Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context...

78
Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració Política Comparada II Fernando Jose Gil Klaus-Jürgen Nagel 2n Curs 3r trimestre Grup 1 Sílvia Caufapé Hostench

Transcript of Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context...

Page 1: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Política Comparada II

Fernando Jose Gil

Klaus-Jürgen Nagel 2n Curs 3r trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Page 2: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

Page 3: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 3

Guió de l’Assignatura

Tema 1. Regne Unit

Tema 2. Suïssa

Tema 3. Estats Units d’Amèrica

Tema 4. Alemanya

Tema 5. França

Tema 6. Rússia

Tema 7. Nigèria

Avaluació Seminaris: 40% de la nota Examen final: 60% de la nota

Page 4: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 4

Tema 1. Regne Unit

• Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable

o Carta Magna no sempre es complia per part dels reis (encara està en vigor)

o La majoria de les institucions provenen del segle XXVII o Guerres entre el poder entre rei i parlament, acaba guanyant el

parlament - Revolució Gloriosa 1688: victòria del parlament i primera monarquia

institucional

o No té constitució escrita, ni n’hi ha hagut o Però sí Bill of Rights i documents legals similars

- Estabilitat institucional: no hi ha hagut canvis a nivell de sistema des de la revolució gloriosa, ni guerres (no tenim en compte temes regionals)

- Sense intervenció forastera - Desenvolupament progressiu de els institucions

o Canvis per acumulació, no per revolució o Cap a la sobirania del parlament (Westminster)

- Segle XIX: entrada del Cabinet, el primer ministre (PM) o El poder del PM creix en detriment del parlament o Ampliació del sufragi fins a 1949, sufragi universal

o La figura del PM creix en importància, i augmenta el poder dels partits

- 1867: fundació Partit Conservador - Model fabianista de Partit Laborista: El partit depèn dels sindicats. El

sindicat va primer, després el partit

- Cultura política: o Hi ha qui diu que el RU és més fàcil de governar que altres

democràcies, perquè hi ha més cultura de súbdit i de participant,

menys pro activitat vers la revolució o sublevació. És més governable

Page 5: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 5

• Clivelles: - Es diu que n’hi ha només una, la social

o Es pot distingir la procedència geogràfica i social d’una persona en base a com parla l’anglès

o Els governants provenen d’una elit de Oxbridge - Nacionalitat:

o Manual de 1964: absència de fissures nacionals i ètniques o Manual de 1970: GB és un estat plurinacional (primers èxits del SNP)

o Les institucions angleses provenen d’abans de la idea d’Estat-Nació moderna (el seu nom és extremadament llarg i no s’associa a una llengua o a una única nació)

o 1707: fusió d’Escòcia del parlament → es crea un únic parlament.

Escòcia serà sempre present a la història del RU. Escòcia tenia la seva pròpia església, les seves institucions, etc. fins i tot fins al SXIX hi havia un PM escocès i potestat de fer lleis. Hi havia consciència nacional escocesa i a l mateix temps estaven junts amb RU. Això canvia al SXX.

o Incorporació d’Irlanda 1801 també va anar per una fusió de parlaments o També hi ha molts territoris propietat de la corona, però que no formen

part del RU (Illes del Canal de la Mànega) o Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord tenen autonomia, Anglaterra NO.

Sistema molt asimètric (cafè para todos no [com hauria de ser]) o Procés de “Devolution” 1979:

§ Fracassat

§ Govern laborista que depenia dels vots escocesos i gal·lesos § Per assegurar els vots al parlament, va acceptar fer referèndums en

els dos demanant si volen autonomia, govern propi, etc.

§ Els autonomistes van perdre

• Gal·les 20% a favor autonomia

• Escòcia la participació era menor al quòrum preestablert, i tot i haver guanyat els vots a favor de l’autonomia, així que va guanyar la no autonomia. Problemes per disparitat d’avaluació

→ conseqüència: el SNP deixa de recolzar el govern, eleccions,

Page 6: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 6

Thatcher (fuck). Durant aquests anys, l’autonomisme escocès va créixer (Escòcia era laborista a muerte)

o Toni Blair, laborista, govern 1997, havia promès un segon intent: § Es torna a fer referèndum

§ Escòcia victòria aclaparadora § Gal·les victòria per dècimes § S’aconsegueixen dues autonoies

o Cas d’Irlanda del Nord, cas a part:

§ Els nacionalistes d’Irlanda estan a favor d’unir-se amb Irlanda país, cosa que fa que no es demani un govern propi sinó separar-se. Des

de 1922 té el seu propi parlament, autonomia molt més forta (amb parons i control, eh, que no nos mientan, que nos digan la verdad)

§ No hi ha partits estatals que es presentin al parlament irlandès (tot i que estan associats a partits estatals)

§ 1998 acord de Divendres Sant: acord entre comunitats nordirlandeses i entre Irlanda i RU. Irlanda va reconèixer per primera vegada que Irlanda del Nord és part del RU, i RU va acceptar que Irlanda del Nord pogués decidir el seu futur.

- Tema de la immigració al RU: o Bona part dels immigrants poden votar (els irlandesos poden, per

exemple, i els ciutadans de la Commonwealth). No cal que es naturalitzin per tenir dret a vot

o Conseqüència: aquest immigrants també són interessants pels partits polítics

- → tot això fa que dir que només hi ha una clivella sigui bastant simplista

• Institucions: - Reina Victòria en temps imperials, si ara s’aixequés coneixeria totes les

institucions → les institucions son antigues

- No té una constitució escrita, no concep la constitució com la idea continental europea

Page 7: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 7

o Costums, tradicions, documents històrics i actes del Parlament que mai no s’han codificat o unit en un únic document

o Es poden canviar per majories simples o Sense TC

- “Dignified” versus “efficient” parts (Bahenhot): o Dignified: sense funcionalitat clara, no útils, estan allà per path

dependency. Monarca, cambra dels lords o Efficient: les que porten el govern en el dia a dia polític. PM i cabinet,

cambra dels comuns - Legislatiu: Bicameralisme asimètric, amb més poder per la cambra dels

comuns o Els lords tenen dret suspensiu, però en cas de conflicte prevalen els

comuns o Cambra dels Lords és vitalici però no hereditari

- Funció del Parlament: fer les lleis o La redacció de les lleis la fa l’executiu (un 90% de les lleis venen del

govern) o El parlament no té els recursos de l’executiu per redactar lleis i demés o L’oposició intenta demostrar que les lleis proposades no són bones

