VvanodepilarsButlletí dels Castellers de Sant Cugat

Número 20 - juny 2014

PRES

ENTA

CIÓ

www.facebook.com/castellersdesantcugat

www.twitter.com/gausacs - @gausacs

www.youtube.com/gausacs

A les xarxes

Als mitjansSecció setmanal a l’espai“Entitats” del TOT Sant Cugat

AssaigsHoraris d’assaig:Dimarts, de 20 a 22:30 hDivendres, de 20 h i fins a les 23.30 hC. de Dos de Maig – Sala Canigó (Antiga seu del Club Muntanyenc)

ContacteContacteu amb nosaltres a:www.castellersdesantcugat.catinfo@castellersdesantcugat.cat 639963937

Castellers de Sant CugatRambla de Can Mora, 11, local 208172 Sant Cugat del VallèsApartat de correus 409

Fitxa tècnicaCoordinació, disseny, correció i maquetació:Carles Angaril, Ferran Ballester, Nacho Ferrer

Col·laboracions:Bernat Alonso, Carles Angaril, Fer-ran Ballester, Oriol Bota, Víctor Bie-te, Dani Carbonell, Toni Castanyer, Ignacio Cierco, Cristina Jiménez, Marc Maymó, Sergi Masó, Anna Mayol, David Molina, Pep Ribes, Aina Serra, Toni Serra, Júlia Solé, Josep M. Tanco, Eva Tataret, Jordi Tomàs

Fotografia:Rosa Gadea, Montse Pellicer, An-toni Coll

Edita:Castellers de Sant CugatRambla de Can Mora, 808172 Sant Cugat del VallèsApartat de correus 409

Imprimeix:PixartprintingLa revista no es responsabilitza dels articles publicats.

EDITORIAL

AA

PART

AT

número 20

PRES

ENTA

CIÓ

L’any de la consolidació

A finals de 2012 ens vèiem ha-vent descarregat els dos pri-mers 2 de 8 amb folre de la nos-tra història, sent reconeguts per la nostra actuació al Concurs de Castells d’aquell any, amb un bon grapat d’aletes de 8 al sac i amb vistes a un 2013 que apuntava pletòric: ens vèiem grans. Vam començar el 2013 amb més entrebancs dels que volíem assumir i vam creure no ser grans: no trèiem els castells de 8 fins més tard del que de-sitjàvem, el 3 de 8 se’ns seguia resistint i el 2 de 8 feia que no amb el cap. Vam refer la moral amb el 3 de 8 descarregat a Valldoreix –a qui alguns la volen acusar de plaçà talismà–, i vam començar a treure castells de 8 com si ho haguéssim fet tota la vida, portant-los allà on volíem: tornàvem a veure’ns grans.

Com podem dir que som grans o no? Què delimita la “gran-desa” d’una colla? La resposta: ni idea. La mateixa colla és qui s’ho adjudica o retira en funció de la seva pròpia situació, amb les referències externes que cal-gui. No hi ha cap criteri ni cap jurat al món dels castells que ho acrediti.

El 2008 va ser un any estrany on la colla va creure’s petita, tot i haver carregat el primer 4 de 8 l’any anterior. Però va ser l’inici del canvi de tendència que es va confirmar el 2009: només es pot créixer si la colla creu en ella mateixa, siguin quins siguin els seus castells. Des del 2009, cada temporada supera l’ante-rior en qualitat i quantitat de cas-tells; des del 2011 amb el primer 4 de 8 descarregat, no hem per-dut els 8 pisos. El 2012 vam as-solir 10 castells de 8, l’any 2013 en van ser 20. Aquest any en farem més o menys, no ho sa-bem, però ens els hem fet nos-tres, perquè ens veiem colla de 8, ens creiem colla de 8. I per a nosaltres, això ja és ser grans.

Això ha costat 6 anys. Els que ens queden, els espera tota la il·lusió del món.

Nacho Ferrer

“Com podem dir que som grans o

no? Què delimita la “grandesa” d’una

colla?

Fotografia cedida per Antoni CollLázaro. 2de8f XXIV Concurs 2012.

LA VALORACIÓ DEL PRESIDENT SORTINT

LA J

UN

TA I

LA T

ÈCN

ICA

2013, unany

inoblidableSanti Casanova

2013!!! Un any inoblidable!!! El meu punt de vista és social i per a mi, tal com vaig dir a l’assem-blea, un fet molt rellevant i que considero que no és anecdòtic, és que als desplaçaments a les actuacions havíem d’anar amb dos busos i sempre plens. Hi ha hagut molta gent engrescada i això ens ha dut a aconseguir els resultats obtinguts. Ni en els mi-llors dels meus somnis m’hauria imaginat que tanta gent s’ani-maria a fer castells i ens perme-tés créixer com ho hem fet.

També és destacable la inaugu-ració del nou local social de què disposem. Sempre he conside-rat el local social un element in-dispensable per a la bona mar-xa de la colla. El que ara tenim, encara que millorable, ens pot ser de molt profit. Aprofitem-lo: ha de ser un element d’unió dels castellers i ha de servir també per captar nous membres. També m’ha agradat molt, i con-sidero que és molt positiu per a la colla, que en el procés de re-novació de càrrecs a l’última as-semblea va sortir gent disposa-da a assumir la feina, amb tota la seva responsabilitat i hores de dedicació, que han de treure temps de la seva vida per dedi-car-la a la colla. Donem-los tot el nostre suport, perquè se sen-tin recolzats i tinguin ganes de seguir amb la feina que moltes vegades no es veu i queda ama-gada i poc reconeguda. I oferim la nostra col·laboració, per peti-ta que sigui, perquè la càrrega de feina és gran, la colla està creixent, i es necessiten moltes mans. Per acabar voldria agrair infini-tament a la colla la confiança que em va donar per ocupar el càrrec de president: ha estat un honor per a mi. També vull agrair molt la feina a tota la gent que m’ha ajudat en tots aquests anys i molt especialment a tota la gent que ha participat en la direcció de la colla –han fet una feina impressionant– i, us ho ben asseguro, d’ells és el mèrit dels èxits assolits per la junta durant aquests anys. Gràcies i us desitjo un 2014 en-cara millor!

I LA JUNTALA TÈCNICA

LA VALORACIÓ DE LA PRESIDENTAnúmero 20

LA J

UN

TA I

LA T

ÈCN

ICA

Més i millor Diuen que, a la vida de les per-sones, fer 18 anys no s’oblida mai. Passes de ser un adoles-cent a convertir-te en un adult, allò que diuen fer-se gran.

Doncs això és el que li ha pas-sat als Castellers de Sant Cugat. La temporada 2014 és aquella en què la colla es fa gran: fa 18 anys.

Fa un parell de temporades que tècnicament la colla ja estava anunciant aquest esdeveni-ment. Tècnicament ens havíem fet grans. El pas als castells de vuit és l’evident resultat d’això que us vull transmetre. Més i mi-llors castells, més i millors caste-llers, més i millors actes socials a la colla. Això és el que hem estat veient durant les últimes tempo-rades.

Però aquesta temporada ens faltava donar un pas endavant: fer-nos grans en l’àmbit orga-nitzatiu. I això és precisament el que la nova junta hem proposat fer: un pas endavant.

A nivell organitzatiu, la proposta de la junta ha estat des del prin-cipi ben clara: “Volem una colla gran, participativa i plural”, i això només ho aconseguirem entre tots fent petites tasques, repar-tides entre tots, perquè no hi ha un desgast de cap casteller. Se-rem una colla gran quan acon-

seguim aquesta pluralitat amb la participació de tota la gent de la colla.

Tot i això, no volem ser trenca-dors, perquè la gestió duta a ter-me anteriorment ha estat molt bona i és el pilar sobre el qual se sustenta la nostra proposta.Seguim amb la mateixa orga-nització, pràcticament els ma-teixos càrrecs, però el fet de créixer ens ha fet veure algunes mancances que hem anat ar-rossegant des de fa temps.

Un canvi important és la dedica-ció i atenció cap als més petits de la colla, creant un equip de castellers que els cuiden, els vi-gilen, els ensenyen i els fan partí-cips en els assaigs i actuacions. És un projecte engrescador i ne-cessari. Esperem que aviat sigui real i efectiu!

Altres canvis que es proposen són purament pràctics: cal valo-rar tot allò que es fa a la colla, posar de manifest el caràcter positiu i negatiu d’allò que pre-parem, d’allò que fem i després decidir si els beneficis són bons o dolents per repensar a poste-riori si cal repetir o no les experi-ències viscudes.

Aprofitant el fantàstic local que tenim –mai hem tingut res sem-blant–, i la bona gestió que s’hi duu a terme, cal continuar tre-ballant perquè els castellers de Sant Cugat vulguin fer castells, viure amb l’entitat i per l’entitat.

Volem treballar per un objectiu comú: fer-nos cada cop més grans, creixent en tots els sen-tits: fer grans castells, fer grans castellers.

Cristina Jiménez

“Un canvi important és la dedicació i atenció cap als més petits de la colla”

I LA JUNTALA TÈCNICA

LA VALORACIÓ DELS CAPS DE COLLA

LA J

UN

TA I

LA T

ÈCN

ICA

Toni Serra i Toni Castanyer

Sí senyor!Colla de 8

El gran repte casteller estava ben definit i a la ment de tot gau-sac durant tota la passada tem-porada: havíem de demostrar i demostrar-nos que la progressió de la Colla no s’aturava, i que consolidava els reptes assolits, eixamplava la seva base de cas-tellers tècnicament i socialment i, si podia ser, fer encara un pas més. Teníem una assignatura pendent prioritària que consi-deràvem a tocar: descarregar el tres.Sembla mentida, però l’assoli-ment d’objectius castellers sol ser capritxós i la majoria de ve-gades no discorren dins del pla establert. El tres havia d’estar ben consolidat i a punt per Sant Ponç. El quatre, fruit de la gran quantitat de canvis (pels crite-

PRESIDÈNCIA: Cristina JiménezVICEPRESIDÈNCIA: Roger MoraTRESORERIA: Jordi RuizCOMUNICACIÓ: Nacho Ferrer

RELACIONS PÚBLIQUES I CONTRACTACIÓ: Mario Napolitano, Marcel Serra i Jordi Tomàs

CAP DE COLLA: Toni Castanyer

EQUIP DE PINYES: Bernat Alonso, Gemma Aristoy, Sergi Escandell, Miquel Royo i Laia Tei-xidó

EQUIP ADJUNT: Ignacio Cierco, Biel Samsó i Miquel Torregrosa

EQUIP ANNEX DE PILARS: Àlex Castellarnau i Magalí Maymó

EQUIP DE CANALLA: Lorena Fernández, Mar-ga Gómez, Sergi Massot, Marta Rodríguez i Martí Vinyes

COL·LABORADORS D’ESCOLA DE CANA-LLA: Emma Pessarrodona, Victòria Ram de Viu i Laia Serra

EQUIP DE FOLRES: Nacho Ferrer, Roger Mora i Jordi Tomàs

Junta i tècnica de la colla

número 20

LA J

UN

TA I

LA T

ÈCN

ICA

ris establerts de diversificació d’elements de tronc i pinyes) era un objectiu més a mitjà termini. La torre s’aniria treballant i quan arribés arribaria.El pare de tots els castells es resistia, semblava que fèiem un pas endavant i dos enrere se-gons a quin assaig. Això cau-sava cert desconcert a la tèc-nica i als mateixos membres de tronc, potser per poc pacients o per obligació envers la colla; es buscaven solucions subtils a ve-gades i dràstiques d’altres, però indefectiblement amb un resul-tat poc gratificant. El quatre ana-va millorant amb pas curt però segur, pacientment, i prova rere prova anava agafant solidesa. La torre es treballava de manera relaxadament minsa. L’arribada de Sant Ponç inexorablement va portar-nos a fer una actuació de castells de 7 de la qual ningú de la colla es va sentir massa orgu-llós. Tots en volíem més!

