Valencià - 4t ESO - Teoria i exercicis autocorrectius

8/9/2019 Valenci - 4t ESO - Teoria i exercicis autocorrectius

1/50

IES JOANOT MARTORELL DE VALNCIADepartament de ValenciCurs 2009-2010

DOSSIER DE 4t ESO PER A REPASSAR LA TEORIA I AMPLIAR ELS EXERCICISFONAMENTALS DE LES 9 UNITATS DEL LLIBRE DE TEXT:Valenci: Llengua i Literatura, Editorial Anaya, Edici de 2008.

La teoria (Propietats textuals, Sociolingstica i Literatura) es troba en format de pregunta-resposta i els exercicissn quasi tots autocorrectius: al final de cadascun d'ells es donen les correccions per a contrastar les prpiesrespostes. On no apareix la resposta, l'alumne/a ha de consultar la teoria gramatical i els exercicis que proposa elllibre de text. Aquest dossier s noms un complement d'ajuda i ampliaci del llibre de text. No s el llibre detext.

UNITAT 1

Explica breument en qu consistixen les propietats textuals.

Adequaci: propietat segons la qual un text sadapta a les circumstncies en qu es produxlacte de la comunicaci o que el determinen: el tema, la finalitat, el grau de formalitat i elcanal.Coherncia: propietat segons la qual la informaci del text est ben seleccionada, benorganitzada i presentada de manera clara.Cohesi: propietat segons la qual els elements que conformen el text estan ben relacionatsentre si.

Reescriu aquests fragments substituint els mots repetits pels equivalents indicats. Agafe la jaqueta, per em tornar a emprovar la jaqueta a casa. Per un pronom. s un camp tan infructus que ni amb adobs abundants lhan fet produir. Cal tindre en

compte que els terrenys infructuosos de vegades ho sn per sempre. Per un sinnim. El voltor negre vola majestus per algunes zones dExtremadura. Ara b, cal tindre encompte que el voltor negre est greument amenaat en tota la Pennsula. Per un hipernim.

Li salv la vida el metge perqu loper immediatament. Ara comprn com s de dur eltreball que realitza un metge al quirfan, on ha de resoldre amb eficcia i en situacions detensi extrema casos dramtics. Per un hipnim

Explica, a partir dels objectius marcats per la Renaixena, quines dificultats trobarenels escriptors daquesta poca.Si b la Renaixena intentava la recuperaci de la nostra llengua com a vehicle dexpressiliterria i de cultura, aquest objectiu es va veure dificultat Malgrat aquesta voluntat derecuperaci, els escriptors daquest perode hagueren de resoldre dos problemes bsics: lamanca de tradici literria, ja que des del segle XV no hi havia cap escriptor que pogueraservir de model, i la necessitat de crear unes normes ortogrfiques comunes.

Exposa les tendncies lingstiques que es desenvoluparen en el perode de laRenaixena.Duna banda, els partidaris duna llengua literria acadmica, allunyada de la llengua popular;les seues produccions resultaven artificioses i arcatzants i seguien la llengua medieval o b ladels segles XVI, XVII i XVIII. Duna altra, els defensors de la llengua quotidiana i popular

per a un s literari que defensaven una ortografia castellanitzada.

Explica el concepte de Renaixena i digues quins eren els seus objectius.La Renaixena s un moviment cultural que sinicia lany 1833 i que t com a objectiu la


2/50

recuperaci de la nostra llengua com a vehicle dexpressi literria i de cultura desprs de tressegles daband del seu s.

Quin fet cultural marca laparici de la Renaixena? A qui es deu el seu nom?La Renaixena sinicia lany 1833 a partir de la publicaci de loda La ptria deBonaventura Carles Aribau. El seu nom el van crear els mateixos membres del corrent per aoposar-lo al de Decadncia, que van identificar amb el perode anterior.

Explica el treball realitzat per Pompeu Fabra.Pompeu Fabra, amb el suport de la revista Laven, va sistematitzar lortografia, va redactarun diccionari, va unificar els models culte i popular i va depurar el lxic de barbarismes. Vaaconseguir aix una llengua basada en la parlada, per que alhora recollia les formes dialectals

principals i esdevenia una llengua moderna de cultura. Un dels punts culminants daquestatasca va ser la publicaci, el 1913, de les Normes ortogrfiques.

Qu sn les Normes de Castell?

Lany 1932, diverses personalitats i institucions valencianes van acordar a Castell usar lesnormes fabrianes adaptades al valenci, per aix sn conegudes com Normes de Castell oNormes del 32.

Completa aquest article de diccionari. Els claudtors indiquen el lloc en qu faltainformaci. Afig les informacions que sindiquen.pota [] 1. a. Cada una de les extremitats dels animals. []. b. fig. estirar la pota. [].Sols fa falta estar viu per estirar la pota.c. []. Intervindre en alguna cosa fent o dient algundespropsit, equivocar-se. []. 2. [].Les potes de la cadira shan trencat Pronunciaci de la vocal tnica: [] Barbarisme que cal evitar: []

[f ] [ el cavall sha trencat una pota] [ pop.] [ ficar la pota [val ms que tinga la bocatancada perqu sin ficar la pota] ][Cada una de les parts dun moble amb els quals recalzaen el sl ] [La vocal tnica s o oberta] [ Eviteu el castellanisme pata]

Llig larticle de diccionari segent i fes les activitats proposades.boletm. 1. Fong amb forma de para-sol. 2. Barret red. 3.fig. estar tocat del bolet.a) Escriu un exemple ds de cada accepci.b) Qu signifiquen les abreviatures que apareixen en larticle?c) Explica el significat de lexpressi estar tocat del bolet.d) Escriu una observaci ds de tipus lxic (quin barbarisme shi ha devitar).

a) Resposta oberta.

b) m.: nom mascul;fig.: en sentit figurat.c) No tindre les facultats mentals totalment equilibrades.d) Eviteu el castellanismeseta.

estrep m. 1. a. Cada una de les dues peces de metall o de cuir penjades a cada costat dela sella per mitj duna corretja on el genet fica els peus. b.fig. perdre els estreps. 2.Escal que servix per a pujar a un cotxe o a un altre vehicle i per a baixar-ne ambcomoditat.a) Escriu un exemple ds de cada accepci.b) Qu signifiquen les abreviatures que apareixen en larticle?c) Explica el significat de lexpressiperdre els estreps.d) Escriu una observaci ds de tipus lxic (quin barbarisme shi ha devitar) o

que indique la pronncia de la paraula.


3/50

a) Resposta oberta.b) m.: nom mascul;fig.: en sentit figurat.c) Perdre la pacincia, el control.d) Eviteu el castellanisme estribo; la vocal tnica s e tancada.

frontm. 1. Part superior de la cara, des de les celles fins on comencen els cabells. 2.a.Extensi del terreny on es combat en una guerra. 2.b.fig. fer front (a alg).a) Escriu un exemple ds de cada accepci.b) Qu signifiquen les abreviatures que apareixen en larticle?c) Explica el significat de lexpressifer front.d) Escriu una observaci ds de tipus morfolgic.

a) Resposta oberta.b) m.: nom mascul;fig.: en sentit figurat.c) Desafiar, oposar-se, resistir.d) El gnere del mot s mascul.

nord m.1. Un dels dos pols. 2. Punt de lhoritz que es troba davant dun observadorquan t lest a la dreta. 3.fig. perdre el nord.a) Escriu un exemple ds de cada accepci.b) Qu signifiquen les abreviatures que apareixen en larticle?c) Explica el significat de lexpressiperdre el nord.d) Escriu una observaci ds que destaque algun tret de pronncia de la paraula.

a) Resposta oberta.b) m.: nom mascul;fig.: en sentit figurat.c) Desorientar-se, no saber qu sha de fer, mostrar-se indecs.d) La vocal tnica s o oberta.

Escriu dos exemples de connectors de cada classe.De causa: .............................................................................................................................De contrast: .........................................................................................................................De reformulaci: ........................................................................................................Daddici: ...........................................................................................................................Dintroducci dun tema: ....................................................................................................Dordre: ..............................................................................................................................

Completa cada enunciat amb una oraci tot emprant els connectors indicats. Mira queall que escrius tinga sentit en el context.

A hores dara, el cabal de molts rius s escassssim. (daddici dinformaci)

Tota persona viu situacions extremes en la seua vida. (dexemplificaci) En primer lloc, caldr polir les portes amb paper descatar. (dordre) En la suma i en la multiplicaci es complix la propietat commutativa. (de reformulaci) La poblaci t tendncia a ubicar-se en les rees litorals. (de contrast)

Escriu el significat daquestes abreviatures que es poden trobar en un diccionari.v. intr. loc. angl. m. vulg. adv. v. pron. v. cop. conj.Verb intransitiu, locuci, angls, mascul, vulgarisme, adverbi, veb pronominal, verb

copulatiu, conjunci.

Escriu labreviatura, la sigla o el smbol corresponent a cada paraula i classificals.nombre, Uni Europea, minut, quarta, megabyte, doctor, carretera, ferro, captol, litre, perexemple, gram, millilitre, segle, Personal Computer, nov, avinguda, nord, unitat de


4/50

vigilncia intensiva, tercera, decmetre, illustre, societat annima, euro, hora, habitants, plaa,senyora, revolucions per minut.Abreviatura: nre., 4a., Dr., ctra., cap. ,p. ex., s., 9., av., 3a, Illtre, h., pl., Sra.,Sigla: UE, PC, UVI, SASmbol: min, Mb, Fe, l, g, ml, N, dm, , h, rpmClassifica les abreviacions segents en abreviatures, sigles i smbols i digues qusignifiquen.

OMS, conj., mg, gral., N, ESOAbreviatures: conj. (conjunci), gral. (general). Sigles: OMS (Organitzaci Mundial de laSalut), ESO (Educaci Secundria Obligatria). Smbols: mg (milligram), N (nitrogen).

DNI, adm., km, H, PIB, ant.Abreviatures: adm. (administraci), ant. (antnim). Sigles: DNI (Document Nacionald'Identitat), PIB (Producte Interior Brut). Smbols: km (quilmetre), H (hidrogen).

ONG, dr., cm, ONU, adv., hAbreviatures: dr. (doctor), adv. (adverbi). Sigles: ONG (Organitzaci No Governamental).Smbols: cm (centmetre), h (hora).

IRPF, pron., mm, dj., O, FMAbreviatures: pron. (pronom), dj. (dijous). Sigles: IRPF (Impost sobre la Renda de lesPersones Fsiques), FM (Freqncia Modulada). Smbols: mm (millmetre),O (oxigen).

EUA, loc., dm, cap., OTAN, FeAbreviatures: loc. (locuci), cap. (captol). Sigles: EUA (Estats Units d'Amrica), OTAN(Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord). Smbols: dm (decmetre), Fe (ferro).

