VALORACIÓ PRE I POST IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA D ... · d'un SIC a les unitats de cures intensives...
19
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 0 VALORACIÓ PRE I POST IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA D'INFORMACIÓ CLÍNICA EN UNITATS DE CURES INTENSIVES D'ADULTS I PEDIÀTRIQUES Autora: Sara Farrero Muñoz Tutor/a: Eulalia Juvé Udina Curs acadèmic 2012-2013
Transcript of VALORACIÓ PRE I POST IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA D ... · d'un SIC a les unitats de cures intensives...
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 0
VALORACIÓ PRE I POST IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA D'INFORMACIÓ CLÍNICA EN UNITATS DE CURES INTENSIVES D'ADULTS I PEDIÀTRIQUES
Autora: Sara Farrero Muñoz Tutor/a: Eulalia Juvé Udina
Curs acadèmic 2012-2013
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 1
INDEX
1. Resum, català i anglès ............................................................ 2-4
2. Introducció ............................................................................ 4-6
3. Hipòtesi .................................................................................. 6
4. Objectius ................................................................................ 6-7
5. Metodologia ............................................................................ 7-10
a. Àmbit d’estudi b. Disseny o tipus d'estudi c. Subjectes d'estudi: criteris d'inclusió i exclusió, mida de la mostra i tècniques de
mostreig d. Variables de l'estudi :definició conceptual i operativa. e. Fonts d'informació i recollida de dades f. Anàlisi de les dades: tipus d'anàlisi i programa informàtic. g. Prova pilot
6. Aspectes ètics .......................................................................... 10
7. Dificultats i limitacions ............................................................... 10
8. Aplicabilitat i utilitat pràctica ...................................................... 11
9. Cronograma ............................................................................. 12
10. Bibliografia ............................................................................... 12-15
11. Annexes ................................................................................... 16
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 2
RESUM
L'objectiu principal d'aquest estudi és avaluar l'impacte de la implantació d'un
Sistema d'Informació Clínic SIC de cures intensives en la millora de la qualitat
dels registres d’infermeria i en el temps necessari per recuperar dades.
L'àmbit de l'estudi serà 2 unitats de crítics on es realitza la implantació d'un
SIC; la Unitat de Cures Intensives Polivalent UCI de 32 llits i la Unitat de Cures
Intensives Pediàtriques UCI.P de 16 llits.
Metodologia:
o Disseny ; estudi tipus analític, quasi experimental pre i post
o Participants;
Mostra A: registres d'infermeria de la UCI i UCI.P previs a la
implantació del SIC en format paper.
Mostra B; registres d'infermeria de la UCI i UCI.P en el nou SIC
després de la implantació
o Instruments; La recollida de dades es realitzarà en formularis on es
registren les variables a estudiar i es mesurarà amb cronòmetre els
temps emprat en recollir cada episodi de la mostra A i cada episodi de la
mostra B. Creació bases de dades en programari SPSS v.16.0
Tipus d’anàlisi; estadística descriptiva, mesures de tendència central mitjana,
mediana i mesures de dispersió ( intervals de confiança ).
Paraules claus: Sistemes d'informació, Registres informatitzat, Unitat de
Cures Intensives, Registres Infermeria
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 3
ABSTRACT
The main goal of this study is to evaluate the impact of a new critical care
information system (CIS) on quality improvement of nursing records and time
required for data retrieval
Setting: The study will be conducted in two critical care units: the Polyvalent
Intensive Care Unit (ICU) with 32 beds and the Pediatric Intensive Care Unit
(PICU) with 16 beds.
Methodology:
o Design: Analytical, quasi-experimental study with pre and post design
o Participants:
Sample A: ICU and PICU paper format nursing records before the
SIC implementation
Sample B: ICU and PICU computerized nursing records after the SIC
implementation
o Instruments: Variables of the study will be recorded in data collection
forms. The time used to collect each episode of samples A and B will be
measured by a stopwatch. Database in SPSS v.16.0 will be generated to
analyze data
Type of analysis: descriptive statistics, measures of central tendency (mean,
median) and dispersion measurements (confidence intervals).