Sense defallir i tossudament constants la tècnica i els troncai-res del tres es van confabular i van aconseguir tenir a punt l’ob-jectiu més anhelat per a Festa Major, així com un quatre que ja rodava per les places cada cop més bonic (Mataró i Sabadell). La torre anava una mica més justeta, però amb la confiança del rodatge de la seva germa-neta d’un pis menys. Per vigílies de Festa Major descarreguem el primer castell de 8 en unes vigí-lies. Som colla de 8.

Pilar caminant –sense col·lisió amb elements naturals– petit canvi d’impressions respecte a l’ordre de castells per part de tècnica: sortim de torre, es veu nerviosa i... un dels caps de colla aprèn que en segons quines cir-cumstàncies és millor que passi la canalla que no pas s’intenti

desmuntar el castell. Tenim un quint tocat del tres, asserenem i –aquí es demostra que som co-lla de 8– descarreguem un 4de8 ben maco! Canvis al tres, però estava al programa coi! Ens falta un punt de confiança i segure-tat, afrontar-lo amb menys con-dicionants de tanta importància. Tanquem amb 5 i torre de 7. Pa-ciència i treball colla!

Diuen que el sol és un bon ca-talitzador d’emocions positives i cal remarcar que l’estiu ens va colpir de valent. Sense temps de perdre forma física ni il·lusió ens plantàvem a Valldoreix amb l’artilleria pesada. Ho havíem treballat i ens ho mereixíem..., l’hem festejat llargament i avui ens l’emportem al llit sí o sí –cri-daven els caps de colla. Sortim de tres!!!, crit de guerra, pujada mogudeta, dosos, acot-xador, tres passes i al sac. Cal prémer les dents, mirat pis per pis: una sardana, altre cop el sa-ber fer de colla de 8, les ganes i la força de tot una colla aca-ba amb un rugit de festa! Brutal l’abraçada de la Marina i l’Emma sobre la pinya i les llàgrimes dels més peluts com si no ho fossin. Èpica de colla de 8, primer tres descarregat de la història i con-fiança absoluta en el castell. El quatre continua donant fruits, continua sent un castell difícil per a la colla, pateix però de nou la confiança del col·lectiu ho dei-xa en una anècdota i som capa-ços de descarregar una torre on l’enxaneta no té cap dificultat a fer una passada a l’inrevés, potser perquè l’acotxador no li agradaven les vistes en la po-sició formal o potser per tornar a demostrar aquest saber fer de colla de 8. Senyors! Primera clàssica de la història de la colla!“Què s’ha de fer a Cornellà?”

es planteja la tècnica... “Sembla actuació menor ...” , som més de 140 castellers a plaça, sentiu el pols de la colla? Toca clàssi-ca! , tres de postal , 4 amb en-surt al pom i les Martines... final-ment bé. Torre perfecte. I a Salt tornem-hi!

Segurament molts dels que es-teu llegint aquest caos de senti-ments teniu un munt de caps de setmana memorables, sortides, mar, muntanya, parella..., però heu de guardar un raconet al cor pel que vàrem compartir a Tarragona i Vilafranca l’any pas-sat o el que és el mateix, el que denominem l’Esperiser (Esperi-dió + Roser), pel que vàrem fer, però també pel que varen fer les colles que ens acompanyaven. Cap de setmana espectacular en tots els aspectes. El bon rot-llo que porta el jovent de la colla, la canalla i que els més grans intentem continuar fent de cada sortida una gran festa. Som Co-lla de 8 “follonera”, sí!, però de 8! I causem admiració (i sorpresa) allà on anem, pel bon rotllo i la cohesió. Enhorabona pel res-pecte als horaris, a les persones i a l’entorn. També en això som colla de 8! Dues tripletes en dos dies. Grans emocions a plaça i gran recompensa a l’esforç, gràcies Bernat per la teva gene-rositat (d’una gran inconscièn-cia) a Vilafranca. Brutals Gràcia, Nens i Jove de Tarragona, molt maca l’Anna Mayol, menys el cinc carregat i Bordegassos on sou aquest any?

Queda rematar-ho: tripleta i dos pilars de 5 a la Diada. Grans, molt grans!!!! Millor actuació de la història de la colla. Punt i fi-nal del Toni S. (content i satisfet). Punt i seguit del Toni C.: l’any vinent Concurs –aprovat per l’Assemblea.

LA CRÒNICA, PRIMERA PART

LA C

RÒN

ICA

Ignacio Cierco

Infografies, Carles AngarilDades, Marc Maymó

Vam sembrar i vam recollir

La temporada 2013 la Tècnica va presentar unes directrius a seguir força clares: descarregar en una mateixa diada els tres castells de 8 que l’any anterior havíem assolit. I també hi havia un altre objectiu no menys im-portant: assegurar que aquests castells de 8 vinguessin per que-dar-se. Per poder assolir aques-ta última fita tot passava per te-nir diversificació de castellers en totes les posicions possibles. Així, doncs, tenint en compte aquests objectius marcats, po-dem entendre molt millor la di-ferència de dades entre abans de Festa Major i després de la tornada de vacances. La prime-ra part vam estar sembrant la llavor per poder recollir els fruits a la segona part de temporada. Això es representa de mane-ra molt clara amb els següents gràfics que representen el nom-bre de castells de 6, 7 i 8 fets a les dues parts de temporada: Com podem observar, en la se-gona part de temporada, de tots els castells fets, ben bé el 50% són castells de 8 pisos, cosa que fa palesa la diferència amb

LA CRÒNICA

03/0310/03 24/03

07/04

14/04

21/04

11/05

Aplec deSant Medir

2p4, 3d7, id4d7, 2d6, id4d7, p5

Diada de creixement2p4, 4d7, 5d7,

2d7, 2p5

Trobada de colles de Sant Medir

3d7, 5d7, 4d7, p5

Diada deSanta Madrona

2p4, 3d7, 5d7, 4d7, p5

Prèvia de Sant Jordi

2p4, 3d7, 4d7, 4d7a, p5

Actuació de Sant Jordi

2p4, 3d7, 4d7, 4d7a, p5

Vigílies de Sant Ponç

2p4, 3d7, id2d7, 4d7, 2d7, 4p4

10,6% 8,5%

80,9%

Castells de 8Castells de 7Castells de 6

Percentatge de castells descarregats al primer tram de temporada

número 20

LA C

RÒN

ICA

la primera part en la qual el per-centatge de castells de 8 no ar-riba al 9%. Això va ser possible, com comentava abans, per la di-versificació de castellers, la qual cosa permetia que encara que hi hagués alguna baixa, es po-dria mantenir el nivell de castells de 8 pisos gràcies als recanvis. Aquest treball de diversificació va fer que els castells de 8 pisos a la primera part de temporada tardessin més a arribar. Un Sant Ponç de 7 Tot i veure ara en perspectiva els resultats positius d’aquesta ma-nera de fer, va costar fer aquest pas enrere per agafar embranzi-da. Quan va arribar Sant Ponç no estaven llestos els castells de 8 pisos i per tant no es van poder portar a plaça. Per fer un Sant Ponç una mica diferent es va optar per portar a Sant Cu-gat el 7de7, castell que no feia ni un mes que havíem estrenat a Igualada, acompanyat del 2de7 i del 5de7. Primer castell de 8 de l’any A partir d’aquí tocava treba-

llar de valent per poder treure el 4de8 com abans millor i així poder plantejar tres castells de 8 per Festa Major. No va passar ni un mes quan vam poder es-trenar el 4de8 a Mataró. Repe-tiríem una setmana més tard a Sabadell (on també vam poder tornar a completar el 7de7). En aquestes actuacions anàvem rodant el 2de7 amb la intenció de poder-lo pujar un pis per Fes-ta Major. Festa Major 2013 Tal era la confiança amb el 4d8e (amb molt canvis si el comparà-vem amb el de l’any 2012), que, a Vigílies de Festa Major, se’n va poder completar el tercer de l’any. Semblava que la diada de Fes-ta Major 2013 seria històrica ja que la feina estava feta. Com havia sigut habitual durant l’any 2012, el dia que es plantejava portar tres castells de 8 fou el 2de8 el castell sortida. No vam tenir “sort” i abans de fer l’ale-ta el castell va cedir provocant alguna lesió que va condicionar la resta de la diada. Però, amb

confiança absoluta, el programa de castells no es va modificar, i es va poder descarregar el 4de8 –fins i tot vam intentar el 3de8, que va quedar en intent des-muntat. Acabem amb el 2de7 i 5de7. Una Festa Major on vam quedar un xic tristos pel resultat, però amb ganes de tornar-hi per demostrar tota la feina dels as-sajos. Tornem de vacances A la tornada de vacances no hi havia marge d’error i tothom tenia molt clara la línia a seguir aquesta segona part de tem-porada: descarregar el 3de8 i el 4de8 com abans millor i enfocar esforços al 2de8f que per Festa Major es va resistir. Primera clàssica de 8 a Vall-doreix Els assajos evolucionaven favo-rablement amb els castells de la gamma bàsica de 8. Per tant, a la primera actuació on “jugàvem a casa” no es va dubtar a por-tar la primera clàssica de l’any. A diferència d’altres actuacions, aquest cop el castell de sortida

11/05

12/05

25/05

02/06 09/06

29/06

30/06

Vigílies de Sant Ponç

2p4, 3d7, id2d7, 4d7, 2d7, 4p4

Diada de Sant Ponç2p4, 2d7, 7d7, 5d7, Vano de 5

Trobadagegantera

2p4, 2d6, 3d7, 4d7, 2p4

16è aniversariCapgrossos

p4cam, 2d7, id4d8, 4d8, 5d7, p5

Diada RocSabadell

2p4, 2d7, id4d8, 4d8, 7d7, Vano de 5

Diada deFesta Major

p4cam, i2d8f, 4d8, id3d8, 5d7, 2d7,

2p5

Vigílies de Festa Major

3d7, 4d8id, 4d8, 5d7, p5

cugat.cat

“Els Gausacs estrenen

el 7de7 a la ciutat per la

Diada de Sant Ponç”

cugat.cat

“Els Gausacs

descarreguen el

segon 4 de 8 de la

temporada a

Sabadell”

LA CRÒNICA, SEGONA PART

LA C

RÒN

ICA

sorprenentment va ser el 3de8. No va ser tan plàcid com esperà-vem, però finalment a Valldoreix vam poder descarregar la nostra primera clàssica de 8 de la his-tòria. I com que aquests castells havi-en vingut per quedar-se, repetí-em la mateixa actuació una set-mana més tard a Cornellà, però aquest cop malauradament el 4de8 només es va poder carre-gar. Tot i així durant les properes actuacions sovintejaven tant el 3de8 com el 4de8. Fins i tot els podíem portar ben lluny de casa: a Salt assolíem el 3de8 i el 4de8 juntament amb el 5de7. Això do-nava la confiança suficient i la tranquil·litat per poder anar pre-parant el 2de8f com tocava. Un cap de setmana amb do-ble ració de tripleta.