Explica les causes que provoquen laparici del Romanticisme.El romanticisme s conseqncia dels grans canvis econmics, socials i poltics produts

per la revoluci industrial: per laugment espectacular del nombre de lectors, pels avenostcnics que permeten que augmente el nombre dedicions de llibres i per laparici de la

premsa peridica que contribux a la difusi daquest moviment.

Anota algunes de les innovacions estilstiques que realitzaren els escriptors romntics.Barreja de prosa i vers, s de rimes ms lliures i populars, dhiprbole i dadjectivacipattica

Explica quines tendncies hi havia en la Renaixena valenciana.Hi havia dues: a) costumistes i paisatgistes que fan una poesia dideologia conservadora decarcter histric amb un llenguatge ms culte i arcaic i que conreen descripcions idealitzadesdels paisatges (poetes de guant). b) populistes que creen una poesia satrica dideologia

progressista amb un model de llenguatge que reprodueix la parla popular, s a dir, plena de

castellanismes (poetes despardenya).

En qu es basa el Romanticisme i quines sn les caracterstiques ms representatives delRomanticisme?Es basa en la idea de creaci. Les seues caracterstiques sn:

- culte al jo, al subjectivisme i a lindividualisme ;- potenciaci de loriginalitat ;- valoraci dels sentiments i de la intuci en contraposici a la ra:- la temtica inclou ambients nocturns, llocs srdids i runosos; narra histries

fantstiques; exalta els sentiments (tristesa, melancolia i amor a la solitud); evoca elpasta o recull tradicions i supersticions populars i sevadeix de la realitat del seutemps.


5/50

UNITAT 2

Qu s una llengua minoritria? A quin altre concepte soposa?

El concepte de llengua minoritria es refereix a aquella que t pocs parlants i soposa al dellengua majoritria, que s aquella que t major nombre de parlants.

Qu s una llengua minoritzada?

Una llengua minoritzada s aquella que ocupa noms una part dels usos i mbits socials,perqu en els altres se nusa una altra, la llengua dominant.

Explica la diferncia entre llengua minoritria i llengua minoritzada.El concepte de llengua minoritria es refereix aaquella llengua que t pocs parlants, mentreque una llengua minoritzada, tot i que siga parlada per la major part de la poblaci, ocupa

nomsuna part dels usos i mbits socials, perquen els altres susa la llengua dominant.

Defineix el concepte de Sociolingstica.

La sociolingstica s la disciplina que estudiales influncies recproques que es donenentre la llengua i el medi social. Aix doncs, la sociolingstica analitza els mbits ds i lsde la llengua en el si duna societat.

Explica qu diferencia la sociolingstica de lalingstica.La lingstica socupa de lestudi de lestructura(morfologia, lxic, sintaxi) duna llengua,mentre que la sociolingstica, nanalitzaels mbits ds i el seu s al si duna societat.

Qu sentn per llenges en contacte?Aquella situaci en qu dins dun mateix estatconviuen diverses llenges. Aquest contacte

provoca que les llenges sinflusquenmtuament.

Diferencia un diccionari bilinge dun de sinnims i antnims.

El diccionari bilinge, dequivalncies o de traducci presenta les paraules duna llengua i elsseus equivalents en una altra mentre que el diccionari de sinnims i antnims recull paraulesde significat equivalent i contrari.

En qu es diferencia la sociolingstica de la lingstica estricta?

La sociolingstica s la disciplina que estudia les influncies recproques que es donen entrela llengua i el medi social. Es diferencia de la lingstica estricta pel fet que aquesta senocupa de lestudi de lestructura (morfologia, lxic, sintaxi), mentre que lasociolingsticaanalitza els mbits ds i ls de la llengua en el si duna societat.

Diferencia un diccionari especialitzat dun denciclopdic.

El diccionari especialitzat ofereix un ventall ms o menys extens del lxic relacionat amb unadeterminada matria, cincia, etc. Aix, aquests diccionaris poden ser dinformtica, dart, decinema, etc. mentre que lenciclopdic, a ms de la informaci que ofereix el general,


6/50

presenta tamb noms propis, informaci de carcter tcnic, cientfic, histric, etc. Incorpora,amb ms o menys profusi, mapes, grfics, quadres sinptics, fotografies, etc.

Diferencia un diccionari de locucions i frases fetes dun denciclopdic.

El diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetes dunallengua, amb explicacions i exemples. De vegades tamb inclou refranys, mentre quelenciclopdic, a ms de la informaci que ofereix el general, presenta tamb noms propis,informaci de carcter tcnic, cientfic, histric, etc. Incorpora, amb ms o menys profusi,mapes, grfics, quadres sinptics, fotografies, etc.

Diferencia un diccionari bilinge dun despecialitzat.

El diccionari bilinge, dequivalncies o de traducci presenta les paraules duna llengua i elsseus equivalents en una altra mentre que el diccionari especialitzat oferix un ventall ms omenys extens del lxic relacionat amb una determinada matria, cincia, etc. Aix, aquests

diccionaris poden ser dinformtica, dart, de cinema, etc.

Diferencia un diccionari de sinnims i antnims dun de locucions i frases fetes.

El diccionari de sinnims i antnims recull paraules de significat equivalent i contrari mentreque el diccionari de locucions i de frases fetes recopila les principals locucions i frases fetesduna llengua, amb explicacions i exemples. De vegades tamb inclou refranys.

Digues a quin tipus de diccionari corresponcada article.estrep m. estribo.endrear Ordenar, arranjar, disposar. Capgirar,trabucar.

petxuga Pit, pitrera, sinada.cunyadaf. Sister-in-low.gerro m. Recipient de terrissa cuita, vidre, etc. que serveix per a posar-hi aigua, flors, etc.

Posael ram de flors al gerro. La vocal tnica s eoberta.Nanga Parbat Pic de la serralada de lHimlaia,dins del Paquistan (8 126m).

Estrep: bilinge valenci/castell. Endrear: de sinnims i antnims. Petxuga: debarbarismes.Cunyada: bilinge valenci/angls. Gerro:ds. Nanga Parbat: enciclopdic.

Redacta els articles dels mots segents que podrien aparixer en un diccionari delocucionsi frases fetes. En cada un has dincloure,almenys, tres usos.

Cap, mort, aigua.

Corregix les errades de concordana que hi ha en aquestes oracions.

He comprat uns pantalons i una camisa molt barates. El que ms em preocupa s els danys que ha patit el motor. De segur que no far falta aquestes ferramentes. Encara no hi han prou persones inscrites. Lajuntament ha comprat tres camions cisternes nous.

He comprat uns pantalons i una camisa molt barats.

El que ms em preocupa sn els danys que ha patit el motor. De segur que no faran falta aquestes ferramentes.


7/50

Encara no hi ha prou persones inscrites. Lajuntament ha comprat tres camions cisterna nous.

No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usades. La seua ocupaci s els animals ferits que arriben al centre. Sempre fa falta persones que participen desinteressadament. En les prximes setmanes hi hauran ms prstecs impagats. Els sectors claus de la producci estan entrant en crisi.

No he comprat mai ni un cotxe ni una moto usats. La seua ocupaci sn els animals ferits que arriben al centre. Sempre fan falta persones que participen desinteressadament. En les prximes setmanes hi haur ms prstecs impagats. Els sectors clau de la producci estan entrant en crisi.

El pis t un balc i una terrassa molt espaioses.

La seua debilitat s les motos de competici. Quants diners et fa falta per a donar lentrada del pis? Encara no hi han suficients animals perqu el zoolgic resulte interessant. T una senyal en el dent des de menut.

El pis t un balc i una terrassa molt espaiosos. La seua debilitat sn les motos de competici. Quants diners et fan falta per a donar lentrada del pis? Encara no hi ha suficients animals perqu el zoolgic resulte interessant. T un senyal en la dent des de menut.

Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabuloses. La meua perdici s els dolos de xocolate. Encara no fa falta ms inversions. Per llevant hi havien uns nvols que amenaaven tempesta. Estan investigant en cllules mares des de lany passat.

Lobra tenia un decorat i una posada en escena fabulosos. La meua perdici sn els dolos de xocolate. Encara no fan falta ms inversions. Per llevant hi havia uns nvols que amenaaven tempesta. Estan investigant en cllules mare des de lany passat.

Aquest formatge i aquesta mantega sn holandeses. El gran problema ser els efectes dels plaguicides sobre el medi. Ja no cal ms donacions de sang daquest grup. Pel cap baix, hi haurien ms de mil persones. El suor de Pau t un olor molt intens.

Aquest formatge i aquesta mantega sn holandesos. El gran problema seran els efectes dels plaguicides sobre el medi. Ja no calen ms donacions de sang daquest grup. Pel cap baix, hi hauria ms de mil persones. La suor de Pau t una olor molt intensa.


8/50

No demane ms subvencions perqu no em fa falta. Encara que ploga pedres de punta no sesuspendr el partit. Ha anat a ca lesteticista i per aix porta elbigot i les aixelles depilades. Aquella remor s les ones del mar que sestavellencontra els esculls. Abans de lany 2025 hi hauran ms de8 000 milions de persones al mn. Pretenen presentar esmenes a dos projectes lleis. Ac no abunda ni els amfibis ni els rptils. En aquest restaurant solen servir postresbonssims. Ja sn moltes les ciutats que posseeixencarrils bicis. Sols hi havien tres persones esperant lautobs.

No demane ms subvencions perqu no emfan falta. Encara que ploguen pedres de punta no se suspendr el partit. Ha anat a ca lesteticista i per aix porta elbigot i les aixelles depilats. Aquella remor sn les ones del mar quesestavellen contra els esculls. Abans de lany 2025 hi haur ms de8 000 milions de persones al mn.

Pretenen presentar esmenes a dos projectes llei. Ac no abunden ni els amfibis ni els rptils. En aquest restaurant solen servir postresbonssimes. Ja sn moltes les ciutats que posseeixencarrils bici. Sols hi havia tres persones esperant lautobs.

Sols han contractat actors i actrius formades en lEscola dArt Dramtic. Sha concedit una baixa per maternitat al 45% de les dones empleat. Ac no ens fa falta ms prestatgeries. En el futur hi hauran moltes persones afectades per allrgies. Aquests gravats i aquelles aquarelles sn niques en el seu estil.

Sha reservat per al final de lentrevista tres preguntes sorpreses.

Sols han contractat actors i actrius formatsen lEscola dArt Dramtic. Sha concedit una baixa per maternitat al45% de les dones empleades. Ac no ens fan falta ms prestatgeries. En el futur hi haur moltes persones afectadesper allrgies. Aquests gravats i aquelles aquarelles snnics en el seu estil. Sha reservat per al final de lentrevista trespreguntes sorpresa.

Escriu amb cada paraula una oraci en qu les acompanyen un determinant i unadjectiu.Corrent, senyal, afores, anlisi, calor.

