PROPOSTES SOBRE INFÀNCIA REFUGIADA, BENESTAR I SALUT, IGUALTAT D’OPORTUNITATS

I PROTECCIÓ

Amb la col.laboració de:

d e L e S I L L e S

V P A R L A M e N T

INFANTILBALeArs

2

Organitzen

UNICEF Comitè Balears

C/ Caputxins, 3 1º D | 07013 | Palma tel. 91 378 88 592 email: baleares@unicef.es | twitter: @UNICEFBalears

Parlament de les Illes Balears

C/ Carrer Conqueridor, 11 | 07001 | Palma tel. 971 228 281 email: participaciociutadana@parlamentib.es twitter:@ParlamentIB

Oficina de Defensa dels Drets del Menor

Pl. de la Drassana, 4 | 07012 | Palma tel. 971 177 095 email: dretsmenor@oddm.caib.es twitter: @defensadelmenor

amb la cOl.labOració de

Estalvi Ètic – Caixa Colonya

dipòsit legal

DL PM 1433-2016 de co

meN

ÇAr

ABAN

s

54

L’any passat, al quart Parlament infantil els meus companys i companyes vam ser els responsables de conduir la sessió amb els participants. Em va tocar a mi ser el President de les Illes Balears, i us volia explicar com van quedar les propostes.

Els nins i nines que van participar-hi van escollir tractar una temàtica molt important per nosaltres: els espais d’oci i temps lliure. Van sortir més de 60 pro-postes amb representació de totes les illes i vam prioritzar algunes d’elles com:

× Fer reunions mensuals amb els regi-dors i regidores de cada Ajuntament.

× Millorar i donar suport a l’associacio-nisme juvenil.

× Implicar els infants i joves en la pro-gramació i preparació de les estes.

El transport va ser també una preocupa-ció molt gran, sobretot per nins i nines que viuen a la part forana i en altres illes. Per tan es va proposar de millorar el transport públic d’autocar i tren i també en cap de setmana.

el president del iV parlament infantil de 2015, alumne de l’ies JOsep sureda i blanes cOmenta la sessió del 2015:

ABAN

S DE

COm

ENçA

R

76

Ens agradaria també que no hi hagin tants deures i tenir més temps lliure.

Arreglar les infraestructures que existeixen, com per exem-ple els casals de joves.

Tenir més activitats esportives que arribin a tothom, també més activitats públiques i gratuïtes.

Que hi hagin activitats entre al·lots i al·lotes per igual, i que puguin compartir-les.

També volem espais per nosal-tres mateixos, que no estiguin vigilats per els adults.

Ens preocupa també que tots els nins i nines tinguin les seves necessitats bàsiques cobertes.

Des del Parlament es van en-viar les propostes al Govern, Consells insulars i ajunta-ments i se’ns va explicar què s’estava fent, als nostres companys i companyes de Santa Maria del Camí.

De totes maneres, us dema-nem que ens tingueu més en compte. Que totes aquestes propostes no quedin en un no res. Que els Ajuntaments ens responguin, que realment es millori el transport per tots nosaltres i que cada nin i nines que viu a les Balears puguin gaudir dels mateixos drets.

El V Parlament infantil tracta sobre diferents temes, i és conduït per un representant del Consell de participació infantil del Consell de Mallorca. Pr

oPos

Tes

V

PA

RL

AM

eN

T

INFA

NTILAB

ANS

DE C

OmEN

çAR

1. soBre

mIGrAcIoNsI PersoNes

reFUGIAdes:

98

PROP

OSTE

S

coNseLL INFàNcIA de FormeNTerA

× Cada dia, milers de persones pateixen dificultats en aban-donar el seu país, ja sigui per temes polítics, per guerres, falta de recursos, etc.

× Uns 50 milions d’infants viuen lluny del seu lloc d’origen, obligats a fugir de la violència i mirant de trobar noves oportunitats.

× Els nens suposen quasi la meitat de tots els refugiats.

× Cada cop hi ha més menors que creuen sols les fronteres i queden exposats a patir ex-plotació i abusos per part de contrabandistes i traficants de persones.

× Una conseqüència d’aquests desplaçaments és que els nens i nenes no poden rebre l’educació que els correspon perquè no poden anar a l’escola.

× S’haurien de complir els compromisos en matèria de reubicació dels refugiats i obrir vies legals perquè els nens i nenes refugiats puguin arribar als països segurs sen-se arriscar la seva vida ni la seva integritat física o moral.

ceIP meLcIor rosseLLó I sImoNeT sANTA mArIA deL cAmí

1- Obrir les fronteres a Europa. Nosaltres creiem que tota la gent té dret a gaudir la vida sense guerres i si per mala sort s’hi han trobat al mig d’una guerra poder tornar a ser feliços.

