 2012), presenta el tòrax negre envellutat i

segments abdominals de color castany ribetejat amb una fina franja groga.

Únicament el quart segment de l’abdomen és quasi en la seva totalitat de color

groc-taronja. El cap és negre, la cara groc-ataronjada i les potes castanyes al

final.

La seva mida és de oscil·la entre els 17 i 32 mm de llargària, una mica més petita

que la Vespa crabro. A diferència d’altres espècies del mateix gènere, les obreres i

les reines (femelles fecundades), no es poden diferenciar per la longitud o per

altres aspectes morfològics. Les reines tenen un pes superior al de les obreres.

2.2. Hàbitat

La vespa velutina instal·la els seus nius (vespers), preferentment, a les branques

altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. , tot i que

una petita proporció de vespers es poden ubicar en construccions, entre matolls o

enterrats. Aprofita les valls fluvials i els arbres de ribera.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

4

2.3. Nius

La Vespa velutina construeix normalment dos nius, sent el segon niu un vesper

que pot arribar a ser molt voluminós (aproximadament 60 cm de diàmetre) de

paper mastegat, que presenta un orifici petit i lateral de sortida. Tot i que el

períodes d’aparició depenen del clima de cada any i poden variar anualment, els

períodes són:

Al març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen

individualment uns petits nius (niu primari o embrionari), de la mida d’una

taronja, en llocs protegits d’edificis, magatzems, porxos i altres construccions

humanes, ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les

envoltades per una cúpula de paper.

Al maig apareixen les primeres obreres d’aquest niu primari (embrionari) i són

aquestes les que sovint, en la majoria de casos, fabriquen un nou niu (niu

secundari) en una nova ubicació, en el qual s’instal·larà la colònia definitiva

d’aquell any.

A la tardor la reina pot produir, de mitjana, unes 200 vespes reines que fundaran

noves colònies a l’any següent, depenen dels recursos de la colònia fundadora.

Per tant aquest niu és abandonat i després d’hibernar les reines de manera

separada en diversos indrets, ja no serà reutilitzat.

A l’hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també, en no

sobreviure a les condicions hivernals. De les reines que sobreviuen a l´hivern, un

altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la

primavera següent. Tal i com succeeix en altres vèspids socials, les reines lluiten

entre elles, sovint fins a la mort, usurpant els nius embrionaris.

2.4. Nutrició.

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar, mel...) i també de fruita madura.

Les larves s’alimenten d’insectes, dels quals un 35-60% son abelles, depenent de

les característiques i usos del medi, que són capturats pels adults i transportats

als nius. D’altra banda les larves segreguen substàncies energètiques i riques en

aminoàcids que, per trofal·laxia són una font d’aliment indispensable per a les

vespes adultes.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

5

2.5. Danys a l’apicultura.

Els danys que produeix Vespa velutina es centren envers les abelles per

depredació i sobretot per reduir o aturar l’activitat recol·lectora del rusc. En

sentir-se atacades per vespes a l’entrada del trescador, les abelles es reclueixen

dins el rusc. Quan aquesta situació es perllonga en el temps les abelles

consumeixen bona part dels recursos del rusc, debilitant la colònia, fent-la més

susceptible a desenvolupar malalties. La incidència no és constant i depèn de

diversos factors. Entre aquests, té especial rellevància la distribució i dispersió de

les arnes i els assentaments d’arnes en el territori.

Així, aquesta vespa té molta menys incidència quan la concentració d’arnes en

una mateixa zona és elevada, ja que el dany tendeix a repartir-se entre les

diferents arnes. Tot i això, la concentració d’arnes també pot determinar un

increment en la concentració de nius de vespes.

També té menys incidència a zones ecològicament equilibrades, ja que pot predar

sobre moltes altres espècies i incideix menys en l’abella.

Els danys solen ser molt importants quan el nombre d’arnes és petit i hi ha un

vesper a prop.

3. PROTOCOL DE LLUITA I CONTROL.

Els mecanismes de lluita són molt limitats i d’una baixa eficiència, i en països amb

anys de presencia de l’espècie com França, bona part de les mesures es centren

en un seguiment de l’expansió de l’espècie, treballs de recerca, control de nius

(vespers) problemàtics i paranys de captura en eixams d’abelles que pateixen

atacs. S’estan estudiant nous sistemes de protecció que caldrà avaluar i valorar la

seva efectivitat. En definitiva sols actuen per minimitzar els efectes mes

perjudicials. A Catalunya, donat que estem ja en fase de colonització i expansió

les actuacions previstes seran:

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

6

3.1. Informació i divulgació.

Realització i actualització periòdica de la pàgina Web.

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_ex

otiques_invasores/gestio_fauna_invasora/vespa_asiatica/

Tríptic / fulletó. Incloure els aspectes de salut per a les persones.