Explica per qu aquestes oracions resulten ambiges.a) Han decidit desmuntar els decorats que confeccionaren entre tots.

b) Volen expulsar el jugador que ja fou apartat de lequip sense motius.c) Agrediren els manifestants que es concentraren a la plaa amb pedres.

a) No queda clar si els decorats els confeccionarenentre tots o si shan de desmuntar entretots. b) No queda clar si el jugador fou apartat de lequip sense motius o si el volen expulsarsense motius. c) No queda clar si agrediren els manifestants amb pedres o si els manifestantses concentraren tot portant pedres.


9/50

Escriu amb cada paraula una oraci: en luna ha daparixer en majscula i en laltra,en minscula.Comunitat

......................................................................................................................... ................. ......................................................................................................................... .................Horta

......................................................................................................................... ................. ......................................................................................................................... .................Font

......................................................................................................................... ................. ......................................................................................................................... .................Cristians

......................................................................................................................... ................. ......................................................................................................................... .................

Reescriu el text posant les majscules que calga.

agres s un municipi de la comarca del comtat. la poblaci est enclavada en lavalleta dagres, a la vessant septentrional de la serra de mariola.

dorigen musulm, la vila va ser conquerida pel rei jaume i el 1248. la primeradonaci de cases i terres fou per a la famlia de pelegr baldov, encara que deguromandre en suspens per la sublevaci dal-azraq. el poblament efectiu es dugu aterme lany 1256 en virtut de la carta pobla que, a instncies de ximn prezdarens, preveia que els habitants dagres tingueren residncia personal abocairent, s a dir, satisfarien els impostos en lesmentada poblaci. durant elsprimers anys de la seua histria el terme va pertnyer al rei, el qual anomenava unalcaid per a la defensa i ladministraci del seu castell. lany 1389 joan el caador

va vendre agres i el seu castell al seu majordom, andreu-guillem escriv. en lasegona meitat del s. xv passaren a mans del comte de cocentaina, joan roi decorella i, durant el segle xvi, a la famlia calatayud de xtiva. la poblaci dagres varomandre vinculada des de lany 1633 al comtat de cirat, pel matrimoni de josepcalatayud amb damiata vilrig carrs.

Agres s un municipi de la comarca del Comtat. La poblaci est enclavada en la valletadAgres, a la vessant septentrional de la serra de Mariola.

Dorigen musulm, la vila va ser conquerida pel rei Jaume I el 1248. La primera donacide cases i terres fou per a la famlia de Pelegr Baldov, encara que degu romandre ensuspens per la sublevaci dAl-Azraq. El poblament efectiu es dugu a terme lany 1256 en

virtut de la carta pobla que, a instncies de Ximn Prez dArens, preveia que els habitantsdAgres tingueren residncia personal a Bocairent, s a dir, satisfarien els impostos enlesmentada poblaci. Durant els primers anys de la seua histria el terme va pertnyer al rei,el qual anomenava un alcaid per a la defensa i ladministraci del seu castell. Lany 1389 Joanel Caador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom, Andreu-Guillem Escriv. En lasegona meitat del s. xv passaren a mans del comte de Cocentaina, Joan Roi de Corella i,durant el segle xvi, a la famlia Calatayud de Xtiva. La poblaci dAgres va romandrevinculada des de lany 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud ambDamiata Vilrig Carrs


10/50

el gremi de llibrers de valncia inicia el nou repte dorganitzar la 39 edici dela fira del llibre, que es realitzar des del dia 24 dabril fins al 4 de maig.

la ubicaci, com en els ltims anys, s als jardins de vivers de valncia, alcentre de la ciutat de valncia, amb accessos des de lavinguda de blasco ibez,dels carrers jaca i genaro lahuerta i el llit del riu tria.

dins del jard dels vivers, les installacions de la fira ocupen el passeigdantonio machado, lesplanada i algunes de les sales del museu de cinciesnaturals. compta amb espais dedicats a la venda, exposici i activitatscomplementries.

el gremi de llibrers s lassociaci empresarial dels llibrers de valncia i la seuaprovncia. forma part de la confederaci valenciana de la petita i mitjana empresa(pimev).

El Gremi de Llibrers de Valncia inicia el nou repte dorganitzar la 39 edici de la Firadel Llibre, que es realitzar des del dia 24 dabril fins al 4 de maig.

La ubicaci, com en els ltims anys, s als jardins de Vivers de Valncia, al centre de la

ciutat de Valncia, amb accessos des de lavinguda de Blasco Ibez, dels carrers Jaca iGenaro Lahuerta i el llit del riu Tria.Dins del jard dels Vivers, les installacions de la fira ocupen el passeig dAntonio

Machado, lesplanada i algunes de les sales del Museu de Cincies Naturals. Compta ambespais dedicats a la venda, exposici i activitats complementries.

El Gremi de Llibrers s lassociaci empresarial dels llibrers de Valncia i la seua provncia. Forma part de la Confederaci Valenciana de la Petita i Mitjana Empresa(PIMEV).

la vall de la murta s un bell paratge emmarcat entre les serres de la murta pelsud i de corbera pel nord, rodejat dabruptes crestes que de manera natural li

donen un carcter dallament, idoni per al retir monacal.aquest cord muntanyenc sestn longitudinalment en direcci no-se, tancantlmplia plana de lalbufera i del xquer, presidit pel tallat roig (394 m), laformidable silueta del cavall bernat (584 m), el piramidal pic de la creu delcardenal (543 m), continuant per aguts crestalls, com el del llom del matxo flac(584 m), louet (533 m), la ratlla (625 m) i les creus (539 m), fins a lestreta franjacostanera de tavernes. parallelament a la vall de la murta sestenen les valls de lacasella i daiges vives.

en aquest paratge es troba el monestir de santa maria de la murta, que pertanya alzira (la ribera alta).

La vall de la Murta s un bell paratge emmarcat entre les serres de la Murta pel sud i deCorbera pel nord, rodejat dabruptes crestes que de manera natural li donen un carcterdallament, idoni per al retir monacal.

Aquest cord muntanyenc sestn longitudinalment en direcci NO-SE, tancant lmpliaplana de lAlbufera i del Xquer, presidit pel Tallat Roig (394 m), la formidable silueta delCavall Bernat (584 m), el piramidal pic de la Creu del Cardenal (543 m), continuant per agutscrestalls, com el del Llom del Matxo Flac (584 m), lOuet (533 m), la Ratlla (625 m) i lesCreus (539 m), fins a lestreta franja costanera de Tavernes. Parallelament a la vall de laMurta sestenen les valls de la Casella i dAiges Vives.

En aquest paratge es troba el monestir de Santa Maria de la Murta, que pertany a Alzira(la Ribera Alta).


11/50

la fev (federaci escola valenciana) prepara el cap de setmana msmultitudinari de les trobades 2008

escola valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008.lentitat cvica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades msmultitudinari. se celebraran a valncia (lhorta), sollana (la ribera baixa),benicssim (la plana alta) i xixona (lalacant), s a dir, de nord a sud del territorivalenci. a ms, sollana acull aquesta nit un concert amb lactuaci dels grups lagossa sorda, bajoqueta rock, the skartats i anguiles de camal.

La FEV (Federaci Escola Valenciana) prepara el cap de setmana msmultitudinari de les trobades 2008

Escola Valenciana us convoca al segon cap de setmana de trobades 2008. Lentitatcvica preveu que aquest siga el cap de setmana de trobades ms multitudinari. Secelebraran a Valncia (lHorta), Sollana (la Ribera Baixa), Benicssim (la Plana Alta) i

Xixona (lAlacant), s a dir, de nord a sud del territori del territori valenci. A ms,Sollana acull aquesta nit un concert amb lactuaci dels grups La Gossa Sorda,Bajoqueta Rock, The Skartats i Anguiles de Camal.

josep pastor carbonell, de lalcdia de crespins (la costera), ha resultatguanyador del primer concurs de fotografia de la plataforma xquer viu, queportava el ttolpaisatges daigua al xquer: cara i creu.

el segon premi ha sigut per a idoia calabuig olcina i ovidi sambonet esteve, devalncia (lhorta) i el tercer, per a enric murillo estarlich, de lalcdia (la riberaalta).

el jurat ha concedit cinc accssits per a obres presentades per franciscogarnelo garnelo, de cullera (la ribera baixa), miquel martn martn, de poliny dexquer (tamb de la ribera baixa), vicent boix soriano, de lalcdia, toni benlliureadelantado, de sumacrcer (la ribera alta) i mari carmen farins martnez, decullera (la ribera baixa).

Josep Pastor Carbonell, de lAlcdia de Crespins (la Costera), ha resultat guanyador delPrimer Concurs de Fotografia de la plataforma Xquer Viu, que portava el ttol Paisatgesdaigua alXquer: cara i creu.

El segon premi ha sigut per a Idoia Calabuig Olcina i Ovidi Sambonet Esteve de Valncia(lHorta) i el tercer, per a Enric Murillo Estarlich, de lAlcdia (la Ribera Alta).

El jurat ha concedit cinc accssits per a obres presentades per Francisco Garnelo Garnelode Cullera (la Ribera Baixa), Miquel Martn Martn de Poliny de Xquer (tamb de la RiberaBaixa), Vicent Boix Soriano de lAlcdia, Toni Benlliure Adelantado de Sumacrcer (laRibera Alta) i Mari Carmen Farins Martnez de Cullera (la Ribera Baixa).

lany 2008, lactor espanyol javier bardem guany a los angeles el seu primer globusdoral millor actor secundari pel seu paper en la pellcula no country for old men (no saquest un pas per a vells), dels germans coen. aquesta pellcula lha dut tamb aguanyarloscar al millor actor secundari, en la80a edici dels premis. bardem, que varebreel guard de mans de jeniffer hudson, competiaen aquesta categoria amb caseyaffleckper lassassinat de jesse james; philip seymourhoffman per la guerra de charlie

wilson; hal holbrook per cap a rutes salvatges, i tom wilkinson per michael clayton.lactor, de 39 anys, ja va ser candidat als oscar lany 2001 pel seu paper en la cinta dejulin schnabel abans que es faa de nit, enqu interpretava lescriptor cub reynaldo


12/50

arenas.bardem sha convertit aix en el primeractor espanyol que rep un oscar. aquestadistincise suma a una altra quinzena de premisque ha rebut lintrpret en els ltimsmesos, entre els quals destaquen, a ms de lesmentat globus dor, el premi baftabritnici el premi del sindicat dactors dels estatsunits.

Lany 2008, lactor espanyol Javier Bardemguany a Los Angeles el seu primerGlobos dOral millor actor secundari pel seu paperen la pellculaNo country for old men (No saquestun pas per a vells), dels germans Coen.Aquesta pellcula lha dut tamb a guanyarlOscaral millor actor secundari, en la 80 edici dels premis. Bardem, que va rebre el guard demans de Jeniffer Hudson, competiaen aquesta categoria amb Casey Affleck perLassassinatde Jesse James; Philip SeymourHoffman perLa guerra de Charlie Wilson; HalHolbrook perCap a rutes salvatges i Tom WilkinsonperMichael Clayton.Lactor, de 39 anys, ja va sercandidat als Oscarlany 2001 pel seu paper en la cinta deJulin SchnabelAbans que es faade nit, enqu interpretava lescriptor cub ReynaldoArenas. Bardem sha convertit aix en el

primeractor espanyol que rep un Oscar. Aquestadistinci se suma a una altra quinzena depremis que ha rebut lintrpret en els ltims mesos, entre els quals destaquen, a ms de

lesmentat Globus dOr, el premi Bafta britnici el premi del Sindicat dActors dels EstatsUnits.

