V Convenio Colectivo Personal Laboral CAIB

CONVENI COLLECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE LA COMUNITAT AUTNOMA DE LES ILLES BALEARS

1

V CONVENI COLLECTIU PER AL PERSONAL LABORAL AL SERVEI DE V CONVENI COLLECTIU PER AL PERSONAL LABORAL AL SERVEI DE V CONVENI COLLECTIU PER AL PERSONAL LABORAL AL SERVEI DE V CONVENI COLLECTIU PER AL PERSONAL LABORAL AL SERVEI DE

LADMINISTRACI DE LA COMUNITAT AUTNOMA DE LES ILLES BALEARSLADMINISTRACI DE LA COMUNITAT AUTNOMA DE LES ILLES BALEARSLADMINISTRACI DE LA COMUNITAT AUTNOMA DE LES ILLES BALEARSLADMINISTRACI DE LA COMUNITAT AUTNOMA DE LES ILLES BALEARS

CAPTOL ICAPTOL ICAPTOL ICAPTOL I

DISPOSICIONS GENERALDISPOSICIONS GENERALDISPOSICIONS GENERALDISPOSICIONS GENERALSSSS

Article 1 Article 1 Article 1 Article 1

Parts negociadoresParts negociadoresParts negociadoresParts negociadores

Han negociat aquest conveni, duna banda, en representaci del personal laboral, els

sindicats USO, UGT, CCOO, STEI-INTERSINDICAL i CSIF, a les organitzacions

sindicals dels quals pertanyen la totalitat de les persones elegides per al Comit

Intercentres, constitut en el si de la comunitat autnoma de les Illes Balears; i, de laltra,

en representaci de lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears, les

persones elegides amb aquesta finalitat.

Article 2Article 2Article 2Article 2

mbit funcional, personal i territorialmbit funcional, personal i territorialmbit funcional, personal i territorialmbit funcional, personal i territorial

Les normes contingudes en aquest conveni sn aplicables a tot el personal laboral al

servei de lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears,

independentment de quina sigui la forma contractual i sempre que no estiguin

sotmesos a un rgim estatutari especfic.

Lobjecte daquest conveni collectiu s regular les relacions laborals entre la comunitat

autnoma de les Illes Balears i el personal laboral al servei dels departaments de

lAdministraci i dels organismes autnoms que en depenen, en aplicaci de la normativa

que estableixen lEstatut bsic de lempleat pblic en all que sigui daplicaci, lEstatut

dels treballadors i la resta de legislaci laboral vigent, i a lempara del Conveni 151 de

lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), com tamb de la Constituci Espanyola,

lEstatut dautonomia de les Illes Balears i la Llei de la funci pblica de la comunitat

autnoma de les Illes Balears.

Queda excls daquest conveni el personal laboral que presta serveis en els ens

relacionats en les lletres b, c, d i e de larticle 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del


2

sector pblic instrumental de la comunitat autnoma de les Illes Balears i, les

persones, la relaci dels quals amb la comunitat autnoma de les Illes Balears es derivi

de lacceptaci duna minuta o pressupost per dur a terme una obra o servei,

mitjanant un contracte especfic.

Tamb resten exclosos de lmbit daplicaci daquest conveni el professorat de

religi, amb relaci laboral la qual, en aplicaci de la disposici addicional segona de

la Llei orgnica 1/1990, de 3 doctubre, dordenaci general del sistema educatiu,

sigui aplicable lAcord entre lestat Espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i

assumptes culturals de 3 de gener 1979, i el Conveni sobre el rgim econmic laboral

dels professors de religi catlica en centres pblics de 26 de febrer de 1999.

Lmbit territorial daquest conveni s el de la comunitat autnoma de les Illes

Balears.


mbit temporal i vignciambit temporal i vignciambit temporal i vignciambit temporal i vigncia

Aquest conveni t una vigncia de 2 anys, i es considerar en vigor des del 5 de juliol de

2013 fins al 4 de juliol de 2015, amb independncia de quina sigui la data en qu es

publiqui en el Butllet Oficial de Illes Balears.

Anualment es negociaran les revisions salarials que siguin procedents, com tamb les

incorporacions dels criteris seguits per la Comissi Paritria en les interpretacions que

faci del text del conveni.


Denncia i prrrogaDenncia i prrrogaDenncia i prrrogaDenncia i prrroga

Aquest conveni sentendr prorrogat tcitament per perodes anuals successius si no el

denuncia oportunament qualsevol de les parts, en el termini de preavs de quatre mesos

respecte a la data en qu finalitzi la vigncia inicial del Conveni collectiu o de

cadascuna de les seves ampliacions.

Quant a la negociaci, pot ser total o parcial en funci de les propostes que plantegin

les parts.


3

Un cop denunciat, es constituir una comissi negociadora en el termini dun mes des

de la recepci de lescrit de denncia. La part receptora haur de respondre a la

proposta de negociaci i ambdues parts podran establir un calendari o pla de

negociaci.

En tot cas, la tramitaci de la denncia sha dajustar al que disposa larticle 89 de

lEstatut dels treballadors.

De conformitat amb el darrer pargraf de larticle 86.3 de lEstatut dels treballadors,

transcorregut un any des de la denuncia del Conveni collectiu sense que shagi acordat

un nou conveni o dictat un laude arbitral, aquell perdr vigncia. No obstant aix, als

efectes de facilitar el procs de negociaci, ambdues parts podran acordar dins el mes

segent a la constituci de la comissi negociadora, lampliaci de la vigncia del

conveni denunciat per un perode de 30 mesos.


Empresa i Empresa i Empresa i Empresa i representacirepresentacirepresentacirepresentaci

Als efectes daplicaci daquest conveni, sentn, com a empresa, lAdministraci de

la comunitat autnoma de les Illes Balears i els organismes autnoms regulats en

larticle 2.1.a de la Llei 7/2010, de 21 de juliol.

La representaci del personal laboral t les competncies que determinen lEstatut

bsic de lempleat pblic, lEstatut dels treballadors, la Llei orgnica de llibertat

sindical i aquest conveni collectiu.


Aplicaci del conveni al personal transferit Aplicaci del conveni al personal transferit Aplicaci del conveni al personal transferit Aplicaci del conveni al personal transferit

Per aplicar aquest conveni al personal procedent daltres administracions pbliques, i

amb la finalitat de garantir ladequaci de les seves condicions de treball als criteris

que shi estableixen, es requereix que hi hagi una negociaci prvia, que han de dur a

terme la representaci de lAdministraci, duna banda, i la representaci del personal

laboral del departament afectat amb la representaci que el personal laboral traspassat

designi especialment per a aquesta negociaci, de laltra. Aquesta comissi shaur de

constituir i haur de fer la seva primera reuni de treball dins el termini de tres mesos


4

a partir de la data defectivitat del trasps.

Per tal dadequar les categories a les del conveni, es prendran en consideraci les

funcions que es feien en lAdministraci dorigen i les que shan de dur a terme en

lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears.

De laplicaci daquest conveni al personal laboral que es transfereixi a la comunitat

autnoma de les Illes Balears i dels acords que sadoptin, se nha dinformar la

Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i

lArbitratge, que haur de verificar-ne ladequaci al marc normatiu que estableix

aquest conveni.

Tot el personal transferit a lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes

Balears conservar la categoria professional amb la qual va ser transferit, sense

perjudici daquells casos en que, motivadament, la Comissi Paritria en el

corresponent acord dhomologaci en determini una altra cosa.

Transcorregut 9 mesos des de la constituci de la comissi dhomologaci en

comenar a aplicar-se al personal transferit les condicions en matria retributiva

previstes en aquest conveni, sense perjudici de que un cop adoptat lacord

dhomologaci per part de la Comissi Paritria comenci el mateix a desplegar els

seus efectes.

Article Article Article Article 7777

Aplicaci del conveni al personal afectat per una descentrAplicaci del conveni al personal afectat per una descentrAplicaci del conveni al personal afectat per una descentrAplicaci del conveni al personal afectat per una descentralitzaci funcional o per una alitzaci funcional o per una alitzaci funcional o per una alitzaci funcional o per una

externalitzaciexternalitzaciexternalitzaciexternalitzaci

El personal laboral fix i indefinit no fix a extingir al servei de lAdministraci de la

CAIB incls dins lmbit daplicaci daquest conveni que, com a conseqncia duna

descentralitzaci funcional, pugui passar de forma obligatria a prestar les seves

funcions en un algun dels ens del sector pblic instrumental prevists en les lletres b, c, d i

e de larticle 2.1 de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector pblic instrumental de la

comunitat autnoma de les Illes Balears o en una empresa privada, com a conseqncia

de lexternalitzaci o privatizaci del servei, de que es tracti, tindr dret a la subrogaci

voluntria.


5

En el cas de descentralitzaci funcional que comports passar a prestar els serveis en un

ens del sector pblic instrumental de la comunitat autnoma, el personal que hagus optat

per la subrogaci, quedar en situaci dexcedncia voluntria per incompatibilitat.

Tractant-se de personal laboral que com a conseqncia de lexternalitzaci del servei

hagus de passar a treballar en una empresa privada i hagus optat per la subrogaci,

quedar en situaci dexcedncia voluntria ordinria.