Keywords: information systems, computerized records, Intensive Care Unit,
Nursing Records
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 4
INTRODUCCIÓ
El sistemes d'informació clínica (SIC) avui en dia es consideren fonamentals
per la gestió de recursos materials, recursos humans, gestió econòmica i
representen un recolzament imprescindible en la presa de decisions. En l'àmbit
de les decisions clíniques els sistemes de informació s’estan implantant en
molts hospitals amb un elevat cost econòmic. Aquest sistemes poden generar
gran quantitat de dades i informació clínica. Per facilitat la presa de decisions
aquesta ha de ser complerta, homogènia, precisa, fiable i accessible1.
Les unitats de crítics són àrees assistencials altament especialitzades amb
nombrosos dispositius necessaris per la monitorització i tractament dels malats.
Aquest dispositius generen fins a 1300 dades per malalt i dia d’estada. Això
posa de manifest la necessitats i alhora la complexitat de l'aplicació d'un SIC
en una unitat de crítics 2.
L'objectiu d'un sistema d'informació en aquest tipus d'unitat ha de ser
afavorir els processos assistencials i la gestió dels recursos per millorar els
resultats finals dels processos assistencials, la seguretat i la qualitat de la
assistència. A més l'atenció al malats crític consumeix el 8-12% dels recursos
hospitalaris i un SIC facilita la optimització d’aquest recursos per poder
proporcionar un a assistència més cost-efectiva 2.
Encara que no es fàcil demostrà una millora cost-efectiva si que potencialment
aporten seguretat, eficàcia i eficiència. Shekelle a l' Agency for Healthcare
Research and Quality al 2006 elabora un informe sobre els beneficis i costos
de la tecnologia d'informació de salut 3. Shekelle relaciona 4 elements
necessaris que han de constar en els estudis que pretenen conèixer beneficis
cost-efectius. Aquests 4 components són: components del SIC, factor humà,
organització del projecte i canvi cultural. Conclou que l''evidència no és
determinant ja que els contextos en els quals s'implanten, els programes i el
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 5
procés d'implantació són diversos al igual que les barreres institucionals, les
barreres de responsabilitat, de coneixement i les barreres actitudinals.
Un SIC sens dubte aporta avantatges enfront un sistema tradicional en paper
incorpora una forma ordenada, ràpida i eficaç de registrar i obtenir
informació. També facilita la connexió amb altres serveis com farmàcia,
laboratori i altres unitats de l'hospital facilitant la transmissió d’informació i
dinàmiques de treball diàries com realitzar peticions i veure resultats.
Igualment facilita la comunicació amb dispositius assistencials externs, com
centres d'atenció primària i unitats homòlogues en d'altres àrees
geogràfiques2,4.
La aplicació de la informàtica a la documentació d’infermeria comporta
una revisió, actualització i organització del sistemes de registre. Requereix
habitualment de la implantació d'un format normalitzat i uns plans d’atenció
d'infermeria estandarditzats per facilitar el registre 5,6. El registre de les cures
infermeres constitueixen la principal font d'informació sobre l’assistència
sanitària que presten els professionals d'infermeria. La utilització de un
llenguatge unificat com pot ser la creació d'un llenguatge interfase, que actua
com a pont entre el llenguatge natural que utilitzen les infermeres i el
llenguatge abstracte de les classificacions com NIC, NOC o les taxonomies
com la NANDA, facilita l'entrada de dades als sistemes d'informació i la
producció de coneixement infermer. El marc teòric infermer que dóna suport a
la generació de coneixement disciplinari en relació amb els sistemes
d'informació assistencials, és l'anomenat DIKW, sigles en anglès de Dades,
Informació, Coneixement i Expertesa 7,8,9,10. Aquests quatre elements és
defineixen com: 1)Dades, que representen la unitat mínima d'informació
2)Informació, que implica organització e interpretació 3)Coneixement, que
significa comprensió e integració 4)Expertesa, com l’aplicació pràctica amb
professionalitat i sentit comú.