TV / Ràdio / Premsa: notes de premsa.

Informació específica per als professionals (apicultors): revistes

professionals o de les associacions, mailings i altres actuacions.

Informació específica per a col·lectius que la puguin detectar fàcilment per

la seva activitat: agricultors i ramaders, caçadors, pescadors, clubs

esportius amb activitats a l’aire lliure, boletaires, etc.

Informació als Consells Comarcals, Ajuntaments i altres administracions.

Altra documentació ja existent: “Manual para la gestión de la Vespa

asiàtica” (Govern del País Basc).

3.2. Formació.

Formació i divulgació, imprescindible per a les fases de detecció i prevenció: tant

pel que fa als apicultors professionals, Cos d’Agents Rurals, ADF, Mossos

d’esquadra, bombers, titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes (preferentment

del sector fructícola i de la vinya, i del sector apícola), caçadors, pastors...així

com a la ciutadania, en general, a través dels ajuntaments.

Dels cossos que participin en la detecció i eliminació (agents rurals,

bombers i policies locals).

Del personal tècnic implicat de la Generalitat de Catalunya.

Dels apicultors que hagin de participar en la prevenció / eliminació.

Dels serveis i empreses especialitzades de control de plagues i destrucció

de nius.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

7

3.3. Avistaments i detecció.

Quan es detecti un niu nou a qualsevol comarca o un exemplar de vespa asiàtica

en aquelles comarques on no s’havia detectat ni comprovat la seva presència,

s’ha de comunicar al cos d’agents rurals on es centralitza la informació.

Per avistaments i incidències:

MOLT IMPORTANT

Sempre avisar al Cos d’Agents Rurals Cap de Sala......Tel. 93 5617000

acapsal.dma@gencat.cat.

Les incidències no quedaran tancades fins que no siguin

validades pel Cap de Regió o el Cap de Guardia del Cos

d’Agents Rurals.

En el cas de detectar algun exemplar, no intentar capturar-lo

amb el risc de picada que suposa.

Només en el cas que es pugui, fer una fotografia de l’exemplar

o niu i enviar-la per correu electrònic.

La persona que detecti un niu ha de mantenir-se a una

distància mínima de 5 metres. No acostar-s’hi sense l’equip de

protecció adequat. No intentar destruir-lo o retirar-lo sense

l’avís previ als Agents Rurals, tant si es tracta d’un niu primari

(embrionari) com d’un niu secundari (vesper madur).

Cal que s’indiqui la ubicació concreta de l’exemplar o niu

(vesper) indicant la localitat, lloc o paratge concret, si és

possible amb les coordenades utm: x,y i el possible risc que

s’observa.

Recollida de dades d’avistaments i comprovació per a tenir

coneixement de la detecció i l’expansió de l’espècie.

Elaboració d’una mapa que s’actualitzarà periòdicament per

visualitzar l’avanç i l’evolució de l’expansió al territori català

(EXOCAT).

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

8

3.4. Gestió de les dades i registre del nius.

La gestió de les dades és molt important per poder treure conclusions sobre

el comportament i l’evolució poblacional de l’espècie i poder aplicar els

protocols d’actuació adequats.

Actualment existeixen aplicatius mòbils (app) de ciència ciutadana

(www.Ornitho.cat i natusfera) que s’han de promoure i utilitzar cada

vegada que es detecti un niu per tal d’incrementar les deteccions gràcies a

la participació de diversos col·lectius i particulars (Apicultors, Caçadors,

treballadors forestals).

Existeix una xarxa Anti-Velutina a Catalunya (XAVECAT) formada per

diversos grups d’apicultors, tant d’associacions com de grups de treball

locals. Està establert que el grup de coordinació d’aquesta Xarxa siguin els

Apicultors Gironins Associats (AGA) què també formen part de la comissió

tècnica de la vespa asiàtica a Catalunya.

Les deteccions rebudes a través dels Agents Rurals, han de ser informades

al Cap de Sala dels Agents Rurals i posteriorment transferides a l’EXOCAT

del CREAF, mitjançant les corresponents fitxes normalitzades.

Un cop rebuda aquesta informació és necessari conèixer la dinàmica de la

invasió d’aquesta espècie i la relació amb els factors abiòtics, cobertes de

vegetació, usos del sòl i activitats. També per seguir l’evolució i la resposta

a possibles actuacions de control.

Aquesta informació i la obtinguda mitjançant els aplicatius de ciència

ciutadana s’han de bolcar al programa EXOCAT (CREAF) perquè recopili i

centralitzi com a base de dades global a Catalunya i es puguin elaborar els

mapes anuals de distribució d’aquesta espècie.

