311

URTXITRALL CONTEMPORANI

A L'ARQUITECTURA MEDIEVAL.

SANTA MARIA DE VERDÚ

Esther Balasch i Pijoan

V

312

Si al romànic la funció del vitrall era la de tan-car els finestrals, l'artista del vidre es va haverd'adaptar a l'arquitectura de l'edifici. Amb unvidre gruixut i poc transparent, la llum i el co-lor eren els components de la il·luminació del'espai interior dels temples. D'aquesta prime-ra etapa constructiva, a Santa Maria de Verdúno sabem quin tipus de tancament era el quepresentaven els finestrals. Res no s'ha con-servat de l'època, ni fragments de vidre nidocuments. Cal pensar que a l'igual d'altresedificis d'arreu del territori, tant es va poder

El vitrall ha estat des de sempre un esclat dellum i de vida, una de les creacions artístiquesmés utilitzades per transmetre valors i signifi-cats. Ha servit de metàfora per a la contrapo-sició entre esperit i matèria, entre allò fugisseri estable, entre llum i opacitat. Els vitralls hanservit com a suport per a la creació d'imatgesde caràcter religiós, també simbòlic i polític.Ple de significats, el vidre ha servit per tancari alhora filtrar la llum, i per acollir imatges, mo-tius ornamentals i també heràldics. S'ha em-prat tant en edificis religiosos com civils.

VITRALL CONTEMPORANI A L'ARQUITECTURA

MEDIEVAL. SANTA MARIA DE VERDÚ1

EstherBalasch i PijoanHistoriadora de l'Art

Abstract

El rosetón y algunos ventanales de la iglesia parroquial de Santa Maria de Verdú (l'Urgell) aco-gen des de julio de 2004 las nuevas vidrieras. Unas vidrieras que se emmarcan en el contextodel arte contemporáneo, con la técnica del fusing, diseñadas por el artista Antoni Amat y ejecu-tadas por Glasmalerei Peters de Alemania, también ejecutores de la nueva claraboya del Par-lament de Catalunya. El rosetón y los ventanales acogen la iconografia vinculada con la titulardel templo y con el simbolismo e iconografía vinculada con los santos directamente relaciona-dos con la población: el jesuita oriundo de Verdú san Pedro Claver, el patrón de los alfarerossan Hipólito y el patrón de Verdú San Flavià.

Since July 2004, the rose window and some of the windows of the parish church of Santa Ma-ria in Verdú (lʼUrgell) have held new stained glass. These stained glass panels are situated wi-thin the context of contemporary art, with the technique fusing, designed by the artist AntoniAmat and carried out by Glasmalerei Peters from Germany, who also did the new skylight for theParliament of Catalonia. The rose window and the other windows have an iconography linked tothe churchʼs namesake and to the symbolism and iconography linked to the saints directly rela-ted to the town: the Verdú-born Jesuit Saint Peter Claver, the patron saint of the potters SaintHippolito and the patron of Verdú, Saint Flavian.

Paraules clau

Art, vitrall, contemporani 2004, Santa Maria de Verdú (l'Urgell).

1 Per a una primera aproximació poden veure: Esther BALASCH i PIJOAN: Patrimoni a la llum. Santa Maria deVerdú. Tàrrega: Parròquia de Santa Maria de Verdú, 2004. De l'església vegeu els estudis d'AA.VV.: Santa Mariade Verdú i altres terres verdunins. Tàrrega: Publicacions del Grup de Recerques de les terres de Ponent, 1991.Ramon BOLEDA i CASES: Verdú des dels orígens fins a la fi del Règim Senyorial de Poblet. Lleida: Diputació deLleida, 1994 (Viles i Ciutats, 19). Vegeu també nota 2.