No volem que els refugiats hagin de patir, ni fer-se mal per passar les fronteres.

Obrir les fronteres perquè pu-guin escapar de la guerra i refer les seves vides, que puguin trobar feina i habitatge, que els nins i nines puguin tenir una bona educació que tinguin unes condicions de vida com les nostres i que tinguin la mà-xima ajuda si tenen dificultats. Que tots els països d’Europa es posin d’acord per ajudar als refugiats. Intentar trobar soluci-ons a la seva situació i a també ajudar a solucionar la situació del seu país perquè puguin tenir una vida millor. Dirigim aquesta proposta al Parlament Europeu i a la ONU.

PROP

OSTE

S

1110PR

OPOS

TES

PROP

OSTE

S

2- Aturar la guerra i rescatar els civils de les zones de conflicte. Mitjançant una treva d’alto el foc, poder treure als ci-vils de les zones més perilloses. Evitar que s’utilitzin persones innocents com a escuts hu-mans. Acollir aquesta població a països de la Unió Europea com a refugiats de guerra. En definitiva evitar més morts innecessàries. Dirigit a ONU, al Parlament Europeu, i als països involucrats en el conflicte.

3- Programa d’adopció i acollida a Europa per a tots els nins i nines que a causa de la guerra s’han quedat orfes i sense cap familiar. Acollir infants de la nostra edat a casa nostra i que pugui anar a l ‘escola amb nosaltres. Perquè tots els infants tenen dret a anar a l’escola i tenir una casa. Dirigim aquesta proposta al Parlament Europeu.

4- Recaptació d’aliments, roba i productes d’higiene.

Fer una recollida d’aliments que no caduquin ràpidament, productes d’higiene personal i roba d’adults i sobretot per als infants. També seria impor-tant fer arribar medicaments. Que tots aquests productes els hi puguin fer arribar per poder millorar la situació que tenen en aquest moment. Fer campanyes publicitàries per recaptar doblers, així com representacions i espectacles musicals de caire benèfic, curses solidàries,... A través de

les diferents ONG’S. La proposta va destinada a les administracions locals, des de l’ajuntament de Santa Maria fins al Consell de Mallorca, així com al Govern de les illes Balears.

5- Proporcionar mitjans de transport. En aquest moment sabem que hi ha ciutadans que es van traslladant a causa de guerres, i ens agrada-ria que els hi oferissin mitjans de transport adequats i suficients per tots/es.

Ies mANAcor

Hola! Som un alumne de l’IES Manacor i us vull explicar que tenc un veïnat sirià que va ha-ver de sortir del seu país a cau-sa de la guerra, em va contar com les bales volaven pertot arreu i algunes van matar el seu pare i la seva germana i ara viu a Manacor només amb la seva mare i un munt de dificul-tats. La proposició de llei del nostre institut (IES Manacor) té per objectiu conscienciar i tro-bar camins més eficients per ajudar totes aquelles persones que han de fugir del seu país a causa de conflictes bèl·lics, motius econòmics o ideolò-gics, catàstrofes naturals...

Després de llegir i analitzar alguns documents referents a les diferents polítiques dutes a terme sobre el tema i malgrat que pensem que és molt posi-tiu que el nostre Govern Balear ja tingui un pla d’acollida elabo-rat i hagi destinat recursos a fa-cilitar un alberg, encara manca molt per fer. Només en el 2015 han mort a la Mediterrània, intentant arribar a Europa, 3.770 refugiats i en els últims

1312

darrers anys més de 15.000 persones, segons les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions, la qual cosa converteix la Mediterrània en la ruta més perillosa del món i en una immensa fossa comuna.

Per tot això i més, vet aquí les nostres propostes:

Demanam:

× Més seguretat a les fronte-res i que aquesta gent no caigui en mans de persones sense escrúpols.

× Més agilitat a l’hora de tra-mitar tota la documentació i la seva acollida per part dels organismes competents.

× Més espais per poder aco-llir-los, ja que els que hi ha són insuficients.

× Que cada país destini més pressupost per fer front a aquestes catàstrofes i a la vegada poder donar una vida digna als refugiats.

× Facilitar i fomentar la inte-gració mitjançant accés a l’educació, al treball, a la sa-nitat pública, a la llengua... Creim que això evitaria en part problemes d’exclusió social.

Com a conclusió, pensam que aquest tema ha estat fins ara en mans d’ONGs, col·lectius, particulars... en lloc de ser competència dels governants, com correspondria. Per tant, demanam més involucrament dels distints governs, tant a nivell local, com nacional i internacional i que se signi ja un pacte mundial sobre aquest tema i no haver d’esperar fins al 2018 com es va establir a la 71a reunió de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Per acabar instam el nou Govern que apliqui les 5 mesures urgents que exigeix la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats).