Una cita marcada al calendari des del començament de tem-porada era el cap de setmana on teníem doble diada: Tarrago-na i Vilafranca. Una bona feina d’organització per a aquesta doble diada va fer que la Tècnica es pogués plan-tejar castells màxims tots dos dies. El 3de8 i 4de8 semblaven

dos castells que ja no es presen-taven massa problemes a l’hora de descarregar-los. Per tant, to-cava afegir l’altre castell de 8 que faltava: el 2de8f. Dit i fet, davant del Pla de la Seu de Tarragona, els Gausacs completaven la pri-mera tripleta de l’any encara que el 2de8f va caure quan dosos es-taven tocant el folre. La caiguda no va fer alterar els plans per al dia següent. Tothom s’havia quedat amb aquella es-pineta clavada, perquè sabíem que aquest 2de8f, el teníem a l’abast i el podíem descarregar. Per tant, a Vilafranca hi havia la “revàlida” per completar un cap de setmana inoblidable. Tornà-vem a sortir amb el castell ha-bitual aquesta segona part de temporada (el 3de8), i en se-gona ronda descarregàvem el 2de8f amb força solvència, i per acabar i aconseguir descarre-gar la tant anhelada tripleta de 8 completàvem el que fins llavors era el 9è 4d8 (8d+1c) de l’any. Diada de la Colla Amb encara ressaca castellera del cap de setmana de Tarrago-na i Vilafranca, “tocava tenir la foto” d’aquesta tripleta davant del Monestir de Sant Cugat. No

cal dir que la feina en aquests tres castells plantejats estava més que feta, tant és així que si per Vigílies de FM plantàvem el 4de8, aquest cop tocava fer el 3de8 per Vigílies de Diada.

Després d’uns resultats histò-rics, aquesta segona part de temporada, ens veiem obligats a rematar la feina fent la nostra millor actuació fins al moment davant del Monestir i davant de la nostra gent. Com venia sent habitual aquesta segona part

14/07 08/09 11/09

15/09 29/09 06/10

AniversariCastellers de

Poble Sec2p4, id2d7, 2d7,4d7a, 3d7, p5 Festa Major

de Mira-Sol2p4, 2d7, 4d7,

3d7, p5

Festa Majorde Sant Roc2p4, 3d7, 2d7, 4d7, Vano de 5

Festa Major de Valldoreix3p4, 3d8, 4d8, 2d7, p5, p5id

Festa Major del barri El Pedró2p4, 3d8, 4d8c,

2d7, p5

Diada dels Marrecs de Salt

p4cam, 3d8, 4d8, 5d7, p5

revistacastells.cattotsantcugat.cat

“Sant Cugat segueix

sumant / Els Gausacs

fan història amb el 3de8”

Diada Nacional de Catalunya

3d7, 2d7, 4d7, p5

53,3%46,7%

Castells de 8Castells de 7

Percentatge de castells descarre-gats al segon tram de temporada

número 20

LA C

RÒN

ICA

de temporada després d’una sortida de 3de8 (7è de l’any), descarregàvem el nostre tercer 2de8f de l’any (2d+1c) i el 10è 4d8 (9d+1c). Una segona part de temporada per emmarcar, amb 16 castells de 8 assolits (14d + 2c). Vam fer tants castells de 8 com castells de 7 (16d). Cal remarcar que en totes les actuacions, llevat de la diada dels Sagals d’Osona, vam poder portar un castell de 8 pi-sos com a mínim.

“Una segona part de temporada per emmarcar, amb 16 castells de 8 assolits”

Les dades del 2013 25 castells de 8 58 castells de 7 6 castells de 6 31 pilars de 5 79 pilars de 4

Un total de 89 castells i 110 pilars portats a plaça.

92,96% descarregats 1,51% carregats 4,52% intents desmuntats 1,01% intents

25 actuacions 13 poblacions

06/1026/10

27/10

03/1109/11

10/11

Diada dels Marrecs de Salt

p4cam, 3d8, 4d8, 5d7, p5

Diada de l’Espiridió3d8, 2d8fc4d8, 2p5

Diada del Roser

3d8, 2d8f, 4d8, p5, p5c

Diada dels Sagals d’Osona

2p4, 3d7, 2d7, 4d7, p5

Vigílies diada de la colla

4p4, 4d7, 3d8, 5d7, vano5, 2p4, 2p4

Diada de la colla

p4cam, 3d8, 2d8f, 4d8, 2p5

totsantcugat.cat

“Els Gausacs con-tinuen fent història amb la tripleta de

8 a casa”

infomakis.com“El Roser a Vilafranca: Gràcia de nou, catedral de Xicots, tripleta de Gausacs i tràmit

d’Arboç”

LA HISTÒRIA DELS GAUSACS EN CLAU CASTELLERA

Pep Ribes

Periodista, cronista,historiador i estadistadel món casteller

Amb feina iil·lusió tot arriba

Probablement la història dels Castellers de Sant Cugat té dues parts, vista amb aquests ulls forans. La meva pot semblar una visió allunyada per a alguns, però, com a seguidor al detall i fidel del món casteller, la tinc ben present, i vull aprofitar la invitació a escriure en el vostre butlletí per parlar, per primer cop, d’aques-ta colla en certa profunditat. Vull marcar distància i una mena de frontera entre el que va dels inicis, l’any 1996, fins a l’any 2006, el difícil trienni 2007-2009 i la resta d’anys a partir del 2010, sobretot en aquest darrer trienni de 2011 a 2013, la que jo ano-meno època “gausaca” –aquest sobrenom que la colla adopta el 2010 i que com a nom de guer-ra ja queda gravat a foc. Com a comentari personal dels primers anys de la colla, un cop arribats als anomenats castells de la gamma alta de set –que la colla ha estat capaç de dominar perfectament–, cal reconèixer que ho miràvem com si fos una d’aquelles colles que no sabi-es mai si podrien arribar o no al grup de colles de vuit. No els

veies fer el salt d’altres colles de nivell semblant de l’època, com Sants, Lleida o Mataró. Anys d’alts i baixos sense con-solidar la torre de set, que es descarrega el novembre del 2000 i no torna fins al 2004 i que es carrega un sol cop els anys 2005 i 2006. Aquella sensació que es fan les coses bé, perquè la colla no perd en qualitat, però sense pujar definitivament aquell graó que se’ls començava a de-manar. No obstant això i com a punt a favor, suposa una feinada mantenir i consolidar l’experièn-cia castellera en una vila amb fama de “pija” –perdoneu-me l’expressió– i en una zona menys castellera. Veiem temporades interessants, com el 2000, on la consolida-ció dels bons castells de set, junt amb un món casteller gens semblant al d’ara –un pèl a la baixa en les colles més modes-tes–, fa que la colla participi al Concurs de Castells de Tarra-gona per primera vegada, i més tard assoleixi la torre de set que abans havia comentat. El món casteller comença a evo-lucionar i l’any 2004, amb les mateixes condicions del 2000 no es participa a Tarragona, tot i acabar l’any amb la torre de set descarregada. Calia posar fil a l’agulla: arriba el 2006 i l’intent del salt de qualitat amb el quatre de vuit, que no es pot assolir fins a l’any següent on la colla, ara sí, carrega el quatre i entra a la categoria de colla de vuit i es fa adulta de veritat.Però dit això, amb l’èxit del

2007, centrem-nos ara a la se-gona part, aquella travessa del desert dels anys 2008 i 2009 i que vist des de fora no t’ho aca-bes d’explicar i que uns quants gausacs, que ara em llegeixen, segur que tindrien moltes ganes d’explicar-me. La pèrdua de la torre de set, que entre 2007 i 2009 només s’in-tenta una vegada (2008) és de-terminant, tot i que el quatre de vuit carregat els anima, i no van més enllà. Com deia, el món casteller va agafant més embranzida i als de Sant Cugat, que són una colla seriosa i amb bons castells, els manca aquell plus que els faci ser més protagonistes. Malgrat tot diades com la de Manacor el 2009 els fa ser constants a es-perar els èxits i recollir feina feta amb vista al que ha de venir. Tre-pitjar places amb certa rellevàn-cia i fer-ho bé els afavoreix, però no és suficient ser colla de Festa Major i Diada. La fama dels Castellers de Sant Cugat creix –cal dir que la Festa Major de Sant Pere s’ha conver-tit en un referent de finals de juny. Plaça de nou ben aviat (1999), grans cartells i jornades, que no deixa de suposar un gran esforç econòmic i social. I ara la cara més amable dels castells: l’evolució esperada. Els de Sant Cugat no poden ser aliens a l’ascens meteòric del món casteller, no poden desa-profitar aquesta nova posada en escena, la que ens deixa el Pa-trimoni de la Humanitat.