313

den servir en aquesta direcció. El 5 de març del'any 1447, el consell de la vila de Verdú vaacordar amb fra Batlle fer dues vidrieres deplom i metall, que s'havien de col·locar una alportal de les dones (és a dir, a la rosassa de lafaçana de ponent) i l'altra al portal dels homes;el més notori del document exhumat pel Dr. Isi-dre Puig és el fet que es constata que, en casde no ser agradoses als verdunins, es llevariendel lloc i a més a més no es cobrarien.2

La restauració que s'està efectuant als petitsfragments de vitrall extrets de la rosassa –ambmotiu de la nova col·locació dels vitralls nous–juntament amb l'analítica química dels matei-xos, ens determinaran en el possible la crono-logia dels esmentats fragments servats.

En la mateixa línia, no podem deixar de ban-da una altra dada prou significativa entorn devitralls i vitrallers. A la dècada 1660-1670 esdocumenta a Verdú l'estada d'un vitraller d'o-rigen francès, de nom Antoni Calmells, que fi-gura en un protocol notarial com a "vedrier" ihabitant de Santa Coloma de Queralt. El do-

utilitzar alabastre com draps encerats, és a dir,teles de lli amb cera d'abella. La documenta-ció servada a l'Arxiu Parroquial no sempreaporta dades relatives a la construcció dels vi-tralls.

L'ampliació del temple parroquial amb l'afegitde noves capelles als laterals de la nau cen-tral va comportar l'obertura de nous finestrals,alguns geminats i ja de ple estil gòtic. Uns fi-nestrals amb traceria, que de bell antuvi i moltprobablement es degueren tancar amb vidreo vitrall per tal de donar a l'espai la claror i lallum adient. D'aquesta etapa d'ampliació del'església res en sabem, ja que la documenta-ció tampoc aporta noves llums al tema; peròper la nostra part no ens és difícil de pensaren un espai carregat de simbolisme i, per quèno, de color.

La rosassa de ponent acollia vitralls, dels queen conservem petits fragments que testimo-nien la presència d'aquest art a Santa Maria.No sabem el nom del seu artífex, però dispo-sem d'unes dades força interessants que po-

2 Vegeu Isidre PUIG i SANCHÍS: Documents per a la història de l'art de l'església de Santa Maria de Verdú.Tàrrega: Arxiu Històric Comarcal, 2004. (Sèrie major. Col·lecció Ardèvol), p. 29, nota 10.

Rosassa abansde la col·locació

dels vitralls.Fotografia: Antoni

Benavente i Barbero.

314

plom deformat. Les fotografies antigues pocainformació proporcionen referent a la repre-sentació iconogràfica que acollia la rosassa.Tenim restes d'aquells vitralls, esmentats an-teriorment, que es van conservar a la rosassafins el juliol de 2004. Petits fragments de vidreque estaven encastats a la traceria. Alguns,fragmentats; altres, migpartits; i pocs de sen-cers. Vidres decorats amb elements geomè-trics i vegetals amb presència de fulles i ambtocs de grisalla i pintura negra. Petits frag-ments de vidre i plom, que es van llevar de latraceria amb motiu de la col·locació dels nousvitralls, i que avui ens serveixen per aprofundiren l'estudi que sobre el vitrall hem endegat.

Com esdevé en moltes esglésies Santa Mariaha sofert modificacions i transformacions ar-quitectòniques, fruit de la litúrgia, que vancomportar la supressió de l'absis de la nauprincipal i la construcció d'una sagristia nova, itambé l'allargament de la capella del Santís-sim incorporant-hi la sagristia vella. D'aquestareforma de l'any 1892 data l'obertura de l'òculpracticat al mur de la nau central. Si la rosas-sa del mur de ponent està dedicada sens dub-te a Santa Maria, titular del temple, l'òcul deldavant acull el vitrall tal vegada realitzat al mo-ment de les reformes, amb la representació del'Assumpció de la Mare de Déu. Un vitrall queenllaça amb les darreries del segle XIX, quandominava a nivell constructiu al nostre país laCasa Maumejéan, d'origen francès, i tambéels vitrallers de nissaga catalana, com els Ay-

cument ens assabenta que va fer un présteca un pagès del lloc de Talavera, però en capmoment no sabem si el dit vidrier va treballara Santa Maria en la confecció d'algun vitrall.3

Les fotografies que s'han conservat de princi-pis del segle XX poca informació ens aporten.A l'Institut Amatller d'Art Hispànic, es conser-ven fotografies antigues de la façana de po-nent, on divisem que la rosassa conservavaencara restes de vitrall, si bé podem constatara través de la imatge que el seu estat de con-servació era ja molt deficient, amb una pèrduai grans llacunes de vidre, i amb força tires de

Detall de la partcentral de la rosassa,el juny de 2004.Fotografia: AntoniBenavente i Barbero.

