29

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 74: 29-36. 2006 ISSN: 1133-6889

GEA, FLORA ET FAUNA

Valoració de les poblacions d’Otanthusmaritimus (L.) Hoffmanns. & Link(Compositae) al delta del Llobregati revisió de la distribució de l’espècie

a Catalunya

Valentín González*, Rafael del Hoyo** & Andrés Valverde***

Rebut: 12.05.06Acceptat: 22.11.07

* C. de Cristòfol Colom, 43 D, 3r, 1a. E-08830 Sant Boi deLlobregat. A/e: vgonrod@orange.es.** C. de l’Alcalde Martínez Écija, 34 D, 4t, 1a. E-08917 Ba-dalona. A/e: rdelhoyo@telefonica.net.*** C. de Girona, 3, bis. E-08820 El Prat de Llobregat.A/e: avalverd@xtec.cat

Resum

Otanthus maritimus és una espècie en regressió a lescostes de la península Ibèrica. En aquest article,s’aporten dues noves localitats per a l’espècie al del-ta del Llobregat i es revisa la seva distribució aCatalunya a partir de dades bibliogràfiques id’herbari. Es constata que és una planta molt rara aCatalunya i que les seves poblacions requereixenseguiment i protecció.

PARAULES CLAU: Otanthus maritimus, distribució,delta del Llobregat, Catalunya.

Abstract

Evaluation of the populations of Otanthusmaritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo-

sitae) in the Llobregat Delta and revision ofthe distribution of this species in Catalonia

Otanthus maritimus is a species in decline along thecoasts of the Iberian Peninsula. In this paper, twonew localities for the species in the Llobregat deltaare reported and the species distribution in Cataloniafrom bibliographical data and herbarium sheets isreviewed. O. maritimus is considered a very rareplant in Catalonia and its populations requiremonitoring and protection.

KEY WORDS: Otanthus maritimus, distribution,Llobregat Delta, Catalonia.

Resumen

Valoración de las poblaciones de Otanthusmaritimus (L.) Hoffmanns. & Link (Compo-sitae) en el delta del Llobregat y revisión dela distribución de la especie en Cataluña

Otanthus maritimus es una especie en regresión enlas costas de la península Ibérica. En este artículo, se

30

GEA, FLORA ET FAUNA

aportan dos nuevas localidades para la especie en eldelta del Llobregat y se revisa su distribución enCataluña a partir de datos bibliográficos y de herba-rio. Se constata que es una planta muy rara en Cata-luña y que sus poblaciones requieren seguimiento yprotección.

PALABRAS CLAVE: Otanthus maritimus, distribu-ción, delta del Llobregat, Cataluña.

Introducció

El litoral català i, per extensió, tota la costamediterrània han patit històricament una fortapressió antròpica que ha malmès irreversi-blement la flora i la fauna de moltes localitats.

El cas de les platges del delta del Llobregatno n’és una excepció. El litoral deltaic estàpatint un interminable nombre d’actuacionsurbanístiques que ja han provocat la pràcticadesaparició d’un dels seus ambients típics: elsecosistemes dunars. Tan sols es conserva al-guna platja en un estat més o menys naturalen punts molt concrets dels municipis del Pratde Llobregat i de Viladecans, on encara espoden trobar restes dels ambients dunars ambcomunitats psammòfiles.

Però la indubtable importància natural delsarenals marítims, reconeguda fins i tot enl’àmbit europeu (European Commission DGEnvironment, 2003), ha sensibilitzat els res-ponsables dels municipis deltaics i, d’unsanys ençà, s’han dut a terme diferents projec-tes d’estudi, de regeneració i de rehabilitaciódels ecosistemes dunars.

L’any 2004, durant el desenvolupamentd’un d’aquests estudis a la platja del Remolar,al terme municipal de Viladecans, es va trobaruna petita població d’Otanthus maritimus(L.) Hoffmanns. & Link formada per 10exemplars (González et al., 2005).

O. maritimus està en notable regressió a lescostes de la península Ibèrica (Mayoral,1999) i ja s’ha extingit al País Basc i a Cantà-

bria (Silván & Campos, 2002). La importantpèrdua de les poblacions atlàntiques i medi-terrànies d’O. maritimus a l’Estat espanyol hafet que l’espècie estigui inclosa en diferentsestatus de protecció a les Balears, a Múrcia, aAstúries i a la Comunitat Valenciana.