#NéixerCréixerMadurar1996 2000 2004 2008 2012

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

número 20

L’any 2010 és el primer any de grans canvis en el món casteller. Més assaigs o almenys més dies de feina conjunta, més tècnics, més metòdics, amb millor segu-retat.... millors castells i també millor vida social. La crisi també afavoreix el creixement casteller, tot va unit. Les colles, saben que han d’aprofitar millor els seus locals socials o replantejar-se el trasllat a un lloc més polivalent. Amb més gent, millors castells a l’ho-ra que millors castells convo-quen més castellers. La campanya “gausaca” de la temporada 2010 n’és un exem-ple i permet als Castellers de Sant Cugat –ara sí– acumular ascensos aquestes darreres quatre temporades. Així, vist des de fora, és com si es fes net i es comencés de nou... No sé si m’enteneu... Calia fer aquest pas per no deixar l’elit castellera i més tenint en compte que els cronistes castellers amb l’aug-ment de colles i de nivell, tendim a “oblidar” colles i places. Per sort, els Castellers de Sant Cugat no han deixat de créixer, castellerament parlant, des del 2010, paral·lels a aquesta ano-menada tercera o quarta –ja no ho sé– època d’or castellera. Campanya i idees renovades a banda, la recuperació de la torre de set i sobretot la seva prime-ra consolidació, comença a ser fonamental. També el fet que la colla visiti places importants, més de zona tradicional com Vi-lafranca, pel Roser, ha de ser un estímul. Però cal seguir creixent i trencar el tòpic de colla de Festa Major i Diada per fer els millors

castells de la temporada, un fet recorrent en moltes formacions. Arriba el 2011 amb un “subidón” important. La torre de set, que es descarrega a tot “arreu”, es manté a la formació, i això els permet ocupar una situació cò-moda en la llista de colles. Però no n’hi ha prou... des de lluny s’intueix que el castell de vuit és a tocar. Es torna a actuar a places im-portants ja conegudes i les di-ades de casa són excel·lents, cosa que demostra que la colla consolida el seu gruix de gent. El quatre de vuit descarregat per Sant Pere –gairebé quatre anys després del carregat– es veu des de fora com un petit alli-berament, com un “uf... per fi ja ens tocava!”. El millor de tot, però, és la visita a la plaça tarragonina i ser capaç de plantar-hi el quatre de vuit. El sud casteller, ara sí, coneix la vàlua dels Castellers de Sant Cugat. Obrir o retrobar noves places més enllà de Barcelona i comarques és important. I poc us puc explicar del 2012 i el 2013, que no tingueu a la memòria més viva dels com-ponents de la colla. Una feina rodada, que, com ja he pogut explicar abans, deixa clar que el projecte casteller continua sent per somniar. L’entrada dels folres a assaig l’any previ i la voluntat de ser-hi permeten a la colla fer un 2012 excel·lent –sota el meu punt de vista el millor any de la colla–, malgrat que el 2013, per mèrits de castells, ha estat superior. Estic segur que la majoria de castellers i castelleres de Sant

Cugat tenen al cap més records del 2012 que no del 2013. Probablement ningú oblidarà que el dia casteller de la Festa Major de Sant Pere de 2012 va ploure, amb l’estrena de l’acci-dentada torre de vuit amb folre, ni s’oblidarà l’anada a la nova versió, la de dissabte, del Con-curs de Castells de Tarragona, on la torre és vençuda i el tres de vuit ja no és una utopia. Per acabar, us vull dir que l’any 2013 ha estat molt important, per allò que sempre es diu, per-què arribar-hi pot ser feina rela-tivament assequible, però man-tenir-se és una gesta dura. De moment, tot pel bon camí, amb el tres de vuit consolidat i de quina manera!, la torre folrada a

l’abast i noves perspectives il·lu-sionants al davant. De nou Sant Cugat, Vilafranca o Tarragona, han estat testimonis d’un excel-lent 2013 dels gausacs.

“No cal perdre els orígens per no per-

dre la identitat”, com diu la cançó,

així que ja ho sabeu, amb feina i il·lusió tot

arriba.

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

LA HISTÒRIA DELS GAUSACS EN CLAU GAUSACA

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

DUPONT: Quan vam entrar?DUPOND: Al setembre del 2008. Ens vam estrenar a la ca-tedral.DT: A sí, que després el Marc Maymó es va voler morir en un 3 a Cornellà.DD: Sí, sí, volia treure el cul i el va treure. Després hi havia diada, que me la vaig petar i finalment història viva de Gràcia. Actuació per oblidar. Tu no la vas fer, per-què vas decidir dimitir.DT: Jo recordo, a Gràcia, estar en una llitera, veure entrar l’Oriol mig rient amb sang a la geniva dient-me que acabava de caure un altre castell. Pensava que la gent estava boja.DD: A mi em va sobtar molt veu-re la gent tocada, perquè ens havia caigut el 3de6xs i el 2de6. Pensava... Els castells cauen no passa res! Ja els tornarem a fer!

2009

DD: Al principi de temporada vam començar fent dos intents desmuntats de 3de7 davant de la colla Vella.DT: Quina actuació! On el Litus va venir tard i ple de fang. [riures]DT: Jo recordo que la Festa Ma-jor tenia molt poc al·licient i no notava la sensació d’importàn-cia que ara li donem.DD: A mi també em donava aquesta sensació. En aquella Festa Major vam fer el primer 5de7 de l’any i, a més, a les vi-gílies em van ensenyar a lligar enfilant dues persones sobre un arbre. [riures]DD: A Vilanova del Camí em vaig estrenar amb càrrec a pinyes. Vam estrenar el nostre primer 3de6a, castell que vam cele-brar amb conya. I una setmana abans de Sitges, havíem de fer el 3 de 7, el 4 de 7 i el 3de6xs... i ens vam deixar les pinyes.DT: Però si és igual... Total érem quatre. [riures]DT: Sitges va ser bestial. Jo no

recordo una celebració igual, potser la del 4de8. Des que no-saltres vam entrar, la colla no-més anava cap per avall. Aquell 3de7xs va ser tornar a posar-nos al nostre lloc.DD: Aquell final de temporada ho va petar moltíssim. Vam aca-bar l’any a Manacor. Realment no recordo molt el viatge... [riu-res]. Allà, uns quants vam anar a l’assaig d’Al·lots i vam fer un lligat de 4de8 fins a quints amb un cordó.

2010

DT: És l’any que cau el 3xs i el tornem a fer.DD: No el desmuntem, no?DT: No, no. Es va caure i hi vam tornar. És que aixecar-lo tot i desmuntar-lo és la “muer-te”. Hauríem de pelar tothom de tronc!DT: Ho vam desmuntar tot. Els nostres Sant Ponç –anem a ser sincers– han estat una merda. Al 2011 3xs desmuntat, al 2010, el 3 pel cap i 4 rondes, i al 2009 vam fer un 5d6!DD: El 2010 és el primer any de tenir consciència de Festa Ma-jor, de dir: “És Festa Major, ho hem de petar!”.DT: Jo també, és l’actuació més important de l’any. Venien Minyons i Sants! Acostumats a actuar amb Cerdanyola i Esplu-gues...DD: Vaig flipar quan l’Èric va dir que sortiríem de 2de7. Tothom tenia clar que la torre aniria en segona ronda.DT: Jo crec que l’any 2010 va ser un any de canvi de tendèn-cia. Treure el pepino a primera ronda, donar-li importància a Festa Major i anar a Valldoreix a fer els nostres màxims. No com abans, que fèiem castells de 6 amb acotxaneta!DD: De fet, ens vam menjar la torre... però l’objectiu hi era. De fet, no la vam poder repetir fins a

Jordi Tomàs i Bernat Alonso

Tertúlia a dues

bandes

Dupond i Dupont al XXIIè Concurs de Castells de Tarragona, 2008

número 20

Diada, que més que recordar-la pels castells, va passar a la his-tòria pel vi del Caballu. [riures]DD: Recordo que aquell final de temporada vam començar a as-sajar el 4de8. Era com un mite per a la colla.DT: Ja veus... La gent sempre parlava en plan “L’ANY DEL 4DE8”.

2011

DD: Vam començar per Sant Medir vam fer el 2de7: va ser l’any de quinze o setze 2de7.DT: De fet, només ens va caure el d’Igualada i la resta els vam descarregar tots i no ens ha tor-nat a caure més.DD: Va ser quan vam fer l’in-tent desmuntat de 3xs per Sant Ponç.DT: I vam fer el 4de7 a l’assaig i l’Èric va dir: “Que això estava molt bé i tal, però no el farem. Hem de seguir assajant”.DD: Té molt de mèrit dir això!DT: De fet, no el vam tornar a fer fins a Festa Major.DD: Jo recordo que portàvem assajant una pinya, que per Vigí-lies vam fer un 4de7 amb baixos i segons del 4de8 i que a última hora vam haver de canviar el pri-mer cordó...DT: Després de Festa Major tor-nem a petar-ho a Valldoreix, on vam repetir el 4.DD: Buah, el vam patir a saco! De poc que es mor el Dani ale-many... [riures]DD: Després vam anar a Esperi-dió i va molar moltíssim.DT: A la festa, vaig anar als ar-xius dels de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i vaig mirar un esquema de 2de8f per veure com el lligaven. Però l’endemà ja no recordava com anava. [riures]DD: I aquí ens vam començar a flipar amb què faríem el 3de8 per Diada...DT: I al final van anar millor les proves de 2de8f que les de 8.

2012

DT: Jo crec que és l’any que va molar més, perquè va ser l’any que més hem complert a les ac-tuacions de casa i també vam complir al Concurs. Quant a ex-pectatives i el que es va acabar fent.DD: Treure el primer folre, enca-ra que fos al pavelló, ho va petar molt. Vam començar desmun-tant dos 4de8 a la plaça d’Igua-lada...DT: Aquell Sant Ponç va ser el primer decent que hem fet, que ja tocava. Hi vam descarregar el 4de8, després de desmuntar-lo una altra vegada.DD: Sí, sí, ho va petar força. Després vam anar a Reus, i hi vam actuar amb colles que no solem actuar i tornem a fer el 4. Va molar bastant.! A més, vam veure el primer 5de8 de l’any a plaça.DT: Va ser un any molt d’assaig i de formació: a més, des de folres, vam començar a fer mol-tíssima feina! Vam veure com la colla anava avançant.DD: L’assaig abans de Festa Major va ser molt gran, amb el cap de colla de Sants allà davant i sense fer cap prova de 2de8f.DT: Però tenia sentit: fer alguna prova no ens hauria aportat res a part de possibles dubtes...DD: I aleshores Festa Major, que la torre quedés en carregada i més com va quedar carregada, va ser estrany.DT: Personalment, jo no sé si ho vam celebrar poc; de fet, jo ho vaig celebrar zero...DD: És normal, quan acabes de caure, no pots celebrar res, perquè no saps si la canalla està bé.DT: Després ja ve Concurs... Jo el recordo molt estressant.DD: Per a mi no va ser molt es-tressant, perquè començar de 2d8f no era gaire feina per a pinyes. Recordo, però, molt de

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

“bajón” després dels dos intents desmuntats. La colla feia co-nya que si anàvem últims, però costava, perquè no sabies quan tornaríem a ser tants com per plantejar un 2de8f.DT: Doncs jo encara no estava enfaixat i ja m’estaven demanant que cantés la soca del 2de8f...DD: M’imagino... Però després va molar molt, fer aquell 4de8 a “muerte” perquè ja no hi havia volta de full i després el 2de8f! Jo no recordo una celebració igual d’un castell des del 3xs de Sitges, però clar, a Sitges de-víem ser 100 i a concurs érem 220.DT: Doncs jo el 4 no el recordo tan malament des de la meva posició... Des de la meva posi-ció de vent no vaig pillar gaire.DD: Això ja passa quan fas de vent, que sovint no fas gaire res. [riures]DT: De fet, jo no sé si la gent va celebrar gaire el Concurs, per-què jo després de l’hòstia del 3, vaig marxar a casa destrossat.DD: La gent en el 3 evidentment no va celebrar res, però després sí: acabàvem de descarregar el 2d8f!DT: I ja fins després de diada... la travessa del desert!DD: Les quatre províncies!DT: La tècnica que érem uns vi-sionaris...DD: A més, anàvem de mal en pitjor... Primer Espiridió fent cas-tells de 7, Girona amb un fred in-fernal i ens vam petar una ronda i tot. Per sort, a Diada ho vam arreglar bastant.DT: Bé, ho va arreglar el 2de8f, perquè per la resta... Vam des-muntar el 3 i vam acabar amb un 5d7...DD: Jo encara no entenc per què vam fer aquell 5de7, però l’any va acabar prou bé i l’estre-na del folre ho va petar molt!DT i DD: I a partir d’aquí ja sa-beu com ha anat tot!