I per això i molt més, com diu en Lluís Llach a la seva cançó La Joia: «no em dono vergonya d’aquests somnis ni em cansa fer un poc més possible l’impossible».

Ies PorTo crIsTo

Al món hi ha gent que ho està passant molt malament, aquestes persones necessiten ajuda, i nosaltres sóm els encarregats i en-carregades d’aportar-la. El nostre municipi està fent el possible per ajudar aquestes persones, però no és suficient; ens hem d’unir per combatre la necessitat mundial.

× Facilitar els hi la legalització dels seus papers > Estat

× portar els hi les matèries primeres necessàries > Ajuntament

× Assegurar els hi l’educació als centres públics > Govern autònom

× Aportar els hi una feina digna > Estat

× Assegurar els hi un sostre > Govern autònom

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

1514

PROP

OSTE

S

2. soBre

BeNesTAr I BoNA sALUT

Ies mosseN ALcoVer mANAcor

He treballat el tema del Ben-estar i la Salut per a aquesta edició del Parlament Infantil. Seguint la proposta de treball formulada per l’organització hem analitzat les condicions òp-times que s’haurien de donar al nostre entorn, Manacor, perquè els joves de la nostra edat ten-guéssim un marc adequat per a un bon desenvolupament des del punt de vista físic, mental, espiritual, moral i social. Hem fet una anàlisi dels punts febles o problemes que afecten nega-tivament la nostra salut i, per a cada un d’aquests punts, feim propostes concretes adreçades a les diferents institucions. Els problemes detectats i les solu-cions que proposam són:

a) Assistència sanitària. Es detecta una insuficiència (o saturació) dels recursos dispo-nibles. En relació a aspectes com alimentació o pobresa s’ha considerat ja suficientment legislat.

b) Estrès. Ha estat considerat el principal problema de salut dels joves de Manacor. Es fa

una anàlisi estadística de les causes i es proposen solucions.

c) Salut ambiental. S’analitzen les condicions ambientals de l’hàbitat a Manacor (barris, trànsit, contaminació).

d) Espais públics i salut des de l’òptica social. S’analitzen els recursos públics coma espais de relació (Casals de Joves, Piscines, Pistes esporti-ves) i la seva gestió.

e) Mobilitat i seguretat. S’analitzen els aspectes de seguretat i mobilitat que poden afectar la salut des de punts de vista com els morals, socials o físics.

coNseLL de PArTIcIPAcIó INFANTIL eIVIssA

× Proposem la baixada dels impostos en productes alimentaris bàsics i necessa-ris, com llet, pa, agua, arròs, llegums, etc. i concretament aquells per a persones amb intolerància al gluten que tro-bem que són excessivament cars e inaccessibles a moltes

PROP

OSTE

S

1716

famílies que ho necessiten per la seva salut. Aquesta proposta la platejarí-em al Govern Central.

× També proposem ajudes econòmiques per aquelles famílies amb infants i joves que estan passant proble-mes econòmics i no poden accedir a aliments de bona qualitat, saludables i equili-brats. Aquesta proposta la plantejaríem a l’Ajuntament d’Eivissa.

× Respecte a la salut, el principal problema que sofreixen el infants i joves del nostre municipi són les llistes d’espera que hi ha per poder ser atesos per un metge especialista. Pensem que el problema és la falta de personal. Volem destacar el Servei de Salut Mental Infanto-juvenil d’Eivissa que no pot donar resposta a les necessitats dels infants dels nostre municipi e inclús de la Illa.

× Respecte a aquest àmbit la nostra proposta, que aniria plantejada al Govern Balear, seria l’augment de personal contactat als centres de salut i hospitals, i concre-tament al Servei de Salut

Infanto-juvenil. Pensem que aquest servei necessita més personal especialitzat i que sigui una prioritat per al Govern aquesta demanda.

× Respecte al nostre temps lliure, que influeix directa-ment en el nostre benestar, pensem que no tenim suficient recursos. Ens falta espais verd i parcs infantils grans pels més petits, més activitats gratuïtes, una bai-xada dels preus d’aquelles que són de pago, augmentar l’oferta de concerts, campa-ments, llocs on anar a ballar adequats a la nostra edat i estar amb els nostre iguals.

× La nostra proposta seria crear més espais verds on poder passejar dins de la ciutat, construir més parcs infantils ben repartits per tota la ciutat pels més petits, crear activitats de temps lliure gratuïtes, reduir el preu d’aquelles que és neces-sari pagar, com pot ser el cinema, crear un espai on poder anar a ballar i escoltar musica els caps de setmana i organitzar més campa-ments. La nostra proposta la plantejaríem a l’Ajunta-ment d’Eivissa. Respecte

a la pràctica de l’Esport a la nostra ciutat, pensem que les instal·lacions esportives del nostre municipi són sufi-cients però les seves condi-cions necessiten una millora. Pel continu ús que li donam aquestes instal·lacions tenen un gran desgast i algunes es troben en males condicions. També pensem que la nostra ciutat està mal organitzada i hi ha zones i barriades on no hi ha cap equipament esportiu i ens queda llunyà al nostre domicili.