Aquest article té com a objectius caracte-ritzar les poblacions d’O. maritimus al deltadel Llobregat, revisar la distribució de l’espèciea Catalunya i plantejar la necessitat d’establirmecanismes per a la seva preservació.

Característiques d’O. maritimusO. maritimus pertany a la família Compo-

sitae. És un camèfit rizomatós, d’uns 50 cmd’alçada, que desenvolupa tota una sèrie detiges ascendents que porten nombroses fullessèssils, amb limbe lanceolat i carnós. Tota laplanta està recoberta d’una pilositat molt ata-peïda i blanquinosa que li dóna un aspectemolt característic i inconfusible. De fet, rep elnom català de perlina blanca i el castellàd’algodonosa, que suggereixen l’aspecte ge-neral de la planta. Els capítols, només ambflors tubuloses de color groc, s’agrupen enuna inflorescència en forma de corimbe. Lafloració es produeix durant l’estiu, però es potallargar fins ben entrat el mes de novembre(figura 1).

O. maritimus té una baixa viabilitat i capaci-tat de dispersió a partir de llavors, però, en can-vi, té molta facilitat d’arrelament a partir defragments arrencats pels temporals quan trobaa les platges les condicions d’estabilitat ade-quades (Mayoral & Gómez Serrano, 2004).

És una planta típica de les platges arenosesi característica de l’aliança Ammophilion aus-tralis (Bolòs, 2001). Des del punt de vistaecològic, O. maritimus es considera una espè-cie molt estenoica i s’ubica, principalment, ales zones més exposades al vent i sobre lescrestes dunars (Laguna et al., 1986).

31

La seva distribució és pluriregional holàrti-ca. S’estén arreu del litoral mediterrani, desdel Pròxim Orient fins al nord de l’Àfrica i lapenínsula Ibèrica, i per la costa atlàntica, desdel nord de l’Àfrica fins al sud-est d’Irlanda(Bolòs & Vigo, 1995).

Font i Quer (1962) explica que a la planta lihan atribuït una sèrie de virtuts medicinalsque li van donar molta reputació a Catalunya ia Mallorca, raó per la qual va ser molt sol-licitada pels herbolaris, fins al punt que es vaprovocar la seva pràctica eliminació de lesplatges catalanes. En aquest sentit, dins delplec d’una mostra dipositada a l’Institut Botà-nic de Barcelona (BC 261386, arenys marí-tims de la badia d’Alcúdia, 22-VI-1952, leg.Palau Ferrer) hi ha una nota que parla del’abundor que existia de l’espècie en algunesde les platges de les Balears, però que, a causade la gran fama que tenia per curar algunesmalalties, va ser recol·lectada pels herbolarisfins a pràcticament esgotar-la.

Material i mètodes

Arran de la troballa de la població d’O.maritimus a la platja del Remolar, i amb laintenció de localitzar i censar altres poblaci-ons de l’espècie, es va recórrer tot el litoraldel delta del Llobregat, des de les Botigues deSitges fins a la desembocadura del riu. Aquestaprospecció es va fer durant 4 dies, entre elsmesos de novembre i desembre de 2004.

En el cas dels exemplars de la platja delRemolar, es van prendre mesures de les di-mensions (diàmetres major i menor), de laseva distància al mar i de la seva posició topo-gràfica. També, es va fixar la situació delsexemplars amb l’ajuda d’un GPS i es vananotar les espècies acompanyants en un radiaproximat de 2 metres.

Per conèixer la distribució de l’espècie aCatalunya, es van consultar les referències bi-bliogràfiques, el BDBC (Banc de Dades de laBiodiversitat de Catalunya) i els plecs d’herbari

FIGURA 1. Exemplar d’Otanthus maritimus a la platja del Remolar (Viladecans), 15/6/2004. Fotografia: Rafaeldel Hoyo.

32

GEA, FLORA ET FAUNA

de l’Institut Botànic de Barcelona i delCeDocBiV (Centre de Documentació de Biodi-versitat Vegetal de la Universitat de Barcelona).

Finalment, dues mostres herboritzades esvan dipositar als herbaris de l’Institut Botànici del CeDocBiV, BC (s/n) i BCN 27114, res-pectivament.