Digues si aquestes qestions sobre el Realisme sn vertaderes o falses.

a) El Realisme s un moviment literari que s'oposa a l'idealisme i al romanticisme.b) El Realisme s un moviment literari que s'escamp entre els segles XIX i XX.c) L'escriptor realista sol adoptar un punt de vista subjectiu i tracta sempre demostrar la seua opini i els seus sentiments.

a: vertadera, b: vertadera, c: falsa.

a) L'escriptor tracta que els personatges parlen com ho fan en la realitat, devegades, transgredint les normes de la gramtica.b) Les novelles realistes sn histries tristes i trgiques que retraten el dolor i la

mort dels personatges perqu s aix com passa sempre en la realitat.c) La literatura realista conta fets que sn crebles encara que hagen passat en llocs

inexistents i en poques remotes.a: vertadera, b: falsa, c: falsa.

a) El realisme conta histries contempornies o de fets coneguts i localitzats enllocs concrets.

b)L'escriptor realista es preocupa per la descripci detallada de llocs i personatges

perqu vol acostar-se a la realitat.c) En les novelles realistes els personatges sempre parlen amb un registre de

llengua correcte i normatiu perqu s aix com ho mana la gramtica.a: vertadera, b: vertadera, c: falsa.

Quan sinicia el Realisme? Quins factors afavoreixenlaparici daquest moviment?El Realisme sinici a Frana cap a mitjan delsegle XIX i es va estendre immediatament a laresta dEuropa. Laparici del Realisme s conseqncia, entre daltres factors, de laconscincia que prenen els artistes dels problemes socials que naixen arran de la RevoluciIndustrial que es duu a terme en aquest segle, de manera que intenten analitzar elscanvis queshan produt en els costums i en les relacions socials la desaparici de lasocietat rural i

lascensi de la classe menestrala burgesa.


13/50

Quan simplanta el Realisme en el nostre territori? Quins sn els autors msrepresentatiusen la nostra llengua?En la nostra llengua, les primeres manifestacionsdaquest moviment es troben a partirde la dcada del 1880-1890. Destaquen coma autors daquest moviment Josep Pin i Soler,Carles Bosch de la Trinxeria, Dolors Monserd,Mari Vayreda i, com a mxim representant,

Narcs Oller.

Esmenta, almenys, dues caracterstiques de cada tipus que pot presentar unaconferncia.Caracterstiques expositives:Caracterstiques argumentatives:Caracterstiques que indiquen oralitat:

Caracterstiques expositives: presenta una idea principal que es desenvolupa en diversesidees secundries; claredat en lexposici(presncia dexpressions i connectorsexplicatius, a ms dexemples illustradors).

Caracterstiques argumentatives: presnciade valoracions, intent dinvolucrar el receptorper tal de convncer-lo.

Caracterstiques que indiquen oralitat: tretspropis del discurs oral (repeticions, s demotsjquer, interrogacions retriques, exclamacions,entonacions especials, alteracide lordre lgic dels elements en loraci...).

Quines caracterstiques presenta el Realisme pel que fa a la representaci de la realitat?El Realisme es caracteritzaper la voluntat de representar la realitat dunamanera objectiva,sense embellir-la o idealitzar-la. Shi rebutja tot el que siga fantstici meravells i hi ha unaaproximaci a la realitatimmediata: shi inclou el lleig, el vulgar i,fins i tot, el repugnant enla temtica de lesobres. Hi ha un inters pels problemes que

planteja la vida quotidiana de lpoca. Elsprotagonistes sn, preferentment, gent correnti solen pertnyer a la mateixa classe socialde lautor, normalment la burgesia, quees mou enla nova realitat industrialitzada. Ams, lanlisi psicolgica dels personatgespassa a ser unelement central de la novella, i els paisatges sn representats mitjanant una naturahumanitzada.

Quin tipus de narrador sol intervindre en les obres realistes? Per qu?Hi interv un narrador omniscient a travs delqual lautor interv ms o menys directamenten la ficci amb una intenci moralitzant.Explica les caracterstiques lingstiques del Realisme.Les obres realistes es caracteritzen pel detallismeen les descripcions, ls de frases llarguesi

una adjectivaci rica, la recerca de laversemblana i ladequaci del registre lingstica cadapersonatge.


14/50

UNITAT 3

Imagina que vols presentar-te a una plaa de treball per a ocupar una vacant en untaller de reparaci delectrodomstics de tot tipus. Redacta el currculum que hi

presentaries.

Imagina que vols presentar-te a una selecci per a ocupar la plaa dintrpret decanons per a un estudi de publicitat. Redacta el currculum que hi presentaries.

Imagina que has contractat amb una companyia telefnica una lnia ADSL, la msrpida que hi ha al mercat, per que no et satisf pels motius segents: et dnaproblemes a lhora dabaixar arxius duna certa densitat, sovint tens dificultats deconnexi i la velocitat dexecuci no s la contractada. Redacta un escrit de reclamaciseguint les pautes segents:

Adreal a una oficina datenci al consumidor. Indica les dades didentificaci necessries, tant les relatives a lempresa com les teues. Exposa amb claredat el motiu de la queixa. Indica la documentaci que adjuntes a la reclamaci. Explica amb concisi all que demanes.

Digues quin tipus de text s una instncia, quina finalitat t i de quines parts consta.La instncia s un tipus de document administratiu. La seua finalitat s formular una petici aladministraci pblica o a un organisme. Les parts de qu consta sn: dades personals,exposici, sollicitud, signatura, data, lloc i destinatari o organisme al qual sadrea lasollicitud.

Inventa un currculum que sajuste a la demanda de treball segent. No oblidesdincloure- hi les informacions necessries:

Dades personals. Formaci acadmica. Experincia laboral i professional. Coneixements didiomes i informtics. Altres dades dinters.

Concessionari dautombilsEmpresa lder del sector ubicada en zona turstica

necessita gestor de vendes a comissi. Soferixcartera de clients que caldr ampliar i suport a lagesti per part de lempresa. Es valorar sobretotlexperincia en vendes i la capacitat per a latencia clients de tot tipus i procedncia.

Triauto, SAAvda. Xaloc, 3546012 Elda

Explica el concepte de diglssia.El concepte de diglssia es referix a aquella situaci en qu una comunitat on coexistixen

dues llenges, una s considerada de prestigi i sutilitza en els mbits formals, mentre quelaltra s considerada com a inferior i noms susa en mbits informals.


15/50

Definix el terme bilingisme.s el terme que saplica quan un individu o un grup social determinat usa alternativamentdues llenges en una comunitat on en conviuen dues o ms.

Explica el concepte de bilingisme social.El bilingisme social es dna quan un grup social parla dues llenges. Aquest s un fetestrany ja que la situaci lgica s que un grup de parlants noms necessite una llengua per acomunicar-se. s conseqncia de guerres, docupacions colonials i de situacions dedominaci poltica, econmica o social dun poble sobre un altre. Aix, els parlants dunallengua shan vist obligats a parlar-ne una de nova que normalment acaba ocupant els mbitsds ms formals (ensenyament, administraci i justcia).

El terme bilingisme, es pot aplicar quan aquest afecta al conjunt duna societat? Perqu?:

No. El terme bilingisme noms es pot aplicar amb correcci si ens referim a personesconcretes, ja que el bilingisme social s un fet estrany perqu la situaci lgica s que un

grup de parlants noms necessite una llengua per a comunicar-se. s conseqncia de guerres,docupacions colonials i de situacions de dominaci poltica, econmica o social dun poblesobre un altre. Aix, els parlants duna llengua shan vist obligats a parlar-ne una de nova quenormalment acaba ocupant els mbits ds ms formals (ensenyament, administraci i

justcia).

Explica qu entenem per procs de bilingitzaci.s la primera etapa del procs conegut com a conflicte lingstic, el qual sinicia quan unallengua forastera comena a ocupar els mbits ds duna altra en el territori propi daquestaltima i on el resultat final pot ser la desaparici de la llengua prpia substituda per laforastera. El procs de bilingitzaci s letapa ms llarga i es caracteritza perqu les classes

altes, les ciutats ms poblades, els joves sn els primers a adoptar la llengua forastera, quecomena a ocupar els mbits formals en perjudici de la llengua prpia.

Completa els buits amb la paraula que corresponga a la definici que hi ha entreparntesis.

Aquell banc t un sistema d' ........... (acci i efecte d'obrir) programada de la caixa deseguretat.

Caigueren unes pedres d'una ............... (all que t de gran alguna cosa) considerable. No trobe la clau del ............. (mecanisme de tancament) de la bicicleta. No has tret .............. (trossets prims de fusta acabats en punta) per a les olives? s molt .............(avar, poc donat a gastar); no es gasta diners ni matant-lo.

Aquell banc t un sistema d'obertura programada de la caixa de seguretat. Caigueren unespedres d'una grandria considerable. No trobe la clau del cadenat de la bicicleta. No has tretfurgadents per a les olives? s molt agarrat; no es gasta diners ni matant-lo

El vent ha tombat una ............ (superfcie per a fixar-hi cartells) publicitria. El ............ (paret prima) que separa les habitacions no est recte. Han interromput el ............... (provisi d'alguna cosa necessria) d'aigua perqu hi hauna avaria.

On hi ha un ............. (dispositiu per a connectar-hi un aparell elctric)? Posa dos ............. (tros menut de gel) a l'aigua tnica.El vent ha tombat una tanca publicitria. El barandat que separa les habitacions no est recte.Han interromput el subministrament d'aigua perqu hi ha una avaria. On hi ha un endoll? Posados glaons a l'aigua tnica.


16/50

Accentua quan calga les paraules segents.Pero, audiencia, algun, trobaveu, volieu, seguiran, pessim, esperit, industria, missil, linia,gloria, seguia, historic, merit.

Per, audincia, algun, trobveu, voleu, seguiran, pssim, esperit, indstria, mssil,lnia, glria, seguia, histric, mrit.

Resso, importancia, denou, miraveu, dormieu, desitjaran, pessim, medulla, taquicardia, xofer,oxigen, miseria, idolatria, deposit, esteril.

Ress, importncia, dnou, mirveu, dormeu, desitjaran, pssim, medulla, taquicrdia,xofer, oxigen, misria, idolatria, depsit, estril.

