VERSIÓ TRADUÏDA PELS SERVEIS DE SECRETARIA DE L'AJUNTAMENT D'ALAIOR.

(en cas de contradicció, val la versió castellana)

AJUNTAMENT D’ALAIOR

data darrera actualització del document: 17/06/2016

PLA GENERALDEL MUNICIPI D'ALAIOR

MEMÒRIA DESCRIPTIVA,JUSTIFICATIVA I SOCIAL

DOCUMENT D'AVANÇ

AJUNTAMENT D'ALAIOR

AVANÇ

PLA GENERAL DEL MUNICIPI D'ALAIOR

EQUIP REDACTOR

ELT D'ARQUITECTURA I URBANISME S.L.

Redactors:

José Mª Mayol Comas

Antonio Ramis Ramos

ARQUITECTES

Antonio Ramis Ramos

ADVOCAT

Col·laboradors:

Pedro Villar Llull

ARQUITECTE

Pau Socias Morell

ENGINYER DE CAMINS, CANALS I PORTS

Jaume Munar Bernat

LLICENCIAT EN CIÈNCIES BIOLÒGIQUES

Francisco Sastre Albertí

DOCTOR EN CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

Beatriz Palomar Puebla

LLICENCIADA EN HISTÒRIA DE L'ART. ARQUEÒLOGA

Alaior, maig de 2016

DOCUMENTS DEL PLA GENERAL

MEMÒRIA

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

MEMÒRIA SOCIAL

RESUM EXECUTIU DEL PLA

NORMES URBANÍSTIQUES

NORMES URBANÍSTIQUES

Aquest document formarà part de la documentació relativa a l'aprovació inicial. No obstantaixò, s'inclou un document de normes urbanístiques en el qual s'incorporen els criterisrelatius a les normes derivades de la legislació sobrevinguda i modificacions proposades.

FITXES DE PLANEJAMENT I GESTIÓ

INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

Aquest document formarà part de la documentació relativa a l'aprovació inicial.

PLÀNOLS

D'INFORMACIÓ

D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA

DOCUMENTACIÓ MEDIAMBIENTAL

CATÀLEG D'ELEMENTS I ESPAIS PROTEGITS

Aquest document formarà part de la documentació relativa a l'aprovació inicial.

MEMÒRIA DEL PLA GENERAL

ÍNDEX

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

01.- INFORMACIÓ URBANÍSTICA

1.1.- Planejament urbanístic vigent amb anterioritat1.2.- Legislació i ordenació territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla1.2.1.- Legislació estatal1.2.2.- Legislació i ordenació autonòmica1.2.3.- Legislació i ordenació insular1.3.- Característiques del territori1.3.1.- Característiques naturals1.3.2.- Ús del territori1.3.3.- Estructura urbanística1.3.4.- Equipaments i infraestructures existents1.3.5.- Context territorial supramunicipal1.4.- Característiques de la població1.5.- Xarxes bàsiques existents1.6.- Obres i infraestructures programades. Política d'inversions públiques1.7.- Valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o d'un altre tipus1.8.- Altres aspectes rellevants que caracteritzen l'àmbit territorial del pla

02.- CONCLUSIONS DERIVADES DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA

03.- DESCRIPCIÓ DEL MODEL TERRITORIAL ADOPTAT

3.1 Determinacions de caràcter general3.2.- Determinacions segons la classe de sòl3.3.- Alternatives possibles

04.- INTEGRACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

4.1.- Mesures adoptades o actuacions realitzades4.2.- Aportacions i resultats derivats dels suggeriments i al·legacions4.3.- Modificacions incorporades al pla com a resultat de la participació ciutadana

05.- MOBILITAT SOSTENIBLE DEL PLA

5.1.- Mesures adoptades per a una mobilitat sostenible5.2.- Mesures a adoptar respecte dels grans centres generadors de mobilitat

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

01.- OBJECTIUS I ANÀLISI DE L'ORDENACIÓ

1.1.- Objectius de l'ordenació1.1.1.- Llei de patrimoni històric1.1.2.- Pla hidrològic1.1.3.- Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç1.1.4.- Llei del turisme1.1.5.- Legislació aeroportuària1.2.- Justificació del compliment dels PDS1.2.1.- Pla director sectorial de carreteres1.2.2.- Pla director sectorial de pedreres

1.2.3.- Pla director sectorial per a la gestió de residus1.2.4.- Pla director sectorial energètic1.2.5.- Pla director sectorial de telecomunicacions1.2.6.- Pla director sectorial de transport.1.3.- Justificació del compliment del PTI1.4.- Anàlisi de les alternatives previstes

02.- DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL MODEL D'ORDENACIÓ ADOPTAT

2.1.- Classificació del sòl2.1.1.- Anàlisi de la capacitat teòrica màxima de població2.1.2.- Compliment de l'estàndard de sistemes generals d'espais lliures públics per habitant.2.1.3.- Compliment del Decret 105/1997, de 24 de juliol2.2.- Objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible2.3.- Diagnòstic dels dèficits de les xarxes bàsiques dels serveis existents.2.4.- Anàlisi dels recursos disponibles2.5.- Descripció i justificació de les obres2.6.- Recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar les xarxes bàsiques

MEMÒRIA SOCIAL

01.- Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i d'habitatge social.02.- Localitzacions per a reserva d'habitatges de protecció pública i rehabilitació d'edificacions per aquest fi.03.- Quantificació de les reserves mínimes obligatòries i previstes d'habitatges de protecció pública.04.- Mecanismes per obtenir sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut per iniciativa pública.05.- Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics.06.- Necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb la previsió de noves habitatges.

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

01.- INFORMACIÓ URBANÍSTICA

1.1.- Planejament urbanístic vigent amb anterioritat.

La revisió del Pla General (PGOU) i adaptació a les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), juntamentamb el Catàleg de protecció del patrimoni es va aprovar definitivament amb prescripcions el 21 dedesembre de 2009 (BOIB núm. 1, de 02.01.10 i BOIB núm. 14 ext., de 28.01.10). La complimentacióde prescripcions i correcció de deficiències imposades es va aprovar, de forma parcial, el 21 denovembre de 2011 (BOIB núm. 39, de 15.03.12) i, també de forma parcial, el 17 de desembre de 2012(BOIB núm. 6, de 12.01.13). El 18 de juny de 2012 (BOIB núm. 96, de 05.07.12) s'aprova la correcciód'un error material en el plànol SU-10.

No obstant això, la sentència del TSJ n. 578, de 19.11.14, va declarar la nul·litat del referit PGOU.Sentència que encara no ha esdevingut en ferm.

Des de l'aprovació del PGOU s'ha tramitat la modificació núm. 1, l'aprovació definitiva va ser denegadapel CIMe i estava prevista la modificació núm. 2 relativa a la UA-7 d'Alaior.

El 14 de maig de 2015 (BOIB núm. 81, de 30.05.15) el Ple va acordar la suspensió facultativa per unany, que preveu l'article 50 de la Lous, per als següents àmbits del planejament:

a) .- Sòl urbà:

- UA-02 Avinguda Verge del Toro- UA-03 Entre la ctra. Nova i carrer des Banyer- UA-04 Al sud del camí de la Mola- UA-05 Entre els carrers Maó i Melians i la ctra. Nova- UA-07 Carrer Cervantes i Doctor Llansó- UA-08-B Antic polígon d'indústries blanques - Coinga- UA-09 Carrer Migjorn- UA-10 Carrer de Cala en Busquets i camí de sa Beguda- UA-12 Al sud de la ctra. Nova cap a Ciutadella- UA-19 Cales Coves - Lloc Nou- UA-20 Son Vitamina (espais lliures)- UA-23 Carrers Xaloc i Xoroi de Cala en Porter- AA-3 Carrer Melians: Pas per a vianants- AA-4 Ampliació Ajuntament

b) .- Sòl rústic:

- AA-5 Encinar d'en Salord- AA-6 Camí de Loreto- AA-7 Club Hípic- AA-9 Depuradora de l'Argentina

c) .- Sòl urbanitzable:

- URB-01 Sant Pere Nou- URB-02 Camí de Cala en Busquets - ses Quatre Boques- URB-03 Camí de sa Bassa Roja- URB-05 Polígon Industrial Fase III- URB-08 Polígon Industrial les Quatre Boques

d) .- Àrees de Reconversió Territorial:

- ART-04 Sant Jaume - Son Bou- ART-05 Son Bou

Quant a l'anàlisi del PGOU de 1994 respecte de les propostes d'aquesta revisió de Pla General:

Prèviament a la revisió del Pla General, aprovat definitivament amb prescripcions el 21 desembre2009 i publicat al gener de 2010 (en endavant PGOU del 2010), el municipi estava ordenatmitjançant el PGOU de 1994. Pla condicionat pels plans parcials, llavors en curs dedesenvolupament o d'execució, que va suposar el manteniment dels següents plans:

- La Trotxa.- Sant Jaume Mediterrani.- Cales Coves (42,60 ha).- Son Vitamina.- Son Bou (61,02 ha).- Torre Solí (108,97 ha).

També per controlar el creixement sobre la població existent l'any 1994 que era de 7.080 habitantsde fet i 13.000 habitants computant la població estacional, amb una densitat a Alaior de 95habitants/ha (31,5 habitatges / ha), per la qual es fixa una densitat màxima de 50 habitatges/ha. Laprevisió de creixement del PGOU per a 2 quadriennis va ser la següent:

- Població actual al nucli urbà: 7.151- Increment de població prevista al nucli urbà: 750- Ocupació sòl urbanitzable programat: 1.092- Total: 8.993 habitants

El PGOU de 1994 ja va assenyalar la necessitat de desenvolupar un polígon de serveis per a laimplantació de noves indústries i el desenvolupament del turisme. Pel que fa al sòl residencial,destaca l'anàlisi sobre l'estancament de la demanda d'habitatge com conseqüència del valor delsòl i la necessitat de classificar nou sòl de creixement.

Així es van formular els següents objectius:

1. Programació i execució de sòl industrial necessari per al creixement2. Impulsar el planejament del sòl immediat al nucli que permeti comptar amb un "stok" de sòl ambplanejament suficient.3. Diversificar l'oferta de sòl urbanitzable per estimular la competència entre els diferents sectors ievitar l'encariment especulatiu de sòl.

Si bé aquests objectius del PGOU de 1994 són encara actualment vigents per a aquest avanç de PlaGeneral, no ho és la previsió de creixement prevista ni el desenvolupament dels plans parcials delsnuclis costaners mantinguts i incorporats al PGOU que han suposat una problemàtica complexa per alplanejament municipal, amb l'excepció del sector desclassificat de Llucalari, especialment elsdesenvolupaments de les zones actualment incorporats a les ART del PTI de Son Bou i Sant JaumeMediterrani.

Sobre les unitats d'actuació en sòl urbà previstes en el PGOU de 1994, aquestes van ser 9 a Alaior i 7a Cala en Porter, a més de les àrees d'actuació pública. Aquestes actuacions es troben en partexecutades. Tanmateix, el Pla general les ha reformulat a partir de la revisió del 2010.

1.2.- Legislació i ordenació territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.

1.2.1.- Legislació estatal.

1. Règim del sòl.

-Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de planejament urbanístic(BOE núm. 221 i 222, de 15 i 16.09.78).-Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de gestió urbanística (BOEnúm. 27 i 28, de 31.01.79 i 01.02.79).-Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la llei de sòl (BOE núm.154, de 26.06.08).Modificacions:Reial decret llei 8/2011, d'1 de juliol, de mesures de suport als deutors hipotecaris, de control de ladespesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms, contretes per les entitats locals,de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa (BOEnúm. 161, de 07.07.11).Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributàriai financera per a la correcció del dèficit públic (BOE núm. 315, de 31.12.11).Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE núm. 153, de27.06.13).Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (BOE núm.312, de 30.12.13).- Reial decret 1492/2011, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament devaloracions de la llei de sòl (BOE núm. 270, de 09.11.11 i correcció d'errors en el BOE núm. 65, de16.03.12).Modificacions:- Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de sòl irehabilitació urbana (BOE núm. 261, de 31.10.15).

2. Costes.

- Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes (BOE de 29.07.88).Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes (BOE núm.247, de 11.10.14).

Modificacions:

Llei 53/2002, de 30 de desembre (BOE núm. 31, de 31.12.02).Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del contracte de concessió d'obres públiques (BOE n. 124, de24.05.03).Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de28 de juliol, de Costes (BOE núm. 129, de 30.05.13).

3. Aigües.

-Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s'estableix el tractament de les aigües residualsurbanes (BOE núm. 312, de 30.09.95).- Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del RDL 11/1995.- Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'aigües (BOEnúm. 176, de 24.07.01).-Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic quedesenvolupa els títols preliminar I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües (BOE núm.103, de 30.04.86).Modificacions:Llei 24/2001, de 27 de desembre (BOE núm. 313, de 31.12.01).Llei 53/2002, de 30 de desembre (BOE núm. 31, de 31.12.02).Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del contracte de concessió d'obres públiques (BOE n. 124, de24.05.03).Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 179 ext., de29.12.03).Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre social (BOE núm.313, de 31.12.03).Llei 8/2004, de 23 de desembre (BOIB núm. 186, de 30.12.04).Llei 46/1999, de 13 de desembre.Reial decret 606/2003, de 23 de maig (BOE núm. 135, de 06.06.03).Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 196, de31.12.05 i n.36, de 11.03.06).Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible(BOIB núm. 26 ext., de 18.02.12).Reial Decret 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica el Reglament del domini públichidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, i el Reial Decret 509/1996, de 15 demarç, de desenvolupament del Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel quals'estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes (BOE núm. 227,de 20.09.12).Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (BOE núm. 296, de 11.12.13).- Reial decret 701/2015, de 17 de juliol, pel qual s'aprova el Pla hidrològic de la demarcacióhidrogràfica de les Illes Balears (BOE núm. 171, de 18.07.15).

4. Soroll.

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (BOE núm. 276, 18.11.03).

- Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 denovembre, del soroll, pel que fa a l'avaluació i gestió del soroll (BOE núm. 301, de 17.12.05).

5. Accessibilitat.

- Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal pera persones amb discapacitat (BOE núm. 289, de 03.12.03).- Reial decret 505/2007, de 20 d'abril, pel qual s'aproven les condicions bàsiques d'accessibilitat i nodiscriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels espais públics urbanitzatsi edificacions (BOE núm. 113, de 11.05.07).

6. Contaminació.

- Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialmentcontaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats (BOE núm. 15,de 18.01.05).- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera (BOE núm. 275, de16.11.07).- Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats (BOE núm. 181, de 29.07.11).

7. Seguretat.

- Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat isalut en les obres en construcció (BOE núm. 256, de 25.10.97).Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de serveis mínims de prevenció.Modificacions:Reial decret 780/1998, de 30 d'abril (BOE núm. 104, de 01.05.98) i per la Llei 54/2003, de 12 dedesembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals (BOE núm. 298, de13.12.03).- Reial decret 2267/2004, de 3 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de seguretat contraincendis en establiments industrials (BOE núm. 303, de 17.12.04).

8. Telecomunicacions.

- Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer sobre les infraestructures comunes per a l'accés als serveisde telecomunicació (BOE núm. 51, de 28.02.98).Modificacions:Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions (BOE núm. 114, de 10.05.14).- Reial decret 346/2011, d'11 de març, pel qual s'aprova el Reglament regulador de les infraestructurescomunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior de lesedificacions (BOE núm. 78, de 01.04.11).- Ordre ITC / 1644/2011, de 10 de juny, per la qual es desenvolupa el seu reglament (BOE núm. 143,de 16.06.11).- Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions (BOE núm. 114, de 10.05.14).

9. Instal·lacions.

- Reial decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió(BOE núm. 224, de 18.11.02).- Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques enels edificis (BOE núm. 207, de 29.08.07).- Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'eficiència energèticaen instal·lacions d'enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07 (BOE núm. 279, de 19.11.08).

10. Edificació.

- Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (BOE núm. 266, de 06.11.99) i instrucciód'11 de setembre de 2.000 (BOE núm. 227, de 21.09.00).Modificacions:Llei 24/2001, de 27 de desembre (BOE núm. 313, de 31.12.01).Llei 53/2002, de 30 de desembre (BOE núm. 31, de 31.12.02) i interpretació de 3 de desembre de2003 de la Direcció general dels registres i del notariat.Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE núm. 153, de27.06.13).Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions (BOE núm. 114, de 10.05.14).- Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el codi tècnic de l'edificació (BOE núm.74, de 28.03.06 i correcció d'errors en el BOE núm. 22, de 25.01.08).

Modificacions:Ordre VIV / 984/2009, de 14 d'abril (BOE núm. 99, de 23.04.09).Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, en matèria d'accessibilitat i no discriminació de lespersones amb discapacitat (BOE núm. 61, de 11.03.10).Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE núm. 153, de27.06.13).

11. Montes.

- Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanyes (BOE núm. 280, de 22.11.03).

Modificacions:Llei 10/2006, de 28 d'abril (BOE núm. 102, de 29.04.06).Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, demontes (BOE núm. 173, de 21.07.15).

12. Biodiversitat.

- Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299, de14.12.07).Modificacions:Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (BOE núm. 296, de 11.12.13).

13. Avaluació ambiental.

- Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (BOE núm. 296, de 11.12.13).

14. Aeroportuària.

- Llei 48/1960, de 21 de juliol, de navegació aèria.

Modificacions:Llei 55/1999, de 20 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre socialLlei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Lleisobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).

- Llei 21/2003, de 7 de juliol, de seguretat aèria (BOE núm. 162, de 08.07.03).

Modificacions:Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (BOE núm. 153, de27.06.13).

Reial decret llei 11/2013, de 2 d'agost, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altresmesures urgents en l'ordre econòmic i social (BOE núm. 185, de 03.08.13).

- Article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social(BOE núm. 315, de 31.12.96).- Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques (BOE núm. 69, de 21.03.72).

Modificacions:Decret 2490/1974, de 9 d'agost (BOE núm. 218, de 11.09.74).Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre (BOE núm. 303, de 19.12.03).Reial decret 1189/2011, de 19 d'agost (BOE núm. 204, de 25.08.11).Reial Decret 297/2013, de 26 d'abril (BOE núm. 118, de 17.05.13).- Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, d'ordenació dels aeroports d'interès general i la sevazona de servei (BOE núm. 292, de 07.12.98).

Modificacions:

Reial decret 1189/2011, de 19 d'agost (BOE núm. 204, de 25.08.11).Reial Decret 297/2013, de 26 d'abril (BOE núm. 118, de 17.05.13).- Ordre FOM / 926/2005, de 21 de març, per la qual es revisen les empremtes de soroll dels aeroportsd'interès general i resta de normativa de desenvolupament.- Ordre FOM / 3415/2010, de 29 de novembre, per la qual s'aprova el Pla Director de l'Aeroport deMenorca (BOIB núm. 2, de 03.01.11).

1.2.2.- Legislació i ordenació autonòmica.

1. Carreteres.

- Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB (BOCAIB de 26.06.90).

Modificacions:Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 179 ext., de29.12.03).- Llei 16/2001, 14 de desembre, d'atribucions de competències als consells Insulars en matèria decarreteres i camins (BOIB núm. 153, de 22.12.01).

Modificacions:Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 179 ext., de29.12.03).Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 188, de30.12.06).Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, lacompetitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears (BOIB núm. 167, de 06.12.14).

2. Espais protegits.

- Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial proteccióde les Illes Balears (BOCAIB n. 31, de 09.03.91).Modificacions:Llei 7/1992, de 23 de desembre (BOCAIB núm. 8, de 19.01.93).

Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97).Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives (BOCAIB n. 161, de30.12.97).Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears(BOCAIB n. 48, de 17.04.99).Llei 1/2000, de 9 de març (BOIB núm. 31 ext., de 13.03.00).Llei 8/2003, de 25 de novembre, de Mesures urgents en Matèria d'ordenació territorial iurbanisme a les Illes Balears (BOIB núm. 168, de 04.12.03).Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental(BOIB n.85, de 04.06.05).

Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a lesIlles Balears (BOIB núm. 68, de 17.05.08).- Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1: 5.000 de les àreesd'alzinars protegits (BOIB núm. 149, de 13.12.01).- Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental(LECO) (BOIB n.85, de 04.06.05).

3. Accessibilitat.

- Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l'accessibilitat i de la supressió de barreresarquitectòniques.- Decret 110/2010, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i lasupressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 157 ext., de 29.10.10).

4. Patrimoni històric.

- Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (BOCAIB n. 165, de29.12.98).Modificacions:Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures iequipaments d'interès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i d'impuls a la inversió(BOIB núm. 115, de 05.08.10).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible(BOIB núm. 91, de 23.06.12).

5. Sòl rústic.- Llei 1/1994, de 23 de març, sobre condicions per a la reconstrucció en sòl no urbanitzable d'edificis iinstal·lacions afectades per obres públiques o declarades d'utilitat pública i executades paper sistemad'expropiació forçosa (BOCAIB de 19.04.94).

Modificacions:Llei 13/2005, de 27 de desembre, de Mesures Tributàries i administratives (BOIB núm. 196, de31.12.05 i n.36, de 11.03.06).

- Llei 6/1997, de 8 de juliol, del Sòl rústic de les Illes Balears (BOCAIB n. 88, de 15.07.97).

Modificacions:Llei 9/1997, de 22 de desembre, de Diverses Mesures Tributàries i administratives.Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears(BOCAIB n. 48, de 17.04.99).Llei 9/1999, de 6 d'octubre, de Mesures cautelars i d'emergència Relatives a l'ordenació del territori iurbanisme de les Illes Balears (BOCAIB n. 128, de 12.10.99).Llei 25/2006, de 27 de desembre, de Mesures Tributàries i administratives (BOIB núm. 188, de30.12.06).

Llei 7/2012, de 13 de juny de Mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible(BOIB núm. 91, de 23.06.12).Llei 13/2012, de 20 de novembre, de Mesures urgents per a l'activació econòmica enMatèria d'indústria i energia, Noves Tecnologies, residus, aigües, Altres activitats i Mesures Tributàries(BOIB núm. 177, de 29.11.12).Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23.12.14).- Llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23.12.14).Decret 39/2015, de 22 de maig, paper qual és fixen a els principis generals de les activitatsagroturístiques en explotacions Agràries preferents de les Illes Balears (BOIB núm. 77, de 23.05.15) iDecret 43/2015, de 22 de maig, de principis generals i directrius de Coordinació en Matèriad'explotacions Agràries, Agràries prioritàries, de titularitat compartida, preferents i d'oci o autoconsum;de Regulació sobre L'organització i el Funcionament del Registre Interinsular Agrari | R | registrisinsulars agraris de les Illes Balears (BOIB núm. 77, de 23.05.15).

Modificacions:

Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de13.01.16) i Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 11, de 23.01.16).

6. Capacitat de població.

- Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de la Capacitat de població alsinstruments de Planejament general i sectorial (BOCAIB n. 14, de 30.01.96) i article 33 de la Llei6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de17.04.99).

7. Activitats i equipaments comercials.

- Llei 8/1995, de 30 de març, d'atribucions de competències als Consells Insulars en matèria d'activitatsclassificades i parcs Aquàtics (BOCAIB n. 50, de 22.04.95).

Modificacions:Llei 8/2004, de 23 de desembre (BOIB núm. 186, de 30.12.04).Llei 16/2006, de 17 d'octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d'activitat de les Illes Balears(BOIB núm. 152, de 28.10.06).Llei 25/2006, de 27 de desembre, de Mesures Tributàries i administratives (BOIB núm. 188, de30.12.06).- Decret 18/1996, de 8 de febrer, paper qual s'aprova el Reglament d'activitats classificades (BOCAIBn. 25, de 24.02.96).Decret 19/1996, de 8 de febrer (BOCAIB núm. 25, de 24.02.96).- Decret 62/2007 de 18 de maig, sobre els activitats secundàries de música, Entreteniment o ocidesenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a l'aire lliure (BOIB núm. 79, de 26.05.07).- Llei 7/2013, de 26 de novembre, de RÈGIM JURÍDIC d'Instal·lacions, accés i Exercicid'activitats a les Illes Balears (BOIB núm. 166, de 30.11.13).- Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç de les Illes Balears (BOIB núm. 143, de 18.10.14).

Modificacions:Decret llei 2/2015, de 24 de juliol, de mesures urgents en matèria de grans establiments comercials(BOIB núm. 112, de 24.07.15).

8. Cementiris.

- Decret 105/1997, de 24 de juliol, paper qual s'aprova el Reglament de policia sanitària mortuòria de laComunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB n. 99, de 07.08.97).

Modificacions:Decret 87/2004, de 15 d'octubre (BOIB núm. 148, de 21.10.04).

9. Ordenació territorial.- Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears (BOCAIB n. 48, de17.04.99).Modificacions:Llei 9/1999, de 6 d'octubre, de mesures cautelars i d'emergència relatives a l'ordenació del territori il'urbanisme a les Illes Balears (BOCAIB n. 128, de 12.10.99).Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d'ordenació territorial iurbanisme a les Illes Balears (BOIB núm. 168, de 04.12.03).Llei 10/2003, de 22 de desembre, de Mesures Tributàries i administratives (BOIB núm. 179 ext., de29.12.03).Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental(BOIB n.85, de 04.06.05).Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears (BOIB núm. 100, de 02.07.05).Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 196, de 31.12.05i n.36, de 11.03.06).Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i econòmic-administratives (BOIB n. 196, de29.12.07).Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a lesIlles Balears (BOIB núm. 68, de 17.05.08).Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i Ús del Sòl (BOIB núm. 43, de 29.03.14).Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de13.01.16) i Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 11, de 23.01.16).- Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial de les Illes Balears (BOIB n.157, de27.12.00).

Modificacions:Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 179 ext., de29.12.03).avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques als Illes Balears(BOIB núm. 133, de 21.09.06).Decret llei 2/2012, de 17 de febrer, de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIBnúm. 26 ext., de 18.02.12).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIB núm. 91,de 23.06.12).- Llei 2/2001, 7 de març, d'atribucions de competències als Consells Insulars en matèria d'ordenaciódel territori (BOIB núm. 32, de 15.03.01).

Modificacions:Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'Avaluacions d'impacte ambiental i Avaluacions ambientalsestratègiques als Illes Balears (BOIB núm. 133, de 21.09.06).Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures Tributàries i administratives (BOIB núm. 188, de30.12.06).- Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents pel desenvolupament territorial sostenible a les IllesBalears (BOIB núm. 68, de 17.05.08).

Modificacions:Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de Mesures Relatives al Servei Públic regular de viatgers percarretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matèria urbanística (BOIB núm. 174,de 28.11.09).Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIBnúm. 94, de 22.06.10).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIB núm. 91,de 23.06.12).Llei 2/2014, de 25 de març (BOIB núm. 43, de 29.03.14).

- Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de Mesures Relatives al Servei Públic regular de viatgers percarretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matèria urbanística (BOIB núm. 174,de 28.11.09).Resolució del Parlament de 17 de desembre de 2009 de validació del Decret llei 5/2009 (BOIB núm.187, de 21.12.09).- Decret llei 1/2010, de 26 de març, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures iequipaments d'interès general (BOIB núm. 49, de 27.03.10).Resolució del Parlament de 27 d'abril de 2010 de validació del Decret llei 1/2010, de 26 de març (BOIBnúm. 66, de 01.05.10).- Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIBnúm. 94, de 22.06.10).

Modificacions:Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les IllesBalears de la Directiva 2006/123 / CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell,relativa als serveis en el mercat interior (BOIB núm. 171, de 25.11.10 i correcció d'errors en el BOIBn.111, de 21.07.11).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIB núm. 91,de 23.06.12).Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21.07.12).

- Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures iequipaments d'interès general en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i d'impuls a la inversió(BOIB núm. 115, de 05.08.10 i correcció d'errades al BOIB núm. 150, de 19.10.10).Resolució de 30 d'agost de 2011 del Parlament per la qual és valida (BOIB núm. 135, de 10.09.11).

Modificacions:Decret llei 3/2011, de 29 de juliol, de modificació dels terminis prevists a l'article 3 de la Llei 10/2010,de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interèsgeneral en matèria d'ordenació territorial, urbanisme i d'impuls a la inversió (BOIB núm. 115, de30.07.11).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIB núm. 91,de 23.06.12).Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21.07.12).Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del Sòl (BOIB núm. 43, de 29.03.14).- Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible (BOIB núm.91, de 23.06.12).Modificacions:Llei 2/2013, de 29 de maig, de modificació de la disposició adicional novena (BOIB núm. 81, de06.06.13).Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29.03.14).- Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29.03.14).

modificacions:Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de13.01.16) i Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 11, de 23.01.16).

10. Turisme.

- Article 17 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm.188, de 30.12.06) sobre la reutilització de les aigües residuals als agroturismes i hotels rurals de 12places.- Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIBnúm. 94, de 22.06.10).

Modificacions:

Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses lleis per a la transposició a les IllesBalears de la Directiva 2006/123 / CE, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell,relativa als serveis en el mercat interior (BOIB núm. 171, de 25.11.10).- Decret 13/2011, de 25 de febrer, paper qual s'estableixen els disposicions generals necessàries perfacilitar la llibertat d'establiment i de prestacions de serveis turístics, la regulació de la declaracióresponsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística (BOIB núm. 32, de03.03.11).- Decret 20/2011, de 18 de març, paper qual s'estableixen els disposicions generals de classificació dela categoria dels establiments d'allotjament turístic en hotel, hotel apartament i apartament turístic deles Illes Balears (BOIB núm. 46 ext., de 30.03.11).- Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21.07.12).

Modificacions:Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zonesturístiques madures (BOIB núm. 82, de 08.06.13).Decret llei 6/2013, de 29 de novembre, per qual es modifica l'article 52 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol,del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 166, de 30.11.13).Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lacions, accés i exercici d'activitats a les IllesBalears (BOIB núm. 166, de 30.11.13).Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, lacompetitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears (BOIB núm. 167, de 06.12.14).Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de13.01.16) i Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, demesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 11, de 23.01.16).- Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de Mesures urgents de caràcter turístic i d'impuls de les zonesturístiques madures (BOIB núm. 82, de 08.06.13).

Modificacions:Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, lacompetitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears (BOIB núm. 16, de 06.12.14).

11. Pedreres.

- Decret 61/1999, de 28 de maig, de Categoria definitiva de la revisió del Pla director sectorial depedreres (BOCAIB n. 73 ext., de 05.06.99).

12. Aigües.

- Decret 108/2005, de 21 d'octubre, pel qual és regulen les condicions tècniques d'autoritzacions iconcessions d'aigües subterrànies i d'execució i abandonament dels sondejos a l'àmbit de les IllesBalears (BOIB núm. 163, de 29.10.05).

- Decret llei 1/2015, de 10 d'abril, pel qual s'aprova la Instrucció de planificació hidrològica per a lademarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears.

13. Energia.

- Resolució de la Direcció General d'Indústria de 17 de maig de 1994, per la qual s'aproven les normesper a les Instal·lacions d'enllaç dels subministraments d'energia elèctrica en baixa tensió (BOCAIB de07.06.94).- Decret 96/2005, de 23 de setembre, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorialenergètic de les Illes Balears (BOIB núm. 143, de 27.09.05, correccions d'errors en el BOIB núm. 170,de 12.11.05).

Modificacions:Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, lacompetitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears (BOIB núm. 167, de 06.12.14).

14. Telecomunicacions.

- Decret 22/2006, de 10 de març, pel qual s'aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions a lesIlles Balears (BOIB núm. 39, de 18.03.06).

15. Règim local.

- Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local dels Illes Balears (BOIB núm.186 ext.,de27.12.06).Modificacions:Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a lesIlles Balears (BOIB núm. 68, de 17.05.08).Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29.03.14).

16. Contaminació acústica.

- Decret 20/1987, de 26 de març, per a la protecció del medi ambient contra la contaminació perl'emissió de renous i vibracions (BOCAIB de 30.04.87).- Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (BOE núm. 157, de02.07.02).

- Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears (BOIB núm. 45, de24.03.07).Acord de 24 de setembre de 2007 amb relació amb l'article 9 (BOIB núm. 147, de 04.10.07).

Modificacions:Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l'activació econòmica en matèriad'indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries (BOIBnúm. 177, de 29.11.12).

17. Habitabilitat, ús i manteniment.

- Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual és regulen les condicions de dimensionament,d'higiene i d'Instal·lacions per a disseny i l'habitabilitat d'habitatges així com l'expedició de cèdulesd'habitabilitat (BOCAIB n. 151, de 06.12.97 i correcció d'errors en el BOCAIB núm. 14, de 29.01.98).Modificacions:Decret 20/2007, de 23 de març (BOIB núm. 48, de 31.03.07 i correcció d'errors en el BOIB núm. 55, de12.04.07).- Decret 35/2001, de 9 de març, pel qual s'estableixen mesures reguladores de l'ús i manteniment delsedificis restaurats (BOIB núm. 33, de 17.03.01).

18. Procediment d'inscripció de textos.

- Ordre del conseller de Presidència de 23 de desembre de 2.002, per la qual és determinin elscaracterístiques formals del Butlletí Oficial de les Illes Balears i el procediment per a la inscripció detextos (BOIB núm. 157, de 31.12.02).

19. Instal·lacions d'aigua.

- Decret 55/2006 de 23 de juny, paper qual s'estableix el sistema de mesures per a la instal·lacióobligatòria de comptadors individuals i fontaneria de baix consum i estalviadora d'aigua (BOIB núm. 91,de 29.06.06). Correcció d'errors segons va acordar de 29 de setembre de 2006 (BOIB núm. 140, de

07.10.06).- Decret 146/2007, de 21 de desembre, paper qual és regula la posada en servei de les instal·lacionsper a subministrament d'aigua en els edificis restaurats (BOIB núm. 195 ext., de 28.12.07).

20. Incendis.

- Decret 37/1990, de 3 de maig, sobre actuacions del Govern Balear en les zones de perill d’incendisforestals i d’erosió (BOCAIB n. 59, de 15.05.90).- Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual s’estableixen noves mesures preventives en la lluitacontra els incendis forestals (BOCAIB n. 111, de 11.09.93).- Decret 46/1994, de 28 d’abril, sobre prevenció d’incendis forestals (BOCAIB n. 56, de 07.05.94).- Decret 41/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla especial per fer front al risc d’incendis forestals(BOIB n. 128 ext., de 31.08.05).- Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici dedeterminades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal (BOIB n. 153, de 11.10.07).

21. Riscos i emergències.

Decret 7/2004, de 23 de gener, pel qual s’executa en l’àmbit de la comunitat autònoma de les IllesBalears el Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscsinherents als accidents greus en els quals intervenguin substàncies perilloses (BOIB n.17, de03.02.04).- Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la llei d’ordenaciód’emergències a les Illes Balears (BOIB n. 18, de 05.02.04).

Decret 40/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla especial per fer front al risc d’inundacions (BOIBn. 141 ext., de 23.09.05).- Decret 39/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla especial front al risc sísmic (BOIB n.149 ext.,de 07.10.05).- Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears (BOIB n. 50, de 06.04.06).

22. Protecció del medi nocturn.

- Llei 3/2005, de 20 d'abril, amb protecció del medi nocturn de les Illes Balears (BOIB núm. 65, de28.04.05).

23. Avaluació ambiental.

- Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientalsestratègiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06).Modificacions:Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economico-administratives (BOIB n. 196, de29.12.07).Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions il’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB n. 172, de 24.11.09).Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible(BOIB n. 91, de 23.06.12).Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB n. 106, de 21.07.12).Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèriad’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries (BOIB n.177, de 29.11.12).

1.2.3.- Legislació i ordenació insular.

1. Residus.

- Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca (BOIB n. 109, de 03.08.06 icorrecció d’errors en el BOIB n. 119, de 22.08.06).Modificat per acord de 28 de maig de 2012 del Ple del Consell Insular de Menorca (BOIB n. 91, de23.06.12).

2. Ordenació territorial.

- Acord de 25 d’abril de 2003 del Ple del Consell de Menorca d’aprovació definitiva del Pla territorialinsular (BOIB n. 69 ext., de 16.05.03) i correcció d’errors de 27 d’octubre de 2003 (BOIB n. 158 ext., de14.11.03).- Acord de 22 de desembre de 2014 d’aprovació definitiva de la Norma territorial transitòria (BOIB n. 3,de 05.01.15).

3. Telecomunicacions.

- Acord de la Comissió Insular d'Urbanisme de Menorca de 25 de novembre de 2002d'aprovació definitiva del pla especial de telefonia mòbil de l'Illa de Menorca (BOIB núm. 39, de25.03.03).

1.3.- Característiques del territori.

1.3.1.- Característiques naturals.

El municipi, d'acord amb el Pla territorial insular (PTI) de Menorca, està afectat per els riscos de:inundacions, incendis, contaminació d'aqüífers, despreniments i erosió.

Les àrees de prevenció de risc (APR) són zones que presenten un manifest risc d'inundació, incendi,contaminació d'aqüífers, despreniments i erosió que han estat delimitades pel PTI i que responen alssegüents criteris:

1. Inundació:

Zones de terreny pla, situades als laterals d'alguns dels torrents, segons delimitació efectuada per laConselleria de Medi Ambient (Direcció General de Recursos Hídrics) i recollides al PTI.

2. Incendis:

Zones de terreny on existeix una massa arbòria important, segons delimitació efectuada per laConselleria de Medi Ambient (Direcció General de Biodiversitat) i recollides al PTI amb la categoria de:risc molt alt o alt.

Així mateix, d'acord amb els criteris establerts per la Conselleria de Medi Ambient, les parcel·leslindanes o situades a una zona de risc evident d'incendis hauran complir les següents condicions:

a) .- Els preceptes relatius a incendis forestals previstos a la Llei 43/2003, de 21 de novembre, demonts i en el seu Reglament, així com els continguts en el Decret 101/1993, de 2 de setembre, de laConselleria d'Agricultura i Pesca de les Illes Balears.

A més, s'haurà de complir la Llei 2/1998, de 13 de març, d'ordenació d'emergències a les Illes Balears iel Decret 41/2005, de 22 d'abril, pel qual s'aprova el Pla especial per fer front al risc d'incendis forestalsque, d'acord amb la següent taula, assigna al municipi la prioritat: MOLT ALTA

SUPERFÍCIE FORESTAL SEGONS PRIORITATS (ha)

MOLT ALTA ALTA MITJANA BAIXA

2.042,99 4.988,55 0 0

b) .- Les urbanitzacions i parcel·les no edificades que estiguin situades a menys de 500 metres deterrenys forestals han de complir les següents condicions:

- Contemplar una faixa de defensa contra els incendis forestals de 50 metres perimetrals comptats desdel perímetre exterior.

- Mantenir neta la vegetació seca en els vials d'accés, els interiors i les cunetes.

- Disposar d'una xarxa d'hidrants perimetrals de 100 mm de diàmetre amb preses cada200 metres.

- Disposar d'un Pla d'autoprotecció per a la incorporació al Pla municipal de actuació d'acord amb elPla de Protecció Civil.

- Mantenir les parcel·les no edificades i els espais lliures de les edificacions netes de vegetació seca,almenys durant l'època de màxim perill d'incendis.

c) .- Explotacions agràries i instal·lacions de caràcter industrial i de serveis:

- Les instal·lacions agrícoles, ramaderes i forestals situades en terrenys forestals s'adequaran a lanormativa que s'estableixi en funció del grau de perillositat que comportin.

- Els edificis i instal·lacions de caràcter industrial de subministrament i emmagatzematge de carburantsi productes inflamables, així com les edificacions i instal·lacions de serveis, han de complir la normativaestablerta, elaborant un Pla d'autoprotecció que s'incorporarà al Pla d'actuació municipal.- Els solars industrials sense edificar hauran d'estar lliures de vegetació seca o mortadurant l'època de màxim perill d'incendis.

d) .- Àrees recreatives i d'acampada:

- Aquestes àrees disposaran d'una franja de protecció de 50 metres d'amplada.- Les situades a municipis d'alt risc d'incendis disposaran d'una xarxa d'hidrants perimetral o d'unareserva d'aigua suficient.

3. Contaminació d'aqüífers:

Zones de terreny que per la seva composició geològica, presència d'aqüífers i pels seus usos admesospoden ser susceptibles de contaminació. La seva delimitació està recollida al PTI.

4. Despreniments:

Zones de terreny situades en zones de forta pendent i tipus de sòl inestable, segonsestudis realitzats per la ITGME. La seva delimitació està recollida al PTI.

GRAU DE SUSCEPTIBILITAT(PENDENTS)

RISC ALT RISC MITJÀ RISC BAIX

DESPRENIMENTS ROCOSOS > 35º 20 - 35º <20º

LLISCAMENTS EN SÒLS > 30º 15 - 30º <15º

5. Erosions:

Zones de possible perill d'erosió, segons estudis de la Conselleria d'Agricultura iConselleria de Medi Ambient. La seva delimitació està recollida en el PTI.

EROSIONS PENDENT VEGETACIÓ PERMEABILITAT

ALTA > 30º sense vegetació Impermeable, baixa, mitja i alta

> 30º amb vegetació Impermeable, baixa, mitja i alta

15 - 30 º sense vegetació Impermeable, baixa i mitja

15 - 30º amb vegetació Impermeable i baixa

MEDIA 15 -30º sense vegetació Alta

15 - 30º amb vegetació Mitjana i alta

<15 sense vegetació Impermeable i baixa

<15 amb vegetació Impermeable i baixa

BAIXA <15 sense vegetació Mitjana i alta

<15 amb vegetació Mitjana i alta

També s'han indicat, a partir del PTI, les zones assenyalades com de possible risc de despreniments.

1.3.2.- Ús del territori.

1. Sòl urbà.El planejament ha ordenat el sòl urbà d'acord amb les següents qualificacions urbanístiques quederiven del PGOU de 2010:

a) .- Ús residencial:

- Plurifamiliar: RP-A, RP-B, RP-C i RP-D- Unifamiliar: RU-E

b) .- Ús mixt residencial unifamiliar i turístic especial: RU-TE

c) .- Ús industrial: I-F, I-G i I-H

d) .- Ús turístic: hotelera (HO)

e) .- Ús equipaments: EQ1, EQ2, EQ3, EQ-4, EQ-5 i EQ-6

f) .- Ús terciari: comercial (CL1, CL2, CL3, CL4 i CL5)

g) .- Ús espais lliures:

- Públics: ELP- Privats: ELPR

h) .- Ús infraestructures: IS

També es considerara sòl urbà, segons la disposició addicional sisena de la LOUS, els nuclis ruralsdelimitats en el PGOU de 2010, encara que es continuaran regint, de acord disposició transitòriavuitena de la LOUS, pel que disposa el PTI per als nuclis rurals. En aquesta situació es troben elssegüents:

- Biniguarda.- Llumena.

2. Sòl urbanitzable.

Segons es detalla en l'apartat següent, s'han delimitat dos tipus de sectors:

- Sòl urbanitzable no ordenat (SUB).- Sòl urbanitzable directament ordenat (SUDO).

El SUB són sectors de sòl delimitats pel planejament que han de desenvolupar-se, d'acord amb elsistema de gestió i la programació prevista, mitjançant l'aprovació definitiva d'un pla parcial, ajustat ales condicions que es determinen en les fitxes particularitzades per sectors, i un projecte d'urbanització.

El SUDO són sectors de sòl urbanitzable en què no és aconsellable diferir la sevaordenació al planejament de desenvolupament i que, d'acord amb l'article 40 i 42 de laLOUS, la mateixa es troba definida amb caràcter detallat al Pla General.

3. Sòl rústic.

a) .- Sòl rústic protegit:

- Àrees naturals d'especial protecció (AANP).- Àrees naturals d'especial interès (ANEI).- Àrees naturals d'interès territorial (ANIT)- Àrees d'interès paisatgístic (AIP)- Àrees de prevenció de riscos (APR)- Àrees de protecció territorial (APT)

b) .- Sòl rústic comú:

- Àrees d'interès agrari (AIA)- Àrees de transició (AT)- Règim general (SRG)

1.3.3.- Estructura urbanística.

El territori, d'acord amb la classificació del sòl establerta a la LOUS, s'ha ordenat d'acord amb lasegüent estructura urbanística:

1. Sòl urbà incorporat al planejament.

a) .- Nuclis urbans d'interior:

- Alaior- L'Argentina- Son Vitamina

b) .- Nuclis urbans costaners:

- Cales Coves - Lloc Nou- Cala en Porter- Son Bou- Sant Jaume del Mediterrani- Torre Solí

Al sòl urbà, segons el que preveu l'article 29 de la LOUS, podem delimitar dues tipus d'actuacions:

- Actuacions de transformació urbanística. Aquestes actuacions, en sòl urbà, poden ser: de reformaintegral de La urbanització o de dotació.

- Actuacions de reordenació o de compleció de la urbanització.

Aquestes actuacions en sòl urbà no computen com a creixement a l'efecte previst en l'article 33 de laLlei 6/199, de 3 d'abril (DOT).

El Pla General ha delimitat les següents unitats d'actuació de transformacióurbanística de reforma de la urbanització, de reordenació o de compleció de laurbanització o, si escau, actuacions sense transformació urbanística:

a) .- Alaior:

- UA-01AL. En el PGOU de 2010: UA-02. Av. Verge del Toro.- UA-02AL. En el PGOU de 2010: UA-03. Carrer Melians.- UA-03AL. En el PGOU de 2010: UA-08A. Antic polígon industrial (Menorquina).- UA-04AL. En el PGOU de 2010: UA-08B. Antic polígon industrial (COINGA).- UA-05AL. En el PGOU de 2010: UA-10. Carrer de cala en Busquets i camí de sa Beguda.- UA-06AL. En el PGOU de 2010: AA-01. Actuació aïllada al nord del camí de sa Mola.

b) .- Son Vitamina:

- UA-01SV. En el PGOU de 2010: UA-17. Son Vitamina sud. No és una actuació de transformacióurbanística sinó que es correspon amb l'ART de Son Vitamina nord

- UA-02SV. En el PGOU de 2010: UA-18. Son Vitamina nord. No és una actuació de transformacióurbanística sinó que es correspon amb l'ART de Son Vitamina nord.

- UA-03SV. En el PGOU de 2010: UA-20. Zones verds i cessions pendents de Son Vitamina.

c) .- Cales Coves:

- UA-01CC. En el PGOU de 2010: UA-19. Cales Coves - Lloc Nou. No és una actuació detransformació urbanística sinó que es correspon amb l'ART Cales Coves - Lloc Nou.

d) .- Cala en Porter:

- UA-01CP. En el PGOU de 2010: UA-21. Sud de Cala en Porter.

2. Sòl urbà delimitat i ordenat com a nucli rural (NR)

- NR-01. Biniguarda.- NR-02. Llumena.

3. Sòl urbanitzable:

Els sòls urbanitzables previstos provenen de les unitats d'actuació de PGOU que, en aplicació de ladisposició transitòria primera de la Llei 7/2012, de 13 de juny, han esdevingut en sectors urbanitzables.

Els següents sectors s'han classificat com urbanitzables no ordenats (SUB):

a) .- Alaior:

- SUB-01AL. En el PGOU de 2010: URB-01. Sant Pere Nou.- SUB-02AL. En el PGOU de 2010: URB-02. Camí de Cala en Busquets - ses Quatre Boques.- SUB-03AL. En el PGOU de 2010: URB-03. Camí de sa Bassa Rotja.- SUB-04AL. En el PGOU de 2010: URB-05. Tercera fase del polígon industrial.

El URB-08, Polígon industrial per a la construcció, del PGOU de 2010 es desclassifica amb la finalitatque els usos industrials es concentrin al polígon ja existent i en l'ampliació prevista (SUB-04AL).

b) .- Torre Solí:

- SUB-01TS. En el PGOU de 2010: URB-07. Fase III Torre Solí.

c) .- Son Bou:

- SUB-ART-04. En el PGOU de 2010: ART-04. Son Bou - Sant Jaume Mediterrani.- SUB-ART-05. En el PGOU de 2010: ART-05. Son Bou.

Els següents sectors s'han classificat com a urbanitzables directament ordenats (SUDO):

a) .- Alaior:- SUDO-01AL. En el PGOU de 2010: UA-01. Carrer de Ciutadella.- SUDO-02AL. En el PGOU de 2010: UA-04. Al sud del camí de la Mola.- SUDO-03AL. En el PGOU de 2010: UA-05. Entre els carrers Maó, Melians i cra. Nova- SUDO-04AL. En el PGOU de 2010: UA-06. Al sud del camp de futbol Els Pins.- SUDO-05AL. En el PGOU de 2010: UA-07. Carrer Cervantes i Doctor Llansó.- SUDO-06AL. En el PGOU de 2010: UA-09. Carrer Migjorn.- SUDO-07AL. En el PGOU de 2010: UA-12. Al sud de la carretera Nova cap a Ciutadella.- SUDO-08AL. En el PGOU de 2010: UA-13. Carrer de cala en Busquets. Aquesta UA va ser suprimidadel PGOU per acord del CIMe.

b) .- Cala en Porter:

- SUDO-01CP. En el PGOU de 2010: UA-23. Carrers Xalocs i Xoroi (Cala en Porter).

4. Sòl rústic:

a) .- Categories:

- Sòl rústic protegit.- Sòl rústic comú.

b) .- Sòl rústic d'especial protecció.

El planejament ha incorporat els àmbits en sòl rústic d'especial protecció d'alt nivell de protecciódefinits al PTI i els d'especial protecció de nivell de protecció normal següents:

- Cultius i pastures.- Superfície forestal arbrada.- Matolls.- Zones humides i dunes en ANIT- Barrancs a ANIT

c) .- Plans especials d'ordenació dels AANP, ANEI i ANIT

S'ha diferit l'ordenació i gestió del sòl rústic protegit amb la categoria de AANP, ANEI i ANIT als plansespecials de protecció segons l'article 60 del PTI.

d) .- Unitats paisatgístiques.

El PTI ha delimitat les següents unitats paisatgístiques que afecten al terme municipal:

- Unitat paisatgística 3 (plans de Turdonell i Sant Bartomeu).- Unitat paisatgística 4 (pinars i conreus sobre plans calcaris de l'Albaida).- Unitat paisatgística 5 (l'entorn rururbà d'Alaior i camí d'en Kane).- Unitat paisatgística 16 (turons i marines de Font Rodona, roca des Frare i Puig Mal).- Unitat paisatgística 17 (planes a peu del Mont Toro).- Unitat paisatgística 19 (barrancs i plataformes del migjorn occidental).- Unitat paisatgística 20 (planícies del migjorn d'Alaior i Maó).

e) .- Usos del sòl.

- Intensiu: regadiu (132,60 ha).- Extensiu: camps de conreus i pastures (5.914,28 ha).- Camps en procés d'abandonament (966,10 ha).- Camps abandonats (54,29 ha).- Pedreres (33,73 ha).- Zones improductives (149,06 ha).- Vegetació natural (3.212,90 ha).- Zones humides (58,90 ha).- Total: 10.521,86 ha.

5. Àrees de reconversió territorial (ART).

El PTI ha delimitat les següents ART que afecten al terme municipal:

- ART-04 Sant Jaume - Son Bou

- ART-05 Son Bou

- ART Son Vitamina Sud. D'acord amb l'article 46.3 del PTI, com a zona de reordenació i per al'establiment de criteris urbanístics d'idoneïtat i qualitat.

- ART Cales Coves - Lloc Nou. D'acord amb l'article 46.3 del PTI, com a zona de reordenació i per al'establiment de criteris urbanístics d'idoneïtat i qualitat.

6. Xarxa Natura 2000

a) .- Llocs d'importància comunitària (LIC):

- ES0000237 DES CANUTELLS A LLUCALARI- ES0000238 SON BOU I BARRANC DE SA VALL- ES5310126 PUIG MALET I SANTA EULARIETA

b) .- Zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA):

- ES0000230 LA VALL- ES0000237 DES CANUTELLS A LLUCALARI- ES0000238 SON BOU I BARRANC DE SA VALL

c) .- Llocs d'importància comunitària i zones d'especial protecció per a les aus (LIC-ZEPA):

- ES5310074 DE CALA LLUCALARI A CALES COVES

d) .- Zones especials de conservació (ZEC):

- No consten.

1.3.4.- Equipaments i infraestructures existents.

1. Equipaments.

a) .- Soci-cultural.

- Club de jubilats.- Centre cultural.- Església de Sant Diego i Pati de sa Lluna.- Xalubínia (centre internacional de gravat).- Antic escorxador.

b) .- Docent.

- Col·legi Públic Inspector Comas Camps.- Institut d'ensenyament secundari Josep Miquel Guàrdia.- Col·legi La Salle (privat).- Col·legi Públic Mestre Duran.- Universitat de les Illes Balears.- Escola d'adults.- Escoleta infantil "Es Pouet".

c) .- Sanitari-assistencial.

- PAC.- Residència per a gent gran.- Punt d'atenció de Cala en Porter.

d) .- Esportiu.