Exterior de la rosassaamb el nou vitrall.Fotografia: AntoniBenavente i Barbero.

3 Vegeu Francesc FITÉ LLEVOT: "Els vitrallers a laSeu Vella de Lleida", Seu Vella. Lleida: AssociacióAmics de la Seu Vella de Lleida, 2000. (Anuari d'His-tòria i Cultura, 2), p. 78, nota. 87.

315

i que juga amb l'estètica i la funcionalitat. Avui,quan parlem de vitralls, encara es projecta a lanostra ment els vidres emplomats, que certa-ment són bells i admirables, però que ja van te-nir el seu moment d'esplendor. Avui encara esfan vitralls emplomats, però el plom és utilitzatcom un recurs ornamental. En aquests mo-ments es treballa el vidre amb la tècnica de laserigrafia, del vidre gravat, del vidre bufat arte-sanalment, esmaltat, i fusing, entre altres; al-gunes, en fred; i altres, en calent; avui res noés únic, ni tan sols la tècnica.

Verdú, a través del vitralls dels finestrals i de

mat, o com el lleidatà nascut a Biosca Joan Es-pinagosa, que s'instal·là a Barcelona. ElsGranell i els Rigalt irrumpeixen amb força enaquest panorama premodernista català.4 DelsRigalt, a Santa Maria de Cervera es conservenuna de les seves primeres realitzacions, queporta la data de 1883: un vitrall que presenta laiconografia de Sant Ramon Nonat i de SantPere de cal Claver de Verdú. A Santa Maria deVerdú, el tancament de l'òcul de l'absis princi-pal respon en un moment històric en què alnostre país es dóna un ressorgiment generalde la vitralleria, inscrit en un marc ideològicmolt concret fruit de la religiositat i de l'impulsdesprés del Concili Vaticà de 1869. Aquestòcul acull la imatge de l'Assumpció de la Marede Déu, en clara sintonia amb la titular del tem-ple.

Si a cada època o període històric s'ha utilitzatl'art i l'estil artístic del moment, els vitralls queavui llueixen a Santa Maria responen tambéals nostres temps. Un moment en el que el nouvitrall és innovador, amb ganes d'experimentar,

4 Sobre els Rigalt, vegeu Núria GIL FARRÉ: "L'empre-sa de vitralls modernistes. Rigalt, Granell y Cia. Apro-ximació". A: I Jornades Hispàniques d'Història del Vi-dre. Actes. Barcelona: Museu d'Arqueologia deCatalunya. Generalitat de Catalunya. Departament deCultura. Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, p.333-340. Sílvia CAÑELLAS i MARTÍNEZ: "El taller devidrieres dels Rigalt a la catedral de Barcelona (1892-1913)". A: Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaudde Lasarte. Barcelona: Publicacions de l'Abadia deMontserrat. Institut d'estudis Catalans. Museu Nacio-nal d'Art de Catalunya, 1999. (Biblioteca Abad Oliba,15), vol. 2, p. 203-210. Joan VILA-GRAU: "El vitrallermodernista Antoni Rigalt i Blanch" A: Memoria de laReal Academia de Ciencias y Arte de Barcelona. Bar-celona, 1983, XLV, núm. 18, p. 801-834

Santa Maria al vellmig de la rosassa.

Fotografia: AntoniBenavente i Barbero.

Vista interior delvitrall de la rosassa

de Santa Maria.Fotografia: Antoni

Benavente i Barbero.