Completa els buits amb la paraula corresponent a la definici que hi ha entre parntesis. Veges si el ..............(aparell de gas o elctric per a calfar aigua) de l'aigua est encs. Vaig veure un espectacle de ..................... (mamfer cetaci que viu al mar, de morro prim i

llarguerut) i foques. L'avi no va poder ............. (alar el vol) perqu hi havia boira. Separa la clara del ............. (massa groga de l'ou). Si tu no has fet els exercicis, que els corregisca el .............. (el que ve desprs) de la llista.

Veges si el calfador de l'aigua est encs. Vaig veure un espectacle de dofins i foques. L'avino va poderenlairar-se perqu hi havia boira. Separa la clara del rovell. Si tu no has fet elsexercicis, que els corregisca el segent de la llista.

Completa els buits amb la paraula corresponent a la definici que hi ha entre parntesis. Conv tindre a casa una bona ............. (armariet per a guardar-hi medicaments).

S'ha de canviar una ............. (conjunt de plaques metlliques unides per un eix que facilital'obertura d'una porta) de la porta de la cuina Tira el que t'ha sobrat al poal del .................. (brutcia, deixalles). Aquestes .............. (marques que deixen els peus) sn de crvol. Si acabes .............. (en un moment anterior) que jo, m'ajudes.

Conv tindre a casa una bona farmaciola. S'ha de canviar una frontissa de la porta de lacuina Tira el que t'ha sobrat al poal del fem. Aquestes petjades sn de crvol. Si acabesabans que jo, m'ajudes.

Completa els buits amb la paraula corresponent a la definici que hi ha entre parntesis.

S'ha omplit la cuina de ................ (insecte colepter de color negre o rogenc d'uns trescentmetres de llarg i de cos aplanat).

Quan el detingueren, li posaren les ............... (anelles metlliques amb qu se subjecten elspresos). S'ha trencat la .............. ( conducte per on circula un lquid o un gas) de l'aigua calenta. El cambrer t'ha deixat el caf damunt del ............... (taula llarga i alta que hi ha als bars pera servir les begudes).

Joan menja .................. (terme de comparaci que indica inferioritat) que ning.

S'ha omplit la cuina de panderoles. Quan el detingueren, li posaren les manilles. S'ha trencatla canonada de l'aigua calenta. El cambrer t'ha deixat el caf damunt del taulell. Joan menjamenys que ning.


17/50

Corregix els barbarismes que hi ha en aquest text.Si el fi de setmana vas al cine a la sessi de les huit, no trobars puesto (no sol haver-hi capasiento buit), i menos encara si es tracta de lestreno duna pellcula comercial. Entonces, silo que realment tapetix s veure cine, lo millor que pots fer s alquilar algo digne de ser vist i

passar la vetlada a casa. Sin embargo, tens que tindre clar que la calitat de la imatge i lessensacions no es poden comparar amb les que toferix una projecci en una sala, pues la

pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que es conseguisca a la perfecci lamgia del cine.

Si el cap de setmana vas al cine a la sessi de les huit, no trobars lloc (no sol haver-hi capseient buit), i menys encara si es tracta de lestrena duna pellcula comercial. Aleshores, siel que realment tapetix s veure cine, el millor que pots fer s llogaralguna cosa digna deser vista i passar la vetlada a casa. Tanmateix, has de tindre clar que la qualitat de la imatgei les sensacions no es poden comparar amb les que toferix una projecci en una sala, jaquela pantalla gran, el so ben equalitzat i la foscor fan possible que saconseguisca a la perfeccila mgia del cine.

Accentua quan calga les paraules daquestes oracions. Mentre que vosaltres consultaveu la guia, nosaltres feiem la memoria de les practiques deQuimica.

La falta de constancia ha fet que les perdues foren extraordinaries. No compren com no sabieu que la denuncia que us posa la Guardia Civil shavia de pagaren un termini de trenta dies.

Han exclos algun policia de la central dintelligencia per espia? No pujaran on vosaltres pujareu ahir perque aixo requerix molta paciencia i una granpreparacio.

Mentre que vosaltres consultveu la guia, nosaltres fiem la memria de les prctiques deQumica. La falta de constncia ha fet que les prdues foren extraordinries. No comprn com no sabeu que la denncia que us pos la Gurdia Civil shavia depagar en un termini de trenta dies. Han excls algun policia de la central dintelligncia per espia? No pujaran on vosaltres pujreu ahir perqu aix requerix molta pacincia i una granpreparaci.

Escriu, quan calga, laccent diacrtic. El te ja te llet o te la pose jo?

Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, son de segona ma. Los del zoolgic lha atacat i sha salvat pels pels. No se per que sempre que se sent be de salud dona grcies a Deu. No et poses els coets al si; trau-los fora, no fora cas que tingueres una desgrcia. Loposici demana un us racional del sol urb.

El te ja t llet o te la pose jo? Les portes de ma casa, encara que estan molt netes, sn de segona m. Ls del zoolgic lha atacat i sha salvat pels pls. No s perqu sempre que se sent b de salut dna grcies a Du. No et poses els coets al si; trau-los fora, no fra cas que tingueres una desgrcia. Loposici demana un s racional del sl urb


18/50

Escriu al costat dels barbarismes les paraules que corresponen a aquestes definicions.1) All que sha invertit, cost (GASTO) ..2) Plat gran que susa per a servir.(SAFATA) 3) Estora. (ALFOMBRA) .4) Aval, garantia de pagament. (PRENDA) 5) Voravia. (ACERA) 6) Conducte per a laigua, el gas (CANYERIA) .........................7) Moment, lapse, perode de temps breu. (RATO) 8) No consumir, no desprendres. (AHORRAR) 9) Transent, caminant. (PEAT) ..10) Barrera, reixa, bardissa. (VALLA) .

1) despesa; 2) safata; 3) catifa; 4) penyora; 5) vorera; 6) canonada; 7) estona; 8) estalviar; 9)vianant; 10) tanca.

Relaciona les construccions incorrectes de la columna de lesquerra amb les de la

columna de la dreta que les han de substituir i fes-hi oracions.cedir el pa , a ras de anar, deixar-se de contes, en ves de, posar taula, sense ton ni son

Cedir el pas: cediu el pas. A ras de: arran de. Deixar-se de contes: deixar-se de romanos.En ves de: en lloc de. Anar de capa caiguda: anar de mal borrs. Posar taula: parar taula.Sense ton ni son: sense solta ni volta.

Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions. Poder pertenixer a una associaci cultural est a lalcan de qualsevol. Els metges no pogueren aclarar les causes de lenfermetat. No podem eixir a veranejar ni tan sols en un pis dalquiler.

s un signe de despreci aislar les persones que no ens cauen b. Tu presenta un borrador del programa i ja veurem qui lapoia. No pots adivinar qui ha pogut penjar aquest avs en el tabler danuncis? He tornat a veure el sapo al mateix puesto que ahir.

Poderpertnyer a una associaci cultural est a labast de qualsevol. Els metges no pogueren aclarir les causes de la malaltia. No podem eixir a estiuejar ni tan sols en un pis de lloguer. s un signe de menyspreuallar les persones que no ens cauen b. Tu presenta un esborrany del programa i ja veurem qui li dna suport. No pots endevinar qui ha pogut penjar aquest avs en el tauler danuncis?

He tornat a veure el gripau al mateix lloc que ahir.

Accentua quan calga aquestes paraules.Dioptria, clotxina, esperit, exclos, tortora, globos, origens, tractaran, rebieu, cadascun,incloiem, prestec, pastos, materia, endivia, proxim, atletic, obriran, estetic, alfil, momia,

pallid, hidrogen, interes, previa, Nuria, intrepid, barnus, oxid, agraria.

Diptria, cltxina, esperit, excls, trtora, globus, orgens, tractaran, rebeu, cadascun,incloem, prstec, pasts, matria, endvia, prxim, atltic, obriran, esttic, alfil, mmia,pllid, hidrogen, inters, prvia, Nria, intrpid, barns, xid, agrria.


19/50

Corregix els barbarismes que hi ha en aquestes oracions. Si a cas, portam una dotzena dous. No ho denunciar, sempre i quan massegures que no tornar a passar. En quant als impostos, shan moderat en lltim any. Li vaig escriure un correu electrnic i em va contestar en lacte. Per supost que els pense pagar! Comprarem les entrades en funci dels preus que posen.

Si de cas, portam una dotzena dous. No ho denunciar, sempre que massegures que no tornar a passar.Quant als impostos, shan moderat en lltim any. Li vaig escriure un correu electrnic i em va contestara lacte. Perdescomptat que els pense pagar! Comprarem les entrades segons els preus que posen.

Indica les caracterstiques que presenta el Modernisme en contraposici amb el

Realisme.Contrastant amb el Realisme, les caracterstiques que presenta el Modernisme coincidixenamb les romntiques: individualisme, desig de sinceritat, insatisfacci subversiva, imaginacivisionria i emoci morbosa. De la mateixa manera, consideren que la societat industrialdestrux tots els valors naturals i espirituals.Quan sorgix el Modernisme? Qu rebutgen i qu proposen els intellectualsmodernistes?El Modernisme s un moviment que sorgix lltima dcada del s. XIX i que es caracteritza peruna voluntat de modernitzaci i de renovaci en el camp de lart, la literatura, la msica, lacincia Els modernistes rebutgen viure del passat i proposen lobertura indiscriminada atot all que siga modern. Europa s el nou horitz cultural, posar-se al dia i acostar-se a

Europa sn els impulsos que mouen aquesta nova generaci.Explica quins sn els dos moviments que sidentifiquen consecutivament en elModernisme.Els dos corrents consecutius que sidentifiquen en el Modernisme sn: el regeneracionista,que rebutja la burgesia i concep que lart s una activitat superior a les altres activitatshumanes. Lart s, per a ells, passi i rebelli. Lartista viu per a lart i s un sser superiorcapa de regenerar la humanitat a travs de lart i les idees; i lesteticista, que concep lartcom a blsam i refugi de lintellectual i defensa lart per lart".

UNITAT 4

Explica qu entenem per procs de bilingitzaci.s la primera etapa del procs conegut com a conflicte lingstic, el qual sinicia quan una llenguaforastera comena a ocupar els mbits ds duna altra en el territori propi daquesta ltima i on elresultat final pot ser la desaparici de la llengua prpia substituda per la forastera. El procs debilingitzaci s letapa ms llarga i es caracteritza perqu les classes altes, les ciutats ms poblades,els joves sn els primers a adoptar la llengua forastera, que comena a ocupar els mbits formalsen perjudici de la llengua prpia.

Quina s la intenci del teatre realista?

La intenci del teatre realista s reproduir i analitzar la societat contempornia. Fan un teatredintenci social, on es reflecetixen els problemes entre els obrers industrials i agrcoles i el poder.


20/50

Digues quins sn els dos models teatrals que seguixen els autors modernistes i lesseues caracterstiques.

Duna banda, el model que van prendre dautors com Henrik Ibsen, que presenten protagonistes enconflicte amb les convencions burgeses i que tenen la pretensi de viure dacord amb els principispropis. Shi fa, a ms a ms, una anlisi psicolgica dels personatges a travs del dileg. Duna altra,el model que sacostar a la commediadellarte, amb una forta crrega simblica dels personatges.