(aquí fem esmenes a la totalitat que mai no s’aprovaran, així que és una pèrdua de temps)

- El primer ministre està al Parlament, per tant hi ha unió entre executiu i

legislatiu → gran poder pel PM (excepte en governs – escassos – de

coalició) - Sistema electoral majoritari que porta a majories d’un sol color a l’executiu i

legislatiu - Cort Suprema (des de 2006), última instància judicativa de dret civil a tot

arreu i de dret penal a tot arreu menys Escòcia (no és un TC!) - Poca separació de Poders. Podria donar-se abús de poder, perquè hi ha

poc control. Cal la confiança dels partits minoritaris en què el govern no

actuarà despòticament. Aquesta minoria últimament ha anat minvant

Page 8: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 8

• Eleccions: - El sistema afavoreix molt fortament al primer partit (36,9% dels vots es

tradueix a 50,8% dels escons). - El repartiment territorial marca fortament (duh) donat que són districtes

uninominals - Els canvis entre eleccions poden ser molt grans

- Sobirania parlamentària: com pot haver-hi referèndum i sobirania parlamentària al mateix temps? Doncs perquè el parlament és qui decideix

si es fa el referèndum, i no tindria per què acceptar els resultats. No hi ha iniciativa popular. El parlament té la última paraula sempre

• Grups d’interès: - Donat que és l’executiu qui fa les lleis, els grups d’interès estan centrats

cap al govern - Focus en el govern

• Resum: - Democràcia parlamentària:

o Concentració de poder en el PM i en l’executiu. En coalició no seria així però en el RU és poc comú

- Democràcia majoritària

o En alguns elements definitoris es poden tenir dubtes o Té dues cambres, i no una, tot i que són asimètriques o Bipartidisme normalment però no només dos partits. Hi ha altres

clivelles (Escòcia, Irlanda del Nord, UKIP) - Devolució asimètrica i sobirania parlamentària

o Estat centralitzat, tot i amb devolution (en qualsevol moment pot ser

revocada, la qual cosa és de model majoritari). Hi ha dubtes.

Page 9: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 9

Tema 2. Suïssa

• Context històric - La democràcia més antiga del món

- Segle XIII reunió de delegats dels cantons suïssos per configurar una aliança contra el poder dels Habsburg

- Jurament de mútua lleialtat i col·laboració entre els cantons (origen del federalisme)

- Se’ls va reconèixer la independència amb el Tractat de Westfàlia amb una condició: neutralitat. Suïssa seria independent als altres països

o La neutralitat Suïssa és armada, hi ha servei militar obligatori i exèrcit

- Amb la revolució francesa (1798) Suïssa va tenir una constitució unitària, una ciutadania individual pels suïssos

- Passem de la confederació a la federació al segle XIX. Un “demos” suís - La constitució actual es del 2000 però és molt similar a la de 1848 - El nom no ha canviat, se segueix dient confederació, però en el fons és

una federació - Guerra del Sondenburg, guerra civil per tema de moviment entre cantons

o Va durar 26 dies o 100 morts o Guanyen els liberals, federalistes. S’aprova una constitució federal el

1848 → solució: cerca del consens. Es van integrar representants del

bàndol perdedor al govern

• Estructura de partits: - Inicialment dos partits des de 1854: catòlics i liberals - 1928 tres partits amb el Partit del Poble Suís

- 1943 s’integra el 4t partit, socialdemòcrata → fórmula màgica de

composició del govern. Sempre els mateixos 4 al govern fins ara des de 1959

- 2.2.2.1: la fórmula màgica

o Partit del Poble Suís (1928) - 2

Page 10: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 10

o Socialdemòcrates (1943) - 2 o Liberals (1854) - 2

o Cristianodemòcrates (1854) – 1 - Des dels anys 30, els grups d’interessos també estan organitzats segons

un sistema de cerca de consens → corporatisme

• Clivelles: - PIB diferent segons cantons: hi ha desigualtat

o Hi ha molta migració de zones pobres a ciutats o Les zones riques solen ser germanòfiles i francòfiles

- Religió: catòlics i protestants calvinistes

o Hi ha poques zones barrejades - Llengües:

o Zona francòfona prop de França o Zona germanòfila quasi tota o Zona italianòfila o I el romanç o Els territoris tenen llengües oficials; no hi ha cap llengua que sigui oficial

a tots els cantons a Suïssa o No tots els cantons son monolingües, alguns parlen els dos, però la

gran majoria monolingüe. Només n’hi ha un trilingüe - Les clivelles no coincideixen entre elles, no hi ha correlació entre llengües,

religió i nivell socioeconòmic

• Unitat nacional:

- Les línies de divisió de la societat no coincideixen en les clivelles, per la qual cosa s’entén que encara no s’hagin dividit, essent tan diversos entre

ells - Si es dividissin, anirien a parts de França i Alemanya. Aquesta alternativa

no és atractiva pels suïssos - No són gaire orgullosos de ser suïssos, sinó de les seves institucions. Tens

àmplies majories de persones orgulloses del seu sistema polític

Page 11: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 11

- L’estabilitat suïssa avui en dia es veu afectada per la idea de la UE: les comunitats lingüístiques principals responen diferent. Els francòfons més a

favor de la UE; els germanòfons menys - També la idea de la immigració: francòfons més oberts i acceptants

• Legislatiu: - Parlament: Assemblea Federal. Bicameral

o Consell Nacional: població. 200 escons que representen

proporcionalment segons la població de cada cantó o Consell dels Estats: cantons. 46 escons, 2 escons per cantó (20) i 6

semi cantons amb 1 escó o Parlament semi professional: aquesta gent no viu de la política. Idea de

milicià - Funcions:

o Votar el govern (que no controlar): escullen les 7 persones que son el poder executiu. Ho fan en sessió conjunta les dues cambres. Model ni parlamentari ni presidencial § Després el poder executiu és separat del legislatiu § Els instruments de la democràcia parlamentària no existeixen

