CIRCDELACULTURA.COMAGENDA CULTURAL DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

ACTES avui (127) demà (130) cap de setmana (156) d'avui en 8 (196) d'avui en 15 (247) tots els futurs (494) dimarts, 5 d'abril de 2016

FITXA DE L'ACTE

On

Sala Bonet Castellana (l'Hospitalet)

Ramon Berenguer IV, 2 - VANDELLòS I

L'HOSPITALET DE L'INFANT

COM ARRIBAR

SEGUEIX-NOS AL FACEBOOK

MULTICERCA QUAN? QUÈ FEM? ON? ESPECIALS GRATIS RECOMANATS NOTICIES OPINIÓ

0 Tuit

VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT - 5 D'ABRIL DE 2016 - 19,00 HORES

Taller de poesiaDes de l'Antena del Coneixement de la URV de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, s'organitzenles Jornades literàries sobre poesia.

Les jornades comencen amb la CONFERÈNCIA "Música i poesia: dues arts inseparables", acàrrec de Joan Maria Martí, diplomat en Educació Musical i Llicenciat en Història i Ciències de laMúsica.

Aquestes jornades inclouran un TALLER DE POESIA, a càrrec de Joaquima Nolla, professora iescriptora, que es durà a terme els dies 5, 6, 12 i 14 d'abril, a les 19 h, a la Sala Bonet Castellana.

I un RECITAL-REPRESENTACIÓ: Poemes al fil d'una vida, el dia 21 d'abril, a les 20 h, al TeatreAuditori del Centre Cultural Infant Pere de l'Hospitalet de l'Infant, sota la direcció de JoaquimaNolla, 'intervenció dels assistents al taller i altres col·laboradors.

Inscripcions pel taller de poesia: a la Biblioteca Infant Pere o trucant al tel. 977 82 21 22(biblioteca).

ACTES RELACIONATS

0M'agrada Comparteix

13 abr19 HORES

Centre Cultural Infant Pere (l'Hospitalet) - Vandellòs i l'Hospitalet del'Infant

Sessió del Club de lectura de la BilbliotecaInfant Pere

14 abr19 HORES Sala Bonet Castellana (l'Hospitalet)

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Taller de poesia

15 abr18 HORES

Sala Bonet Castellana (l'Hospitalet) - Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant

Els contes de la Pitussa: Contesdesexplicats

21 abr20 HORES Teatre auditori de l'Hospitalet de l'Infant

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Recital: Poemes al fil d'una vida

Datos de mapas ©2016 Google, Inst. Geogr. NacionalInformar de un error de Maps

ampliar mapa

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201650 SERVEIS |

TarragonaGabriel Casas09.00 H. CaixaFòrum

«Gabriel Casas. Fotografia, in-formació i modernitat. 1929-1939»està organitzada per l’Obra Social«la Caixa», el Museu Nacional d’Artde Catalunya i l’Arxiu Nacional de Ca-talunya. L’exposició se centra enquatre aspectes del treball foto-gràfic de Gabriel Casas, un dels fo-tògrafs del país més importantsdels anys trenta. Horari: de dillunsa divendres de 9 a 21 hores. Dis-sabtes, diumenges i festius d’11 a 14h i de 16 a 21 h.

«La moneda enèpoca d’August»09.30 H. Museu Nacional Arqueològic

Reuneix una selecció representa-tiva de les monedes que circula-ven en els territoris integrats en elmón romà en aquest període histò-ric. Horari: laborables: 9.30 a 18 h ifestius de 10 a 14 h. Dilluns, tancat.

«Remant al Nàuticen b/n»10.00 H. Tinglado 4,Moll de Costa

Exposició homenatge als remers

del Nàutic de la primera meitat delsegle XX. Horari: de dimarts a dis-sabre, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.Diumenges i festius, d’11 a 14 h.

Cultura Lobi10.00 H. Synachy’s touch

Exposició sobre la cultura Lobi or-ganitzat per Amics Art Africà. Ho-rari a consultar al local.

«Baixas Frequências»10.30 H. Galería Silvestre

«Baixas Frequências» es un nue-vo proyecto de Martinho Costa cre-ado en exclusiva para la galería. Ho-rario: de martes a sábado, de 10.30a 14 h y de 17 a 20 h.

Cuina amb Chartreuse17.30 H. Centre Cívic deSant Pere i Sant Pau

En aquest curs aprendrem a treu-re profit d’aquest licor d’herbestan popular a la ciutat. Cuinarem ape-ritius, diferents plats i postres, totsamb l’essència del Chartreuse coma fil conductor, donant-los un tocmolt especial. A càrrec de Ferran Gi-meno i Rubén Vega. Preu. 18,50 €

La clínica al diván19.30 H. Seu COPC Tarragona

Cicle: La clínica al diván – Um-bral. Discurs: El irreconciliable del’amor i el sexe en la histèria. Hora-ri: 19.30 a 21 h.

ReusSer innovador/a pergestionar el canvi09.15 H. Fira Reus

Seminari en el marc de la terceraedició del cicle IdeesxBusiness (IxB),organitzat conjuntament per Redes-sa, la Universitat Oberta de Catalu-nya i Mas Carandell. IxB és una ini-ciativa que té per objectiu aproparidees noves, innovadores o poc co-negudes al teixit econòmic empre-sarial de Reus i del Camp de Tarra-gona. S’adreça a persones empre-nedores, professionals i empre-saris/àries.

«Magda Folch, lamestria del retrat»10.00 H. Museu de Reus Salvador Vilaseca

El Museu de Reus, d’acord amb elMuseu d’Art Modern de la Diputa-ció de Tarragona, ret homenatge ala pintora reusenca Magda Folcha través de l’exposició «MagdaFolch, la mestria del retrat», que espodrà veure al museu del raval deSanta Anna de l’11 de març al 15 demaig. Es podrà visitar de 10 a 14 h ide 17 a 20 h, de dimarts a dissabte.

Llorenç delPenedèsDia de l’activitat física19.30 H. Rambla Marinada

Amb motiu del Dia internacionalde l’activitat física i l’esport, es du-rà a terme una classe popular dezumba, de participació oberta atothom.

Móra d’EbreClub de lectura infantil19.15 H. Biblioteca Comarcal

Per a nens de 7 a 12 anys: Els cul-dolla. Places limitades. Inscripcionsa la biblioteca.

SalouLuis Herranz Zabal 18.00 H. Torre Vella

La mostra recull una quarantenade peces prou representatives de latrajectòria de Luis Herranz Zabal.

Y ADEMÁS >>>

Trio Arutiunian20.00 H. Teatre Metropol

Obres de Schumann, Khacha-turian i Arutiunian. Juan Pardo,clarinet; Luís Peña, violí; i LauraVal, piano. Preu de la entrada: 12euros; 10,20 euros (-25 anys + 65anys).

TorredembarraTaller col·loquisobre el TTIP 19.00 H. Sala de Comissionsde l’Ajuntament

Taller col·loqui sobre el TTIP«Transgènics, sobirania energèti-ca, alimentària, de l’aigua... El TTIPtambé ens afecta localment». El ta-ller-col·loqui anirà a càrrec de Lu-cía Bárcena, coordinadora de lacampanya TTIP per Ecologistes enAcció, que explicarà com afecta lo-calment el TTIP a les nostres videsi que podem fer per evitar la sevaamenaça.

Tarragona

Viking Moses 20.00 H. Cafè La Cantonada El Brendon Massei va començar a treballar amb Viking Moses com a banda el 2003 i des del sud de Missouri. El seus concerts tendeixen a tenir un aspecte ben poc convencional, però amb passió i humilitat, i dispo-sat a oferir al públic una experi-ència única. Taquilla inversa.

Los números no son oficiales hasta ser publicados por el organismo correspondiente.

BONOLOTO Lunes, 4 de abril de 2016 11, 21, 26, 40, 43, 44 Complementario: 38 Reintegro: 7 Cat. Acertantes Premio 6 1 552.706,65 € 5+C 3 54.851,72 € 5 70 1.175,39 € 4 3.393 38,39 € 3 66.661 4,00 € Reint. 420.444 0,50 €

LA PRIMITIVA Sábado, 2 de abril de 2016 06, 07, 15, 27, 32, 40 Complementario: 43 Reintegro: 3 Joker: 7 720 259 Cat. Acertantes Premio 6+C 0 - € 6 1 1.513.596,38 € 5+C 3 75.679,82 € 5 253 1.944,34 € 4 13.243 60,00 € 3 247.715 8 € Reint 1.287.314 1 €

EL GORDO DE LA PRIMITIVA Domingo, 3 de abril de 2016 2, 3, 15, 26, 52 Clave: 9 Cat. Acertantes Premio 5+1 0 - € 5 0 - € 4+1 18 11.393,38 € 4 178 206, 79 € 3+1 1.015 41,25 € 3 9.807 13,94 € 2+1 16.162 6,51 € 2 160.848 3 € Reint. 275.162 1,50 €

LOTO 6/49 Sábado, 2 de abril 16, 23, 24, 29, 36, 46 C: 18 - R: 6- Jòquer: 851210 - Plus: 9 Cat. Acertantes Premio 6 / 6P 0 - € 6 / 6 0 - € 5+/ 6P 0 - € 5/6 + C 0 - € 5 / 6P 0 - € 5/6 1 1.014,10 € 4 / 6P 25 90,14€ 4 / 6 40 45,07€ 3 / 6P 402 14,39€ 3 / 6 887 7,19 € Bote: 7.270.000 €

LA ONCE Lunes, 4 de abril de 2016 03989 Serie 019

7/39 Lunes, 4 de abril de 2016 13, 14, 18, 23, 24, 30, 31 R: 01

SUPERONCE YA! Lunes, 4 de abril de 2016 05, 08, 09, 14, 16, 22, 35, 36, 42, 43, 50, 53, 56, 58, 59, 63, 66, 67, 68, 75

TRIO Lunes, 4 de abril de 2016 396 SÚPER 10 Lunes, 4 de abril de 2016 2, 7, 10, 13, 17, 18, 23, 25, 29, 31, 38, 41, 42, 43, 48, 49, 50, 53, 61, 66 Diana: 49 EUROMILLONES Viernes, 1 de abril de 2016 02, 16, 23, 25, 49 Estrellas 6 y 9