CAMÍ CAP A LA CONSOLIDACIÓ. LA TRIPLETA

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

Marc Maymó i Marcel Serra

La nostra tripleta: un assaig constant

Una colla castellera sempre, sense excepció, és un projecte a llarg termini, un projecte que no té un final marcat, però sí moltes fites que van deixant la seva empremta. A poc a poc, pis a pis, la colla va forjant el seu tarannà, consolidant la força de la pinya, estilitzant i equilibrant el tronc i afinant cada vegada més una canalla en renovació cons-tant. L’assoliment dels grans objectius, aquells que gene-ren els titulars de les tempora-des i que queden gravats en la memòria col·lectiva no formen, per si sols, capítols complerts de la història de la colla. Asso-lir grans castells i fer grans ac-tuacions és la conseqüència de la feina i del compromís d’uns castellers que dediquen moltís-simes hores a l’assaig i que no fallen mai ni tan sols en aquelles actuacions que, en molts ca-

sos, passen desapercebudes i tendim a oblidar ràpidament.Els nostres últims grans titu-lars, aquells que ja estan es-crits amb lletres Verd Collsero-la, parlen de clàssiques de vuit (3de8, 4de8, 2de7), de tripletes de vuit (2de8f, 3de8, 4de8), de grans actuacions per la diada de la colla, inimaginables fins fa poc, o parlen també de la nostra lluita personal i capaci-tat d’autosuperació mostrats al XIVè Concurs de castells de Ta-rragona. Però, com hem arribat fins aquí?

El salt als castells de 8 pisos no és tan senzill com pugui sem-blar. Aquestes últimes tempo-rades vivim una efervescència castellera on veiem més colles que mai assolint castells bàsics i de la gamma alta de vuit, i fins i tot més colles que mai fent castells de nou. Tanmateix tot això demana molta feina ben feta per part de totes les colles que van assolint aquests nivells amb aparent naturalitat. Els Castellers de Sant Cugat hem estat molts anys movent-nos amb comoditat dins la gamma alta dels castells de set, però els diversos intents de fer un pas més sempre s’havien que-dat a mitges, ja sigui en forma d’intents, de castells carregats o en forma de molta feina feta a assaig que no arribava al ni-vell òptim de qualitat per sortir a plaça.

El 2de7 marca el camí

L’any 2010, sense pràcticament adonar-nos-en, les coses van començar a canviar a la colla. Un cop més encaràvem la fei-na d’assajar un 2de7, una torre que, si bé en anteriors ocasions ja havíem assolit, mai aconse-guíem donar-li la solvència ne-cessària per consolidar-la. Fins aquell moment les nostres to-rres s’havien caracteritzat per tenir uns troncs molt reforçats

en tots els pisos, especialment a terços i quarts. Una lesió i una baixa de llarga durada ens van obligar a provar coses no-ves i d’allà en va sortir una to-rre molt més lleugera de terços i, a la força, molt més lleugera de quarts i pom. Aquesta to-rre, sense saber-ho en aquell moment, ens va obrir el camí que ens ha dut fins a les actua-cions que podrem emmarcar per sempre més. Tot i els grans resultats que ha donat l’estruc-tura del dos, no podem oblidar les dificultats inicials per con-solidar-la. L’any 2010 només vam poder descarregar-la dues vegades: va ser a la Festa Ma-jor i a la diada de la colla. En-mig d’aquestes actuacions el bagatge va ser d’un 2de7 ca-rregat a Valldoreix i un parell d’intents desmuntats. Però, la gran diferència amb altres tem-porades va ser la consolidació de la torre a nivell d’assaig on es descarregava tot sovint neta malgrat que després no acabés d’anar bé a plaça. És molt di-fícil d’entendre l’evolució d’un castell sense saber què passa cada dia a l’assaig, i probable-ment aquesta torre duia una doble vida durant el seu primer any, una a l’assaig i l’altre, a les actuacions.

De totes maneres, la culminació de la feina feta a l’assaig durant aquell primer mig any de vida de la torre va veure’s reflecti-da en l’inici de la temporada 2011. Aquell any la tècnica, en-capçalada per l’Èric Bellmunt, va prendre una decisió que, vista amb el temps, ha estat clau per poder entendre tots els èxits que han vingut darre-ra. Vam obrir temporada amb el castell més difícil descarregat mai per la colla, un 2d7 en pri-mera ronda que no ens deixava cap altre camí que el d’assolir un pas més del que havíem fet mai fins aquell moment, i que va ensenyar-nos una faceta

número 20

#Néi

xerC

réix

erM

adur

ar

valenta i lluitadora de la nostra colla que fins aleshores no li co-neixíem gaire. Obrir temporada amb el teu castell de màxima dificultat és una decisió tan va-lenta com arriscada i, molt pro-bablement, serà l’única vegada que podrem fer una cosa així, i ara veiem que va ser el moment adequat.

El 4d8 per convertir-nos en colla de vuit

La torre ja consolidada ens “obligava” a afrontar de nou el 4de8, un castell que tenia el pes a sobre d’haver-se de descarregar a la primera –ja l’havíem carregat a la diada del 2007 i tornar a quedar a mitges no era una opció. El pas a tronc d’un bon grapat de nois i noies habituals als poms de dalt van ajudar a muntar un pis de quints molt solvent a l’hora que permetien barrejar tècnica, ex-periència i lleugeresa a quarts. Novament l’assaig és la clau del castell: l’experiència agafada a la sala Canigó és el que ens va permetre anar a plaça amb la tranquil·litat i la convicció de tenir el castell al nostre abast i és gràcies a aquesta convicció que es pot explicar com vam poder descarregar el 4de8 de la Festa Major de Valldoreix del 2011, el segon de la nostra his-tòria, i un dels més complicats. Després de tres temporades i dinou 4de8 descarregats hem pogut comprovar que aquest és, sobretot, un castell de més dificultat psicològica que tècni-ca i que amb el convenciment adequat el castell es pot anar fent amb relativa tranquil·litat. De tota manera, per evolucionar aquest castell a altres estruc-tures més complexes com el 7de8 o el 4de9f caldrà millorar molt en la seva execució tècni-ca (pujades, posició, velocitat), cosa que podrem fer, sense cap mena de dubtes, amb un bon assaig.

La confirmació i consolidació com a colla de vuit

Els passos següents per a con-solidar-nos definitivament com a colla de vuit van representar un enorme repte tècnic per a la colla. El camí era doble: d’una banda per assolir el 3de8 ca-lia una gran preparació tècnica tant del tronc com de la cana-lla. D’altra banda, per assolir el 2de8f calia afegir a aquesta preparació tècnica, un esforç majúscul de les pinyes de la colla. Molts varen haver de des-calçar-se per primer cop i molts d’altres varen ser trepitjats, també per primer cop; tot per poder assolir el primer castell folrat de la nostra història.

El 3de8 és un castell que, un cop assolit i més o menys con-solidat, pot arribar a semblar d’una dificultat similar a la del 4de8, però només cal fixar-nos en els més de dos anys que hem necessitat des del primer 4de8 descarregat fins al pri-mer 3de8 descarregat. I en tot aquest temps mai vam deixar de treballar-lo, ni un sol dia, a l’assaig. Això ens ha de fer ado-nar que el 3de8 amaga algunes dificultats extres respecte al 4. És evident que en aquest deca-latge entre descarregar un i altre castell hi han influït més coses que la dificultat tècnica, però en tot cas parlem d’una estructu-ra de castell que mai ningú ha dut més enllà sense dotar-la de folre o folre i manilles, cosa que

no passa amb el 4 –castell que diverses colles han fet créixer un pis més al seu tronc.

Un altre gran encert de la tèc-nica va ser no permetre que les dificultats que ens hem anat trobant per fermar el 3de8 en-darrerissin excessivament la consolidació de la colla com a colla de vuit. Ja des de l’assaig posterior al primer 4de8 desca-rregat vam començar a prepa-rar-nos tècnicament per poder donar un pas més amb l’es-tructura del dos. Durant aquell 2011, a més de descarregar els primers 4de8, la feina incansa-ble va dur-nos fins a un últim assaig de temporada on col·lo-càvem els quints del nostre fu-tur 2de8f. Un cop més l’èxit no estava només en el que fèiem a plaça: el futur l’escrivíem a l’as-saig.

Convertir aquell 2d8f fins a quints en una realitat a plaça va ser, evidentment, una feina tèc-nica d’assaig rere assaig, però aquest castell més que mai de-mostra el que representa l’èxit col·lectiu de la colla: la planifica-ció dia a dia de l’equip tècnic, la resposta incansable de la colla a l’assaig i la feinada, amagada però absolutament imprescindi-ble d’una junta que entenia a la perfecció què li calia la colla i en quin moment li calia. Tot plegat, una feina coral sense la qual no hauríem pogut reunir totes les persones que han fet possible demostrar-nos tot el que som capaços de fer.

El llistó l’hem posat molt amunt i l’hem demostrat ferm. Ara tin-drem molta feina per mantenir viva aquesta força col·lectiva i caldrà seguir fent molts pas-sos de formigueta i moltes ac-tuacions d’aquelles que pas-sen desapercebudes per tal de tornar a generar nous titulars, d’aquells que s’escriuen amb lletres Verd Collserola.

“El llistó l’hem po-sat molt amunt i l’hem demostrat ferm. Ara tindem

molta feina per man-tenir viva aquesta força col·lectiva”

MÓN CASTELLER

EXTR

AC

AST

ELLE

R

Els castells a la zona

tradicional

Aina Serra

Suor, actuacions d’agost, pla-ces rebentades de gent, crits, rivalitat, estratègia... és la zona tradicional en estat pur!

Aina Serra. El triangle Valls-Tar-ragona-Vilafranca ha centrat l’activitat castellera des dels se-gles dels segles... concretament des de fa més de 200 anys, quan es daten les primeres ac-tuacions castelleres. El 1881 Tarragona ja va veure el primer 4de9 sense folre descarregat, a Vilafranca s’hi han vist actuaci-ons ininterrompudament durant dècades i Valls ha acollit dues colles castelleres d’alt nivell des de fa més de 200 anys... Això fa que la llista de curiositats i ges-tes èpiques d’aquesta zona si-gui inacabable.

