UROPA - weib.caib.esweib.caib.es/Recursos/exploram_europa/primaria/ee_primaria.pdf · Com explicam...

EXPLORAM EUROPAPROPOSTA EDUCATIVA PER A PRIMÀRIA

EXPLORAM EUROPA

PROPOSTA EDUCATIVA PER A PRIMÀRIA

Professores que han col·laborat en el disseny d’aquesta campanya, en l’elaboració i la redacció del contingut i de les activitats proposades:Mª Ignàcia Morell QuadrenyMª Ignàcia Pérez PastorMaria Xamena Mayol

ÍndexIntroducció 5

PROPOSTA EDUCATIVA

Objectius 6

Continguts 6

Orientacions metodològiques 7

ACTIVITATS

Viatgem per Europa 9

L'Agència de Viatges 10

Jo tenc amics d’arreu d’Europa 11

Ara som… francesos, ara som… 11

Coneguem més Europa 12

Han desaparegut les monedes 13

Taller de teatre 14

Juguem amb paraules i monedes 14

Contem contes 15

Monedes d’abans 16

Demanem a les persones majors 16

Molts de països, una moneda 17

Vostè, què pensa de l’euro? 17

Un euro a la butxaca 18

Passatemps 18

Annex: Llista de preguntes per a l'elaboració de jocs 20

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA 29

Introducció

EXPLORAM EUROPA

Partint de la idea de conscienciar i sensibilitzar els ciutadans de les Illes Balears sobre la transició a l’euro, elGovern de les Illes Balears i "SA NOSTRA", Caixa de Balears, signaren un conveni de col·laboració amb laConselleria d’Economia.

És en aquest context que neix el pensament de realitzar unes accions específiques per adequar i facilitar aques-ta informació a l’alumnat i al professorat de les nostres escoles.

L’any 1998 iniciàrem, amb el suport de la Conselleria d’Educació i Cultura, tota una sèrie de conferències ambmonitors, especialment preparats, als centres escolars de les quatre illes i férem arribar a cada alumne fullets imaterial divulgatiu com a complement d’aquestes sessions.

La segona fase de divulgació que posam en marxa va dirigida a tot el professorat de primària i secundària inte-ressat a treballar amb els seus estudiants una realitat socioeconòmica com és la introducció d’una nova mone-da al nostre entorn i el fet de pertànyer a una regió de la Unió Europea, dins els valors de la solidaritat entre elsdiferents pobles, l’intercanvi cultural i el fet de compartir una mateixa identitat respectant l’afermament de la queens és pròpia.

Molt aviat, els nins i les nines demanaran cinc euros per anar al cinema o els alumnes compraran el berenar del’escola amb mig euro. Ara, només tenim present aquesta moneda a través d’anotacions comptables, anuncis ofullets.

Gràcies als mitjans de comunicació, els infants i la joventut ja hi són sensibles però no són conscients del querepresenta.

Els educadors, preocupats per aquest canvi, necessiten recursos que els facilitin conèixer què és i què significal’euro per transmetre-ho amb seguretat.

Hem de tenir en compte que l’euro implica quelcom més que una moneda. L’euro és un dels resultats de la UE,una unió que neix de la voluntat interior de cada país. Es tracta de la primera aliança que no ha estat motivadaper guerres interiors sinó per un objectiu d’unió social, cultural i econòmica de futur.

És indispensable pensar en el motiu de l’euro, no just a nivell econòmic, sinó també social i cultural: parlam del’Europa de les regions com a espai intercultural, com a espai on la riquesa de la diversitat cultural és palesa.Europa és un espai en el qual les regions i els pobles formen un conjunt i la diversitat és una riquesa comuna; onla nostra cultura i la nostra història ens han de fer identificar, i sentir, com a ciutadans europeus.

Així mateix, els educadors saben que la informació per se no suposa coneixement. Forma part de la tascadocent cercar estratègies que permetin que els infants incorporin les informacions que reben perquè esdeven-guin aprenentatges globals, contextualitzats i útils.

Des d’aquesta perspectiva entenem que la proposta educativa que us presentam no és una proposta didàcticanomés de l’euro. L’eix d’aquest treball vol ser la transmissió dels valors humans que suposarà formar part ofi-cialment d’una comunitat més gran, en què un dels elements materials en comú serà una moneda.

Aquest material ha estat elaborat per un equip de feina integrat per professorat de primària i secundària, i euromonitorsdel Centre Balears Europa i del servei , amb la supervisió de la Conselleria d’Educació i Cultura.

5E X P L O R A M E U R O P A

Proposta educativa

Com explicam a les orientacions didàctiques, no pretén ser una unitat didàctica, sinó tan sols una proposta ques’ha de contextualitzar a cada centre concret. Cada equip de professorat l’ha d’adaptar a les seves característi-ques i interessos, experiències prèvies, altres situacions educatives i altres circumstàncies que determinen icondicionen la praxis.

Hem volgut oferir diverses possibilitats de treball o suggeriments, sempre des d’una perspectiva lúdica i participativa.

En aquest sentit, la proposta educativa és el document bàsic per a realitzar aquesta acció al llarg de tot el curs.Aquest document consta de:

objectius generalscontingutsorientacions metodològiquesproposta d’activitats, que inclou:• finalitats • nivell o edat orientativa• recursos o material que es necessita• descripció de l’activitat

Com a complement d’aquesta proposta educativa us proporcionam la guia del professorat i tota una sèrie dematerials per poder desenvolupar les diverses activitats amb els alumnes.

OBJECTIUS

a) Sentir-se ciutadà europeu, partint de les nostres arrels.b) Valorar la incorporació de la moneda única com un avenç.c) Familiaritzar-se amb la nova moneda i assimilar l’escala del valor monetari que implica un euro fent servir

objectes familiars.

CONTINGUTS

ACTITUDINALS

Presa de consciència de la presència de diferents cultures, amb interès i respecte envers aquestes.Interès pel coneixement de les característiques d’altres cultures.Valoració de la pròpia cultura dins el marc de la UE.Actitud de tranquil·litat i seguretat davant el canvi i les novetats.Valoració del diner de forma ajustada, evitant el consumisme i desenvolupant hàbits d’estalvi.Actitud de consens per a la resolució de situacions diverses.

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

Familiarització amb el preu de les coses segons la moneda única.Identificació de diferents països europeus i algunes de les seves característiques, comparant-les amb la pròpiaIdentificació de diferents trets culturals i llengües de la UE.Habilitat en la utilització de les noves monedes (euro i cèntim).

6 P R O P O S T A E D U C A T I V A P E R A P R I M À R I A

CONCEPTUALS

La Unió Europea

Evolució històrica de la UE.Països i mapa de la UE.Ciutadania europea. Institucions europees. Multiplicitat de cultures: característiques de cada país (llengua, bandera, etc.).

L’euro

Evolució històrica de la moneda: monedes naturals, monedes encunyades, paper signe i diners de plàstic.L’euro, moneda europea: símbol, abreviatura.Bitllets i monedes: euros i cèntims. Avantatges i inconvenients de la moneda única.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

UNA PROPOSTA OBERTA I LÚDICA

El treball que us presentam vol ser una proposta oberta i lúdica: oberta perquè cada un de vosaltres, educa-dors, podeu fer-ne una aplicació particular ampliant-la, adaptant-la i contextualitzant-la segons les necessitats iinteressos dels vostres alumnes; lúdica perquè qualsevol material didàctic ha de ser atractiu i motivador perestimular l’aprenentatge.

El material que trobareu us deixarà triar l’activitat i el nivell més convenient, reduir o ampliar el nombre de pre-guntes o propostes a cada activitat, treballar en grup o de forma individual, seguir les normes donades o crear-ne dins l’aula.

D’EUROPA CAP A L’EURO

A tots ens preocupa el canvi de moneda i, encara que sembli una qüestió de números, hem volgut que el temasigui global, no limitat a l’àrea de matemàtiques, sinó a totes les àrees del currículum i als temes transversals.