Sorteos >>>

AGENDA PARA HOY>>>

Envíe sus propuestas a: agenda@diaridetarragona.com

Vandellòs i l’Hospitalet

Taller de poesia 19.00 H. Sala Bonet Castellana A càrrec de la professora i escripto-ra Joaquima Nolla Gasulla, previst per als dies 5, 6, 12 i 14 d’abril. Les perso-nes interessades a participar en el ta-ller de poesia s’hi han d’inscriure a la Biblioteca Infant Pere de l’Hospi-talet o trucant al telèfon 977 82 21 22, tal com s’informa en la pàgina web www.culturaalabast.cat

Tarragona

‘Manuel de Pedrolo i la nació’ 19.30 H. Llibreria de la Rambla Presentació del lilbre ‘Manuel de Pe-drolo i la nació’ de Xavier Ferré i Trill, professor d’història a la URV. El lli-bre analitza la relació entre litera-tura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta.

ww

w.d

iari

deta

rrag

ona.

com

n futbol amateur / quarta catalana

MUNDO DEPORTIVODIMARTS 5 D’ABRIL DE 2016 FUTCAT 09

GRUP 14 GRUP 17

GRUP 24

GRUP 25 GRUP 28

GRUP 15 GRUP 20

GRUP 30GRUP 27 GRUP 29

GRUP 16

GRUP 21

GRUP 22

VETERANS

Stoitchkov-Veterans Prat.......................................4 - 3Martinenc-Horta......................................................4 - 2Terrassa-Barceloneta.........................................SuspèsVeterans Júpiter-Igualada.....................................4 - 0Lloreda-Arrabal Calaf de Gramenet.....................3 - 1Cornellà-...........................................................DescansaBadalona-Sants........................................................4 - 3

CLAS.: Badalona, 53; Barceloneta, 48; Martinenc,42; Terrassa, 36; Lloreda, 30; Vet. Júpiter, 26; Horta,Veterans Prat, 25; Stoitchkov, 23; Igualada, 21;Cornellà, Arrabal Calaf, 15; Sants, 9.

El Suburense Bno perdonadavant del cuerSITGES- En el partit corresponent algrup 10 el Suburense B va superaramb claredat el cuer Avinyonet per4-0. Amb aquest triomf el conjuntsitgetà continua al capdavant delgrup, ja que únicament ha perdutdos partits, tots dos de formaconsecutiva en el passat mes denovembre, i la resta els ha guanyattots. La superioritat local vacomençar a plasmar-se en laprimera meitat amb el golaconseguit per Cristian González.Ja a la represa, Didac Prat vaampliar la diferència i el propijugador va posar el 3-0. El darrergol que va pujar al simultani va serobra de Guillem Viñola, dos minutsmés tard H FOTO: MONTILLA

-Ath. BCN Pubilla Casas.................................DescansaLevane Las Planas B-PB Anguera.........................1 - 2La Plana B-Catalònia B...........................................1 - 3Guinardó-Roma.......................................................1 - 0Alegria-La Salle Bonanova...............................AjornatGP3-..................................................................DescansaL’Esquerra de l’Eixample-Iberiana 2013..............3 - 3PB Collblanc Sants-St. Joan Despí B.....................3 - 1CLAS.: Iberiana 2013, 61; Esquerra Eix., 45; Ath.BCN P. Casas, 41; Roma, 38; Levante LP B, 32; PBCollblanc Sants, 31; GP3, 29; Guinardó, St. JoanDespí B, 28; La Salle Bonanova, 27; PB Anguera, 26;Alegria, 15; Catalònia B, 8; La Plana B, 6.

La Florida B-Peregrinos..........................................3 - 5Raya Badalona Sud-Turó Peira B.......................0 - 3 RCerro-Veterans Catalunya B..................................3 - 2Unif. Bellvitge B-APA Poble Sec B........................2 - 2Ibèria B-L’Hospitalet B........................................0 - 3 RPB Barcino-CP Sarrià B............................................1 - 2La Salut Pere Gol B-Fort Pienc...........................0 - 3 R

CLAS.: L’Hospitalet B, CP Sarrià B, 64; Fort Pienc,62; APA Poble Sec B, 40; PB Barcino, 39;Peregrinos, 34; Cerro, 33; Turó Peira B, 30; Unif.Bellvitge B, La Florida B, 18; Veterans Cat. B, 8.

Maspujols-Montbrió...............................................0 - 0L’Espluga de Francolí-Barònia d’Escornalbou....1 - 1Porrera-Salauris.......................................................5 - 2Les Borges del Camp-La Selva del Camp B........3 - 2-Almoster.........................................................DescansaHospitalet de l’Infant B-La Riba............................1 - 3Pare Manyanet-Riudecols......................................2 - 2

CLAS.: La Riba, 45; Porrera, 40; Pare Manyanet,Selva Camp B, 36; Montbrió, 35; Hospitalet InfantB, 29; Borges Camp, 27; Espluga Francolí, 24;Maspujols, Riudecols, 23; Salauris, 21; Almoster,19; Barònia, 8.

La Riera B-Alcover B................................................4 - 4Calafell-L’Arboç........................................................1 - 3Salauris B-Constantí B.........................................0 - 3 RSt. Jaume Domenys-......................................DescansaSan Salvador-EFB Calafell......................................0 - 1Vallmoll-Vila·rodona...............................................2 - 2Tarraco-Perafort......................................................3 - 1

CLAS.: EFB Calafell, 56; St. Jaume Domenys, 53; SanSalvador, 44; Constantí B, 40; L’Arboç, 35; AlcoverB, 26; Perafort, Vila·rodona, Tarraco, 22; La Riera B,18; Vallmoll, 15; Calafell, 13.

Maçanet Selva-Lloret B..........................................3 - 4Hostalric-Sp. Vidrerenca.........................................4 - 0Racing Blanenc-Tossa B......................................0 - 3 RCristinenc-Vilobí......................................................5 - 2Tordera B-Catalònia................................................2 - 0Breda B-Guíxols B....................................................3 - 4Maçanet Ath.-La Batllòria...................................0 - 3 RFogars de la Selva-St. Hilari...................................2 - 3

CLAS.: Cristinenc, 64; Lloret B, 56; Tordera B, 53; LaBatllòria, 49; Maçanet, Guíxols B, 46; Tossa B, 44;Hostalric, Sp. Vidrerenca, 36; Breda B, 32; Vilobí,21; Catalònia, 20; Fogars, 14; St. Hilari, 13.

Mercat Nou Magòria-Pujadas................................2 - 3Valldoreix B-FP Júpiter............................................3 - 6Atlanta El Raval-Montbau.......................................1 - 1Ath. BCN Pubilla Casas B-Gornal B.........................0 - 5Alzamora-.........................................................DescansaHospitalense B-Barceloneta B...........................SuspèsMilan Hospitalet B-Sta. Eulàlia B............................0 - 6Olympia II-Vallvidrera Senglars..............................2 - 1CLAS.: Olympia II, 57; Atlanta El Raval, 54; Pujadas,53; Gornal B, Vallvidrera Senglars, 47; Alzamora, 37;Montbau, 36; FP Júpiter, Mercat Nou, 35; Sta. EulàliaB, 31; Ath. BCN P. Casas B, 22; Valldoreix B, 19;Barceloneta B, 7; Milan Hosp. B, Hospitalense B, 4.

Jesús Catalònia B-Roquetenc B............................2 - 1Tivenys-Ebre Escola.................................................4 - 3Benissanet-Pinell.....................................................3 - 4Amposta B-......................................................DescansaBot-Camarles............................................................1 - 2Arnes-Sant Jaume d’Enveja...................................2 - 3La Galera-Xerta........................................................4 - 2

CLAS.: Pinell, 50; La Galera, Sant Jaume d’Enveja,40; Arnes, Jesús Catalònia B, 37; Bot, 35; AmpostaB, 33; Tivenys, 28; Roquetenc B, 27; Camarles, 21;Ebre Escola, 19; Benissanet, Xerta, 5.

L’Armentera-Base Roses B...........................................0 - 2Vilajuïga-Navata............................................................0 - 2Vila·sacra-..............................................................DescansaSt. Miquel Fluvià-Llers..................................................3 - 0Colectividad Boliviana-Camallera..............................3 - 0Siurana-Empuriabrava Castelló..................................0 - 7Vilafant-Cadaqués........................................................0 - 1Selvatants-Portbou.......................................................0 - 4Lladó-St. Llorenç Muga................................................6 - 2C.: Empuriab., 58; St. Miquel F., 52; Lladó, 49; Portbou,48; Navata, 41; Boliviana, 36; Vilajuïga, 35;Armentera,B. Roses B, 33; Camallera, 32; St. Llorenç, 30; Selvat.,Cadaqués, 22; Vilafant, Siurana, Llers, 18; Vila·sacra, 7.

Fontcoberta-.........................................................DescansaCellera-Llierca At...........................................................8 - 0St. Miquel Campmajor-Pª Montagut........................2 - 0Les Planes-Osor.............................................................2 - 3Castellfollit-St. Privat d’en Bas....................................1 - 5Bonmatí-Abadessenc B................................................2 - 3At. Olot-Camós..............................................................1 - 1Joanetes-Serinyà...........................................................2 - 2La Canya-Bescanó B......................................................3 - 1C.: Planes, 53; St. Privat, Fontcoberta, 47; Cellera, 46;Osor, 43; Joanetes, 41; Abadessenc B, Montagut, 33;Serinyà, 32; Castellfollit, 31; St. Miquel, Bonmatí, 27;Canya, 23; Bescanó, 20; Llierca, At. Olot, 13; Camós, 8

Medes l’Estartit-Salt Comacrós...................................4 - 2La Salle Girona-Quart B................................................4 - 2St. Ponç-Sauleda...........................................................1 - 1La Pera-Vila·sacra B.......................................................1 - 2Bellcaire 2012-Pals At...................................................3 - 1Jafre-......................................................................DescansaVilobí B-Pontenc.....................................................AjornatVerges-Gualta................................................................5 - 0Flaçà-St. Gregori B.........................................................3 - 3C.: La Salle, 57; Verges, 54; St. Ponç, 52; Pontenc, 48;Bellcaire 2012, 46; Medes, 36; Vila·sacra B, 33; Flaçà,32; Sauleda, 31; La Pera, Quart B, Pals At., St. GregoriB, 24; Salt , 22; Jafre, 19; Gualta, 9; Vilobí B, -2.