× La nostra proposta seria millorar les condicions dels camps de futbol, pistes esportives i pavellons, així com fer més accessible els seus horaris d’apertura i tan-cament. Aquestes pistes po-drien estar obertes els caps

de setmana i fins les 24hrs per poder tenir un temps lliure més saludable. També pensem que hi ha barriades de la ciutat on viuen molt de joves i no tenen a prop de la seva casa cap instal·lació per poder practicar esport. En aquestos barris haurien de construir alguna. Aquesta proposta la destinaríem tant al Consell Insular d’Eivis-sa com a L’Ajuntament d’Eivissa.

coNseLL de PArTIcIPAcIó de sANTANYI

Els més petits per entendre les problemàtiques que pateixen els nins d’arreu del món amb l’Aigua ens llegirem el compte

PROP

OSTE

S

1918

de l’Oulembe de Joan de Déu Prats. L’Oulembe és un nin africà que viu a un poblat on no tenen aigua potable. Ell i el seu pare són els encarregats d’anar terres amunt i avall en la cerca d’aquesta aigua i així poder abastir a tota la comunitat per poder sobreviure. Un dia l’Oulembe sent la necessitat de perseguir un núvol carregat d’aigua, agafà una carabassa i el començà a seguir. Travessà deserts i oceans fins que arribà al nostre món, on descobreix que l’aigua surt de totes ban-des sense una consciència de valor afegit.

Una vegada acabada la lectura vàrem pensar com aquest conta ens identificava amb l’Oulembe i els nins i nines de Santanyí arribàrem a les següents conclusions: Tot i que l’aigua la tenim a casa ens ve-iem obligats a anar a cercar-la al supermercat perquè la nostra aigua és salada, te gust a clot negre, a clor i és aspre, i això, sense tenir en compte com pot afectar al nostre benestar.

Cal tenir en compte que:

1) L’accés a l’aigua i al saneja-

ment és un dret humà recone-gut per la ONU.

2) L’aigua és un requisit indis-pensable per créixer amb salut. Al món hi ha milers de nins que moren diàriament per tenir l’aigua contaminada o be tenen problemes de pell i salut.

3) L’aigua és fonamental per créixer sans i feliços. Ha de ser motiu de diversió.

4) L’aigua és necessària per un millor desenvolupament.

Per aquest motiu proposam una seria d’actuacions amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat, racionalitzant-ne el consum i garantint-ne el subministrament del recurs:

1) Abastiment d’aigua potable per tot el municipi de Santanyí.

2) Construir descalcificadors municipals.

3) Potenciar el sistema de rec sostenible.

4) Fer Campanyes de Cons-cienciació per tenir un millor comportament amb l’aigua.

5) Establir sistemes de reutilit-zació de les aigües depurades.

3. soBre IGUALTAT d’oPorTU-NITATs

PROP

OSTE

SPR

OPOS

TES

PROP

OSTE

S

2120

coNseLL d’INFàNcIA I JoVeNTUT mAó

Abans de començar, llegirem dues històries que ens hem inventat i que mostren dues rea-litats molt diferents, però on els sentiments y las relacions amb els altres son molt importants.

La primera, és la història d’una noia que va de líder per l’institut i que té un grup en el qual ella mana. En aquesta història també hi ha una altra noia, molt intel·ligent. Un dia, en un examen, la líder li demana ajuda a la llesta i aquesta es nega. Llavors, la líder i tots els seus amics, comencen a enganyar a la llista, escrivint com si fossin

un admirador secret i li fan una cita, però en lloc d’aparèixer l’admirador secret, apareixen la líder i el seu grup i li donen una pallissa.

Quan les professores se n’adonen del que havia passat, van renyar la líder i el seu grup, llavors els que eren els seus amics es van enfadar amb ella i la van deixar fora. Des d’aquest dia la líder es va penedir del seu acte.

La segona història, parla d’una noia que encara que no és po-pular, és feliç sent ella mateixa. A ca seva és sent estimada i acollida amb la família que te. Creu que no li cal tenir-ho tot ni

ser com els altres. No és com la altre gent que quan te cosa que a demanat no està mai satisfet.

Amb aquestes històries volem mostrar que és important poder ser nosaltres mateixos i sentir-nos respectats i valorats pels altres.

Propostes:

× 1. Per ajudar als nens i nenes d’altres països que arriben a Maó i no parlen català, ni tenen amics i els costa estu-diar, es podria posar en les escoles a persones que parlin el seu idioma i els ajudin a aprendre el castellà i el català i a fer amics i també es podria ensenyar a les escoles altres idiomes (per exemple àrab), perquè tots aprenguéssim coses i ens poguéssim relaci-onar millor.