316

disseny intervé com un factor més de canvi.Aquest edifici avui recull i difon la llum que, através de la imatge i del color del vidre, estransforma en llurs capelles. L'artista AntoniAmat ha sabut copsar amb encert els colors do-minants de la vila de Verdú. Ha plasmat elsblaus del "cel", que adquireix a Verdú un graud'intensitat diferent de l'entorn, fruit probable-ment del microclima que gaudeix. En aquesta

la rosassa de Santa Maria, s'ha endinsat enaquest nou món del vitrall. Uns vitralls ques'han implicat en l'arquitectura, ja que aquestaels ha condicionat i els ha marcat, quant a con-figuració i format. El que cal destacar d'aquestconjunt de vitralls, com a factor important, és lacreació d'atmosferes diferents al si de l'edifici,uns vitralls que ens proporcionen un canviconstant, on la llum articula i modela l'espai i el

Exterior i interiordel finestral deSant Pere Claver.Fotografia: AntoniBenavente i Barbero.

Exterior i interiordel finestral deSant Hipòlit.Fotografia: AntoniBenavente i Barbero.

317

i patró de Colòmbia– té el gran protagonistaen un dels finestrals gòtics. Sant Flavià, patróde la vila, presideix el vitrall del finestral queil·lumina la seva capella. També hi és presentSant Hipòlit, patró dels cantirers, fent honor ala vila. Tot un món de santedat masculinadestinada als finestrals. La rosassa, en canvi,simbolitza la presència de Santa Maria a l'es-glésia. Una rosassa formada per dotze llan-

obra podem contemplar com l'artista s'ha impli-cat amb el paisatge, amb l'espai i amb el temps. La rosassa esdevé a través del vidre una ins-tantània d'estació primaveral. Els finestralssón el resultat d'haver-se familiaritzat amb totallò que identifica Verdú. Una iconografia acu-radament estudiada per Mn. Ramon Roca iqui signa aquestes ratlles. Sant Pere Claver–esclau dels esclaus, com s'autoanomenava,

Exterior i interiordel finestral de la

capella del Sagrat Cor.Fotografia: Antoni

Benavente i Barbero.

Exterior i interiordel finestral de

Sant Flavià.Fotografia: Antoni

Benavente i Barbero.

318

temperatura més baixa l'òxid d'argent canviade groc a marró. Aquest tipus de pigmentsemprats a Verdú –pols de vidre amb afegitsquímics i metalls– s'anomenen pintura de fu-sió transparent.

En cas de no aconseguir la tonalitat desitjadao la plasmada en el disseny, és possible re-forçar el color aplicant una altra capa de colori sometent de nou el vidre a l'enfornat. Demanera que el pintor que executa l'obra deldissenyador procedeix a colorar molt tímida-ment, ja que una correcció solament és pos-sible aplicant més color, no a l'inversa, ja queno és possible tècnicament; aleshores caldriarepetir-lo fent-lo de nou.

Per al conjunt de vitralls de Santa Maria deVerdú es va optar per realitzar un seguit deproves prèvies per tal d'atansar-se a la tempe-ratura ideal i no afectar els colors i el vidrebase.

El traspàs d'un color a un altre s'aconsegueixmitjançant la tècnica de l'espurnejat, és a dir,salpicar el pinzell empapat amb pintura sobreel vidre, passant per les salpicades de colorun pinzell sec, i el fornejat s'encarrega de ferla resta. El mateix serveix per fer un ennuvo-lat com passa a la rosassa.

Els vitralls de Santa Maria han estat realitzatsamb el mètode artesanal de la fabricació delvidre, el bufat. Els colors emprats són tambéutilitzats per a la porcellana en base a metallspreuats mesclats amb pols de vidre, que permitjà del fornejat a 630º C es fonen amb lasuperfície del vidre. L'empresa GlasmalereiPeters de Paderborn (Alemanya) ha executatl'obra de l'artista Antoni Amat als seus tallers,durant la primavera del 2004, per col·locar-losdel 5 al 9 de juliol del mateix any, just les vigí-lies de les Noces d'Or sacerdotals de Mn. Ra-mon Roca i Pujol, el rector de Santa Maria.