Albirex Niigata-Vallvidrera Senglars....................3 - 1Sport Club San Jorge-Racing Vallbona................1 - 8Sistrells-Hospitalet At.............................................1 - 4Montañesa B-Besòs At...........................................3 - 2Clot Ath.-..........................................................Descansa-Singuerlín B....................................................DescansaEE Brafa-Fort Pienc B..............................................5 - 1Unif. Badalona Sud-Racing Sarrià B.....................0 - 2CLAS.: Racing Vallbona, 57; Besòs At., 50;Montañesa B, Singuerlín B, 46; Racing Sarrià B, 39;Hospitalet At., EE Brafa, 30; Albirex Niigata, 27;Sistrells, 25; V. Senglars, 23; San Jorge, 17; U.Badalona Sud, 16; Fort Pienc B, 9; Clot Ath., 8.

Les-Benavent...........................................................3 - 1Castelldans-Montoliu.............................................3 - 3Artesa Lleida-Corbins.............................................0 - 1Massalcoreig-Alfes..................................................7 - 1La Granja d’Escarp-.........................................DescansaAlbagés-Seròs..........................................................0 - 4

CLAS.: La Granja Escarp, 56; Les, 44; Benavent,Seròs, 40; Artesa Lleida, 27; Corbins, Massalcoreig,24; Montoliu, 19; Castelldans, 18; Alfes, 13;Albagés, 11.

-Vilanova l’Aguda...........................................DescansaColl de Nargó-Barbens...........................................1 - 2Bloques Juan Carlos-Ribera d’Ondara.................3 - 1Tornabous-Butsènit................................................1 - 0Vilanovenca-La Fuliola...........................................3 - 2Mollerussa B-Torregrossa......................................3 - 2

CLAS.: Butsènit, 45; Tornabous, 44; VilanovaAguda, 43; La Fuliola, 34; Vilanovenca, 32; BloquesJ. Carlos, 29; Barbens, 25; Mollerussa B, 24; Coll deNargó, 18; Torregrossa, 16; Ribera Ondara, 4.

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201634 ECONOMIA |

ECONOMIA Las grandes superficies aumentan un 4,8% sus ventas en Catalunya. Aumentaron un 4,8% en febrero respecto al mismo mes del año anterior, según el Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

REDACCIÓN-AGENCIAS

Las comarcas de Tarragona co-secharon el pasado marzo el me-jor registro de ocupación en es-te mes de los últimos 15 años, al lograr reducir la cifra de desem-pleados en 3.214 personas –lo que supone un 5,2% menos respecto al mes anterior– y dejarla en 58.626 personas.

A diferencia de lo que suele ser habitual –cuando la demar-cación de Tarragona muestra un patrón de desocupación similar al del conjunto del Estado, pero alejado de los mejores registros que por norma general exhiben el resto de demarcaciones catala-nas y Catalunya en su conjunto–, el tirón en el empleo en las co-marcas de Tarragona ha ido a la par que en el resto de Catalunya e in-cluso ha superado las tasas de crecimiento medias.

Así, frente a la caída mensual del 5,2% en términos relativos en el número de desocupados exhi-

bida en marzo por la demarca-ción de Tarragona, el conjunto de Catalunya experimentó un re-troceso del 2,01% en el número de desempleados, al recortar en 10.246 personas la cifra de de-sempleados, que logra bajar de la barrera psicológica del medio millón de parados y se sitúa en 499.991 desocupados.

Pero la mejora de las comar-cas de Tarragona en su cifra de desocupados no sólo se escribe en porcentajes relativos. En tér-minos absolutos, casi un tercio del recorte en el número de deso-cupados (en concreto, 3.214 per-sonas de las 10.246) correspon-de a la demarcación de Tarrago-

na, sólo superada por el descenso de 3.912 personas en el número de desocupados de la demarca-ción de Barcelona, cuya cifra de parados cayó un 1,05%, hasta las 369.136 personas. Girona, con 2.687 parados menos y una caí-da mensual del 5,49%, y Lleida, con 433 desocupados menos (un descenso mensual del 1,64%), si-guen a estas dos demarcaciones.

El ‘efecto Semana Santa’ En términos interanuales, la de-marcación de Tarragona fue la que mejor comportamiento experi-mentó en la reducción de su de-sempleo en Catalunya, al caer la ci-fra de desocupados un 13,22% res-pecto al mismo mes de marzo de 2015, con lo que ya encadena 33 meses de caídas interanuales.

Le siguieron Girona, con una reducción interanual del 12,95%, Barcelona (-12,50%) y Lleida (-10,79%). En el conjunto de Ca-talunya, la caída interanual del desempleo fue del 12,54% (con 33 meses seguidos de caídas in-teranuales), muy por encima de la reducción del 8,02% del con-junto del Estado.

El ‘efecto Semana Santa’ se ha hecho sentir en esta reducción mensual del desempleo, y puede ser una explicación al porqué las comarcas de Tarragona registran una mejora tan significativa en sus cifras. Una mejora que se ex-tiende al conjunto de Catalunya, que una vez más lideró la caída del desempleo en el conjunto del Estado español. A Catalunya le siguió la Comunidad Valenciana que, con un descenso de 7.636 personas en su cifra de desocu-pados, fue la segunda comuni-

dad autónoma más activa en la reducción del paro.

Por sectores, en el conjunto de Catalunya, el sector servicios concentró el grueso de la reduc-ción de la cifra de desempleados (8.313 personas menos) por el impacto que tuvo en él la Sema-na Santa. Le siguen la industria, con 1.281 personas menos en las listas del paro, la construcción (572 parados menos) y la agricul-tura (-149).

En España, menos que en 2015 También en el conjunto del Es-tado español el tirón de la Sema-na Santa volvió a ser clave para explicar el buen comportamien-to del mercado laboral durante marzo. El auge del turismo de los últimos días del mes pasado per-mitió que 58.216 ciudadanos sa-lieran de las listas del Servicio Público de Empleo Estatal, lo que supone una reducción del 1,4% con respecto a febrero y sitúa la cifra total de desempleados en las 4.094.770 personas.

Sin embargo, esta caída no pu-do superar a la reducción de paro registrada hace un año, cuando abandonaron su situación de de-sempleados 60.214 ciudadanos, prácticamente 2.000 más que en esta ocasión. En 2015, la Semana Santa apenas ocupó los tres últi-mos días de marzo y se extendió durante las primeras jornadas fes-tivas en abril. En cualquier caso, en los últimos 12 meses, el núme-ro de parados ha disminuido en 357.169 personas, lo que implica una reducción media del 8%, si-milar a la que se venía registran-do en los últimos ejercicios.

El sector que mejor compor-tamiento tuvo durante este últi-mo mes fue el de servicios, con 54.429 personas menos inscritas en las oficinas de paro, producto de las contrataciones realizadas en Semana Santa en el sector tu-rístico. Pero el desempleo se re-dujo también en el conjunto del Estado en todos los sectores: en industria bajó en 3.440 perso-nas, en construcción en 2.650, en agricultura en 1.262 y en el colec-tivo Sin Empleo Anterior en 3.565 personas.

La Seguridad Social también se vio reforzada en el tercer mes del año al alcanzar 17.305.798 afilia-dos, tras aumentar en 138.086 en marzo, el tercer mejor dato de la se-rie histórica para este mes, solo superado por los de 1997 y 2015.

LABORAL ■ E L T I R Ó N D E L A S E M A N A S A N TA S O B R E E L E M P L E O R E B A J A U N 1 3 , 2 2 % L A C I F R A D E D E S E M P L E A D O S E N T É R M I N O S I N T E R A N U A L E S

El mejor marzo en 15 años cierra con

3.214 parados menos en TarragonaEl número de desocupados en la demarcación cayó el mes pasado un 5,2%, hasta las 58.626 personas

El paro en Tarragona número de inscritos

MARDIC ENEENE FEBABR MAY JUN JUL AGO OCT NOV DIC FEBMAR MAR ABR MAY JUL AGOJUNSEP OCT NOVSEP2015 20162014

-3.2

14

73.9

22

70.4

82

68.2

53

65.1

55

64.2

59

63.8

47 65.7

80 68.3

07

68.3

27

68.8

21

70.0

62

69.8

97

67.5

54

64.3

69

61.5

45

58.8

58

57.2

06

56.6

07 59.0

25 61.4

89

62.0

26

61.8

03

62.3

32

61.8

40

58.6

26Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social

Tarragona-13,22% -12,50% -12,95% -10,79% -12,54%

-8,02%

Girona CatalunyaEspaña

LleidaBarcelona

Evolución interanual del desempleo

1 Catalunya lidera ■ Es la comunidad autónoma don-de más cayó el paro.

33 Meses seguidos de descensos ■ Caída acumulada en Catalunya y Tarragona.

L A S C I F RA S

El paro en la eurozona, en el 10,3%■ La tasa de desempleo bajó sólo una décima en la eurozona en fe-brero con respecto al mes anterior, hasta el 10,3 %, y no consiguió des-cender en el conjunto de la Unión Europea (UE), donde se estancó en el 8,9 %, según los datos publi-cados ayer por la agencia comuni-taria de estadística, Eurostat.

Tras revisar una décima al alza el dato del desempleo en la euro-zona en enero, hasta el 10,4%, la ta-sa de paro de febrero representa la menor desde agosto de 2011. Pese a no haberse bajado ni una dé-cima en el conjunto de los veintio-cho países miembros de la UE, el 8,9% supone el mejor dato desde mayo de 2009, al igual que ya lo fue un mes antes.

En términos interanuales el paro bajó nueve décimas en la zo-na del euro, donde en febrero de 2015 fue del 11,2%, y ocho déci-

mas en todo el bloque comunita-rio, desde el 9,7%. En el caso de Es-paña, el desempleo se redujo una décima entre enero y febrero, hasta el 20,4%, y en 2,8 puntos por-centuales si se compara con el mismo mes del año precedente.

La comisaria europea de Em-pleo, Marianne Thyssen, señaló que los esfuerzos de la UE por reducir el desempleo «arrojan lentamente pero de manera segu-ra sus frutos».