Quin sn els dos gneres teatrals conreats durant la Renaixena?Els dos gneres teatrals conreats al llarg de la Renaixena sn el drama histric, que utilitza lahistria medieval com a exemple duna poca de plenitud, i el drama sentimental, que representacontrarietats sentimentals o histries de fills que vaguen pel mn sense ser reconeguts pels pares ode donzelles que veuen amenaada la seua virtut per a estimular el sentimentalisme delespectador.

Qu sn els miracles i els colloquis?Sn dos gneres teatrals especfics que van aparixer a Valncia: els miracles vicentins giren alvoltant de les meravelles atribudes a sant Vicent Ferrer (i que encara hui dia es representen) i elscolloquis sn composicions satriques escrites amb moltes expressions vulgars adreades a un pblicde classe baixa i que van evolucionar cap al sainet.

Explica en qu consisteix el procs de bilingitzaci.Una vegada introduda en una comunitat lingstica una llengua forastera, sinicia el que sanomena elprocs de bilingitzaci, segons el qual les classes altes, les ciutats ms poblades, els joves sn elsprimers a adoptar la llengua forastera, que comena a ocupar els mbits formals en perjudici de lallengua prpia.

Explica en qu consistix el procs de monolingitzaci en la llengua dominant.A poc a poc sabandona la llengua prpia i se substitueix per la forastera. Daquesta manera, la prpiaes converteix en la dominada (llengua B) i la forastera en la dominadora (llengua A). Aquesta fase smolt rpida, perqu tota la societat coneix ja la llengua A. Al llarg daquesta fase es detecten una sriede situacions. Autoodi: els que shan passat a la llengua A reneguen del seu origen lingstic, del qualvolen distanciar-se menyspreant-lo. Mitificaci del bilingisme: es generalitza la falsa creena que lesdues llenges poden conviure en igualtat de condicions. En realitat la llengua A amplia els seusmbits ds i la B els redueix. Creaci dels prejudicis lingstics: sn prejudicis socials sense cap basecientfica manifestats contra una llengua: llenges aspres i dolces, fcils i difcils, de poble i de cultura,superiors i inferiors Condicionen la predisposici a utilitzar o aprendre una llengua. Bilingismeunidireccional: la llengua dominant ha esdevingut llengua necessria i la dominada ho ha deixat deser, de manera que hi ha parlants monolinges en llengua A per noms nhi ha de bilinges enllengua B.

Completa el text segent amb els verbs proposats. En primer lloc usa un temps en passat,desprs, el present dindicatiu i, finalment, el futur.Fer, esdevenir, gitar, comenar, adoptar, deixar, atrevir-se.

La meua docilitat i bon comportament m ... / em .../ em ... guanyar el favor de lemperador i la seuacort, a ms del de lexrcit i del poble en general fins a tal punt que / / a concebre esperancesdobtindre la llibertat en un temps breu. / / tots els mtodes possibles per cultivar aquestadisposici favorable. Els natius / / a poc a poc menys recelosos de mi. A vegades em / / a terra i / / a mitja dotzena dells ballar damunt la meua m. I, finalment, els nens i lesnenes / / a jugar a bufa conill en els meus cabells.

La meua docilitat i bon comportament mhavien fet / em fan / em faran guanyar el favor delemperador i la seua cort, a ms del de lexrcit i del poble en general fins a tal punt quecomenc/ comence / comenar a concebre esperances dobtindre la llibertat en un tempsbreu. Adopt / adopte / adoptar tots els mtodes possibles per cultivar aquesta disposicifavorable. Els natius esdevenien /esdevenen / esdevindran a poc a poc menysrecelosos demi. A vegades em gitava / gite / gitar a terra i deixava / deixe / deixar amitja dotzena dells

ballar damunt la meua m. I, finalment, els nens i les nenes satrevien / satreveixen /satreviran a jugar a bufa conill en els meus cabells.


21/50

Reescriu aquestes oracions en pretrit imperfet, en futur i en pretrit perfet simple dindicatiu,tot respectant el nombre i persona en qu apareixen. Vaig fer tard. Feia tard/ far tard/ fiu tard Van caure rendits. Queien rendits/ cauran rendits/ caigueren rendits No van poder anar. No podien anar/ no podran anar/ no pogueren anar

Vam ser els millors. rem els millors/ serem els millors/ frem els millors Vau beure orxata. Beveu orxata/ beureu orxata/ begureu orxata Vas eixir prompte. Eixies prompte/ eixirs prompte/ isqueres prompte

Completa aquest text amb els verbs que apareixen entre parntesis. El context indica el tempsverbal que sha demprar en cada cas. Quan calga fer s del pretrit perfet, escriu tant la formasimple com la perifrstica.Aleshores, (seure) en silenci i ens (disposar) a menjar alguna cosa. Capit em (dir) , perfi, amb aquell mateix somriure amenaador, (haver) de fer alguna cosa amb el meu collegaOBrien, com ara tirar-lo per la borda, no (creure) ? No (ser) massa escrupols, i la veritat (ser) que no em (saber) greu haver-lo liquidat, per (creure) que el seu cadver no (fer) bonic.Tu qu (opinar) ?

Aleshores, segurem en silenci i ens disposrem a menjar alguna cosa. Capit em digu,per fi, amb aquell mateix somriure amenaador, hem de fer alguna cosa amb el meu collegaOBrien, com ara tirar-lo per la borda, no creu? No sc massa escrupols, i la veritat s que noem sap greu haver-lo liquidat, per crec que el seu cadver no fa bonic. Tu qu opines?

Passa les oracions segents al temps indicat en cada cas.Present dindicatiu Pretrit perfet simple Ja coneixer Pars. Vaig a entrenar-me.Ja conec Pars An a entrenar-me No mereixem perdre. No prenies cap medecina.No mereixem perdre No prengueres cap medecina Far el que podr. Els preus creixen molt.Faig el que puc Els preus cresqueren molt Les temperatures sn altes. Jo, si sabia, ho resolia.Les temperatures foren altes Jo, si s, ho resolc No begurem vi. No pretenc res.No bevem vi No pretengu res Ho percebies tot. Aix ho fa Nolia.Ho perceps tot Aix ho fu Nolia

Pretrit imperfet dindicatiu Futur simple No cauen b. Feu goig.No queien b Fareu goig No deurem diners. Podem reincorporar-nos.No devem diners Podrem reincorporar-nos Per qu ho fas? Volien acabar.Per qu ho feies? Voldran acabar

Trac bones notes. No saben qu fer.Treia bones notes No sabran qu fer No diuen mentides. No movem ms terra.No deien mentides No mourem ms terra

Completa aquestes oracions amb el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis. Jo no (fer) _________ cas quan alguns desaprensius (amenaar-me) ____________. Jo sols (beure) __________ aigua i (menjar) __________ productes naturals. Els espectadors (aplaudir) ___________ perqu (ser) ________ conscients de la

dificultat de lexhibici. Jo no (poder) ________ fer esport hui perqu (tossir) ________ molt. Jo (creure) _________ que em (merixer) ____________ una bona nota en lexamen.

Jo no faig cas quan alguns desaprensius mamenacen. Jo sols bec aigua i menge productes naturals.Els espectadors aplaudeixen perqu sn conscients de la dificultat de lexhibici. Jo no puc fer esporthui perqu tus molt. Jo crec que em meresc una bona nota en lexamen.


22/50

Quan jo (anar) ___________ a la fira, sempre (pujar) __________ als cotxes de xoc. Cada any jo (crixer) ___________ aproximadament tres centmetres. Jo no (tindre) ___________ prou diaris per a fer el treball, i per aix (voler) __________

que tu dugues els que (tindre) ___________ a casa. Per qu us (moure) _________ tant? Sense la calculadora, els comptes no (eixir) __________ b. No em (cosir) _________ jo el bot perqu no (saber) _________

Quan jo vaig a la fira, sempre puge als cotxes de xoc. Cada any jo cresc aproximadament trescentmetres. Jo no tinc prou diaris per a fer el treball, i per aix vull que tu dugues els que tens a casa.Per qu us moveu tant? Sense la calculadora, els comptes no ixen b. No em cus jo el bot perquno s.

Jo no (seguir) ____________ la srie que tu (dir) __________ perqu a la mateixa hora(fer) __________ un curs dinformtica.

A quina hora (eixir) __________ vosaltres de classe? Per qu no us (beure) ____________ la llet ara i (esmorzar) __________ ms tard? Actualment jo (viure) ___________ al carrer nou. On (viure) _________ vosaltres? Joan (tossir) ___________ molt, i per aix jo (voler) __________ que es prenga un

xarop.

Jo no seguisc la srie que tu dius perqu a la mateixa hora faig un curs dinformtica. A quina horaeixiu vosaltres de classe? Per qu no us beveu la llet ara i esmorzeu ms tard? Actualment jo visc alcarrer nou. On viviu vosaltres? Joan tus molt, i per aix jo vull que es prenga un xarop.

Jo no (saber) __________ a quina hora (eixir) _________ de classe els de tercer. Nosaltres (beure) _________ aigua mineral perqu (creure) _________ que (ser)

________ ms bona que la de laixeta. Jo (voler) _________ guanyar un campionat de petanca, per no (fer) _______ res per

aconseguir-ho. Entre tots vosaltres (deure) __________ cinc-cents euros. Si (forar) _________ el pany i el (trencar) __________, lhaureu de pagar.

Jo no s a quina hora ixen de classe els de tercer. Nosaltres bevem aigua mineral perqu creiem ques ms bona que la de laixeta. Jo vull guanyar un campionat de petanca, per no faig res peraconseguir-ho. Entre tots vosaltres deveu cinc-cents euros. Si forceu el pany i el trenqueu, lhaureu depagar.

Jo (voler) _________ la mateixa camisa que (tindre) ________ tu. No em (decidir) ____________ a muntar la taula perqu no (saber) __________. Si vosaltres (forar) _____________ el pany, el trencareu. Mon pare (eixir) _________ de casa molt prompte perqu (conduir) __________ un

cami de repartiment. Jo no (veure) __________ cap error en els correus que vosaltres (escriure)

__________. Jaume (dur) _________ unes sabates precioses.

Jo vull la mateixa camisa que tens tu. No em decidisc a muntar la taula perqu no s. Si vosaltresforceu el pany, el trencareu. Mon pare ix de casa molt prompte perqu condueix un cami derepartiment. Jo no veig cap error en els correus que vosaltres escriviu. Jaume duu / du unes sabatesprecioses.Completa aquestes oracions amb el pretrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit oplusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parntesis.

Com que l'encarregat ________ (deure) tants diners, no _________ (pagar) elstreballadors.

Ahir ________ (parlar) amb Carles i em _________ (dir) que et donara records. Cada dia les meues amigues ________ (eixir) a passejar i ________ (tornar) a casa cap

a les nou.