En ambds casos, el personal laboral que hagus optat per la subrogaci, i per tant, per

passar a prestar serveis en els ens del sector pblic autonmic o en una empresa privada,

mantindr els drets que li corresponguin per romandre en aquesta situaci, incls el de

participar en els concursos de trasllats que convoqui la comunitat autnoma, en igualtat

de condicions que la resta de personal.

Respecte del personal laboral afectat per la descentralitzaci funcional o per

lexternalitzaci que hagus optat per continuar prestant serveis en lAdministraci

autonmica, aquesta darrera, els adscriur a travs dels procediments que pertoquin,

prvia negociaci amb la representaci dels treballadors.


Vinculaci a la totalitatVinculaci a la totalitatVinculaci a la totalitatVinculaci a la totalitat

Les condicions pactades en aquest conveni formen un tot orgnic i indivisible i, a

lefecte de laplicaci prctica, shan de considerar globalment i conjuntament.

En el cas que lautoritat laboral, en lexercici de les seves facultats, dacord amb el

que estableix larticle 90.5 de lEstatut dels treballadors, efectu el control de la

legalitat o les parts interessades impugnin el conveni directament davant dels tribunals,

i que, com a conseqncia daquesta actuaci dofici o impugnaci, la jurisdicci

social anulli total o parcialment alguna de les seves clusules o articles, ambdues parts

hauran de negociar en un termini de 2 mesos llevat pacte que ampli aquest perode, la

totalitat o parcialitat anullada o, si escau, establir mesures compensatries amb la

finalitat de restablir lequilibri del que sha acordat, i la resta del conveni quedar en

vigor. En aquest supsit, i fins que no selabori un nou text, saplicar, a la part

anullada, la normativa convencional anterior.



6

Absorci i compensaciAbsorci i compensaciAbsorci i compensaciAbsorci i compensaci

Les condicions econmiques i de tot tipus pactades en aquest conveni formen un tot

orgnic i substitueixen, compensen i absorbeixen totes les que hi havia amb anterioritat a

lentrada vigor del conveni, sigui quina sigui la naturalesa, lorigen i la denominaci que

tenguin.


Equiparaci a millores funcionarialsEquiparaci a millores funcionarialsEquiparaci a millores funcionarialsEquiparaci a millores funcionarials

Qualsevol millora establerta amb carcter general per al personal funcionari, en les

matries a qu es refereix aquest conveni, ser aplicable al personal laboral que hi est

subjecte, llevat que la Comissi Paritria per a lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i

lArbitratge, ho acordi de manera expressa el contrari.


Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i

lArbitratgelArbitratgelArbitratgelArbitratge

Dins els quinze dies segents al de la publicaci daquest conveni, shaur de constituir la

Comissi Paritria per a la Interpretaci, lEstudi, la Vigilncia, la Conciliaci i

lArbitratge, composta per les persones designades per lAdministraci de la comunitat

autnoma i per les persones designades per les organitzacions sindicals signants del

conveni dentre les persones integrants del Comit Intercentres. En la composici

daquesta Comissi Paritria sha de respectar la proporcionalitat dels sindicats signants

segons els resultats electorals tinguts en compte per a la composici de la Comissi

Negociadora.

A la primera reuni sha destablir un reglament de funcionament intern i sha delegir la

persona que ha de presidir la Comissi entre les persones que la integren.

La representaci del personal laboral i de lAdministraci en la Comissi Paritria podr

comptar amb lassistncia en les reunions de personal assessor.

Els acords que sadoptin han de quedar reflectits en les actes que shan destendre en

cada reuni, signades per ambdues parts, les quals tenen carcter vinculant.


7

Aquests acords tenen plena validesa i eficcia dins lmbit daquest conveni, shan de

prendre per majoria de cada una de les parts i shan de fer pblics a tots els centres de

treball en un termini no inferior a quinze dies des que sadoptin.

La Comissi Paritria t les funcions segents:

a) Interpretar, estudiar, vigilar, conciliar i arbitrar aquest conveni.

b) Estudiar ladequaci de les retribucions de cada lloc de treball a les funcions que

tengui assignades amb la finalitat de mantenir lequilibri de les retribucions adaptant-

lo a les noves realitats econmiques i de prestaci del servei pblic.

La Comissi Paritria ha delevar el resultat daquest estudi, que tindr carcter

orientatiu i no vinculant, a la Comissi Negociadora daquest conveni, per tal de

negociar i acordar, si escau, que sapliqui durant el primer trimestre de cada any.

c) Rebre informaci sobre la preparaci i el disseny dels plans doferta pblica

docupaci.

d) Rebre informaci sobre les reclassificacions professionals i ladscripci definitiva als

grups i a les categories professionals.

e) Emetre informes sobre les qestions que li proposin les parts sobre la interpretaci

del que sha pactat.

f) Estar informada de les modificacions de la plantilla que afectin de forma

substancial el volum de qualsevol departament o organisme.

g) Estar informada de laplicaci, el control i el seguiment dels plans que, en matria

de salut laboral, es determinin tant en les comissions paritries com en els comits

de salut i seguretat laboral, i que afectin el personal laboral de lAdministraci de

la comunitat autnoma de les Illes Balears.

h) Intentar la conciliaci prvia de les parts en els supsits de conflicte collectiu o

vagues i dinterpretaci de les normes daquest conveni.

i) Entendre de totes les altres qestions que li siguin encomanades derivades daquest

conveni, i de la determinaci dels procediments per solucionar les discrepncies en

el si de la Comissi.

j) Estudiar les queixes i reclamacions formulades davant el Comit Intercentres pel

personal laboral, el comits dempresa o les seccions sindicals.

k) Aix mateix, en els termes que determina lEstatut dels treballadors, tot respectant les

lleis, pot emetre laudes arbitrals en els procediments que shabilitin per resoldre les


8

divergncies sorgides en els perodes de consulta que preveuen els articles 40, 41, 47

i 51 de lEstatut dels treballadors.

Els laudes arbitrals que es puguin dictar a aquest efecte tenen la mateixa eficcia i

tramitaci que els acords en el perode de consultes, i sn susceptibles dimpugnaci en

els mateixos termes que els laudes dictats per a la soluci de les controvrsies derivades

de laplicaci dels convenis.

Amb carcter general, els informes de la Comissi Paritria sn preceptius i vinculants, i

shan demetre en un termini no superior a quinze dies des que es tractin a la Comissi.

En el cas de conflictes collectius derivats de la interpretaci i/o aplicaci de normes

jurdiques contingudes en aquest conveni, la representaci del personal laboral i

lAdministraci, un cop intentat sense efecte la conciliaci prvia prevista en aquest

article, podr sotmetre el conflicte a arbitratge davant el Tribunal dArbitratge i Mediaci

de les Illes Balears, sempre i quan una de les parts ho solliciti.


Interpretaci del conveniInterpretaci del conveniInterpretaci del conveniInterpretaci del conveni

El personal laboral podr presentar, davant la representaci laboral, els dubtes que es

puguin suscitar en laplicaci del conveni, amb independncia del dret que tenen a

reclamar.

Aquesta representaci laboral ha dinformar el treballador o la treballadora sobre la

qesti plantejada i, si s necessari, ho han de comunicar a la cabdalia del servei o del

departament, per si es pot resoldre en aquest nivell. Si aix s impossible o es mant

alguna discrepncia, sha dadrear a la Comissi Paritria. Aquesta Comissi ha

destudiar la qesti plantejada i emetre linforme corresponent, que ha de comunicar a la

persona afectada, sens perjudici del seu dret dacudir a la jurisdicci social, si escau.

CAPTOL IICAPTOL IICAPTOL IICAPTOL II

ORGANITZACI DEL TREBALLORGANITZACI DEL TREBALLORGANITZACI DEL TREBALLORGANITZACI DEL TREBALL



9

Organitzaci del treballOrganitzaci del treballOrganitzaci del treballOrganitzaci del treball

Lorganitzaci del treball, dacord amb la legislaci vigent, s facultat exclusiva de

lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears. Laplicaci prctica

daquesta organitzaci lhan dexercir els rgans competents en cada cas, sens perjudici

dels drets i de les facultats daudincia, dinformaci i de negociaci que reconeixen a les

persones treballadores i a la seva representaci lEstatut dels treballadors, la Llei orgnica

de llibertat sindical i la resta de legislaci vigent, amb lobjectiu daconseguir una millor

collaboraci entre ambdues parts.

Sestableixen els segents criteris inspiradors en lorganitzaci del treball:

a) La millora dels serveis pblics, mitjanant ladequaci de plantilles a les necessitats

reals.

b) La millora de la qualitat de locupaci pblica, cercant la professionalitzaci, la

promoci i la formaci del personal.

c) Lestabliment de les mesures necessries que permetin fer el treball amb les degudes

garanties de salut i seguretat.

LAdministraci de la comunitat autnoma no pot encarregar a cap persona cap treball

que li menyscabi la salut, la dignitat professional o sigui lesiu a la dignitat com a persona.


Dependncia orgnica i funcionalDependncia orgnica i funcionalDependncia orgnica i funcionalDependncia orgnica i funcional

A lefecte daquest conveni, sentn com a empresa, lAdministraci de la comunitat

autnoma de les Illes Balears; com a centre de treball, sentn la conselleria en qu

sintegra o a qu sadscriu cada lloc, i, com a unitat funcional, sentn la dependncia en

qu es presten materialment els serveis.