Alguns dels avantatges que poden aportar els SICs són la reducció de temps
utilitzat per registrar dades clíniques 11,12. Es produeix una disminució del temps
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 6
emprat en tasques administratives per tan augmenta el temps d'atenció directa
13,14. A més millora la seguretat assistencial i disminueixen esdeveniment
adversos sobretot relacionat amb la prescripció electrònica 5,16. D’altra banda la
percepció dels professionals es positiva el consideren un bon sistema de
treball, un element de millora, evidencia potencialitats, millora els registres i la
qualitat de les cures . Així mateix la implantació d'un sistema d'informació com
suposa una anàlisi del procés infermers suposa una millora al augmentar les
dades sobre les cures infermeres 2,5,17. Tot i que també hi ha treballs que no
troben avantatges, mostres resultats discrepants o considerant que augmenten
les carregues de treball 18,19,20.
Els estudis revisats inclouen les diferents realitats en les que s'implanta un SIC
que dificulten uns resultats concloents i aplicables a altres realitats i també
remarquen la manca d'estudis. Pot ser convenient aportar dades sobre la
millora en el seguiment de les cures infermeres relacionades amb la
implantació d’un SIC responen a la pregunta:
Quins són els resultats de la implantació d'un SIC a unitats de cures intensives
d'adults i pediàtriques , en el registre del seguiment de les cures infermeres,
en termes de complimentació i temps?
HIPÒTESI
La implantació d'un SIC a les unitats de cures intensives d'adults i pediàtriques
millora la quantitat i la qualitat dels registres infermers i optimitza el temps de
recuperació de dades infermeres, quan es compara amb el mètode tradicional
de registre en paper.
OBJECTIUS
1. L'objectiu principal d'aquest estudi és avaluar l'impacte de la implantació
d'un SIC a les unitats de cures intensives d'adults i pediàtriques en:
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 7
1.1. La millora de la qualitat dels registres com a indicador de qualitat 1
1.2. El temps necessari per recuperar dades / informació, comparat amb el
sistema tradicional de registre en paper.
2. Objectius específics:
2.1. Determinar si existeixen diferències en la complimentació d'aspectes de
prestació de cures infermeres bàsiques, higiene complerta, estat de la
pell, aspiració de secrecions1 , mobilització i canvis posturals.
2.2. Establir si existeixen diferències en la complimentació d'aspectes de
prestació de cures psicoemocionals al pacient i a la seva família,
informació a la família1, suport emocional i adaptació al medi
hospitalari.
2.3. Identificar si existeixen diferències en la complimentació d'aspectes de
prestació de cures de manteniment i retirada de dispositius terapèutics
emprats en l'atenció al pacient en estat crític, tipus catèters venós, tub
d'endotraqueal1 i sonda de nutrició enteral1.
METODOLOGIA
Disseny:
Estudi tipus analític, quasi experimental pre i post implantació del SIC.
Àmbit:
L'estudi es realitza a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Un hospital de tercer
nivell un dels complexos hospitalaris més grans de l'estat espanyol estructurat
en tres àrees assistencials: l’Àrea General, l’Àrea Maternoinfantil i l’Àrea
pediàtrics. Aquest estudi es centra en les dues unitats de crítics on es realitza
la implantació del SIC la Unitat de Cures Intensives Polivalent UCI amb 32 llits
i Unitat de Cures Intensives Pediàtriques UCI.P amb 16 llits.
Població
1) Indicadors de qualitat del malalt crític 21
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 8
L'objecte d'estudi son els registres d’infermeria. S'estudiaran 2 mostres:
• Mostra A: registres d'infermeria de la UCI i UCI.P previs a la
implantació del SIC en format paper.
• Mostra B; registres d'infermeria de la UCI i UCI.P en el nou SIC
després de la implantació
Criteris inclusió:
Donat que el perfil de pacients atesos en aquestes unitats en relació a l'edat,
motiu d'ingrés i la severitat mesurada amb la eina APACHE es mantenen
estables al llarg del temps, podem definir la població a estudiar com:
• Mostra A, registres d'infermeria de histories clíniques d'episodis tancats
de pacients de la UCI d'adults polivalent i UCI pediàtrica durant el 2012
• Mostra B, registres d'infermeria de histories clíniques d'episodis tancats
de pacients de la UCI d'adults polivalent i UCI pediàtrica durant el
2014. Un any després de la implantació del SIC.
Criteris exclusió:
• Registres d'infermeria d'episodis de pacients amb una estància inferior a
24 hores i amb una estància superior a 30 dies.