Per il·lustrar aquell bull casteller, diverses persones que viuen els castells des de la zona tradici-onal, ens han fet arribar el seu anecdotari.

Pere Ferrando, vendrellenc, es-tudiós casteller i jurat del Con-curs de Castells de Tarragona: El final dels anys 60 del segle XX eren els anys de màxima rivali-tat entre la colla Vella de Valls i els Nens del Vendrell. Els Nens tenien menjada la moral als va-llencs amb el pilar de 6 i de 7 amb folre. Eren temps en què els americans i els russos havien emprès una cursa per ser la po-tència mundial a l’espai, cursa que van guanyar els americans el juliol del 1969. Pocs dies des-prés d’aquesta fita per a la hu-manitat, la colla Vella carregava el seu primer pilar de 6, després que els vendrellencs ja l’hagues-sin descarregat abans. A un aparador d’una botiga vendre-llenca es podia llegir, amb lletres ben grans: “Els russos algun dia també arribaran a la Lluna, però els primers hauran estat els americans”.

Raquel Sans, vallenca, perio-dista castellera i membre de la Colla Joves Xiquets de Valls: A Valls, després de les grans actu-acions, si una de les dues colles ha caigut d’algun castell impor-tant, l’endemà al matí es troba un feix de llenya a la porta del seu local. No cal ser gaire espa-vilat per saber d’on procedeix la burla.

Santi Terraza, sitgetà, director de la revista Castells i membre de la Colla Jove de Castellers de Sit-ges: A la zona tradicional, la gent, estigui o no vinculada a una colla, sap de castells i segueix l’activitat castellera de les colles locals. Per això, els dies previs a les grans diades és el tema de conversa en totes les tertúlies de bar. Els castells a la zona tradicional són passió i tradició.

Jordi Andreu, altafullenc, col·la-borador de diversos mitjans de comunicació i membre dels Xi-quets de Tarragona: A Tarrago-na, el 24 de setembre a la tarda (laborable a la ciutat) la gent ar-riba tard a treballar i molts nens no van a l’escola, perquè han anat a veure els pilars caminats. És una tradició tan arrelada i popular que està assimilat que aquell dia els castells –els pilars caminats–, estan per sobre dels horaris. A la zona tradicional els castells formen part de la nostra vida, més enllà de si estan o no de moda.

Una petita pinzellada del sucu-lent anecdotari que ens regala la zona tradicional, que podreu viure en primera persona fent la ruta de festes majors de la caní-cula castellera!

“A la zona tradicional els castells formen part

de la nostra vida”

23 i 24 de juny a Valls

12 de juliol a Altafulla

13 de juliol a Torredembarra

26 de juliol al Vendrell

2 d’agost a Vilanova i la Geltrú

6 d’agost a Valls

15 d’agost a la Bisbal del Penedès

19 d’agost a Tarragona

23 d’agost al Catllar

24 d’agost a l’Arboç

30 d’agost a Vilafranca

14 de setembre a Tarragona

5 d’octubre a Tarragona

25 d’octubre a Sitges

26 d’octubre a Valls

1 de novembre a Vilafranca

EXTRACASTELLER

número 20

EXTR

AC

AST

ELLE

R

Cara a cara: la força delsnovells

Sergi Masó

Com a casteller en actiu, molt arrelat a la meva colla i sempre amb ganes de fer bons castells, estic pendent, com tothom, de la gent que forma aquest grup humà, necessari per aconseguir les nostres fites. Per la colla ha passat moltíssima gent al llarg dels divuit anys d’existència. Al-guns proven i se’n van als dies o a les poques setmanes, altres es queden i consoliden la colla, alguns són eterns i perseveren des del primer dia.

Veure una cara nova a la co-lla és una molt bona notícia, és un estímul motivador, és donar continuïtat a aquesta magnífi-ca empresa que desinteressa-dament formem entre tots. Per mi ha estat sempre enriquidor conèixer noves persones, veure que s’apropen a la colla com un fet interessant o més, important en la seva vida. I ha estat sempre positiu con-viure, treballar, suar, plorar, riure i alegrar-se al costat de tothom, grans, mitjans o petits, vivint moments màgics com els que hem viscut. La nostra colla ha estat capaç d’innovar dintre del món caste-ller, aportant festa i celebració a les diades, portant unes gralles i tabals de molta qualitat en la seva música, inventant noves formes de participació i això és degut, sobre tot, a la presència

de tanta gent jove que actua i es compromet amb el projecte, que dona força, que porta la il.lu-sió estampada a la seva cara. Els últims anys la colla ha rebut famílies senceres, cosa que al començament no era tan habi-tual. I aquest és un fet molt im-portant per la consolidació del projecte, perquè aporta canalla i joves i grans, generacions famili-ars, tots necessaris per la tasca que intentem. Sabem que cada any s’han de renovar posicions, que cada temporada ha de co-mençar des de sota, preparant nova gent que pugui donar el relleu als més veterans. Per això és important la incorporació de nous actius. Estic orgullós de la meva colla, de la gent que la forma i de la força que aporta cada una de les peces d’aquest magnífic conjunt.

Una colla castellera està forma-da per un gran grup de perso-nes amb un objectiu comú. Estic segur que molta gent pen-sa que formar part d’una colla d’aquesta mena consisteix úni-cament a arribar a una plaça vestit amb una camisa de color i una faixa, posar-te a sota d’unes persones que són els castellers de veritat i simplement estirar els braços per si cauen, que no es facin mal. Tenen una idea total-ment equivocada: tots som cas-tellers, i , sense els uns els altres no són res. Veterans, novells, canalla, tronc, pinyes, soques,

folres... Tots conformem un cas-tell. Ser casteller consisteix en una acumulació de sentiments, co-mençant pels que se senten la primera vegada que veus un castell, o el primer dia que entres a la Colla. Jo, des de ben petit, havia vist castells. Tant és així que als tres anys, quan la meva mare em preguntava si volia ser enxaneta, jo li responia que no, que volia ser pinya, encara que no aixequés dos pams de terra. Això ho tenia clar! Però...qui m’havia de dir que realment acabaria formant part d’una co-lla! Amb el temps que fa que sóc a la Colla només ha passat dar-rere meu una generació de no-vells, però ja puc dir que és molt agradable veure com va arribant gent amb il·lusió i tenir la sensa-

ció que s’estan sentint igual de bé que et van fer sentir a tu quan vas arribar, però en aquest cas, sent un mateix qui ajuda que se sentin com a casa. La gent nova conforma una part molt important d’una colla: són la continuïtat. Sense novells que s’il·lusionin fent castells les colles no tirarien endavant. De mica en mica hi ha gent que ho va deixant, o que físicament ja no pot rendir com abans... i els novells permeten que amb els anys es puguin seguir treballant a bon nivell aquestes torres hu-manes que tant ens agraden.

“Una colla caste-llera està formada per un gran grup de persones amb

un objectiu comú.”

Josep M. Tanco

EXTRACASTELLER

ASSOCIACIONISME

EXTR

AC

AST

ELLE

R

Somassociació

En aquest article, primer, fem un repàs objectiu (digueu-li objectiu, digueu-li avorrit) al marc legal de les associacions, i després es-bossem la història del moviment associatiu a Sant Cugat, amb tota la gràcia que hem pogut. Què us sembla? Ens ho com-preu? Marc legal de l’associacionis-me català En el títol III de la Llei 4/2008 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya es deixa clar que “les associacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes vo-luntàriament per tres o més per-sones per a complir una finalitat d’interès general o particular, per mitjà de la posada en comú de recursos personals o patrimoni-als amb caràcter temporal o in-definit”. Aquesta definició generalista és especificada en la Llei 7/1998 d’associacions: “El fet associa-tiu català ha estat decisiu per a la defensa i l’acreixement de la societat i la cultura catalanes, i, de manera especial, durant les etapes més difícils de la nostra història com a poble i com a na-ció. La reconstrucció social i polí-tica de Catalunya durant el segle XIX es fonamenta absolutament en la capacitat d’articular-se as-sociativament de tots els seus components individuals. L’asso-ciacionisme es desenvolupa des dels centenaris ateneus i Cors de Clavé, d’arrel popular i tre-balladora, les organitzacions de Foment a les associacions d’aju-da mútua, associacions obreres, cases regionals, de fraternitat i de veïns, sorgides de totes les capes socials. I és que cal con-siderar l’acció dinamitzadora i la capacitat emprenedora de les associacions catalanes com a element fonamental de la vitalitat de la societat civil del nostre país.

L’element associatiu es configu-ra, així, clau en la construcció d’una societat més participativa i com a factor essencial per al pro-grés social i l’avenç de Catalunya com a país.” En aquest marc, l’any 1996 els Castellers de Sant Cugat ens vam constituir com a associa-ció. A la Llei 4/2008 s’especifica quins són els òrgans necessaris (art. 322-1) que ens defineixen: “a) L’assemblea general, consti-tuïda per tots els associats que, com a òrgan sobirà, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’inte-rès per a l’associació [...] b) L’òr-gan de govern, que es pot iden-tificar amb la denominació de junta de govern o junta directiva [...], que administra i representa l’associació, d’acord amb la llei, els estatuts i els acords adoptats per l’assemblea general.[...] L’as-semblea general i l’òrgan de go-vern [...] poden acordar la creació d’altres òrgans [...] amb funcions delegades de caràcter deliberant o executiu.” En la nostra normativa interna especifiquem que l’assemblea és el màxim òrgan decisori de la colla, en la qual s’escullen la junta i la comissió tècnica, com a òr-gans organitzadors de l’entitat. La junta inclou els càrrecs elegits per l’assemblea: president, vi-cepresident, secretari, tresorer i els responsables de les diferents àrees organitzatives, i alhora el cap (o caps) de colla. Cal remar-car l’existència del consell de la colla, integrat per la suma de membres de les diferents àrees organitzatives, que té la funció d’òrgan consultiu davant de situ-acions extraordinàries. L’associacionisme a Sant Cugat Els inicis de l’associacionisme a Sant Cugat estan estretament lligats a dues entitats amb gran