× 2. Per afavorir la igualtat entre nois i noies, a la classe de gimnàstica del col·legi, s’haurien de fer més activitats que els agradin i se’ls donin bé a les noies (gairebé només es fa futbol) i posar mes entrenadores dones.

× 3. Per fer més segura la ciutat per a nens, nenes i dones, s’hauria de millorar la

il·luminació de certes zones, així totes podríem sortir a la nit sense por i segures.

× 4. Perquè els nens i nenes que tenen alguna discapacitat física puguin jugar igual que els altres en els parcs, caldria adaptar els parcs i posar mes elements pensats per a per-sones amb mobilitat reduïda.

UNITATs eXTerNes FIse

EL SUEÑO DE UN / UNA ADOLESCENTE PODRIA SER…

En busca de nuestro sueño…

Nos gustaría poder estudiar la formación que deseamos, sin tener que depender ni del color de la piel, ni la nacionalidad y mucho menos del sexo.

Nos encantaría poder dedicar-nos a aquello que nos gusta, en lo que nos sintamos competen-tes y realizados. Poder ejercer la profesión en la que nos sentirnos bien. Poder acceder a un trabajo digno que nos permitiera tener una economía justa y holgada, para acceder a una vivienda digna, un vehículo

2322

y poder disfrutar de pequeños caprichos y placeres de la vida en nuestros tiempos libres (viajar, practicar deporte, bailar, leer, etc.)

Finalmente nos gustaría cumplir nuestras metas y nuestros sueños en compañía de una pa-reja, que nos apoye, nos quiera y sobre todo nos respete.

Para complir nuestro sueño necessitamos poder estudiar la formación en la que nos sentimos competentes. Poder acceder sin obstáculos y con el acompañamiento y los apoyos necesarios. Tener igualdad de oportunidades para acceder al mundo laboral. Necesitamos desearlo con fuerza, creer que se podrá hacer realidad. Deberemos ser constantes, pacientes y firmes en nuestra decisión, Estar dispuestos y dispuestas a sacrificios y a darlo todo para poder conseguir nuestro sueño.

Las principales conclusiones del debate:

Después de haber hablado y debatido sobre el tema en clase como equipo hemos llegado a las siguientes conclusiones.

Mujeres y hombres debemos tener los mismos derechos y las mismas oportunidades. El sexo no puede ser un criterio de discriminación.

A pesar de ello hombres y mu-jeres no tenemos las mismas oportunidades.

Vivimos en una sociedad patriarcal donde hay arraiga-das muchas ideas antiguas y obsoletas que no hacen más que perpetuar la desigualdad de oportunidades entre hombres y mujeres. Debemos luchar junto para que esto cambie.

No debemos esperar el permiso de nadie, debemos sentirnos con derecho para hacer lo que queremos evidentemente siempre desde el respeto…. SON TUS DERECHOS COMO MUJER, COMO HOMBRE … COMO PERSONA. Pedir per-miso cuando es tu derecho es síntoma de inseguridad.

Cinco propuestas para mejo-rar la igualdad de oportunida-des y al que deben ir dirigidas (Gobierno, Ayuntamientos...):

Para poder acceder a NUESTRO SUEÑO y después de todo lo que hemos expuesto tenemos

claro que una gran parte de la clave del éxito está en nuestras manos pero valoramos también que necesitamos el apoyo y colaboración de la RED SOCIAL por ello queremos aprovechar esta oportunidad para poder solicitar lo siguiente:

× Una oferta amplia de forma-ción abierta y adaptada a los intereses a chicos y chicas del siglo XXI

× Formación con plazas sufici-entes para las solicitudes que se den.

× Apoyos económicos para poder acceder a formación en casos de chicos y chicas que no tengan posibilidad de costeársela.

× Acompañamiento, aseso-ramiento y colaboración para acceder a procesos de emancipación con éxito.

coNseLL de PArTIcIPAcIó sANTA eULàrIA des rIU

1. EDUCACIÓ PER A TOTS.

Poder accedir a una bona formació (estudis) per poder treballar en el que ens agrada.

En el cas de famílies amb pocs recursos, o per exemple en el cas dels nois i noies que viuen a les illes (com Eivissa), tenen més complicat accedir als estudis superiors, per un tema de mobilitat i per tant, econòmic (s’han de desplaçar a la península). Es proposa que es donin més beques, i que es tingui en compte especialment els casos d’insularitat. (Dirigit al Govern).