«Dicho esto, sigue habiendo tra-bajo y la Comisión Europea (CE) seguirá ayudando a los países miembros a hacer frente» a este problema, agregó la política bel-ga. Eurostat calcula que en fe-brero había 21,65 millones de de-sempleados en la UE, de los que 16,63 millones correspondían a los diecinueve países del área de la moneda única.

E L A P U N T E

Tarragona es la demarcación que más redujo su cifra de parados respecto a marzo de 2015

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201622 EBRE |

BAIX EBRE ■ P L E O R D I N A R I D ’A B R I L

Tortosa, contra l’acord

UE-Turquia pels refugiats

■ El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa va aprovar ahir reclamar a l’Estat que bloquegi l’acord en-tre la Unió Europea i Turquia, que preveu retornar a territori turc als refugiats arribats a les costes gregues. Tots els grups pre-sents al plenari d’ahir van exi-gir que es respecti la legalitat internacional en matèria de drets humans i que es garantei-xi l’acollida del contingent de refugiats previst per als dife-rents països. En aquest sentit, l’acord impulsat pel Fons Ca-talà de Cooperació al Desenvo-lupament demana el desplega-ment del Pla de Protecció In-ternacional a Catalunya i manifesta el compromís de l’Ajuntament de Tortosa, d’ofe-rir-se com a territori d’acolli-da i protecció. L’aprovació

d’aquesta proposta de Presi-dència va suposar la retirada de dues mocions en el mateix sen-tit de PSC i Movem Tortosa.

També es va aprovar una ini-ciativa d’Unió de Pagesos so-bre la valoració cadastral de les construccions agrícoles o la cre-ació del Consell Sectorial de Participació Ciutadana de Ser-veis Socials, entre altres.

Pel que fa a les mocions, es van rebutjar les del PSC sobre els aparcaments de l’hospital i els fons de l’impost nuclear, o la de Movem per la creació d’un columbari, a més d’una conjun-ta dels dos grups sobre l’educa-ció pública. Sí que es va apro-var una moció d’ERC sobre el retorn de manuscrits del Bis-bat de Tortosa, ara a la Bibliote-ca de Catalunya.

TORTOSA ■ T I N D R À L LO C E LS D I E S 1 5 , 1 6 I 1 7 , A M B U N A CT E P R E V I A Q U E ST D I S S A BT E

El Mercat Municipal romandrà obert una

nit amb motiu del Tortosa English Festival

■ Tortosa es prepara per acollir la quarta edició del Tortosa En-glish Festival, un cap de setma-na lúdic ple d’activitats arreu de la ciutat per practicar l’anglès.

Si bé se celebrarà el cap de set-mana dels dies 15,16 i 17 d’abril, aquest dissabte, dia 9, ja hi hau-rà una prèvia per escalfar motors. En concret, hi haurà un concert a les 22.30 hores al Parc Restau-rant amb l’actuació del Cor La Binota i altres grups locals.

La inauguració del festival se-rà divendres 15 a la Universitat Rovira i Virgili, lloc on prèvia-ment hauran tingut lloc diversos debats en anglès amb la comuni-tat educativa de la ciutat, activi-tat que reunirà una desena de centres escolars.

La gran novetat de divendres arriba de 20 a 24 hores, quan el

Mercat Municipal romandrà obert i s’oferirà tapes i cervesa amb mú-sica en directe.

Dissabte al matí a la Bibliote-ca Marcel·lí Domingo hi haurà una classe de ioga en anglès i a la plaça del Mercat es podrà veure una exposició de cotxes antics; a la tarda, hi haurà un torneig de pàdel al Pàdel Colors i, a la nit, l’activitat en aquest cas es traslla-da al Parador, amb karaoke, trivi-al i bingo.

Diumenge, els actes es con-centren a la Plaça de Dolors, amb un mercat de segona mà i amb un English Breakfast dins del con-vent de la Puríssima. També al convent tindrà lloc una prova pi-lot de la Recerca en Fibril·lació Auricular a Catalunya, amb una xerrada informativa i on es po-drà provar l’aparell que detecta el ritme del cor. Així mateix se celebrarà una gimcana a les 11.30 hores, amb el premi d’un cap de setmana a Gal·les.

A la Cripta Mossèn Sol es con-clourà el festival amb l’entrega de premis, a les 13 hores. En total, una cinquantena de voluntaris participen en l’organització del festival. A més, en el marc del fes-tival, els centres de primària pre-paren també un vídeo en anglès sobre la seua ciutat.–M. P.

Enguany part de les activitats, com un esmorzar o una gimcana, se celebren al nucli antic

Arrenca un curs de formació per a activitats fisicoesportives

BAIX EBRE

■ El projecte Baix Ebre Avant qualificarà 18 demandants d’ocupació per conduir acti-vitats fisicoesportives als Ports i el delta de l’Ebre. Fa uns di-es el president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, Daniel Andreu, i l’alcalde de Roque-tes, Francesc Gas, van inau-gurar un curs de formació que pretén dotar el sector turís-tic de personal amb coneixe-ments específics del territo-ri per desenvolupar activitats per itineraris de baixa i alta muntanya.

La qualificació en conduc-ció d’activitats fisicoesporti-ves en el medi natural, pro-moguda pel Consell Comar-cal del Baix Ebre a través del projecte Baix Ebre Avant, té com a objectiu capacitar els participants amb coneixe-ments teoricopràctics per in-serir-se laboralment amb ga-ranties, millorant les seues competències. Tot i els poten-cials turístics que té el Baix Ebre amb els parcs naturals dels Ports i el Delta de l’Ebre, encara hi ha una manca de cre-ació de producte turístic arti-culat i orientat a la demanda, així com de professionals del sector. De les 49 persones ins-crites se n’han seleccionat 18, que són les que han iniciat la formació a l’antic Ajuntament de Roquetes. La formació cons-ta de 400 hores, 80 de les quals són pràctiques.–M. P.

MARINA PALLÁS CATURLA

El periodista i escriptor letó Otto Ozols va iniciar ahir a peu el re-corregut de la Via Catalana rea-litzada l’11 de setembre del 2013. Diumenge va aterrar a Catalu-nya procedent de Riga i ahir va realitzar el tram entre Alcanar i Amposta. Al vespre, voluntaris de l’Assemblea Nacional Catala-na (ANC) i regidors de l’Ajunta-ment van donar-li la benvingu-da al Pont Penjant d’Amposta.

La Via Catalana del 2013 es va inspirar en la que van realitzar els països bàltics el 1989. «I Otto Ozols, catalanòfil, ens va ajudar a tenir contactes d’allà», explica Hadar Ayxandri, de l’Assemblea Nacional Catalana de les Terres de l’Ebre.

Així, inspirant-se en ambdues vies, Ozols es va proposar el rep-te de fer la ruta catalana a peu, en correspondència amb aquests lli-gams establerts entre ell i Cata-lunya durant els últims anys.

Un grup de voluntaris de l’ANC l’anirà rebent, donant-li la ben-vinguda i allotjant-lo a cada re-

gió que travesse. Les Terres de l’Ebre han sigut la primera para-da de la seua ruta, i la seua benvin-guda va realitzar-se al Pont Pen-jant d’Amposta que és, també, una gran icona de la Via Catala-na de l’any 2013.

«A Letònia es creu en el dret a decidir. Crec en les idees catala-nes, i fins i tot Catalunya és un país més gran i poblat que d’al-tres avui en dia independents», va valorar Ozols. «Els nostres polí-tics veuen amb normalitat que

s’estiga demanant la indepen-dència de Catalunya i el que espe-ro dels polítics d’aquí és que se siga democràtic. La democràcia és la mateixa per a tothom».

Ozols va explicar que aprofi-tarà aquesta experiència per tras-lladar al seu país el que està pas-sant i veient a Catalunya. «Cata-lunya és una nació orgullosa i no sols és Barcelona. Vull explicar que hi ha tot un país més enllà de la capital. I que és molt bonic i molt inspirador».

Avui i demà passarà per l’Al-dea, Camarles, l’Ampolla, el Pe-relló i l’Ametlla de Mar. L’Assam-blea busca voluntaris que vul-guen ajudar-lo i hostatjar-lo. Ozols té previst finalitzar la Via Cata-lana en tres setmanes, fins arri-bar al Pertús. Després, vol viure el dia de Sant Jordi a Barcelona, just abans de tornar-se a Riga, ja que creu que és una festivitat que es pot importar al seu país. Es pot seguir el seu periple per Twitter, amb el hastag #OttoViaCat.

MONTSIÀ ■ L A V I A C ATA L A N A E S VA I N S P I R A R E N L A Q U E VA N R E A L I T Z A R E L S PA Ï S O S B À LT I C S E L 1 9 8 9

Un periodista de Letònia comença a

peu el recorregut de la Via Catalana

Moment de l’arribada del periodista letó Otto Ozols, ahir al vespre, a Amposta. FOTO: JOAN REVILLAS

El seu primer tram és Alcanar-Amposta i ahir un grup de l’Assemblea Nacional Catalana li va donar la benvinguda al Pont Penjant

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201602 TEMA DEL DIA |

TEMA DEL DIA ‘La CUP es coherente en su resolución’■ El líder del PSC, Miquel Iceta, dijo ayer que «no sé si Junts pel Sí se en-cuentra en la tesitura de desobedecer,

pero es la consecuencia y el corolario de la resolución del 9-N que aprobaron JxS y la CUP. La CUP es coherente».

XAVIER FERNÁNDEZ

Hasta el pasado mes de febrero, 16 municipios del Camp de Ta-rragona y 18 de las Terres de l’Ebre habían dado luz verde a la mo-ción de apoyo a la resolución so-beranista que aprobó el Parla-ment el 9 de noviembre, en la que se declaraba «solemnemente el ini-cio del proceso de creación de un estado catalán independiente».

La cifra de esos 34 municipios –280 en toda Catalunya– la apor-tó ayer la Associació de Munici-pis per la Independència (AMI) y es la más actualizada de la que dispone, aunque la propia AMI admite que puede haber algún otro consistorio que haya apro-bado su correspondiente reso-lución durante el mes de marzo.