(dissolució cambra per convocar eleccions, mocions de censura…) o Participar en legislació: no legisla a nivell autònom sinó que el procés

legislatiu és complicat. Hi ha moltes institucions i actors polítics involucrats. Si es deixa a algú fora del consens, la llei podria caure al posar-se en referèndum

• Executiu: - Consell federal - Fórmula màgica que són com un president comú

- Govern i cap d’Estat sense distinció

- Quotes de partits: o 4 llengua alemanya i 3 altres llengües

o 4 calvinistes i 3 catòlics, a vegades algun jueu

Page 12: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 12

o Territorial: només pot venir un de cada cantó o De gènere: 4 – 3

- Les quotes lingüístiques es mantenen per a la burocràcia - No hi ha un tribunal constitucional

o Qualsevol esmena constitucional s’ha de votar per referèndum al poble, així que no cal un TC. Si el poble ho ha votat, ningú no pot dir que no sigui constitucional

• Organització territorial: - Federalisme com a base de la cultura política suïssa - Els cantons tenen constitucions i poders i referèndums propis - Alguns cantons per decisió del parlament escull els 2 representants que

envien al parlament, alguns per eleccions… hi ha 2 cantons que ho decideixen a mà alçada el diumenge després d’haver anat a missa (LOL). Cada cantó té les seves institucions

- Triple ciutadania: ciutadà d’un municipi, d’un cantó, i de Suïssa

• Sistema electoral: - Consell Nacional:

o Sistema proporcional o Llistes obertes o Cada cantó mínim un escó o Els que tenen més d’un escó, es vota en llistes obertes però de partits o Zurich (per exemple): 35 escons. El ciutadà pot votar a 35 persones.

Pot votar a tots els del mateix partit, o agafar els que ell vulgui

(Panachage) - Consell dels Estats: cada cantó el seu sistema electoral - Partits:

o Partit del Poble Suís

o Social Democratic Party o Liberals

o Cristianodemocrates

Page 13: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 13

§ Els primers 4 estan en el govern o Verds

o Verds liberals o Conservadors

o … - La participació a les eleccions ultimes va ser del 50%. Aquest sistema

desincentiva la participació

Participación política

àEl sistema electoral

Tenemos dos cámaras legislativas simétricas con la misma capacidad de decisión de las leyes. Como hemos nombrado anteriormente, se sientan juntas para elegir el poder ejecutivo.

• Consejo Nacional à Es la cámara que representa el pueblo suizo. Cada

cantón tiene los escaños asignados en función de su población. Los cantones más pequeños mínimo tienen que tener un solo escaño. Son un total de 200 escaños.

o Listas abiertas: Si vives en Zurich tienes 35 escaños a elegir, y

puedes votar a las 35 personas que tú quieras del partido que quieras. Pero puedes acumular dos votos para una persona. Esto lleva a que estén representados muchos partidos en el Consejo Nacional.

o Los partidos no tienen tanta fuerza en Suiza. A partir de la posibilidad de la panagage pueden ser elegidas personas que

quizás no quería el partido que lo fuesen. o Como hay una coalición de los partidos mayoritarios no

encontramos un gobierno y una oposición. No hay una posición de cerrar filas entre los partidos.

o Sistema proporcional. Variedad de la fórmula D’Hondt. En este sistema ganan los cantones grandes.

Page 14: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 14

• Consejo de los Estados à Cada cantón tiene dos representantes,

llegando a ser 46. Cada cantón tiene su propio sistema electoral para la

elección de sus representantes. o En esta Cámara los cantones pequeños son los que salen

favorecidos.

o Actualmente todos los cantones eligen a sus representantes mediante elección popular.

§ En Appenzel Rodas Interior se realiza mediante votación popular con la población reunida en asamblea.

Consejo Nacional (2015) Consejo de los Estados (2016)

Resultados elecciones Consejo Nacional (2015 y 2011)

Resultados elecciones Consejo de los Estados (2007, 2011, 2015)

Page 15: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 15

Es un sistema de partidos pluri-cleavage. Encontramos partidos estatales,

regionales, ecologistas… Un mismo partido puede presentarse en diferentes cantones con nombres diferentes y con propuestas políticas diferentes. La necesidad de presentar los programas en tres idiomas diferentes dentro de un mismo partido lleva a que los conflictos internos en los partidos sean comunes. Es típico que las dos cámaras obtengan resultados diferentes. Esto es algo estructural. En la primera cámara donde los grandes cantones son los que tienen más escaños los populistas y los socialdemócratas. Los partidos que se dirigen para los cantones más rurales tienen más fuerza en el Consejo de los Estados. La participación electoral es muy baja, de un 48%. Las elecciones para el Consejo de los Estados no se hacen al mismo tiempo, cada cantón tiene su ritmo. La participación es muy diferente. La baja participación en las elecciones legislativas suizas se debe a que si los suizos saben que si con un determinado número de

firmas se puede hacer pasar una ley por referéndum no hace falta ir a votar. Otro elemento a tener en cuenta es el hecho de que el gobierno no cambiará a pesar

de que cambie la composición de la cámara, pues la fórmula mágica establece unos parámetros. En conclusión, la ciudadanía suiza no tiene un sentimiento de

pensar que su voto en las elecciones legislativas puede llegar a cambiar algo. àReferéndums obligatorios y facultativos

Un referéndum puede surgir por iniciativa popular que recoja 100 mil votos para una enmienda en la Constitución. No suele pasar muy a menudo ya que no es

fácil reunir 100 mil votos en un país como Suiza. Suelen ser sobre naturalización,

Page 16: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 16

expulsar a criminales que sean extranjeros, construir minaretes en las mezquitas. Todas estas propuestas son realizadas mayormente por la extrema-derecha que

puede realizar estas iniciativas que no lograría realizar mediante las cámaras legislativas.