2. INTEGRACIÓ DE PERSO-NES IMMIGRANTS.

Es podria tenir personal als ajuntaments i en els col·legis per ajudar a la integració dels nouvinguts, sobretot per la dificultat de l’idioma. (Dirigit al Govern autonòmic)

3. SANITAT I SERVEIS ASSIS-TENCIALS PER A PERSONES AMB MÉS DIFICULTATS.

Tenir un bon servei sanitari i assistencial, que pugui atendre a totes les persones, i sobretot per a aquelles que puguin tenir problemes més especials, com alguna discapacitat o alguna síndrome poc estudiat (com la síndrome d’Asperger). Haurien de ser centres públics amb

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

2524

recursos per atendre a perso-nes amb qualsevol tipus de discapacitat, ja que a Eivissa, aquest treball ho fan sobretot associacions i la plataforma soci sanitària. (Dirigida al Govern).

4. MILLORAR L’ACCESSIBILI-TAT UNIVERSAL EN INFRA-ESTRUCTURES I SERVEIS PÚBLICS.

Millorar i arreglar carrers, voreres i rampes, per millorar la circulació de persones amb mobilitat reduïda o pares amb carrets de bebès.

Adaptar els parcs infantils per a persones amb mobilitat reduïda.

Més transport públic adaptat a discapacitats.

Senyals acústics per a perso-nes cegues.

Eliminar barreres arquitectòni-ques també en els llocs privats (bars, restaurants, hotels,…).

5. IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES.

Les empreses privades també han de millorar la situació de la igualtat, i haurien d’igualar el

salari d’home i dones amb el mateix càrrec. De la mateixa forma, a l’hora d’optar a un lloc de treball, s’ha de valorar de la mateixa forma si ets home, dona, estranger, etc. Tampoc s’hauria de discriminar a les dones en el cas que es quedin embarassades. Els governs haurien de premiar a les empreses que permeten la conciliació laboral, i no acomia-den a les dones per quedar-se embarassades. Fer lleis perquè es pagui el mateix a homes

Demanar que en la TV no es facin campanyes de joguines o de publicitat on el color rosa o blau serveixi per diferenciar nois de noies. Això li correspon al Govern Central.

Les famílies són les primeres que afavoreixen la desigualtat, que s’oblidin d’assignar colors, formes de pentinar, formes de vestir,….Això condiciona i creixem pensant en el que ens han dit. Hem de poder jugar amb qualsevol joguina. Papes i mames ens han d’ajudar, i no ens tenen inculcar estereotips.

4. soBre LA ProTeccIó

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

2726

Ies JoseP sUredA I BLANes

En Kevin està mirant les fotos que s’ha fet amb els seus amics avui al carrer. Riu molt en veure una foto del seu amic Julián i decideix pujar-la a Instagram:

-“Quines fotos què et fas! Estàs ridícul!”- Quan en Julián ha vist la foto exposada a tothom... s’ha enfadat molt, no li ha agradat gens allò; i s’ha sentit encara més malament quan ha començat a veure tots els comentaris on es burlaven d’ell. Mai havia sentit tantes coses desagradables al mateix temps: ràbia, tristesa, impotèn-cia, vergonya, decepció…

En Julián ha pensat que el seu amic es mereixia una lliçó i li ha enviat una amenaça a en Kevin, on li diu:

- “Si no esborres la foto t’es-peraré a la sortida de l’institut i haurà “bulla”

Després de crear aquesta història entre tots hem estat analitzant en grups les conse-qüències del maltractament i hem arribat a les següents conclusions:

El problema s’ha generat perquè en Kevin ha faltat al respecte al seu amic a l‘Instagram. En Julian s’ha sentit maltractat perquè sense el seu consentiment un amic ha penjat una foto seva amb un comentari insultant. Ell ha exposat a en Julián a tot tipus de comentaris i burles d’altres companys i la situació s’ha fet encara més desagradable. S’ha sentit molt humiliat.

Per altra banda en Julián no ha sabut resoldre el conflicte del qual és víctima. En lloc de cercar una forma respectuosa per defensar-se, ha reaccionat violentament amb una amena-ça que pot empitjorar més les coses.

Gràcies a aquesta activitat hem reflexionat sobre el tema del maltractament dins les xarxes socials. Es tracta d’un espai de relació social que cada cop té més importància a les nostres vides i que utilitzam cada vegada amb més freqüència i amb menys edat. Es tracta d’un àmbit que ens facilita molt la comunicació i relació, ens ajuda a organitzar-nos i diver-tir-nos, però, que escapa del

control de les nostres famílies i que ens pot dur a situacions de vulnerabilitat.

Per tal de millorar la pro-tecció dels nostres drets com infants, avui, en aquest Parlament, volem presentar algunes propostes:

× Volem que tant els adults, que són els nostre exemple, com els joves, facem un ús responsable de les xarxes socials i que no dubtem en exigir que la justícia es faci càrrec d’aquells que vulnerin els nostres drets a la intimitat i al respecte. De les xarxes socials s’ha de denunciar allò que està malament i s’ha de ser sempre respectuós amb les persones, independentment del mitjà de comunicació que s’utilitzi.