Resultats

Distribució d’Otanthus maritimus a Cata-lunya

Colmeiro (1846) cita l’espècie com Diotiscandidissima Desf. (Athanasia maritima L.)als arenals del Masnou, Blanes i altres llocssense especificar. No concreta l’origen de lescitacions.

Costa (1877) atribueix les citacions anteri-ors de Masnou i de Blanes a Salvador i n’afe-geix una de nova a la rambla o torrentd’Argentona (Jover).

Cadevall (1919-1931) reitera les citacionsde Salvador i de Jover i n’aporta quatre denoves: Sant Feliu de Guíxols, Blanes i SantPol (Bubani) i Salou (Llenas).

Les reiterades citacions atribuïdes a Salva-dor tenen el seu origen possiblement en unúnic plec existent a l’Institut Botànic deBarcelona (BC-Salvador-2712) que s’ha exa-minat amb la col·laboració de la doctora NeusIbáñez. A l’etiqueta, i amb grafia probable-ment de Joan Salvador i Riera (1683-1725),figura el nom Gnaphalium maritimum. Un al-tre nom, Athanasia maritima, apareix sobrel’anterior, possiblement afegit pel botànic P.Pourret (1754-1818), que va revisar la col-lecció (Ibáñez, 2006). El comentari escritsuggereix que no devia ser una planta rara:«In maritimis de Blanes frequens et circa loMasnou reperitur».

Montserrat (1962) cita l’espècie comDiotis maritima (L.) Sm. i diu que no ha estatobservada a les platges de la seva zona d’estu-

di, malgrat que diversos autors l’havien citatreiteradament.

Folch (1980) la troba a la desembocadurade la riera de Riudecanyes, UTM 31T CF34(Cambrils, Baix Camp), on la considera es-cassa, i a la platja dels Penyals, UTM 31TCF24 (l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp),on diu que és força abundant. En general, ca-taloga l’espècie com a no gens corrent a lesplatges de la zona estudiada.

Balada (1993) cita O. maritimus al Trabu-cador, UTM 31T CF00 i CE09 (delta del’Ebre, Montsià), però com a producte d’unaplantació feta durant l’any 1993 amb exem-plars originaris de València.

Bolòs & Vigo (1996) consideren aquestaespècie com a molt rara en el conjunt dels Pa-ïsos Catalans i concreten les citacions deCatalunya a les comarques del Tarragonès idel Baix Camp.

Bolòs (1998), a més de recollir les citaci-ons de Folch i de Balada, aporta dues locali-tats més a la comarca del Tarragonès, a lesUTM 31T CF65 i CF44.

Bolòs et al. (2005) mantenen la categoriade molt rara (rrr) per a l’espècie i indiquenuna distribució a Catalunya dins del territoricatalanídic central i sud.

A més del plec de l’herbari de la família Sal-vador comentat anteriorment, als herbaris del’Institut Botànic de Barcelona (BC) i delCeDocBiV (BCN) hi ha dipositats altres plecsd’O. maritimus recol·lectats en diferents puntsde Catalunya: BC 75917 i BCN 11638, col.Plantes d’Espanya de Sennen, 14-VII-1924,com Diotis candidissima, platja vers Vilafor-tuny, Salou, Tarragona, leg. Hno. Gonzalo; BC140425, col. Plantes d’Espanya de Sennen, 14-VII-1924, com Diotis candidissima, dunes,Salou, Tarragona, leg. Hno. Gonzalo; BCN11643, 9-5-1976, platja dels Penyals del’Hospitalet de l’Infant, A. Farràs; BC 30136,Plantes de Catalunya de Sennen, VII-1916,com Diotis candidissima, platja de Cambrils,leg. Hno. Gonzalo; BC 628205, 22-XI-1972,

33

com Diotis maritima, platja de la desemboca-dura del Riudecanyes, Cambrils, UTM CF34,Ramon Folch; BC 628204 i BC 628206, 12-IV-1972, com Diotis maritima, dunes de laplatja dels Penyals a l’Hospitalet de l’Infant,UTM CF24, Ramon Folch; BC 130091, 14-XI-1954, com Diotis maritima, sorrals deCapgrós, Tarragona, A. de Bolòs.

La distribució d’O. maritimus a Catalunyaes presenta a la figura 2.