Tenemos que tener en cuenta que todos los referéndums son vinculantes, sean obligatorios o facultativos. Referéndums obligatorios à Cambio constitucional, por iniciativa popular o

por iniciativa legislativa. Toda enmienda constitucional tiene que pasar por referéndum y tiene que obtener una doble mayoría para ser aprobado, de la población suiza y de los cantones. Cualquier enmienda proporcional y cualquier

tratado internacional tienen que pasar por referéndum. Hasta 2002 por ejemplo

Suiza no entró en la ONU. Las minorías de inmigrantes no pueden ejercer influencia en un sistema como es el suizo, por tanto suelen salir perjudicados. En cambio, las minorías nacionales que se encuentran dentro de Suiza sí. Referéndums facultativos à Una ley parlamentaria puede fracasar si 50 mil

suizos u 8 cantones piden un referéndum. Es un referéndum vinculante, se ha de obedecer el resultado surgido. En la práctica tampoco hay tantos referéndums de este tipo pues los actores que elaboran la ley pueden dejar participar a aquellos

grupos de interés que se opongan. Se busca el consenso. El sistema político suizo es un sistema paradojal, es mayoritario pero

encontramos mecanismos que lleva a que los diferentes actores busquen más compromisos mediante el consenso. El corporativismo es típico de Suiza. Los grandes grupos de intereses están

integrados corporativamente en el proceso de elaboración de decisiones. Administración de “milicia”, el servicio militar. La democracia no solo consiste en

participar en las elecciones, sino que también los ciudadanos suizos participan en los jurados populares o en el servicio militar.

Los referéndums tienen participación de diferente tipo, si hay enmiendas constitucionales pueden llegar a más del 60% de participación. Se hacen en días

determinados y se hace una acumulación de decisiones. Si no hay temas que sean de mucho interés la participación suele ser menor del 40%.

Page 17: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 17

1. Resumen

En comparación con Reino Unido, estamos delante de otro concepto de democracia. Encontramos que no hay una idea de alternancia ni legitimidad de la mayoría. La participación es el acceso de la democracia, les parece poco

democrático dejar a las minorías fuera de la toma de decisiones. Quien gana unas elecciones no importa tanto debido a la coalición de los 4 grandes partidos de

gobierno. En Suiza las cosas no cambian con una elección, ni tan solo con un

referéndum, lo que lleva a que haya mucha continuidad. En Suiza siempre hacen falta pactos y compromisos entre los partidos, cantones, grupos de interés… No encontramos un responsable directo en Suiza de las decisiones que se toman.

Los miembros de minorías ideológicas, lingüísticas, religiosas salen favorecidas en

este tipo de sistema. Democracia consociacional

• Gobiernos de coalición, desde 1959 están presentes los mismos partidos en el gobierno.

• Elevado número de partidos en el parlamento que defienden diferentes ideas.

• Sistema electoral proporcional.

• Separación de poderes. El legislativo elige al ejecutivo pero ambos están separados, el gobierno no puede disolver las cámaras y el legislativo no puede realizar una moción de censura.

• Bicameralismo simétrico, ambas cámaras tienen el mismo poder.

• Federalismo.

• Constitución escrita. • Los referéndums suelen ser elementos de democracias mayoritarias, pero

en Suiza en la práctica es un mecanismo que busca más consenso. ¿Democracia parlamentaria o democracia presidencial?

Es difícil definirlo. En Suiza encontramos un gobierno colectivo que hace la tarea de jefe de Estado. No hay una separación. Por otro lado este gobierno colectivo es votado por el Parlamento. Hay algunos criterios en la que encontramos a Suiza

en la democracia parlamentaria y presidencial. La separación de poderes es otro

argumento de la democracia presidencial. Es una categoría muy difícil de aplicar.

Page 18: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 18

Por último, Suiza es claramente una federación a pesar de llamarse confederación.

Page 19: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 19

Tema 3. Estats Units d’Amèrica

1. Historia y sociedad

Estados Unidos tiene una Constitución vieja, al igual que Suiza. Pero sus fronteras, al contrario que el caso suizo o el británico –en el caso de la isla

principal- han ido variando durante los últimos 200 años pues se ha ido expandiendo. EE.UU ha ido adquiriendo territorios mediante la compra (Alaska), la anexión colonial (el medio Oeste) o la guerra (Puerto Rico).

La Constitución estadounidense fue adoptada en 1787 y desde entonces ha sido

prácticamente la misma. Se ha ido adaptando con el paso del tiempo a las nuevas condiciones sociales y políticas mediante 27 enmiendas.

La estabilidad constitucional estadounidense se debe al hecho de que las

condiciones de inicio eran excepcionalmente buenas. EE.UU se liberó de la metrópoli británica después de una guerra estableciéndose como una confederación que fue evolucionando a una federación. La sociedad

estadounidense del siglo XVIII era más moderna que la europea: todas las cuestiones relacionadas con la aristocracia, la reforma agraria o la monarquía no

existían y por tanto no se daba lugar a problemas constitucionales que sí se daban en Gran Bretaña o se dieron posteriormente en Francia. El problema de la religión tampoco existía pues la separación de la Iglesia y de Estado presente desde la creación del mismo no resultó un problema constitucional. Por tanto,

podemos decir que los EE.UU de entonces se caracterizaron por unas condiciones de salida excepcionalmente buenas. Además, el mercado

interior no tenía ningún tipo de barreras internas y se expandía cada vez más, hecho que favorecía a estabilizar la situación política.