El personal laboral al servei de lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes

Balears depn orgnicament de la conselleria que tengui atribudes les competncies en

matria de funci pblica, sens perjudici de la competncia que tengui funcionalment

cada conselleria o entitat autnoma.



10

Classificaci professional: grups i categories professionalsClassificaci professional: grups i categories professionalsClassificaci professional: grups i categories professionalsClassificaci professional: grups i categories professionals

El personal laboral al servei de la comunitat autnoma de les Illes Balears t dret a una

classificaci professional dacord amb les funciones exercides efectivament en els seus

llocs de treball, sempre que, a ms a ms, compleixin els requisits exigits per obtenir les

categories professionals esmentades, la definici nominal de les quals, juntament amb la

definici substancial i el contingut, figuren a lannex I daquest conveni.

Sestableixen cinc grups professionals, en els quals sintegren les categories professionals

ordenades per nivells. Aquests grups professionals sn els segents:

Grup A. Hi estan compreses les categories professionals per a les quals sexigeixen els

nivells de titulaci segents: de grau universitari, de doctor/a, llicenciat/da, enginyer/a o

arquitecte/a o equivalents.

Grup B. Hi estan compreses les categories professionals per a les quals sexigeixen els

nivells de titulaci segents: de diplomatura universitria, denginyer/a tcnic/a,

darquitecte/a tcnic/a o equivalents.

Grup C. Hi estan compreses les categories professionals per a les quals sexigeixen els

nivells de titulaci segents: ttol de batxillerat, ttol corresponent al cicle formatiu de

grau superior o equivalent o de la formaci laboral equivalent.

Grup D. Hi estan compreses les categories professionals per a les quals sexigeixen els

nivells de titulaci segents: ttol de graduat/da en educaci secundria, graduat/da

escolar, del ttol de cicle formatiu de grau mitj o del ttol equivalent, o de formaci

laboral equivalent.

Grup E. Per accedir a aquest grup professional no ser necessari estar en possessi de

cap de les titulacions previstes en el sistema educatiu.

Per als grups C, i D sentn que tenen formaci laboral equivalent el personal laboral

que actualment presta serveis en lAdministraci autonmica i que tengui acreditada

una experincia laboral de ms de 3 anys en la categoria professional concreta o hagin

superat un curs de formaci professional directament relacionat amb la categoria

impartit per un centre oficial reconegut.

Als efectes de lestructura retributiva i dels concursos de provisi i promoci

professional, en cada un daquests grups hi pot haver nivells que agrupin les diferents

categories professionals.


11

La totalitat de la plantilla laboral actual afectada per aquest conveni no sels poden

exigir ttols acadmics per exercir la funci actual, excepte en els casos en qu per llei

sexigeixi una titulaci.

Mai no es poden produir ascensos de categoria simplement pel decurs del temps de

servei.

En matria de classificaci professional, cal ajustar-se al que convenguin les parts en el si

de la Comissi Paritria. Si hi ha discrepncia entre les funcions exercides i la

classificaci professional que t assignada, la persona afectada pot acudir, per resoldre-la,

a la Comissi Paritria. Les decisions de la Comissi Paritria sobre aquestes qestions

es consideraran vinculants i es presentaran a la consideraci del conseller o la consellera

competent en matria de funci pblica perqu resolgui.

Si la conselleria competent en matria de funci pblica considera que alguna de les

decisions infringeix lordenament jurdic, es tornar a la Comissi Paritria, amb

linforme previ corresponent, per a un nou estudi.


Nivells de classificaciNivells de classificaciNivells de classificaciNivells de classificaci

Els grups professionals que estableix larticle anterior sarticulen en vuit nivells de

classificaci, que sn els segents:

GRUP NIVELL

A 1

B 2

C 3 i 4

D 5 i 6

E 7 i 8

Article 17Article 17Article 17Article 17. Plantilla laboral. Plantilla laboral. Plantilla laboral. Plantilla laboral


12

La plantilla de cada conselleria, en la formulaci ideal, consisteix en la relaci

quantitativa i qualitativa de llocs de treball necessaris en cada una de les dependncies

per cobrir, de manera satisfactria, les necessitats o prestacions que shi hagin datendre.

s competncia exclusiva de lAdministraci de la comunitat autnoma, respectant la

legislaci vigent, fixar les plantilles. Quan shagi de produir qualsevol modificaci de la

plantilla, la comunitat autnoma ha de posar a disposici de la representaci del personal

laboral la proposta corresponent, amb una antelaci mnima de deu dies.

LAdministraci de la comunitat autnoma ha de tenir una relaci dels llocs de treball

laborals que hi ha en la seva organitzaci, la qual ha dincloure, en tot cas, la

denominaci i les caracterstiques essencials dels llocs, les retribucions complementries

que tenguin assignades i els requisits exigits per exercir-los.

La determinaci, lordenaci i la definici de les diferents categories professionals que

puguin ser assignades al personal incls en la plantilla laboral de la comunitat autnoma

han destar en consonncia amb les funcions i tasques que exerceixin efectivament i amb

els requisits de titulaci i coneixements que es necessitin realment.

Les relacions de llocs de treball sn pbliques.


Modificaci substancial de les condicions de treballModificaci substancial de les condicions de treballModificaci substancial de les condicions de treballModificaci substancial de les condicions de treball

LAdministraci, per provades raons econmiques, tcniques, organitzatives o

productives, pot acordar modificacions substancials de les condicions de treball de

carcter individual o collectiu, dacord amb larticle 41 de lEstatut dels treballadors.

Tenen la consideraci de modificacions substancials, entre daltres, les condicions de

treball que afecten les matries segents:

a) Jornada de treball.

b) Horari i distribuci del temps de treball.

c) Rgim de treball per torns.

d) Sistema de remuneraci i quantia salarial.

e) Sistema de treball i rendiment.

f) Funcions quan excedeixin els lmits que estableix per a la mobilitat funcional

larticle 39 de lEstatut dels treballadors.


13


Mobilitat funcionalMobilitat funcionalMobilitat funcionalMobilitat funcional

19.1. Sentn per mobilitat funcional lencrrec al treballador o a la treballadora de

funcions diferents de les assignades a la seva categoria professional, amb carcter

temporal, quan raons tcniques o organitzatives aix ho justifiquin.

La persona treballadora afectada ha destar en possessi de la titulaci acadmica i

professional preceptiva i t dret a percebre les retribucions corresponents a les funcions

efectivament realitzades.

La mobilitat funcional, que ha de tenir la durada imprescindible per atendre les

necessitats que la justifiquen, requereix linforme previ del Comit dEmpresa.

En el cas que la mobilitat funcional impliqui lexercici de funcions superiors o inferiors a

les corresponents a la categoria professional o al nivell, sha de regir pel que disposen els

apartats segents.

19.2. Encrrec de funcions de categoria superior

Quan les necessitats del servei aix ho exigeixen, lAdministraci pot encomanar al seu

personal laboral lexercici de funcions corresponents a una categoria professional

superior a la que tengui, per un perode no superior a 6 mesos durant un any o 8 mesos

durant dos anys, amb linforme previ de la cabdalia responsable de cada organisme o

centre de treball i el corresponent informe previ del Comit dEmpresa, quan excedeixi

els 3 mesos. Dels inferiors a 3 mesos sha dinformar al Comit dempresa. Aquests

treballs shan de fer per torns rotatius entre tot el personal laboral de lrea afectada que

compleixi els requisits necessaris per efectuar les funcions i impliquen la reserva del lloc

base.

Un cop superat aquest termini, si el treball desenvolupat no s amb carcter de

substituci i hi ha un lloc de treball vacant, sha dobrir una convocatria per proveir-lo

mitjanant els procediments que estableix aquest conveni.


14

Sota cap concepte la persona obtindr lascens, si b, si podr sollicitar la cobertura de la

vacant corresponent, conforme a les regles en matria dascens aplicables en lempresa,

sense perjudici de reclamar la diferncia salarial corresponent.

Quan es duguin a terme treballs de categoria superior, la persona afectada t dret a

percebre la diferncia retributiva entre la categoria assignada i la funci que efectivament

exerceixi.

19.3. Treballs de categoria inferior

Si per necessitats peremptries i imprevisibles de lactivitat productiva, lAdministraci

de la comunitat autnoma de les Illes Balears, els organismes i les entitats inclosos en

lmbit daplicaci daquest conveni tenen la necessitat dencomanar a un treballador o

una treballadora les tasques corresponents a un lloc de treball duna categoria

professional inferior a la que t, nicament ho poden fer pel temps imprescindible, que

no pot excedir en cap cas un mes cada any per dur-les a terme, i li han de mantenir la

retribuci i la resta de drets de la seva categoria professional. A ms, ha de rebre un

increment del 10% en les seves retribucions totals. Aquests encrrecs shan de dur a

terme per torns rotatius entre les persones treballadores del servei.

Per aplicar el que estableix aquest article s preceptiu linforme previ del Comit

dEmpresa.

19.4. Protecci de la maternitat

De conformitat amb el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de

riscs laborals, quan lavaluaci de riscs reveli un risc per a la seguretat i la salut de la

treballadora en situaci dembars o part recent o per al fetus o una possible repercussi

sobre lembars o la lactncia, shan dadoptar les mesures necessries per evitar

lexposici a aquest risc, mitjanant una adaptaci de les condicions o del temps de

treball.