La Audiencia Nacional (AN) ha requerido información a la in-mensa mayoría de los municipios que apoyaron la declaración pa-ra ver si supone un delito de se-dición («alzamiento colectivo y violento contra la autoridad, el orden público o la disciplina mi-litar, sin llegar a la gravedad de la rebelión»). La AN ordena a los Mossos d’Esquadra, como policía judicial, que se presenten en los respectivos ayuntamientos y exi-jan el acta del pleno municipal en que se aprobó la resolución.

Reus, Tortosa, Montblanc... El presidente de la AMI y alcal-de de Montblanc, Josep Andreu, no precisó ayer la cifra exacta de consistorios tarraconenses que ya han recibido la ‘visita’ de los Mossos pero aseguró que «son la inmensa mayoría, prácticamen-te todos». Andreu citó los casos de Alcanar y Vimbodí y el Diari ya reveló en su día los casos de Reus, Tortosa, Montblanc, Delte-bre, Arnes y La Torre de l’Espanyol.

La solicitud de documenta-ción no implica que se les vaya a abrir juicio a los consistorios o que se les acuse de un delito co-mo el de sedición. Las denuncias contra Premià de Dalt, Igualada y Sant Cugat del Vallès fueron ar-chivadas por los juzgados de ins-trucción 3, 4 y 5 de la Audiencia Nacional. El magistrado más du-

ro contra el proceso soberanis-ta es el titular del juzgado 2, Ismael Moreno. Sus colegas de otros juz-gados son los que han archivado las querellas.

La Audiencia Nacional investiga a

una treintena de AyuntamientosCasi la totalidad de los 34 consistorios de Tarragona que aprobaron la moción soberanista ya han recibido el requerimiento judicial, según la Associació de Municipis per la Independència

POLÍTICA | LA MAYORÍA SON DE LAS TERRES DE L’EBRE Y EN ESPECIAL DE LAS COMARCAS DEL BAIX EBRE Y LA RIBERA

Josep Andreu (a la derecha), durante el acto del pasado viernes en apoyo a los municipios denunciados. ACN

LO S 3 4 M U N I C I P I O S

Alt Camp ■ Alcover ■ Rodonyà Baix Camp ■ Castellvell del Camp ■ Colldejou ■ Reus ■ Riudecanyes Baix Penedès ■ Llorenç del Penedès ■ Masllorenç Conca de Barberà ■ L’Espluga de Francolí ■ Montblanc ■ Vimbodí Priorat ■ Els Guiamets ■ Poboleda ■ Pradell de la Teixeta Tarragonès ■ El Catllar ■ Torredembarra Baix Ebre ■ Deltebre ■ El Perelló ■ L’Aldea ■ L’Ametlla ■ L’Ampolla ■ Roquetes ■ Tortosa Montsià ■ Amposta ■ La Galera ■ Sant Carles de la Ràpita ■ Santa Bàrbara Ribera d’Ebre ■ Benissanet ■ La Palma d’Ebre ■ La Torre de l’Espanyol ■ Móra d’Ebre ■ Riba-roja d’Ebre Terra Alta ■ Arnes ■ La Fatarella

– El Ayuntamiento que usted dirige, Montblanc, es uno de los que investiga la Audiencia Na-cional. ¿Cómo lo vive? – Es una ofensiva judicial to-tal. Lo vivo desde la presiden-cia de la AMI con preocupa-ción. Es un momento difícil, pero nosotros y los Ayunta-mientos con los que hablo te-nemos una postura común.

– ¿Cuál? – Una postura de firmeza, de convicción de que es un ata-que al proceso soberanista. Es curioso que los juzgados cata-lanes archiven las querellas y sólo las impulse la Audiencia Nacional.

– En especial el magistrado del juzgado de instrucción nú-mero 2, Ismael Moreno. – El célebre juez que metió en la cárcel a los titiriteros. Su postura es inimaginable en una Europa democrática. Mo-reno cuenta su ideología sin embudos. Tiene relación con la policía franquista.

– Es usted muy duro. – Su actuación confirma que la Audiencia Nacional es la here-dera –o la reencarnación– del Tribunal de Orden Público del franquismo. Menosprecia la libertad de expresión y de opi-nión. No respeta los derechos más elementales.

– ¿Cree que la Audiencia Nacio-nal está al servicio del PP? – Es una extensión del poder político del PP. Es más, lo su-pera en extremismo. El Poder Judicial español no ha com-pletado la Transición, como sí han hecho el poder ejecutivo o el legislativo. Es heredero del franquismo. Está al límite.

– ¿Al límite? – De salirse de los estándares de la Europa moderna. Si el Gobierno no le para, puede ser igual que el Poder Judicial en Turquía. Es como el dicho de que «primero fueron a por los comunistas, luego a por los sindicalistas y los judíos...».

‘El Poder Judicial no ha completado la Transición, es heredero del franquismo’

Josep Andreu ALCALDE DE MONTBLANC Y PRESIDENTE DE LA AMI

E L V Í N C U LO »Iceta (PSC) advierte que ‘no habrá acuerdo sobre el referéndum’ P. 28

Diari Dimarts, 5 d’abril de 2016 03 | TEMA DEL DIA

‘JxS y la CUP llevan al Parlament sus debates internos’■ La coordinadora nacional de ICV Marta Ribas acusó ayer a JxSí y la CUP de trasla-dar «sus debates internos» al pleno, a

través de una moción independentista de la CUP, que la Mesa tramitó pero pidien-do que cambiara el contenido.

‘Preocupémonos de los problemas reales’■ Para el coordinador general del PP ca-talán, Xavier García Albiol, la moción de la CUP «provoca incertidumbre y pone en

riesgo a las instituciones catalanas. Preo-cupémonos de los problemas reales». El PP aseguró que votará en contra.

L A S U C E S I Ó N T E M P O RA L

Presidente en sustitución de Puigdemont

■ Pep Andreu fue nombrado presidente de la AMI el pasado enero cuando el presidente de la entidad, Carles Puigdemont, fue nombra-do president de la Generalitat. El próximo viernes, Andreu será sus-tituido por la alcaldesa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras.

POLÍTICA | LOS CUPAIRES ADVIERTEN A CDC Y ERC QUE NO ACEPTARÁN ‘VACIAR DE CONTENIDO’ SU MOCIÓN

EFE/EUROPA PRESS

Diputados de la CUP advirtie-ron ayer a miembros de Junts pel Sí de que están dispuestos a negociar la forma de su moción independentista, pero no a «va-ciar de contenido» el texto, du-rante una reunión para tratar de acordar las enmiendas al do-cumento de la CUP.

Los cupaires matizaron que la negociación «va bien» y que los contactos seguirán para acor-dar el texto de la moción, que pide al Govern aplicar la reso-lución independentista apro-bada el 9 de noviembre.

El plazo para presentar en-miendas termina hoy a las 18 ho-ras, aunque se pueden alcanzar acuerdos durante el pleno de es-ta semana, que comenzará ma-ñana pero que incluye la moción como último punto del jueves.

Uno de los pasajes de la mo-ción insta al Govern a «no aten-der el contenido de la senten-cia del Tribunal Constitucio-nal» que anuló la resolución de noviembre, mientras que Jor-di Turull (JxSí) dijo la semana pasada que esto no hacía sen-tir cómodo a parte de su grupo por proponer algo en negativo.

«Preferimos que lo ponga en términos de voluntad de cum-

plir el mandato del pueblo de Catalunya que en términos de desobediencia de no sé quién, para no ir provocando situacio-nes asumibles por los diputa-dos pero que tensiones al per-sonal del Parlament», justificó.

Pero los diputados de la CUP dijeron ayer que «el mandato es el mandato», al preguntar los periodistas si aceptarían una propuesta de JxSí de modificar el concepto de desobediencia al

TC por el de obediencia al man-dato. «No aceptaremos ningu-na recomendación en la línea de obedecer al TC», aclararon las mismas fuentes.

La moción de la CUP tam-bién insta al Govern a «desaten-der los requerimientos de la Au-diencia Nacional relativos al proceso de desconexión demo-crática del Estado español», lo que implicaría que los Mossos d’Esquadra no los ejecute como

policía judicial y se salten así la legalidad vigente.

Los diputados de la CUP ex-plicaron, tras el encuentro, que la fricción que se genera en par-te en JxSí es porque implica a la policía catalana, pero aseguran que ese punto es «innegociable» –y cabe recordar que en el pleno se puede pedir votación sepa-rada de algunos puntos–.

El diputado de la CUP Benet Salellas dijo que la idea es que el conseller de Interior, el tarra-conense Jordi Jané, dé una or-den al comisario jefe de Mossos y que éste dé una orden a la ca-dena de mandos, para que los funcionarios queden protegi-dos porque cumplen órdenes, preservando a los agentes de «esa tarea tan triste» de descol-gar esteladas y registrar los ayun-tamientos que apoyan la reso-lución de noviembre.

Salellas acusó a Jané de «ce-der excesivamente a la presión de los sindicatos policiales, que tienen una visión muy diferen-te a la nuestra».

El exconseller de Interior y líder de Unió, Ramon Espada-ler, salió en defensa de Jané del que dijo que las críticas de la CUP «por cumplir y hacer cum-plir la ley vigente honran» a Ja-né. Espadaler se mostró con-vencido de que el Govern y Junts pel Sí apoyarán a Jané cuando éste defienda que los Mossos han de atender los requerimien-tos de la Audiencia Nacional. Para Espadaler, la CUP «engaña al personal».

La CUP critica a Jané porque

los Mossos cumplen la leyVe ‘irrenunciable’ pedir a la Policía Catalana que no atienda los requerimientos del Estado. Lamenta que el conseller de Interior ‘ceda a la presión de los sindicatos policiales’

El exconseller de Interior y líder de Unió, Ramon Espadaler, defiende a Jané

Jordi Turull (CDC) y Marta Rovira (ERC), entre los diputados de la CUP Gabriela Serra y Benet Salellas. ACN

(Andreu alude al poema de Martin Niemöller, un pastor luterano alemán, en que narra como él mismo no defendió a otras personas de la represión nazi porque no compartía la ideología de los reprimidos, hasta que los nazis le atacaron a él... y «ya no quedaba nadie pa-ra defenderme»).

– ¿Qué pensó cuando vio a los Mossos en su Ayuntamiento? – La Audiencia Nacional los desprecia. Forma parte del mensaje que nos envían. No les dan competencias ni in-formación sobre el terroris-mo yihadista ni sobre las ma-fias, pero les usan para ir con-tra el proceso soberanista.