• Registres d'infermeria no propis a la història clínica com per exemple els
registres relacionats amb els talls de seguiment de les ulceres per
pressió.
Mida de la mostra
Partint de la màxima indeterminació (50%) amb un nivell de confiança α= 0,05
(95%) i un nivell de precisió de 0,05, el nombre d'objectes a estudi necessaris
serà de 384 registres d'episodis tan per la mostra A com per la mostra B.
Mostreig
El tipus de mostreig serà de tipus probabilístic aleatori simple.
Es generarà un llistats de números aleatoris que es creuarà amb les llistes
d'episodis de les 2 unitats estudiades, per la mostra A de l'any 2012 i per la
mostra B de l'any 2014.
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 9
Variables de l'estudi .
La millora de la qualitat dels registres d'episodis i temps emprat en la recollida
de dades d’ambdós mostres són les variables principals i es mesuraran amb el
pro mig de les dades recollides:
1- Variables relacionades amb les cures infermeres bàsiques:
√ Higiene complerta: % registres de la dada higiene general diària.
√ Estat de la pell: % registres de la dada control de l'estat de la pell
diàriament
√ Ulceres per pressió UPP: % registres de la dada presencia de UPP.
√ Mobilitzacions i canvis posturals : % registre de la dada mobilitzacions
parcials del cap, del saturador i canvis posturals.
√ Aspiracions de secrecions: % registre de la dada realització d'aspiració
de secrecions més d'un cop al dia en pacients intubats i portadors de
traqueotomia.
2-Variables relacionades amb prestació de cures psicoemocionals al pacient i a
la seva família:
√ Informació a la família: % de registres de la dada realització de la
intervenció d'informació al pacient o família.
√ Seguiment estat psicoemocional del pacient i la família: % registres de la
dada intervenció suport emocional i/o suport a l'adaptació.
3-Variables relacionades amb aspectes de prestació de cures de manteniment
de dispositius terapèutics:
√ Catèters venós central CVC: % de registres de les dades cures i retirada
pautada o accidental del CVC.
√ Tub endotraqueal TET: % de registres de les dades cures i retirada
pautada o accidental del TET.
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 10
√ Sonda nasogàstrica SNG: % de registres de les dades cures i retirada
pautada o accidental.
4-Temps emprats en la recollida de dades. Es mesurarà amb un cronòmetre el
temps necessari per la recollida de variables en el formulari en la mostra A i el
necessari per la mostra B.
Fonts d'informació i recollida de dades
Les fonts d'informació emprades seran per la mostra A els registres
d'infermeria de les histories clíniques en paper del tots els episodis tancats al
2012 a la UCI d'adults polivalent i a la UCI Pediàtrica. Per la mostra B: els
registres d'infermeria del tots els episodis tancats al 2014 al SIC implantat tan
la UCI d'adults polivalent i a la UCI Pediàtrica .
La recollida de dades es realitzarà amb el formulari dissenyat ( Annexe 1) on
es recolliran totes les variables. Les dades seran enregistrades per
l'Investigador principal amb la col·laboració de 3 infermeres de cada unitat.
Anàlisi de les dades: tipus d'anàlisi i programa informàtic.
L’anàlisi de les dades es durà a terme mitjançant el programari SPSS v16.0.
La estratègia d'anàlisi inclourà estadística descriptiva, mesures de tendència
central mitjana, mediana i mesures de dispersió (intervals de confiança).
L'anàlisi de les variables principals també incorporarà el Chi quadrat o la t de
Student segons calgui. Les diferències es consideraran significatives si p <
0.05
Prova pilot
Per tal de poder testar les eines que s'utilitzaran en l'estudi es realitzarà una
prova pilot amb els episodis tancats d'un mes i es modificarà si cal tan l'eina
per recollir les variables com la base de dades.
ASPECTES ÈTICS
L‘investigadora s'adhereix al compliment dels aspectes ètics de la recerca
clínica recollits a la Declaració de Helsinki i les seves esmenes posteriors.