Otro elemento que ha favorecido la estabilidad constitucional en EE.UU ha sido

los pocos conflictos exteriores y el hecho de que estos se hayan luchado fuera de sus fronteras. Los británicos fueron los últimos soldados en pisar suelo

estadounidense en 1812. El conflicto más grande interno de los estadounidenses fue la Guerra Civil o la

Guerra de Secesión (1861-1865) donde se perdieron más vidas humanas que

cualquier otra guerra. Esta guerra fue un conflicto constitucional sobre la

Page 20: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 20

esclavitud, el sistema territorial y las aduanas. El resultado fue la victoria de los federalistas, aquellos que buscaban más unidad nacional, y la abolición de la

esclavitud. Los federalistas en EE.UU son los nacionalistas, al contrario de la concepción que

se tiene en Europa sobre este movimiento; no defienden la particularidad de un territorio determinado, sino que son aquellos que defienden la federación como la unión de diferentes territorios para evitar la tiranía de la mayoría mediante la separación de poderes, en este caso, territorial. Esto es una muestra de que la

Constitución ya era moderna en sus orígenes, siendo en EE.UU donde nace la organización federal de los Estados.

La Doctrina Monroe establecía que no debería haber ningún tipo de influencia

europea en territorio estadounidense. La doctrina del Manifest Destiny (destino manifiesto) tiene dos vertientes:

• Una territorial à EE.UU tenía la vocación de ocupar todo el territorio de

América del Norte.

• Otra que se extendía más, una interpretación según la cual EE.UU no solo tendría que expandirse territorialmente de costa a costa, sino que también debería expandir su moral por el mundo.

Los EE.UU tienen un sistema de partidos muy particular. El Partido

Republicano, de Lincoln, fue el partido que liberó a los esclavos, mientras que el

Partido Demócrata, que se encontraba principalmente en el sur esclavista, fue el defensor de la esclavitud. Estos dos grandes partidos se han mantenido desde

esta época y han vivido cambios de orientación política. Hemos de tener en

cuenta de que ambos partidos estás desideologizados. Los partidos tienen como función principal representar a una “clientela” y no tienen disciplina interna. Es una construcción de abajo hacia arriba, y es por ello por lo que encontramos

mucho clientelismo local. Esto a la práctica se traduce en que el Partido Demócrata puede defender en un territorio unos determinados intereses y en otro territorio los contrarios. Por ejemplo, los demócratas en la década de 1970

recibían votos de los racistas del sur y de los trabajadores negros de la automoción en el norte. Son partidos caciquiles, encontrándonos con un líder

Page 21: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 21

local con una clientela detrás. Por tanto, no son unos partidos de clase y hay una desigual representación de intereses dentro de los mismos.

La sociedad estadounidense es una sociedad de inmigrantes y sobretodo, de descendientes de inmigrantes. Históricamente, los votantes del Partido

Republicano han sido aquellos que han defendido los derechos de aquellos que ya estaban y los del Partido Demócrata tradicionalmente han sido los defensores de los que acababan de llegar. Sin embargo, hemos de tener en cuenta siempre que los intereses son muy locales.

El sistema electoral estadounidense ha contribuido a que siempre hayan existido solo dos grandes partidos importantes. Se han dado casos de terceros partidos

que han intentado ganar representación, pero cuando han estado cerca de conseguirlo uno de los dos principales partidos reacciona y atraen a su potencial electorado. Un ejemplo de ello es el People’s Party de los campesinos terratenientes del oeste y de los trabajadores industriales que se organizaron a finales del siglo XIX contra la inmigración. Siempre dos partidos, el sistema electoral ayuda a dar esta situación. Muchas veces hay terceros partidos que han intentado ganar representación y cuando han estado cerca de conseguirlo uno de los dos partidos principales reaccionan y atraen el potencial electorado de este tercer partido. Un ejemplo de ello es el People’s Party de los campesinos terratenientes del oeste y los trabajadores industriales que se organizaron contra la inmigración. Aparecieron al final del siglo XIX. Los dos grandes partidos, el Demócrata y el Republicano juegan con una importante ventaja, y es que al carecer de una fuerte organización interna gozan de una gran flexibilidad, lo que da lugar a que muchas veces defiendan cosas

contradictorias de un Estado a otro. Ambos partidos, como hemos visto, se han enfrentado a retos populistas, pero no ha habido partidos socialistas o comunistas con fuerza como para poner en

cuestión la hegemonía de los dos grandes partidos. Esto se debe a que en EE.UU

los trabajos menos cualificados eran realizados por aquellos inmigrantes que acababan de llegar al país, mientras que los obreros cualificados suelen ser aquellos que llevaban varias generaciones en el país. Por esto nos encontramos

Page 22: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 22

con que los obreros siempre tienen a alguien por debajo. Los sindicatos industriales por el contrario sí que han gozado de más fuerza.

La historia de EE.UU también está marcada por la extensión del sufragio. Los EE.UU pasaron de un sufragio censitario hasta el universal actual. Primero se

realizó una ampliación a los negros después de su liberación, posteriormente se otorgó el sufragio femenino. En Wyoming, ya en el siglo XIX se concedió el primer

voto femenino. A nivel federal, el sufragio femenino se consiguió en 1920.

Respecto al voto de los ciudadanos negros, cuando oficialmente se les otorgó, los Estados del Sur hicieron todo lo posible para que este ejercicio del derecho al voto no lo pudieran realizar. En el caso del sufragio femenino, el federalismo

permitió que se experimentara con él hasta la extensión a toda la federación.

El Tribunal Supremo estadounidense puede cambiar la doctrina constitucional sin ningún cambio en la Constitución, y un ejemplo de ello es que a finales del siglo XIX el Tribunal Supremo justificó el tratamiento diferenciado de los ciudadanos por cuestiones de raza. Está doctrina se mantuvo hasta los años 50, cuando un cambio de doctrina dio lugar a la apertura de las universidades a los ciudadanos negros, entre otros logros. Cultura política

La cultura política estadounidense es diferente en gran parte a la de Europa. La

idea de nación es más estatal. En EE.UU no existía ningún Estado antes de la

Independencia, los colonos que crearon la confederación en primer lugar y, posteriormente, la federación, no tenían una nación anterior con su lengua y su cultura propia, ya que eran descendientes europeos. Por ello, EE.UU es una nación abstracta, la cual no se basa en una lengua o en unas instituciones

preexistentes, como sucede en Europa. Sin embargo, esto no quiere decir que no exista un orgullo nacional, y es más, los estadounidenses son de las naciones más orgullosas que existen en el mundo.