- CPB Inspector Comas Camps.- Poliesportiu municipal d'Alaior.- Camp municipal Els Pins.- IES Josep Miquel Guàrdia.- Club hípic d'Alaior.- Camp de futbol 7 i pista de skate a Alaior.- Pista de skate, camp de futbol i pista de petanca a Cala en Porter.

2. Espais lliures.

a) .- Espais lliures públics.

Comprèn els terrenys així qualificats als plànols d'ordenació corresponents als nuclis urbans, siguin ono de titularitat pública, destinats a l'esbarjo de la població i a dotar de millors condicions ambientals ala ciutat. La seva ordenació estarà condicionada als fins per als quals s'han creat, amb la possibilitat decontenir els serveis propis per al seu ús, així com els corresponents camins, rampes i la restad'elements i d'instal·lacions precises per a la correcta utilització.

D'acord amb el PGOU de 2010, el planejament de 1994 explicava amb les següents superfícies dezona verda pública com a sistemes locals (ELP) i generals (SG-ELP) per nuclis:

nucli Superfície

Alaior 64.173

L'Argentina 9.201

Cala en Porter 82.604

Sant Jaume 52.871

Son Bou 58.024

Son Vitamina 15.566

Torre Solí 316.569

Cales Coves 7.238

TOTAL (m2) 606.246

b) .- Espais lliures privats.

Són les àrees enjardinades de domini privat i d'ús públic o privat, qualificades específicament pelplanejament o resultants del compliment de les determinacions sobre ocupació del sòl en cadaordenança d'edificació.

3. Infraestructures.

a) .- Aigua potable.

El servei municipal està explotat des de 1996 (Cala en Porter) i des de 2002 (Alaior i L'Argentina) per laSocietat Regional de Proveïment d'Aigües SA (SOREA). el nucli urbà d'Alaior i el polígon industrial dela Trotxa compten amb xarxes separatives d'aigua potable i d'ús industrial.L'estructura de la xarxa de proveïment d'aigua potable per a ús domèstic compta amb 4 pous depropietat municipal que s'emmagatzema en un dipòsit de 920 m3 de capacitat i, des d'aquí s'impulsaper bombament a un dipòsit elevat de 300 m3 de capacitat, situat a la zona del Munt d'Àngel.

El polígon compta amb un pou i un dipòsit regulador de 500 m3 de capacitat i el nucli de l'Argentinaamb un pou de captació i una cisterna de 20 m3.

La xarxa de proveïment de Cala en Porter, des de l'any 1996, s'alimenta de 4 pous municipals d'aigua.L'aigua s'emmagatzema en un dipòsit de 1.000 m3 de capacitat i, després, de clorada, es bomba a undipòsit elevat de 10 metres d'altura per a la seva distribució per gravetat.

Les urbanitzacions de Son Bou i de Sant Jaume s'abasteixen de 2 i 3 pous, respectivament i la zonade Torre Solí de 3 pous. Cales Coves d'un pou i Son Vitamina d'un pou.

Consum: 1998 1999 2000 2001

Captació 490.660 542.226 533.461 -

Consum 254.791 207.355 274.557 274.642

Diferència 235.869 334.871 258.904 -

La mitjana del consum d'aigua per al nucli urbà d'Alaior és, segons el PGOU de 2010, de120 l / hab / dia, inferior a la captació (234 l / hab / dia). Pel que fa aCala en Porter, escalcula que té menys d'un 20% de pèrdues. Els nuclis de Torre Solí, Son Bou i Sant Jaumetenen un consum de 181.613 m3, 92.843 m3 i 160.000 m3, respectivament.

b) .- Sanejament.

La xarxa d'aigües residuals del municipi es completa amb dues EDAR, un que rep lesaigües d'Alaior mitjançant dues estacions de bombament. La capacitat d'aquesta EDAR ésde 1.358 m3 / dia.

A Cala en Porter, al xarxa de sanejament és separativa i compta amb una EDAR detractament biològic construït el 2005. Tenen un cabal màxim 318.498 m3 anuals.

Les aigües residuals de Son Bou i Torre Solí disposen d'una depuradora de gestió privada iles de Sant Jaume d'una depuradora pública. La capacitat de depuració és de 236.120m3 / any.

Els nuclis de l'Argentina, Son Vitamina i Lloc Nou no disposen de xarxa sanejament, nisistema de depuració. Els habitatges compten amb fosses sèptiques de tipus individual.

c) .- Energia.

L'any 2001 el consum d'Alaior era de 12.180 tep, sent de 1,5 tep / hab, segons l'AgendaLocal 21 i el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha previst reforçar l'evacuació de lageneració mitjançant un segon eix Ciutadella-Maó de 132 kV amb entrada a Alaior, aixícom la construcció a Alaior d'una nova subestació de 132 kV per a pal·liar la falta desubministrament del nucli.

d) .- Residus.

D'acord amb la memòria del PGOU de 2010 i la Memòria de 2004 del Consorci per a lagestió dels residus sòlids urbans de Menorca, el quadre resum per tipus de residu és elsegüent:

Perhabitantcensat

Mitjana Menorca

Tones kg / ha / any Kg / hab / dia Kg/Ha/Any Kg / hab / dia

Vidre 232,47 28,36 0,08 19,99 0,05

Paper i cartró 346,13 42,22 0,12 52,06 0,14

Envasoslleugers,

90,56 11,05 0,03 13 12 0,04

Matèriaorgànica

132,28 19,73 0,05 50,97 0,14

Rebuig 6.228,26 759,82 2,08 692,42 1,90

Els residus corresponents a productes complementaris són els següents:

tipus Kg

Plàstics agrícoles 42.280.000

Fluorescent i llums de valor de mercuri 84,80

Tones i cartutxos impressió (und) 118,57

1.3.5.- Context territorial supramunicipal.

Alaior és el quart en extensió de Menorca (109,70 Km2) amb una longitud de costa, totaella al Sud de l'illa, de gairebé 15 km. Limita amb els municipis de Maó per l'Est, d'esMercadal pel Nord i des Migjorn Gran per l'Oest.

Forma part de la unitat de paisatge 20 del PTI: planes del Migjorn d'Alaior i Maó, que a mésd'Alaior abasta els nuclis del terme de Maó de Sant Climent, Binixiquer i és Canutells.

Quant als usos del sòl, aquesta unitat de paisatge es configura com a camps de d'úsextensiu (pastures) i a la zona sud, camps en procés d'abandonament i vegetació natural.

L'article 14 de la Norma territorial transitòria, que desplaça a l'article 47 del PTI, determinaper al terme municipal d'Alaior les següents zones turístiques:

- Cala en Porter.- Son Bou - Sant Jaume - Torre Solí.

Aquestes zones turístiques són continuïtat per l'est de la zona turística d'es Canutells -Binidalí a Maó i per l'oest de la de Sant Tomás a Es Migjorn Gran. El règim urbanístic és eldeterminat en l'article 16 de l'esmentada NTT, és a dir:1. Foment de la qualitat del conjunt de l'oferta d'allotjament.2. Garantir el manteniment de la urbanització contínua, evitant doncs la urbanitzaciódispersa.3. Promoció de la qualitat mediambiental i la dotació d'equipaments públics.

1.4.- Característiques de la població.

L'evolució, creixement natural i emigracions de la població, d'acord amb les dades de l'INE,és el següent:

a) .- Evolució de la població.

1950 1960 1970 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000

5.034 4.939 5.106 5.606 5.935 6.419 6.705 7.046 7.229 7.390

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2.013 2014

8.671 8.933 8.972 9.133 9.257 9.399 9.600 9.610 9.769 9.162

La tendència mitjana de creixement poblacional del municipi durant els últims 10 anys haestat d'un 5,36% anual.

Piràmide de població (2014)

La densitat de població del municipi és de: 87,50 hab / km2. La població major de 15 anysrepresenta el 84,71% del total de la població i la compresa entre 15 i 24 anys un 10,20%.La població estrangera representa un 19,20% del total i està compresa entre els 16 i els 64anys.

POBLACIÓ D'ALAIOR PER SEXE I EDAT (2014)

EDAT HOMES DONES TOTAL

0-4 238 215 453

5-9 262 254 516

10-14 246 234 480

15-19 211 228 439

20-24 234 237 471

25-29 294 318 612

30-34 317 350 667

35-39 420 377 797

40-44 402 372 774

45-49 385 358 743

50-54 346 317 663

55-59 297 289 586

60-64 233 237 470

65-69 216 242 458

70-74 191 184 375

75-79 125 144 269

80-84 85 120 205

85- 69 115 184

TOTAL 4.571 4.591 9.162

Densitat de població per nuclis (2012):

Nuclis Habitants

Alaior 69,10%

L'Argentina 2,20%

Cala en Porter 12,90%

Sant Jaume 1,80%

Son Bou 1,40%

Son Vitamina 1,50%

Torre Solí 1,60%

Cales Coves 1,00%

Disseminat 8,50%

TOTAL 100,00%

Variable de sexe:

Prenent com a base l'any 2014, la població femenina suposa un 50,11% del total depoblació del municipi (4.591 dones d'un total de 9.162 habitants).

Densitat turística:

L'oferta turística del municipi es concentra en els nuclis costaners (Cala en Porter, SonBou, Sant Jaume del Mediterrani i Torre Solí). El total de places turístiques del municipi ésd'unes 6.666 (2012), és a dir un 13,40% del total de places turístiques de l'illa, repartidessegons les següents categories:

Nº establ. Plazas Porcentaje

Hotel 5 1.549 23,20%

Hotel apart. 3 1.504 22,60%

Apart. Turistico 22 2.530 38,00%

Hostal 1 29 0,40%

Hostal resid. 2 96 1,40%

Agroturismo 2 19 0,30%

Camping 1 939 14,10%

TOTAL 36 6.666 100,00%

b) .- Anàlisi de l'habitatge.

Per a l'anàlisi dels habitatges s'ha pres de base de partida la informació prèvia realitzada pel censd'habitatges donin INE.

Cens d'habitatges (2.011):

Principal Secundària Desocupada Altres No consta Total3.729 653 1.026 1 -- 5.409

1.5.- Xarxes bàsiques existents.

La xarxa viària principal que connecta Alaior amb el conjunt de municipis de l'illa està formada perles següents carreteres:

- Me-1 de Maó a Ciutadella.- Me-16 des dels Plans d'Alaior a la Me-18

La xarxa viària secundària que afecta el municipi està formada per les següents carreteres:

-Me-12 de Maó a Cala en Porter.- Camí de Binifabini que enllaça amb Alaior i la Me-9- Carretera d'enllaç entre Alaior i la Me-12 de Maó a Cala en Porter.- Carretera entre Alaior i Son Bou.- Camí d'en Kane.

Altres vies de comunicació del municipi:

- Camí d'Alaior a Sant Jaume.- Camí de Sant Llorenç, que parteix de l'anterior i acaba a la bateria de Llucalari.- Camí de Cales Coves- Camí de Cotaina a Sant Bartomeu- Els 2 camins que comuniquen la carretera Me-1 amb el camí d'en Kane (Rafal Rubí i LlumenaNou).- Camí de Binixems- Altres: camí vell de Ciutadella, Binicalsitx i Estància d'en Cavaller.

Aparcaments públics:

D'acord amb la memòria del PGOU de 2010, la superfície destinada a aparcaments públics en elterme municipal és la següent:

Núcleo Superfície

Alaior 14.746

L'Argentina 1.543

Cala en Porter 11.163

Sant Jaume 4.539

Son Vitamina 3.278

Torre Solí 7.945

TOTAL (m2) 43.214

1.6.- Obres i infraestructures programades. Política d'inversions públiques.

Les obres i infraestructures previstes formaran part del document relatiu a l'aprovació inicial en elqual, d'acord amb l'article 39 de la LOUS, s'incorporarà l'estimació del cost econòmic de les

actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions i la previsió oprogramació del finançament públic.

1.7.- Valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o d'un altre tipus.

1. Paisatgístics.

D'acord amb el Pla de desenvolupament turístic (PDT), els punts d'interès natural del municipi sónels següents:

- Estany temporal de Santa Eularieta: bassa temporal creat artificialment com a part d'una de lesaccions de conscienciació del projecte LIFE BASSES, sobre substrat impermeable, en un entornamb ambients aquàtics de diferents tipus (torrent temporal, ullals, sèquies de drenatge, etc. ), quehan afavorit la colonització d'organismes associats.- Barranc de Son Boter: un dels més importants del sud de l'illa. Recull les aigües d'una part delmassís de Granada, a l'interior de l'illa. Té un perfil més obert que altres barrancs, amb poquesparets verticals, una configuració que ha afavorit un ús més intens per a l'agricultura i ramaderia. Ala part baixa el torrent té aigües permanents per les fonts de la Cova de s'Aigua i de Son Boter i elbarranc s'obre al prat de ses Canassies (Son Bou) per alimentar una de les zones humides mésimportants de l'illa.- Prat de Son Bou: llacuna litoral semi permanent alimentada per les aigües dolces dels barrancsde Sa Vall i des Bec, situats a ponent, i el de Son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entradad'aigües marines per infiltració a través del cordó dunar que la separa de la mar i també durant elstemporals, en què les onades arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a lapart central de la platja. Però la major part de les aigües que alimenten la zona humida són dolços,i provenen de l'aqüífer des Migjorn (el més important de Menorca) amb contingut salí molt baix,permet que es desenvolupin comunitats d'aigües dolces. La zona humida presenta un avançatprocés de rebliment, a causa de la gran aportació de sediments arrossegats per les aigües delsbarrancs. El Prat de Son Bou té una extensió de 80 ha i no arriba als 50 cm de profunditat mitjana,manté una vegetació uniforme i les aigües lliures són escasses. Entre 1946 i 1963 es va conreararròs, i per purificar les aigües es va introduir el samaruc (València hispànica). El Prat de Son Boués una important àrea d'observació d'aus amb una gran varietat d'hàbitats. Es poden observar unagran varietat d'espècies hivernants com la baldriga balear, el mascarell, el corb marí emplomallat,el corb marí gros, l'arpella vulgar, etc. També hi ha espècies estivals com el martinet, l'agró roig,cames llargues, etc., espècies sedentàries (que es troben tot l'any) com el cabusset,l'esplugabous, el bernat pescaire, etc. i espècies migratòries com el bitó, el martinet ros, elmartinet, etc. la major part de les aus hivernants i estivals també es poden observar durant elspassos migratoris de primavera v / o tardor.- Sistema dunar de Son Bou: aquest sistema dunar destaca per dos motius, el seu gran extensió iser dels pocs de l'illa que té les dunes disposades de forma paral·lela a la costa i de maneratransversal en relació al vent dominant.- Barranc de Llucalari: barranc situat a l'est de la platja de Son Bou, separada d'aquesta per unpromontori de penya-segats de calcària. Tot i tenir un recorregut curt, és una barranc que destacaper tenir un perfil profund i tancat per parets de roca importants que afavoreixen la presència d'unadestacada flora endèmica rupícola. Tot el fons del barranc està cobert actualment per unavegetació espessa d'ullastre i males herbes. L'arribada al mar acaba a la cala de Llucalariformada per un pedregar.- Barranc de Cala en Porter: és el segon barranc més llarg de l'illa. Neix molt a prop de els Plansd'Alaior fins arribar a la platja de cala en Porter, on s'inicia amb una petita depressió (conegudacom Barranc des Rellotge), i a mesura que avança cap al mar es va fent més profund. Com elbarranc de Sa Vall, el seu perfil o secció és oberta, amb faldilles o parets poc verticals, el que haafavorit un ús agrícola més intensiu, especialment per al cultiu de fruiters. Aquest barranc ha patituna forta pressió humana.- Gola de Cala en Porter: bassa litoral permanent d'aigua dolça, excavada a la desembocadura deltorrent de Cala en Porter, que recull les aigües de la conca més extensa de Menorca (45,72 Km2).

La bassa es troba encaixada per les parets del barranc, i presenta una forma longitudinal,marcada per la sinuositat de la part terminal del barranc. El torrent secciona els materials alscarenítics tabulars miocens fins arribar al nivell piezomètric, i serveix com a sistema de drenatged'aqüífer. La llacuna, també rep aportacions d'aigua marina, ja que es comunica amb el mar perun canal. Al marge oest de l'últim tram del barranc es localitzen conreus de regadiu, sobreterrenys guanyats a les maresmes. El marge oriental es troba totalment artificialitzat.

2. Culturals.

Al municipi es troba un gran patrimoni cultural arqueològic. Els principals, d'acord amb l'esmentatPDT, són els següents:

- Sa Pedrera de Santa Ponça: pedrera situada a pocs quilòmetres d'Alaior, on antigament i durantmés de 100 anys s'extreien peces de marès utilitzades per a la construcció d'edificis. Actualmentés un espai natural de visita, que va ser declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) pel Consell Insular deMenorca, amb la categoria de Monument.- Basílica Paleocristiana de Son Bou: Són les restes d'una basílica paleocristiana situada a l'est dela platja de Son Bou. Es creu que l'edifici es va construir durant el segle V, convertint-la en una deles restes religiosos més antics de Menorca i que es va destruir segles després a causa d'unincendi. Les restes conserven gairebé tota la seva estructura, destacant la pila baptismal de pedracilíndrica monolítica.- Torre d'en Galmés: És el poblat prehistòric més gran de Menorca, ocupant una àrea total de66.240 m2. Data d'entre els anys 1700 i 1400 aC i se sap que va ser habitat fins a l'època romanai islàmica per les restes trobades. Actualment encara es conserven els tres talaiots, una salahipòstila, les restes de cases, una taula i un sistema de recollida d'aigua.- TorraIba d'en Salord: Poblat prehistòric situat al sud de Menorca. Els seus orígens daten d'entreels anys 1700 i 1400 aC i va ser habitat fins a l'època romana i medieval. Destaca el recinte de lataula, la qual és una de les més emblemàtiques de l'illa, amb una alçada de més de 4 metres.També podem trobar una sala hipòstila, un talaiot i les restes de cases i de la muralla.- Necròpolis de Cales Coves: És la necròpolis més gran de tot Menorca, formada per un conjuntd'unes 90 coves excavades a la roca i situades en els penya-segats dels barrancs de Biniadrís iSanto Domingo. Actualment, la gran majoria de coves estan tancades per evitar que es facin servircom a habitatges, tal com va passar durant els anys 80.

Quant a altres edificis d'interès cultural:

- Al nucli d'Alaior: l'església de Santa Eulàlia (reedificada al segle XVII, d'inspiració barroca), lesCases Consistorials edifici civil de la XVII), l'església de Sant Diego (amb el Pati de sa Lluna),l'ermita de Sant: Pere Nou (del XVIII), la capella de Gràcia, l'ermita rural de Sant Llorenç deBinixems (al nord del terme, reedificada a finals del XIX) i, com a expressió d'arquitectura civilrepresentativa d'antigues famílies benestants. Can Salort, avui de propietat municipal. Can Salort,construït a finals del segle XVIII, és un dels edificis més importants d'Alaior. Una recent intervencióha permès convertir aquest espai en seu de la Universitat de les Illes Balears a Menorca.- El pati de sa Lluna és un antic claustre de franciscans construït inicialment als afores de la ciutat iacabat a finals del segle XVII. En 1853, després d'haver estat ocupat durant 9 anys per undestacament militar, es van començar a habilitar els espais interiors del convent per fer habitatges.- Sant Pere. Des de la capella del Roser, dins mateix de l'església de Santa Eulàlia, es pot sortir al'exterior pel portal de Sant Pere. A sobre d'aquest portal hi havia un gran orgue que va serdestrossat durant la guerra civil, l'any 1936.- D'interès etnològic són també els molins que envolten la població, el d'en John, el d'en Pujol,etc., o els colls de pou que encara es mantenen dins la trama urbana.

3. Agraris.

La superfície del municipi destinada a usos agrícoles, segons el referit PDT, és de 4.990,39 ha

(45% respecte de la resta de l'illa). La major part dels cultius són de tipus extensiu de secà iintensiu de farratge i hortalisses (78%). El 18% són pastures, el 3% zones agrícoles heterogènies iel 2% cultius permanents (fruiters).

El municipi compta amb 21 finques agràries inscrites al Consell Balear de Producció AgràriaEcològica. També amb 6 finques de custòdia agrària, és a dir amb un acord de pràctiques entre lafinca i el GOB Menorca.

1.8.- Altres aspectes rellevants que caracteritzen l'àmbit territorial del pla.

El sòl urbà d'Alaior es configura amb nuclis residencials d'interior (Alaior, L'Argentina i SonVitamina) i nuclis costaners (Cala en Porter, Son Bou, Sant Jaume del Mediterrani i Torre Solí),així com amb el polígon industrial de la Trotxa. En aquest polígon es situa una gran varietat decomerços (alimentaris, automòbils, mobles, il·luminació, etc.), serveis i indústries (construcció,maquinària, fontaneria, fusteria, manufactures, etc.).

En els nuclis costaners es localitzen les platges de: Son Bou i Cala en Porter. Les de Cales Coves(propera al nucli de Cales Coves i Son Vitamina), Cala de Sant Llorenç i Cala Llucalari completenles platges del municipi.

Al municipi es localitzen dos nuclis rurals:

- Biniguarda.- Llumena.

Quant als senders històrics (camí de Cavalls) que travessen el municipi, es troben els següents:

- Sant Tomàs-Son Bou.- Son Bou-Cala en Porter.- Cala en Porter-Binissafúller.

02.- CONCLUSIONS DERIVADES DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA

D'acord amb la informació obtinguda, el sòl urbà residencial requereix d'una seriosa d'actuacionsurbanístiques destinades a completar la trama urbana i viària per connectar adequadament elsserveis i equipaments, així com crear noves zones d'aparcament públic. La majoria d'aquestesactuacions, respecte del PGOU de 1994, ja es trobaven incorporades al PGOU de 2010 en formad'actuacions aïllades o unitats d'actuació per compensació. El resultat d'això és el següent:

a) .- Unitats d'actuació que se suprimeixen per no existir ja en el planejament o per havercompletat la seva execució:

- UA-11- UA-14- UA-15- UA-16- UA-22

b) .- Unitats d'actuació que es mantenen:

- UA-02. En el Pla General amb la clau: UA-01AL.- UA-03. En el Pla General amb la clau: UA-02AL.- UA-08A. En el Pla General amb la clau: UA-03AL.- UA-08B. En el Pla General amb la clau: UA-04AL.- UA-10. En el Pla General amb la clau: UA-05AL.

- UA-17. En el Pla General amb la clau: UA-01SV.- UA-18. En el Pla General amb la clau: UA-02SV.- UA-19. En el Pla General amb la clau: UA-01CC.- UA-20. En el Pla General amb la clau: UA-03SV.- UA-21. En el Pla General amb la clau: UA-01CP.

c) .- Unitats d'actuació que, en compliment de la disposició transitòria primera de la Llei 7/2012, de13 de juny, i de l'article 29 de la Lous, es classifiquen com a sectors urbanitzables directamentordenats:

- UA-01. En el Pla General amb la clau: sudo-01AL.- UA-04. En el Pla General amb la clau: sudo-02AL.- UA-05. En el Pla General amb la clau: sudo-03AL.- UA-06. En el Pla General amb la clau: sudo-04AL.- UA-07. En el Pla General amb la clau: sudo-05AL.- UA-09. En el Pla General amb la clau: sudo-06AL.- UA-12. En el Pla General amb la clau: sudo-07AL.- UA-13. En el Pla General amb la clau: sudo-08AL.- UA-23. En el Pla General amb la clau: sudo-01CP.

d) .- Sectors urbanitzables del PGOU de 2010 que es mantenen i s'adapten a la Lous:

- URB-01. En el Pla General amb la clau: SUB-01AL.- URB-02. En el Pla General amb la clau: SUB-02AL.- URB-03. En el Pla General amb la clau: SUB-03AL.- URB-05. En el Pla General amb la clau: SUB-04AL.- URB-07. En el Pla General amb la clau: SUB-01TS.

e) .- Sectors urbanitzables en ART del PGOU de 2010 que es mantenen:

- ART-04. En el Pla General amb la clau: SUB-ART-04.- ART-05. En el Pla General amb la clau: SUB-ART-05.

Com s'ha assenyalat anteriorment, d'acord amb el Pla General de 2010, les ART de Son Vitaminai Cales Coves - Lloc Nou queden incorporades a les següents unitats d'actuació en sòl urbà:

- UA-02SV- UA-03SV- UA-01CC

f) .- Sectors urbanitzables del PGOU de 2010 que no s'han desenvolupat en la programacióprevista i que es desclassifiquen i classifiquen com a sòl rústic:

- URB-08

g) .- Actuacions aïllades (AA):

El PGOU de 2010 incorpora les següents actuacions aïllades per al desenvolupament puntuald'actuacions en sòl urbà i rústic:

- AA-01. Al nord del camí de sa Mola.- AA-03. Pas de vianants al carrer Melians.- AA-04. Ampliació Ajuntament al carrer Menor.- AA-05. Encinar d'en Salord.- AA-06. Camí de Loreto.

- AA-07. Club hípic d'Alaior.- AA-08. Aparcament al carrer Ciutadella.- AA-09. Depuradora de l'Argentina.

L'article 70 de la Lous admet les actuacions aïllades en sòl urbà per a l'execució del Pla Generalque, d'acord amb l'article 76, només es poden dur a terme per expropiació.

Les AA en sòl urbà previstes en el PGOU de 2010 són les següents:

- AA-01. Prevista per cooperació a executar en el 1r quadrienni.- AA-03. Prevista per expropiació a executar en el 2n quadrienni.- AA-04. Prevista per expropiació a executar en el 1r quadrienni.

Les AA en sòl rústic previstes en el PGOU de 2010 són les següents:

- AA-05. Prevista per expropiació a executar en el 1r quadrienni.- AA-06. Prevista per expropiació a executar en el 2n quadrienni.- AA-07. Prevista per expropiació a executar en el 1r quadrienni.- AA-08. Prevista per expropiació a executar en el 1r quadrienni.- AA-09. Prevista per expropiació a executar en el 2n quadrienni.

L'avanç de Pla General manté i incorpora les següents AA:

- AA-03. En el Pla General amb la clau: AA-01.- AA-04. En el Pla General amb la clau: AA-02.- AA-05. En el Pla General amb la clau: AA-03.- AA-06. En el Pla General amb la clau: AA-04.

La AA-01 del PGOU de 2010, en tenir assignat el sistema d'execució per cooperació, d'acord ambl'article 76 de la Lous es qualifica com UA-06AL.

Les següents AA del PGOU de 2010 es qualifiquen com a sistema general (SG) en sòl rústic:

- AA-07. En el Pla General amb la clau: SG Club hípic d'Alaior.- AA-09. En el Pla General amb la clau: SG Depuradora de l'Argentina.