Quan jo ________ (acabar) de dinar, els altres encara no _________ (comenar). Fa una hora que _________ (encendre) la calefacci i l'habitaci encara no _________(calfar-se).


23/50

Com que l'encarregat devia tants diners, no pagava els treballadors. Ahir parl amb Carles i em diguque et donara records. Cada dia les meues amigues eixien a passejar i tornaven a casa cap a lesnou. Quan jo acab (he acabat) de dinar, els altres encara no havien comenat. Fa una hora que heencs la calefacci i l'habitaci encara no s'ha calfat.

Quan jo ________ (acabar) d'entrenar-me, les altres companyes encara no _________(comenar).

Aquest mat ________ (desdejunar-me) unes torrades que _________ (preparar) monpare.

En aquell moment _______ (ploure) molt: ________ (caure) unes gotes com a punys. Ahir, quan _______ (veure) Elisa, tots _________ (crrer) a saludar-la. L'any passat li ________ (donar) el premi, tot i que no _______ (fer) mrits per

guanyar-lo.Quan jo acab (he acabat) d'entrenar-me, les altres companyes encara no havien comenat. Aquestmat m'he desdejunat unes torrades que ha preparat mon pare. En aquell moment plovia molt: queienunes gotes com a punys. Ahir, quan vrem Elisa, tots corregurem a saludar-la. L'any passat lidonaren el premi, tot i que no havia fet mrits per guanyar-lo.

Quan jo ________ (comenar) a crrer, els altres ja ________ (recrrer) dosquilmetres.

Fa una hora que ________ (enviar) un fax a Llusa i encara no __________(respondre'm).

_________ (nixer) moltes menys plantes de les que ________ (plantar). Nosaltres ________ (deure) tants diners que no _________ (saber) com aconseguir-

los. Ahir ens ________ (dur) els mobles, per no __________ (poder) muntar-los.

Quan jo comenc (he comenat) a crrer, els altres ja havien recorregut dos quilmetres. Fa una horaque he enviat un fax a Llusa i encara no m'ha respost. Nasqueren (han nascut) moltes menys plantesde les que havem plantat (hem plantat). Nosaltres devem tants diners que no sabem comaconseguir-los. Ahir ens dugueren els mobles, per no pogurem muntar-los.

Completa aquestes oracions amb el pretrit perfet simple, imperfet d'indicatiu, indefinit oplusquamperfet d'indicatiu dels verbs indicats entre parntesis.

L'estiu passat jo _______ (anar) de vacances al poble on tu ________ (nixer). Fa un moment _________ (telefonar) a Carme i li ________ (demanar) disculpes. El meu iaio ___________ (viure) molts ms anys dels que _________ (esperar). No _______ (poder) plantar l'antena que ________ (tombar) el vent. No ________ (prendre) cap mesura de protecci perqu pensaven que el perill

_________ (passar) ja.L'estiu passat jo an de vacances al poble on tu havies nascut (nasqueres). Fa un moment hetelefonat a Carme i li he demanat disculpes. El meu iaio visqu molts ms anys dels que esperava. Nopogurem (hem pogut) plantar l'antena que havia tombat (ha tombat) el vent. No prengueren capmesura de protecci perqu pensaven que el perill havia passat ja.

Quan jo ________ (arribar) al restaurant, ja _________ (acabar) de sopar tots. Fa un moment ________ (eixir) al carrer i no ________ (veure) ning. Quan ________ (ploure), tot el mn __________ (refugiar-se) davall els porxos de la

plaa. En el sopar ens ________ (beure) tot el vi que ________ (dur) els cambrers. L'any que tu ________ (nixer) jo ja _________ (acabar) la carrera.

Quan jo arrib (he arribat) al restaurant, ja havien acabat de sopar tots. Fa un moment he eixit al carreri no he vist ning. Quan plovia, tot el mn es refugiava davall els porxos de la plaa. En el sopar ensbegurem tot el vi que dugueren els cambrers. L'any que tu nasqueres jo ja havia acabat la carrera.

Conjuga els temps verbals segents. Futur simple de voler Condicional simple deprendre Futur compost d'aprendre

Condicional compost d'excloureVoldr, voldrs, voldr, voldrem, voldreu, voldran. Prendria, prendries, prendria, prendrem, prendreu,prendrien. Haur aprs, haurs aprs, haur aprs, haurem aprs, haureu aprs, hauran aprs.


24/50

Hauria excls, hauries excls, hauria excls, haurem excls, haureu excls, haurien excls.

Futur simple depoder Condicional simple de saber Futur compost deprendre Condicional compost de resoldre

Podr, podrs, podr, podrem, podreu, podran. Sabria, sabries, sabria, sabrem, sabreu, sabrien.Haur pres, haurs pres, haur pres, haurem pres, haureu pres, hauran pres. Hauria resolt, hauriesresolt, hauria resolt, haurem resolt, haureu resolt, haurien resolt.

Condicional simple d'anar Futur compost de voler Condicional compost depoder

Aniria, aniries, aniria, anirem, anireu, anirien. Haur volgut, haurs volgut, haur volgut, hauremvolgut, haureu volgut, hauran volgut. Hauria pogut, hauries pogut, hauria pogut, haurem pogut,haureu pogut, haurien pogut.

Futur simple de fer Condicional simple de vindre Futur compost de difondre Condicional compost de viure

Far, fars, far, farem, fareu, faran. Vindria, vindries, vindria, vindrem, vindreu, vindrien. Haurdifs, haurs difs, haur difs, haurem difs, haureu difs, hauran difs. Hauria viscut, hauries viscut,hauria viscut, haurem viscut, haureu viscut, haurien viscut.

Completa aquestes oracions amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis. No volen que (construir) ___________ edificis de ms de cinc plantes; volen que els

(fer) ________ a tot estirar de tres plantes. Per qu vols que nosaltres (eixir) _________ a la mateixa hora que tu? Jo vull que tu (dissoldre) _________ b aquesta pintura. Quan vosaltres (voler) _________, podeu passar a firmar el manifest.

No volen que construsquen edificis de ms de cinc plantes; volen que els facen a tot estirar de tresplantes. Per qu vols que nosaltres isquem a la mateixa hora que tu? Jo vull que tu dissolgues baquesta pintura. Quan vosaltres vulgueu, podeu passar a firmar el manifest.

Espere que (anar) __________ tu a comprar. No vull que aquestes dades (eixir) _________ en la notcia ni que es (fer) __________

pbliques de cap altra manera. Quan vosaltres (resoldre) _________ lenigma, us en proposar un altre. s probable que els preus (crixer) __________ durant aquest trimestre.

Espere que vages tu a comprar. No vull que aquestes dades isquen en la notcia ni que es facenpbliques de cap altra manera. Quan vosaltres resolgueu lenigma, us en proposar un altre. sprobable que els preus cresquen durant aquest trimestre.

No (fer) __________ cas i vs a la teua. Quan (eixir) __________ de casa, tanqueu la porta. Cal que nosaltres (conixer) __________ el nom de totes les comarques? Com pretens que aquesta planta (viure) __________ si no la regues? Anirem a comprar quan (poder) __________.

No faces cas i vs a la teua. Quan isqueu de casa, tanqueu la porta. Cal que nosaltres coneguem elnom de totes les comarques? Com pretens que aquesta planta visca si no la regues? Anirem acomprar quan puguem.

Completa aquestes oracions amb l'imperfet de subjuntiu, el plusquamperfet de subjuntiu o elperfet de subjuntiu del verb que apareix entre parntesis.

M'agradaria que vosaltres ________ (poder) vindre al meu aniversari. Si ________ (dormir) prou, ara no tindries son. Espere que no ________ (tancar) ja la farmcia.

Si elles ________ (voler), podrien aconseguir-ho tot. Si vosaltres ________ (telefonar) la setmana passada, ara estareu inscrites.M'agradaria que vosaltres pogureu vindre al meu aniversari. Si hagueres dormit prou, ara no tindries


25/50

son. Espere que no hagen tancat ja la farmcia. Si elles volgueren, podrien aconseguir-ho tot. Sivosaltres hagureu telefonat la setmana passada, ara estareu inscrites.

Tant de bo les coses ________ (ser) tan simples com tu dius. Si tu ________ (contribuir) quan t'ho van dir, ara tindries dret a queixar-te. Espere que _________ (arreglar) ja la calefacci. Encara que tu _________ (voler), no podries alar aquesta caixa. Si ahir ___________ (telefonar-me), t'hauria dit on em podies trobar.

Tant de bo les coses foren tan simples com tu dius. Si tu hagueres contribut quan t'ho van dir, aratindries dret a queixar-te. Espere que hagen arreglat ja la calefacci. Encara que tu volgueres, nopodries alar aquesta caixa. Si ahir m'hagueres telefonat, t'hauria dit on em podies trobar.

Voldria que tu _________ (estar) quiet. Si vosaltres ________ (fer) el que calia, ara no tindreu aquest problema. Tant de bo ________ (recuperar-se) ja Marc. Si ahir no _________ (ploure), el partit s'hauria jugat. Si vosaltres _________ (prendre) ms calci, no tindreu problemes d'osteoporosi.

Voldria que tu estigueres quiet. Si vosaltres hagureu fet el que calia, ara no tindreu aquestproblema. Tant de bo s'haja recuperat ja Marc. Si ahir no haguera plogut, el partit s'hauria jugat. Sivosaltres prengureu ms calci, no tindreu problemes d'osteoporosi.

Transforma aquestes idees en ordres o en prohibicions, segons que calga, per tal deproposar actituds correctes. Prendre el sol al migdia. Imprimir per una sola cara. Llavar-se les mans abans de menjar. Llegir correu electrnic de procedncia dubtosa. Prendre medicaments indiscriminadament.No prengues el sol al migdia. No imprimisques per una sola cara. Llavat les mans abans demenjar. No lliges correu electrnic de procedncia dubtosa. No prengues medicamentsindiscriminadament.

Escriu cinc oracions utilitzant l'imperatiu dels verbs segents en segona persona del singular ien segona del plural.Vindre, tindre, trencar, rentar, dir,er, anar, prendre, crrer, veure, tindre, prendre, posar, dir,anar.Resposta oberta.

Corregix les errades en ls de les perfrasis dobligaci i de probabilitat que trobes enaquestes oracions. No hi ha que fiar-se massa de les prediccions meteorolgiques. Devien de ser les dotze quan vaig tindre que alar-me a tancar la finestra. Tindran que apanyar-se amb la roba que porten. Ser germ de Llus, perqu sassemblen molt. Vaig tindre que comprar-me un anorac, i aix que em digueren que no hi havia que portar roba

dabric. No cal fiar-se massa de les prediccions meteorolgiques. Devien ser les dotze quan vaig haver dalar- me a tancar la finestra. Hauran dapanyar-se amb la roba que porten. Deu ser germ de Llus, perqu sassemblen molt. Vaig haver de comprar-me un anorac, i aix que em digueren que no calia portar roba dabric.