× Ens agradaria molt que tots els nins i nines aprenguin que quan sorgeix qualque conflicte el més indicat és comunicar els fets a les persones o autoritats competents. Estaria molt bé que desaparegui del cercle escolar la paraula “xivato” i es valori el dret a estar protegit i demanar ajuda.

Sobre tot és molt important que s’aprengui, que en cap cas un al·lot o al·lota, s’ha de prendre la justícia pel seu compte, ja que habitualment és font de problemes encara més complicats.

× També seria molt bò que als grups de WhatsApp estigui instaurada una norma en la qual l’administrador sigui responsable de treure del grup a aquells que es de-diquin a insultar o provocar malentesos per tal d’utilitzar els grups de forma segura i divertida per a tots.

× Voldriem que a les esco-les i a casa s’aprenguin a solucionar els problemes de forma no violenta, fomen-tant els valors del respecte i la tolerància, ja sigui a través dels cercles de diàleg, de les pràctiques restauratives, de la mediació, etc.

× Necessitam que els infants rebem una formació espe-cífica en matèria de xarxes socials i ús de les imatges ja que són una font de con-flictes que a alguns casos es deuen a desconeixement de les normes bàsiques de fun-cionament en les relacions entre persones.

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

2928

ceIP ses sALINes

És de nit i en Tomeu està al seu llit mirant un llibre. Té 5 anys i no sap llegir, cerca el seu pare i aquest li demana:

- Que passa, no pots dormir?

- No, es que em demanava perquè no has sopat?

- No tenia fam,- li respon el pare.

La realitat és que el pare d’en Tomeu no sopa perquè no té molt de doblers suficients per

pagar tot el que necessita. Per la crisi molta gent ha quedat sense feina, aquesta és la situació del pare d’en Tomeu. Els doblers no li basten, quan en Tomeu va a l’escola el pare va a buscar feina, però no en troba. En Tomeu sap el que està passant, per això sempre li deixa un trosset de berenar. Ell sempre s’esforça a classe per fer-ho cada dia millor.

Un dia en Tomeu li diu al seu pare:

- Pare, em pots ensenyar a llegir?

- Clar que sí, fill.

El pare tenia una entrevista de feina, però preferia que el seu fill aprengués a llegir. En Tomeu va contar la situació del pare a l’escola. Els professors varen decidir fer qualque cosa al respecte, ja sabien que el pare d’en Tomeu no era l’únic. Posaren un mercadet amb flors de l’hort, manualitats fetes pels nins, etc. Amb els doblers recaudats varen canviar la vida de la gent que no tenia feina. Ara, en Tomeu viu millor i el pare té feina.

Conclusions:

A l’escola hauríem de treballar més l’educació emocional, la tolerància, l’amabilitat, com fer amics... això s’hauria de continuar als instituts.

Els instituts no haurien d’estar tant massificats.

Als pobles s’haurien de pro-moure activitats com a : cursos de seguretat a les xarxes socials, cursos per a pares i mares, activitats per afavorir

coneixements i intercanvis multiculturals, més activitats de lleure per a nins i joves...

Hauria d’haver més assistència social i suport als desfavorits.

Potenciar la figura del policia tutor.

Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral.

Propostes

× Govern: Destinar més recursos a polítiques socials i a educació. Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral.

× Govern: No deixar que els instituts es massifiquin.

× Ajuntament: Promoure activitats per afavorir la in-tegració, el temps de lleure dels joves, cursos per a pares seguretat a les xarxes.

× Ajuntament : Afavorir l’assis-tència social i el suport als desfavorits.

× Escola-Institut: Treballar l’educació emocional, la tolerància i el respecte.

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

3130

GrUP de PArTIcIPAcIó coNseLL de mALLorcA

grup 1 (de 6 a 12 anys): És de nit i en Tomeu està al seu llit mirant un llibre. Té 5 anys i no sap llegir, busca al seu pare però aquest li contesta...

«Que aprengui a llegir”

«A ver si aprendes a leer»

«Que vagi a l’escola»

«Ya podías leer»

«A ver si aprendes más rápido»,

«Esfuérzate más»

«¿Aún no sabes leer? ¿No sabes leer? No me lo puedo creer»

«Quan vagis a primer ja n’aprendràs”, “

«Espera un momento que ahora subiré a ayudarte»

La història reconstruïda finalitza així:

“Espera un moment i ara vinc a llegir-te”,

“Cuando vayas a primero ya sabrás leer y estaré orgulloso de ti»,

“Ara pujaré a ensenyar-te”,

«Espera un momento y voy a leerte».