Quan ladaptaci de les condicions o del temps o torns de treball no sigui possible, o

quan malgrat aquesta adaptaci, les condicions dun lloc de treball puguin influir

negativament en la salut de la treballadora embarassada o del fetus, i aix ho certifiqui el

personal mdic de la seguretat social o de la mtua que assisteixi facultativament la


15

treballadora, aquesta haur dexercir un lloc de treball o una funci diferent i compatible

amb la seva situaci.

Aquest canvi de lloc de treball o funci sha de fer de conformitat amb les regles i els

criteris que sapliquen en els supsits de mobilitat funcional i tindr efectes fins al

moment en qu lestat de salut de la treballadora permeti que es reincorpori al lloc de

treball o a la funci dorigen.

En tots aquests supsits s necessari linforme previ dels serveis de prevenci i del

comit de seguretat i salut laboral corresponent, els quals han de ser emesos en el termini

mxim de 15 dies.

Ladaptaci o el canvi de lloc de treball per protegir la maternitat no pot comportar en

cap cas una modificaci en les condicions retributives de la treballadora.

19.5. Adaptaci o canvi de lloc de treball per motius de salut

De conformitat amb el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de

riscs laborals, lAdministraci ha de garantir la protecci de la salut de les persones

treballadores que, per les seves caracterstiques personals o per circumstncies

sobrevingudes, siguin especialment sensibles als riscs derivats del lloc de treball. Amb

aquesta finalitat, shan dadoptar les mesures de prevenci, protecci o adaptaci

necessries.

En el supsit que ladaptaci no sigui possible, i amb la finalitat de garantir el

manteniment de la relaci laboral, sha dencomanar a la persona treballadora afectada

lexercici dun lloc de treball del seu mateix nivell o categoria professional que estigui

vacant, dotat i que sigui de cobertura necessria, les funcions del qual pugi dur a terme,

sempre que compleixi els requisits per proveir aquest lloc de treball.

El canvi de lloc de treball per aquest sistema ha de comportar, si s necessari, un procs

de reciclatge i formaci suficient, a crrec de lAdministraci, per poder desenvolupar les

noves tasques que se li assignin.


16

En tots aquests supsits s necessari linforme previ dels serveis de prevenci i el del

comit de seguretat i salut corresponent, els quals han de ser emesos en el termini mxim

de 30 dies.

La persona treballadora afectada ha de percebre les retribucions del lloc que ocupa. Pel

que fa als complements de lloc de treball, ha de percebre els corresponents al nou lloc.

En el supsit que les retribucions totals en el nou lloc siguin inferiors, la persona afectada

t dret a percebre un complement per la diferncia entre aquestes retribucions i les que

percebia.


Mobilitat geogrficaMobilitat geogrficaMobilitat geogrficaMobilitat geogrfica

Sentn per mobilitat geogrfica el desplaament de la persona treballadora, tant si s

temporal com si s definitiu, des de la localitat on estigui ubicat el lloc de treball a una

altra de diferent, en els supsits i les condicions que regulen els apartats segents.

1. Desplaaments temporals per necessitats del servei

a) Els desplaaments per necessitats del servei de carcter temporal poden ser superiors

o inferiors a un mes de durada i mai no han dexcedir el lmit dun any.

b) Els desplaaments temporals inferiors a un mes de durada tenen lorigen en

lencrrec de comeses especials que circumstancialment sordenen al personal i que

shagin dexercir fora de la localitat on radiqui el centre o la unitat funcional on es t

el lloc de treball. En aquest cas, sanomenen comissions de servei i shan de notificar

al Comit dEmpresa.

Igualment, sempre que hi hagi raons econmiques, tcniques, organitzatives o

productives provades que aix ho justifiquin, lAdministraci de la comunitat autnoma

pot desplaar temporalment el seu personal per prestar serveis fora de la localitat on els

presta habitualment per ms de trenta dies i sense que, en cap cas, se superi el lmit dun

any, la qual cosa sha de notificar al Comit dEmpresa.

En aquests casos, sha de comunicar a la persona afectada per escrit i quinze dies abans i

shi han de fer constar tant les raons com la durada aproximada del desplaament.


17

Si el desplaament suposa que la persona treballadora no pugui pernoctar en el seu

domicili, la durada del desplaament no pot ser mai superior a tres mesos. El personal

afectat t dret, en tot cas, a cinc dies laborals destada en el domicili dorigen per cada

mes de desplaament, sense que shi computin els del viatge, les despeses del qual sn a

crrec de lAdministraci de la comunitat autnoma.

Shan dabonar al personal desplaat, a ms de les seves retribucions, les despeses del

viatge i les dietes corresponents, segons la normativa vigent dindemnitzacions per ra

del servei.

Quan la persona afectada soposi al desplaament, allegant una justa causa, podr

impugnar-ho davant la jurisdicci social.

2. Trasllats forosos per necessitats del servei

El trasllat fors per necessitats del servei nicament pot tenir lloc quan hi hagi raons

econmiques, tcniques, organitzatives o productives que aix ho justifiquin i dacord

amb els termes que estableix larticle 40 de lEstatut dels treballadors.

Si per les necessitats del servei sha de desdoblar alguna unitat funcional, el personal

laboral que hi esta destinat podr participar en un concurs restringit de trasllats, que de

manera consensuada possibiliti criteris objectius per redistribuir-los.

A) Quan el trasllat fors impliqui un canvi de residncia la persona treballadora t dret

a:

a) Una quantitat a un tant alat de 4.200 , incrementada en un 20% per cada persona

que visqui a crrec del treballador o la treballadora.

b) Labonament de les despeses de viatge i quatre dietes senceres per a la persona

treballadora i cada una de les persones a crrec seu.

c) Si la comunitat autnoma facilita habitatge, aquest ha de ser adequat a les necessitats

familiars de la persona traslladada. En cas contrari, se li ha dabonar una quantitat a tant


18

alat de 10.000 , ms un 20% daquesta quantitat per cada persona que visqui a crrec

del personal laboral traslladat.

d) Tamb cal garantir lobtenci de places escolars en centres oficials per als fills del

personal laboral traslladat quan aquests cursin estudis deducaci preescolar, deducaci

primria, deducaci secundria, de cicles formatius de formaci professional, de

batxillerat o equivalents; o, si escau, labonament de les despeses descolaritzaci.

B) Quan el trasllat fors no impliqui un canvi de residncia i suposi un allunyament del

domicili habitual de la persona treballadora, aquesta ha de rebre una ajuda per despeses

derivades daquesta causa en els supsits segents:

entre 10 i 25 quilmetres de distncia: 1.500

ms de 25 i fins a 40 quilmetres de distncia: 2.250

ms de 40 quilmetres de distncia: 3.000

A aquests efectes, sentn com a allunyament del domicili habitual quan comporta tant

ms distncia com ms dificultat en el transport.

LAdministraci ha de notificar la decisi del trasllat a la persona afectada i tamb al

Comit dEmpresa, amb una antelaci mnima de trenta dies a la data en qu sigui

efectiva.

Aquest trasllat per necessitats del servei implica el dret a percebre la totalitat del salari i

el respecte de la categoria professional, com tamb el manteniment de qualsevol altra

condici ms favorable que es tengui reconeguda.

En el cas que la persona treballadora opti per rescindir el contracte, t dret a rebre la

indemnitzaci que es fixi, com si es tracts duna extinci autoritzada per causes

tecnolgiques o econmiques, tret dun acord ms favorable de la comunitat autnoma.

El personal laboral traslladat per necessitats del servei t preferncia per ocupar les

vacants de la seva categoria que es produeixin en el lloc dorigen, i la comunitat

autnoma ha dinformar-los de les que hi hagi en cada moment.


19

Si, per trasllat, un dels cnjuges canvia de residncia, laltre, si tamb s personal laboral

de la comunitat autnoma, t dret al trasllat a la mateixa localitat si hi ha un lloc de

treball vacant.

Sens perjudici de tot el que sha indicat, els darrers a ser traslladats, dins cada categoria

professional, dacord amb lordre que sexposa tot seguit, han de ser els segents:

a) Vctimes de violncia de gnere

b) Persones que ostentin la representaci sindical.

c) Persones amb discapacitats.

d) Famlies monoparentals.

e) Persones majors de cinquanta anys.

f) Persones titulars de famlia nombrosa.

g) Persones amb major antiguitat.

CAPTOL IIICAPTOL IIICAPTOL IIICAPTOL III

PROVISI DE VACANTS,PROVISI DE VACANTS,PROVISI DE VACANTS,PROVISI DE VACANTS, SELECCI I CONTRACTASELECCI I CONTRACTASELECCI I CONTRACTASELECCI I CONTRACTACICICICI


Selecci de personal i provement de llSelecci de personal i provement de llSelecci de personal i provement de llSelecci de personal i provement de llocs de treballocs de treballocs de treballocs de treball

Els llocs de treball vacants del personal laboral la cobertura dels quals sigui necessria

shan de proveir dacord amb els procediments segents i en lordre segent:

a) provisi de canvi de llocs de treball per motius de salut i/o violncia de gnere;

b) reingrs, dacord amb el que estableix larticle 23 del conveni;

c) concurs de provement de llocs de treball (trasllat); concurs de personal fix

discontinu i fix a temps parcial;

d) promoci interna i convocatria lliure;

e) mobilitat entre administracions pbliques.