Es presentarà el projecte per sol·licitar permís a la Direcció del centre i al
Comitè
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 11
Per garantir la confidencialitat de la informació i les diferents dades clíniques
recollides seran registrats de forma anònima, seguint estrictament la legislació i
normes de protecció de dades en vigor .
Es sotmetrà a consideració del CEIC la possibilitat d’obviar el procediment de
consentiment informat donat l'absència d'intervenció directa sobre els pacients
i familiars.
DIFICULTATS I LIMITACIONS
En aquest estudi detecten varies limitacions. Una de les limitacions de l'estudi
es l’àmbit on es realitza donat que es en un únic centre. Una altra es el tipus
d'estudi es un quasi experimental per tan presenta les limitacions pròpies
d'aquest tipus disseny.
En quant a les dificultats, el context actual d'escassetat de recursos i el
malestar dels professional pot afectar negativament en la implicació del
professionals en registrar adequadament prioritzant la realització de les
activitats infermeres de prestació directa de cures enfront activitats indirectes
com és la complimentació dels registres.
APLICABILITAT I UTILITAT PRÀCTICA
Davant l'augment en la implantació dels SICs en les UCIs, aportar informació
sobre el seu impacte en la qualitat dels registres i optimització del temps pot
contribuir a identificar les seves avantatges. Objectivar la millora dels registres
pot facilitar futures implantacions en altres unitats i pot animar als professionals
a creure en les seves avantatges.
Aquest estudi també pot contribuir a aportar informació clínica rellevant en
relació a la prestació de cures infermeres en el àmbit del malalt crític i les
seves famílies i pot obrir noves línies d'investigació.
Així mateix, pot contribuir a identificar necessitats de millora dels registres i de
formació dels professionals.
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 12
CRONOGRAMA
BIBLIOGRAFIA
1) Shabtai I, Leshno M, Blondheim O, Kornbluth J. The value of information for
decision-making in the healthcare environment. Stud Health Technol Inform
2007;127:91-97.
2) Gomez Tello V, Alvarez Rodriguez J, Nunez Reiz A, Gonzalez Sanchez JA,
Hernandez Abadia de Barbara A, Martinez Fresneda M, et al. Technical and
functional standards and implementation of a clinical information system in
intensive care units. Med Intensiva 2011 Nov;35(8):484-496.
3) Shekelle PG, Morton SC, Keeler EB. Costs and benefits of health
information technology. Evid Rep Technol Assess (Full Rep) 2006
Apr;(132)(132):1-71.
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 13
4) Randell R, Mitchell N, Dowding D, Cullum N, Thompson C. Effects of
computerized decision support systems on nursing performance and patient
outcomes: a systematic review. J Health Serv Res Policy 2007
Oct;12(4):242-249.
5) Ting-Ting L. Nurses' perceptions of their documentation experiences in a
computerized nursing care planning system. J Clin Nurs 2006
Nov;15(11):1376-1382.
6) Zhang Y, Monsen KA, Adam TJ, Pieczkiewicz DS, Daman M, Melton GB.
Systematic refinement of a health information technology time and motion
workflow instrument for inpatient nursing care using a standardized interface
terminology. AMIA Annu Symp Proc 2011;2011:1621-1629.
7) Juve-Udina ME. Salud, entorno y enfermería. Fundamentos filosóficos y
teóricos para el desarrollo y la validación de una terminologia enfermera de
interfase. Part III. Rev Enferm 2012 Jun;35(6):9-16.
8) Juve-Udina ME. Terminologia enfermera de interfase. Fundamentos
filofóficos y teóricos para su desarrollo y validación. Part I. Rev Enferm 2012
Apr;35(4):20-25.
9) Juve-Udina ME. ATIC. Una terminologia enfermera de interfase. Part II. Rev
Enferm 2012 May;35(5):48-55.
10) Juve-Udina ME, Evaluación inductiva de la estructura de una terminología
enfermera de interfase: conceptualización del proceso enfermero. Nursing
2012; agosto 30 (7) :62-66
11) Donati A, Gabbanelli V, Pantanetti S, Carletti P, Principi T, Marini B, et al.