La AA-08 del PGOU de 2010 se suprimeix a l'esta executada.

03.- DESCRIPCIÓ DEL MODEL TERRITORIAL ADOPTAT

3.1 Determinacions de caràcter general.

La finalitat del planejament és el desenvolupament sostenible del territori amb l'objectiu general ibàsic de la millora de les condicions de vida dels seus ciutadans. A més, d'acord amb lesDirectrius d'ordenació territorial (DOT):

- Un desenvolupament socioeconòmic equilibrat i compatible amb la protecció i millora del medi-ambient.- Una millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ambiental dels espais urbans del municipi.- Garantir l'accés dels ciutadans del municipi a un habitatge digne i adequat.- Protecció dels espais oberts del municipi de qualsevol ús que pugui alterar els seus valorsecològics i paisatgístics.

Criteris del planejament:

1. Legislatius i d'ordenació.

- Compliment al marc legislatiu estatal, autonòmic i insular vigent.- Seguiment d'un procés urbanístic participatiu i clar.- Ordenació territorial racional i coherent amb la realitat actual del municipi, el que suposa elmanteniment del model territorial establert en el PGOU del 2010.

2. De planificació.

- Establiment d'un desenvolupament urbanístic dels nuclis urbans adequat a les seves capacitatsreals i raonables de creixement, mitjançant la delimitació del sòl urbà i la determinació dels índexsde capacitat de població.- L'ordenació racional dels nuclis turístics mantenint l'oferta turística als llindars adequats perconstituir un destí viable.- La conservació i la protecció del sòl rústic, de l'activitat agropecuària i del paisatge.- La implantació de nous equipaments en sòl urbà i sistemes generals d'ús comunitari.- La millora de les xarxes de comunicació i la implantació de rutes cicloturístiques.- La continuació de les infraestructures públiques.- La protecció, conservació i recuperació dels recursos naturals, del paisatge natural, rural i urbà idel patrimoni històric artístic.- Una racional utilització dels recursos (aigua potable, energia elèctrica, residus, etc.).- La millora de la qualitat urbana i residencial prioritzant la implantació de zones de vianants i larehabilitació de les edificacions tradicionals.- La qualificació de sòl de reserva per a habitatge subjecte a algun règim de protecció pública.- L'ordenació de la implantació de les activitats comercials.- La millora de l'oferta de serveis en els nuclis turístics.- La prohibició de les activitats molestes i el control de sorolls de d'acord amb les característiquesdels nuclis.- La constitució de patrimoni públic de sòl per a actuacions públiques que facilitin l'execució delplanejament.3. Criteris del Conveni europeu del paisatge (CEP) incorporats al planejament:

- S'han definit els elements fonamentals de l'estructura general i orgànica del territori i, enparticular, els sistemes generals de comunicació i les seves zones de protecció, així com elsequipaments comunitaris, infraestructures i sistema d'espais lliures públics destinats a parcs izones verdes .- S'han establert els nivells de protecció i l'ordenació del sòl rústic d'acord amb el PTIM i elplanejament vigent amb la finalitat de no reduir la seva protecció.- S'ha incorporat el pla i normes relatives als nivells i valors de protecció del paisatge del municipi.- S'han establert mesures per a la protecció del patrimoni, tant d'edificis, espais, paisatges ielements o conjunts d'interès sobre els quals concorren valors històrics, culturals o ambientals.- No s'ha plantejat nou sòl de creixement residencial o turístic sinó només aquell destinat aincrementar les dotacions i serveis, adoptant mesures de conservació i manteniment del territori idel paisatge.

4. Determinacions de l'ordenació d'acord amb l'article 10.1 c del Reial decret legislatiu 2/2008, de20 de juny:

- Accessibilitat universal.- Igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes.- Mobilitat.- Eficiència energètica.- Garantia de subministrament d'aigua.- Prevenció de riscos naturals i d'accidents greus.- Prevenció i protecció contra la contaminació i limitació de les seves conseqüències per a la salut

o el medi ambient.

A aquests efectes, el planejament ha considerat els següents aspectes:

1. Accessibilitat universal.

La planificació pretén resoldre els problemes perquè tots els ciutadans puguin arribar als seuscentres de destinació, és a dir: maximitzar l'accessibilitat de tots els usuaris independentment dela seva capacitat de mobilitat pel que fa:

- Utilització de les vies de comunicació.- Espais lliures públics.- Equipaments públics.- Edificis residencials i d'ús públic.

Criteris del planejament, d'acord amb la Llei 51/2003, de 2 de desembre, en relació amb lamobilitat sostenible, segura i equitativa:

- Potenciar, des de l'actuació pública, un transport col·lectiu, adaptat a persones amb capacitat omobilitat reduïda, que permeti l'accés al nucli i als seus equipaments.- Planificar, segons les necessitats del municipi, la quantitat i situació estratègica de les paradesd'estacionament del transport públic en funció de l'emplaçament de les zones verdes, mercats,equipaments i centres privats d'ús públic. Adaptar les mateixes a tots els usuaris independentmentde la seva capacitat de mobilitat.- Planificar, segons les necessitats de la població, les zones d'aparcament públic de vehiclesprivats, amb places d'aparcament adaptades a persones amb mobilitat reduïda, properes a leszones verdes i equipaments.- Dissenyar els espais públics, elements d'urbanització, mobiliari urbà, voreres, aparcaments,intervencions i activitats a la via pública, pas de vianants, retolació, sistemes d'alarma isenyalització urbana, etc. d'acord amb els principis d'accessibilitat regulats en el Reial decret505/2007, de 20 d'abril, i normativa autonòmica.- Adaptar els edificis públics existents i els nous edificis de qualsevol tipus a la normativa vigentsobre accessibilitat, és a dir:- Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la Millora de l'accessibilitat i de la supressió de barreresarquitectòniques.- Decret 110/2010, de 15 d'octubre, paper qual s'aprova el Reglament per a la Millora del'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 157 ext., De 29.10.10).

2. Igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes.

El planejament compleix aquests objectius segons el que estableix l'article 3 de la Llei orgànica3/2007, de 22 de març, sense perjudici que les polítiques públiques, d'acord amb l'article 2 delRDL 2/2008, de 20 de juny , en virtut del principi de desenvolupament sostenible, hagin depropiciar la igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones.

3. Mobilitat.

Segons l'exposat en l'apartat 5 d'aquesta memòria.

4. Eficiència energètica.

La mateixa es compleix amb la incorporació normativa del Reial decret 314/2006, de 17 de març,pel qual s'aprova el codi tècnic de l'edificació, així com de la normativa relativa a les instal·lacionstèrmiques i certificació energètica dels edificis.

5. Garantia de subministrament d'aigua.

La garantia en el subministrament d'aigua és competència de l'Administració que ha de tutelar ales entitats de subministrament autoritzades i controlar les extraccions. Tanmateix, la normativaurbanística ha incorporat mesures tendents a l'emmagatzematge d'aigua per a consum i l'estalvi,així com a la recollida d'aigua de pluja per a reg d'acord amb el que estableix la revisió del PHIB.

6. Prevenció de riscos naturals i d'accidents greus.

S'han incorporat al planejament les àrees de prevenció de riscos (APR) del Pla territorial insular iels usos regulats en la matriu del sòl rústic, així com els derivats del mapa de vulnerabilitat a lacontaminació d'aqüífers i de l'Atles de zones d'inundació potencial .

D'altra banda, d'acord amb la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències, les situacionsd'emergència han de ser objecte d'un pla especial de protecció civil. A aquests efectes es trobaaprovat el Decret 50/1998, de 8 de maig, en matèria de protecció civil (PLATERBAL) i els plansespecials següents:

- Decret 40/2005, de 22 d'abril, paper qual s'aprova el Pla especial per fer front al riscd'inundacions.- Decret 39/2005, de 22 d'abril, paper qual s'aprova el Pla especial per fer front al risc sísmic.- Decret 41/2005, de 22 d'abril, paper qual s'aprova el Pla especial per fer front al risc d'incendisforestals.- Decret 82/2005, de 22 de juliol, paper qual s'aprova el Pla especial per fer front al risc pertransport de mercaderies perillloses.

7. Prevenció i protecció contra la contaminació i limitació de les seves conseqüències per a lasalut o el medi ambient.

D'acord amb l'article 2 del RDL 2/2008, de 20 de juny, les polítiques públiques han de propiciar,entre altres fins, la protecció del medi ambient, contribuint a la prevenció i reducció de lacontaminació. En els casos de sòl rural o vacant d'edificació, l'article 9, estableix el deure delpropietari a prevenir la contaminació del sòl, l'aigua o l'aire i les immissions contaminantsindegudes en altres béns i, si escau, recuperar-los d'elles.

A aquests efectes, amb independència de les polítiques municipals tendents a disminuir lesemissions de gasos d'efecte hivernacle i de gasos i partícules contaminants, la normativaurbanística ha incorporat el compliment dels següents objectius:

- El compliment del que estableix el Decret 20/1987, de 26 de març, per a la protecció del mediambient contra la contaminació per l'emissió de sorolls i vibracions, així com la Llei 37/2003, de 17de novembre, del soroll .- El compliment del que estableix la Llei 3/2005, de 20 d'abril, i Reial decret 1890/2008, de 14 denovembre.- La Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.- La legislació relativa a activitats potencialment contaminants (Reial decret 9/2005, de 14 degener), així com de sòls i residus contaminats (Llei 22/2011, de 28 de juliol) i de la prevenció icontrol integrats de la contaminació de acord amb la Llei 16/2002, d'1 de juliol.- Les mesures de protecció acústica determinades a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra lacontaminació acústica de les Illes Balears.

3.2.- Determinacions segons la classe de sòl.

1. Sòl urbà.

L'ordenació del sòl urbà del Pla General part de la revisió del PGOU de 1994 i es porta a terme encoherència amb les categories definides en el PGOU de 2010, és a dir:

a) .- Zona residencial:

- RP-A. Tipologia de l'edificació: plurifamiliar en edificació contínua.- RP-B (subzones: B4f i B6f). Tipologia de l'edificació: plurifamiliar en edificació contínua.- RP-C (subzones: C6f, C7f i C9f). Tipologia de l'edificació: plurifamiliar en edificació contínua.- RP-D (subzones: D1 a D4). Tipologia de l'edificació: plurifamiliar en edificació contínua (subzonaD1) o contínua (subzones: D2, D3 i D4).- RU-E (subzones: E1 a E17). Tipologia de l'edificació: unifamiliar en edificació aïllada.

b) .- Zona mixta residencial unifamiliar i turístic especial:

- RU-TE. Tipologia de l'edificació: unifamiliar o turístic en edificació aïllada.

c) .- Zona industrial:

- I-F. Tipologia de l'edificació: industrial en edificació contínua.- I-G. Tipologia de l'edificació: industrial en edificació aïllada.- I-H. Tipologia de l'edificació: industrial en edificació aïllada.

d) .- Zona turística:

- HO. Tipologia de l'edificació: hotelera en edificació aïllada.

i) .- Equipaments:

- EQ. Subzones: EQ1, EQ2, EQ3, EQ-4, EQ-5 i EQ-6

Quadre resum de les superfícies d'equipament existents i previstos en el planejament:

Alaior L'ArgentinaSon

VitaminaCales

CovesCala en Porter

Sant JaumeTorre SolÍ Son Bou TOTAL

EQ1 (EC) 1.683 0 0 0 0 0 1.683

EQ1 (AI) 495 0 0 0 0 0 495

EQ1 (AS) 700 0 0 0 0 0 700

EQ1 (ER) 1.327 0 0 0 0 0 1.327

EQ1 (EQ) 2.120 0 0 0 0 0 2.120

EQ2 (EC) 1.222 0 0 0 2.069 0 3.291

EQ2 (ED) 33.369 0 0 0 0 0 33.369

EQ2 (EE) 10.133 0 0 0 0 0 10.133

EQ2 (ES) 2.347 0 0 0 0 0 2.347

EQ2 (EC y AI) 527 0 0 0 0 0 527

EQ2 (EE, EC y AI) 3.120 0 0 0 0 0 3.120

EQ2 (AI, ES, EE y ED) 11.084 0 0 0 0 0 11.084

EQ3 (EC) 651 0 0 0 0 1.239 1.890

EQ3 (EE) 0 0 0 0 7.800 8.300 16.100

EQ3 (ER) 178 0 0 0 0 0 178

EQ3 (AI) 0 0 0 0 6.012 0 6.012

EQ3 (EC y EE) 0 0 0 0 1.271 0 1.271

EQ3 (EC, EE y AI) 0 0 0 0 1.422 0 1.422

EQ3 (EC, ER, AI y EE) 0 0 2.010 0 0 0 2.010

EQ4 (EE) 1.697 0 0 0 0 4.465 6.162

EQ-5 (EE, EC y AI) 2.383 0 0 0 0 0 2.383

EQ6 (EE, EC y AI) 1.184 0 0 0 0 0 1.184

TOTAL 74.220 0 2.010 0 18.574 14.004 108.808

CLAUS:

- Soci cultural: EC- Docent: ED- Assistencial: AS- Administratiu Institucional: AI- Esportiu: EE- Seguretat: ES- Sanitari: ÉS- Religiós: ER- Funerari: EF- Recreatiu: RE

f) .- Comercial:

- CL. Subzones: CL1, CL2, CL3, CL4 i CL5

g) .- Espais lliures:

- ELP- ELPR

h) .- Infraestructures:

- IS

i) .- Plans especials en sòl urbà:

- Pla especial d'ordenació de l'illa núm 21.

Es tractava d'un pla especial previst en el PGOU de 2010 per a l'ordenació de l'àreade planejament incorporat (API) corresponent a l'illa delimitada pels carrers des

Banyer, de Sant Diego, Regal, costa d'es Pou, de Ses Escoles i l'anomenat carrer"a", corresponent al conjunt monumental format per l'església de Sant Diego i elPati de sa Lluna. Aquest pla especial, un cop restaurat el Pati de Sa Lluna, no tésentit i es suprimeix del Pla General.

S'ha previst diferir l'ordenació específica dels nuclis rurals als següents plansespecials:

- Pla especial del NR-01 (Biniguarda).- Pla especial del NR-02 (Llumena).

2. Sòl urbanitzable.

a) .- S'han delimitat els següents sectors de sòl urbanitzable no ordenat (SUB):

- SUB-01AL- SUB-02AL- SUB-03AL- SUB-04AL- SUB-01TS

b) .- S'han delimitat els següents sectors de sòl urbanitzable directament ordenats(SUDO) des del Pla General:

- SUDO -01AL- SUDO-02AL- SUDO -03AL.- SUDO-04AL- SUDO-05AL- SUDO-06AL- SUDO -07AL- SUDO-08AL- SUDO-01CP

c) .- S'han incorporat els següents sòls urbanitzable en ART previstos pel PTI:

- SUB-ART-04- SUB-ART-05

3. Sòl rústic.

a) .- Objectius del Pla General en l'ordenació del sòl rústic:

D'acord amb la NTT:

- Prohibir la implantació de grans equipaments en AANP.- Prohibir la implantació de camps de golf en sòl rústic protegit.- Prohibir l'oferta complementària de nova construcció en sòl rústic protegit, excepteen ANIT i ANEI que ja es trobi transformat per la presència humana amb caràcterresidencial.- Excepte en AANP, autoritzar edificacions agrícoles de nova planta per permetreimplantar noves explotacions agràries i incrementar les ja existents.- Prohibir les activitats industrials en sòl rústic.- Prohibir les noves construccions per a ús d'habitatge.

A aquests efectes, Pla General ha definit:

- Les àrees de sòl rústic d'acord amb les categories determinades en el PTI i en laNTT.- Els paràmetres d'ús, edificació i integració de les edificacions existents i altresconstruccions agrícoles permeses.- Les mesures per evitar les segregacions i l'atomització del sòl rústic.- La protecció i catalogació dels edificis rurals tradicionals.- El règim de les pedreres existents, tant les inactives com les que realitzin activitatsextractives, i la seva recuperació.- L'ús turístic en sòl rústic que queda limitat a les modalitats descrites en la Llei delturisme i en l'article 35 de la NTT.- Les limitacions d'usos i activitats que s'estableixin en els plans especialsd'ordenació del sòl rústic.- La determinació dels sistemes generals que per les seves característiques haginde situés en sòl rústic.

b) .- Règim d'usos, segons la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària, segonsmodificació del Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, i 2/2016, de 22 de gener, demesures urgents en matèria urbanística.

SÒL RÚSTIC PROTEGIT AANP ANEI ARIP APR APT

SECTOR PRIMARI

Agricultura / Ramaderia extensiva 1 1 1 1 1

Agricultura / Ramaderia intensiva 2 2 1 2 2

activitat complementària 2-3 2 1 2 2

Activitat complementària de transformacióagrària

2-3 2 2 2 2

SECTOR SECUNDARI

Indústria de transformació agrària 2-3 2-3 2 2 2

indústria general 3 3 3 3 3

EQUIPAMENTS

sense construcció 2-3 2 2 2 2

Resta d'equipaments 3 3 2 2 3

ALTRES

activitats extractiva 3 2-3 2-3 2-3 2-3

infraestructures 2-3 2 2 2 2

Habitatge unifamiliar aïllat 3 3 2-3 2-3 3

Protecció i educació ambiental 2 1 1 2 1

En les àrees de prevenció de riscos (APR) serà necessari l'informe previ de l'administraciócompetent en matèria de medi ambient.

En les àrees de prevenció de risc d'incendis, que es destinin a usos o activitats d'habitatge,hauran d'incorporar mesures de seguretat vial per garantir l'accés de dipòsits d'aigua per auna primera situació d'emergències, així com actuacions a la vegetació al voltant de lesedificacions per reduir la càrrega de combustible en els termes i ràdios que estableixi lanormativa d'aplicació.

A l'efecte de l'autorització de nous habitatges en sòl rústic a APR, la parcel·la mínima seràla corresponent a la qualificació del sòl rústic subjacent i si no fos coneguda, lacorresponent al sòl rústic confrontant. Si fossin diverses les qualificacions de sòls rústicsconfrontants, s'aplicarà la més restrictiva.

SÒL RÚSTIC COMÚ AIA AT SRG

SECTOR PRIMAR

Agricultura / Ramaderia extensiva 1 1 1

Agricultura / Ramaderia intensiva 1 1 1

activitat complementària 1 2 1

Activitat complementària de transformacióagrària

1 2 1

SECTOR SECUNDARI

Indústria de transformació agrària 2 2 2

indústria general 2-3 3 2-3

EQUIPAMENTS

sense construcció 2 2 2

Resta d'equipaments 2 2 2

ALTRES

activitats extractiva 2-3 3 2-3

infraestructures 2 2 2

Habitatge unifamiliar aïllat 2 2 2

Protecció i educació ambiental 1 1 1

(1) .- Admès sense perjudici del compliment de la normativa específica.(2) .- Condicionat segons estableix el Pla territorial insular (2)(2-3) .- Prohibit amb les excepcions que estableix el Pla territorial insular. En el cas d'habitatgeunifamiliar aïllat s'entendrà que l'ús és condicionat fins que el Pla territorial insular estableixi lesexcepcions corresponents (2).(3) .- Prohibit.

c) .- Les determinacions dels usos d'aquesta matriu tenen el caràcter de nivell de protecció mínimadel sòl rústic, i es poden incrementar pels instruments d'ordenació territorial i de planejamenturbanístic.

d) .- Normes específiques:

(1) Els usos ubicats a les àrees de prevenció de riscos només es poden autoritzar amb l'informeprevi favorable de l'administració competent en matèria de medi ambient. Queden exceptuats del'esmentat informe preceptiu les APR d'erosió i les de contaminació o vulnerabilitat d'aqüífers.

3.3.- Alternatives possibles.

1. En sòl urbà.

El Pla General no ha plantejat creixement del sòl urbà actualment delimitat en el PGOU de 2010.Tampoc modificacions de les qualificacions de sòl urbà donat el nivell de consolidació ja existent.

Les alternatives possibles es centren en l'anàlisi de les unitats d'actuació del PGOU encarapendents d'execució i sobre les quals cal la seva desclassificació, en haver transcorregut el terminiprevist per a això en el planejament, o, d'estar en situació de sòl rural, la seva incorporació al PlaGeneral com a sectors urbanitzables.

En aquest cas, les següents unitats d'actuació s'han classificat com a sòl urbanitzable directamentordenat:

- UA-01. Carrer de Ciutadella. Es correspon amb el sector: SUDO-01AL.- UA-04. Al sud del camí de la Mola. Es correspon amb el sector: SUDO-02AL.- UA-05. Entre els carrers Maó, Melians i cra. Nova. Es correspon amb el sector: SUDO-03AL.- UA-06. Al sud del camp de futbol de Pins. Es correspon amb el sector: SUDO-04AL.- UA-07. Carrer Cervantes i Doctor Llansó. Es correspon amb el sector: SUDO-05AL.- UA-09. Carrer Migjorn. Es correspon amb el sector: SUDO-06AL.- UA-12. Al sud de de la cria. Nova cap Ciutadella. Es correspon amb el sector: SUDO-07AL.- UA-13. Carrer de cala en Busquets. Es correspon amb el sector: SUDO-08AL.- UA-23. Carrers Xalocs i Xoroi (Cala en Porter). Es correspon amb el sector: SUDO-01CP.

Les alternatives plantejades han estat:

a) .- El seu manteniment com a sòl urbà i àmbit de gestió urbanística (UA). Alternativa rebutjadaper estar en contra de la disposició transitòria primera de la Llei 7/2012, de 13 de juny.

b) .- La seva desclassificació al no haver iniciat la seva gestió urbanística en el termini legalmentprevist i mantenir una situació de sòl rural. No obstant això, aquesta desclassificació, en el cas demantenir-se la necessitat d'obertura de vials i / o d'obtenció d'espais lliures públics o equipaments,suposaria la necessitat de fixar en el Pla General i valorar una actuació aïllada per expropiació.

c) .- La seva classificació com a sòl urbanitzable ja sigui ordenat directament des del planejamento no ordenat. Aquesta opció s'ha adoptat d'acord amb els següents criteris:

- Es tracta d'unitats d'actuació que completen la trama urbana edificada del nucli.- També completen la trama viària del nucli i connecta els vials existents. A més, es creen novesplaces d'aparcament públic que és un dels objectius del Pla General.- A l'efecte de la seva incorporació urbanística, com a conseqüència de la seva actual ordenacióde detall, s'opta per la seva classificació com a sectors de sòl urbanitzable directament ordenat(suar), modificant l'ordenació prevista en el PGOU de 2010 a l'efecte d'obtenir les cessionsprevistes en la LOUS.- Es fixa per a totes elles el sistema de gestió per compensació.

2. En sòl urbanitzable.

El PGOU de 2010 classificava i delimitava els següents sectors de sòl urbanitzable no ordenat:

- URB-01. Sant Pere Nou.- URB-02. Camí de Cala en Busquets - ses Quatre Boques.- URB-03. Camí de sa Bassa Roja.- URB-05. Tercera fase del polígon industrial.- URB-07. Tercera fase de la urbanització de Torre Solí.- URB-08. Polígon industrial per a la construcció.

A més, segons establia el PTI, les següents àrees de reconversió territorial:

- ART-04. Son Bou - Sant Jaume Mediterrani.- ART-05. son Bou

Les alternatives que es podia plantejar el Pla General sobre aquests sectors són les següents:

a) .- La seva desclassificació ja sigui per incompliment de la programació prevista en el PGOUsense que s'hagi iniciat l'execució de la seva transformació urbanística o per ser contrària al modelterritorial adoptat com a conseqüència de la LOUS.

En aquest apartat es troba l'URB-08 que ha incomplert la programació prevista i no respon almodel territorial del Pla General que ha optat per concentrar els usos industrials i de serveis alpolígon existent i en la seva ampliació en comptes de mantenir el model de polígon a banda ibanda del carrer Carretera Nova. D'aquesta manera s'evita que aquest polígon connecti ambl'urbanitzable residencial SUB-02AL (al PGOU de 2010: URB-02) i es concentren els usosindustrials només al nord del carrer Carretera Nova, evitant l'increment i la dispersió dels centresgeneradors de mobilitat.

b) .- La seva classificació com a urbanitzable directament ordenat (SUDO) per ser objectiu del PlaGeneral fixar la seva ordenació de detall i evitar la seva posterior desenvolupament mitjançant unpla parcial.

No s'ha considerat aquesta alternativa que suposaria modificar les superfícies de cessió japrevistes en el PGOU de 2010 i que permetria un desenvolupament més ràpid.

c) .- El manteniment de la seua classificació com a sectors urbanitzables no ordenats.

Aquesta ha estat l'alternativa adoptada per als següents sectors:

- SUB-01AL. En el PGOU de 2010: URB-01- SUB-02AL. En el PGOU de 2010: URB-02- SUB-03AL. En el PGOU de 2010: URB-03- SUB-04AL. En el PGOU de 2010: URB-05

Els sectors urbanitzables derivats de les àrees de reconversió territorial (ART), que d'acord amb laNorma territorial transitòria mantenen l'ordenació del PTI per a aquestes ART, es mantenen iincorporen segons el PGOU de 2010, és a dir:

- SUB-ART-04. En el PGOU de 2010: ART-04- SUB-ART-05. En el PGOU de 2010: ART-05

Sobre els mateixos no cal plantejar cap alternativa diferent de l'establerta en el PTI i en la referidaNTT, fins que s'aprovi la seva modificació. No obstant això, les ART de Son Vitamina i CalesCoves - Lloc Nou, d'acord amb l'article 46.3 del PTI, s'incorporen com a unitats d'actuació en sòlurbà.

04.- INTEGRACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

4.1.- Mesures adoptades o actuacions realitzades.

L'article 12 de la LOUS estableix el deure de les administracions de fomentar i assegurar laparticipació dels ciutadans i ciutadanes, així com de les entitats constituïdes per defensar els seusinteressos en la gestió i el desenvolupament del planejament. A aquests efectes, prèviament a laformulació de l'avanç de planejament, cap la possibilitat d'aprovar el programa de participacióciutadana a què es refereix l'article 37.2.a de la Lous. En aquest cas, no s'ha realitzat el referit

programa de participació ciutadana, sinó que, d'acord amb l'article 51 de la Lous, s'ha elaborat ladocumentació urbanística i mediambiental relativa a l'avanç de planejament. Aquest document,que exposa els criteris, objectius i solucions generals adoptades, se sotmetrà a informació públicaperquè es puguin formular suggeriments o altres alternatives de planejament per un termini mínimd'un mes.