Otanthus maritimus al delta del LlobregatLa primera referència que es té d’O. mari-

timus al delta del Llobregat és una mostra her-boritzada per J. M. Seguí el 14-VII-1994, enun lloc de la platja a cavall dels municipis deGavà i Castelldefels (UTM 31T DF1668).

L’any 2002 es va fer una important planta-ció de l’espècie a Castelldefels (UTM 31TDF1468, 1568 i 1668), actuació que formavapart d’un projecte més general fet amb la inten-ció de recuperar la pineda i el sistema dunar del’extrem oriental de la platja del municipi(Marian Sardà, com. pers.). El desembre de2004 es van comptabilitzar un total de 304exemplars a la platja de Castelldefels.

L’any 2004 es va trobar una població de 10exemplars a la platja del Remolar (Viladecans,UTM 31T DF2270).

La platja del Remolar és de substrat sor-renc i està situada entre les desembocaduresde la riera de Sant Climent i de l’estany delRemolar; té una longitud propera als 700 m iuna amplada mitjana de 130 m (figura 3).Durant els últims anys, s’està observant unaugment significatiu en l’amplada d’aquestaplatja, al contrari que en les platges del muni-cipi del Prat de Llobregat, situades més alnord-est, que estan patint una forta regressió.

La platja del Remolar, tradicionalment, hatingut un ús lúdic per part dels visitants ocasi-

FIGURA 2. Localitats actuals i històriques d’Otanthusmaritimus a Catalunya, segons el reticle UTM de 10km de costat. (Base topogràfica: BDBC, desembre2005)

FIGURA 3. Vista general de la platja del Remolar (Viladecans), 5/5/2005. Fotografia Francisco Valverde.

34

onals, però sobretot per part dels clients del’antic càmping Toro Bravo, que han exercituna forta pressió durant més de tres dècadessobre les comunitats dunars, les quals han as-solit un nivell alt de degradació. Des del marçde 2002 i mitjançant una tanca, es protegeixuna part de la platja, deixant lliure per a lesactivitats dels banyistes una franja sense ve-getació d’uns 30-40 m d’amplada i contiguaal mar. El tancament de les instal·lacions delcàmping, afectades per les obres de la tercerapista d’aterratge de l’aeroport de Barcelona,efectiu des de l’octubre de 2002, ha compor-tat un descens de la pressió antròpica i estàfacilitant la regeneració del perfil dunar i deles comunitats psammòfiles.

Els 10 exemplars d’O. maritimus que for-men la població de la platja del Remolar estansituats a l’extrem oposat a la zona d’accésdels banyistes a la platja i, per tant, en un es-pai que suposadament ha rebut un impactemenor. Entre el primer exemplar i l’últim hiha una distància de 89 m. Els primers exem-plars se situen a 52 m del mar, mentre quel’exemplar més allunyat està a 71 m. La vita-litat de les plantes es considera bona, amb

unes dimensions mitjanes de 83 × 63 cm (rang:265-25 × 175-3, n = 10). Les espècies vegetalsacompanyants més freqüents són Echinopho-ra spinosa i Elymus farctus, ambdues tambécaracterístiques de l’Ammophilion. Tres delsexemplars del Remolar es troben situats a lacresta dunar i a la preduna; la resta estaninstal·lats a la rereduna.

La distribució d’O. maritimus al delta delLlobregat es mostra a la figura 4 i les caracte-rístiques dels exemplars de la platja del Re-molar es troben resumides a la taula 1.

Discussió i conclusions

A partir de les dades obtingudes, es consta-ta que O. maritimus és una de les espèciesmés rares i més amenaçades de Catalunya.

És probable que la presència d’O. mariti-mus hagi estat general al llarg de les platgesde tipus sorrenc de la costa catalana i que, enl’actualitat, només restin petites poblacionstestimonials. La seva explotació com a plantamedicinal i la degradació i pèrdua dels seushàbitats naturals són els dos factors principals

FIGURA 4. Distribució d’Otanthus maritimus al delta del Llobregat, segons el reticle UTM d’1 km de costat.

GEA, FLORA ET FAUNA

35

que s’apunten per explicar la davallada del’espècie a Catalunya.

Al delta del Llobregat n’hi ha dues pobla-cions, una a Castelldefels, de 304 exemplars iproducte d’una plantació, i una altra a Vila-decans, de 10 exemplars. La mostra herborit-zada per Seguí l’any 1994 pot correspondre auna població que va desaparèixer o que va serabsorbida per la plantació feta a Castelldefels8 anys després.