Provisi de canvi de lloc de treball per motius de salut i/o violncia de gnereProvisi de canvi de lloc de treball per motius de salut i/o violncia de gnereProvisi de canvi de lloc de treball per motius de salut i/o violncia de gnereProvisi de canvi de lloc de treball per motius de salut i/o violncia de gnere

Els llocs de treball vacants shan doferir, en primer lloc, al personal laboral que hagi


20

sollicitat canvi de lloc treball per motius de salut, i/o de violncia de gnere i que

compleixin el que disposen larticle 19.5 daquest conveni o larticle 40. 3 bis) i ter)

de lEstatut dels Treballadors i larticle 82 de lEstatut bsic de lempleat pblic.


ReingrsReingrsReingrsReingrs

La persona que solliciti el reingrs desprs duna excedncia sense reserva de lloc de

treball t dret a ocupar la primera vacant que hi hagi en la seva categoria professional,

sempre que no es trobi compresa dins les vacants ja ofertes en concurs de trasllat o de

promoci o es tracti dun lloc de treball vacant corresponent a una categoria

professional declarada a extingir.

Si no hi ha vacants en la seva categoria per, en canvi, nhi ha digual nivell o de

qualsevol nivell inferior a la que ocupava, podr optar a aquesta vacant, sempre que

acrediti complir els requisits exigits per ocupar la mateixa o b esperar que es produeixi

en la seva categoria, i ha de percebre les retribucions corresponents al lloc de treball que

ocupa, sense perjudici que sigui adscrit provisionalment en altre lloc en la forma prevista

en larticle 38 o que hagi desperar la primera convocatria de provement de vacants que

es faci.

En els casos contemplats en els dos anteriors pargrafs, el personal reingressat ha de

participar obligatriament en el torn de concurs de trasllats.

En el casos dinexistncia de vacants de la mateixa categoria professional, la direcci

general competent en matria de funci pblica ha doferir a la persona sollicitant del

reingrs, aquells llocs de treball que siguin del mateix nivell retributiu que tenia la

persona sollicitant del reingrs abans de lexcedncia i sempre que acompleixi els

requisits per poder ocupar-los. En cas de no existir vacants del mateix nivell retributiu,

prvia petici expressa de la persona interessada, se li ha doferir vacants en un nivell

inferior sempre que acompleixi els requisits per poder ocupar-los i aix successivament.

En tots els casos a la persona reingressada se li ha doferir llocs de treball ubicats en el

mateix terme municipal en la qual estava adscrita abans de causar lexcedncia llevat que

la mateixa manifesti la seva voluntat docupar llocs de treball situats en altre municipi. Al

personal reingressat no se li podr obligar a acceptar en adscripci provisional un lloc


21

fora de lmbit territorial de lilla on estava ubicat el lloc de treball que ocupava abans

diniciar la situaci dexcedncia.


Concurs de provement de llocs de treball (trasllats)Concurs de provement de llocs de treball (trasllats)Concurs de provement de llocs de treball (trasllats)Concurs de provement de llocs de treball (trasllats)

El provement de llocs de treball del personal laboral es pot dur a terme mitjanant el

sistema de concurs de mrits o mitjanant el sistema de lliure designaci amb

convocatria pblica, dacord amb el que estableixin a aquest efecte les relacions de llocs

de treball.

El concurs de mrits constitueix el sistema normal de provement de places vacants, i cal

tenir en compte nicament els mrits exigits en la convocatria corresponent, els quals

shan de determinar dacord amb els barems corresponents de cada convocatria acordat

amb el Comit Intercentres.

La lliure designaci amb convocatria pblica nicament es pot aplicar per proveir els

llocs de treball que, per la naturalesa del seu contingut, tenguin reconegut aquest sistema

de provement en la relaci de llocs de treball.

Les convocatries hauran dindicar: el nombre de places per proveir; la denominaci i la

identificaci de les places; la destinaci; les caracterstiques i els requisits mnims exigits

que hagin de complir els treballadors i les treballadores que aspirin a ocupar-les, que

figuren reflectides en les relacions de llocs de treball; la relaci de mrits que es tindran

en compte per valorar-les; lrgan al qual shan dadrear les sollicituds; i, si sn

diverses les places sollicitades en limprs de sollicitud, shaur despecificar lordre de

preferncia dadjudicaci.

Poden participar en els concursos de provement de llocs de treball tots el personal

laboral fixo a temps complet i a jornada parcial, aix com el fixo discontinu, en situaci

dactiu i en excedncia que tenguin la mateixa categoria professional que la vacant

objecte del concurs, tret dels suspesos per sanci, que no ho poden fer fins que no shagi

complert aquesta sanci.

1. Provement de llocs per concurs de mrits


22

En els provements de llocs de treball convocats mitjanant el sistema de concurs de

mrits, la comissi de valoraci de mrits designada en cada convocatria s lrgan

facultat per, ateses les sollicituds presentades, valorar els mrits acreditats per les

persones aspirants i proposar ladjudicaci a les persones que obtenguin la puntuaci

major de les places vacants que shan de proveir. Aquesta comissi ha destar composta

per cinc persones, tres de les quals han de ser designades per la comunitat autnoma, i les

dues restants, pel Comit Intercentres o subsidiriament pels comits dempresa, entre els

seus components.

El personal laboral en situaci de trasllat fors per necessitat del servei que solliciti el

trasllat per ocupar vacants a la localitat dorigen del trasllat fors t preferncia absoluta,

sens perjudici de lordre de puntuaci en qu quedi situat segons la resta de mrits

acreditats per adjudicar aquestes vacants. En el cas que sollicitin retornar a la localitat

dorigen dos o ms persones en situaci de trasllat fors tindr prioritat aquella que

tingui ms puntuaci conforme al barem de mrits, llevat el cas que com a conseqncia

del trasllat fors una de les persones trasllades forosament estigus destinada en una

illa distinta a la seva dorigen, motiu pel qual tindr aquesta preferncia sobre la resta de

persones sollicitants.

Els mrits que shan de valorar i el barem dacord amb el qual shan de puntuar per

adjudicar les vacants han de ser els que amb carcter general sestableixin amb el Comit

Intercentres, sens perjudici dels especials de cada convocatria. Per confeccionar el

barem, sn mrits de consideraci necessria: lexperincia professional prvia,

lantiguitat a les administracions pbliques, els cursos de formaci i el nivell de

coneixement de la llengua catalana.

2. Provement de llocs de treball de lliure designaci

La facultat de proveir els llocs de treball de lliure designaci correspon a la conselleria

competent en matria de funci pblica, i la designaci sha de fer amb linforme previ

de les conselleries a qu estiguin adscrits els llocs de treball que shagin de cobrir.

El personal nomenat per als llocs de treball de lliure designaci podr ser separat

lliurement daquests llocs, i haver-los ocupat no pot constituir mai un mrit per proveir

altres llocs de treball, llevat que es tracti de la mateixa categoria i nivell, supsit en el qu


23

si es computar.

3. Regles comunes als procediment de provement

Tant en els concursos de mrits com en els concursos de provement de llocs de treball

de lliure designaci, el termini per resoldrels s dun mes comptador des de lendem de

lacabament del perode per presentar instncies, tret que la convocatria nestableixi un

altre, que mai no pot ser superior a dos mesos. La convocatria sha de publicar en el

Butllet Oficial de les Illes Balears, com tamb en la pgina web de lEscola Balear de

lAdministraci Pblica i la intranet de la comunitat autnoma de les Illes Balears, perqu

totes les persones sollicitants i altres interessades nestiguin informades.

Les destinacions adjudicades pel sistema de concurs de mrits sn irrenunciables, i els

trasllats voluntaris per concurs no donen lloc a cap indemnitzaci.

El personal al qual se li hagi adjudicat lloc de treball no podr participar en els concursos

de trasllat que es convoquin dins els dos anys segents a la data de resoluci de la darrera

destinaci obtinguda per concurs, tret que hagi estat nomenat posteriorment per ocupar

un lloc de lliure designaci o solliciti llocs de la mateixa conselleria i localitat.

El termini per prendre possessi de la nova destinaci, que ha de quedar sense efecte

mentre no es produeixi la vacant prevista, s de tres dies si es resideix a la mateixa

localitat on radica la plaa, de set dies si es resideix a la mateixa illa, o dun mes si es

resideix fora de lilla. Si la resoluci comporta el reingrs al servei actiu, el termini de

presa de possessi s dun mes comptador des de lendem que es publiqui aquesta

resoluci.

No obstant aix, per necessitats del servei, el conseller o la consellera competent en

matria de funci pblica pot acordar una prrroga de fins a un mes perqu aquest

personal shi incorpori i ha de comunicar-ho a la unitat a qu shagi destinat la persona

treballadora.

Aix mateix, pot concedir una prrroga dincorporaci de fins a un mes, si la persona

destinada prov de fora de lilla i aix ho sollicita per raons justificades. En tot cas, la

denegaci de la prrroga ha de ser motivada.


24


Promoci interna i convocatria lliurePromoci interna i convocatria lliurePromoci interna i convocatria lliurePromoci interna i convocatria lliure

Les places vacants que no es cobreixin en els concursos shan de convocar conjuntament

per a la promoci interna i loferta pblica docupaci, mitjanant concurs o concurs

oposici en torn de promoci interna entre el personal laboral fix de plantilla, i

mitjanant el sistema de selecci escaient en torn lliure.