Aquests mapes són una eina bàsica de la gestió de la vespa asiàtica.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

9

3.5. Protocol de captura en explotacions apícoles.

En el cas que la vespa asiàtica ataqui un rusc es faran servir paranys amb

atraients casolans (suc de cera vella fermentada, cervesa, vi blanc) o bé

comercials de diferents marques disponibles al mercat sempre i quan aquest

també se’ls hi adapti un sistema selectiu d’entrada per a evitar capturar altres

insectes i, d’aquesta manera, disminuir-ne la predació. És mes efectiu si en cada

parany podem posar alguna vespa asiàtica morta perquè la olor que desprèn

foragita a les abelles de la mel, i atrau a les de la pròpia espècie. Els paranys

hauran de ser sempre selectius o bé comercials amb dispositius que evitin

la entrada indiscriminada d’insectes.

Es podran col·locar a finals d’hivern o principis de primavera quan les

temperatures ja siguin més suaus que és quan les reines ja surten de la

hivernació. NO es col·locaran paranys no selectius sense cap tipus

d’adaptació.

Es col·locaran paranys per tal de detectar la presència de reïnes. En els

llocs on es detecti es podrà fer un reforç amb una bateria de paranys en

un radi de 100 metres.

El control es realitzarà exclusivament a prop de les explotacions apícoles

que rebin atacs i també on s’hagin detectat nius l’any anterior en un

radi de 1 quilòmetre. També ocasionalment en explotacions apícoles

fora de l’àrea de danys susceptibles de ser atacades, com per exemple

en explotacions transhumants. En el període posterior a la construcció

del niu per les primeres reines, s’actua sobre les obreres de vespa

asiàtica que poden capturar abelles de la mel.

S’han repartit aquest model de paranys per fer de forma casolana, però

amb unes característiques estàndard a partir dels models utilitzats a

França i País Basc a partir del següent esquema:

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

10

Parany casolà

El parany ha de penjar a una cert alçada del terra.

La quantitat d’esquer ha d’ésser per sota de la reixeta i els forats de

sortida dels insectes petits. Es recomanable renovar-lo com a molt tard

cada 15 dies. Pot ser casolà o comercial amb l’adaptació perquè sigui

selectiu.

Qualsevol altre parany que no tingui aquestes característiques haurà de

ser modificat per a evitar el màxim possible la mortalitat d’altres

insectes autòctons. Això implica que el forat d’entrada no sigui superior

a 10 mm de diàmetre i cal fer diversos forats en el seu lateral de 5,5

mm de diàmetre per a permetre la sortida d’insectes petits.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

11

Parany comercial

3.6. Destrucció dels nius.

S’ha de tenir en compte abans de tot si es tracta d’un niu primari

(embrionari) o secundari (vesper). També en cada cas de localització de

nius es valorarà si està actiu o no per la seva retirada. Els nius que es

trobin inactius a l’hivern ja no es retiraran perquè no són reutilitzats per les

vespes i queden abandonats. De tota manera la localització de nius inactius

encara que no es retirin caldrà que la seva ubicació sigui notificada. És molt

útil de cara a la temporada següent tenir coneixement dels nius inactius

perquè poden donar una idea del radi d’acció de la vespa asiàtica a la zona.

Cal destacar la diferencia entre la retirada d’un niu primari (embrionari) i

un de secundari (vesper). La retirada dels nius primaris quan són

accessibles no tenen tanta dificultat com el secundari, sobretot per la mida

del niu i nombre d’exemplars.

3.6.1. Aplicació d’insecticida i retirada del niu

Adquisició de varis equips amb el material suficient per a la destrucció

dels nius que vagin apareixent. L’actuació als primers 1-2 anys (2013-

2014) l’han fet el Cos d’Agents Rurals (CAR). Quan la quantitat de nius

ja sigui de diverses desenes per municipi, deixar clar el protocol de

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

12

destrucció de nius per a que administracions locals, particulars o

empreses de plagues puguin aplicar-ho.

La destrucció dels nius secundaris (vespers) es basarà en aplicar a

distància un insecticida en el seu interior, mitjançant uns tubs telescopis

que poden arribar a molta alçada (17m). Aquesta actuació s’ha de fer

preferiblement a primera hora del matí. Al cap d’uns dies, si es vol, el

niu ja pot ser retirat, malgrat que al estar totes les vespes mortes el niu

ja no serà reutilitzat i per tant es pot deixar.

En el cas de nius que es vulguin retirar sense haver aplicat l’insecticida

(principalment nius primaris (embrionaris)), com que es tracta d’una

vespa diürna, els nius s’han de retirar a trenc d’alba o al capvespre i

utilitzant llum vermella que no espanta les vespes. Cal bloquejar la seva

sortida, introduir-lo en una bossa i congelar tot el conjunt o cremar-lo.