The impact of a clinical information system in an intensive care unit. J Clin
Monit Comput 2008 Feb;22(1):31-36.
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 14
12) Gonzalez Sanchez JA, Cosgaya Garcia O, Simon Garcia MJ, Blesa Malpica
AL. Nursing records: conventional versus computerized. Critical care unit.
Enferm Intensiva 2004 Apr-Jun;15(2):53-62
13) Banner L, Olney CM. Automated clinical documentation: does it allow
nurses more time for patient care? Comput Inform Nurs 2009 Mar-
Apr;27(2):75-81.
14) Poissant L, Pereira J, Tamblyn R, Kawasumi Y. The impact of electronic
health records on time efficiency of physicians and nurses: a systematic
review. J Am Med Inform Assoc 2005 Sep-Oct;12(5):505-516.
15) Colpaert K, Claus B, Somers A, Vandewoude K, Robays H, Decruyenaere
J. Impact of computerized physician order entry on medication prescription
errors in the intensive care unit: a controlled cross-sectional trial. Crit Care
2006 Feb;10(1):R21.
16) Larrabee JH, Boldreghini S, Elder-Sorrells K, Turner ZM, Wender RG, Hart
JM, et al. Evaluation of documentation before and after implementation of a
nursing information system in an acute care hospital. Comput Nurs 2001
Mar-Apr;19(2):56-65; quiz 66-8.
17) Costa Lima AF, de Oliveira Melo T. Nurses' perception regarding the
implementation of computer-based clinical nursing documentation. Rev Esc
Enferm USP 2012 Feb;46(1):175-183.
18) Medina-Valverde MJ, Rodríguez-Borrego MA, Luque-Alcaraz O, de la Torre-
Barbero, M. J., Parra-Perea J, Moros-Molina MP. Estudio evaluativo sobre
una herramienta informática de gestión enfermera en el periodo 2005-2010
. Enferm clin 2012 11 enero 2012;22(1):3-10.
19) Goni Viguria R, Garcia Santolaya MP, Vazquez Calatayud M, Margall
Coscojuela MA, Asiain Erro MC. Evaluation of care quality in the ICU
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 15
through a computerized nursing care plan. Enferm Intensiva 2004 Apr-
Jun;15(2):76-85.
20) Mador RL, Shaw NT. The impact of a Critical Care Information System
(CCIS) on time spent charting and in direct patient care by staff in the ICU: a
review of the literature. Int J Med Inform 2009 Jul;78(7):435-445.
21) Indicadores de calidad del Enfermo Crítico de la Sociedad Esp
Madrid 2011. Consultat 13 Febrer 2013. Disponible A:
http://www.semicyuc.org/temas/calidad/indicadores-de-calidad
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 16
ANNEXE 1
Estudi : Valoració pre i post implantació d'un Sistema d'Informació Clínica en
Unitats de Cures Intensives d'adults i pediàtriques
Dies
registre/
Variables
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Higiene
Complerta
Estat de la
pell
Mobilitzacions
/Canvis
posturals
Aspiracions
secrecions
Nº Cas _______________ Data ______________
Data ingrés _______________ Nº full ______________
Mostra A
Mostra B
Edat _______________
Sexe H D Motiu ingrés _______________
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 17
Informació
pacient/o
família
Suport
emocional
Cures CVC
Retirada CVC 2
Cures TET
Retirada TET 2
Cures SNG
Retirada SNG 2
Temps total
emprat
2 Registrar data retirada i P programada o A accidental
Màster Oficial de Lideratge i Gestió d’Infermeria 18
Na Dra. Eulalia Juvé Udina, en qualitat de tutora del Projecte de recerca o gestió, elaborat per la Sra. Sara Farrerro Muñoz amb el títol “Valoració pre i post implantació d'un Sistema d'Informació Clínica en Unitats de Cures Intensives d'adults i pediàtriques”, dona el vist i plau a l’esmentat projecte per a la seva presentació i defensa. I, perquè així consti, signo el present document a, L’Hospitalet de Llobregat, .... de .................. de 20....... Dra. .................................. DNI:...................................