Los EE.UU son pioneros en la separación entre el Estado y la Iglesia, pero

esto no quiere decir que la religión haya sido poco importante en la historia en general y en la política en particular. No se puede imaginar, aún hoy, que en

EE.UU un candidato presidencial exitosa afirme que su ateísmo. Se espera que sus líderes sean religiosos. El cristianismo protestante ha sido la religión más

Page 23: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 23

importante, y podemos ver que se ha plasmado en la política: en la idea puritana de que los líderes han de ser morales, y cuando estos se han corrompido, ha de

haber otros líderes. Es muy importante para la sociedad estadounidense que un líder ha de tener una moral.

También es importante en EE.UU el espíritu de la misión, se suele decir que el nacionalismo estadounidense es una religión civil.

Respecto al espíritu de la frontera, establece el principio de que el hombre

debe defenderse contra la naturaleza adversa, y si hace falta, luchar contra los indios. Ayuda entre vecinos, pero con un importante sentimiento anti-Washington.

“La experiencia nos ha de guiar, no la razón”. El American Creed es una

declaración definitoria de la identidad estadounidense, formulada por Thomas Jefferson, que incluye la libertad, el individualismo y el laissez faire. En lo que respecta a la religión, los EE.UU es uno de

los países con la población que más religiosa se declara, llegando a un 60% de personas que afirman que el factor religión es muy importante en su vida. Esto hace que las Iglesias sean relevante en la vida de los individuos, pero también en la política. Hay variación entre las diferentes religiones, por ejemplo, en el norte el sentimiento religioso es más reducido, mientras que en el Bible Belt (sureste estadounidense) es mucho más elevado. Encontramos que hay una gran variedad de religiones, y que no hay una combinación entre nación y religión como puede suceder en algunos países europeos, como es el caso de España y el catolicismo.

La mayoría de la población estadounidense es cristiana, de alguna de las múltiples de las denominaciones que hay. Sin embargo en los últimos años a

causa de la migración el número de cristianos se ha ido reduciendo, con el

aumento de musulmanes, hindús o budistas. A esto hay que sumar también el aumento importante de ateos y agnósticos. Actualmente la mayoría cristiana

protestante no llega a la mitad de la población.

Page 24: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 24

Históricamente, desde los inicios de los EE.UU había Iglesias protestantes muy influyentes, como los puritanos calvinistas o la Iglesia presbiteriano. Estas Iglesias

habían sido fundadas por las primeras oleadas de inmigración, británica (y especialmente escocesa) y de alemanes. Los metodistas o baptistas se

encuentran presentes desde el siglo XIX y se dividían en función del color, los negros en las Iglesias baptistas y los blancos en las otras. El protestantismo crece actualmente en las Iglesias más radicales como los adventistas –que le dan mucha importancia al espíritu santo- y con líderes carismáticos que encuentran a

muchos de sus seguidores en la inmigración latina. Son iglesias fundamentalistas de formas más populares y de propaganda masiva. Los mormones son una

variante de la cristiandad nacida en los EE.UU y que crecieron rápidamente, teniendo mucha fuerza en el Estado de Utah. Los católicos también son una comunidad que crece. Los primeros católicos llegaron de la población migrante proveniente de Irlanda, una comunidad que se encontraba excluida junto con polacos e italianos, también católicos, que llegaron a finales del siglo XIX y principios del siglo XX. Actualmente la población católica también tiene mucha importancia por la migración latina. El primer presidente católico de los EE.UU fue J. F. Kennedy. Hoy en día el mercado religioso comienza a ser efectivo y la gente elige la Iglesia según sus preferencias. En algunos casos podemos ver que estas denominaciones religiosas vienen vinculadas por la procedencia étnica. En EE.UU tenemos una importante categoría de división social, la raza. En los censos poblacionales se pregunta a la

gente cuál es la raza y ellos mismos determinan su raza. Negros, indígenas, asiáticos, blancos, hawaianos nativos, hispanos, y los que se consideran dos o más razas o blancos no hispánicos.

Page 25: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 25

Podemos ver que los ciudadanos blancos son la población mayoritaria. Para el 2050 se preveía que este colectivo se reduciría del 80% al 75%, pero todo indica

que este proceso está siendo más rápido. Se prevé que los afroamericanos aumenten en un 15% su población. Los indígenas son pocos y crecen poco. Los

asiáticos son una raza que crece rápido, principalmente por la nueva inmigración china, coreana e india. Los hispánicos no se consideran una raza, pero sí una etnicidad. En 2012 había un 12% de población hispana y se prevé que aumente por encima del 20% para 2050.

Ningún Estado de la federación tiene una mayoría de población negra. Donde hay más cotas en Misisipi, pero la población negra no llega al 40%. Hawái es el único

territorio donde hay una mayoría de población no blanca, con hawaianos nativos y asiáticos. En el resto de Estados, como hemos dicho, la mayoría es blanca. Sin embargo, se sabe que en California, Nuevo México y Texas perderán esta mayoría a causa de la influencia de los hispanos que superarán a la población blanca y negra. Una de las posibles razones porque la capital, Washington D.C no se haya creado un Estado es debido a que la mayoría de la población sería negra. En Los Ángeles, por ejemplo, la mayoría de la población es negra. En esta ciudad las coaliciones electorales son étnicas, donde un candidato demócrata hispano se coaligó con el Partido Republicano frente a una coalición demócrata de negros y blancos. La etnicidad es otro de los factores determinantes de la política estadounidense. Puede llegar a ser un mejor predictor electoral que la clase social o el ingreso de la población. Hemos de entender esto como un contenedor fijo. Los EE.UU son una sociedad

de inmigrantes en su mayoría, excepto por parte de la población negra pues estos fueron traídos en contra de su voluntad. Los blancos no son tan homogéneos, pues se encuentran divididos por la religión y muchas veces por la

procedencia. Los hispanos también son un colectivo heterogéneo ya que un

cubano exiliado de Florida no es lo mismo que un migrante centroamericano, que un hispano mexicano hijo de migrantes, que un chicano de Nuevo México o que un puertorriqueño. Tendrán todos unos comportamientos políticos diferentes.