Treballar amb una moneda nova i fraccionària ha de ser fàcil. No es tracta de reconvertir contínuament el preuen pessetes sinó de conèixer i utilitzar, quasi de cop, la nova escala de valors econòmics: hem de posar preuen euros a les coses basant-nos en un simple exemple que sigui real, tant pel que fa a l’objecte com a les mone-des que utilitzaran els infants de manera habitual.

Partim de la idea d’Europa per arribar a l’euro. Així, el canvi de moneda serà un fil conductor per conèixer lariquesa i la diversitat cultural present a Europa.

Proposam que l’alumnat identifiqui el valor dels objectes en euros i es familiaritzi amb aquesta nova escala devalors. La conversió pesseta-euro serà tan sols una eina i no l’objectiu. Els preus dels objectes en els exempleshan de ser reals, de forma aproximada; si els presentam incorrectes per facilitar-ne el càlcul, no reforçarem l’as-soliment de la nova escala de valors econòmics.


Aquest tema és el punt de partida per a l’educació de determinats valors, no sols econòmics, com són la rique-sa de la diversitat europea que sustenta el respecte entre les persones i cultures, el reconeixement de la nostraidentitat en el marc de la pluralitat, la curiositat per conèixer altres realitats, la valoració del consens com a puntde partida de la formació de la Unió Europea, etc.

CONSUMIDOR RESPONSABLE

Altres aspectes com l’estalvi, la valoració dels diners com a eina per viure i no com a objectiu, les despeses enfunció de les necessitats… seran presents a les diverses activitats, que fomentaran l’educació del consumidorresponsable.

LA GLOBALITAT DE LA CULTURA

Sovint quan es parla d’altres cultures és fàcil caure en la simplificació excessiva i centrar-se just en la descripciódel que és tòpic o estàndard. Aquesta no és la visió de la diversitat cultural que volem traslladar.

La cultura és global, no homogènia, i afecta tots els àmbits de la vida, des dels aspectes més quotidians fins ad’altres més transcendents. Europa és una globalitat, humana i social, molt extensa en història i geografia, que duimplícita una gran quantitat de manifestacions culturals. N’hi ha prou a observar la nostra escola, la nostra comu-nitat, per trobar-hi diferents cultures, procedències... que poden ser el punt de partida del treball dins l’aula.


Activitats

VIATGEM PER EUROPA

FINALITAT

Conèixer algunes característiques de cada país.Viure a partir del joc la geografia bàsica d’Europa.Adonar-se de la complexitat de cultures.Desenvolupar estratègies de treball en grup: d’ajuda, de portaveu, aportar idees, seguiment del torn, etc.

MATERIAL NECESSARI

Mapa d’Europa. Vehicles de jugueta (cotxe, vaixell, avió).DNI o passaport de jugueta (que es crea a la classe).Informació de cada país: cuina, edificis característics, artistes famosos, jocs populars, festes, tradicions,etc. (enciclopèdies, etc.).Fitxes amb preguntes (consultau l’annex)Bitllets i monedes.

DESCRIPCIÓ

És un joc simbòlic que consisteix a viatjar arreu d’Europa amb diferents mitjans de transport (vaixell, tren, auto-bús, cotxe…).

Cada grup tria un vehicle i un país per començar el viatge, seguint l’ordre marcat per sorteig (cantarella, dau…).

Una persona de la classe (del professorat o l’alumnat) fa la funció de banc guardant i repartint els euros. Unaaltra s’encarrega de fer les preguntes.

Quan s’arriba a un país, el grup ha de contestar una pregunta referida al lloc on es troben. Si la resposta éscorrecta, guanyen un euro i trien un altre país per visitar. Però només hi poden viatjar si el seu equip té el vehi-cle adequat. I així, successivament, cada grup ha de visitar almanco 5 països.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

a) Es pot jugar en petit grup al voltant del mapa, però si es juga en el grup-classe, cada grup ha de cercar una orga-nització pròpia, amb la qual cosa facilita el treball en equip. S’han de repartir les tasques (portaveu, moviment devehicle, guardar els euros guanyats, etc.), han d’arribar a un consens per triar el país on volen viatjar, etc.

b) Es pot marcar un temps determinat amb un rellotge d’arena (casolà o comercial).c) S’ha de tenir en compte el nivell de dificultat de les preguntes seguint els codis de les targetes. L’adult pot

llegir les preguntes adequant el vocabulari a les característiques de l’alumnat.d) Al principi hem de jugar amb poques targetes, ja que la reiteració de preguntes motiva el joc. Augmentarem

la dificultat incrementant el nombre de preguntes en joc.e) Un altre grau de dificultat ve determinat per l’augment de la quantitat de diners guanyats. A més, es pot

reforçar el càlcul del guany total al final de joc.f) El mapa es pot completar, prèviament o durant el joc, amb retalls de fotografies referents a cada país (pai-

satge, monuments, personatges significatius, elements de la cultura popular, etc.).


L'AGÈNCIA DE VIATGES

FINALITAT

Conèixer la nova moneda i relacionar-la amb els països on s’utilitzarà.Conèixer i valorar la pluralitat cultural europea.Valorar el fet de conèixer altres realitats i cultures com a element d’oci i d’aprenentatge.Valorar el consum de forma ajustada.

MATERIAL NECESSARI

Tauler i fitxes de qualsevol joc de l’escolaFitxes amb preguntes (consultau l’annex)Informació bàsica de diferents països (consultau el dossier del professorat)

DESCRIPCIÓ

Argument. El fet de viatjar ens permet conèixer altres persones i altres cultures, la qual cosa ens ajuda a conèi-xer-nos millor, valorar la nostra cultura i aprendre dels altres. Un grup d’amics estau organitzant un viatge a un país d’Europa i, per això, haureu de pensar on voleu anar, infor-mar-vos de la seva cultura, de la manera d’arribar-hi, i pensar quines activitats podríeu fer allà. També heu depreveure el cost d’aquest viatge: el transport, les activitats i l’estada.Us proposam un joc que permetrà veure si realment estau ben informats i, alhora, podreu guanyar els dinersque necessitau per dur-lo a terme.

Regles i dinàmica del joc. Prèviament, s’ha d’establir el preu de viatge, l’estada i les activitats que es podenfer a cada país europeu.

S’utilitzarà un tauler d’un joc que hi hagi a l’aula. El tipus de tauler determinarà el nombre de jugadors, la dinà-mica del joc i on s’han d'ubicar les caselles/pregunta.

Cada pregunta amb resposta correcta comportarà una quantitat de diners.

El joc acaba quan tenim doblers suficients per aconseguir el viatge desitjat (encara que s’hagin de fer diferentsvoltes al tauler).

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

S’ha d’evitar enfocar el joc en el fet d’acumular diners sense objectiu, sinó treballar el valor de l’esforç peraconseguir el que desitjam. El joc acaba quan aconseguim el que necessitam i no importa si és primer o des-prés dels altres equips.Els jugadors poden organitzar-se bé de forma individual o per equips.És important tenir present tant el contingut com la quantitat de preguntes que entren en joc, segons les carac-terístiques del grup (vegeu-ne les recomanacions a l’annex de preguntes).


JO TENC AMICS D’ARREU D’EUROPA

FINALITAT

Valorar la interculturalitat com a element positiu.Conèixer altres cultures.Fomentar la convivència entre famílies de diferents nacionalitats.

MATERIAL NECESSARI

Material aportat per alumnes i les seves famílies procedents de països de la comunitat europea.

DESCRIPCIÓ

Aprofitar l’existència d’infants a la nostra escola que provenen d’altres regions europees o d’arreu del món perorganitzar exposicions sobre altres cultures o regions, a partir de les seves aportacions basades en objectespropis, fotografies que representin la forma de viure d’aquell lloc, paisatges, festes populars i tradicionals, etc. Organitzar converses en què les famílies d’altres nacionalitats ens expliquin els jocs infantils, les salutacionsmés habituals, com celebren les festes, els pastissos més freqüents, etc.


