- {

/'.

UniversitatAutoooma de.BareelonaBiblioteca d'Humani,1;ats

,/

D'un to mig faceciós, mig sorneguer, unconegut cronista barceloní aficionat a lasátira privada ens deia no fa gaire davantRafael Tasis i Marca: .«Mira-te'I bé : téde llegir tot el que es publica en catala i,de més a més, trobar-hi qualitats i defec,tes. Déu meu l...» Evidentment, el. planyera mtencionadament exagerat ; pero' exa-geració no vol pas dirmanca de f09'i\n:lenf.Tothom que tingui la curiositat de' segui,ramb una cerfaassidultat el fiI de les nos-tres novetats literáries i sápiga per expe-riencia el percentatge excessiu de Hibres que,ha de cloure definitivament abans de poder

1-

Pere Caldés

arribar a la pagina dotze o quinze, haurahagut de plányer sovint ~I po.bre c~íti~ obli,aat a Ier.ne una recensió, SI no msmcera~om la del típic comentarista que decantasistemáticarnent el broe gros de I'elogi j' queFernández Flórezha comparat) a una rifade «sempre toca», amb la' benevolenca 9uea cada punt ens imposen a tots plegats srm-pies motius d'amor propi collectiu, Que ensperdonin, dones, els erítics literaris catalanssí, per una vegada que ens permetem de feruna fugissera incursió per dintre el seuclos ha estat eseoIlint egoistament una deles rares ocas ions en que ells poden endolcirregustos sovint ingrats rnastegant un au-tentic i sueulent eureka. ,

Si un mes enrera algú ens hagués asse-gurat que hauríem d'estimar de veres i es"PQnta~_-la PFimel'a pro~-'"'-~¡,¡njove escriptor de vint-i-quatre anys; el nomdel qual ens era absolutament desconegutabans de trobar-lo per atzar imprés en laeoberta d'un deIs darrers Quaderns Litera-ris, ens hauria eostat de creure'I..'Pero I'im;previsible és la sal del món ; i així ara e~s.teniu deelarant tot d'un cop haver Heglt·El primer arlequl, recull de con tes dePere-Caldés, gairebé amb la mateixa engrescadasorpresa de La Fontaine en descobrir elprofeta Baruc.

'ha discutit molt si són les mentalitats. excellents les que creen els arnbients pri-vilegiats o bé, al contrari, són preeisamentaquests ambients els 'que coven I'eelosió d'a-queIles mentalitats ; de si és cert que la in-telligencia, d 'una manera cega i fortuita.bufa ben bé on millar li sembla o bé, comha estat dit deis governs, cada poble téels poetes, els músics, els pintors o els filo-sofs que es mereix.

.Possiblement tenen raó els que tallen lapera pel mig i consideren el problema comla reacció de dos factors lnterdependents.Pero, equivocats o no, nosaltres ens hemsentit sempre atrets per la creenca que lesfIoracions espirituals extraordinaries noméspoden prosperar en determinats climescu'lturals, socials i econórnics. Reduint-nosara al camp de la prosa catalana actual,haurem de confessar que aquestes condi-cions climatologiques li són ben propicies.Conseqüentment, I'alludít carnp sol .trobar-se tapissat de fuIlaraca i de mediocritat mésaviat no gens daurada. Els escassos bonsfruits que n 'emergeixen són filIs de les ex-cepcions que comporta tota regla general.

IElimineu la suggestió de tastar un pro-ducte primerenc, ignoren els anys de I'au-tor, prescindiu de la modesta presentaciód 'una edíció popular que, d 'aItra banda,reclama a grans crits I'auxili d'un bon cor-rector de proves i llegiu, si us plau, El pri-mer arlequl i els set contes que el seguei,xen, -1 us trobareu que allí on tants dho-mes fets broden pedanteries infantils, 50n-degen garbuixos psicológics de cartó, des-cabdeIlen fets diversos insubstancials, des-cobreixen mediterránies i, en fi, per unamanca de preparació i de facuItats segura-ment desproporcionada a llur bona voluntat,naufraguen en els característics trencacollsde les pr:ovatures d'adolescent, un minyóde la primera volada excelleix a nedar iguardar la roba amb una traca. i una dis,crecié exemplars a través de can talles ple,nes de suc i bruc.