Se negociar el nmero de places vacants amb el Comit Intercentres que afectin a la

promoci interna, reservant com a mnim un 30% de les mateixes.

El personal laboral fix en plantilla pot participar en les convocatries conjuntes de

selecci de personal, simultniament, tant en el torn de promoci interna com en el

doferta pblica docupaci.

Les places vacants reservades per a la promoci interna que els aspirants no puguin

cobrir en aquest torn shan dafegir al torn doferta pblica docupaci, que ha de garantir

els principis constitucionals digualtat, mrit i capacitat, com tamb el de publicitat.


Promoci internaPromoci internaPromoci internaPromoci interna

La promoci interna del personal laboral de la comunitat autnoma consisteix en la

possibilitat que, mitjanant el compliment duns requisits concrets, el personal laboral fix

integrat en lmbit daquest conveni pugui accedir des dun determinat nivell a un altre

digual o superior.

La convocatria de promoci interna requereix que hi hagi les vacants corresponents i

sha de fer conjuntament amb loferta pblica docupaci corresponent.

Per concrrer a la promoci interna, les persones aspirants han de complir algun dels

requisits segents:

a. Ser personal laboral fix duna categoria professional igual o inferior fins a dos

nivells a la de la vacant oferta, dur dos anys efectius de serveis en aquesta


25

categoria professional i tenir la titulaci requerida per a la vacant a la qual es

pretengui accedir.

b. Ser personal laboral fix duna categoria professional igual o inferior a la de la

vacant oferta, i dur almenys tres anys efectius de serveis per cada nivell dels que

separin el que sexerceix respecte del nivell a qu saspiri, encara que no es

tengui la titulaci requerida, tret dels nivells 1 i 2 i daquelles categories

professionals que exigeixen una habilitaci especfica, en qu sha de tenir la

titulaci o lhabilitaci requerida per a la vacant a la qual es pretengui accedir.

Les convocatries de promoci interna shan de desplegar dacord amb la normativa que

cont larticle 27 daquest conveni, i aquestes convocatries han de tenir sempre dues

fases:

1. Prova daptitud: es far una prova terica i/o prctica ajustada a les funcions

prpies de la vacant de qu es tracti.

Aquesta prova ser de carcter eliminatori i, sha dobtenir una puntuaci mnima

del 50 % del total per superar-la.

2. Concurs de mrits: shaur destablir un barem de puntuaci que tindr en compte

i valorar les titulacions acadmiques, la formaci i la preparaci, lexperincia

professional, lantiguitat reconeguda i els coneixements de catal.

La qualificaci final sobtindr amb la suma total de les obtingudes en cada una de les

fases, si b no es podr valorar la fase de concurs de mrits si no sha obtingut la

puntuaci mnima per superar la prova daptitud terica i/o prctica.


Normativa per la qual shan de regir les convocatries de promoci interna i de torn lliureNormativa per la qual shan de regir les convocatries de promoci interna i de torn lliureNormativa per la qual shan de regir les convocatries de promoci interna i de torn lliureNormativa per la qual shan de regir les convocatries de promoci interna i de torn lliure

La finalitat de la selecci s fer que el personal seleccionat sigui el ms idoni per

desenvolupar les funcions assignades a la categoria professional i/o especialitat del lloc

de treball ofert en el marc dels principis constitucionals digualtat, mrit i capacitat,

com tamb de publicitat en laccs a la funci pblica.


26

El personal laboral fix al servei de lAdministraci de la comunitat autnoma de les

Illes Balears ha daccedir al seu lloc de treball dacord amb loferta pblica

docupaci, mitjanant convocatria pblica i preferentment a travs del sistema de

concurs oposici, sense perjudici dutilitzar quan correspongui els sistemes doposici

o de concurs. Aquests sistemes de selecci shan de regir pel contingut dels punts

segents, que shauran daplicar quan correspongui en funci del sistema seguit.

1. Les convocatries de promoci interna i de torn lliure les ha de convocar el

conseller o la consellera competent en matria de funci pblica, i han de contenir, en

tot cas, el segent:

a) La determinaci del nombre total de places que shan de proveir, el grup, el nivell,

la categoria professional i, si escau, lespecialitat i les funcions, amb la localitat i

centre de treball on shagin de desenvolupar.

b) Els requisits exigits a les persones aspirants per poder-hi participar, dacord amb

les relacions de llocs de treball, en qu cal especificar el nivell exigit de la llengua

catalana.

c) Lestabliment dels llocs de treball que poden ocupar persones amb discapacitat

amb els sistemes dacreditaci daquesta discapacitat.

d) Els sistemes selectius, el contingut de les proves o, si escau, les condicions de

formaci, els mrits o els nivells dexperincia que shan de valorar, com tamb

les normes i els criteris per efectuar aquesta valoraci.

e) La designaci i la composici dels tribunals qualificadors.

f) La menci expressa que els tribunals no poden aprovar ni declarar que ha superat

les proves selectives un nombre superior de persones aspirants al de places

convocades. Qualsevol proposta que contravengui el que sha establert

anteriorment ser nulla de ple dret.

g) La determinaci de les caracterstiques i conseqncies del perode de prctiques,

quan sigui procedent.

h) El sistema de qualificacions i de puntuacions mnimes de cada prova per no ser

eliminats.

i) El programa sobre el qual tractaran les proves.

j) El calendari de realitzaci de les proves.

k) Lordre dactuaci de les persones aspirants, dacord amb el resultat del sorteig

efectuat prviament, quan es tracti dexmens orals o proves prctiques o quan el

nombre de persones aspirants aix ho aconselli.


27

l) El model dinstncia i autoritat, el centre o la dependncia a qu shan dadrear

les sollicituds, en qu cal indicar les dependncies on les persones aspirants tenen

els models normalitzats, com tamb la taxa corresponent.

2. Sistemes de selecci

En el cas de concurs oposici, el procediment ha dincloure:

Primera fase. Oposici: les proves que shan de dur a terme, amb la puntuaci mnima

que sestableixi per superar aquesta fase doposici i, en cas de prova terica i/o

prctica, els temaris i la bibliografia de referncia. Aquestes proves tindran carcter

eliminatori.

Segona fase. Concurs: la fase de concurs no podr superar el 45% del total de la

convocatria.

La convocatria ha dincloure els mrits i les capacitats susceptibles de qualificaci; la

forma dacreditar-los, i els barems de puntuaci, que han destar relacionats amb les

tasques i funcions assignades a cada lloc de treball.

La valoraci dels mrits i les capacitats en aquesta fase sha de fer dacord amb els

conceptes segents:

a) Titulacions acadmiques

Aquestes titulacions shan de valorar quan siguin rellevants per al lloc de treball que

sha de proveir, dacord amb el que estableixi la convocatria corresponent.

No shan de valorar els ttols acadmics de nivell inferior que siguin necessaris per

assolir les titulacions exigides en la convocatria, ni per assolir-ne altres de nivell

superior que es puguin allegar com a mrit.

La puntuaci daquest concepte ha de ser dun 20% de la puntuaci mxima total de la

fase de concurs.

b) Formaci i perfeccionament

Shan de valorar exclusivament els que versin sobre matries directament relacionades

amb les funcions prpies del lloc de treball convocat, en funci de la durada, la

dificultat, el programa i lexistncia de proves qualificadores.


28


fase de concurs.

c) Experincia professional

Sha de valorar la que ha tingut lloc en una categoria igual o semblant, i el grau de

similitud entre el contingut tcnic dels llocs ocupats anteriorment per les persones

candidates i els dels llocs de treball oferts.


fase de concurs.

d) Antiguitat reconeguda a les administracions pbliques


fase de concurs.

e) Coneixement de la llengua catalana


fase de concurs.

El sistema doposici consisteix en dur a terme una o ms proves de capacitat per

determinar laptitud de les persones aspirants. No obstant aix, i noms als efectes de

determinar lordre de prelaci final de les persones aspirants aprovades per a

ladjudicaci dels llocs de treball, les convocatries podran establir que el mateix se

determini, a ms de per la puntuaci obtinguda en els exercicis de loposici, per la

valoraci de determinats mrits. En qualsevol cas, noms podran tenir accs a la

valoraci dels mrits les persones aspirants que hagin superat la fase doposici.

El sistema de concurs consisteix en qualificar els mrits allegats i acreditats per les

persones aspirants, dacord amb el barem incls en la convocatria.

El contingut de les fases daquests procediments sestablir per acord amb el Comit

Intercentres.

3. rgans de selecci

Els tribunals o les comissions de selecci de personal han de ser nomenats pel conseller o

la consellera competent en matria de funci pblica en cada convocatria i tenen la


29

consideraci drgans dependents de la seva autoritat, als quals correspon el

desplegament i la qualificaci de les proves selectives i la valoraci dels mrits

professionals de les persones aspirants.

Han destar constituts per tres persones titulars, com a mnim, i hi ha dhaver el mateix

nombre de persones suplents. Tant les persones titulars com a suplents han de posseir

una titulaci acadmica digual o superior nivell que lexigit a les persones aspirants, i la

meitat ms un han de posseir una titulaci corresponent a la mateixa rea de

coneixements que lexigida a les persones aspirants, si aquesta s especfica.

La determinaci de la composici dels tribunals sha de dur a terme dacord amb les

normes segents:

La persona que ocupi la presidncia sha de designar lliurement pel conseller o la

consellera competent en matria de funci pblica, entre persones de prestigi

professional reconegut dins lmbit autonmic.