Es pot utilitzar l’estratègia del/la protagonista de la setmana per organitzar aquesta activitat.Es pot confeccionar l’arbre genealògic de la pròpia família investigant la procedència dels avantpassats.Es pot establir relació amb altres centres d’Europa via Internet (a través del tauler d’anuncishttp://europa.eupro.partbase.se o http://siu.no/socpart) o per correu postal amb altres centres de la nos-tra comunitat o d’altres indrets.

ARA SOM… FRANCESOS, ARA SOM…ITALIANS, ARA SOM…

FINALITAT

Conèixer altres cultures i valorar el que és propi.Recollir informació de diferents països europeus.Desenvolupar la curiositat per conèixer altres realitats.

MATERIAL NECESSARI

Informació sobre diversos trets culturals de cada país o regió (cançons, receptes, clima, llengua, contes i lle-gendes, personatges representatius, edificis peculiars, etc.). Vegeu la bibliografia recomanada.

DESCRIPCIÓ

Cada període de temps (setmanal, mensual, trimestral, etc.) representa un país o regió d’Europa i el conei-xerem des de diferents àmbits. Ambientarem l’aula o el centre i les activitats proposades en relació amb el país estudiat.



a) Es pot organitzar de forma que cada grup estudiï diversos països rotativament o que cada aula representi unpaís diferent i ho pugui presentar als altres.

b) És important tenir en compte no sols els aspectes generals sinó també els que afecten la vida quotidiana,als quals els infants poden sentir-se més propers, com són el clima, la roba que duen, els passatemps,les cases, les festes, les cançons i els jocs propis, les salutacions o paraules que puguin fer gràcia alsinfants, etc.

c) També es poden treballar aspectes culturals més significatius, com són un artista conegut, una obra repre-sentativa, els músics més destacats, inventors, científics, personatges emblemàtics, etc.

d) Per tenir constància dels aspectes que s’han tractat es pot elaborar un dossier, àlbums, pòsters o muralsque serviran per recordar l’experiència i per informar-ne altres companys o familiars.

CONEGUEM MÉS EUROPA

FINALITAT

Conèixer algunes característiques dels països que formen la UE.Reforçar aprenentatges previs.Desenvolupar estratègies de treball en equip i en gran grup.

MATERIAL NECESSARI

Dibuixos de les banderes de la UE que es puguin penjar o enganxar.Fonts d’informació diverses de cada país.Banderes confeccionades per l’alumnat.

DESCRIPCIÓ

Proposam una activitat de gran grup en la qual es poden implicar diverses classes o tot el centre.

Es fan 15 grups de nins/nines que representen els països de la UE. Cada grup en representa un país i ha d’am-bientar el seu espai al centre amb elements identificadors d’aquest país (banderes, personatges destacats,fotos de paisatges, monuments, etc.). Així mateix, ha de confeccionar una petita bandera del país que repre-senta.

A cada grup s’han d’establir dos tipus de tasques: recórrer els altres països i anar superant les proves que elspresentaran, i restar a l’espai propi per fer preguntes als altres participants.

Els grups han de passar per tots els altres països contestant o superant proves o preguntes de cada país, ela-borades a partir de les fonts d’informació. Per exemple, poden ser sobre capitals, idiomes que es parlen, mone-des.... Les preguntes han d’estar escrites a diferents fitxes que els alumnes trien. Cada prova superada ésreconeguda amb una bandera.

El professorat estableix el nivell de dificultat de les qüestions i també el nombre de respostes encertades perpassar a un altre país. Cada vegada que es canvia de país el grup obté un dels elements representatius que con-figura l’ambientació i guanya el grup que aconsegueix més aviat les 14 banderes.



a) El joc pot permetre reforçar el coneixement sobre diferents trets culturals, que prèviament s’han d’haver tre-ballat.

b) Es pot organitzar en diferents estands i amb una dinàmica que permeti jugar en gran grup: aula, cicle o centre.c) Als més grans, se’ls pot oferir l’opció de cercar les respostes a fonts d’informació diversa a l’abast, amb un

temps determinat, la qual cosa permet preguntes més complexes. Ens referim a una dinàmica semblant a lad’una gimcana.

d) Una altra opció és que la informació recollida en el joc (durant aquest o quan hagi acabat), es col·loqui en unmural ja preparat per completar entre tots la informació dels diferents països.

e) Pot resultar interessant comentar amb els infants quines són les informacions més sorprenents o les quemés els han agradat.

f) Les preguntes poden ser preparades pel professorat o bé les pot cercar l’alumnat de cada grup abans d’ini-ciar el joc.

HAN DESAPAREGUT LES MONEDES

FINALITAT

Descobrir la funció de les monedes a la nostra societat.

MATERIAL

Diferents productes per comprar i vendre (simbòlics o creats per l’alumnat).Fitxes, xapes, pedretes o altre material en desús.

DESCRIPCIÓ

S’inicia el joc en descobrir que un dia els diners han desaparegut. Aleshores l’alumnat ha de fer propostes persolucionar el problema.

Es pot muntar un joc simbòlic en què l’alumnat s’ha d’intercanviar objectes per aconseguir el que necessiten.

Si els alumnes no ho proposen abans, en una segona part del joc el/la mestre/a pot introduir una unitat de com-pra i venda (fitxes, pedretes...).

A la tercera part l’alumnat pot inventar i dissenyar la seva moneda .


a) És important encaminar l’activitat cap a la valoració ajustada dels diners considerant llur presència a la nos-tra societat com a eina per al comerç que permet organitzar-se dins un grup i entre tots resoldre les neces-sitats individuals.

b) Els més grans poden concloure el joc comparant el procés que han desenvolupat amb el recorregut de lahistòria de la moneda.


TALLER DE TEATRE

FINALITAT

Conèixer la història de les monedes.Utilitzar la investigació com a mitjà per aprendre.Fer hipòtesis o anticipacions del futur a partir de la informació del passat i del present.

MATERIAL

Vestits, decorats, escenari...Fonts diverses d’informació (enciclopèdies, llibres d’història, etc.).

DESCRIPCIÓ

A partir d’una lectura sobre la història de les monedes l’alumnat pot preparar una representació teatral i la potescenificar davant un altre grup d’alumnes.

Es poden tenir en compte les etapes més significatives de l’evolució de la moneda: intercanvi de productes oobjectes, valor real en metalls preciosos, valor simbòlic i diners de plàstic. Es pot fer una representació sobrecom pensen que serà en el futur.


a) Es pot organitzar en diferents grups, de tal manera que cada grup representi una època determinada del’evolució de la moneda, o bé en un sol grup.

b) Per fer la representació s’ha de dur a terme un treball d’investigació sobre com les persones d’una determi-nada època vivien, vestien, menjaven, etc.

JUGUEM AMB PARAULES I MONEDES

FINALITAT

Conèixer diferents monedes.Investigar sobre elements de la tradició.Valorar les experiències que els nostres majors ens poden aportar.

MATERIAL

Cançoners populars.Reculls de dites, endevinalles, etc.Entrevistes amb els majors.


DESCRIPCIÓ

Aprendre i utilitzar dites, refranys, endevinalles... que facin referència a les monedes o als diners.


a) A partir del recull es poden fer activitats diverses com són:Investigar a quina època s’utilitzaren les monedes que s’anomenen.Escriure el significat real del refrany o la dita.Il·lustrar-los.Fer rodolins a partir de les experiències dels infants pel que fa a l’ús dels diners.Aprendre de memòria algun refrany o dita.Pot ser interessant reforçar els valors que ens trasllada la cultura popular i veure si avui encara són pertinents.

b) La memorització comprensiva és una habilitat que sovint ha estat relegada. Pensam que és necessari treba-llar-la i, a més, si la metodologia emprada és adient, pot agradar als infants.