«Un autor bregar i curtit, a través d'a-nécdotes com les que ens :presenta PereCaldés, hauria creat personatges d 'un gro-tese punyent, hauria fet sang» ens diu Janési Olivé en el prefaci de presentació. L'amicjanés ens perrnetrá de replicar que, en elcasde realitzar-se la seva hipótesi, hi hauriamol tes probabilitats que l'autor curtit i bre-gat en lloc de fer sang fes un pa com uneshósties, Precisarnent, un deis millors en-cisos del novell contista és la desimboItasimplicitat, Iliure de -preocupacions retori-ques- i d 'encarcaraments pseudo-transcen,dentals.i.arnb que us fa resseguir el mónexuberant de les seves historietes fantasio,ses, corn L'imprevist a la casa n.O 10, Pistafantasmal. 1, particularment, el deliciós

I Conte infantil, o amb que us explana una¡anécdota banal, com l'Epidemia de la sona lal Toscana, t,ransfigurada tot seguit enmateria valuosa per la gracia artística de lanarració, De primera irn:pressió, us fa 1'e-.1#

/ J,.~

J

, r

ftcte: que vós mateix aviat filaríeu alaunacosa de la mateixa corda cada vespre'" queus vingués de gusto Peró no us deixéssiu pasenganyar pel miratge d'aquella' meravellosafacilitar aparenj la dificultM de la",qual haesdevingut proverbial. . ,

Estudiant alguns norns preeminsnre de lamoderna literatura anglesa, ,Andl-é Mauroisels ha destriat sota les etlquetS de «má,gics» i «lógics». En una esfera alhora mésgr an i més simple, el. mateix etiquetatge su-mari podria servir-nos per a distingir les li-teratures llatines, refugiant_l~s sota el signede la lógica, de la. magia que cobr'iria lesIletres nordiques i saxones. Enamorada pertemperament de la lógica i de la claredat,la ra9a. de D:scartes, rica en imaginació,que es 1l1Vencló creadora, noho sol éssergaire en fantasia propiament dha. Per béque en les seves obres al món del sobrnnn,tural i, sohretot, el de la [éerie no hi sónpas gens estranys, gairebé mai no quedensense anar més o menys diferenciat§ delmón de les coses que toquen directament de

liI peus aterra. Per aquesta ,causa, en unterreny profusament explotat per. totes ban,des corn és el de la 'literatura franCesa al,guns anys enrera pogué ocasionar una gransorpresa inesperada l'aparici6 de Le GrandMeaulnes L novella on, ajustant_se a la pau-ta d 'iIlustres models britanics, un rar fan,tasiós autor !latí feia anar de bracet si-tllant-los en el mateix pla, el real i el' qui.méric, la magia i la física, amb la rrrateixa!1aturali~at que tothora es freguen la gent1 els obJectes que topern cada dia, Natural,ment, tot seguit aparegueren els fracassos

J, dels seguidors, dels pasticheurs, entestat~aseguir Alain-Fournier com aquell qui copiauna recepta. (Aquesta atracci6 de Fournierfins actuá sobre un cert sector de la jove,nalla anglesa, la qual així descobria unapilota eixida precisament de casa seva en \

=: veure-Ia rebotre casualment contra la paretd'enfront.) De fet, pero, el singular ferio;men nornés ha trobat equivalencia entreaquell~ de la nostra sang que, atzarosamentafavonts per la possesi6 d'un patrimoni

Ifantasiós rnés o menys ric, han sabur explo,

, tar-lo a través. de les característiques d'unacusat temperament personal- de MassimoBontempelli a Marcel Aymé. ' .