Page 26: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 26

En conclusión, todas estas categorías son interiormente diversas y no nos permiten predecir por sí mismas el comportamiento político. Por ejemplo,

anteriormente la mayoría de los afroamericanos eran población descendiente de los esclavos, pero ahora hay una elevada población de inmigrantes negros de

África. Las First Nations son sus pueblos indígenas. E plvribvs vnvm, es decir, de la pluralidad uno. Ahora se habla de que se ha

creado en EE.UU una “ensalada social”, donde podemos reconocer las

identidades de manera diferenciada de aquello que la integra. La sociedad estadounidense se está dividiendo en nuevos contenedores fijos que ya no comunicarían y que ya no crearían una sociedad estadounidense unida. Se

cierran los barrios dominados por una etnia, que muchas veces no permite la

entrada de una etnia diferente a la suya. Sin embargo, los grandes agentes de estadounización han funcionado, como es el caso del mercado de trabajo o la facilidad de conseguir la ciudadanía. Todos estos agentes de estadounización han sido efectivos para las comunidades que han ido llegando paulatinamente. Otro factor importante ha sido la ideología del American Creed. Sin embargo, algunas comunidades han sido excluidas justamente porque no venían de la inmigración, como los nativos indígenas o los descendientes de los esclavos negros. 2. Instituciones

La Constitución estadounidense es una de las constituciones con mayor

continuidad y en la cual se han realizado pocas enmiendas, 27 a lo largo de la historia. Las 10 primeras enmiendas se realzaron en 1791. Ha habido 12 mil

intentos de realización de enmiendas. Por lo tanto, podemos observar que la Constitución estadounidense es muy rígida, se necesita una mayoría sobredimensionada para su cambio, 2/3 de las dos Cámaras legislativas y

además 3/4 de los Estados deben ratificar la enmienda, lo cual es algo

complicado de conseguir. La ratificación de los Estados dependerá de cada uno de ellos, pudiendo realizarse mediante referéndum. Pese a todo, la firma final depende del representante estatal.

Las enmiendas que han prosperado van en dos direcciones:

Page 27: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 27

• Ampliación del sufragio: A personas con menos ingresos, a los negros y

a las mujeres.

• Sentido centralizador: El federalismo estadounidense ha sido cada vez

más centralizado. Hay una serie de ideas centrales en la Constitución que no se han tocado, las

ideas de los padres de la Constitución: àPluralismo, no plebiscitarismo

El pluralismo fomenta la idea de que en las instituciones la pluralidad pueda ser expresada. Con tal de evitar la tiranía de la mayoría se dividen los poderes entre

diferentes instituciones. Una persona no puede controlar más de una institución. àDoble división de poderes

Encontramos una división horizontal y una división vertical de los poderes en EE.UU:

• División horizontal à Poder ejecutivo, poder legislativo y poder judicial.

• División vertical à El federalismo como una división adicional de

poderes. Puede ocurrir que un interés económico o una comunidad religiosa pueden controlar un poder, pero no serían tiránicos porque los demás poderes los frenarían, ya que estarán controlados por otras personas. Separated institutions sharing power

En la elaboración de las leyes participan todos los actores, pero todos con una voluntad individual y dependiendo de que las otras ramas del poder acepten esta

posición. Se busca el máximo consenso para hacer leyes. En la elaboración de la Constitución, no se preveía que una misma pasión pudiera ser tan poderosa que pudiese llegar a monopolizar el control de todas las instituciones, presidencia, las

dos cámaras y el Tribunal Constitucional. Poder legislativo

Una Constitución que tiene como objetivo máximo los frenos de poder. Las minorías no suponen un problema gracias a la regla de la mayoría que la frena

automáticamente, el peligro lo suponen las mayorías. El poder más peligroso es el legislativo porque está más cerca de las pasiones del pueblo, por ello en la Constitución se establece su división en dos cámaras.

Page 28: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 28

àCongress está dividido en dos cámaras:

• House o Cámara de Representantes, está formada por 435

representantes escogidos en las circunscripciones de los diferentes

Estados de la federación. Hay cada 650 mil habitantes por escaño. En esta primera cámara nos encontramos con algunos Estados que no llegan a medio millón de habitantes y por tanto tienen un solo escaño.

Representa a la población del país, y donde hay más población hay más escaños.

Algunos estadounidenses no están representados en esta Cámara, como los de Puerto Rico o Washington D.C, que tienen un representante con derecho a voz

pero no a voto. Los 21 Estados más pequeños tienen 49 escaños, California tiene 53. Por tanto, podemos ver como aquí dominan los Estados más poblados.

o Proporcionalmente es una Cámara pequeña. o Legislatura muy corta, solo de dos años. Los representantes están

en peligro continuo y cada dos años tienen que someterse a elección.

• Senate o Senado es una Cámara pequeña donde encontramos dos

senadores por cada Estado, habiendo en total hay 100. Los 26 Estados más pequeños que representan el 17% de la población tienen la mayoría en esta Cámara. Aquí no están representados los puertorriqueños y los

ciudadanos de Washington DC. o Los senadores están elegidos por 6 años. En el Senado hay poca

gente con una perspectiva larga en la política. Los senadores tienen

mucho poder. En los EE.UU hay muchas puertas giratorias en los dos sentidos. Muchos repiten. El proceso legislativo

En EE.UU el presidente, así como ningún miembro del Ejecutivo, no tienen un

escaño en la Cámara legislativa, y por tanto para tirar adelante sus leyes tiene que

presionar a varios diputados mediante el lobbing. El Congreso de los EE.UU tiene muchos expertos que sirven al legislativo pero no al ejecutivo. El ejecutivo si

quiere una ley tendrá que hacer la función de lobby. El proceso legislativo estadounidense es un proceso legislativo largo.

Page 29: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 29

Una iniciativa legislativa puede comenzar a través de la Cámara de Representantes. Tiene que ser aprobada por el Pleno y decidirse a qué comité va.