CONTEM CONTES

FINALITAT

Conèixer l’existència d’altres monedes en el passat.Reflexionar sobre com la cultura popular tracta els diners.

MATERIAL

Contes populars.

DESCRIPCIÓ

Es tracta de narrar diferents contes on apareixen monedes i després parlar amb els nins/les nines sobre si les conei-xen, si encara s’empren, quina moneda utilitzarien si fos actual...En són alguns exemples “La rateta que escombrava l’escaleta”, “El flautista de Hammelin”,” En Patufet” i “L’alfàbiamàgica”.


a) Es poden inventar contes amb monedes actuals.b) Una altra activitat interessant pot ser substituir les monedes per altres elements.c) Es pot fer una reflexió sobre quines coses es poden comprar amb diners i quines no. Amb aquesta activitat

pretenem atorgar un valor ajustat als diners.


MONEDES D’ABANS

FINALITAT

Adonar-se que les monedes han anat canviant.

MATERIAL

Col·leccions de monedes.Reproduccions de monedes.

DESCRIPCIÓ

Podem dur a classe diferents monedes i observar-ne les característiques: dimensions, forma, inscripcions... Tambépodem visitar una botiga de numismàtica i demanar la col·laboració de l’encarregat per veure diferents tipus demonedes. Per grups es pot preparar una entrevista basada en aspectes característics i anecdòtics de les monedes.


a) A partir de l’esperit col·leccionista dels infants podem despertar l’interès per conèixer.b) Es poden dissenyar monedes del futur.

DEMANEM A LES PERSONES MAJORS

FINALITAT

Adonar-se que les monedes han anat canviant.Valorar la comunicació amb els majors per conèixer la nostra història més recent.

MATERIAL

Monedes i bitllets antics (o reproduccions).Un magnetòfon.

DESCRIPCIÓ

Per grups o individualment podem fer una entrevista a persones de la tercera edat per esbrinar quines monedesempraven; com varen viure el canvi de moneda; què cobraven cada mes quan començaren a fer feina; què valiael pa, una casa i anar al cinema; com comptaven, etc.Després podem comparar les seves respostes amb les monedes i els preus actuals.


a) És important assenyalar que els nostres padrins i les nostres padrines ja empraven cèntims com ara utilitza-rem. Això pot ser el punt de partida de la xerrada.

b) També podem obtenir informació dels canvis monetaris que han viscut les persones majors. c) La relació amb persones majors pot ser molt gratificant en aquestes edats, en què hom té moltes ganes

d’aprendre.



MOLTS DE PAÏSOS, UNA MONEDA

FINALITAT

Descobrir els avantatges i els inconvenients de tenir un moneda comuna entre diferents països.

MATERIAL

Fitxes de colors.

DESCRIPCIÓ

Es fan grups de 4 o 5 nins/nines que representen diferents països europeus. Un representa el banc per canviarles monedes.

Cada grup té un color de fitxa, que és la moneda d’un país de la UE. Es posen 6 o 7 productes en els països,amb els preus expressats en unitats de monedes de cada color. Cada grup viatja per tots els països comprantel que vulgui. A cada país ha d’anar al banc per canviar les seves fitxes per les del país.

Es torna a fer el recorregut però tothom amb la mateixa fitxa (blava).

Després s’estableix un col·loqui sobre com ha resultat més fàcil comprar i viatjar i per què, i quins problemeshan tengut per fer el canvi.

A partir d’aquí s’organitza un debat i es fan dos grups: un escriu els avantatges d’una moneda única; l’altre, elsinconvenients. Cada grup té un portaveu que ha de defensar la seva postura utilitzant els arguments que han escrit.


És important tenir present que cal anar traslladant als infants que no hi ha res absolutament bo o dolent i que ala vida diària es tracta d’establir prioritats en funció de les finalitats.

VOSTÈ, QUÈ PENSA DE L’EURO?

FINALITAT

Descobrir els avantatges i els inconvenients de l’euro.

MATERIAL

Magnetòfon.

DESCRIPCIÓ

Per grups o bé individualment els alumnes han de fer una entrevista a comerciants de diferents tipus de comerç:botigues petites, grans, de zones turístiques, de zones rurals... Després les escoltarem i en traurem conclusions.


És important tenir present que cal anar traslladant als infants que no hi ha res absolutament bo o dolent.

UN EURO A LA BUTXACA

FINALITAT

Conèixer les característiques de la nova moneda: monedes, bitllets, abreviació...

MATERIAL

Monedes i bitllets de diferents valor d’euro.CD.Jocs comercials.

DESCRIPCIÓ

Hi ha diferents propostes:Observar monedes i bitllets reals i amb ordinador per reconèixer formes, valors...Identificar les imatges segons els països de procedència.Cercar informació sobre els personatges i els monuments que apareixen a l’euro d’Espanya: Miguel deCervantes, Joan Carles I...Fer un puzzle amb el símbol de l’euro.Repartir els nins/les nines per grups de 4 o 5 i que cada grup escenifiqui una situació de la seva vida quoti-diana en la qual hagi d’emprar euros: comprar pa, anar al cinema, agafar un autobús, telefonar… Tenir unabotiga i utilitzar euros per anar a comprar (joc simbòlic).Elaborar un calendari amb les dates més significatives sobre l’euro.Enumerar els diferents bitllets i monedes euro que existeixen i acompanyar-los d’un dibuix o retall.


L’ús de material informàtic permet donar suport a aquesta activitat de forma lúdica i reforçar aprenentatges prè-viament tractats. A més, hi ha programes amb els quals es poden confeccionar activitats adaptades a lesnecessitats i al context de l’alumnat.

Avui en dia ja hi ha al mercat molts de jocs de grup i de taula que permeten treballar aquests aspectes.

PASSATEMPS

FINALITAT

Reforçar aprenentatges a partir del joc.Desenvolupar estratègies de joc en grup.

MATERIAL

Fullet “L’euro dóna molt de joc”.Altres passatemps que es puguin trobar.Creació de material a partir del programa Clic.


DESCRIPCIÓ

Hi ha diferents possibilitats:sopa de lletres puzzles o trencaclosquesQui és qui? Qui va amb qui? (van junts) completar mots, etc.

ESTRATÈGIES

Normalment els passatemps es presenten com un joc individual però podem proposar estratègies que fomentinel treball en grup:

Aprendre de les estratègies que empren els altres per realitzar un joc. Cada persona empra estratègies dife-rents (per exemple, per fer sopes de lletres uns cerquen les inicials, altres segueixen una direcció donada, etc.)Es pot presentar amb consignes diferents: donant la paraula, fent preguntes la resposta de les quals estiguial joc o a partir de pistes. Això pot generar el joc entre dos equips.En el treball en grup és important repartir els rols, aprofitar les habilitats de cada membre i una bona orga-nització. Sovint s’han de reforçar aquests aspectes i ajudar a trobar les estratègies necessàries.És evident que als jocs amb equips es genera una mica de competitivitat. És important controlar-la i canalit-zar-la cap a aspectes educatius de coneixement de les pròpies possibilitats de forma positiva.


Annex

LLISTA DE PREGUNTESPER A L'ELABORACIÓ DE JOCS

Aquesta llista vol facilitar la tasca d’elaboració i de tria de preguntes per participar en jocs col·lectius sobre l’eu-ro i la concepció de la Unió Europea des de la diversitat cultural que integra.

Hem de tenir present que és molt important la selecció de les preguntes que integraran el joc, d’acord amb lescaracterístiques dels infants que hi jugaran (l’edat, els coneixements previs… i fins i tot si és o no la primeravegada que hi juguen) per tal de mantenir l’equilibri entre la satisfacció i l’exigència que afavoreixi una dinàmicaalegre, participativa i estimulant.

Hem de pensar que una pregunta pot ser fàcil per a un alumne de 6è i difícil per a un de 2n, o fàcil per a uneivissenc i difícil per a un menorquí; fins i tot el que semblava tan difícil, ja és fàcil quan s’ha de contestar per ter-cera vegada.