Escriu per cada infinitiu cinc formes verbals que porten diresi i cinc ms que no en porten.Procura que pertanguen a temps diferents.Traduir, agrair, obeir, desoir, intuir.Resposta oberta.

Escriu el nom que correspon a cada definici. Tin en compte que totes les solucions

porten diresi.1) Conducte elevat sobre arcs per a portar aigua dun lloc a un altre. .......................2) Corrent o embassament daigua subterrani. ........................................................


26/50

3) Persona que t, que posseeix. .............................................................................4) Encreuament de camins.....................................................................................5) Dit del globus que representa la Terra. ................................................................6) Persona que transita per una via pblica, vianant. ...............................................7) Pas europeu la capital del qual s Berna............................................................8) Dol amb forma de caragol tpic de Mallorca. ......................................................9) Participi femen singular del verb maleir. .............................................................10) Separar de la resta..........................................................................................1) aqeducte. 2) aqfer. 3) possedor. 4) crulla. 5) terraqi. 6) transent. 7) Sussa. 8)ensamada. 9) maleda. 10) allar.

Posa diresi o accent a aquestes paraules.Pinguins, diurn, conduies, duia, Lluis, europeista, reduint, cafeina, sequela, agraiment. Consequncia,Raul, construia, deies, vei, egoisme, produint, roina, seguent, antiguitat. Aigues, reull, conduien,deien, pais, europeista, reduir, codeina, frequent, creilla.

Pingins, dirn, condues, duia, Llus, europeista, reduint, cafena, seqela, agrament.Conseqncia, Ral, construa, deies, ve, egoisme, produint, rona, segent, antiguitat.Aiges, rell, conduen, deien, pas, europeista, reduir, codena, freqent, crella.

UNITATS 5 i 6

Explica com manifestaria el segent exemple el procs de substituci lingstica: elsparlants utilitzen la llengua dominant per a traduir una tercera llengua. Aplica-ho alvalenci.La llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingstica minoritzada i laresta del mn. En el cas del valenci, en la major part dels casos sutilitza el castell per atraduir una tercera llengua.

Quin tipus de text s un manifest? Justifica la resposta.Un manifest s un tipus de text argumentatiu perqu t un carcter reivindicatiu, la seuafinalitat s defensar una tesi i influir en els receptors als quals sadrea. Exposen una tesi i acontinuaci largumenten amb raons.

Digues quina estructura textual presenta el manifest.Lestructura textual que presenta un manifest s: plantejament, on sexposa la tesi de maneraclara i breu; exposici dels arguments, on es presenten de manera ordenada i clara elsarguments per a defensar la tesi i conclusi, que sexpressa habitualment en lltim pargraf.Es recorda la tesi al receptor i sinsisteix en la posici argumentativa que sha adoptat.

Es pot aplicar el terme de minoritzaci lingstica al cas del valenci? Justifica laresposta.En el cas del valenci podem parlar duna situaci de minoritzaci lingstica ja que, malgratque actualment hi ha un augment de la presncia del valenci en mbits pblics i formals, elsciutadans lentenen, el parlen i saben llegir-lo i escriurel, es percep que cada vegada sutilitzamenys en les relacions interpersonals. Aix doncs, encara que siga parlat per la major part dela poblaci autctona, ocupa noms una part minoritria dels usos i mbits socials.

Defineix el concepte de poltica lingstica.La poltica lingstica s lacci que desenvolupa un govern sobre ls de les llenges en les

comunitats on hi ha una situaci de plurilingisme. Normalment sobserven dues formesdactuaci: liberalisme (no shi interv i es deixa que el procs de conflicte lingstic esdesenvolupe) i determinisme (es publica normativa legal que pot funcionar en un doble


27/50

vessant, o b mant la situaci de primacia duna llengua o, al contrari, frena el procs desubstituci).

Quins sn els models de poltica lingstica que poden aplicar-se?El principi de personalitat, que permet que una persona utilitze la seua llenguaindependentment de la zona de lestat plurilinge en qu es trobe i el principi de territorialitat,que noms permet ls duna llengua dins duna zona ben delimitada dun estat.

Qu entenem per normalitzaci lingstica? Dacord amb quines circumstncies shicrear un programa dactuaci?La normalitzaci lingstica s el procs mitjanant el qual es pot parar una situaci deminoritzaci lingstica i recuperar els mbits ds i el nombre de parlants de la llengua. Cada

procs de normalitzaci lingstica haur de crear el seu programa dactuaci a partir de lasituaci en qu es trobe la llengua dins de la seua comunitat: segons que els parlants

possesquen una actitud ms o menys favorable cap a lidioma o que hi haja un marc legal quehi ajude.

Explica les caracterstiques formals que presenten les cartes.Inclou la data, la salutaci, el cos de la carta i el comiat. Cal tindre en compte aquestsaspectes:

la data sescriu en una lnia independent i lordre dels elements s: lloc, dia, mes i any. Entrela poblaci i la data es posa coma. El dia i lany sescriuen amb xifres mentre que el messescriu amb lletra. No es posa article davant de lany. No es tanca amb punt perqu la data nos una frase.

desprs de la salutaci sescriu coma o dos punts i es continua la carta en la lnia segentamb majscula.

les frmules de comiat es tanquen amb una coma si sn frases incompletes o amb punt sisn frases completes.

Qu designa el terme Avantguardisme?Lavantguardisme s el terme utilitzat per a de signar un conjunt de corrents esttics que esdonaren en el primer quart de segle XX. Aquests corrents tenen en com el rebuig delsesquemes de cultura elaborats per la burgesia; lintent de destruir lart tal com era entstradicionalment; la recerca constant de noves formes dexpressi; linconformisme social; laincorporaci de les noves formes de vida de la societat industrial a la creaci artstica i,finalment, ls dels mtodes i les troballes freudians. Els moviments.

Explica les caracterstiques que comparteixen els moviments davantguarda.Les caracterstiques que comparteixen els moviments avantguardistes sn: el rebuig dels

esquemes de cultura elaborats per la burgesia; lintent de destruir lart tal com era entstradicionalment; la recerca constant de noves formes dexpressi; linconformisme social; laincorporaci de les noves formes de vida de la societat industrial a la creaci artstica i,finalment ls dels mtodes i les troballes freudians.

Quins corrents literaris europeus influren en lavantaguardisme en la nostra llengua?Quines caracterstiques comunes presenten?Cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme. Aquests corrents tenen en com el rebuig delsesquemes de cultura elaborats per la burgesia; lintent de destruir lart tal com era entstradicionalment; la recerca constant de noves formes dexpressi; linconformisme social; laincorporaci de les noves formes de vida de la societat industrial a la creaci artstica i,

finalment, ls dels mtodes i les troballes freudians.


28/50

Explica com s el panorama literari des dinicis del segle XX fins a la Guerra civil.El primer quart del segle XX, el Noucentisme, va acaparar la creaci literria i va conrear

principalment la poesia. Al voltant de lany 1925 sinicia un procs encaminat a reprendre elconreu de la prosa. Els escriptors procedeixen de la narrativa modernista (Prudenci Bertrana)o estan vinculats amb el Noucentisme (Carles Soldevila). Tamb sorgix una nova generacidautors: Miquel Llor, Francesc Trabal, Lloren Villalonga, Merc Rodoreda, etc. Elcomenament de la dcada dels anys trenta s un perode fecund per a la novella i el conte.Es creen unes institucions culturals i literries prpies que ajuden al desenvolupament de laindstria literria en la nostra llengua.

Quines sn les dues tendncies narratives que es desenvoluparen al voltant dels anys 50?En els anys 50 va predominar la creaci de contes. Shi poden distingir dues tendnciesnarratives, una que enllaava amb la tradici psicolgica i realista anterior a la guerra i unaaltra que recreava la realitat a travs de la imaginaci i la fantasia.Explica com la Guerra Civil espanyola condicion la literatura en la nostra llengua.La Guerra Civil signific la implantaci de la censura a tots els nivells i el desterrament de la

nostra llengua a ls privat i familiar. Aixa i tot, es va mantindre una vida cultural clandestinaa pesar de la illegalitat. Tamb des de lexili a Europa o Amrica, els escriptors continuarenamb la seua tasca creativa.

Completa aquestes oracions amb la paraula adequada.Dada / data- Hem d'arreplegar ............. sobre la contaminaci de les aiges.- Encara no hem posat la ............. de l'examen.Quan / quant- Saps ........... costa aquesta caadora?- .......... acabes, telefona'm.

Nomenar / anomenar- Han ........... ma mare presidenta de l'AMPA.- Ara farem activitats sobre els ............... nombres imparells.Dormir / adormir- El van ........... amb un anestsic molt potent.- No puc ........... amb tant de soroll.Esborrany / esborrador- Alg ha vist l' ............ de la pissarra?- Feu un ........... del treball abans de presentar-me'l.Mscul / muscle- Jaume s'ho tira tot al .......... .

- Tinc una contractura en un ........... .Doblar / doblegar- Has de ........... el full abans de posar-lo dins del sobre.- Quasi et puc ............ l'edat.Mesura / mida- A .......... que avana el dia, em trobe ms malament.- Has pres la ........... de l'armari?Metro / metre- Agafa el ........... i baixa en l'ltima estaci.- La taula fa un ........... just.A l'hora / alhora- Estudia i treballa ............ .- ............ que acabe de treballar ja est quasi tot tancat.


29/50

Nmero / nombre- Ja ha eixit el ........... 5 de la revista.- El ............ d'espectadors teatrals ha augmentatSenyalar / assenyalar- Li va .......... el carrer per on havia d'anar.- Es peg un colp que el va ........... per a tota la vida.Fondo / fons- M'han caigut les claus al .......... de la piscina.- La bomba va fer un crter molt ........... .Tastar / provar- Vols ............ l'arrs abans d'apagar el foc?- T'has de ........... la jaqueta que et vaig regalar.Son / somni- Aquesta nit he tingut un ............ horrible.- Tinc el ........... molt profund.

Hem d'arreplegardades sobre la contaminaci de les aiges. Encara no hem posat ladata de l'examen. Saps quant costa aquesta caadora? Quan acabes, telefona'm. Hannomenat ma mare presidenta de l'AMPA. Ara farem activitats sobre els anomenatsnombres imparells. El van adormir amb un anestsic molt potent. No puc dormir ambtant de soroll. Alg ha vist l'esborrador de la pissarra? Feu un esborrany del treballabans de presentar-me'l. Jaume s'ho tira tot al muscle. Tinc una contractura en unmscul. Has de doblegar el full abans de posar-lo dins del sobre. Quasi et puc doblarl'edat. A mesura que avana el dia, em trobe ms malament. Has pres la mida del'armari? Agafa el metro i baixa en l'ltima estaci. La taula fa un metrejust.Estudia itreba

Valencià - 4t ESO - Teoria i exercicis autocorrectius

Documents

Transcript of Valencià - 4t ESO - Teoria i exercicis autocorrectius