Per a l'elaboració del mateix s'ha pres com a base el PGOU de 1994 i la revisió del Pla Generalaprovada amb prescripcions el 21 de desembre de 2009 (BOIB núm. 1, de 02.01.10 i BOIB núm.14 ext., De 28.01. 10).

4.2.- Aportacions i resultats derivats dels suggeriments i al·legacions.

Aquest apartat de síntesi es redactarà un cop hagi tingut lloc l'exposició pública de les fasesd'avanç i aprovació inicial del Pla General.

4.3.- Modificacions incorporades al pla com a resultat de la participació ciutadana.

Aquest apartat de síntesi es redactarà un cop hagi tingut lloc l'exposició pública de les fasesd'avanç i aprovació inicial del Pla General com a resultat de l'informe de contestació de lesal·legacions i resolució de les mateixes.

05.- MOBILITAT SOSTENIBLE DEL PLA

5.1.- Mesures adoptades per a una mobilitat sostenible.

L'article 37 de la LOUS estableix que la memòria del Pla General s'ha de referir a les mesuresadoptades per facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi. En aquest sentit, elplanejament ha considerat els següents criteris d'accessibilitat i mobilitat:

- La xarxa viària de connexions exteriors amb altres municipis de l'entorn.- La xarxes viàries interiors de caràcter municipal (bàsiques o principals i de segon o tercer nivell).- La xarxa de camins públics.- El transport col·lectiu (autobusos), en particular (vehicles privats i bicicletes) i de mercaderies(transports).- Els estacionaments i aparcaments públics.

El planejament ha optat pel manteniment de les xarxes actuals i la incorporació de les ampliacionsdels vials de connexió d'Alaior a Cala en Porter (ja executat) i d'Alaior a Maó (en execució).

Els objectius urbanístics de mobilitat sostenible per al municipi s'han basat en els següents criteris:

- Planificar les reserves per a noves vies rodades de comunicació o ampliació de les existents,interseccions, rotondes o noves alineacions en sòl urbà segons figuren en els plànols d'ordenació.- Incorporació, des de l'actuació pública, de mesures d'ordenació del trànsit, zones de vianants id'accés restringit a vehicles.- La planificació de les zones d'aparcament públic de vehicles privats i motos en funció de lesnecessitats de la població.- La planificació de les zones i plataformes de càrrega i descàrrega de mercaderies en funció delsusos admesos.- Potenciar, des de l'actuació pública, els desplaçaments en transport públic, en grups d'usuarisdel cotxe compartit, bicicleta o a peu.- Planificar un disseny urbà viari amb incorporació de carrils bici i itineraris de vianants.- Instal·lació de senyalització i panells informatius sobre els tipus de vies, rutes i serveis detransport públic.

Pel que fa a l'accessibilitat i mobilitat al municipi, no s'han planificat noves actuacionsurbanístiques que, un cop desenvolupades, poden afectar a l'actual model del PGOU del 2010, sibé, d'acord amb l'article 29 de la LOUS, les unitats de actuació de creixement i aquelles que estroben sense desenvolupar en situació de rural es classifiquen com a sòl urbanitzable.

En tot cas, les actuacions urbanístiques de dotació o de nova urbanització previstes haurand'incorporar la justificació de les mesures tendents a complir amb els objectius d'accessibilitat imobilitat. Això sense perjudici de la possibilitat de redacció d'un pla especial d'accessibilitat imobilitat que desenvolupi i quantifiqui les actuacions públiques i privades a nivell municipal.

Al nucli d'Alaior, el PGOU de 2010 ha previst les següents borses que concentren elsaparcaments públics:

- Diversos punts al llarg de l'Av. Del Progrés.- Carrer d'Eivissa i de Cervantes.- Carrer de Mallorca.- Carrer Llumena.- Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle.- Carrer des Migjorn Gran.- Cra. Nova.- Carrer des Comerç.- Pati interior illa entre els carrers des Melians i des Banyer.- Carrer Costa des Pou.

Algunes d'aquestes zones estan incorporades a unitats d'actuació a obtenir per cessió oactuacions aïllades a obtenir per expropiació. D'altra banda el Pla General ha previst noves zonesd'aparcament públic a obtenir també per cessió:

- Carrer Ciutadella.- Carrer de Cala en Busquets.- Carrer de Miguel de Cervantes.

Finalment, s'han mantingut les zones d'aparcament públic, previstes en el PGOU de 2010, en laresta de nuclis urbans.

5.2.- Mesures a adoptar respecte dels grans centres generadors de mobilitat.

Els grans centres generadors de mobilitat, d'acord amb la disposició addicional tercera de la Lous,són:

1. Establiments comercials, individuals o col·lectius, amb superfície de venda superior a 5.000 m2.

2. Edificis per a oficines amb un sostre de més de 10.000 m2.

3. Instal·lacions esportives, lúdiques, culturals, amb un aforament superior a 2.000 persones.

4. Hospitals, clíniques, centres sanitaris i similars amb una capacitat superior a 200 llits.

5. Centres educatius amb una capacitat superior a 1.000 alumnes.

6. Edificis, centres de treball i complexos on hi treballin més de 500 persones.

7. Altres instal·lacions que puguin generar de forma recurrent un nombre de viatges al dia superiora 5.000.

El planejament no ha previst per al municipi cap centre generador de mobilitat d'aquestescaracterístiques.

No obstant això, entre els existents, l'únic centre generador de mobilitat, encara que no potconsiderar-se gran centre, és el polígon industrial de la Trotxa i la seva ampliació prevista com asector urbanitzable no ordenat, així com l'estadi Els Pins, situat al carrer carretera Nova.Finalment, els equipaments existents i previstos no són a aquests efectes centres generadors demobilitat encara que tinguin incidència en la mateixa.

Redactores

José Mª Mayol ComasARQUITECTE

Antonio Ramis RamosARQUITECTE i ADVOCAT

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

01.- OBJECTIUS I ANÀLISI DE L'ORDENACIÓ

1.1.- Objectius de l'ordenació.

Segons els objectius exposats en l'apartat 3.1 de la memòria informativa, el Pla General preténuna ordenació territorial sostenible d'acord amb la realitat actual del municipi i el compliment delsegüent marc legislatiu vigent:

1.1.1.- Llei de patrimoni històric.

La Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (BOCAIB n. 165, de29.12.98) té per objecte la protecció, la conservació, l'enriquiment, el foment, la recerca i la difusiódel patrimoni històric de les Illes Balears, perquè pugui ser gaudit pels ciutadans i pugui sertransmès en les millors condicions a les futures generacions.

D'acord amb la disposició transitòria tercera de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, modificadaper l'article 12 de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l'ordenació urbanísticasostenible, els Ajuntaments que no disposin de Catàleg de protecció del patrimoni històric aprovatdefinitivament, han de tramitar-conjuntament amb la la primera revisió de l'instrument deplanejament general que es redacti.

No obstant això, el municipi compta amb el Catàleg de protecció del patrimoni històric aprovatdefinitivament el 21 de desembre de 2009 (BOIB núm. 1, de 02.01.10 i BOIB núm. 14 ext., De28.01.10).

1.1.2.- Pla hidrològic.

El Pla hidrològic de les Illes Balears s'ha aprovat mitjançant el Reial decret 701/2015, de 17 dejuliol (BOE núm. 171, de 18.07.15). La seva vigència és del 2013 al 2027.

1. Objectius del PHIB.

a) .- Generals:

- Prevenir el deteriorament de l'estat de les aigües subterrànies i superficials, incloses les aigüescostaneres i de transició.- Millorar la qualitat ecològica dels ecosistemes d'aigües continentals i costaneres.- Conservar la biodiversitat mitjançant una gestió més adequada dels hàbitats i les espècies delsmedis aquàtics i aiguamolls.- Garantir el subministrament suficient d'aigua, tal com requereix un ús del recurs sostenible,equilibrat, equitatiu i racional.- Reduir i evitar la contaminació de l'aigua.- Mitigar els efectes de les inundacions i sequeres.- Incrementar l'eficiència i efectivitat de les polítiques d'aigües, gràcies a una millora en l'elecciódels objectius i en la reducció de costos.- Aconseguir i mantenir el bon estat de les aigües durant la vigència del Pla.

b) .- Específics:

- Definir els recursos disponibles per a una explotació sostenible.- Assegurar la quantitat i qualitat de l'aigua subministrada com a aigua de consum humà- Assegurar l'harmonització del desenvolupament regional i sectorial, incrementant la disponibilitatdel recurs i protegint la seva qualitat.

- Fomentar l'estalvi en els consums d'aigua promovent mesures tècniques i polítiques que hoincentivin i penalitzin l'ús desmesurat.- Assegurar la protecció dels recursos hídrics naturals de bona qualitat, reservant zonesespecífiques per al proveïment a poblacions.- Reutilitzar al màxim les aigües residuals regenerades dins dels límits derivats de la racionalitateconòmica i de gestió, i dels seus requeriments sanitaris.- Ordenar i racionalitzar l'explotació dels sistemes hidràulics i, en particular, definir les normes acomplir en l'explotació de les masses d'aigua.- Millorar la garantia dels subministraments d'aigua incrementant els recursos disponibles dinsd'una gestió adequada de la demanda.- Definir les normes d'actuació i les obres necessàries per prevenir i minorar els danys causats ensituacions de sequera i d'inundacions.- Definir les normes d'actuació necessàries per a la conservació o recuperació del medi ambient

2. Masses d'aigua.

a) .- Subterrànies:

Codi Nom Àrea total (km2) Àrea permeable(km2)

Longitud costa (km)

1901M1 Maó 116,8 116,7 38,61901M2 Es Migjorn 110,6 110,4 241901M3 Sa Roca 69,4 58,4 01903M1 Addaia 18,4 14,5 26,31903M2 Tirant 3 2,9 0,3

b).- Continental torrents.

Codi Nom Longitud (km)11022701

Cala en Porter 14,94

c).- Aigua costanera.

Código Nom Área (km2)MEMC01M2 Cap de Bajolí a Punta Prima 231,30MEMC02M3 Badia de Fornells 4,9MEMC03M3 Port de Maó 7,7MEMC04M4 Punta Prima a Punta de na Bruna 174,5MEMC05M2 Punta de na Bruna a cap de Bajolí 60,1TOTAL 478,5

d).- Aigua de transició .

Codi Nom Área (km2)MEMT15 Cala en Porter 0,04MEMT16 Prat de Son

Bou0,73

3. Recursos hídrics.

a) .- Recursos actuals i disponibles.

Utilitzats

Disponibles2015

Disponibles2021

Disponibles 2027

RECURSOS D'AIGÜES SUBTERRÀNIES Mallorca 144,25 173,70 168,49 163,44Menorca 22,16 14,58 14,14 13,72Ibiza 14,41 13,21 12,81 12,43Formentera 0,15 0,06 0,06 0,06TOTAL 180,98 201,56 196,51 189,64

RECURSOS D'AIGÜES SUPERFICIALS I MANANTIALES Mallorca 20 20 19 19Menorca 0,5 0,5 0,4 0,4Ibiza 0,01 0,01 0,01 0,01Formentera 0 0 0 0TOTAL 20,51 20,51 19,41 19,41

RECURSOS D'AIGÜES DESSALINITZADES. Mallorca 20,25 35,87 38,06 38,06Menorca 0 5,11 5,11 5,11Ibiza 4,74 9,66 9,66 9,66Formentera 0,47 1,46 1,46 1,46TOTAL 25,46 52,1 54,29 54,29

RECURSOS D'AIGÜES REGENERADES Mallorca 26,09 40,63 58,27 75,9Menorca 0,29 3,69 6,11 8,54Ibiza 0,46 4,56 8,85 13,13Formentera 0 0,18 0,33 0,49TOTAL 26,84 49,06 73,56 98,06

RECURSOS TOTALSMallorca 210,59 270,2 283,82 296,4Menorca 23,92 23,88 25,76 27,77Ibiza 19,44 27,44 31,33 35,23Formentera 0,64 1,7 1,85 2,01TOTAL 253,78 323,22 342,76 361,41

b).- Subterranis disponibles (hm3 / any).

Codi Nom Volum extret (2013) Volum disponible (2015)1901M1 Maó 7,97 4,81901M2 Migjorn Gran 2,77 1,791901M3 Ciutadella 8,91 4,171902M1 Sa Roca 2,25 3,601903M1 Addaia 0,18 0,081903M2 Tirant 0,07 0,14TOTAL 22,16 14,58

4. Abastament urbà.

a) .- Dotacions màximes.

L/Hab día Actual Horitzó 2027Mallorca 290 270Menorca 283 270Ibiza 214 250Formentera 201 240

Es refereix als aprofitaments municipals, domèstics, comercials, industrials, de serveis i, engeneral, tots els connectats a les xarxes municipals i les dotacions indicades inclouen lespèrdues en conduccions, dipòsits i xarxes de distribució, referint-se a volums subministratsen el punt de captació.

b) .- Pèrdues en les xarxes municipals.

És objectiu del PHIB que el percentatge màxim de pèrdues admissibles en els proveïmentsurbans existents actuals no superi el 30% del volum d'aigua subministrada. En el cas deser superior, el municipi podrà aprovar un Pla de Gestió de la Demanda en els termes quepreveu l'article 22.4 de la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries iadministratives. En el cas de pèrdues inferiors, els ajuntaments poden adoptar aquestsplans de gestió com a eina de millora i protecció del domini públic hidràulic.

En les actuacions de transformació urbanística prevista en el planejament noméss'admetran pèrdues del 20%, llevat que les administracions competents elaborin un pla degestió de la demanda, d'acord amb els criteris establerts en l'apartat anterior, en quès'incloguin les mesures a adoptar per reduir les pèrdues en xarxa i aconseguir ditpercentatge màxim de pèrdues.

Aquesta condició s'ha d'incorporar a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

c) .- Volums mínims provisionals a mantenir com a flux de sortida o per evitar intrusionsmarines i per al manteniment d'humitats.

No consten.

d) .- Masses d'aigua subterrània en risc, prorrogables i excepcionables sistemàticamentd'explotació.

No consten.

e) .- Assignació de recursos subterranis.

Codi Nom Abastament Regadiu Total1901M1 Maó 3,672 1,130 4,811901M2 Migjorn Gran 1,261 0,534 1,791901M3 Ciutadella 2,439 1,726 4,171902M1 Sa Roca 2,123 0,976 3,101903M1 Addaia 0,049 0,031 0,081903M2 Tirant 0,122 0,018 0,14TOTAL 9,66 4,41 14,09

f) .- Reserva de recursos subterranis.

L'increment de recursos subterranis disponibles fins al 2015 en la massa d'aigua de saRoca és de 0,50 hm3 / any.

g) .- Recursos no convencionals.

L'administració hidràulica ha de fomentar la utilització d'aigües residuals regenerades quetinguin la qualitat adequada per atendre, en aquest ordre, els usos següents:

- Usos agrícoles existents.- Manteniment de zones verdes, excepte per raons de salut pública.- Usos per vivers d'arbres fruiters i forestals, emmagatzematge i producció de plantesornamentals, producció de llavors i planters.

Els camps de golf només podran satisfer la demanda d'aigua amb aigües residualsregenerades o dessalades. L'aigua dessalada només pot procedir dels processos dedessalat d'aigua de mar. Prioritzant l'ús de l'aigua regenerada sobre l'aigua dessalada.

L'aigua de mar dessalada es pot utilitzar per atendre les demandes d'abastament urbà queno sigui possible satisfer amb altres recursos o amb una millora de la gestió de lademanda.

5. Sanejament de les aigües residuals.

a) .- Objectius.

- Impedir el deteriorament de la qualitat que per a masses subterrànies i massessuperficials s'estableixen en els articles 73 i 74 de les normes del PHIB.- Donar compliment, pel que fa a rendiments i dates d'entrada en servei, als objectiusassenyalats en el Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre i Reial decret 509/1996, de15 de març, que estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residualsurbanes.- Promoure el desenvolupament dels mecanismes necessaris per assolir el ple complimentde totes les normes legals a què estan subjectes els abocaments, i, especialment, el queestableix la Llei d'Aigües.- Aconseguir un repartiment equitatiu entre tots els agents implicats, de les càrregueseconòmiques, suficients per a l'assoliment i manteniment dels objectius de qualitatestablerts, i d'acord amb la legislació vigent.- Reutilitzar per a regadiu agrícola i altres usos compatibles de les aigües de les EDAR.

b) .- Requisits.

- Projectes de nous desenvolupaments urbanístics: han d'establir xarxes de sanejamentseparatives d'aigües residuals i pluvials o bé mesures alternatives que minimitzin l'impactederivat de l'existència de xarxes unitàries de sanejament i pluvials.- Urbanitzacions ja existents: l'administració local competent procurarà dotar d'aquestsistema separatiu en funció de la seva viabilitat tècnica i econòmica. En cas de no serviable aquesta separació s'hauran de dotar instal·lacions necessàries que permetin retenir ievacuar adequadament cap a l'estació depuradora les primeres aigües de vessament.- La xarxa de sanejament, en xarxes separatives i unitàries, el funcionament hidràulic siguiper gravetat ha de tenir, en tot cas com a mínim, capacitat suficient per poder evacuar elmàxim aiguat de freqüència quinquennal i durada igual al temps de concentració associat ala xarxa.- Els sobreeixidors del sistema col·lector de sanejament, així com els d'entrada a ladepuradora, hauran de guardar disposar dels elements necessaris per poder reduir elssòlids gruixuts i flotants.

Aquests requisits s'han d'incorporar a la normativa urbanística en la fase d'aprovacióinicial.

c) .- Abocaments urbans.

- Han de complir les característiques d'emissió que estableix la normativa vigent quepermetin complir les normes de qualitat ambiental i no comprometin la consecució delsobjectius mediambientals fixats per a la massa d'aigua en què es realitza l'abocament.- Els límits de concentració dels abocaments a una massa d'aigua s'establiran en base alsobjectius de qualitat i el seu ús principal.- Les normes de qualitat de les aigües segons el seu ús i les normes de qualitat ambientalsón les que estableix el Reial Decret 60/2011, de 21 de gener, i en el PHIB.

- Els abocaments procedents d'aglomeracions urbanes menors de 2.000 habitantsequivalents han de complir el que estableix l'article 81 del PHIB.- Els habitatges aïllats que no puguin connectar-se al clavegueram hauran de disposar delseu propi sistema de recollida, tractament i evacuació o emmagatzematge que garanteixi laprotecció del domini públic hidràulic segons es determina a l'annex 4 del PHIB. A aquestsefectes, els titulars d'aquests habitatges hauran de presentar declaració responsabledavant l'Administració Hidràulica de la instal·lació d'aquests sistemes, a la quals'acompanyarà document acreditatiu d'adquisició, característiques tècniques, rendiment,així com manteniment dels mateixos.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

d) .- Abocaments industrials.

- Queda totalment prohibit l'abocament als sistemes col·lectors de compostos i matèries,en estat sòlid, líquid o gasós, que per raó de la seva naturalesa, propietats i / o quantitatcausin o puguin causar, per si sols o per interacció amb altres, danys i inconvenients queafectin, en general, als recursos hidràulics i processos biològics associats, la conservacióde la xarxa de sanejament, així com els processos de depuració realitzats en les EDAR.- Queda prohibit abocar a la xarxa de sanejament les substàncies, materials i productesrelacionats en l'annex 5 del PHIB.- Queda totalment prohibit la descàrrega de camions dedicats a la neteja de fossessèptiques o de qualsevol altra procedència en els sistemes col·lectors. Aquestsabocaments només podran realitzar-se directament a l'EDAR prèvia autorització del titularde la instal·lació.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

6. Gestió de les aigües.

a) .- Objectius de la gestió de la demanda i reutilització de les aigües regenerades.

- Assegurar a llarg termini la quantitat i qualitat de subministrament als ciutadans,promovent l'estalvi i l'eficiència en el consum d'aigua. Promoure la reducció del consumd'aigua i assegurar el seu control per als diferents usuaris.- Fomentar i regular la utilització de recursos hídrics alternatius.- Fomentar l'eficiència en l'ús de l'aigua en les activitats industrials, comercials i de serveis.- Determinar les mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics que s'han d'incloureen els instruments urbanístics.- Fomentar la conscienciació i sensibilització ciutadanes sobre l'ús racional de l'aigua.- Augmentar el control sobre el reg de zones verdes públiques i privades per tald'optimitzar el consum d'aigua i aconseguir així un ús més racional dels recursos hídrics.- Establir els criteris necessaris per a la protecció del sanejament municipal contraabocaments nocius per a la xarxa de clavegueram i / o els processos de depuració.- Fomentar la implantació de nous regadius amb aigües regenerades, així com lasubstitució dels regadius amb aigües subterrànies per aigües regenerades.

b) .- Gestió de les aigües pluvials.

- Per tal de minimitzar l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament idrenatge es fomentarà la utilització de sistemes de drenatge de baix impacte enedificacions, desenvolupaments urbans (nous i existents,) i infraestructures lineals.- Les instal·lacions industrials recolliran de forma separada les pluvials netes de teulades iles potencialment hidrocarburades. Les pluvials potencialment hidrocarburades s'han desotmetre a un tractament previ al seu abocament a la xarxa corresponent o a la seva

utilització en les pròpies instal·lacions.- Les noves grans superfícies tradicionalment impermeables, com aparcaments,instal·lacions esportives i d'oci hàuran d'adoptar sistemes de drenatge que minimitzinl'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge.- Els nous desenvolupaments urbanístics han d'adoptar els sistemes de drenatge de baiximpacte en els casos en què sigui viable tècnica i econòmicament. En cas d'inviabilitattècnica per a la instal·lació de sistemes de drenatge de baix impacte, les corporacionslocals han d'establir mesures per a la implantació esglaonada de xarxes separatives depluvials i residuals, així com la construcció de tancs o basses de tempesta que permetin laminimització dels impactes de les aigües pluvials sobre els sistemes de sanejament.- En urbanitzacions, polígons industrials, desenvolupaments urbans o infraestructuresexistents legalment, l'Administració hidràulica pot autoritzar els sondejos d'injecció depluvials imposant les condicions necessàries per a garantir que en aquesta injecció nos'introdueixen substàncies susceptibles de contaminar l'aqüífer i, com a mínim, lainstal·lació de tancs de decantació de sòlids i separadors d'hidrocarburs en el seu cas.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

c) .- Comptadors d'aigua i fontaneria de baix consum.

- Els nous edificis d'oficines, hotels i altres edificis d'ús públic han d'instal·lar,obligatòriament, temporitzadors a les aixetes o aixetes electròniques en què l'obertura itancament es realitza mitjançant sensors de presència o altres sistemes que permetin unestalvi equivalent d'aigua.- Les edificacions assenyalades anteriorment existents amb anterioritat a l'entrada en vigordel PHIB en què es realitzi una reforma o rehabilitació que afecti la fontaneria, haurand'implantar, preceptivament, fontaneria de baix consum.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

d) .- Foment de l'ús de recursos hídrics alternatius en el planejament urbanístic.

D'acord amb l'article 89 del PHIB, el planejament incorpora a l'article 5.9.02 de la normativaurbanística mesures per a la utilització de recursos hídrics alternatius, establint sistemes decaptació, emmagatzematge i tractament de les aigües pluvials en els edificis, vies urbanes,aparcaments , usos agrícoles, camps i pistes esportius, especialment els de caràcterpúblic.

e) .- Nous desenvolupaments urbans.

Tot nou desenvolupament urbà parcial o total, normes subsidiàries, plans generalsd'ordenació urbana, així com altres instruments d'ordenació o planificació territorial queimpliquin un increment de població, necessitaran d'informe vinculant de l'Administracióhidràulica sobre suficiència de recursos i de sanejament.

Amb aquesta finalitat els documents de planejament o projectes que suportin aquestesactuacions han de justificar el creixement previst; les fonts disponibles o previstes derecurs; les infraestructures de subministrament, distribució, sanejament i depuració; i elpressupost i finançament, que anirà a càrrec del promotor.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

7. Protecció de les aigües.

D'acord amb l'article 100 del PHIB, el planejament ha incorporat les limitacions per a usos i

activitats en els perímetres de protecció de les següents zones i elements:

- Pous o captacions de proveïment a poblacions.- Masses d'aigua subterrània en risc de no assolir el bon estat quantitatiu o químic- Masses d'aigua superficial susceptibles d'aprofitament o que l'estat de la seva qualitatquímica o ecològica estigui o pugui estar en risc de degradació.

Transitòriament, en els perímetres de protecció de captacions de proveïment a poblacions ifins que l'Administració hidràulica aprovi la delimitació dels perímetres de protecció de lescaptacions d'abastament, són aplicables les limitacions següents:

a) .- Zona 0 (restricció absoluta) que es fixa en un radi de 10 metres al voltant de l'eix delpou. En aquesta zona, que haurà de tancar mitjançant un recinte tancat, es prohibeixqualsevol ús, excepte els relacionats amb el manteniment i operació de la captació.

El titular, o el concessionari de l'explotació del servei, han de vetllar pel manteniment de latanca i ha de complir les normes de control sanitari establertes a la reglamentació tècnica isanitària vigent.

b) .- Zona I (restricció màxima) que s'estableix en un radi de 250 metres al voltant de l'eixdel pou. Dins d'aquesta àrea queden prohibits els següents usos i activitats:

- Emmagatzematge i tractament de residus sòlids.- Emmagatzematge, transport i tractament d'hidrocarburs, líquids i sòlids inflamables,productes químics i farmacèutics, productes radioactius.- Injecció de residus i substàncies contaminants.- Sondejos petrolífers.- Enterrament de cadàvers d'animals.- Estacions de servei.

Els usos i activitats que es relacionen a continuació podran ser autoritzats, sense perjudicide les autoritzacions sectorials preceptives, sempre que es demostri que no produeixenefectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

- Emmagatzematge, transport i tractament d'aigües residuals.- Granges. S'entén per granja qualsevol explotació ramadera que superi les 80 UBM(unitats de bestiar major)- Pous i sondejos.- Excavacions.- Sondejos geotècnics.- Indústries potencialment contaminants (adobs, ceràmiques, bugaderies, etc.)- Pedreres, mines i extraccions d'àrids.- Fosses sèptiques i cementiris.- Dipòsits i distribució de fertilitzants i plaguicides.- Reg amb aigües regenerades.- Indústries alimentàries i escorxadors.- Acampada i zones de bany.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s'entenen permeses.

c) .- Zona II (restricció moderada) que s'estableix provisionalment en una corona circularcompresa entre els 250 i els 1.000 metres al voltant de l'eix del pou.