Recomanam que la primera vegada es jugui amb poca quantitat de preguntes per facilitar la tasca de recordarles respostes i mantenir un clima estimulant. A més, cal tenir present que preguntes semblants, formulades desd’aspectes diferents poden ajudar a reforçar la informació inclosa.

El joc pot organitzar-se de tal forma que treballi deferents habilitats de forma combinada, o bé triar les pregun-tes que desenvolupin un habilitat concreta (estratègies de recerca d’informació, memòria, càlcul mental, treballen equip, etc.). Per aixó hem de tenir present el tipus de pregunta que se seleccioni i la forma de cercar-ne laresposta.

Les preguntes poden ser creades pels infants o elaborades pel professorat a partir dels suggeriments que usaportam aquí i, si voleu crear-ne de noves, trobareu la informació necessària a la guia per al professorat.

20 P R O P O S T A E D U C A T I V A P E R A S E C U N D À R I A

1. El mar que envolta les Illes Balears es diu…MEDITERRANI.

2. Si passeges per Dalt Vila és que ets a l'illa de…EIVISSA.

3. Si visites el santuari de la Mare de Déu del Toroés que ets a l'illa de…MENORCA

4. Si camines pel puig Major és que ets a l'illa de…MALLORCA.

5. Si visites la naveta des Tudons és que ets a l'illade…MENORCA.

6. Si visites les coves del Drach ets a l'illa de…MALLORCA.

7. Si vas amb bicicleta a veure s'estany Pudent ésque ets a l'illa de..FORMENTERA.

8. Si visites Sant Francesc és que ets a l'illa de…FORMENTERA.

9. St. Antoni de Portmany és un poble costaner?Sí.

10. Inca és una ciutat costanera?NO.

11. Anomena dos pobles o ciutats de Mallorca.INCA, MANACOR…

12. Anomena dos pobles o ciutats de Menorca.CIUTADELLA, ALAIOR…

13. Digues dos pobles o ciutats d'Eivissa.EIVISSA, SANT ANTONI…

14. Quin animal és el protagonista de les festes deSant Joan a Menorca?EL CAVALL.

15. A ses salines hi trobarem muntanyes de…SAL.

16. On est troba el barranc d’Algendar?A MENORCA

17. On pots veure l‘illa d’es Vedrà?A EIVISSA.

18. La serra del nord de Mallorca es diu…SERRA DE TRAMUNTANA.

19. Digues una illa de les Balears on no hi hagi capescola?CABRERA.

20. Quina és la denominació del formatge que esfa a Maó?MAONÈS.

21. Ordena de major a menor les següents illes:Cabrera, Eivissa i Formentera.EIVISSA, FORMENTERA I CABRERA.

22. Quina illa de les Balears té forma de sabata? FORMENTERA.

23. On hauries de viatjar si volguessis veure el cas-tell de Bellver?MALLORCA

24. Pots anar de Menorca a Mallorca en avió? SÍ.

25. Pots anar d'Eivissa a Mallorca en avió? SÍ.

26. Podries anar en avió a Formentera? NO.

27. Digues quines llengües són les que es parlen aEspanyaCATALÀ, CASTELLÀ, GALLEC, BASC.

28. Anomena 3 comunitats de l'Estat espanyol.

29. Quins mars envolten la península Ibèrica? OCEÀ ATLÀNTIC, MAR CANTÀBRIC I MAR MEDITERRANI

30. Per quins estats europeus passa el riu Duero?PER ESPANYA I PORTUGAL

31. A quin lloc de l’Estat espanyol pots banyar-teamb aigua de dos mars alhora?A CADIS

32. Quins mars envolten Europa?OCEÀ ATLÀNTIC: MAR DE NORUEGA, MAR DELNORD, MAR BÀLTIC, MAR CANTÀBRIC, MAR MEDITERRANI: MAR LÍGUR, MAR TIRRÈ, MARJÒNIC, MAR EGEU, MAR NEGRE,OCEÀ GLACIAL ÀRTIC


EUROPA: DIVERSITAT DE CULTURES

33. Quin mars envolten Itàlia?MAR LÍGUR, MAR TIRRÈ, MAR JÒNIC I MAR ADRIÀTIC,TOTS AQUESTS SÓN AL MEDITERRANI

34. Quin mar té Luxemburg?LUXEMBURG NO TÉ MAR

35. Holanda, té mar? SÍ.

36. Àustria, té mar? NO.

37. Quin mar del Mediterrani té més quantitatd'illes?MAR EGEU

38. Quin mar europeu està congelat?OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

39. El nom de quin estat europeu comença amb lesmateixes lletres que acaben les pel·lícules?FINLÀNDIA.

40. Quin és el estat més petit de la Unió Europea?LUXEMBURG.

41. Quin estat és més petit, Espanya o Àustria?ÀUSTRIA.

42. Quin estat és més gran, Luxemburg o Itàlia?ITÀLIA

43. Quina és l’illa més gran del continent europeu?GRAN BRETANYA.

44. Quina és la muntanya més alta d’Europa?EL MONT BLANC

45. Quin petit estat europeu és totalment pirenaic?ANDORRA

46. Quin riu és el més gran d‘Europa?EL RHIN

47. Quina és la serralada més alta d’Europa?ELS ALPS

48. Quina illa del mediterrani es troba a la puntad‘una bota?SICÍLIA, A LA PUNTA D‘ITÀLIA

49. Quin estat europeu es troba més al Nord?NORUEGA

50. On podries dormir sis mesos seguits?AL CAP NORD - NORUEGA

51. Pots navegar per Àustria?Sí, PEL DANUBI

52. Si vas a París, podràs veure i navegar pel riu....SENA.

53. Com diries hola i adéu en castellà?HOLA, ADIÓS

54. De bon matí, com saludaries un amic italià? BUONGIORNO, CIAO

55. Com diries hola i adéu en francès?ALLO, AU REVOIR

56. Com diries adéu a Londres?GOOD BYE.

57. Com saludaries un amic si et trobassis a París?BONJOUR.

58. Digues algunes de les llengües que es parlen aDinamarca.DANÈS, FEROÈS I ALEMANY.

59. Digues algunes de les llengües que es parlen aGrècia.GREC, MACEDONI ESLAU, TURC I ALBANÈS.

60. De les llengües següents: bavarès, alemany,francès i cors, digues les dues d’aquestes que esparlen a Alemanya.BAVARÈS I ALEMANY.

61. Quines llengües es parlen a França?FRANCÈS, ALSACIÀ, OCCITÀ, BRETÓ, CORS, FRAN-COPROVENÇAL, LLENGUA D’OIL, CALÓ, CATALÀ,ITALIÀ, PORTUGUÈS, NEERLANDÈS, BASC, LUXEM-BURGUÈS, GREC

62. Digues al menys dues de les llengües que esparlen al Regne UnitANGLÈS, GAL·LÈS, GAÈLIC ESCOCÈS, CÒRNIC,ESCOCÈS, GAÈLIC IRLANDÈS, FRANCÈS

63. Anomena tres de les llengues que es parlen aItàliaITALIÀ, ALEMANY, FRANCÈS, FRANCOPROVENÇALLLOMBARD, NAPOLITÀ CALABRÈS, SICILIÀ, PIE-MONTÈS, VENECIÀ, LIGURIÀ, DARD, FRIÜLÈS, PRO-VENÇAL, OCCITÀ, TADÍ, JUEU ITALIÀ, WALSER,EMILIANOROMANYÈS, CORS, BAVARÈS, ESLOVÈ,ALBANÈS, CATALÀ, GREC I SERBOCROAT

64. Quines llengües es parlen a Portugal? PORTUGUÈS, MIRANDÈS, CALÓ I GALLEC


65. És Estocolm la capital de Suècia?SÍ.

66. És Atenes la capital d’Àustria?NO.