Quan acabi l’actuació es col·locarà un rètol conforme el niu ja ha estat

destruït.

Els Agents Rurals i les empreses/serveis especialitzats que estiguin sota

supervisió d’Ajuntaments i Consells Comarcals, retiraran el nius que

estiguin en zones habitades i representin un perill per a les persones.

La retirada de nius també es pot realitzar pels apicultors de la Xarxa

Anti-Velutina. Durant el 2017 el Departament de Territori i Sostenibilitat

de la Generalitat de Catalunya ha subministrat 4 vestits de protecció

especial i un equip de control amb una bomba d’insecticida i perxa

d’injecció.

Aquells nius que es detectin al medi natural i no comportin perill per a

les persones, cas que procedeixi la seva destrucció i retirada, aquesta

serà assumida i a càrrec del propietari del terreny agrícola o forestal

mitjançant la contractació d’un servei especialitzat.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

13

3.7. Actuacions de prevenció.

Els apicultors transhumants haurien de prestar la màxima atenció en el

moment de retorn dels Pirineus o de les zones on s’hagi detectat amb

anterioritat la vespa, vigilant que les arnes o en el material de suport de

les arnes (maons, totxanes...) no s’hi hagi instal·lat un niu de Vespa

velutina.

4. IMPACTE DE LA VESPA ASIÀTICA PER A LA SALUT DE

LES PERSONES.

El comportament de la vespa asiàtica no és agressiu amb les persones. A

més de 5 metres de distància del niu no acostuma a haver perill i quan

s’estan alimentant o bevent aigua i d’altres líquids no presenten cap

comportament agressiu cap a les persones encara que aquestes estiguin a

prop. De tota manera en aquests casos s’ha d’evitar entrar en contacte amb

aquests insectes i molt rarament hi pot haver un atac. Només en casos de

tocar directament una vespa o intentar capturar-la la picada pot ser molt

probable.

A diferencia d’això la cosa canvia si ens acostem a un niu de forma accidental

o volguda i les obreres entren en alerta. Els casos en que pot passar això

poden ser per realitzar activitats a prop del niu com són: tallar l’herba, fer

alguna activitat de tala o poda d’arbres, esporgar la vegetació d’un marge i

altres actuacions.

Als països on és present la vespa asiàtica, i epidemiològicament parlant,

l’exposició al risc de patir picades s’ha incrementat com a conseqüència que

el nombre de nius a les zones urbanes i periurbanes ha augmentat. Alguns

d’aquests nius es troben a prop de les persones que viuen en aquestes zones

o realitzen principalment les activitats comentades.

S’ha d’estar especialment atent als porxos dels habitatges i principalment en

els de segones residencies que no estan habitades permanentment. També

es poden trobar en les casetes dels gossos, xemeneies, balcons, teulades i

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

14

magatzems. Ocasionalment poden construir el niu en marges de pedra i a

nivell del terra.

4.3. Què s’ha de fer en cas d’atac?

Al apropar-se molt a un niu o tocar-lo, pot ser que una o varies obreres se

encarreguin de dissuadir a la persona intrusa sense picar-la. Si la persona no

se’n va o si la pertorbació sobre el niu persisteix pot produir-se un atac en

grup de moltes obreres produint moltes picades. S’ha de fugir ràpid sempre

que es pugui i sense dubtar.

4.4. Protocol d’actuació en cas de picada.

Les picades fan molt mal per la mida gran del fibló, encara que no són més

perilloses que les de les vespes autòctones. La majoria de persones atacades

per les vespes asiàtiques presenten símptomes locals de dolor, vermellor i

inflamació de la zona de penetració del verí, que desapareix després de varis

dies.

En cas de picada cal:

a. Rentar la zona de la pica amb aigua i sabó i si es pot aplicar gel o aigua

freda.

b. Als primers moments de la picada es pot intentar desnaturalitzar els

components del verí usant calor a la picada, tal i com es pot fer en la picada

d’altres vespes.

c. A les persones al·lèrgiques poden aparèixer símptomes generals com picor a

tot el cos, pujada de la temperatura corporal, baixada de la tensió arterial,

problemes respiratoris, problemes cardiovasculars i d’altres símptomes

greus.

d. En cas de picades múltiples la inoculació del verí també pot provocar

aquests símptomes generals greus.

e. Després d’un atac de vespa asiàtica si s’observen aquests símptomes

generals, sense perdre la calma però de forma urgent cal trucar al 061 o

anar el més aviat possible a un centre mèdic per rebre el tractament

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat

Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural Subdirecció General de la Biodiversitat i Medi Natural Servei de Fauna i Flora

15

adequat perquè aquests símptomes poden ser molt greus i poden conduir a

un shock anafilàctic.