Eva Tataret i Ferran Ballester

Organigrama, Carles Angaril

AssembleaMàxim òrgan

decisori

JuntaÒrgan

administratiu

TècnicaÒrgan

tècnic i casteller

Comunicació

Finances

SocialPresidència

Difusióexterna

Vídeo,foto i arxiu

Web,xarxes

Difusióinterna

Economia

Patrocinadors

Pamfletsformatius

ButlletíMitjanslocals

Local

GrabalsRelacionspúbliques

Infermeria

Sopars,activitats

Reunions

Pinyes

Pilars

Tronc

Canalla

Folres

Pinyes

Soques

Mans

Crosses

Laterals

número 20

EXTR

AC

AST

ELLE

R

solera: la Societat coral La Lira i la Penya Regalèssia (o APAC –Associació per la preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cu-gat), fundades el 1882 i el 1939, respectivament. A recer de la primera, neix la Unió Santcuga-tenca (1900) i d’una altra ban-da neix el Club Muntanyenc de Sant Cugat (1944), com a cen-tre excursionista, però alhora es converteix en una preuada baula cívica i cultural del nostre poble. L’any 1923 neixen els Bastoners de Sant Cugat i el 1975, l’Esbart Sant Cugat. Justament al final dels anys setanta, amb el final de la dictadura de Franco i l’inici de la democràcia, comença una nova època per al moviment as-sociatiu de la nostra ciutat, de la mà de Ramon Pros, regidor de cultura del consistori santcuga-tenc –promotor de la Festa de la Tardor, i president del Club Mun-tanyenc i de l’Ateneu Santcuga-

tenc–, el qual posa de manifest la voluntat de l’Ajuntament de re-cuperar la cultura popular i tradi-cional com a mostra de les inqui-etuds inicials de la societat civil. A partir de la segona part dels anys vuitanta neixen altres entitats a Sant Cugat: Geganters i Trabu-caires (1987), Diables (1990), Grup Mediterrània (1995), Cas-tellers (1996) i Caparrots (2000) –les dues primeres formen el grup La Troca per afinitats entre els seus membres. Totes aques-tes associacions fan ressorgir les manifestacions populars i ho fan sota el paraigua de l’Ajuntament, que aposta fortament per aques-ta expressió identitària del poble. I és justament aquesta empenta la que fa néixer Profeslo, la Pro-motora de Festes Locals (2002) amb la qual rebroten tradicions com el Paga-li, Joan i el Car-naval –i el Ball de Gitanes–, i se n’inicien d’altres, com el Seguici de Festa Major. Profeslo apareix com a expressió d’una nova ma-nera d’entendre la cultura popu-lar a Sant Cugat, amb una visió transversal entre les diverses en-titats de la ciutat. El fruit d’aques-ta nova manera de fer és la Co-ordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional de Sant Cugat del Vallès (2010), la qual neix de la necessitat de cre-ar un espai de debat per unificar els interessos i les propostes de les entitats de la cultura popular i tradicional (Bastoners, Capar-rots, Castellers, Diables, Esbart, Geganters, Mediterrània, Sarda-nistes, i a partir del 2010, l’Escola de Música Tradicional, en formen part, i darrerament, Trabucaires i el Gall del Monestir). Els Castellers de Sant Cugat van néixer el 1996 de la mà del Club Muntanyenc i l’esforç d’unes persones –de la nostra ciutat i de fora–, interessades pel fet casteller. Des del començament hem estat una colla aglutinadora

de persones de tota mena i ho continuem sent. Actualment, so-bretot els Bastoners i les entitats dansaires de la ciutat exerceixen també aquesta funció social i cultural. Nosaltres, per la nostra idiosincràsia, tenim un rol diferent a les altres entitats de la Coor-dinadora d’Entremesos, perquè conreem uns valors particulars que ens defineixen: el sentiment de superació contínua, la com-petitivitat ben entesa amb altres colles... Aquesta diferència que es repeteix en moltes poblacions amb un model organitzatiu d’en-titats similar al nostre, ens fa més forts, perquè entre els nostres membres es fa palesa la trans-versalitat de les entitats de cultu-ra popular i tradicional catalana. Entre nosaltres ha arrelat una nova figura santcugatenca: el “frikitradi”, l’individu que es des-viu per les entitats i participant en només una no en té prou. Aquest nou personatge té una visió més àmplia del món asso-ciatiu, perquè coneix l’entramat de les entitats de les quals forma part, i aquest és, sens dubte, un factor que ens enriqueix, perquè ens transmet altres pulsacions, altres punts de vista, altres ma-neres d’organitzar-nos, que ens esperonen i encoratgen. La transversalitat, iniciada per Profeslo, és l’estendard de la Coordinadora d’Entremesos. Sabem que Sant Cugat no és Vi-lafranca, ni Reus, ni Olot, ni Ma-taró, però volem fer tradició, per-què la tradició reafirma la nostra identitat, i treballem per aconse-guir-la creant una estructura, de-finint-nos i al mateix treballant per arrelar-la. Cal temps per aconse-guir-ho, avançarem de mica en mica, però a Sant Cugat no ens sobren la tenacitat i les ganes, i, sobretot, el que ens mou és la il-lusió d’apropar la cultura popular i tradicional a tots els santcuga-tencs i santcugatenques.

AssembleaMàxim òrgan

decisori

JuntaÒrgan

administratiu

TècnicaÒrgan

tècnic i casteller

Comunicació

Finances

SocialPresidència

Difusióexterna

Vídeo,foto i arxiu

Web,xarxes

Difusióinterna

Economia

Patrocinadors

Pamfletsformatius

ButlletíMitjanslocals

Local

GrabalsRelacionspúbliques

Infermeria

Sopars,activitats

Reunions

Pinyes

Pilars

Tronc

Canalla

Folres

Pinyes

Soques

Mans

Crosses

Laterals

LA TABARRA

EXTR

AC

AST

ELLE

R

Els grabalstambé

creixem!Júlia Solé i Griselda Ballester

És curiós, després d’aquests anys, veure com els canvis i l’evolució que va tenint la colla també es reflecteix en els mú-sics, però no és del tot simultani. Sempre anem una temporada o dos per darrera i és aquest any que estem notant el gran crei-xement i grau de maduresa que hem assolit com a Gausacs. Ja fa anys que els Grabals assa-gem cada dissabte al matí a la Casa de Cultura. A les 11 h les gralles i a les 12.30 h els timbals i de tant en tant fem un assaig conjunt per ajuntar el que hem treballat per separat, per veure si podem estrenar nou repertori i treballar la coordinació i entesa del grup. Aquest any, però, ha estat el pri-mer des de fa temps que ens hem hagut de replantejar el fun-cionament general de l’equip, els horaris i els grups d’assaig. Fins ara anàvem fent. Totes les gralles i tots els timbals anàvem aprenent en bloc, però què pas-sa quan de cop sis noves gralles volen tocar amb els Castellers? Vet aquí la Mar, l’Olga, la Júlia, la Mariona, la Rosa i la Maider, un grupet que tot just fa un odos anys que han començat a tocar la gralla a l’Escola de Música Tra-dicional. Algunes ja són castelle-res i d’altres en breu entraran a la colla. Un grupet que hem inte-grat aquest any entre nosaltres, i per fer-ho, hem hagut d’ampliar l’horari d’assaig (dissabtes de 10 a 11 h). Així, doncs, aquesta temporada tenim grup de nove-lles entre els Grabals i no només

això, sinó que és un grup on to-tes les gralles i els timbals poden aprofitar per repassar i on totes les gralles poden aprendre a diri-gir un assaig. De mica en mica, totes s’aniran estrenant a plaça, a les cercavi-les i amb el Toc de Castells. Al-gunes ja ho han fet... Felicitats i benvingudes als Grabals! Esperem que aquest canvi ser-veixi de precedent per animar a més persones a tocar la gralla. Per aquest motiu, fem una crida especial a tots els percussio-nistes nats, aquells que piqueu el ritme inconscientment quan sona música, és a dir a tothom...Veniu a tocar el timbal que ja som 19 gralles i 3 timbals i tam-bé us volem a vosaltres! A tenir en compte!: Sant Cugat és un cas excepcional de pre-sència quasi absoluta de gra-lleres i timbaleres en un món on sempre han predominat els ho-mes i on segueixen predominant arreu dels Països Catalans. Un fet curiós i sense explicació apa-rent... Algú ho havia de dir!

Les notes indicades a cada model de gralla indiquen la seva tessitura.

Gralla subbaixa97,5 cmRe2 a Re4

Gralla baixa63 cmLa2 a Sol4

Gralla llarga55 cmDo3 a Do5

Gralla dolça ode dues claus43 cmMi3 a Do5

Gralla seca38 cmSol3 a Do5

LA GRALLAnúmero 20

EXTR

AC

AST

ELLE

R

Tot això són gralles? Sí home, síDani Carbonell

Músic. Graller i oboïsta. Llicenciat en oboè barrroc. Professor del depar-tament gralla a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Recentment s’ha presentat al públic la gralla subbaixa, una creació de Ton Munné que sona una octava més baixa que la gra-lla convencional, amb un atrevit sistema de claus que li dóna en-cara més tessitura greu i facilitat d’executar les alteracions.

En un entorn on es parla de tra-dicional, de recuperació, de gra-llers vells... parlar de novetat, és una sorpresa! Per la riquesa, quantitat i qualitat dels músics, instruments i com-positors, es considera el tom-bant del 1900 l’època d’or de la gralla. A partir d’aleshores el franquisme veta les festes popu-lars, però, sortosament, la gralla sobreviu gràcies als castells. Es retorna a la gralla seca –mes cò-moda i sonora que la de claus. Després de la dictadura rebroten amb força les festes populars i l’ocupació del carrer, sobretot amb les tradicions castellera i ge-gantera on són presents la gra-lla i el timbal. Per donar sortida a tanta demanda, es parteix de la gralla seca, tot i que, com que no hi ha suficients constructors de canyes de pala, s’utilitzen les

de tenora que sonen fort i “fan català” –puja l’afinació i l’instru-ment agafa un timbre nou. Tam-bé s’utilitzen canyes de dolçaina castellana, ja que tenen una bona comercialització. El repertori tam-bé es crea de nou.

La gralla està de moda i es tor-na a reinventar. La toquen tant homes com dones i en forma-cions més grans. Adopta noves funcions en grups d’animació de carrer i s’usa amb objectius més participatius que musicals i no remunerats. Passa a tocar-se a tot el territori i entra en circuits de música folk i rock. En aquest auge no hi va haver temps de donar continuïtat a les traces que ens havien arribat de la gralla ve-lla. Avui en dia convivim en la com-plexitat de tots els models d’ins-trument, amb totes les afinacions i amb tots els models de canya que han anat apareixent. Això crea desconcert a l’hora d’es-collir quin instrument començar a tocar i a l’hora de tocar junts. Però hem d’estar orgullosos de la riquesa organològica que te-nim, de la quantitat de música per a gralles de què disposem i cal saber aprofitar les possibi-litats musicals i socials que tot això ens dóna.cions més grans. Adopta noves funcions en grups d’animació de carrer i s’usa amb objectius més participatius que musicals i no remunerats. Passa a tocar-se a tot el territori i entra en circuits de música folk i també música rock.