Tenint en compte que les poblacions cita-des al nord del riu Llobregat probablementhan desaparegut, es pot dir que el delta delLlobregat és actualment el límit nord en ladistribució de l’espècie a Catalunya.

La disposició geogràfica de la platja delRemolar, més al nord-est respecte de la platjade Castelldefels, fa poc probable que des de lapoblació introduïda hi hagin arribat frag-ments arrencats per un temporal, perquè aldelta del Llobregat el corrent marí dominantestà dirigit vers el sud-oest. Tampoc no hi ha

cap referència d’una possible plantació del’espècie a la platja del Remolar (Joan RamonLucena, com. pers.). Per tant, és probable quela població trobada en aquesta platja s’hagiinstal·lat d’una manera natural. El mateix espot argumentar de la mostra herboritzadal’any 1994, recollida 8 anys abans de les es-mentades plantacions fetes a Castelldefels.

D’uns anys ençà, la platja del Remolar estàcreixent en amplada; aquest fet ha provocatque la població d’O. maritimus cada vegadaestigui més distanciada de la berma i, per tant,menys exposada als temporals.

Dels deu peus que integren la població dela platja del Remolar, tres es troben situats ala cresta dunar i a la preduna, mentre que la restaes troben a la rereduna. Aquesta és una diferèn-cia important respecte als resultats obtinguts perMayoral (1999) i Mayoral & Gómez Serrano(2002) a la Comunitat Valenciana, on sempres’ha localitzat O. maritimus en la zona exposadade les dunes mòbils i mai a sotavent.

TAULA 1. Control de la població d’Otanthus maritimus a la platja del Remolar (Viladecans-delta del Llobregat)efectuat el 18/11/2004.

Exemplar Diàmetres Distància al Situació Plantes acompanyantsgran× petit (cm) mar (m) topogràfica

1 65 × 60 71 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Sileneniceensis, Cutandia maritima, Eryngium maritimum, Polygonummaritimum i Alyssum maritimum.

2 52 × 45 63 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Sileneniceensis, Eryngium martimum, Salsola kali i Lagurus ovatus.

3 60 × 60 63 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Sileneniceensis, Eryngium maritimum, Polygonum maritimum, Medicagomarina i Matthiola sinuata.

4 25 × 3 63 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Sileneniceensis i Eryngium maritimum.

5 110 × 70 55 Cresta dunar Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Cutandiamaritima, Salsola kali, Medicago marina i Calystegia soldanella.

6 100 × 100 58 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cutandia maritima, Polygonummaritimum, Salsola kali, i Medicago marina.

7 65 × 45 63 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Cuscuta campestris, Sileneniceensis, Cutandia maritima, Eryngium maritimum i Sporoboluspungens.

8 50 × 40 58 Reraduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Silene niceensis, Cutandiamaritima, Alyssum maritimum i Crucianella maritima.

9 265 × 175 52 Preduna Echinophora spinosa, Elymus farctus, Polygonum maritimum iSalsola kali.

10 35 × 35 52 Preduna Echinophora spinosa, Elymus farctus i Polygonum maritimum.

36

O. maritimus és una planta amb requerimentsecològics molt concrets i amb una escassa capa-citat de regeneració natural a partir de llavors.Això fa que sigui una espècie molt sensible ales pertorbacions d’origen antròpic. La desti-nació quasi exclusiva de les platges a un úslúdic, juntament amb la neteja mecànica queen comporta, afecta negativament a qualsevolplanta psammòfila, però molt més a una espè-cie com aquesta, que es difon principalmentper fragmentació i en les zones més properesal mar. Per tant, les pertorbacions antròpiquesque afecten els ecosistemes dunars, la regressiólitoral i la competència amb espècies exòtiquessón els principals factors a considerar a l’horade plantejar la supervivència de l’espècie enel seu ambient natural.

La presència d’O. maritimus a la platja delRemolar és un fet rellevant tenint en comptela davallada de l’espècie a Catalunya, i ho ésencara més perquè, molt probablement, estracta d’una població assentada de maneranatural. Aquests fets haurien d’implicar el se-guiment i la protecció immediata de la població.