67. Quina és la capital d‘Islàndia?REYKJAVIC

68. Si ets a la ciutat de Lisboa, a quin estat et trobes?A PORTUGAL

69. A quin estat viatjaries si volguessis veure la ciu-tat de Dublín?A IRLANDA

70. Ordena alfabèticament aquests estats europeus:Regne Unit, Itàlia, Espanya, França.ESPANYA, FRANÇA, ITÀLIA I REGNE UNIT.

71. Quins colors té la bandera de Grècia?BLANC I BLAU

72. A quina ciutat es troba el parc Güell?A BARCELONA

73. A quina ciutat pots visitar el museu Guggenheim?A BILBAO

74. On pots veure un famós aqüeducte romà?A SEGÒVIA

75. A quina ciutat pots visitar la Sagrada Família?A BARCELONA

76. On viatjaries si volguessis veure el Museu delPrado?A MADRID

77. On viatjaries si volguessis veure la torre del Oro?A SEVILLA

78. On se celebren els famosos San Fermines?A PAMPLONA

79. On viatjaries si volguessis veure les Falles?A VALÈNCIA

80. Si sents sonar el Big-Ben és que ets a...LONDRES

81. On hauries de viatjar si volguessis veure el pontd’Avignon?A FRANÇA

82. A quin estat europeu hauríem de viatjar perveure el Coliseu romà?A ITÀLIA.

83. Si me'n vaig a Holanda o Països Baixos trobaréuna flor típica coneguda amb el nom de…TULIPA.

84. A quin estat hauries de viatjar si volguessisveure el museu Britànic?A REGNE UNIT.

85. Podries dir dos monuments de la capital deFrança?L’ARC DE TRIOMF, LA TORRE EIFFEL.

86. Digues el nom de dues ciutats italianesROMA, VENÈCIA.

87. Si vols visitar l’Acròpolis, a quin estat europeuhauràs de viatjar?A GRÈCIA

88. On hauries de viatjar si volguessis veure elscanals de Venècia?A ITÀLIA

89. On hauries de viatjar si volguessis veure latorre inclinada de Pisa?A ITÀLIA

90. A quin estat hauries de viatjar si volguessisveure la Sireneta de Copenhaguen?DINAMARCA

91. On hauries de viatjar si volguessis veure la torreEiffel?FRANÇA

92. Digues el nom d’un pastís eivissenc.FLAÓ

93. D’on és típica l’ensaïmada?DE MALLORCA

94. Digues el nom d’un pastís de MenorcaAMARGOS, CARQUINYOLIS

95. Quin menjar típic faries si fossis italiana o italià?PASTA

96. D’on és típica la paella?DE VALÈNCIA

97. D’on és originària la pizza?D’ITÀLIA


98. Els creps són un menjar típic de....FRANÇA

99. Els croissants són un menjar típic de....FRANÇA

100. On podries comprar una bona xocolata?A SUÏSSA

101. A quin estat europeu podries menjar un bonfoie gras?A FRANÇA

102. A quin estat podries menjar unes bones gale-tes de mantega?A DINAMARCA

103. A quin estat europeu prendries te a les 5 del'horabaixa. AL REGNE UNIT

104. Si estiguessis menjant mussaca probable-ment et trobaries a… GRÈCIA

105. Qui era Joan Miró, un pintor, un escultor o unpianista? UN PINTOR

106. Joan Miró va néixer a París, Londres oBarcelonaA BARCELONA

107. Qui va ser Picasso, un pintor o un músic?UN PINTOR

108. Qui va ser Mozart, un escriptor o un compo-sitor?UN COMPOSITOR

109. Qui va ser Beethowen, un cuiner o un compo-sitor?UN COMPOSITOR

110. Qui va escriure contes infantils, Andersen oVivaldi?ANDERSEN

111. Qui va compondre Les quatre estacions, Dalío Vivaldi?VIVALDI

112. Qui va viure i va deixar una fundació artística,Miró o Jordi des Racó?MIRÓ

113. Pavarotti és un pintor o un cantant italià?UN CANTANT

114. Joan Miró, Salvador Dalí i Antoni Gaudí sónartistes espanyols o alemanys?ESPANYOLS

115. A quina edat va començar a compondreMozart?5 ANYS

116. De quin país era l‘emperadriu Sissí?ÀUSTRIA.

117. Anomena un artista: pintor, escultor, escriptor,cantant o actor francès.

118. Anomena un artista: pintor, escultor, escriptor,cantant o actor italià.

119. Els avis mallorquins jugaven amb un objectede fang, pintat de blanc, vermell i verd i que teniaun xiulet. Com és diu?SIURELL.

120. On ens ensenyaran a jugar a Cavallera porta?A FORMENTERA

121. On s’empren les espases coma instrumentsmusicals?A EIVISSA I FORMENTERA

122. La nina més forta del món era de Suècia i sem-pre anava amb dos amics, un cavall i una mona.Quin és el seu nom?PIPI CALCESLLARGUES

123. On va néixer el famós personatge de còmicTintin?BÈLGICA.

124. On viu Santa Claus?A LAPÒNIA.

125. A quin estat europeu es troba la catedral onvivia el geperut de Notre Dame?A FRANÇA.


1. Què feien les tribus primitives per aconseguir elsproductes que no tenien al seu abast?FEIEN INTERCANVIS D'UNS PRODUCTES PER UNSALTRES.

2. És la sal una moneda natural?SÍ

3. És un cap de bestiar una moneda natural?SÍ.

4. És un euro una moneda natural?NO.

5. Durant l'Imperi Romà, sortien els emperadors ales monedes que s'encunyaven?SÍ.

6. Tenien les monedes més primitives formesdiverses? SÍ.

7. Quina imatge tenien totes les monedes d'Eivissaa l'època dels fenicis?EL DEU BES PER UN COSTAT I UN BOU PER L'ALTRE.

8. Quina imatge duien les monedes romanes a l’an-tiguitat?LES IMATGES D'EMPERADORS, ESCENES SOBRE DIVI-NITATS, SOBRE LA VIDA SOCIAL O ESCENES MILITARS?

9. Hi havia bitllets a l'antiguitat?NO.

10. Quin nom té la nova MONEDA?EURO.

11. Els mallorquins, menorquins, eivissencs iformenterencs utilitzarem els euros?SÍ.

12. Què val un euro en pessetes?166,386.

13. Quin símbol té l’euro?UNA ÈPSILON GREGA, TRAVESSADA PER DUESBARRES HORITZONTALS.

14. A quina lletra grega s’assembla el símbol del’euro? ÈPSILON.

15. Per què es va posar el nom euro a la monedaeuropea?PERQUÈ SONAVA BÉ EN TOTS ELS IDIOMES OFI-CIALS DE LA UE I ESTÀ FORMAT PER LES PRIMERESLLETRES DE LA PARAULA EUROPA I REPRESENTAMILLOR LA IDEA D´UNIÓ EUROPEA QUE NO ECU.

16. Quina moneda tenia abans de l‘euro França?EL FRANC

17. Quina moneda empraven els danesos abans del'euro?LA CORONA DANESA

18. Quins colors tenen les monedes d'1 i 2 euros?OR I ARGENT.

19. De quin color són les monedes d'1, 2 i 5 cèn-tims d'euro?DE COURE.

20. De quins colors són les monedes en euros?D’OR, ARGENT I DE COURE.

21. De quin color serà el bitllet de 100 euros: ver-mell, groc o verd?VERD.

22. De quin color és el bitllet de 500 euros?MORAT.

23. Esmenta alguna imatge que sortirà en els bit-llets euro. PONTS, FINESTRALS I PÒRTICS.

24. Tots els països de la UE tendran una moneda encomú.NO.

25. Què vol dir tenir una moneda en comú?, quefaran una pesseta igual per a tots o que totsempraran els mateixos diners?QUE TOTS PODREM EMPRAR ELS MATEIXOS DINERS.