El que més crida l'atenció és que els vitrallshan estat realitzats amb un sol panell. Això éspossible perquè avui es pot tractar grans su-perfícies de vidre en grans forns, quelcom in-viable anys enrere. Actualment és possible ferpeces de 3,80 x 2 m.

Els vitralls de Santa Maria han estat elaboratsamb una gran sensibilitat, que sintonitza lallum en funció de com aquesta penetra a l'in-terior de l'edifici i ens permet de viure'l. Peròno podem deixar de banda que davant lamanca de llum diürna i amb la il·luminació ar-tificial el vitrall ja no es projecta vers l'interiorde l'edifici, sinó que s'expandeix vers l'exte-rior. De dia, la llum cobreix tot el plafó de vi-dre i la llum incideix en uns llocs més que enuns altres, ressaltant allò essencial de la ico-nografia de cada finestral. És una sorpresaexcitant del color, dels centelleigs depenent

cetes, com a nombre simbòlic del cicle com-plert de l'any i també dels que rodegen Déu.L'artista s'ha regit per la voluntat d'ordenarl'espai i el temps, el cel i la terra, allò inefablei allò tangible, allò diví i allò terrenal; aquestha estat el camí escollit per Antoni Amat.

En aquests vitralls podem veure essencial-ment, entre altres, dues lectures. La primera,formada pels diferents colors i el grau d'inten-sitat i cromatisme, que ens endinsa en el mà-gic món de la llum, pels efectes cromàticsvius i canviants. El segon, en entrar en unmón de símbols i de signes, palmes marti-rials, casc romà, cantireta i, és clar, les cade-nes trencades com a símbol d'alliberament.Cadenes "plenes de vida", de moviment, plas-mades amb intensitat.

Tots els pigments han estat seleccionats acu-radament. Som davant una pintura impregna-da al vidre, on l'artista ha actuat com a pintoren una obra de gran plasticitat amb trets d'i-dentitat per al poble. També s'ha utilitzat la lle-tra com a reforç dels valors artístics i icono-gràfics; tal vegada sense ella a voltes se'nsfaria més difícil la seva lectura, especialmentavui en una societat, la nostra, cada vegadamés laica i aconfessional.

En definitiva, un conjunt de vitralls que respo-nen a un projecte endegat anys enrere, unprojecte integral de tancament dels finestrals,del que avui tan sols s'ha executat una part.

A nivell tècnic, s'ha utilitzat una tècnica ja ex-perimentada, que endinsa l'artista de l'obrapels camins de la pròpia essència del vidre,en transmetre tot allò que n'és essencial:transparència, color i vida. El vitrall esdevé elllenguatge de la transparència, que, amb elseu joc de llums i formes, ens transmet lapròpia matèria de creació. El color està estu-diat per deixar fluir la llum i crear un efecteharmònic en tot l'edifici.

Per a les vidrieres de Santa Maria s'ha utilit-zat el vidre tipus "float" de 6 mm de gruix, amés del vidre de protecció.

La iconografia, en base al disseny efectuatper l'artista Antoni Amat, va ser aplicada enpart amb grisalla. Els colors que dominen, elgroc, el blau i el roig, amb pintura consistenten vidre en pols i afegits de plom, per tal debaixar la temperatura de fusió i no alterar elvidre base a causa de la major temperatura.El vermell es va obtenir afegint or; el groc,amb òxid d'argent; i el blau, afegint cobalt.Cada pintura és fornejada per separat a 605graus c.; una temperatura més alta alteraria elcromatisme desitjat; així, a més temperatural'or canvia del vermell al violeta, i amb una

El núm. 18 d'URTX. Revista cultural de l'Urgell s'acabà d'imprimira les vigílies de Sant Jordi, a la ciutat de Tàrrega.

Abril de 2005