Agraïments

Per diferents motius, estem molt agraïts aXavier Font, Miguel Ángel Gómez Serrano,Neus Ibáñez, Emilio Laguna, Joan RamonLucena, Olga Mayoral, Marian Sardà, JosepMaria Seguí, Guillem Siré, Nèstor Urios,Andrés Valverde jr. i Francisco Valverde.

Bibliografia

BALADA, R. 1993. Addicions al catàleg florístic deldelta de l’Ebre. In: Notes florístiques i faunístiques.Butlletí del Parc Natural del delta de l’Ebre, 8.Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca. Barcelona.

BDBC. Banc de Dades de la Biodiversitat deCatalunya. Universitat de Barcelona. Generalitat deCatalunya. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html> (Data de consulta: 12-2005).

BOLÒS, O. DE. 1998. Atlas corològic de la floravascular dels Països Catalans. Primera compilaciógeneral. ORCA, volum extraordinari: part II[Lagurus-Zygophyllum]. IEC. Barcelona.

BOLÒS, O. DE. 2001. Vegetació dels Països Catalans.Aster. Terrassa.

BOLÒS, O. DE & VIGO, J. 1996. Flora dels PaïsosCatalans. Vol. III. Barcino. Barcelona.

BOLÒS, O. DE; VIGO, J; MASALLES, R. M. &NINOT, J. M. 2005. Flora manual dels PaïsosCatalans. 3a ed. Pòrtic. Barcelona.

CADEVALL, J. 1919-1931. Flora de Catalunya. Vol.III. IEC. Barcelona.

COLMEIRO, M. 1846. Catálogo metódico de plantasobservadas en Cataluña. Librería de la señora viu-da e hijos de don Antonio Calleja. Madrid.

COSTA, A. C. 1877. Introducción a la flora de Catalu-ña y catálogo razonado de las plantas observadas enesta región. Imprenta Barcelonesa. Barcelona.

EUROPEAN COMMISSION DG ENVIRONMENT,NATURE AND BIODIVERSITY. 2003. Interpretationmanual of European Union habitats–EUR 25 [en línia].<http://europa.eu.int/comm/environment/nature/nature_conservation/eu_enlargement/2004/pdf/habitats_im_en.pdf>

FOLCH, R. 1980. La flora de les comarques litoralscompreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre. IEC.Barcelona. Arxius de la Secció de Ciències; LX.

FONT, P. 1962. Plantas medicinales. El Dioscóridesrenovado. Labor. Barcelona.

GONZÁLEZ, V.; HOYO, R. DEL; VALVERDE, A. &SEGUÍ, J. M. 2005. Estudi de la vegetació de laplatja del Remolar (Viladecans). Informe inèdit.Ajuntament de Viladecans.

IBÁÑEZ, N. 2006. Estudis sobre cinc herbaris històricsde l’Institut Botànic de Barcelona. Tesi doctoral.Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia.Departament de Biologia Vegetal. Barcelona.

LAGUNA, E.; GUARA, M. & SANCHIS, E. 1986.Estudios ecológicos de un transecto dunar. II:Fenologia. Folia Botanica Miscellanea, 5: 105-116.

MAYORAL, O. 1999. Estudio, manejo y conservaciónde Otanthus maritimus en la Comunidad Valenciana.Informe inèdit. Grupo de Estudio y Conservación delos Espacios Naturales (GECEN). Generalitat Valen-ciana. Conselleria de Territori i Habitatge.

MAYORAL, O. & GÓMEZ SERRANO, M. A. 2002.Situación y ecología de Otanthus maritimus (L.)Hoffmanns. & Link (Compositae) en la ComunidadValenciana. Dugastella, 3: 13-19.

MAYORAL, O. & GÓMEZ SERRANO, M. A. 2004.Nuevas poblaciones de Otanthus maritimus (L.)Hoffmanns. & Link (Compositae) en la ComunidadValenciana. Flora Montiberica, 27: 32-37.

MONTSERRAT, P. 1962. Flora de la cordillera litoralcatalana (porción comprendida entre los ríos Besòs yTordera). Collectanea Botanica (Barcelona), 6: 1-48.

SILVÁN, F. & CAMPOS, J. A. 2002. Estudio de laflora vascular amenazada de los arenales de la co-munidad autónoma del País Vasco. Gobierno Vas-co. Departamento de Medio Ambiente y Ordenacióndel Territorio.

GEA, FLORA ET FAUNA