Dins de l'àrea delimitada sota aquesta designació, es prohibeix expressament la injeccióde residus i substàncies contaminants en el subsòl, i l'emmagatzematge, transport i

tractament de productes radioactius.

Els usos i activitats que es relacionen a continuació podran ser autoritzats sempre que esdemostri que no produeixen efectes ambientals nocius sobre el domini públic hidràulic:

- Els abocadors de residus sòlids i semisòlids de qualsevol naturalesa, fins i tot els inerts.- Emmagatzematge, transport i tractament d'aigües residuals.- Activitats insalubres, nocives i perilloses sense mesures correctores específiques perprevenir el risc de contaminació al DPH, si escau.

Les activitats no incloses en els apartats anteriors s'entenen permeses.

Les activitats existents abans de l'aprovació definitiva del Pla Hidrològic de les Illes Balearsaprovat pel Reial Decret 378/2001, de 6 d'abril, s'entenen autoritzades, en aplicació directadel PHIB, sense perjudici que el titular estableixi les mesures correctores oportunes , siescau.

Aquestes condicions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovació inicial.

8. Protecció de les zones humides.

Les zones humides es classifiquen en zones humides, basses temporals d'interès científic,masses d'aigua càrstiques i zones humides artificials. El PHIB delimita dos tipus de zoneshumides:

- Aiguamoll actual: extensions d'aiguamolls, pantans, i torberes, o superfícies cobertesd'aigües, siguin aquestes de règim natural o artificial, permanents o temporals, estancadeso corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions d'aigua marina la profunditaten marea baixa no excedeixi els sis metres.- Aiguamoll farcit: constituït per l'àrea d'antic aiguamoll, urbanitzat o farcit.

Es considera d'interès públic, la conservació, recuperació, millora i l'ús racional de leszones humides incloses en el Catàleg de Zones Humides que es delimiten de formatransitòria en el PHIB. No obstant això, queden exclosos els terrenys farcits ambanterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües.

En el terme municipal d'Alaior, s'han delimitat les següents zones humides:

- MEMT15: Cala en Porter- MEMT16: Prat de son Bou

9. Zones inundables.

Es consideren zones inundables els terrenys que puguin resultar inundats per nivellsteòrics que assumirien les aigües en les avingudes el període estadístic de retorn sigui de500 anys. Transitòriament i fins que no s'hagin delimitat les zones inundables, elsplanificadors i promotors urbanístics, en actuacions sobre àrees potencialment inundables,hauran d'elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents.

a) .- Usos prohibits.

Tota actuació que es realitzi en una zona inundable o en una zona potencialmentinundable requereix autorització de l'Administració hidràulica i, en funció dels resultats delsestudis hidrometeorològics i hidrològics-hidràulics necessaris, estaran prohibits els usossegüents:

- Zona de baixa probabilitat d'inundació: es prohibeixen les instal·lacions o activitatsd'emmagatzematge de substàncies contaminants relacionades en l'apartat D de l'annex 3del PHIB, llevat que compti amb les mesures preventives, suficients segons el parer del'Administració hidràulica, per garantir la no afecció al domini públic hidràulic.- Zona de probabilitat mitjana: a més del que preveu l'apartat anterior, es prohibeixen ambcaràcter general les instal·lacions destinades a serveis públics essencials o que comportinun alt nivell de risc en situacions d'avinguda.- Zona de probabilitat alta d'inundació: es prohibeixen amb caràcter general els usosprevistos en els apartats anteriors i els usos i edificacions que comportin un risc potencialde pèrdua de vides humanes.- No obstant l'anterior, l'Administració hidràulica pot imposar condicions al projecte.

b) .- Obligacions dels instruments d'ordenació territorial i urbanística:

- L'ordenació que facin dels usos del sòl no podrà incloure determinacions incompatiblesamb el contingut dels plans de gestió del risc d'inundació, i reconeixeran el caràcter ruraldels sòls en què concorrin els riscos d'inundació o d'altres accidents greus.- Els nous desenvolupaments urbanístics que suposin una impermeabilització d'unasuperfície igual o superior al 25% de la superfície de desenvolupament hauran de realitzarun estudi hidràulic que garanteixi la capacitat de desguàs aigües avall.- Es prohibeix la realització de qualsevol actuació que interrompi tant el funcionamenthidràulic com la dinàmica fluvial de la xarxa de drenatge natural del territori o que, per laseva localització o disseny, pugui actuar com a dic en el discurs de les aigües i augmentarels danys potencials causats per la inundació.- Les infraestructures lineals s'han d'incorporar en el seu disseny els passos d'aiguanecessaris per a les avingudes corresponents al tipus d'obra de què es tracti, iadequadament dimensionats per permetre la circulació de les aigües, fins i tot en lesmajors avingudes previsibles. Els plans de manteniment de les infraestructuresesmentades han d'incorporar les tasques de neteja d'aquests passos que garanteixin elseu funcionament i permetin mantenir la circulació del cabal de disseny.- L'aprovació del planejament urbà en zones inundables està subjecte a informe favorable ia la delimitació prèvia de la zona d'inundació per part de l'Administració Hidràulica.- Tots els desenvolupaments urbans, urbanitzacions, polígons industrials que representinincrement de la impermeabilització del sòl han d'estudiar i adoptar actuacions de correccióhidrològica forestal que minimitzin l'impacte derivat d'aquestes actuacions sobre lacapacitat de desguàs de les lleres.- Fins que l'Administració Hidràulica aprovi els plans de gestió del risc d'inundació, ladefinició de les zones inundables ha de fer els promotors dels instruments d'ordenacióterritorial i urbanística. Aquesta delimitació es durà a terme mitjançant el corresponentestudi hidrològic-hidràulic, que tindrà en compte el contingut de l'annex 7 del PHIB.

Aquestes obligacions s'incorporaran a la normativa urbanística en la fase d'aprovacióinicial.

1.1.3.- Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç.

La Llei 11/2014, de 15 d'octubre, de comerç, estableix les següents definicions, criteris icondicions a tenir en compte en el planejament:

1. Concepte d'establiment comercial.

a) .- Establiment comercial.

Tenen la consideració d'establiments comercials els locals i les construccions o

instal·lacions ubicats a terra de manera fixa i permanent, coberts o sense cobrir, exempts ono, exteriors o interiors d'una edificació, amb o sense aparadors, on s'exerceixenregularment activitats comercials de venda de productes a l'engròs o al detall, o deprestació de serveis d'aquesta naturalesa al públic, com també qualssevol altres recintesacotats que rebin aquella qualificació en virtut de disposició legal o reglamentària.

Els establiments comercials poden tenir caràcter individual o col·lectiu. Es considerenestabliments de caràcter col·lectiu els conformats per un conjunt d'establiments comercialsindividuals, integrats en un edifici o complex d'edificis, en un recinte o àrea comunaurbanitzada, en els quals s'exerceixen les activitats respectives de forma empresarialmentindependent, sempre que comparteixin la utilització d'elements i serveis comuns.

b) .- Botiga de conveniència.

Les botigues de conveniència són establiments que tenen les característiques següents:

- Superfície útil d'exposició i venda no superior a 500 m2.- Oberts al públic almenys 18 hores al dia.- Distribueixen la seva oferta, de manera similar, entre els productes següents: llibres,premsa i revistes, productes d'alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i productesdiversos.

c) .- Exempció de permís d'instal·lació.

Els establiments comercials amb superfície de venda inferior a 400 m2 a l'illa de Menorcaque estiguessin oberts al públic el dia 17 d'octubre de 2.006, estaran exempts, en cas queno la tinguin, d'obtenir la llicència d'instal·lació i d'obertura municipal .

La no exigibilitat del permís d'instal·lació i de la llicència d'obertura i funcionament nosuposa l'exempció del compliment de la normativa aplicable.

2. Concepte de superfície comercial útil.

S'entén per superfície útil d'exposició i venda tot l'espai accessible al públic, així coml'ocupat per mostradors, aparadors i expositors, i els espais de darrere dels taulells i altresespais destinats a la presentació, la dispensació i el cobrament dels productes. Nocomputa com a superfície de venda la destinada a aparcament situada a l'aire lliure o sotaterra, ni els llocs exteriors on no s'exposin productes per vendre'ls, ni tampoc l'espaianterior a les caixes registradores, les zones d'emmagatzematge no accessibles al públic,les de manipulació i les de serveis i d'infraestructures relacionats amb l'activitat de comerç.

3. Concepte i autorització de gran establiment comercial.

a) .- Tenen la consideració de gran establiment comercial els comerços a l'engròs o aldetall que tenguin una superfície útil per a l'exposició i la venda superior a: 400 m2 per al'illa de Menorca.

Els mercats municipals i els mercats ambulants no tenen la consideració de granestabliment comercial, encara que superin aquestes superfícies comercials.

La implantació o l'ampliació de les instal·lacions destinades a establiments del tipus granestabliment comercial requereixen expressament l'autorització autonòmica per a lainstal·lació amb caràcter previ al títol municipal habilitant.

b) .- Quan l'objecte de l'establiment sigui l'exposició i la venda de manera exclusiva

d'automòbils i vehicles de motor, de maquinària, d'equip industrial, d'embarcacions,d'aeronaus, de mobles de tot tipus, de material de construcció i de elements propis decuina i bany, tenen la consideració de gran establiment comercial els establiments al'engròs o al detall que tenguin una superfície útil per a l'exposició i la venda superior a1.500 m2 a l'illa de Menorca.

4. Centres comercials urbans.

Són aquells àmbits urbans on hi ha una agrupació representativa d'empreses comercialsque, en una àrea urbana delimitada i vinculades a través d'una entitat amb personalitatjurídica, porten a terme professionalment una estratègia conjunta de millorasocioeconòmica de l'entorn, especialment a través d'accions de promoció, gestió deserveis i dinamització econòmica.

Els centres comercials urbans s'han d'ubicar en espais urbans caracteritzats per tenir altesconcentracions de comerços i serveis, i situats en àmbits de reconeguda tradició en eldesenvolupament de la funció comercial, amb inclusió dels mercats permanents municipalscom un element actiu de la vertebració urbana. La delimitació dels centres comercialsurbans ha de respondre a criteris de tipus econòmic, comercial, turístic, social, històric,urbanístic i mediambiental.

5. Determinació de zones de gran afluència turística.

Els ajuntaments, per mitjà d'un acord motivat adoptat per Ple, podran proposar a l'òrgancompetent en matèria de comerç la declaració de zona de gran afluència turística delmunicipi.

Els establiments comercials situats en una zona que es declari de gran afluència turísticatindran plena llibertat per determinar els dies i les hores d'obertura al públic en els períodesde l'any aprovats en la declaració.

6. Afeccions al terme municipal.

D'acord amb la disposició addicional primera, seran els consells insulars els que a travésdel PTI o d'un PDS específic d'establir l'ordenació i les mesures de foment del sectorcomercial per aconseguir un desenvolupament harmoniós i coherent de l'ocupació i lautilització del sòl destinat a l'exercici d'activitats comercials.

Fins que es dugui a terme l'adaptació del PTI o, si cas, un PDS d'equipament comercial,les afeccions d'aquesta Llei són les derivades del concepte d'establiment comercial i botigade conveniència, així com de l'autorització prèvia a la llicència de l'òrgan competent per ala implantació d'un gran establiment comercial. En qualsevol cas, segons l'article 5, esprohibeix la implantació d'establiments comercials en sòl que no tingui la classificació desòl urbà i la condició de solar.

Finalment, al planejament no li correspon fixar les zones de gran afluència turística que, siescau, han de ser aprovades per acord plenari de manera justificada.

En qualsevol cas, el Pla General tindrà en compte l'aprovació inicial de 25 de gener de2016 la norma territorial cautelar per a la formulació del PDS de comerç de Menorca (BOIBnúm. 13, de 27.01.16).

1.1.4.- Llei del turisme.

1. Ordenació de l'oferta turística.

D'acord amb l'article 5 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, els municipis no adaptats al PTI han derespectar una ràtio mínima de 60 m2 de parcel·la per plaça per a nous establiments d'allotjamentturístic o ampliacions de places dels existents. No obstant això, estan exonerats d'aquesta ràtio:Les operacions de reconversió, els hotels de ciutat, d'interior, agroturismes, hotels rurals, albergs,refugis, hostals i els establiments turístics de categoria mínima 4 estrelles, oberts els 12 mesos del'any.

2. Principi d'ús exclusiu.

Els establiments turístics que assenyala l'article 26 i 31 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, senseperjudici del que disposa l'article 36, estan subjectes al principi d'ús exclusiu que no permetl'exercici de l'activitat d'allotjament turístic que suposi dos o més grups d'allotjament diferents. Noobstant això, segons l'article 32 i amb les limitacions de dimensió, ubicació i usos específics ques'estableixin reglamentàriament, són usos compatibles i secundaris amb el turístic els següents:

- Residencial (exclusivament per a personal empleat i de direcció o propietaris acollits a lamodalitat de propietat turística).- Magatzem.- Comercial.- Serveis.- Establiments públics.- Sociocultural.- Docent.- Assistencial.- Administratiu.- Esportiu.- Sanitari.- Religiós.- Recreatiu o d'entreteniment.- Centres turístics d'oci, esportius, culturals, lúdics i de turisme actiu.- Les que suposin un incentiu al turisme no estacional i de qualitat.

No suposa infracció d'aquest principi la coexistència de l'ús turístic amb qualsevol altre existentamb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 2/1999, de 24 de març.

3. Principi d'unitat d'explotació.

L'activitat turística d'allotjament està sotmesa a una única titularitat d'explotació per establiment,excepte per a les activitats corresponents a usos secundaris o compatibles amb la principal quepodran ser desenvolupades per persones o entitats diferents del titular de l'explotació.

4. Establiments d'allotjament de turisme rural.

a) .- Hotels rurals: Quan estan ubicats en edificacions construïdes abans l'1 de gener de 1940 ique disposin d'una superfície mínima de terreny de 49.000 m2 vinculada a l'activitat.

b) .- Agroturismes: Quan presten servei d'allotjament turístic en edificacions construïdes abans del'1 de gener de 1960, situades en finques amb superfície mínima de 21.000 m2 i que constitueixenuna explotació agrària, ramadera o forestal.

Els annexos, construïts abans de l'1 de gener de 2012 i situats dins la mateixa parcel·la, podendestinar-se a qualsevol tipus d'ús, inclòs el d'allotjament, per al funcionament de l'establiment deturisme rural o per a la prestació de serveis complementaris a usuaris dels serveis turístics.

D'acord amb la suspensió prevista en el Decret llei 1/2016, de 12 de gener, fins a l'aprovació de lamodificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, o fins al 31 de desembre de 2017, la llicènciad'instal·lació , obertura o funcionament de les reformes, ampliacions i nous establimentsrequereixen declaració d'interès general i estan subjectes a avaluació d'impacte ambiental.

c) .- A aquests efectes, també s'haurà de complir amb el que estableix l'article 35 de la NTT, és adir:

- L'agroturisme i l'hotel rural ha de constituir-se sobre una explotació agrària, ramadera o forestalen funcionament efectiu, segons certificat expedit per la Conselleria competent, que permeti elmanteniment del paisatge i la conservació del medi natural i rural com a requisit indispensable pera l'obtenció de llicència d'obertura.- Les edificacions i construccions existents a la finca i construïdes legalment abans de l'aprovacióinicial de la NTT o susceptibles de legalització, es podran destinar a l'ús turístic.- Es permet ampliar fins a un 50% el volum de l'edificació principal i els annexos que formin partdel conjunt tradicional de les cases destinades a l'explotació rural de la finca.- Es permet ampliar fins a un 30% el volum de la resta de les edificacions existents que hagintingut un ús diferent del d'habitatge unifamiliar.- Les obres d'ampliació de volum en les edificacions i construccions existents situades a AANP,estan prohibides.- Els canvis d'ús en edificacions existents en les diferents categories del sòl rústic per a laimplantació de les instal·lacions i establiments turístics en el medi rural, són autoritzables.- Els establiments turístics d'allotjament rural que preveu aquest article hauran de complir elssegüents requisits mínims:a) Sempre que es generin aigües residuals, les edificacions hauran de complir el que disposal'annex IV del Pla Hidrològic i, en tot cas, incloure sistemes per a la seva recollida, tractament ievacuació (fossa sèptica estanca, sistema d'oxidació total, etc. ), de manera que es garanteixi queno es produiran abocaments que puguin afectar el subsòl o les aigües subterrànies.b) S'hauran d'instal·lar necessàriament sistemes d'energies renovables que suposin com a mínimun 20% del subministrament energètic global a l'edificació. Aquest percentatge serà del 100% pera les noves dotacions en AANP.c) S'hauran de recollir les aigües pluvials en aljubs per al seu posterior aprofitament.d) S'haurà de disposar d'un dipòsit acumulador d'aigua potable no inferior a 200 l. per plaça quanel subministrament no sigui mitjançant xarxa municipal d'abastament.e) Servei de dipòsit de fems d'acord amb les normes específiques aprovades per l'ajuntament.

5. Reconversió i canvi d'ús.

La reconversió i canvi d'ús, prevista en l'article 78 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme,està suspesa pel Decret llei 1/2016, de 12 de gener, fins a l'aprovació de la modificació d'aquestallei o fins al 31 desembre 2017.

6. Inici d'activitat turística o ampliació de places.

Serà mitjançant el procediment de declaració responsable d'inici d'activitat turística o decomunicació prèvia. El nombre màxim de noves places es determinarà aplicant al nombre deplaces donades de baixa la fórmula següent:

N: Sumatori (KiX)

N: Nombre de places que s'han d'autoritzarX: Nombre de places que es donen de baixa definitiva.Valors de Ki: 2 (per a les 100 primeres places donades de baixa definitiva), 1,75 (per a lescompreses entre la 101 i la 200), 1,50 (per a les compreses entre la 201 i la 300) i 1 (per les queexcedeixin de 300).

En el supòsit d'enderroc de l'immoble i quan la parcel·la passi gratuïtament a formar part de l'espailliure públic o resulti inedificable per la seva qualificació urbanística, la propietat podrà optar per:

a) .- Beneficiar-se de la reducció de la ràtio turística en un 50%

b) .- Incrementar en un 50% el valor del coeficient Ki de la fórmula anterior.

7. Còmput del nombre de places per a nou establiments o ampliació dels existents.

a) .- Apartaments turístics: 2 places per estudi, 3 per apartament d'un dormitori i 2 places més percada dormitori.

b) .- Hotels i hotel-apartament: 2 places per habitació, podent-se computar fins al 10% del total deles habitacions com individuals i el 90% en el cas d'hotels de ciutat.

c) .- Les unitats d'allotjament amb sala d'estar han de computar com 2 places per cada bany.

d) .- No computen a aquests efectes els llits supletoris destinades a nens menors de 12 anys.

e) .- Queden exclosos del còmput anterior:

- Allotjaments de turisme rural i en habitatges comercialitzats per empreses d'estades turístiques.- Establiments a partir de 4 estrelles, els ubicats en zones aptes per a hotels de ciutat o en edificisemparats per la legislació de patrimoni que romanguin oberts com a mínim 11 mesos a l'any.- Allotjaments de turisme d'interior.- Establiments d'allotjament de 5 estrelles que disposen de 70 m2 construïts per plaça amb unmínim de 20 m2 destinats a instal·lacions complementàries al servei dels clients o 100 m2 deparcel·la per plaça.- Establiments d'allotjament de 5 estrelles i un mínim de 450 places, situats en sòl rústic, lligats aun gran equipament esportiu, recreatiu, cultural o un altre que contribueixi a ladesestacionalització.- Establiments d'allotjament de 5 estrelles de caràcter singular, elaborats per arquitectes deprestigi internacional.- Els albergs, paradors nacionals i els balnearis.

8. Locals en establiments turístics existents.

Els locals situats en establiments turístics o parcel·les vinculades, anteriors a la Llei 2/1999, de 24de març, amb accés únic i independent des de la via pública, podran mantenir la seva activitat iser objecte de canvi d'ús, així com d'obres de conservació, manteniment i reforma.

9. Establiments turístics exempts de llicència d'instal·lació, obertura i funcionament municipal.

Estan exempts de llicència d'instal·lació, obertura i funcionament municipal els establimentsturístics oberts al públic amb anterioritat a l'1 de gener de 1998 que comptin amb autoritzacióturística i presentin documentació tècnica del seu estat actual i declaració responsable d'inicid'activitat.

10. Modernització d'establiments turístics i de restauració o oci existents.

D'acord amb la disposició addicional quarta, transitòriament durant un termini de 5 anys, ambl'informe preceptiu i vinculant de l'Administració turística, determinades obres de millora delsestabliments turístics existents estan exonerades de fer els paràmetres urbanístics delplanejament.

En el cas de demolició i reconstrucció, el propietari haurà d'abonar a l'Ajuntament un 5% delpressupost d'execució material de l'obra.

Els establiments de restauració, oci, entreteniment, esportiu, cultural o lúdic podran incrementar enun 10% l'edificabilitat existents per realitzar obres d'ampliació, reforma, demolició i reconstruccionsparcials o totals.

Els establiments que hagin executat obres a l'empara d'aquesta disposició queden legalmentincorporats al planejament com edificis adequats i qualificats en la seva volumetria específica.

11. Categoria mínima dels nous establiments turístics.

La categoria mínima dels nous establiments turístics serà de 3 claus per als apartaments turístics ide 4 estrelles per als establiments hotelers, excepte els hotels de ciutat i d'interior que podran serde 3 estrelles.

12. Grans equipaments esportius, recreatius, culturals o altres en sòl rústic.

La possibilitat d'implantar grans equipaments esportius, recreatius, culturals o altres en sòl rústic ioferta complementària d'allotjament, d'acord amb el que preveu el Decret llei 1/2016, de 12 degener, està suspesa fins a l'aprovació de la modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, o fins al31 desembre 2017.

13. Règim transitori de les zones turístiques fins a l'adaptació dels PTI.

El règim transitori previst en la disposició transitòria quarta queda desplaçat per la regulació de laNTT.

14. Afeccions al terme municipal.

a) .- Les derivades de l'ordenació de l'oferta turística, mitjançant la determinació d'una ràtiomínima de 60 m2 de superfície de parcel·la per plaça per als nous establiments d'allotjamentturístic o ampliacions de places dels existents i de la delimitació de les zones aptes per als usosturístics i usos interrelacionats.

b) .- La incorporació a la normativa de:

- Els principis d'ús exclusiu i unitat d'explotació.- La regulació relativa als establiments d'allotjament de turisme rural.- El càlcul de noves places o ampliació de les existents i sistema de còmput de les mateixes, aixícom la definició de la categoria mínima dels nous establiments turístics.- La regulació relativa a locals situats en establiments turístics existents.

c) .- La incorporació de la regulació derivada de la NTT.

1.1.5.- Legislació aeroportuària.

1. Legislació aplicable.

- Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre navegació aèria, modificada per la Llei 55/1999, de 20 dedesembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social i per la Llei 25/2009, de 22 dedesembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés ales activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308, de 23.12.09).- Llei 21/2003, de 7 de juliol, de seguretat aèria (BOE núm. 162, de 08.07.03).

- Article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordresocial (BOE núm. 315, de 31.12.96).- Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques (BOE núm. 69, de 21.03.72),modificat pel Decret 2490/1974, de 9 d'agost (BOE núm. 218, de 11.09.74), pel Reial Decret1541/2003, de 5 de desembre (BOE núm. 303, de 19.12.03), i pel Reial decret 1189/2011, de 19d'agost (BOE núm. 204, de 25.08.11).- Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, d'ordenació dels aeroports d'interès general i la sevazona de servei (BOE núm. 292, de 07.12.98), modificat pel Reial decret 1189/2011, de 19 d'agost(BOE núm. 204, de 25.08.11).- Ordre FOM / 926/2005, de 21 de març, per la qual es revisen les empremtes de soroll delsaeroports d'interès general i resta de normativa de desenvolupament.- Ordre FOM / 3415/2010, de 29 de novembre, per la qual s'aprova el Pla Director de l'Aeroport deMenorca.

2. Afeccions al terme municipal.

- El municipi es troba afectat per les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Menorca.- Les construccions i instal·lacions, així com qualsevol altra actuació, inclosos tots els seuselements (antenes, parallamps, xemeneies, equips d'aire condicionat, caixes d'ascensors, cartells,remats decoratius, i qualsevol altre afegit sobre aquestes construccions), així com els mitjansmecànics necessaris per a la seva construcció (grues i similars), modificacions del terreny oobjectes fixos (pals, antenes, aerogeneradors incloses les seves pales, cartells i similars) i el gàlibde viari o via fèrria, no poden vulnerar les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Menorca , quevénen representades en els plànols de servituds aeronàutiques.- A les zones on el mateix terreny vulnera les servituds aeronàutiques o es troba pròxim a lessuperfícies limitadores d'aquestes servituds no es permetran noves construccions, instal·lacions,modificació del terreny o objectes fixos (pals, antenes, cartells, aerogeneradors i similars), niaugmentar en altura les ja existents si es pot produir vulneració de les servituds aeronàutiques.Excepcionalment, d'acord amb els articles 7 i 9 del Decret 584/1972, de 24 de febrer, podran serautoritzades les construccions o instal·lacions que superin els límits establerts per les esmentadesservituds aeronàutiques quan es presentin estudis aeronàutics o estudis d'apantallament queacreditin, a judici de l'Agència Estatal de seguretat Aèria, que no es compromet la seguretat, niqueda afectada de manera significativa la regularitat de les operacions de les aeronaus o bé quequedin apantallatats.- Prèviament a la llicència, les construccions i instal·lacions anteriorment assenyalades ques'emplacen en terrenys afectats per les servituds aeronàutiques requeriran resolució favorable del'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).- Així mateix es complirà el que estableix l'article 36 de la NTT.

1.2.- Justificació del compliment dels PDS.

1.2.1.- Pla director sectorial de carreteres.

El PDS de carreteres de les Illes Balears s'aprova definitivament mitjançant el Decret 87/1998, de16 d'octubre (BOCAIB n. 135, de 22.10.98), amb l'objecte de regular el planejament, protecció,execució i gestió del sistema general de carreteres de les Illes Balears.

1. Vinculació del planejament urbanístic municipal.

a) .- S'han de recollir les franges de terreny incloses en els plànols de zones de reserva vial.

b) .- Per a les carreteres no incloses en l'anterior document, les reserves es referiran als elementssegüents, amb l'amplada de franja de terreny que s'indiquen:

- Noves carreteres de 2 carrils: 75 metres.