El grup dialoga sobre com se pot sentir al cos quan te tracten bé i quan te tracten ma-lament (se’ls ajuda a identificar un punt a la boca de l’estómac que indica quan no te tracten bé). Espontàniament surt el pa-timent d’assetjament escolar. 9 de 9 representants manifesten haver patit agressions verbals i/o físiques al contexts escolar.

“A mi algún compañero me pega”,

“Los de sexto, vinieron siete niños a pegarme”,

“Me quitaron los cro-mos”,

“Se reían de mi”,

«A mi m’agafaren un grup al pati i me posaren el cap contra el trespol al pati i me pegaven coces».

Què penseu que s’ha de fer o se pot fer en aques-tes situacions o perquè això no torni passar?

× 1. Demanar consell als pares o adults que viuen amb tu.

× 2. «Que pongan más partes de incidencias y expulsen a los que pegan»

× 3. Comunicar-ho als pro-fessors/es, «aunque no te hacen caso».

× 4. «Más formación a los profesores y las profeso-ras, porque si vamos y les decimos que nos pegan... a mi me contestó un profesor: «estoy aquí para enseñar, no

para hacer de policia»

× 5. «Que los profesores cuando salen a beber o a merendar, que no lleguen-tarde a clase, que nosotros estamos allí esperando y en ese tiempo que llega tarde da tiempo «para todo»

× 6. Realitzar una vaga contra l’assajament escolar.

grup 2 (de 6 a 12 anys): La Lucía és una noia de 12 anys que acaba d’entrar a l’ins-

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

3332

titut. Avui és el seu primer dia i va sola perquè les seves ami-gues han anat a un altre ins-titut. És al passadís esperant que soni el timbre per entrar a classe quan apareixen...

Els consellers i conselleres d’aquest grup construeixen una història que continua així:

dues nines que s’atraquen a na Lucia i la comencen a insultar i pegar empentes. Na Lucia plora i comença a córrer per demanar ajuda a algun profes-sor però al final del passadís quatre nines l’acorralen a un racó. Arriba un professor per separar-les i prendre mesures.

Es refà la història amb un final de bon tracte.

Les dues nines s’interessen per na Lucía. A més, al veure que na Lucia estava tremolant i molt nerviosa, la varen calmar i ajudar a anar cap a classe. Al temps de l’esbarjo jugaren plegades.

Solucions proposades:

× 1. Demanar ajuda, perquè no estem sols.

× 2. Recolzar-nos en els amics que farem.

× 3. Extreure la part positiva de la vida perquè coses ne-gatives sempre n’hi haurà.

grup 3 (de 13 a 18 anys): La història d’aquest grup començava així:

En Kevin està veient les fotos que s’ha fet amb els seus amics avui al carrer. Riu molt al veure una foto del seu amic Julián i decideix pujar-la a Instagram, amb la frase...

El grup continua la història així:

«Es un friki» y «vaya cara que tienes», y la mandan por wats-sap y Julian se entera.

Julián se siente mal y se enfa-da con su amigo. Denuncia la foto a la empresa “Instagram”. Julián se pelea con Kevin y llegan a las manos. Julian entra en depresión Espera a que Kevin haga una cosa graciosa para hacerle una foto y colgarla en “Instagram”.

En la redefinició de la història, en Kevin penja la foto a insta-gram amb la frase: «Te quiero» i Julián al veure-la li dona al «like».

Propostes per potenciar el bon tracte:

× 1. Augmentar i millorar la vigilància i la seguretat als centres educatius públics i privats així com als voltants d’aquests (pas de zebres, portes col·legis, centres esportius...).

× 2. Crear una consciència del respecte entre els com-panys i les companyes a les a les escoles/instituts. Im-plicant al professorat, aug-mentar l’atenció d’aquests i millorant la formació res-pecta a com han d’actuar en situacions d’assetjament es-colar. (protocol d’actuació). Augmentat la vigilància a les aules i reduint els temps morts entre classes. En el cas dels instituts més grans plantejar una figura de referència perquè els alumnes puguin acudir per ser escoltats i els puguin fer arribar les situacions que els hi estiguin afectant.

× 3. Que es tengui en compte i valori la opinió dels infants en qualsevol àmbit social. «Igual que se toma en cuenta en el consell de infancia, que se tuviera en

cuenta en la escuela, en el médico... en cualquier lugar al que fuéramos»

× 4. Augment del temps d’oci als centres residencials (fan referència als centres de protecció) i també als centres educatius.

× 5. Que es tingui més cura del medi ambient i dels residus que es generen posant mesures al tema de la contaminació i la tala d’arbres. Tenir cura del medi ambient està lligat en una vida millor per la infància i per tota la població.

PROP

OSTE

S

PROP

OSTE

S

3534

GràcIes A ToTs I ToTes!