Les persones designades com a vocals han de ser nomenades per sorteig entre el

personal laboral en situaci de servei actiu a lAdministraci de la comunitat

autnoma de les Illes Balears que pertanyin al grup, el nivell o la categoria

professional de qu es tracti. El sorteig es far amb la participaci del Comit

Intercentres.

La secretaria correspondr a la persona designada per votaci del tribunal entre les

persones designades com a vocals.

Les persones integrants dels tribunals o les comissions de selecci de personal shan

dabstenir de formar-ne part quan hi concorrin les circumstncies que preveu larticle 28

de la Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment

administratiu com, i han de notificar-ho a lautoritat convocant. Les persones aspirants

a les places convocades els poden recusar. Tampoc no en poden formar part el personal

laboral que tingui assignat un crdit horari per realitzar funcions sindicals o de

representaci de personal, ni les persones que hagin realitzat tasques de preparaci

daspirants a proves selectives en els cinc anys anteriors al de la publicaci de la

convocatria corresponent.

Els tribunals poden disposar la incorporaci a aquests treballs de persones assessores

especialistes per a totes o algunes de les proves que shagin de fer, si escau, dacord amb


30

el que preveuen les convocatries corresponents. Aquestes persones assessores shan de

limitar a exercir les seves especialitats tcniques i, basant-se exclusivament en aquestes

especialitats, han de collaborar amb els rgans de selecci.

De conformitat amb larticle 61.7 de lEstatut bsic de lempleat pblic, el Comit

intercentres podr designar una persona, amb veu i sense vot, que participar com a

observadora en el desenvolupament de tot el procs selectiu.

4. Resoluci de la convocatria

Concloses les proves, es proposar a lrgan competent la llista de les persones

candidates per formalitzar els contractes de treball, que no podran excedir en cap cas

el nombre de places convocades. Qualsevol proposta daprovats que contravengui el

que sha establert ser nulla de ple dret.

Lautoritat que hagi efectuat la convocatria ha de formalitzar els contractes una

vegada justificades les condicions de capacitat i els mrits i requisits exigits. Fins que

es formalitzin els contractes i sincorporin als llocs de treball corresponents, les

persones aspirants no tindran dret a cap percepci econmica.

Les persones treballadores que accedeixin a una plaa per mitj del torn de promoci

interna tenen preferncia per cobrir els llocs vacants de les respectives convocatries

conjuntes. La prioritat en ladjudicaci de les vacants sha de fer partint de les

mximes puntuacions globals i seguint un ordre descendent.

5. Remissi a la normativa de la comunitat autnoma de les Illes Balears

En tot el que no estableix aquest article sha daplicar, supletriament, el Decret

27/1994, d11 de mar, pel qual saprova el Reglament dingrs del personal al servei

de la comunitat autnoma de les Illes Balears, o la norma que el substitueixi.


Mobilitat entre administracions pbliques Mobilitat entre administracions pbliques Mobilitat entre administracions pbliques Mobilitat entre administracions pbliques

LAdministraci potenciar la firma de convenis amb altres administracions pbliques

que facilitin la mobilitat interadministrativa reciproca entre les mateixes.


31

Conclosa la convocatria de promoci interna i de torn lliure es podran atendre les

sollicituds de trasllat formulades per persones treballadores daltres administracions

pbliques. En tot cas, s un requisit imprescindible per concedir aquest tipus de trasllat

que lAdministraci dorigen tengui regulat un sistema de reciprocitat que tamb ho

permeti.

Els criteris dadjudicaci de vacant per aquest sistema i les condicions dintegraci

daquest personal shan destablir amb el Comit Intercentres.


Selecci de persona laboral no permanent Selecci de persona laboral no permanent Selecci de persona laboral no permanent Selecci de persona laboral no permanent

Per dur a terme treballs ocasional o urgents, o b per interinitat, es pot contractar

personal laboral mitjanant la modalitat de durada determinada, subjecta a la legislaci

laboral vigent.

La selecci daquest personal laboral sha de dur a terme dacord amb lordre de prelaci

segent:

1. Borses de treball

La conselleria competent en matria de funci pblica ha de confeccionar peridicament

borses de treball mitjanant convocatria publica pel sistema de concurs o, atesa lndole

de les funcions que shagin de dur a terme, el nombre de llocs que shagin de proveir i la

modalitat de contractaci que shagi daplicar, amb un altre tipus de proves selectives.

Les borses de treball shan de confeccionar dacord amb les categories daquest conveni,

i sempre que hi hagi una previsi de necessitats per cobrir. Aquestes borses, han de ser

de pblic coneixement a travs de la pgina web del Govern Balear.

La convocatria i les bases daquestes borses shan de negociar amb la participaci del

Comit Intercentres. En la confecci daquestes borses hi han de participar les persones

designades pel Comit Intercentres que hagin de representar-ho.

2. Oferta genrica


32

En cas dexhauriment o dinexistncia duna borsa de treball es pot contractar mitjanant

oferta genrica del Servei Pblic dOcupaci, amb la participaci del Comit dEmpresa.

A aquests efectes, es posar a disposici de lrgan de selecci tota la documentaci

relativa a la oferta genrica en qesti.

3 . Contractaci nominativa

Excepcionalment, i de manera motivada, es pot contractar nominativament, per raons

durgncia, mitjanant el Servei dOcupaci de les Illes Balears, quan es prevegi que la

contractaci tengui una durada igual o inferior a quaranta-cinc dies. Daquestes

contractacions, sempre se nha dinformar el Comit dEmpresa.

Les persones seleccionades mitjanant tant oferta genrica com a nominativa han destar

aturades a temps complet i acreditar estar inscrites en demanda docupaci en el Servei

dOcupaci de les Illes Balears.

En els casos de contractacions temporals que tenguin origen en els supsits de jubilaci

parcial i/o anticipada, en la selecci de la persona que lha de substituir, sha destar a

all previst en els articles 58 i 59 daquest Conveni collectiu.

El personal laboral amb un contracte de treball de durada determinada ha de complir en

tot cas els requisits generals de titulaci i les altres condicions exigides en les proves

daccs a les categories professionals corresponents dels llocs de treball que ocupin amb

carcter permanent. Aix mateix, li s aplicable el mateix perode de prova que estableix

larticle 32 per al personal laboral fix.

Lexercici dun lloc de treball mitjanant contracte de treball de durada determinada no

pot constituir mai un mrit preferent per accedir a la plantilla de personal laboral fix de la

comunitat autnoma. No obstant aix, el temps de serveis prestats es computar en els

supsits de concurs o de concurs oposici, i sempre que els serveis siguin adequats a les

places que es convoquin.

El personal contractat t els mateixos drets i les mateixes obligacions que el personal fix.

Les retribucions econmiques i ajudes socials del personal contractat sn les mateixes

que les del personal fix de la mateixa categoria.


33

Les places pressupostades i catalogades que estiguin cobertes per personal temporal han

de sortir a concurs, preferentment en un termini d1 any i, com a mxim cada 2 anys.

Les baixes per incapacitat temporal de ms de 15 dies i per maternitat han de ser cobertes

des de linici preferentment per personal laboral fix, que ha de fer tasques de categoria

superior prevista en larticle 19 del Conveni, o per personal laboral contractat.

ArticArticArticArticle 30le 30le 30le 30

Contractes formatiusContractes formatiusContractes formatiusContractes formatius

LAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears, dacord amb el que

disposa larticle 11 de lEstatut dels treballadors, pot subscriure contractes formatius amb

lobjectiu de proporcionar al personal laboral la formaci terica i prctica necessria per

exercir adequadament un ofici o un lloc de treball qualificat.

Noms es poden concertar contractes daprenentatge i en prctiques en les categories

professionals que es determinin amb lacord del Comit Intercentres.

a) En el contracte daprenentatge el temps dedicat a la formaci terica, que ha de ser

presencial, ha de ser del 25% de la jornada mxima que preveu aquest conveni i sha

de dur a terme alternant-se amb el treball efectiu. El salari s el segent:

Per a persones menors de 18 anys, el salari mnim interprofessional.

Per a persones majors de 18 anys:

el primer any, el 80% de la categoria que correspongui;

el segon any, el 90% de la categoria que correspongui.

b) En el contracte en prctiques el salari que correspon a les persones contractades en

aquesta modalitat s el segent:

el primer any, el 90% de la categoria que correspongui;

el segon any, el 100% de la categoria que correspongui.

No obstant aix, quan lAdministraci autonmica hagi de concertar contractes formatius

com a conseqncia dhaver resultat beneficiria dun ajut concedit, en aquest cas, les

condicions que shan dobservar sn aquelles que estableixin les bases de les

convocatries i no les del Conveni.


34


De la contractaci de personal eventualDe la contractaci de personal eventualDe la contractaci de personal eventualDe la contractaci de personal eventual

Dacord amb larticle 3.2.b del Reial decret 2720/1998, de 18 de desembre, la

contractaci laboral de durada determinada mitjanant la modalitat de contracte

eventual per circumstncies de la producci, pot tenir una durada mxima de 9 mesos

dins un perode 12 mesos, quan sefectu per atendre exigncies circumstancials del

mercat, una acumulaci de tasques o un excs de comandes, encara que es tracti de

lactivitat normal de lempresa, en consideraci al carcter destacional de lactivitat

de qu es tracti. Aquesta circumstncia sha de fer constar en el contracte que es faci a

lempara daquesta disposici addicional.


