USOS VERBALS

SERESTAR

ANAR

VINDRE

USOS DELS VERBS SER I ESTAR

Ser: identitat, permanència, qualitats accidentals d’un ésser (segons el complement).

VERB COPULATIU+ATRIBUTIdentitat i pertinença París és granQualitats permanents El camí és llarg

VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.Presència o localització:1. Trobar-se2. Arribada a un lloc

1. Les claus són al calaix2. Ja som aquí!

EXPRESSIONSSer moda/ample/estret ... Això sempre és de moda

USOS DELS VERBS SER I ESTAR

Estar: posició, permanència i durada.VERB COPULATIU+ATRIBUT

Qualitats transitòries:1. Objectes no animats amb indicació

quantitativa de temps o amb un agent que manté la qualitat.

2. Subjectes animats +adj., participis o adverbis3. Amb locucions.

1. L’escola estarà tancada en agost.

2. Jaume està content3. Sembla que està a punt de ploure

VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.

Presència o localització:1. Context duratiu (amb indicació quantitativa de

temps)-estar/estar-se2. Estar situat

1. S’estaran ací tot l’any2. L’ermita està al costat del camí

Permanència habitual en un lloc-estar/estar-se Ara (s’)està a Angola

Situació en procés Les accions estan molt baixes

Temps que tarda a fer-se una cosa-estar/estar-se Estaràs molt de temps a casa?

USOS DELS VERBS SER I ESTAR

Estar es pot utilitzar com a sinònim de treballar, viure i raure: Fa tants anys que està en aquell banc i ara

l’acomiadaran (=treballa) Laia fa tres anys que està amb la Joana (=viu) El problema està en la impossibilitat d’un

compromís real de les persones (=rau) Expressions amb el verb estar:

No estar fi/catòlic/llatí (=no estar bé de salut) No es pot estar de fumar (=no pot deixar-ho) Deixa-la, hui no està per orgues (=d'humor) Etc.

USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE

VENIR o VINDRE:

DIEC-1 v. intr. [LC] Algú, transportar-se d’un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure’s amb moviment contrari al designat per anar. Vine, acosta’t, que t’he de dir una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. —Ep, tu, vine! —Ja vinc. Si algun cop vinc a Girona... Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra.

Quan l'interlocutor es desplaça cap a nosaltres: Vine a ma casa Quan nosaltres ens desplacem cap a l'interlocutor: Vinc cap a ta casa. Quan l'interlocutor es desplaça cap on nosaltres serem en el futur: Aquesta nit vindràs a la festa? Quan nosaltres ens desplacem cap on serà l'interlocutor: Aquesta nit vindré a la teva festa

USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE

ANAR

DIEC-1 intr. [LC] Moure’s passant d’un punt a l’altre dirigint-se a un indret determinat, que no és ni ací ni aquí, o a acomplir una acció determinada. Anar a casa seva, al teatre, al cafè. Anar a ciutat. Els rius van a la mar. La nau va a port. Anaven a collir olives. Quan una de les dues "destinacions" no és l'interlocutor (parlem de nosaltres i d'una 3a persona) : Vaig a sa casa Quan parlem nosaltres mateixos de l'interlocutor i d'una 3a persona: Vas a sa casa?

Mireu aquest vídeo: J. E. Gargallo fa una analogia entre els usos dels verbs anar/vindre en diverses llengües romàniques