– ¿Qué pensó? – Los Mossos cumplen con su obligación. Su trato fue ex-quisito. No caeremos en la provocación de la Audiencia, que quiere enfrentar a los Mossos y los Ayuntamientos.

Son nuestra policía y defien-den nuestra libertad y seguri-dad. Les admiro.

– Independientemente del motivo, ¿no cree que usted y los otros alcaldes o conceja-les se saltan la legalidad al apoyar la moción? – En absoluto. ¿Saltarnos la legalidad por apoyar una mo-ción aprobada en un Parla-ment surgido de la voluntad popular? Actuamos con es-crupulosa legalidad. Además la actuación de la Audiencia Nacional es absurda.

– ¿Por qué? – Nos piden el acta de un ple-no que en su día ya entrega-mos al subdelegado del Go-bierno cuando nos la requi-rió. Y la colgamos en la web. ¡Nos la piden en papel! ¡Viven en el pasado! Tendríamos que dársela en un papiro o montar una Llegenda de Sant Jordi.

XAVIER FERNÁNDEZ

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201620 EBRE |

A. C.

Conscienciar la població per re-duir la sinistralitat viària i evitar, així, les tràgiques escenes que es viuen en els últims anys a la car-retera N-340, punt negre de l’ac-cidentalitat en l’àmbit estatal. Aquesta és l’objectiu del docu-mental Prou!, promogut pel mo-viment veïnal per una AP-7 gra-tuïta liderat per la Federació d’Am-posta d’Associacions de Veïns.

De vint minuts de durada, l’au-diovisual relata dures experièn-cies de set persones vinculades personalment o professional-ment al tram ebrenc de l’N-340, des de dos familiars de víctimes d’accidents de trànsit –una ma-re i un fill–, fins a un mosso d’es-quadra, un bomber, un metge, un tècnic d’ambulàncies i un perio-dista. El seu testimoni, enregis-trat en primers plans, es combi-na amb explícites imatges d’acci-dents i de la congestió viària existent a la carretera nacional.

«El més important no era bus-car escenes molt espectaculars. Ens interessa transmetre el mis-satge que allò important és que la persona estimada torni a casa», recorda Llorenç Navarro, porta-veu del moviment veïnal. «Ho hem fet amb gent del nostre en-torn, professionals molt bons

que per desgràcia, pel seu treball, s’han de trobar en el seu dia a dia amb els accidents. Qui millor per parlar d’un accident que qui el veu cada dia?», ha afegit.

Navarro apunta que els testi-monis han demostrat «tenir molt de sentiment» i ho han passat «malament» recordant els mo-ments viscuts. «Hem buscat que calin les paraules, no les imatges. Que siguin ells que diguin als nos-tres veïns i veïnes que vagin amb compte.

El documental ha estat impul-sat pel moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, dirigit per Lluís Ortega, musicat per Tomàs Si-món, i ha comptat amb la col·la-boració del Col·lectiu de Cine-astes Canareus, que l’han elabo-rat de forma totalment altruista.

S’estrena divendres L’audiovisual s’estrena diven-dres, a les 8 del vespre, als Ser-veis Agraris d’Alcanar, municipi on va començar aquesta lluita ve-ïnal i serà l’estendard de la cam-panya ‘Prou!’ que van iniciar al desembre per conscienciar la ciu-tadania.

Amb dues projeccions per set-mana, es començarà a difondre als municipis ebrencs de l’N-340 i es portarà arreu on es trobi col·la-boració per divulgar-lo.

Davant les xifres de sinistra-litat a la carretera, Navarro ha demanat que cadascú entoni un mea culpa i reflexioni sobre al-guns comportaments que poden provocar accidents.

«Hem de deixar el mòbil, hem de posar-nos el cinturó, hem de parar atenció a la carretera, es-perar-nos si hem begut. Recor-dar que l’efecte de les drogues és brutal. No hem de tenir pressa per arribar a casa, val la pena ar-ribar més tard perquè l’impor-tant és arribar. És una tasca que volem fer», ha tancat el portaveu veïnal.

MOBILITAT ■ L’A U D I O V I S U A L D E 2 0 M I N U T S D E D U R A D A S ’ E ST R E N A R À A Q U E ST D I V E N D R E S A A LC A N A R

Un documental dóna veu a testimonis

de la sinistralitat a la carretera N-340El moviment veïnal per un AP-7 gratuïta promou un audiovisual per conscienciar la població i les administracions de la necessitat de reduir la sinistralitat a la xarxa viària

Suport des de València■ Sis mesos després d’haver ini-ciat la campanya de talls a la car-retera N-340 per exigir soluci-ons, el moviment veïnal manté viu el seu compromís. Persisteix en els talls setmanals en diversos punts de l’N-340, ha obert una ofensiva judicial i continua de-manant el suport de les adminis-tracions.

En aquest sentit, el portaveu, Llorenç Navarro, ha remarcat el

gran suport d’ajuntaments de la Comunitat Valenciana a la mo-ció que reclama la gratuïtat de l’au-topista AP-7 i la no renovació de la concessió de la infraestructu-ra a una empresa privada. El text, assegura el portaveu, ha estat aprovat en una trentena de con-sistoris de la comunitat veïna. El proper pas serà traslladar la rei-vindicació a Madrid, un cop s’ha-gi format un nou executiu.

L’A P U N T

L’N-340 ha patit nombrosos accidents de trànsit en l’últim any. FOTO: JOAN REVILLAS

■ Un total de 894 pacients espe-raven el desembre del 2015 per ser operats de cataractes, pròte-si de genoll o maluc a les Terres de l’Ebre, una xifra inferior als 1.174 que esperaven el desembre del 2014. D’altra banda, els paci-ents que portaven esperant més de 181 dies, sis mesos, també es van reduir respecte el 2014. Segons dades del Departament de Salut, el desembre del 2014 el 98,3% dels

pacients pendents d’aquestes in-tervencions portaven esperant menys de mig any per ser ope-rats, i un any després, al desem-bre del 2015, la xifra pràctica-ment es manté en el 98,2%. Per procediments, hi ha set pacients que porten esperant més de sis me-sos per ser operats de catarac-tes, set més que estan pendents d’una pròtesi de genoll, i dos pa-cients que esperen més de mig

any per ser operats d’una pròte-si de maluc. D’altra banda, el 89,6% dels pacients sotmesos a procediments de cirurgia onco-lògica van esperar dins dels ter-minis garantits.

El desembre del 2014 hi havia 1.174 pacients pendents de ser in-tervinguts de cataractes, pròte-si de genoll o de maluc. Un any després la xifra s’ha reduït en 280 pacients fins els 894. Pel que fa

als temps d’espera, el 98,2% espe-raven menys de sis mesos. Per patologies, 566 pacients van es-perar entre 0 i 90 dies, 312 entre 91 i 180, i 16 181 o més.

El procediment amb més pa-cients pendents d’intervenir són les cataractes, amb un total de 623. El 2014, el 100% dels paci-ents portaven menys de sis me-sos esperant per ser intervinguts, mentre que el 2015 aquest per-centatge es va reduir lleugera-ment fins el 98,9%. Així, 405 pa-cients portaven entre 0 i 90 dies d’espera, 211 entre 91 i 180, i 7 més de 181 dies.

En el cas de la pròtesi de ma-luc, el desembre del 2015 hi ha-via 67 pacients pendents d’inter-venir. D’aquests, 38 portaven en-

tre 0 i 90 dies, 37 entre 91 i 180, i en dos casos el temps d’espera és superior als sis mesos.

Quant a les pròtesis de genoll, el desembre del 2015 hi havia 204 pacients pendents de ser inter-vinguts. D’aquests, 123 portaven una espera de 0 a 90 dies, 74 en-tre 91 i 180, i 7 181 o més dies. En aquest cas, la situació també ha millorat respecte al 2014.–ACN

SALUT ■ A L A R E G I Ó S A N I T À R I A D E L E S T E R R E S D E L’ E B R E

Prop de 900 pacients esperen una operació

de cataractes, pròtesi de genoll o maluc

La xifra a desembre de 2015 és inferior a la de l’any anterior, quan la llista d’espera era de 1.174 pacients

EBRE La Via Catalana, a peu. Un periodista de Letònia va iniciar ahir un recorregut que el portarà per tot el traçat de la Via Catalana del 2013, des d’Alcanar fins a la frontera amb França. P 22

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201606 TARRAGONA |

TARRAGONA

NORIÁN MUÑOZ

«Los pescadores estamos agoni-zando. Rajoy, Puigdemont, par-tidos políticos: No nos dejéis mo-rir». Así rezaba la pancarta que encabezaba ayer la concentra-ción de los pescadores y armado-res del ‘peix blau’ ( boquerón y sardina) en El Serrallo. Gritos como «Hambre» y «Queremos soluciones ya» eran las consig-nas improvisadas de una mani-festación en que la desespera-ción se hacía palpable.

Jouseph, padre de familia, es-grimía su nómina del mes pasa-do: 140 euros, de los que deben salir el alquiler, la luz, el agua, la comida de sus hijos... Otro com-pañero, José Maria, aclaraba que, aunque en los últimos días se ha hablado de que los pescadores ganan una media de 300 euros al mes, son muchos los que no lle-gan ni a ese monto. «Sufrimos mucho para poner un plato de co-mida en la mesa», explicaba, a la par que reconocía que algunos marineros optan por vender los cinco kilos que les dan para con-sumo propio para obtener unos pocos euros y siempre con el te-mor de ser multados por la poli-

cía por ejercer la venta ambulan-te. Se calcula que más de 250 per-sonas se encuentran en la misma situación.

Los pescadores vienen denun-ciando su situación desde el co-mienzo de la temporada el 15 de febrero después de que el año pa-sado ya resultara ‘catastrófico’.

El principal quebradero de ca-beza es la baja talla del pescado, que apenas llega al mínimo (12 centímetros de largo la sardina

y 9 el boquerón), lo que hace que su precio sea muy bajo.