I bé; a més d'un afinadíssim sentit dela ironia, a part d'un¡:¡ apreciable fertilitatimaginativa, Pere Caldés demostra posseíruna bella dosi de fantasia, aquest do tanavar en, les nostres latituds. I de la sana,cal precisar-ho; car, en tot ordre de cosesla fanta,sia és una pcrillcsa arma de do~talls. Segons les rnans que se'n serveixenpot . irradiar tota la f0.rl,ia del seu prestigl

,'estnete 'tY~p(')t' adquirh- exrrcta~:ma_ >

teix significat que Ji dóna el botiguer queus fa el .panegíric d 'una corbata de ' gustexagerat 1 dubtós. '

A Catalunya, com a tot arreu - i potseruna mica més que a tot arreu~, s'ha abu,sat, .certament, del funest esporr de deseo,brir precocitats genials que en quatre dieses desinflaven com el propi part de les rnun,tanyes. Per aixó afortunadament, sembía

/

- ucom si ara hi hagués un xic s- e cir-cumspecció entre els aficionats.: a aquestamena ,-a'exerCieis imprudents. Per la nostrabanda, ens guardarem molt i rprou d 'hipo-tecar I'esdevenidor -literarí de Caldés, Aixó,en tot cas, és del seu' compte. 'Constatem laseva imaginació, 1", seva fantasía..' Obser-vern que posseeix inteJ.ligenciai·bon gust- qualitats no Ras sempre reunides,e'en unamateixa petsona. Endevinem que, 'fiü sola,ment ha lIegit forca -'-- cosa a I'abast de tot,hom -:- sinó que a més a més, sap lIegir,que és el que compta. 1, en una edat jove,níssima, el trobem ja intuint la difídl llicóque, a través deIs anys, en'; va ensenyantpoc a poe com els greus mots de «realitat»i de «veritar», sota llur aparent contunden_cia, no són sinó abstraceions terriblementproteiques, d'una diversitat aclaparant enfunció del ternps, de I'espaí i de l'individu.Vetaquí, dones, aplegat tot un magnífic ivaluós instrumental amb el qual poden fer-

, se coses positi;vament importants, discretes..simplement potables i fins rayes corn unacasa. Tot depén de I'ús que se'n faci. L'únicque Caldés ja no -pot perdre és el fet d'ha-ver publicat un 'pl'imer recull de con tes real,ment bo; no soJament d;una qualitar forcaper sobre de la' mitjana literária catalanaactual, sinó apteper a fer un paper ben de-corós traduít com cal a qualsevol idiomaeuropeu -de gran abasto

Es ciar, en El primer arlequl no és pastot perfecre.' IEI dornini del llenguatge hiés, pero po~ria fer-se més extens i, sobretot,millorar-se en la forma, en la «manera» deservir-se'n. Deliber¡:¡dament, no insistirem'sobre imperfeccions' de técnica, corregibles através de I'experiencia. «Descoratgeu elsjoves», aconsella en més d 'una ocasió elpintor Degas. Aquest prudent criteri erainspirat pel desig de combatre les, infatua,cions, les impaciencies golafres, i I'abandosobre el jal,i de les faciJitats fa¡'¡acioses quetants d 'estralls irreparables solen ocasionarentre les joventuts que recorten l'etapa mi-robolant que va deIs vint als trenta anys dela vida humana. El geni és una pacienciatan lIarga! 1, sovint, no ho és pas menys laque cal per a obtenirels mitjans de 'fer,simplement, quelcom d'honest i d'estima-ble.. " Pero jo he volgut animar Pere Caldés.Perqué, tanmateix, hi ha ocasions en queaquell descoratjament preventiu es fa in-necessari. L 'acció de circumstáncíss espe-cffiquss prou que s'encarrega autornáticn,

-menr de provocarcln, Cal, per exemple, queI'entusiasme inicial d 'una vocacíó d'escrip-tor sigui ben solida per a no deixatar-sea poc a poc, -a mesura que va topant ambles fites Iimitades, les valoracions confu-ses, el migrat coixí de lectors desperts, elstiratges editorials minúsculs i els guanysmaterials practicament nuls que, en la vidaliteraria d'un país meridional, menur i defesomia nacional en el pIe de la primeraetapa reconstructiva, 'són fenómens tá'n na-turals com I'herba deIs prats i les codinesde les rieres. ""'#,

ALBERT JUNYENT

Uníversítat AutOnoma deBarcelonaBiblioteca d'Humanitats ~

/I

" ,/

_ .Mil.