- Noves vies de 4 o més carrils: 150 metres.- Duplicacions de calçada: 100 metres.- Condicionaments: 50 metres.- Noves variants de 2 carrils: 75 metres.- Duplicacions de calçada a variants existents: 100 metres.- Noves variants de 4 carrils: 150 metres.

c) .- A la resta de xarxes viàries, la franja de reserva es podrà reduir a 25 metres.

d) .- Les franges de reserva viaria, es podran ampliar en els enllaços i interseccions de formaconvenient per atendre les necessitats de traçat.

2. Zones de protecció de carreteres.

Seran les definides en aquest Pla general com a zones de protecció territorial (APT) encompliment de l'article 19 de les DOT i del PTI. Consisteixen en la franja compresa entre dueslínies longitudinals paral·leles a les arestes d'explanació de les carreteres, exceptuant quan estracti de travessies, d'acord amb el que disposa la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de lesIlles Balears, ia una distància d'aquestes de:

- 25 metres per a les carreteres de quatre o més carrils.- 18 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes primàries o secundàries.- 8 metres per a les carreteres de dos carrils de les xarxes local o rural.

3. Desenvolupament del pla de carreteres.

No és troba pendent de desenvolupament cap nova carretera que afecti al municipi, senseperjudici de l'ampliació de la carretera de connexió entre Maó i Alaior que es troba en execució.

1.2.2.- Pla director sectorial de pedreres.

La revisió del Pla director sectorial (PDS) de pedreres de les Illes Balears, Decret 61/1999, de 28de maig (BOCAIB n. 73, de 05.06.99), estableix que el seu objectiu és regular el planejament, lagestió i la restauració de les pedreres de forma que ocasionin el menor impacte mediambientalpossible.

1. Catàleg de pedreres actives.

a) .- Incorporades al PDS de pedreres.

Les pedreres que figuren a l'annex I i II: Pedreres incorporades al PDS de pedreres i que estroben actives són:

- Sa Moleta (núm. D'ordre: 1, núm. D'autor: 122). Alta des de l'any 1962. Fora de AEP.

D'acord amb l'article 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre de mesures tributàries iadministratives (BOIB núm. 196, de 31.12.05) es declara l'interès general a efectes urbanístics deles pedreres que l'1 de gener de 2.006 figuren incloses en l'annex II del Decret 61/1999, de 28 demaig, de revisió del PDS de pedreres.

b) .- En tramitació del PDS de pedreres.

Les pedreres que figuren a l'annex III: Pedreres en tramitació del PDS de pedreres i que es trobenactives són:

- Loreto (núm. D'ordre: 1, núm. D'autor: 211). Alta des de l'any 1960. Fora de AEP.- Llimpet (núm. D'ordre: 2, núm. D'autor: 105). Alta des de l'any 1965. Fora de AEP.- Santa Bàrbara (núm. D'ordre: 3, núm. D'autor: 18). Alta des de l'any 1965. Fora de AEP.- Segui (núm. D'ordre: 4, núm. D'autor: 157). Alta des de l'any 1960. Fora de AEP.- S'Olivera (núm. D'ordre: 5, núm. D'autor: 397). Alta des de l'any 1983. Fora de AEP.

c) .- No han tramitat l'adaptació al PDS de pedreres.

Les pedreres que figuren a l'annex IV: Pedreres que no han tramitat el PDS de pedreres i que estroben actives són:

- Cap.

2. Catàleg de pedreres inactives.

a) .- Les pedreres inactives, explotacions de baixa amb numeració antiga, es recullen en l'annex Vdel PDS de pedreres:

- Borrasus Vell (núm. D'ordre: 1, núm. D'autor: 378). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de calcària.- Biniguarda Nou (núm. D'ordre: 2, núm. D'autor: 960). Baixa des de l'any 1965. Pedrera decalcària.- Binixabó (núm. D'ordre: 3, núm. D'autor: 382). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de gres.- Llimpas (núm. D'ordre: 4, núm. D'autor: 970). Baixa des de l'any 1965. Pedrera de calcària.- Llucalary Nou (núm. D'ordre: 5, núm. D'autor: 962). Baixa des de l'any 1965. Pedrera de gres.- Rafal Rubi (núm. D'ordre: 6, núm. D'autor: 379). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de calcària.- Sa Mola (núm. D'ordre: 7, núm. D'autor: 383). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de gres.- Santa Ponça (núm. D'ordre: 8, núm. D'autor: 384). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de gres.- Son Bou (núm. D'ordre: 9, núm. D'autor: 381). Baixa des de l'any 1955. Pedrera de gres.- Santa Mariana (núm. D'ordre: 10, núm. D'autor: 380). Baixa des de l'any 1955. Pedrera decalcària.- Santa Ponça (núm. D'ordre: 11, núm. D'autor: 1062). Baixa des de l'any 1962. Pedrera de gres.

b) .- Les pedreres inactives, explotacions de baixa amb numeració actual, es recullen a l'annex Vdel PDS de pedreres:

- Llimpa (núm. D'ordre: 2, núm. D'autor: 431). Baixa des de l'any 1990. Pedrera de calcària.

3. Catàleg de pedreres d'interès etnològic.

Les pedreres d'interès etnològic que es recullen a l'annex VII del PDS de pedreres són lessegüents:

a) .- Prehistòriques:

- Taula de Torralba d'en Salort.- Torre d'en Galmés.

b) .- No prehistòriques:

- Binixabó.- Llucalari.

1.2.3.- Pla director sectorial per a la gestió de residus.

El 26 de juny de 2006 (BOIB núm. 109, de 03.08.06) es va aprovar el PDS per a la gestió dels

residus no perillosos de Menorca i el 28 de maig de 2012 (BOIB núm. 91, de 23.06.12) la sevamodificació. Aquest PDS va finalitzar el seu àmbit temporal el 2012 sense que fins a la data s'hagiactualitzat.

El PDS és d'aplicació a la gestió dels residus següents:

- Residus urbans produïts com a conseqüència de les activitats i les situacions següents:domiciliàries; comercials i de serveis; sanitàries i clíniques, hospitals i ambulatoris; neteja viària,zones verdes i recreatives.- Residus d'envasos, que són una fracció dels residus definits a l'epígraf anterior, els quals estaninclosos en el PDS sense perjudici del que estableix la disposició addicional segona del mateix.- Fangs de les estacions depuradores d'aigües residuals urbanes, sempre que no tinguincomponents perillosos.- Residus sanitaris de grup II.- Animals morts, restes d'origen animal i materials específics de risc (MER).- Residus de construcció i demolició.- Residus voluminosos (inclosos els "palets").- Pneumàtics usats.- Plàstics agrícoles.

La dotació d'instal·lacions que permeten la recollida selectiva de residus dóna servei a Alaiormitjançant una instal·lació tipus A. Aquesta instal·lació és existent, així com la planta de RCD.

El PDS ha previst la construcció d'una estació de transferència per a l'illa a Ciutadella

Aquestes instal·lacions que afecten el municipi d'Alaior s'incorporen a la planimetria com asistemes generals. A més, la normativa urbanística relativa a l'aprovació inicial d'incorporar lesprescripcions que estableix l'esmentat PDS.

1.2.4.- Pla director sectorial energètic.

La revisió del PDS energètic de les Illes Balears s'aprova mitjançant el Decret 96/2005, de 23 desetembre (BOIB núm. 143, de 27.09.05 i correcció d'errors en el BOIB núm. 170, de 12.11.05) i laseva modificació mitjançant el Decret 33/2015, de 15 de maig (BOIB núm. 73, de 16.05.15)

Té per objecte establir les condicions d'índole territorial i ambiental que permetin assegurar elproveïment energètic en les condicions ambientals i econòmiques més avantatjoses possibles,tenint en compte consideracions relacionades amb la millora de l'eficiència energètica, lapotenciació de recursos energètics autòctons, de les energies renovables i l'estalvi energètic, ladiversificació de les fonts de proveïment, la comptabilització del desenvolupament econòmic isocial amb la preservació del medi ambient i la planificació de les instal·lacions de producció i derecepció d'energia, de les interconnexions energètiques amb les xarxes peninsulars, de lesinterconnexions interinsulars i de les xarxes insulars de transport d'energia.

1. Potenciació de l'eficiència energètica i energies renovables.

Estableix la necessitat d'articulació de programes i estratègies d'estalvi i eficiència energèticamitjançant els següents plans:

- Pla d'impuls d'energies renovables (PIER).- Pla d'eficiència energètica (PEE).

Determina la necessitat de foment per a les administracions públiques de mesures de limitació dela demanda energètica mitjançant l'aplicació de:

- El codi tècnic de l'edificació (CTE).- El Reglament d'instal·lacions tèrmiques dels edificis (RITE).- La certificació energètica d'edificis.

2. Diversificació de les fonts de proveïment.

- El PDS estableix el gas natural com a combustible necessari assenyalant que el seu abastaments'ha de dur a terme mitjançant un gasoducte, en part submarí i en part terrestre, que connectarà laxarxa peninsular amb la de les illes d'Eivissa i de Mallorca i, en un futur , amb la de Menorca.- Considera necessària la interconnexió elèctrica entre les illes i la península, la interconnexióelèctrica entre Mallorca i Eivissa, una nova interconnexió entre Eivissa i Formentera i, en un futur,el reforç o substitució de l'actual interconnexió amb l'illa de Menorca.- Descarta la generació d'electricitat mitjançant energia nuclear i, excepte per raons excepcionals,la derivada de l'ús de lignits autòctons.- Limita l'ús de les derivades del carbó d'importació a les instal·lacions existents.

3. Emmagatzematge i transport de combustibles derivats del petroli.

- Considera suficients les instal·lacions a l'illa de Mallorca.- Considera insuficients les de l'illa de Menorca proposant com a punt de descàrrega l'estaciónaval i en un futur la de la Mola. Així com l'ampliació de les instal·lacions de l'aeroport i laconstrucció d'un poliducte fins a elles.- Considera que ha de modificar el punt de recepció a l'illa d'Eivissa al dic de Botafoc i transportar-se mitjançant poliducte a les instal·lacions d'emmagatzematge actuals.

4. Limitacions territorials per a la generació elèctrica.

- S'estableix l'emplaçament de Cas Tresorer com a àmbit per a implantació de noves plantes.- Es suprimeixen les centrals de Son Molines i Sant Joan de Déu.- Es preveu la renovació les plantes d'Es Murterar, Son Reus, Maó, Eivissa i Formentera, senseincrementar els àmbits actualment ocupats.- Estableix prescripcions per a la generació eòlica, l'aprofitament energètic dels residus i lacogeneració.

5. Limitacions territorials per al transport d'energia elèctrica i combustible.

- Es determina la contemplació de les xarxes i centres en la definició de l'ordenació territorial.- S'assenyalen els criteris per a les actuacions en les xarxes de transport d'energia elèctrica,definint les previstes en el seu programa.- Es determina la necessitat o no de soterrament de línies en funció del seu nivell de tensió.- Es determina el traçat de gasoductes i poliductes.

6. Resum de les actuacions contemplades pel PDS.

- Annex A: Actuacions per a l'abastament energètic.- Annex B: Supressió d'emplaçaments de generació elèctrica.- Annex C: Zones declarades de producció d'energia elèctrica en règim ordinari i de proveïment decombustibles derivats del petroli.- Annex D: Actuacions en transport d'energia elèctrica.- Annex I: Actuacions en transport de gas natural.

7. Afeccions al terme municipal.

a) .- Les derivades de l'aplicació de les disposicions del PDS relatives als programes d'estalvi ieficiència energètica i a les mesures de limitació de la demanda energètica.

b) .- Les derivades dels criteris que el PDS defineix pel que fa a les limitacions territorials de lesxarxes de transport i distribució d'elèctrica.

c) .- En els annexos del PDS es contemplen les següents actuacions en infraestructures ubicadeso previstes en el terme municipal, que suposen una afecció de caràcter específic:

- Annex D (Actuacions en transport d'energia elèctrica): No consten.- Annex I (Actuacions en transport de gas natural. Xarxa insular de gasoductes): No consta.

El planejament general, segons el que assenyala anteriorment, incorpora en la documentaciógràfica les determinacions del PDS energètic i en les normes urbanístiques del documentd'aprovació inicial s'incorporarà:

- L'informe previ per a les actuacions en zona de servitud de línies de AT.- El compliment del RITE.- Les condicions del subministrament elèctric segons el PDS.- El foment de les instal·lacions destinades al millor aprofitament de les energies renovables i lesdeterminacions contingudes en el Codi tècnic de l'edificació.

El municipi compta amb un dèficit de subministrament elèctric per a nous desenvolupamentsurbanístics i, encara que això no es trobi expressament previst en el PDS energètic, el documentde planificació per al període 2012-2020 del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha previstreforçar l'evacuació de la generació mitjançant un segon eix Ciutadella-Maó de 132 kV ambentrada a Alaior, així com la construcció a Alaior d'una nova subestació de 132 kV, és a dir:

1.2.5.- Pla director sectorial de telecomunicacions.

El Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears, definitivament aprovatmitjançant el Decret 22/2006, de 10 març, té per objecte l'ordenació de les infraestructures iequipaments de telecomunicacions en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma i la promoció del'ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, amb aquesta finalitat:

- Defineix en el seu text articulat el règim urbanístic de les infraestructures de telecomunicacions,la regulació dels sistemes telemàtics de les administracions públiques i les normes per al fomentde les tecnologies de la informació i de les comunicacions.- En el seu apèndix inclou l'anàlisi de la situació de les infraestructures i serveis detelecomunicacions i diagnòstic sobre necessitats en la matèria.

En el cas de Menorca cal tenir en compte, a més, el pla especial de telefonia mòbil, aprovat el 25de novembre de 2002 (BOIB núm. 39, de 25.03.03).

1. Xarxes públiques de comunicacions.

- La seva implantació es regirà per allò que s'ha disposat en la Llei 9/2014, de 9 de maig, detelecomunicacions, per la normativa urbanística i per les normes tributàries, mediambientals o desalut pública que siguin aplicables.- Per al seu establiment, els operadors tindran dret a l'ocupació del domini públic i també de lapropietat privada quan resulti estrictament necessari.- L'ocupació es regirà per la normativa específica sobre gestió i protecció dels béns demanials i lalegislació autonòmica i resta de normativa específica en matèria de medi ambient, salut pública,ordenació urbana i territorial i tributació per ocupació del domini públic.

2. Planificació de les infraestructures.

- Mesures per al foment i coordinació del desplegament de les infraestructures detelecomunicacions de manera que es minimitzi el seu impacte sobre el medi urbà i els espaisnaturals.- El règim jurídic del desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques, inclòsl'ús compartit de les infraestructures.- El règim urbanístic general de les infraestructures de telecomunicacions.- Els règims urbanístics especials aplicables a les infraestructures de telecomunicacions al sòlrústic, en àrees d'especial protecció i en àrees historicoartístics.

3. Vinculació, determinacions i competències del planejament urbanístic.

a) .- Vinculació.

Les determinacions del Pla són vinculants per als instruments de planejament urbanístic municipalen tots aquells aspectes en què siguin predominants els interessos públics de caràctersupramunicipal i es desenvoluparan mitjançant:

- Plans especials d'instal·lació de xarxes i serveis de telecomunicacions de caràcter suprainsular.- Plans especials de caràcter insular o municipal que podran tenir com a objectius, entre altres, elsoterrament d'esteses aèries; l'eliminació d'instal·lacions obsoletes, insegures o inactives; lasimplificació del traçat; la modificació de les característiques de les infraestructures o la sevaampliació per a permetre el desplegament de les telecomunicacions de banda ampla.- Les modalitats d'implantació en sòl rústic que el PDS preveu.

b) .- Determinacions.

- Els instruments de planejament han de contenir previsions per a la realització, com a part delprocés urbanitzador, de les canalitzacions i galeries necessàries per a xarxes detelecomunicacions que s'integraran al domini públic municipal.- En el procediment d'elaboració dels instruments de planejament, els Ajuntaments haurand'efectuar consulta a la Conselleria competent en matèria de telecomunicacions. A més, d'acordamb l'article 35 de la Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, quan s'afecti eldesplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques, demanar l'informepreceptiu i vinculant del Ministeri d'Industrial, Energia i Turisme.- Sempre que sigui possible, les canalitzacions o galeries de domini públic es planificaran demanera que puguin utilitzar-se també per als restants serveis urbanístics que s'hagin de proveir,així com per al soterrament d'esteses aèries preexistents.- Els Ajuntaments elaboraran i mantindran al dia un inventari de les infraestructures detelecomunicacions susceptibles d'ús compartit en el terme municipal.

c) .- Competències.

Prèvia consulta amb la Conselleria competent en matèria de telecomunicacions, els instrumentsde planejament podran establir criteris urbanístics que permetin determinar zones i edificacions

saturades, en què no puguin autoritzar noves infraestructures.

Les limitacions que dels esmentats criteris es derivin, hauran de ser proporcionades a l'interèspúblic que la seva la salvaguarda es pretengui, i no podran implicar restriccions absolutes, s'hand'ajustar al que sigui estrictament necessari i podran aixecar-se si els operadors interessats escomprometen a reduir les condicions de saturació a la zona o edifici de què es tracti.

4. Emplaçaments preferents per a la ubicació d'elements de les xarxes.

- Les infraestructures preexistents de telecomunicacions, sempre que no es trobin forad'ordenació, mitjançant l'aplicació del règim d'utilització compartida.- Les instal·lacions publicitàries, sempre que no es disminueixi el seu grau d'integració en elpaisatge urbà.- Les construccions industrials o comercials que facilitin el seu camuflatge o emmascarament.

5. Llicències d'instal·lació, d'obres, d'obertura i funcionament.

a) .- L'establiment i posada en funcionament de xarxes de comunicacions electròniques requeriràla prèvia obtenció de les corresponents llicències d'instal·lació, d'obres, i d'obertura i funcionamentque, quan es tracti de xarxes radioelèctriques, hauran d'anar precedides de l'aprovació delcorresponent Projecte d'Implantació per la Conselleria competent en matèria detelecomunicacions.

b) .- El Projecte d'implantació haurà de contenir la determinació de la ubicació de cada un delselements o estacions de la xarxa, justificació que la tecnologia que s'utilitza és la millor disponibleper minimitzar els impactes radioelèctrics, visuals i ambientals, i l'anàlisi sobre l'ús compartitd'infraestructures.

c) .- El Projecte s'aprovarà o denegarà exclusivament d'acord amb criteris urbanístics i d'ordenacióterritorial. L'aprovació podrà ser parcial o condicionar l'ús compartit per l'operadord'infraestructures ja existent a la construcció d'infraestructures noves que permetin aquest úscompartit.

d) .- Les llicències d'obres podran establir condicions en relació amb:

- Les possibilitats d'utilització compartida.- La minimització de l'impacte visual de les instal·lacions, sense que cap cas pugui autoritzarantenes en balcons o finestres o que no s'integrin visualment en el pla de la façana, ni antenesparabòliques a les façanes dels edificis.- El respecte del que disposa l'article 31 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, a les instal·lacionsque afectin béns integrants del patrimoni històric de les Illes Balears.

6. Instal·lació de xarxes en sòl rústic i en àrees historicoambientals.

6.1. Instal·lació de xarxes en sòl rústic.

Les activitats vinculades amb les infraestructures de telecomunicacions es consideraran activitatsrelacionades amb les infraestructures públiques en el sentit de l'article 24.1 de la Llei 6/1997, de 8de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears, encara que no siguin promogudes per una Administraciópública.

Perquè siguin ús admès hauran d'estar previstes en els instruments de planejament general o enels instruments d'ordenació territorial, incloent-hi el PDS i els que s'aprovin en el seudesenvolupament. En els altres casos, haurà de ser objecte de declaració d'interès general ambl'informe previ de la conselleria competent en matèria de telecomunicacions sobre el seu caràcter

d'instal·lació insular o suprainsular.

Les estacions radioelèctriques de telefonia mòbil no es podran situar en sòl rústic i en sòl rústicprotegit a menys de 500 metres i 1.000 metres, respectivament, de la distància longitudinal d'unaaltra estació radioelèctrica de telefonia mòbil situada en sòl rústic, excepte en el cas que l'estacióde la qual es tracti es trobi en règim d'ús compartit o existeixin raons d'impossibilitat tècnica. Enqualsevol cas, les esteses hauran de ser subterranis.

Pel que fa a les instal·lacions en àrees d'especial protecció, el PDS estableix el següent:

a) .- La instal·lació d'esteses aèries en ANEI i ARIP només s'autoritzarà si a la conselleriacompetent en matèria de telecomunicacions acredita la seva necessitat.

b) .- En ANEI i ARIP les infraestructures de telecomunicacions:

- No es podran situar sobre penya-segats, roques o prominències del terreny i el seu emplaçamenthaurà de triar de manera que es minimitzi l'impacte de la instal·lació i del seu accés.- En la mesura del possible, es realitzaran d'acord amb la tipologia d'edificació i els materialscaracterístics del medi rural de la zona on s'ubiquin.- No podran tenir més de dues plantes ni sobrepassar l'altura màxima de 7 metres.

c) .- En les AAPI, excepte autorització de la Comissió Insular d'Urbanisme, només s'autoritzaranestesos subterranis.

6.2.- Instal·lació de xarxes en àrees historicoambientals.

a) .- S'hauran d'ajustar a allò que s'ha assenyalat en la Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobreadequació de les xarxes d'instal·lacions a les condicions historicoambientals dels nuclis depoblació i en els plans que s'aprovin en el seu desenvolupament.

b) .- La declaració d'una zona com a àrea historicoambiental determinarà el caràcter transitori detotes les infraestructures de telecomunicacions compreses en l'àrea fins que no s'executin elscorresponents plans especials de reforma de les xarxes.

7. Afeccions al terme municipal i incorporació al planejament.

a) .- Afeccions al terme municipal.

- Desenvolupament dels Plans especials d'instal·lacions de xarxes i serveis que, en el cas deMenorca es va aprovar el 25 de novembre de 2002 (BOIB núm. 39, de 25.03.03).- L'ajust de les xarxes i instal·lacions vinculades a les xarxes públiques de comunicacions alscondicionants que el PDS assenyala.- L'obligatòria execució de les canalitzacions i galeries necessàries per a les xarxes detelecomunicacions.- La incorporació del règim d'implantació de xarxes i instal·lacions en sòl rústic que el PDS preveu.- La regulació de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per referència aallò que s'han determinat en el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructurescomunes als edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació, modificat per la Llei 9/2014, de 9de maig, de telecomunicacions.

b) .- Incorporació a les normes urbanístiques.

En el document de normes urbanístiques de la documentació relativa a l'aprovació inicials'incorporarà:

- La referència a l'ajust al PDS de les determinacions dels plans especials per a la instal·lació dexarxes i serveis de telecomunicacions.- La regulació de l'ús de les xarxes i serveis de telecomunicacions d'acord amb les determinacionsque, respecte d'aquest, el PDS estableix.- Les determinacions relatives a l'obligació de realització de les canalitzacions subterrànies per axarxes a les obres d'urbanització, ajustades a les condicions que el PDS defineix.- Les actuacions en sòl rústic relacionades amb l'ús de les infraestructures de telecomunicacionsen referència al que el PDS determina.- Les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis en referència a allò que s'hadeterminat en el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer i en el PDS.

c) .- Pla especial de telefonia mòbil de Menorca.

S'incorporen a la normativa les determinacions d'aquest PE que determina el següent:

- La subjecció a llicència de la implantació, substitució o modificació d'antenes i la implantació,modificació o eliminació de suports d'antena i d'instal·lacions auxiliars per al seu funcionament.- Les instal·lacions ubicades en sòl residencial o compatible amb la implantació d'habitatges o enedificis destinats a habitatge hauran d'observar les mesures de seguretat i protecció paisatgísticaestablertes a l'article 13.- Els operadors o, si no els propietaris, hauran de retirar a la seva costa les infraestructures detelecomunicació que siguin insegures o obsoletes, així com aquelles que ja no prestin servei.També les que presentin una situació de ruïna imminent.

1.2.6.- Pla director sectorial de transport.

El Pla director sectorial de transport de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aprovatmitjançant el Decret 41/2006, de 28 d'abril, es planteja com a objectiu bàsic l'ordenació coordinadade les diferents infraestructures del transport per tal de garantir la mobilitat de tots els ciutadans,així com fomentar l'ús del transport públic, per aconseguir una utilització més racional del vehicleprivat i tot això atenent a les determinacions que, amb caràcter general, estableix l'article 61 de laLlei 6/1999, de 3 d'abril, de les DOT.

1. Diagnòstic general del transport a les Illes Balears.

a).- Transport terrestre.

- La mobilitat de la població resident és moderada a l'illa de Mallorca i una mica més alta en les deMenorca i Eivissa però en qualsevol cas inferior a la mitjana del context espanyol.- El grau de motorització dels viatges és molt elevat (64%) amb preponderància massiva deltransport privat (88%).- La mobilitat de la població turística és molt diferent de la població resident: alta taxa de mobilitatper als vianants i del transport col·lectiu en els viatges motoritzats.- Hi ha una alta taxa de motorització: 87 vehicles / 1.000hb que passa a 524turismes / 1.000hbequivalents amb un parc de cotxes de lloguer entorn dels 50.000 vehicles a l'estiu i 28.000 al'hivern.- Agudització molt ràpida dels desequilibris modals, especialment a Mallorca, amb reducció delsviatges a peu i increment del desplaçament en vehicle privat.- Com a conseqüència de tot això, baixa taxa de seguretat del transport: 159 morts / milió hb / anyenfront de 100 a Europa, amb Menorca com l'illa més segura (-25%) i Eivissa com la més insegura(+25%) .- En el que al transport interinsular es refereix assenyala el predomini dels viatges en avió (80%)sobre els efectuats amb vaixell.- Pel que afecta la infraestructura de transport terrestre assenyala la preponderància de la xarxaviària enfront de la ferroviària, la qual cosa li dóna una importància fonamental en l'estructuració i

vertebració del territori i incideix decisivament en l'ordenació de la mobilitat interurbana.

b) .- Objectius estratègics.

- En el transport insular, aconseguir que el 25% dels viatges mecanitzats es realitzin en transportcol·lectiu, enfront del 12% actual.- En el transport interinsular, aconseguir que els serveis marítims ràpids, ben connectats amb elsmodes de transport terrestre, es converteixin en una veritable alternativa que competeixi enigualtat de condicions amb el transport aeri, i comenci a reequilibrar la seva participació en lademanda global de viatges.- De forma global, aconseguir la plena consolidació del sistema integrat de transports públics deles Illes Balears, tant en l'àmbit de relacions insulars com interinsulars.- Garantir el dret a la mobilitat individual al nombre més gran possible de persones.- Millorar l'accessibilitat dels transports públics tant en l'àmbit del transport insular com interinsular.- Incrementar la participació del transport col·lectiu en la mobilitat obligada.- Obtenir una major eficàcia econòmica i social dels recursos públics.