‘No llegamos a Sant Pere’ Agustín Rillo, presidente de la Associació d’Armadors del Peix Blau de Tarragona y provincia, miembro de una familia de varias generaciones de pescadores, no recuerda nada similar. «De se-guir así no llegamos a Sant Pe-re», augura. Explica que en la ciu-

dad ya sólo quedan 16 barcas que se dediquen a este tipo de pesca. Las dos últimas salieron de circu-lación justo la temporada pasada, una embargada por Hacienda y la Seguridad Social y otra porque fue vendida en Murcia. A su lado, Miquel Brull, presidente de la co-fradía de l’Ametlla, cuenta que allí sobreviven sólo 6 barcas que han venido a pescar a Tarragona (se incluyen en las 16). «Vinimos

porque nos moríamos de ham-bre en l’Ametlla, y ahora nos mo-rimos de hambre aquí», lamen-ta.

Esteve Ortiz, presidente de la Cofradía de Tarragona, explica-ba que sus dos principales reivin-dicaciones consisten en pedir que se haga un estudio biológico para conocer las causas del fenó-meno. La intención es que se des-cubra si se trata de factores climá-

ticos, de contaminación o el cre-cimiento de la población de atu-nes lo que podría estar tras el ba-jo tamaño del pescado. La otra petición es que se ofrezcan ayu-das urgentes a los afectados.

Apoyando la concentración había varios políticos locales de ICV, PSC, Ciutadans y ERC. Or-tiz apuntaba que ya han tenido varias reuniones con Pesca de la Generalitat. No obstante, expli-caba que el gobierno central «to-davía no ha respirado. Sabemos que están en funciones, pero en algún momento tendrán que de-jar de mirar para otro lado».

La de ayer era la primera ma-nifestación. La segunda tendrá lugar hoy, desde la cofradía, en El Serrallo, hasta la Subdelegación del Gobierno. Mañana será de-lante de los Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en Tarragona, en Sant Pere i Sant Pau.

Los pescadores decidieron desconvocar la huelga pactada inicialmente para ayer, pero no descartan la medida. «Ya poco más tenemos que perder», anun-ciaba Ortiz.

SOCIEDAD ■ R E A L I Z A N U N A S E R I E D E P R OT E STA S PA R A R E C L A M A R Q U E N O S E D E J E M O R I R A U N S E CTO R D E L Q U E D E P E N D E N M Á S D E 2 5 0 FA M I L I A S

Los pescadores del ‘peix blau’

denuncian que el sector agonizaEl precio medio del boquerón y la sardina de Tarragona está en 0,87 euros el kilo. Es el peor dato de los últimos 18 años

Un marinero, padre de familia, esgrime su nómina: el mes pasado cobró 140 euros Este pescador muestra indignado su nómina del mes pasado: 140 euros

para mantener a la familia. FOTO: PERE FERRÉ

L A C L AV E

Récord de precio más bajo

■ Desde que comenzó la tem-porada el 15 de febrero y hasta el 1 de abril se han pescado en Tarragona 255.660 kilos de bo-querón y 98.439 de sardinas. El precio medio del kilo de bo-querón ha sido de 0,75€ y el de la sardina, de 1,21€. El promedio de ambos es de 0,87€. El año pa-sado, que ya fue crítico, se situó en 1,06€. Es el peor dato en los últimos 18 años.

El presidente de la cofradía, Esteve Ortiz, durante la concentración de ayer en El Serrallo. FOTO: PERE FERRÉ

Centro especializado en tratamientos estéticos médico-quirúrgicos · Tecnología láserC/Pere Martell, 9. Tarragona. Telf: 977 24 91 38 // dermalaser@dermalaser.es

Diari Dimarts, 5 d’abril de 201608 TARRAGONA |

SANIDAD ■ L A S T E R R E S D E L’ E B R E V O LV E R Á N A T E N E R G E R E N T E P R O P I O

Rafael Gràcia sustituye a Pere Montserrat

como gerente del ICS en el Camp de TGN

■ La Comissió Executiva del Con-sell d’Administració de l’Insti-tut Català de la Salut (ICS) ha nombrado al doctor Rafael Gràcia nuevo gerente territorial en el Camp de Tarragona. Gràcia, has-ta ahora director de atención pri-maria del Àrea Metropolitana Nord, sustituye en el cargo al has-ta ahora gerente en el Camp de Tarragona y las Terres de l’Ebre, Pere Montserrat. Fuentes del ICS

confirmaron ayer que las Terres de l’Ebre volverán a recuperar la gerencia territorial y que próxi-mamente se anunciará el nom-bre de la persona que ocupará el cargo.

Rafael Gràcia nació en Barce-lona en 1958 y es licenciado en medicina y cirugía por la Univer-sitat de Barcelona (UB), máster en gestión hospitalaria y diplo-mado en administración y direc-

ción de hospitales y máster en bioética. Desde el año 2011 y has-ta ahora ha sido director de aten-ción primaria de la gerencia te-rritorial Metropolitana Nord del ICS y codirector del proyecto del sistema de información de cos-tes hospitales-atención prima-ria. Antes, desde el año 2008, fue director gerente del Hospital Trueta de Girona, centro del cu-al había sido director médico.

El nuevo gerente territorial del ICS en el Camp de Tarragona fue presentado ayer al personal del Hospital Joan XXIII. FOTO: CEDIDA

REDACCIÓN

Un total de 2.298 pacientes es-peraban en diciembre de 2015 pa-ra ser operados de cataratas, pró-tesis de rodilla o cadera en el Camp de Tarragona, una cifra superior a los 2.102 que esperaban en diciem-bre de 2014. Por otra parte, los pacientes que llevaban esperan-do más de 181 días, los seis me-ses que establece la ley, aumen-taron respecto al 2014. Según da-tos del Departament de Salut de la Generalitat hechos públicos ayer, en diciembre de 2014 el 95,5% de los pacientes pendientes de estas intervenciones llevaban es-perando menos de medio año pa-ra ser operados, mientras que en diciembre de 2015 la cifra bajó hasta el 90,8%. Para procedimien-tos donde aumentaron más los pacientes que esperaban más de seis meses fue en el caso de la pró-tesis de rodilla, ya que en 2014 el 80,5% de los pacientes llevaban esperando menos de medio año, pero que en 2015 eran el 63, 9% de los pacientes.

En cuanto a las prótesis de ca-dera, no hay ningún paciente, al igual que en el 2014, que espere más de seis meses para ser operado, mientras que las cataratas han pasado de no haber ningún pa-ciente pendiente de más de me-dio año en el diciembre de 2014 a tener 11 en diciembre de 2015.

Por otra parte, el 97% de los pacientes sometidos a procedi-mientos de cirugía oncológica

esperaron dentro de los plazos garantizados.

En diciembre de 2014 había 2.102 pacientes pendientes de ser intervenidos de cataratas, pró-tesis de rodilla o de cadera. Un año después la cifra se ha incre-mentado en cerca de 200 pacien-tes, hasta los 2.298. En cuanto a los tiempos de espera, el 90,8% es-peraban menos de seis meses. Por patologías, 1.423 pacientes esperaron entre 0 y 90 días, 663 entre 91 y 180 y 212.181 o más.

El principal El procedimiento con más pa-cientes pendientes de intervenir son las cataratas, con un total de 1.102. En 2014, el 100% de los pa-cientes llevaban menos de seis meses esperando para ser inter-venidos, mientras que en 2015 este porcentaje se redujo ligera-mente hasta el 99,3%. Así, 1.102 pa-cientes llevaban entre cero y 90 días de espera, 512 entre 91 y 180, y 11 más de 181 días.

En el caso de la prótesis de ca-dera, en diciembre de 2015 había 116 pacientes pendientes de in-tervenir. De estos, 77 llevaban entre 0 y 90 días, 39 entre 91 y 180. Como ya pasó en el 2014, no hay ningún paciente pendiente de operarse que supere los seis meses.

En cuanto a las prótesis de ro-dilla, en diciembre de 2015 había 557 pacientes pendientes de ser intervenidos. De estos, 244 lle-vaban una espera de cero a 90 dí-as, 112 entre 91 y 180, y 201 181 o más días. En este caso, la situa-ción empeoró respecto al 2014, ya que entonces el 19,5% de los pacientes esperaban más de seis meses, mientras que en diciem-bre de 2015 se ha incrementado hasta el 36,1% de los pacientes.

En cuanto a los procedimien-tos de cirugía oncológica, regis-traron un 97% de pacientes con un plazo de espera inferior al ga-rantizado. En el caso de los pro-cedimientos garantizados en un

plazo de 45 días, el 96,5% de los pa-cientes vieron cumplido este pla-zo. De un total de 85 personas, sólo en tres casos no se cumplió el tiempo de espera. En concre-to en una neoplasia maligna de recto y ano y en una neoplasia maligna de piel el tiempo de es-pera es de 46 a 90 días; y en un ca-so de neoplasia maligna de piel el tiempo de espera supera los tres meses.

En cuanto a los procedimien-tos garantizados en 60 días –neo-plasias de vejiga y próstata– só-lo en un caso de los 49 pendien-tes de operarse se supera el tiempo garantizado. En concreto es un caso de neoplasia maligna de ve-jiga.

CAMP DE TARRAGONA ■ E L 9 7 % D E LO S C A S O S D E C I R U G Í A O N C O L Ó G I C A S E R E S U E LV E A N T E S D E S E I S M E S E S

Un 20% de los pacientes de prótesis

de rodilla espera más de medio añoCrece el número de pacientes y el tiempo que han de esperar para ser operados de cataratas y de prótesis de rodilla

Imagen de una operación de prótesis de rodilla.FOTO: DT

E L V Í N C U LO »Reducir a la mitad las listas de espera en Catalunya costaría 96 millones P. 26

Condenado por entrar a robar al piso del párroco

CAMPCLAR

■ Tres años y medio de pri-sión y pagar una indemniza-ción de 455 euros –por los ob-jetos sustraídos y por los des-perfectos causados– es la pena que le ha sido impuesta a Jesús Ch.F., un hombre con amplios antecedentes, condenado en esta ocasión por entrar a robar en la vivienda del párroco de la iglesia de Santa Tecla de Campclar mientras el sacerdo-te estaba durmiendo.