26. Actualment, podem pagar amb bitllets i mone-des euro?NO. (SÍ, A PARTIR DEL 2002).

27. A partir de quin dia podré tenir 1 euro a la but-xaca?1 DE GENER DEL 2002.


L'EURO

28. Tendran totes les monedes d‘euro la mateixaimatge en tots els països de la zona euro? EN UNA CARA SÍ (EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEA),EN L’ALTRA NO (CADA ESTAT DIFERENT)

29. Tendran tots els bitllets en euros les mateixesimatges en tots els països de la zona euro?SÍ.

30. Quina és la moneda euro que té forma de flor?20 CÈNTIMS.

31. En quines monedes en euros apareix la imatgede Miguel de Cervantes? 10, 20 I 50 CÈNTIMS.

32. En quines monedes en euros apareix la imatgede la Catedral de Santiago de Compostel·la?1, 2 I 5 CÈNTIMS.

33. Quantes monedes de diferent valor tendremamb l'euro?8

34. Quants bitllets de diferent valor tendrem ambl'euro?7

35. Quins són els imports dels bitllets en euros?500, 200, 100, 50, 20, 10 i 5 EUROS.

36. Quins són els imports de les monedes en euros?50,20, 10, 5, 2 I 1 CÈNTIM, A MÉS D'1 I 2 EUROS.

37. Tendrem monedes de 60 cèntims d'euro?NO.

38. Quantes monedes de 20 cèntims conté un euro?5

39. Quin preu formen 1 moneda d'un euro i 2 de 20cèntims?1'40 EUROS: 1 EURO I 40 CÈNTIMS.

40. Quantes monedes de 10 cèntims té un euro?10

41. Quantes monedes d'un cèntim té un euro?100

42. Quin és el bitllet euro de major valor?500 EUROS.

43. Quina és la moneda euro més petita?1 CÈNTIM.

44. Quants cèntims té un euro 250, 166 o 100?100.

45. Digues una cosa que podries comprar amb 5euros.

46. Digues una cosa que podries comprar amb 1euro.

47. Digues dues coses que podries comprar amb 1euro.

48. Creus que podries comprar un quadern ambuna moneda de 5 cèntims?NO.

49. Creus que podries comprar un radiocassetamb un bitllet de 500 euros?SÍ.

50. Quines monedes necessitaries per pagar un lla-pis que val 0,55 euros?

51. Si compres un estoig que val 5,62 euros i hasdonat un bitllet de 10 euros, què t'han de tornar decanvi? És molt fàcil, treu-ne els comptes.4,38 EUROS.

52. Quines monedes necessitaries per pagar 2,32euros.

53. Digues tres coses que podries comprar amb 1euro.

54. Podran les monedes d’euro circular per tots elspaïsos de la Unió Monetària?SÍ.

55. Puc anar a França amb un euro fabricat al’Estat espanyol? SÍ.

56. Puc pagar a les Illes Balears amb euros fabri-cats a Grècia?SÍ

57. Podré viatjar a França amb euros a partir de l'1de gener de 2002?SÍ.

58. Podré viatjar als Estats Units amb euros a par-tir de l'1 gener de 2002?NO.

59. Podré viatjar a Bilbao amb euros a partir de l'1gener de 2002?SÍ.


60. Digues una cosa que serà més fàcil, i per tant,implicarà un avantatge a partir d'ara amb l'euro.VIATJAR, COMPRAR PRODUCTES EN ALTRES PAÏSOS,VEURE ON SÓN ELS PREUS MÉS ALTS O MÉS BAI-XOS, FER ESTUDIS COMPARATIUS ENTRE LES DIFE-RENTS EMPRESES DELS PAÏSOS DE LA UEM, ELSPREUS ESTARAN CONTROLATS PER UNA AUTORITATSUPRANACIONAL…

61. Digues alguna cosa que pot suposar una difi-cultat amb la introducció de l'euro.ELS CÈNTIMS, APRENDRE A MANEJAR UNA MONEDAQUE NO CONEIXEM, SERÀ MÉS DIFÍCIL PER A LAGENT GRAN, NO SABREM QUAN DE DOBLERS TENIM(ESCALA DE VALORS), SERÀ MÉS COMPLICATSUMAR QUANTITATS AMB DECIMALS, ELS COMER-CIANTS MÉS VIUS APROFITARAN PER PUJAR ELSPREUS…

62. Quan de temps conviuran l'euro i la pesseta?2 MESOS COM A MÀXIM.

63. Quin dia desapareixerà definitivament la pe-sseta?El 28 DE FEBRER DE 2002

64. Dia 1 de març de 2002 me'n vaig a comprarpa, puc pagar amb pessetes?NO

65. Els preus dels productes i serveis expressats eneuros, quants de decimals duran 5, 2 o cap?2.

66. Quina serà la comunitat espanyola que proba-blement més aviat veurà monedes encunyades enaltres països?LES ILLES BALEARS.

67. El 15 de març de 2002 pagarem amb…EUROS.

68. Podré pagar amb pessetes l'any 2003?NO.

69. És ver que l'1 de gener de 2002 tendré bitlletsen euros, però no les monedes? NO.

70. Si dia 4 de maig de 2002 em trob dins la mevaguardiola un bitllet de 10.000 pessetes que no hepogut canviar, puc encara canviar-lo? On?SÍ, AL BANC D'ESPANYA I A QUALSEVOL ENTITATFINANCERA FINS AL 30 DE JUNY.

71. Quin dia es va anunciar definitivament el preude l'euro?L’1 DE GENER DE 1999.

72. Quina moneda fou l’antecedent de l’euro?L’ECU.

73. Què és l'ECU?EL PRIMER NOM QUE ES VA DONAR A LA MONEDAEUROPEA. ÉS L'ANTECEDENT DE L'EURO.

74. Quin és el primer nom que es va donar a lamoneda europea?L'ECU.

75. Quin és el primer estat europeu que fabricàpaper moneda? SUÈCIA.


1. Què vol dir UE?UNIÓ EUROPEA.

2. Què signifiquen les sigles UEM?UNIÓ ECONÒMICA I MONETÀRIA.

3. Quins colors té la bandera de la Unió Europea?BLAU I GROC.

4. Què hi ha a la bandera de la Unió Europea: flet-xes, estrelles o bandes de colors?ESTRELLES.

5. Quantes estrelles té la bandera de la UnióEuropea? 12.

6. De quin color són les estrelles que té la banderade la Unió Europea?DE COLOR GROC.

7. A quin any es va adoptar la bandera de la UnióEuropea? 1986.

LA UNIÓ EUROPEA

8. Quin dia del mes de maig se celebra el diad’Europa?EL DIA 9.

9. Si escoltes l’himne de la Unió Europea Oda a l’a-legria recordaràs que és una obra de...BEETHOVEN.

10. Els països de la UE només tenen en comú lamoneda, o s’han posat d’acord en altres coses?TAMBÉ ES POSEN EN COMÚ EN ALTRES COSES:POLÍTIQUES COMUNITÀRIES (AGRÀRIES, DE SEGURE-TAT, ETC.)

11. Digues dos estats que formen part de la UE.FRANÇA, ITÀLIA, ALEMANYA, BÈLGICA, LUXEMBURG,HOLANDA O PAÏSOS BAIXOS, IRLANDA, REGNE UNIT,DINAMARCA, GRÈCIA, ESPANYA, PORTUGAL,SUÈCIA, ÀUSTRIA I FINLÀNDIA.

12. La UE és una unió de països de tot el món onomés d’Europa?NOMÉS D'EUROPA.

13. Quina ciutat europea és la capital de la UE?BRUSSEL·LES.

14. Quants països configuren la UE?15

15. Suècia forma part de la UE?SÍ.

16. Luxemburg forma part de la UE?SÍ.

17. Suïssa forma part de la UE?NO.

18. Pertany Andorra a la Unió Europea?NO.

19. Quin dels següents països no formen part de laUnió Europea?ESPANYA, FRANÇA, NORUEGA

20. Anomena una de les llengües oficials de la UEANGLÈS, ALEMANY, DANÈS, ESPANYOL, FINÈS,FRANCÈS, GREC, ITALIÀ, NEERLANDÈS, PORTUGUÈSI SUEC.