En aquest auge no hi va haver temps de donar continuïtat a les traces que ens havien arribat de la gralla vella. No podrem agrair mai prou els que es van dedicar a recopilar i enregistrar el reper-tori i les maneres de fer d’una al-tra època i a fer-ne publicacions perquè aquest repertori estigui a

l’abast de tothom.Avui en dia tenim la complexitat de què tots els models d’instru-ment conviuen. Amb totes les afinacions i amb tots els models de canya que han anat aparei-xent. Això crea desconcert a l’hora d’escollir quin instrument començar a tocar i a l’hora de tocar junts. Però hem d’estar or-gullosos de la riquesa organolò-gica que tenim, de la quantitat de música per a gralles de què dis-posem i saber aprofitar les pos-sibilitats musicals i socials que tot això ens dóna.

Gralla subbaixa97,5 cmRe2 a Re4

Gralla baixa63 cmLa2 a Sol4

El constructor igualadí Ton Munné amb una gralla subbaixa.

EXTR

AC

AST

ELLE

R

La canalla:poca broma

Oriol Bota

LA CANALLA

Els castells enganxen, i en els darrers quatre anys els Gausacs han estat una part important de la meva vida i de la meva famí-lia. Però totes les coses tenen el seu temps i ara s’acaba una etapa intensa a l’equip de ca-nalla i a la tècnica. Després de quatre anys torno a ser un més de la colla, en una pinya, en una posició concreta i amb uns companys amb els quals, ara sí, puc parlar tranquil·lament entre prova i prova. Aquests últims temps m’han permès conèixer i sentir molt més la colla del meu poble i aprendre la tècnica de fer castells. I haver viscut en pri-mera persona el pas de colla de set a colla de vuit ha estat bonic: el procés ha estat positiu. Hem aconseguit posar el focus en els castells, amb totes les dificultats que suposa treballar en equip, superant diferències i aconse-guint aprenentatges que ens han portat a bons resultats.

Però la colla és molt més gran i, per això, no vull oblidar la feina feta per la junta, pels Grabals i per tanta gent que treballa des de la discreció i la constància per fer que la colla estigui viva cada dia. Valoro molt dues co-ses: tenir local social en condi-cions (tot i no poder-hi assajar) i estar molt més integrats en el poble. I crec que totes dues són significatives.

Ara, l’equip de la revista ens convida a una valoració, un es-crit al voltant de la canalla, la gestió d’aquest grup i la valora-ció d’aquesta època. La reacció inicial de fer una valoració posi-tiva de tot ha esdevingut amb el pas dels dies una voluntat més pausada de fer una explicació més àmplia incorporant també les dificultats i els reptes que té l’equip de canalla. I penso que pot ser una bona manera de tancar aquesta etapa.

El fet que un pare de canalla es-tigui al front de l’equip de cana-lla pot tenir les seves dificultats. Des del primer moment, cons-cient d’aquesta situació, vaig voler crear un equip format per diferents tipus de persones. Ara, des d’una certa distància, puc valorar els avantatges d’aquesta diversitat de rols i perfils i com això ens ha ajudat a formar equip i a gestionar l’equip de canalla. Sense l’equip i la complemen-tarietat de perfils no haguéssim pogut atendre l’escola, certes situacions familiars, la gestió d’equips i cascs, l’escalfament, el lleure de la canalla, o el suport a la plaça…

Però el més important, i no crec que en fóssim massa consci-ents, és que ens agrada la ca-nalla. Hem volgut participar amb ells a les matinades, als aniver-saris, a les colònies… Hem vol-gut mirar-los als ulls i acompa-nyar-los. A vegades, amb més encert i d’altres, amb menys, però amb ganes de passar-ho bé amb ells i fer-los protagonis-tes. I crec que així han superat bloquejos, dificultats i han asso-lit fites i reptes que per a molts semblaven impossibles. Algu-nes aletes i passades, algunes col·locacions d’acotxadors i tre-balls en l’equip dels dosos han estat molt més que un senzill acte. Per la seva capacitat de

treball, de ser responsables, de superar pors i limitacions, per esforç i per fer-ho essent nens i adolescents, la canalla té la meva admiració i agraïment.

Ho he explicat molt sovint: l’equip de canalla és un equip diferent i complex. En un castell, la canalla és com el corrector de textos. Si ho fa bé, no pas-sa res, és el que s’espera. Però si no, és com si hagués deixat una gran errada ortogràfica. Es nota tant, que tots ho veiem i ho patim.

Quan després de molt treball s’aconsegueix que a tronc el castell estigui bé i la pinya el sà-piga lligar, la canalla és la cire-reta i, per tant, ha de fer-ho bé. Fins aquí sembla normal, però la canalla pràctica poc la pas-sada sobre un castell límit (3de7 net, torre de 8 amb folre)… Són nens que sovint saben molt de castells, veuen els canvis, els patiments i el que no s’està fent bé, i noten la pressió de la colla per fer-ho... Per això, quan la ca-nalla passa la torre o descarrega el primer 3de8 a plaça, quan po-dria haver-los tirat enrere, crec que es mereixen l’ovació més gran que puguem fer.

I dos elements que fan que la gestió de la canalla sigui diferent:

La canalla es fa gran i la seva aportació a la colla varia molt, perquè hi ha decreixement: quan comencen no en saben, apre-nen, però es fan grans i deixen de ser bons i tornem a comen-

“A l’equip de canalla el pas del temps i l’ex-periència ens avisen que en breu has de tornar a començar”

EL LOCAL

EXTR

AC

AST

ELLE

R

çar en una nova posició. Això no passa enlloc més: a l’equip de canalla el pas del temps i l’ex-periència ens avisen que en breu has de tornar a començar. En el tronc o la pinya això no és així i quan un castell no va bé el tronc busca aquells que l’han fet molt temps, i fins i tot a pinyes sa-bem que quan tenim una actu-ació important tindrem reforços de persones amb experiència. A canalla no podem esperar refor-ços ni experiència, només feina i il·lusió per gestionar els canvis.

I el segon element és el psico-lògic. Són nens i quan passen coses dures els nens de canalla han d’estar protegits i cuidats com ho estan a l’escola o a mú-sica o a teatre. I això, a vegades, no ho hem sabut fer prou bé. Els comentaris d’ànims o de repro-vació no són recomanables. La psicologia d’un nen requereix, a parer meu, un entorn de con-fiança i estabilitat. Per això, els càstigs no són ni recomanables ni útils, i per contra l’apel·lació a la responsabilitat i a la superació sí que ens han permès avançar. Les persones –tant adults com nens– aprenem des del reco-neixement i la motivació i els mi-llors per fer aquesta tasca són l’equip de canalla que treballa per ajudar-los i els companys de tronc que els animen i els donen confiança (ells sí que estan allí).

Voldria acabar dient que ha es-tat un temps especial, amb di-ficultats, perquè el treball en equip no sempre ha estat senzill, però ha estat una bona època. Ofereixo tot el meu reconeixe-ment pels qui venen darrere, tot el meu agraïment als pares i als mateixos nens que confien en la colla i el meu suport a tots, per-què el camí està ple de reptes, entrebancs i també errors, i en com els superem és com es for-ja el caràcter de la colla.

número 20

Ja fa un any que vam inaugurar el nostre nou local social i la va-loració global ha estat molt po-sitiva. Encara que és cert que la primera mitja part de l’any la vam afrontar bàsicament amb el mè-tode d’assaig i error, la segona meitat de la temporada ha servit per conformar, de mica en mica, el que ara són equips de treball d’un local que fa la seva funció a la perfecció!

Aquest segon tram de la tempo-rada ens ha donat molts vespres de discussions sobre quin era el motiu, i quina importància havia de tenir el local social dins de la colla. La pregunta és senzilla, i la resposta aparentment també, però un cop plantejada aparei-xen molts punts de vista sobre de la taula. És a partir d’aquí que s’ha de decidir quina perspecti-va se li dóna al local i, com bé haureu notat, l’enfocament final ha estat de convertir-lo en un

punt de trobada, una referència per als castellers.

Per aquest motiu s’ha treballat per fer activitats que acostin tota la colla el nostre local. Des d’aquest 2014 tenim un equip destinat a què els nens de la co-lla vinguin a fer activitats al local social –almenys si més no, un cop al mes (sempre que sigui possible, és clar). A més, gran part de la canalla ve amb els pa-res a sopar al local abans dels assaigs, barrejant-se amb el jo-vent, que també aprofita per fer unes partides a dards o al fut-bolí.

També procurem fer activitats per als menys habituals, organit-zant tasts de cerveses, esmor-zars abans de les actuacions o dinars després (esmorzars i dinars abans o després de les actuacions/diades), i d’altres idees que a poc a poc han anat sorgint. Jovent segueix gaudint com sempre (o més) dels so-pars de divendres, els quals, re-cordem-ho, són oberts a tota la colla!

No sabem quina importància té el local a nivell de resultats de la colla, el que sí que sabem és que tenir-lo ho peta!, i tan de bo puguem gaudir-lo durant molts anys més!

Sense el local social, no hi ha castells

Víctor Biete

GEGANTERS DE SANT CUGAT > Proposta de marca > versió CMYK

LA C

OO

RDIN

AD

OR

A

Els Geganters de Sant Cugat som una colla d’apassionats de la tra-dició gegantera.

www.gegantersdesantcugat.catinfo@gegantersdesantcugat.cat

L’Entitat Sardanista de Sant Cugat fomentem la sardana com a fet cultural i tradicional de Catalunya.

www.esardanista.santcugaten-titats.net

L’Escola de Música Tra-dicional de Sant Cugat som un espai de formació musical i cultural d’arrel popular i tradicional.

www.emtsc.catemtsc@emtsc.cat

L’Esbart Sant Cugat in-novem en el món de la dansa catalana des de la cultura popular i tradicio-nal del nostre país.

www.esbartsantcugat.catinfo@esbartsantcugat.cat

Els Bastoners de SantCugat volem acostar la tradició bastonera a tot-hom i arreu.

www.bastonersdesantcugat.catjunta@bastonersdesantcugat.cat

La Promotora de Fes-tes Locals treballem en la recerca i la recuperació de festes i elements tradicionals.

www.profeslo.santcugatentitats.netcontacte@profeslo.cat

Els Trabucaires de Sant Cugat preservem la tradi-ció del bandolerisme ca-talà que ve del segle XVII.

santcugat.trabucaires@gmail.com

Els Castellers de Sant Cugat som Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2010.

www.castellersdesantcugat.catjunta@castellersdesantcugat.org

Els Caparrots de Sant Cugat dinamitzem un pa-trimoni santcugatenc for-mat per vuit capgrossos.

info@caparrotsdesantcugat.cat

El Grup Mediterrània tenim una visió pròpia de la dansa, sense oblidar els preceptes clàssics del folklore català.

www.grupmediterrania.orginfo@grupmediterrania.org

Els Diables de Sant Cugat difonem la cultu-ra del foc i dels diables arreu del país.

www.diablesdesantcugat.catdiables@diablesdesantcugat

1 tinta2 tintes

1 tinta1 tinta2 tintes

La Coordinadora d’Entre-mesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat del Vallès pre-servem i potenciem les ac-tivitats de cultura popular i tradicional catalanes que es duen a terme a Sant Cugat.