Contractaci i perode de provaContractaci i perode de provaContractaci i perode de provaContractaci i perode de prova

En el contracte ha de figurar una clusula que faci referncia al fet que ha estat

subscrit pel treballador o treballadora amb coneixement de les obligacions que es

deriven de la normativa dincompatibilitats que estableix la Llei 53/1984, de 26 de

desembre.

A les noves persones treballadores sels ha dinformar i formar dels riscs especfics

que afectin el seu lloc de treball o funci i de les mesures de protecci i prevenci

aplicables.

El personal de nou ingrs a lAdministraci de la comunitat autnoma al qual se li

hagi formalitzat un contracte laboral ha de superar en cada cas els perodes de prova

segents:

Personal dels grups A i B: 3 mesos.

Personal del grup C: 2 mesos.

Personal dels grups D i E: 1 mes.

Durant aquest perode, aquest personal t els mateixos drets i les mateixes obligacions

que el personal laboral fixo en plantilla del mateix grup i categoria professional, i

durant aquest perode pot rescindir la seva relaci de treball qualsevol de les dues

parts. Quan lAdministraci estimi que la persona treballadora no ha superat el perode


35

de prova, ha dinformar motivadament de la seva decisi als comits dempresa

corresponents o, si escau, el Comit Intercentres.

El personal laboral que accedeix a la condici de fixos i que anteriorment i sense

soluci de continutat hagin ocupat llocs de treball de les mateixes caracterstiques per

mitj dun contracte temporal, sels ha de computar el temps treballat a lefecte del

compliment del perode de prova.


Formaci i perfeccionament professionalFormaci i perfeccionament professionalFormaci i perfeccionament professionalFormaci i perfeccionament professional

Dacord amb el que assenyala larticle 23.2 de lEstatut dels treballadors, per facilitar-los

la formaci i la promoci professional, el personal incls en lmbit daquest conveni t

dret a veure facilitada la realitzaci destudis per obtenir ttols acadmics o professionals,

com tamb cursos de perfeccionament professional i accs a cursos de reconversi i de

capacitaci professional que organitzin la mateixa Administraci i lEscola Balear

dAdministraci Pblica, almenys un cop lany.

De conformitat amb larticle 14. g de lEBEP la formaci continua i lactualitzaci

permanent dels coneixements i capacitats professionals, sha de dur a terme

preferentment en horari laboral.

En compliment de larticle 23.3 del Estatut dels treballadors, el personal disposar de 20

hores anuals de la seva jornada laboral. Si se realitza el curs fora de la seva jornada

habitual, tindr dret a la compensaci en cmput de treball efectiu.

El personal laboral que cursi estudis acadmics i de formaci o perfeccionament

professional t dret a ladaptaci de la jornada ordinria i/o al del seu perode de

vacances per assistir als cursos, sempre que les necessitats i lorganitzaci del treball ho

permetin. Tamb t dret a la concessi de permisos retributs per concrrer a exmens

finals, alliberadors i altres proves definitives daptitud i davaluaci en centres oficials, en

la forma que estableix aquest conveni.

Aquesta formaci s independent de la formaci especfica del lloc de treball que

esmenta la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscs laborals, que sha de

dur a terme en temps de treball efectiu als mateixos llocs de treball, sense cap cost per


36

a les persones treballadores i mitjanant acord de la Comissi Paritria de Riscs

Laborals.

La comunitat autnoma, per si mateixa o a proposta del Comit dEmpresa i amb acord

favorable i previ del Comit Intercentres, ha dorganitzar, directament o en rgim de

concert amb centres oficials o reconeguts, cursos de capacitaci professional per a

ladaptaci de les persones treballadores a les modificacions tcniques operades en els

llocs de treball, com tamb els cursos de reconversi professional per assegurar

lestabilitat del personal laboral en la seva collocaci, en els supsits de transformaci o

de modificaci funcional de lorganisme. En aquests supsits, el temps dassistncia als

cursos es considerar com de treball efectiu. Aquests cursos shan dorganitzar quan es

produeixin les circumstncies que en determinen la regularitzaci, i la programaci

daquests cursos sha de dur a terme i publicar, com a mnim, tres mesos abans.

El personal tecnicoeducatiu t dret a rebre un mxim de seixanta hores anuals de

formaci especfica, comptabilitzades a partir del mes de setembre de cada any. Quan per

causes alienes a la voluntat daquest personal no hagin rebut les seixanta hores de

formaci, les poden completar mitjanant cursos autoritzats per la conselleria a qu

estiguin adscrits durant el darrer trimestre de lany.

Laccs als cursos organitzats per lEscola Balear dAdministraci Pblica sha de fer

en igualtat de condicions que el personal funcionari, sense que hi pugui haver

diferncia de la relaci funcionarial sobre la laboral. En aquest sentit, el personal

laboral fix t les mateixes condicions daccs que el personal funcionari de carrera, i el

personal laboral temporal, les mateixes condicions que el personal funcionari inter.

Si els cursos programats per lEscola Balear dAdministraci Pblica no preveuen les

necessitats formatives del personal laboral, a satisfacci del Comit dEmpresa, es poden

presentar propostes alternatives per ser negociades amb el Comit Intercentres.


Integraci social i laboral de les persoIntegraci social i laboral de les persoIntegraci social i laboral de les persoIntegraci social i laboral de les persones amb discapacitatsnes amb discapacitatsnes amb discapacitatsnes amb discapacitats

Dacord amb el que disposa el darrer pargraf de larticle 59.1 de la Llei 7/2007, de 12

dabril de lEstatut de lempleat pblic, en les ofertes docupaci pblica de

lAdministraci de la comunitat autnoma de les Illes Balears sha de reservar una quota


37

mnima del 7% de les vacants perqu les cobreixen persones amb un grau de discapacitat

igual o superior al 33%, del qual almenys el 2% de les places ofertades ho sigui per ser

cobertes per persones que acreditin discapacitat intelectual i la resta de places ofertades

ho sigui per a persones que acreditin qualsevol altre tipus de discapacitat.

ArtArtArtArticle 35icle 35icle 35icle 35

Principis digualtat, mrit i capacitatPrincipis digualtat, mrit i capacitatPrincipis digualtat, mrit i capacitatPrincipis digualtat, mrit i capacitat

En els processos de selecci esmentats, com tamb en matria dadjudicaci de llocs de

treball, retribucions, jornades, permisos i altres condicions de treball, mai no es poden

prendre en consideraci preferncies o privilegis que tenguin el fonament en ledat, el

sexe, lorigen, lestat civil, la raa, la condici social, les creences religioses, les idees

poltiques, lafiliaci sindical, la relaci familiar o personal, ni cap altra circumstncia

que impliqui vulneraci dels principis digualtat, de mrit i de capacitat.


Estabilitat en locupaciEstabilitat en locupaciEstabilitat en locupaciEstabilitat en locupaci

El contracte de treball sha de basar en els principis de garantia destabilitat en

locupaci, amb les excepcions que preveu la Llei.


Adscripci temporal de carcter voluntariAdscripci temporal de carcter voluntariAdscripci temporal de carcter voluntariAdscripci temporal de carcter voluntari

Quan un lloc de treball de la plantilla de lAdministraci de la comunitat autnoma de

les Illes Balears, lmbit del qual se defineix en larticle 2 daquest Conveni, quedi

vacant de forma temporal o definitiva, es pot ocupar amb carcter temporal per

personal fix i indefinit no fix a extingir, sempre que sacompleixen els segents

requisits:

a. El treballador o la treballadora haur de pertnyer al mateix grup

professional que el lloc a cobrir i reunir el requisits de titulaci i daltre indole

exigits en la relaci de llocs de treball per al seu desenvolupament.

b. En el supsit dexistir ms duna persona sollicitant sadjudicar atenent a

lantiguitat en lAdministraci.


38

c. Ladscripci tindr una durada mxima dun any prorrogable a un altre si

persisteixen les circumstncies que la varen motivar. Excepcionalment, quan les

necessitats del servei ho requereixen, lAdministraci dacord amb el comit

dempresa pot prorrogar aquest termini.

d. Ladscripci temporal tindr, en tot cas, carcter voluntari per a la persona

treballadora.

e. De totes les adscripcions temporals sen donar compte, de manera

immediata, al Comit dempresa, especificant les causes que la motiven.

f. El lloc de treball ocupat en adscripci temporal ha de ser incls en la segent

convocatria pel sistema que correspongui, tret que tingui titular.

g. El personal en adscripci temporal t dret a la reserva del lloc de treball de

procedncia i percep les retribucions corresponents al lloc que efectivament

ocupa.

h. Aquesta adscripci no dona lloc a indemnitzaci.


Del personal laboral en adscripci provisionalDel personal laboral en adscripci provisionalDel personal laboral en adscripci provisionalDel personal laboral en adscripci provisional

Quan un lloc de treball ocupat per una persona en adscripci provisional sigui cobert

mitjanant concurs de mrits o lliure designaci per altra, la primera quedar a disposici

de la direcci general competent en matria de funci pblica i a ms, haur dadscriure-

la provisionalment en un altre lloc de treball dins el mat

V Convenio Colectivo Personal Laboral CAIB

Documents

Transcript of V Convenio Colectivo Personal Laboral CAIB