21. Quants estats de la UE tendran l'euro com amoneda?12.

22. Quants estats de la UE s'han quedat fora del'euro de moment?3

23. Anomena algun dels països que no han entrat aformar part de l'euro de moment?SUÈCIA, DINAMARCA I REGNE UNIT.

24. BCE són les sigles de: Banc Central Europeu,bons companys europeus o Banc de Crèdit Europeu.BANC CENTRAL EUROPEU.

25. A quin tractat va ser introduïda la ciutadaniaeuropeaTRACTAT DE MAASTRICHT



Bibliografia recomanada

Com a suport a diverses activitats i per conèixer més aspectes dels països de la comunitat europea (costums,històries, monuments, artistes, jocs dels nins i les nines, cuina, etc.), us proposam una sèrie de llibres de dife-rent temàtica que, pensam, podran ser-vos útils tant per aprendre com per divertir-vos.

• AA.VV. Cervantes. Col. Protagonistas de la Civilización. Madrid: Debate/Itaca 1983.

• AA.VV. Mil anys de contes. Els músics de Bremen. Barcelona: Ed. Baula 1999.

• AA.VV. Mil anys de contes d’animals. Barcelona: Baula 1998.

• AA.VV. Mil anys de contes de la natura. Barcelona: Baula 1998.

• AA.VV. Mil anys de contes del mar. Barcelona: Baula 1998.

• Adams, S. El llibre fantàstic dels jocs. Barcelona: Ed. Timun Mas 1998.

• Aden, N. El dia que Picasso va conèixer Matisse. Barcelona: Ed. Serres 1999.

• Anderson, L.; Björk, C. Linnea al jardí de Monet. Ed. Serres. Barcelona 1999.

• Anno. El viatge d’Anno (4 volums). Ed. Juventud 1979.

• Arreula, E.; Capdevila, R. La bruixa avorrida se’n va a Gran Bretanya. Col. La Bruixa Avorrida. Barcelona: Ed. Planeta 2000.–. La bruixa avorrida se’n va a París. Col. La Bruixa Avorrida. Barcelona: Ed. Planeta 2000.–. La bruixa avorrida se’n va a Venècia. Col. La Bruixa Avorrida. Barcelona: Ed. Planeta 2000.

• Beaujean, D. Vincent Van Gogh. Ed. Könemann: Barcelona 1999.

• Bjórk, C.; Eriksson, I. Eugenia en Venecia. Ed. Serres: Barcelona 2000.

• Bonal, D. et al. L’esquitx. (4 volums). Cançons per a Infants. Ed. mf. x

• Buchhola, E. L. Leonardo da Vinci. Barcelona: Ed. Könemann 1999.

• Buchholz, E. Goya. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999.–. Leonardo da Vinci. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999.–. Picasso. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999.

• Capdevila, R. El Quixot. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.–. Els cavallers de la taula rodona. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.–. Els tres mosqueters. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.–. Helena de Troia. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.–. La rosa de Sant Jordi. Barcelona: Ed. Cruïlla 1999.–. Leonardo Da Vinci. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.–. Sant Jordi i el drac. Col. Les Tres Bessones. Madrid: Ed. Salvat 1999.


• Carpi, P. La isla de los cuadrados màgicos. Paul Klee. Col. El Arte para los Niños. Barcelona: Edhasa 1980.–. Las ventanas del sol. Matisse. Col. El Arte para los Niños. Barcelona: Edhasa 1980.

• Carroll, L. Alícia en terra de meravelles. Barcelona: Ed. Joventut 1971.

• Chabot, J.P. El impresionismo. Barcelona: Ed. SM 1997.

• Collodi, C. Les aventures d’en Pinotxo. Barcelona: Ed. Joventut 2000.

• Descharnes, R; Neret, G. Salvador Dalí. Ed. Taschen 2000.

• Dickens, C. Cançó de Nadal. Ed. Roberto Innocenti 1990.

• Erben, W. Joan Miró. Barcelona: Ed. Taschen 1998.

• Erik. Jo sóc de Noruega. Barcelona: Ed. La Galera 1997.

• Felbinger, U. Tolousse-Lautrec. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999.

• Gavin, J. Nuestros cuentos favoritos del mundo entero. Barcelona: Ed. Blume 1999.

• Goscinny, R; Uderzo, A. Astèrix a Bèlgica. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. Astèrix a Còrsega. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. Astèrix a Hispània. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. Astèrix a la Bretanya. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. Astèrix als joc olímpics. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. Astèrix i els normands. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.–. La volta a la Gàl·lia. Col. Astèrix. Barcelona: Ed. Salvat 1999.

• Grimm, J.; Grimm, W. Rondalles de Grimm. Barcelona: Ed. Joventut 1999.

• Hergé. Les aventures de Tintín. (23 títols disponibles). Barcelona: Ed. Joventut 1992.

• Hugo, U. El jorobado de Notre Dame. Barcelona: Ed. Omega 1997.

• Johnson, J. La princesa i el pintor. Barcelona: Ed. Serres 1999.

• Kalopissis,T. El libro de las casas. Ed. Mascota Información 1986.

• Le Goff, J. Europa contada als joves. Barcelona: Ed. Anagrama 1999.

• Macaulay, D. Acueducto romano. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.–. Castillo medieval. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.–. Catedral. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.–. Ciudad romana. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.–. La estàtua de la libertad. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.–. Palacio renacentista. Col. Nacimiento de una… Barcelona: Ed. Timun Mas 1978.

• Mayhew, J. Carlota descubre a los impresionistas. Barcelona: Ed. Serres 1997.–. Carlota i Monna Lisa. Barcelona: Ed. Serres 1997.–. El museo de Carlota. Barcelona: Ed. Serres 1997.

• Menéndez-Ponte, M; Serna, A. Duérmete niño. Antologia de nanas. Madrid: Ed. X 1999.

• Nonhoff, N. Cézanne. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999.–. Paul Cézanne. Barcelona: Ed .Könemann 1999.


• Northeast, B.V. Per l’amor de Vincent Barcelona: Ed. Serres 1999.

• Ori, Diario de un sol rojo. Miró. Col. El Arte para los Niños. Barcelona: Edhasa 1980.

• Pampoude, P. Un circo fantàstico. Picasso. Col. El Arte para los Niños. Barcelona: Edhasa 1980.

• Philip, N. Robin Hood. Barcelona: Ed.Omega 1997.

• Prada, J. M. Mitos, cuentos y leyendas de los cinco continentes. Barcelona: Ed. Joventut 1995.

• Roux, F. Las aves de Europa. París: Biblioteque de l’Image 2000.

• Sis, P. El mensajero de las estrellas. Barcelona: Ed. Lumen 1996.

• Soler Amigó, J. Fiestas de los pueblos de España. Edibook 1988.

• Spier, P. Gente. Veneçuela: Ed. Marie Di Mase 1980 (també hi és en català).

• Stefan. Jo vinc de Belgrat. Barcelona: Ed.Galera 1997.

• Widilde, O. El príncep feliç i altres contes Col. Els Grumets de Mar Enllà. Barcelona: Ed. La Galera 1986.

• Wilson, W. Cocina escocesa. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina española. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina francesa. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina griega. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina inglesa. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina irlandesa. Colònia: Ed. Könemann 1992.–. Cocina italiana. Colònia: Ed. Könemann 1992.

• Wolter, A. Especialidades de treinta paises. Ed. Plaza y Janés. x

• Zeidler, B. Monet. Col. Minilibros de Arte. Colònia: Ed. Könemann 1999

UROPA - weib.caib.esweib.caib.es/Recursos/exploram_europa/primaria/ee_primaria.pdf · Com explicam...

Documents

Transcript of UROPA - weib.caib.esweib.caib.es/Recursos/exploram_europa/primaria/ee_primaria.pdf · Com explicam...