El robo fue cometido so-bre las dos de la madrugada del 23 de diciembre del año pasado. El acusado se dirigió a un piso situado en la calle Riu Llobregat de dicho barrio tarraconense. Escaló por la zona exterior hasta llegar a una galería que da acceso a la cocina. Forzó la ventana y pe-netró en su interior, mientras el morador estaba durmien-do. Sustrajo 80 euros, una bol-sa de mano con documenta-ción, un monedero y un telé-fono móvil.

El sacerdote se despertó tras oír una voz en la habita-ción que decía: «Vengo a pa-sar revista». Al incorporarse, la víctima vio al acusado, a quien reconoció por la voz, momento en que el delincuen-te salió corriendo en direc-ción a la puerta de acceso al domicilio, llevándose además consigo las llaves del domici-lio que estaban puestas, jun-to con las de la iglesia de la que el atracado es sacerdote. La sentencia condenatoria dic-tada por el Juzgado de lo Pe-nal 1 de Tarragona ha sido ra-tificada por la Sección Segun-da de la Audiencia Provincial.

Jesús Ch.F. ya había sido condenado en 2010 a 15 me-ses de cárcel por robo con fuer-za y en 2012 a un año por robo con violencia.–A. JUANPERE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 5 D’ABRIL DEL 20164 | Punt de Vista |

l meu modest en-tendre la moció

parlamentària pre-sentada per la CUPrespecte a la resoluciódel 9-N és totalment

legítima però desenfocada. En primerlloc, perquè si del que es tracta ésd’apuntalar el mandat democràtic del27-S, des de la lleialtat, no és cap aJunts pel Sí que la moció cupaire hau-ria de disparar –en una mena de focamic– sinó contra els aparells de l’Es-tat espanyol que són el veritable ene-mic del procés català. Volguda o no, lamoció de la CUP genera una imatge dedesconfiança. I crec que això casa ma-lament amb l’actual governació delpaís. Amb errors o sense, el governPuigdemont-Junqueras no semblasospitós de falta de fermesa respecteal procés. Perquè pocs dubten que elPresident és un independentista depedra picada, fins i tot quan la direcciódel seu partit, CDC, encara no ho erad’independentista. I el vicepresident li-dera el partit abanderat de l’indepen-dentisme històric majoritari que és

ERC. Ara bé, potser la CUP s’equivocaen l’enfocament de la moció, però noés lògic aprofitar-la perquè alguns situ-ïn els cupaires en el centre de la diana.Cal reconèixer que les rèmores delprocés que en el fons denuncia la CUPexisteixen encara a les files de l’inde-pendentisme. Tot i que dubto que lestrobem al govern actual, em semblaevident que hi ha determinats sectorsvinculats a l’actual majoria parlamen-tària que no van pair gaire bé l’acord inextremis que el pas al costat del presi-dent Mas va possibilitar. Preferien elec-cions avançades abans que un acordamb la CUP, malgrat que aquest hagifet possible el primer executiu neta-ment independentista de la històriamoderna de Catalunya. És bo el llumverd perquè la moció de la CUP es pu-gui votar. I cal refermar el procés i do-nar confiança a la ciutadania. Però s’had’arribar a un acord sobre el text pro-posat. Perquè altra cosa no fa res mésque donar ales a aquells que volentrencar la unitat d’acció de l’indepen-dentisme. Fins i tot des de dins.

A

Full de rutaFerran Espada

Les rèmoresdel procés

La CUP s’equivoca enl’enfocament de la mociópel que fa a JxSí, però noés lògic aprofitar-la perquèalguns situïn els cupairesen el centre de la diana

1any

El desplegament de la novanormativa en matèria detransparència i accés a lainformació pública tindrà uncost inicial de 5 milions d’euros.

10anys

20anys

Revisaran els 800 edificisafectats per les obres del TGVa l’Eixample. Tècnics i notariscertificaran l’estat previ iposterior de les cases.

El Banc d’Espanya abaixa migpunt els tipus per impulsar elconsum. Només quatre bancsreaccionen immediatamentabaixant els crèdits.

Transparència El pas del TGV Baixada dels tipusTal diacomavui fa...

Mínimament

b Fa pocs dies l’inefable Mi-quel Iceta declarava que siels catalans optessin pel no“massivament” a la reformaconstitucional que proposaPedro Sánchez, ell, en perso-na, reclamaria una llei com lacanadenca per organitzar unreferèndum. Gràcies, home,si no fos per vostè i les esto-nes tan divertides que ens fapassar no podríem aguantarla duresa de tot el procés in-dependentista, vostè ens dó-na forces; com quan, el 8 defebrer passat, manifestavaque era un “error de picatge”(sí, això va dir) el paràgraf dela proposta que, dues horesabans, el PSOE havia fet ar-ribar a tots els partits polí-tics: “... desenvolupar elconcepte d’estat federal,almenys mínimament”.

Mínimament federalistes,socialistes, obrers, republi-cans, demòcrates, sincers,conseqüents, honestos, cre-

ïbles, progressistes, liberals,responsables, transparents,capacitats, solidaris, treba-lladors, fiables, operatius,justos, seriosos, contestata-ris, valents; mínimament mí-nims i màximament espa-nyols. Quo vadis, PSC?JOAN XURIACH FUSTÉBarcelona

Francesc XavierVila i el manifestdel Grup Koinéb M’ha sorprès que un pro-fessor universitari dedicat al’estudi de la llengua hagiparlat de la resurrecció del’hebreu. El doctor Vila hau-ria de saber que les llen-gües, igual que els humans,un cop traspassats no hi hamiracle que els ressusciti inomés resta certificar-ne ladefunció. L’hebreu mai nova ser una llengua morta, laseva activitat com a eina decomunicació escrita es vamantenir ben viva en el de-

curs de segles fins que vaassolir un espectacular re-naixement com a llenguavernacle. Potser el professorVila no sap, i ara més quemai convé recordar-li-ho,que aquesta revitalitzacióva ser possible justamentperquè tots els parlantsque la van fer seva –arrande l’esforç inicial d’EliezerBen Yehuda– parlaven llen-gües diferents; no en parla-ven cap que fos comunaa tothom, que els poguésservir de llengua franca.

Aquest és justament eldrama del català: que totsels catalanoparlants hemestat bilingüitzats a la forçaen una única llengua: el cas-tellà. Aquest fet és letal pera la salut del català. Veientcom el professor Vila desco-neix o obvia l’aspecte clauque explica per què l’hebreues va poder revitalitzar, nocrec que estigui autoritzat adir que el manifest en favorde la normalització del cata-

là faci una anàlisi simplista.El que simplifica la qüestiói dispara sense engaltarés precisament ell.

TESSA CALDERS i ARTÍS,directora del Departamentde Semítiques de la UBBarcelona

No juguemamb la salutb És trist i vergonyós alhoraque en el sistema públic desalut un 41% dels metgestreballin amb contractes pre-caris de menys de sis mesosde durada, fet que comportauna inestabilitat laboral queafecta de forma alarmant lacorrecta praxi dels centresde salut i provoca cada copmés la posterior fugida alsector privat en cerca demés estabilitat laboral.

És que no importa la salutdel ciutadà? Si us plau, po-sem-hi fre d’una vegada!ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Els políticssobiranistes nopoden permetreque s’allargui lavida dels reactors

Agència Federal de Control Nu-clear i els serveis secrets belgueshan avisat del risc que cèl·lules gi-

hadistes intentin actuar contra instal·la-cions nuclears o puguin utilitzar substàn-cies radioactives en accions terroristes. Lescentrals de Tihange i Doel; el Centre d’Estu-dis Nuclears de Mol i l’Institut Nacional deRadioelements de Fleurus estan ja sota elcontrol i la vigilància de la policia belga. Se-gons el que ha transcendit de l’anàlisi sobreel terrorisme nuclear fet en la recent cime-ra de seguretat nuclear de Washington,sembla que serà inevitable una coordinacióde totes les agències d’intel·ligència occi-dentals, que hauran de reforçar un serveiespecífic com el que ja tenen la CIA i la NSA.

ELS EXPERTS HAN PREVIST quatre escena-ris de terrorisme nuclear: 1) La fabricaciód’una bomba atòmica artesanal amb 16quilos de plutoni adquirits en el mercat ne-gre. 2) El robatori o la compra d’una bombaatòmica en un estat que ja la tingui. 3)L’atac a una central nuclear, a una plantad’enriquiment d’urani o a un tren de trans-port radioactiu. Existeixen 438 reactorsoperatius al món i 70 en construcció que

L’ comporten dotzenes de transports diaris icentenars de dipòsits de residus. 4) L’allibe-rament a l’atmosfera de material radioac-tiu, inclús contingut en una bomba conven-cional o “bruta”. Estem davant d’un perilld’una magnitud enorme però que els gover-nants, els polítics i els lobbies elèctrics in-tenten devaluar. I és que si Estat Islàmic op-tés per actuar sobre el cicle de combustiblenuclear, les dificultats per neutralitzar lesseves accions esdevindrien una tasca logís-tica inabastable. Pensem que una milionè-sima de gram de plutoni 239, el verí mésviolent fabricat per l’home que penetra al’organisme per la via pulmonar, produeix

la mort per càncer en pocs mesos. Amb unscentenars de grams introduïts en el clave-gueram d’una gran ciutat es provocaria unimpacte biològic brutal sobre la població.Catalunya no queda fora d’aquest risc de-gut al seu parc nuclear i a l’existència d’untransport de combustible i d’unes piscinesde residus a Vandellòs II i Ascó I i II sensecap tipus d’estructura de contenció. Aques-ta fragilitat ha obligat a formar amb ur-gència un servei especial de vigilància per-manent de la Guàrdia Civil.

SI LA NOSTRA FUTURA REPÚBLICA vol con-tribuir a evitar aquest terrorisme del segleXXI i construir una societat basada en elprogrés ecològic i la convivencialitat, caldràque tanquem de les nuclears. Llavors seràun consell de seguretat nuclear català, in-dependent de la patronal elèctrica, que pro-posarà una solució per ubicar un cementirialtament blindat on deixar els residus. Elspolítics sobiranistes no poden permetreque s’allargui la vida dels reactors. Hem detransformar i democratitzar el model en-ergètic cap a les renovables. Trenta anysdesprés de Txernòbil, aquesta hauria deser una fita del procés constituent.

Santiago Vilanova. Periodista, autor de ‘L’Estat ecològic’

Terrorisme nuclear a l’aguaitTribuna