2. Plans sectorials.

2.1. Pla de transport regular de viatgers per carretera.

a) .- Diagnòstic general del sistema.

- La heterogeneització, estacionalitat i dualització de l'oferta.- La inadequació de freqüències, horaris i velocitats comercials.- Les deficiències en l'estructura empresarial.

b) .- Propostes.

- La definició d'un nou mapa concessional basat en les premisses d'integrar els serveis mésdeficitaris amb altres serveis que tinguin una major rendibilitat econòmica i reduir el nombre totalde concessions, per racionalitzar i simplificar l'esmentat mapa, que contempla: 5 zones aMallorca , 3 zones a Menorca i Eivissa i una zona a Formentera.- Un programa de modernització del material mòbil que redueixi l'edat de la flota, millori la sevaaccessibilitat, seguretat i confort així com la seva eficiència energètica i ecològica.- Un programa d'imatge de marca, senyalització d'aturades i informació als usuaris.- Un programa de millora de la velocitat comercial mitjançant implantació d'un sistema d'ajuda al'explotació i informació, una prioritat semafòrica i un programa de reserva de carrils bus.

c) .- El PTI regula per a Menorca en l'article 19 les normes relatives a la gestió del transportregular de viatgers per carretera.

2.2. Pla de transport ferroviari.

a) .- Diagnòstic.

- Es relacionen les noves perspectives del ferrocarril.- S'assenyala l'alta rendibilitat social de les inversions en matèria ferroviària.- Es determina que la demanda turística és clau per a la rehabilitació del medi.

b) .- Descriu la relació d'actuacions contemplades en la proposta parlamentària de 17.03.04 iproposa actuacions en matèria de millora de la seguretat i qualitat del servei prioritzant lasupressió de passos a nivell, l'ampliació i millora del material mòbil i instal·lacions, elsdesdoblaments de vies i l'electrificació de la xarxa.

c) - Efectua una anàlisi de les característiques dels diferents corredors estudiats en cada illa iinclou les propostes resultants de l'anàlisi efectuada.

2.3. Pla de transport interinsular.

a) .- Respecte del transport marítim interinsular:

- Absència d'una veritable xarxa marítima interinsular.- Condicionaments derivats de la pràctica absència de trànsit de mercaderies interinsular que vesubstituït pel trànsit amb la península.- Condicionaments respecte d'horaris, freqüències i tarifes derivats de la primacia del trànsit rodatde mercaderies.- Noves perspectives que l'alta velocitat marítima obre en les possibilitats del trànsit interinsular.

b) .- A la vista d'allò que s'ha analitzat, cal potenciar el transport marítim com a alternativa real altransport de passatgers interinsular, per al que proposa:

- L'equiparació dels temps de recorregut entorn de la 2,5 h.- La millora de les freqüències.- La millora de les instal·lacions portuàries.- La millora de les connexions amb la xarxa de transport terrestre.- La creació d'una ruta Balear que combinaria el transport marítim i el terrestre.

c) .- Respecte del transport aeri interinsular:

- Una anàlisi de les conseqüències de la declaració com a servei públic.- Estudi de l'oferta i demanda actual.- Una sèrie de recomanacions relacionades amb la gestió dels aeroports i la relació de l'activitataeronàutica amb el REB

d) .- Proposant mesures orientades al desenvolupament de les activitats aeronàutiques iassociades mitjançant l'aplicació de mesures relacionades amb:

- La identificació de necessitats i plantejament de noves activitats.- L'impuls del campus aeronàutic i redacció d'un pla de necessitats formatives del sector.- El seguiment i millora del desenvolupament de l'aviació general i especial.- L'estudi de les alternatives de transport aeri a Formentera.- El suport per a la construcció d'heliports no localitzats als aeroports.- El foment dels serveis d'operacions i serveis de manteniment.

2.4. Pla d'intermodal.

S'analitza el paper del transport amb bicicleta dins de la cadena modal contemplant la creació dela xarxa cicloturística i es ressalta la descoordinació horària, absència d'intercanviadors i depolítica tarifària actualment existents. També s'analitzen les disfuncions dels medis terrestresrespecte de les terminals del transport marítim i aeri i es proposen les línies d'actuació en matèriad'integració tarifària i es ressenyen les actuacions intermodals contemplades en el Pla de transportregular de viatgers per carretera.

El Pla inclou apartat específic relatiu a la millora de l'accessibilitat del transport col·lectiu en què esaplicable a les estacions de ferrocarril, parades d'autobús i vehicles.

Finalment el Pla estableix per a la seva gestió la creació dels Consorcis Insulars de Transport ianalitza les possibilitats dels contractes amb els operadors del transport: contractes programa icontractes de gestió interessada i conté valoració econòmica de les actuacions previstes en el seu

període de vigència 2.005 2012 que es distribueixen en:

- Una inversió de 82.257.895 euros per al desplegament del Pla de transport regular de viatgersper carretera i de Pla d'intermodal.- Una inversió 1802655681 euros per al Pla de transport ferroviari.

3. Afeccions al terme municipal i incorporació al planejament.

a) .- A més de les afeccions de caràcter genèric que de les seves determinacions es deriven, elPDS preveu les següents actuacions en matèria de serveis, infraestructures i instal·lacions queafecten el terme municipal:

- No consten.

b) .- El present planejament incorpora la referència a l'esmentat PDS i les seves previsions per alterme municipal.

1.3.- Justificació del compliment del PTI.

El PTI ha fixat per municipi d'Alaior les següents àrees de reconversió territorial:

- ART-04- ART-05- ART Son Vitamina Sud.- ART Cales Coves - Lloc Nou.

La ART-04 i ART-05 es troben incorporades al PGOU de 2010 com a àrees de reconversió i lesART de Son Vitamina i Cales Coves - Lloc Nou com a unitats d'actuació en sòl urbà.

El Pla General incorpora de la mateixa manera les àrees de reconversió territorial de Sant Jaume(ART-04) i Son Bou (ART-05) com a sectors urbanitzables a ART (SUB-ART) pel que requerirande l'aprovació d'un planejament de desenvolupament. Les ART de Son Vitamina Sud i de CalesCoves - Lloc Nou, d'acord amb l'article 46.3 del PTI, s'han incorporat a una UA com a zona dereordenació i per a l'establiment de criteris urbanístics d'idoneïtat i qualitat.

El PGOU es troba adaptat al PTI i la seva revisió no ha implantat un model diferent de territori, ninous creixements que no estiguessin ja previstos per la qual cosa es compleixen lesdeterminacions del mateix i de la NTT que s'incorpora en el que modifica el PTI.

1.4.- Anàlisi de les alternatives previstes.

1. Sòl urbà.

Com ja s'ha exposat anteriorment, el model de Pla General per al sòl urbà consolidat és el queestableix el PGOU del 2010 i sobre aquest tipus de sòl no s'han plantejat noves alternativesd'ordenació. L'única alternativa possible hauria estat la de fixar àrees de rehabilitació oremodelació urbana, el que no té sentit sobre un nucli urbà que no planteja problemes dedegradació.

Si bé, donat el seu estat de consolidació per l'edificació i estructura urbanística, no s'han plantejatalternatives a l'ordenació del sòl no subjecte a gestió urbanística, sobre el sòl subjecte aoperacions de gestió urbanística sense executar s'han plantejat les següents alternatives:

- Manteniment de les unitats d'actuació existents.- Classificació de les unitats d'actuació no executades com a sòl urbanitzable.

- Desclassificació de les unitats d'actuació no executades i que es troben en situació de sòl rural.

L'anàlisi i alternatives s'exposen en l'apartat 3.3 de la memòria informativa.

2. Sòl urbanitzable

El sòl urbanitzable és el resultat de la desclassificació de les unitats d'actuació en situació de rurali sobre les que han transcorregut els terminis previstos en la disposició transitòria primera de laLlei 7/2012, de 13 de juny.

A partir d'això s'han considerat tres alternatives:

- La seva desclassificació com a sòl urbanitzable i la seva classificació com a sòl rústic amb lacategoria d'àrea de transició (AT) o la que li correspongui segons la zona subjacent del PTI.- La seva classificació com a sòl urbanitzable directament ordenat (suar).- La seva classificació com a sòl urbanitzable no ordenat (SUB).

Aquelles unitats d'actuació la finalitat en el planejament vigent és completar i donar continuïtat a latrama viària ja existent o crear bosses d'aparcaments públics necessaris per al funcionament del'activitat urbana, s'han classificat com SUDO amb l'objecte de mantenir l'ordenació proposada i nodiferir la mateixa a un planejament de desenvolupament.

La classificació de SUB suposa la no subjecció a una ordenació de detall, ni a les cessionsnecessàries per a la seva classificació com SUDO, pel que es destinarà als sectors on elplanejament no pretén definir ni diferir una concreta ordenació de la trama viària ni de situació delsòl de cessió. Aquesta classificació inclou els sectors amb pla parcial aprovat que no han culminatla seva execució.

3. Sòl rústic.

El sòl rústic s'ha adaptat al PTI i al criteri de manteniment del nivell de protecció de l'ordenació delPGOU de 2010 que ja es troba adaptat a aquest.

a) .- Sòl rústic protegit:

- Àrees naturals d'alt nivell de protecció (AANP).- Àrees naturals d'especial interès (ANEI).- Àrees naturals d'interès territorial (ANIT)- Àrees d'interès paisatgístic (AIP)- Àrees de prevenció de riscos (APR)- Àrees de protecció territorial (APT)- Àrees de protecció arqueològica (APA)

Les àrees naturals d'alt nivell de protecció (AANP) comprenen les següents zones:

- Alzinars (SRP-AL)- Barrancs (SRP-BA)- Franja costanera (SRP-FC) de cent metres de línia de costa.- Illots (SRP-IL)- Formacions d'ullastres (SRP-UL)- Vegetació dunar (SRP-VD)- Zones humides (SRP-ZH)

També comprèn les següents zones:

- Cims (SRP-CI)- Penya-segats (SRP-PE)- Savinars (SRP-SI)- Marines d'Aladern (SRP-MA)- Vegetació sobre penyes litoral (SRP-LI)

En aquestes zones dins de sòl rústic protegit (AANP), d'acord amb el PGOU de 2010, s'ha previstque es promogui la conservació, la investigació i la millora dels recursos naturals.

b) .- Sòl rústic comú:

- Àrees d'interès agrari (AIA)- Àrees de transició (AT)- Règim general (RG)

Els nuclis rurals existents en el PGOU de 2010 es mantenen com a conseqüència de l'exclusió,pel Decret llei 1/2016, de 12 de gener, dels assentaments en el medi rural (AMR) com a sòl urbà.

Aquests nuclis rurals i la superfície del seu àmbit, mesura sobre cartografia digital que als efectesde la seva ordenació el Pla General difereix a un pla especial i que, si escau, podrà ajustar a larealitat Físca i geogràfica dels mateixos, són:

- Biniguarda: el seu àmbit és de 516.710 m2- Llumena: el seu àmbit és de 167.149 m2

Quadre resum de superfícies de sòl rústic el terme municipal:

Sòl rústic protegit Superfícies (Ha) Rústic comú Superfícies (Ha)

AANP SRP-AL 819,27 AIA 1.011,01

SRP-BA 2387,21 AT 187,88

SRP-FC RG 23,50

SRP-IL 0,03

SRP-UL 1.206,37

SRP-VD 25,78

SRP-ZH 93,43

SRP-CI (*)

SRP-SI (*)

SRP-PE (*)

SRP-MA (*)

SRP-LI (*)

ANEI 1.625,75

ANIT 2.269,41

AIP 1,24

APA 3,43

APR (*)

TOTAL 6.282,92

(*) Superfícies compreses en les categories anteriors

02.- DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL MODEL D'ORDENACIÓ ADOPTAT

2.1.- Classificació del sòl.

La superfície del sòl urbà del municipi, com a conseqüència de la desclassificació de les unitatsd'actuació i la seva classificació com a sòl urbanitzable, es resumeix en el següent quadrecomparatiu:nuclis PGOU 2009 PG 2015 diferències

Alaior 1.133,640 991,104 -142,536

L'Argentina 276.168 276.168 0

Son Vitamina 129.025 129.025 0

Cales Coves 59.957 59.957 0

Cala en Porter 819.053 809.088 -9.965

Son Bou, Sant Jaume,Torre Solí

788.682 788.682 000

TOTAL (m2) 3.206.525 3.054.024 -152.501

2.1.1.- Anàlisi de la capacitat teòrica màxima de població.

L'article 3 del Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de les capacitats de població en elsinstruments de planejament general i sectorial introduir un índex d'intensitat d'ús residencial iturístic a les zones de sòl urbà on aquests usos es permeten, així com realitzar un càlcul de lacapacitat residencial màxima que, en funció de la diferent zonificació, resulta de l'ordenacióproposada.

A efectes del compliment de la capacitat potencial màxima que es derivi del planejamenturbanístic i fins a l'aprovació del Reglament de la Lous a Menorca, s'ha fixat la ràtio de treshabitants / habitatge de l'article 5 del Decret 2/1996, de 16 de gener .

D'acord amb això s'ha calculat la següent capacitat teòrica màxima de població del sòl urbàresidencial del municipi:

SUMA DE POBLACIÓ TEÒRICA MÀXIMA EN SÒL URBÀ 30229

SUMA DE PLACES TURÍSTIQUES TEÒRIQUES EN SÒL URBÀ 2205

TOTAL POBLACIÓ I PLACES TURÍSTIQUES TEÒRIQUES EN SÒL URBÀ 32434

Pel que fa al sòl urbanitzable de tipus residencial i turístic, la capacitat teòrica màxima depoblació és la següent:

1. Sòl urbanitzable no ordenat (SUB):

2. Sòl urbanitzable directament ordenat (SUDO):

2.1.2.- Compliment de l'estàndard de sistemes generals d'espais lliures públics perhabitant.

La superfície destinada a sistemes generals d'espais lliures públics ha de ser en proporcióadequada a les necessitats socials actuals i previsibles i no inferiors a 5 m2 per habitantprevist en el planejament.

La superfície de sistemes generals d'espais lliures públics previstos en el planejament ésde: 433.636 m2, dels quals 310.004 m2 estan situats a la urbanització de Torre Solí i ques'obtindran per cessió lliure i gratuïta com a conseqüència de la seva adscripció al suar-01ST . La resta es troben a l'entorn del nucli d'Alaior.

Pel que fa a la superfície d'espais lliures públics considerats en el planejament com areserva per a dotacions públiques de sistemes locals en sòl urbà:

NUCLEOS PGOU 2010 PGOU 2015 DIFERÈNCIES

ALAIOR (*) 100403 66236 -34167

L'ARGENTINA 2589 2589 0

SON VITAMINA (**) 10340 2874 -7466

CALES COVES 7275 7267 -8

CALA EN PORTER (*) 52108 23021 -29087

SON BOU, SANT JAUME,TORRE SOLÍ

132445 18989 -113456

TOTAL (M2) (***) 305160 120976 -184184

(*) Per UA que es classifiquen com SUDO(**) Per ajust cartogràfic(***) Al PGOU 2010 ELP+SGEL

El municipi compleix amb l'estàndard de sistemes generals d'espais lliures públics d'acordamb la justificació següent:

- Superfície mínima: 32.434 hab. x 5 m2 / hab: 162.170 m2- Superfície proposta en el planejament: 522.203 m2 (16,10 m2 / habitant).

El creixement teòric residencial en sòl urbanitzable, computant les places turístiques, previst en elplanejament és de: 9.121 habitants. Aquest creixement, amb independència dels espais lliurespúblics de caràcter local previstos de cessió, suposarien: 32.434 hab + 9.121 hab: 41.555habitants x 5 m2 / hab: 207.775 m2 <522.203 m2 previstos en el Pla General.

2.1.3.- Compliment del Decret 105/1997, de 24 de juliol.

L'article 44.1 del Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de policiasanitària mortuòria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB n. 99, de 07.08.97)estableix que els plans generals de ordenació urbana han d'incloure, entre d'altres documentsinformatius, un estudi sobre les necessitats que en relació al servei del cementiri es podenpreveure en l'àmbit del planejament redactat. En el cas que la tramitació del Pla General incideixide manera directa o indirecta en les condicions de l'emplaçament del cementiri, un cop obtingudal'aprovació inicial, s'haurà de sol·licitar informe al respecte de la Conselleria de Salut, Família iBenestar Social.

L'actual superfície destinada a aquest ús és suficient per cobrir les necessitats actuals i les decreixement previst en el planejament ja que Alaior compta amb una superfície destinada a aquestús de: 20.601 m2

Aquest cementiri es troba en la situació descrita a l'apartat 2n de la disposició transitòria delDecret 87/2004, de 15 d'octubre, és a dir: les prescripcions de l'article 41 del Reglament no sónaplicables als cementiris existents i en funcionament, amb anterioritat a l'entrada en vigor delReglament de policia sanitària mortuòria, aprovat per Decret 105/1997, de 24 de juliol, així com lesampliacions realitzades en aquests, la ubicació sigui en un nucli urbà o en la seva proximitat.

En cas de futura ampliació dels cementiris actuals, aquesta ha de complir amb el que s'haestablert en l'esmentat Decret i amb el Decret 87/2004, de 15 d'octubre (BOIB núm. 148, de21.10.04) i especialment, en cas d'un nou cementiri, amb l'article 41, pel que fa al següentperímetre de protecció de 25 metres que només podrà classificar-se com dotacional del cementiri.

2.2.- Objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible.

Si segueix la tendència actual de creixement poblacional en els propers 10 anys no s'hauràaconseguit la població teòrica prevista en el planejament per al sòl urbà pel que haurà deconsiderar la programació del sòl urbanitzable de tipus residencial previst.

Pel que fa al sòl urbà, el Pla General, a partir de l'anàlisi del PGOU de 1994, ha establert unadelimitació que manté la del PGOU de 2010 amb deducció de les unitats d'actuació en situació derural encara no desenvolupades que es classifiquen com SUDO. Aquest sòl urbà presenta un altgrau de consolidació per l'edificació, excepte en aquelles unitats d'actuació desenvolupades i

pendents d'edificació, pel que no s'altera la seva zonificació.

El sòl urbanitzable previst es classifica com a urbanitzable no ordenat o ordenat segons els casos,amb una programació prevista d'1 o 2 quadriennis segons les necessitats de desenvolupamentavaluades i sense perjudici de poder diferir aquesta programació a més de 8 anys en funció de latendència de creixement poblacional. L'objectiu per al nucli d'Alaior és aconseguir un casc urbàhomogeni i de tipus compacte que eviti el futur consum de territori.

Aquest desenvolupament es manté doncs dins de l'objectiu urbanístic sostenible ja que parteix delmodel actual de planejament, sense proposar nous creixements, i classifica gran part de lesunitats d'actuació previstes en sòl urbà com SUDO, l'execució del qual difereix a una programacióa més llarg termini. Amb això es compleixen els objectius de l'apartat 1.a de l'article 10 del RDL2/2008, de 20 de juny, que determina el següent:

Atribuir en l'ordenació territorial i urbanística una destinació que comporti o possibiliti el pas de lasituació de sòl rural a la de sòl urbanitzat, mitjançant la urbanització, al sòl necessari per satisferles necessitats que ho justifiquin, impedir l'especulació amb ell i preservar de la urbanització a laresta del sòl rural.

En aquest sentit, l'avanç del Pla General ha proposat la següent estructura urbanística:

1. Sòl urbà.

a) .- Unitats d'actuació proposades per al 1r quadrienni:

- UA-01AL- UA-02AL- UA-04AL- UA-05AL- UA-06AL- UA-01SV- UA-03SV- UA-01CC

b) .- Unitats d'actuació proposades per al 2n quadrienni:

- UA-03AL- UA-02SV- UA-01CP

c) .- Actuacions aïllades en sòl urbà:

- AA-01: 2n quadrienni.- AA-02: 1r quadrienni.

2. Sòl urbanitzable.

a) .- Sectors urbanitzables proposats per al 1r quadrienni:

- SUB-ART-04- SUB-ART-05

- SUDO-05AL- SUDO-08AL

b) .- Sectors urbanitzables proposats per al 2n quadrienni:

- SUB-01AL- SUB-02AL- SUB-03AL- SUB-04AL- SUB-01TS

- SUDO-01AL- SUDO-02AL- SUDO-03AL.- SUDO-04AL- SUDO-06AL- SUDO-07AL- SUDO-08AL- SUDO-01CP

3. Sòl rústic:

a) .- Actuacions aïllades en sòl rústic:

- AA-03: 1r quadrienni.- AA-04: 2n quadrienni.

b) .- Sistemes generals en sòl rústic:

- SG Club hípic d'Alaior.- SG Depuradora de l'Argentina.- Existents en el PGOU de 2010 que es mantenen: EDAR, EQ-E, EQ-RE, EQ-ED, EQ-RS, EQ-EF,ELP, IS i AP.

2.3.- Diagnòstic dels dèficits de les xarxes bàsiques dels serveis existents.

Durant la redacció d'aquest avanç s'ha recaptat informació sobre les xarxes existents i lesnecessitats futures.

L'anàlisi dels dèficits de les xarxes bàsiques de servei formarà part del document relatiu al'aprovació inicial del Pla General.

2.4.- Anàlisi dels recursos disponibles.

En l'apartat 1.1.2 es justifiquen els recursos disponibles segons el PHIB per al període 2013 a2027. Quant a l'anàlisi de les xarxes disponibles i capacitats futures per absorbir la poblacióprevista en el planejament, aquest formarà part del document relatiu a l'aprovació inicial.

2.5.- Descripció i justificació de les obres.

La descripció de les obres i infraestructures previstes formaran part del document relatiu al'aprovació inicial.

2.6.- Recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar les xarxes bàsiques.

L'estimació dels recursos necessaris i la previsió o programació del finançament públic formaranpart del document relatiu a l'aprovació inicial d'acord amb l'article 39 de la LOUS.

Redactors

José Mª Mayol ComasARQUITECTEAntonio Ramis RamosARQUITECTE i ADVOCAT

MEMÒRIA SOCIAL

D'acord amb el LOUS, el Pla General haurà d'avaluar els següents apartats:

1. Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i d'habitatge social.

2. Localitzacions per a reserva d'habitatges de protecció pública i rehabilitació d'edificacions per aaquest fi.

3. Quantificació de les reserves mínimes obligatòries i previstes d'habitatges de protecció pública.

4. Mecanismes per obtenir sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut per iniciativapública.

5. Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics.

6. Necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb la previsió de nous habitatges.

Durant la redacció d'aquest avanç s'ha recaptat informació sobre l'habitatge protegit construït i lesnecessitats futures. Aquesta informació s'incorporarà a la documentació relativa a l'aprovacióinicial.

No obstant això, l'article 41 de la Lous determina que el Pla General pot exonerar de la reservaanterior quan es trobin en algun dels casos següents:

a) .- Que s'ubiquin en una zona turística per a la qual el PTI determini la seva reordenació, isempre que aquesta impliqui una reducció de l'aprofitament urbanístic respecte de l'existent ambanterioritat.

b) .- Que més del 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació s'hagi de destinar a dotacionspúbliques amb l'obligatorietat, de les persones propietàries, de cedir els terrenys gratuïtament.

c) .- Que es tracti d'àmbits d'actuació el sòl lucratiu es destini predominantment a ús residencial ila seva execució no suposi l'edificació de més de 20 habitatges.

D'altra banda la disposició transitòria setena de la Lous estableix la següent moratòria enl'aplicació de la reserva mínima de sòl per a habitatge protegit en aquelles actuacions en què:

a) .- No hagin aprovat definitivament els projectes d'equidistribució de beneficis i càrregues abansde l'entrada en vigor de la Lous.

b) .- Es justifiqui l'existència d'un percentatge en el municipi d'habitatge protegit construït i sensevendre superior al 15% dels habitatges protegits previstos o resultants del planejament, a mésd'una evident desproporció entre la reserva legalment exigible i la demanda real amb possibilitatd'accedir a aquest tipus d'habitatge.

c) .- Es aprovi definitivament l'instrument d'ordenació d'aquesta actuació abans del 28 juny 2017.

En qualsevol cas, el Pla General pot fixar zona de reserva, així com qualificar sòl per a laconstrucció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible.

En el cas d'Alaior, el Pla General definirà tot l'anterior en la documentació relativa a l'aprovacióinicial si bé s'ha obtingut l'IBAVI la següent taula de demanda d'habitatge protegit de promociópública, a partir de les sol·licituds en el període 2000- 2015, segons sexe, edat, procedència,empadronament al municipi i ingressos:

SOL·LICITANT PRINCIPAL SECUNDARI TOTAL PERCENTATGE

HOMES 20 4 24 45,00%

DONES 15 14 29 55,00%

TOTAL 35 18 53 100,00%

SOL·LICITANT PRINCIPAL SECUNDARI TOTAL PERCENTATGE

<18 anys 1 0 1 2,00%

18 a 35 anys 16 9 25 47,00%

35 a 65 anys 13 6 19 36,00%

> 65 anys 5 3 8 15,00%

TOTAL 35 18 53 100,00%

SOL·LICITANT PRINCIPAL SECUNDARI TOTAL PERCENTATGE

I. BALEARS 15 6 21 40,00%

NO I. BALEARS 20 12 32 60,00%

DESCONEGUT 0 0 0 0,00%

TOTAL 35 18 53 100,00%

SOL·LICITANT PRINCIPAL SECUNDARI TOTAL PERCENTATGE

EMPADRONAT 14 8 22 42,00%

NO EMPADRONAT 21 10 31 58,00%

DESCONEGUT 0 0 0 0,00%

TOTAL 35 18 53 100,00%

SOL·LICITANT PRINCIPAL SECUNDARI TOTAL PERCENTATGE

INGRESSOS < 6.000€ 22 13 35 66,00%

6.000 – 12.000€ 8 4 12 23,00%

12.000 – 18.000€ 5 1 6 11,00%

> 18.000€ 0 0 0 0,00%

TOTAL 35 18 53 100,00%

En tot cas, l'avanç de Pla General ha proposat les següents reserves d'habitatge sotmès aun règim que permeti fixar un preu màxim de venda o lloguer:

- En sòl urbà inclòs en UA: 97 habitatges (291 habitants).- En sòl urbanitzable (SUB): 241 habitatges (722 habitants).

Redactors

José Mª Mayol ComasARQUITECTO

Antonio Ramis RamosARQUITECTO y ABOGADO