En el comité se decide en que subcomité se debe decidir y vuelve al comité, para acabar finalmente en el Pleno otra vez. La iniciativa ha de pasar por muchas

formulaciones o finalmente acaba fracasando. La mayoría de las propuestas suelen fracasar en los comités o los subcomités. En cada legislatura se proponen miles de leyes y pocas son las que llegan a debate. Si se llega a una propuesta de ley, llega al Senado cuya legislación vale tanto

como la primera. En el Senado puede que ya se haya trabajado con una propuesta similar o que no se haya tratado. Si no se ha tratado tiene que realizar

el mismo proceso que en la Cámara de Representantes. Si un grupo de senadores quieren detener un proyecto, lo pueden bloquear. Hay diversas formas para bloquear un proyecto de ley, pueden utilizar su tiempo para hablar tanto como quieran o si consiguen una mayoría de 60 senadores. El filibustero es una estrategia de bloqueo el trabajo de la segunda cámara con la intención de llegar a detener la propuesta. Si se llega a aprobar la propuesta de ley se tiene que ver si los textos aprobados por ambas Cámaras son iguales, pues muchas veces tenemos textos diferentes. El texto que tiene que prevalecer va al Comité de Conferencia y si se llega a un texto común va a las dos cámaras y ver si este se aprueba finalmente. Solo un texto que sea igual, aprobado por las dos cámaras, puede ser directamente enviado al presidente para que lo firme. El presidente no tiene ninguna función institucional en este proceso legislativo, solo si las dos Cámaras tienen un texto común el presidente puede firmar y pasa a ser ley. Sin embargo, el Presidente puede vetar y justificar el veto. En ese

momento las dos cámaras vuelven a discutir el texto, y si consigue un apoyo del 2/3 de las dos cámaras prevalece la decisión parlamentaria sobre el veto presidencial.

El presidente solo puede vetar una ley entera, ha de decidir. No puede vetar una

parte de la ley. Si realmente las dos cámaras quieren que pase una ley, pero saben que el presidente estaría en contra de una parte concreta, hacen un

Page 30: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 30

paquete donde ponen cosas que el presidente llevaba en su programa electoral y que por tanto no puede vetar.

Control sobre el poder ejecutivo

Los dos poderes, legislativo y ejecutivo, están separados. El Presidente no puede

acabar con la legislatura y el Congreso no puede destituir al Presidente mediante una moción de censura. Nadie puede servir dos poderes a la vez. No hay

moción ni disolución.

Impeachment, si un Presidente comete un delito criminal o engaña al pueblo se usa este procedimiento para echarlo. Es un proceso difícil, se ha intentado hacer

servir algunas veces, como por ejemplo contra Clinton por no haber dicho la

verdad al pueblo sobre el caso de Lewinsky. Es un proceso reducido. No debe ser una condena judicial ya que como eres presidente no puedes ser juzgado por un tribunal ordinario. El impeachment también puede realizarse contra jueces del Tribunal Constitucional. Es un proceso difícil que no se ha utilizado mucho. Respecto a la financiación, en EE.UU si el ejecutivo tiene una mayoría a su favor

en el Congreso le será más fácil aprobar los impuestos. Sin embargo, en los EE.UU el Congreso suele realizar acciones contrarias a la voluntad del presidente. El Congreso tiene muchos funcionarios que trabajen para él. El presidente nombra miles de cargos. Los cargos más importantes nombrados por el presidente han de pasar por el filtro del Senado, como los miembros del Tribunal Superior o sus Secretarios. Es el check del poder legislativo sobre el poder ejecutivo.

Page 31: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 31

El poder ejecutivo

El Presidente es el jefe de Estado y el jefe de Gobierno ya que en una

democracia presidencial no hay diferenciación entre estos dos cargos. Esto le

otorga prestigio y mucho poder. El presidente nombra y echa a sus ministros cuando quiera. Los ministros una vez nombrados por el presidente y como se ha dicho anteriormente, tienen que pasar un control por el Senado. Hay ministros que no son de ningún partido, casi siempre son del otro partido que

no son del presidente. Esto en democracia parlamentaria no pasaría, pero en democracia presidencial son hombres del presidente, teniendo el partido menos

relevancia. El presidente tiene su propio staff personal que no está controlado por el Senado. Sus consejeros personales no tienen veto por el Senado. El Presidente nombra a muchos jefes de agencias (del FBI, por ejemplo) algunos con la necesidad de la aprobación del Senado y otros de libre decisión. Esto da también la posibilidad de devolver favores a la gente que ha colaborado con él durante la campaña. En la historia de los EE.UU ha habido fases en las que el Congreso ha sido más poderoso que el Presidente y viceversa. Ese era el objetivo de la división de poderes y el juego de checks and balances. El Presidente puede ejercer mayor presión a la opinión pública frente al Congreso, lo cual juega a su favor.

Sobre el poder judicial el ejecutivo nombra a los jueces. Es el presidente el que propone, el Senado solo puede vetar. Estos jueces no siempre le son fieles ya

que el cargo es de por vida. También puede indultar a los presos. Cada poder está controlado entre los dos.

El poder judicial

El poder judicial en los EE.UU está controlado por los otros dos poderes. La

justicia federal significa que cada Estado tiene su propio sistema jurídico.

La Corte Suprema es la última instancia en la jerarquía jurídica, siendo un

tribunal de apelación. Solo los jueces deciden ellos mismos que casos tratar. El Presidente tampoco puede forzar que leyes tratar. La Corte al ser una corte de apelación y es ella misma la que escoge. Es una decisión política si elige un caso

de discriminación racial o un conflicto de competencias.

Page 32: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 32

• Judicial restraint à Restricción en la elección de casos en nombre de la

democracia porque es un poder que no ha sido elegido por el pueblo.

• Judicial activism à La Corte decida elegir muchos casos. Es defendido

por aquellos que quieren que la Corte sea protector de las minorías contra la tiranía de la mayoría.

Hay fases en las que la Corte aplica judicial restraint y no interfiere en los procesos legislativos, pues cree que la mayoría tiene la legitimidad de decisión,

también hay fases en las que se aplica judicial activism en los que la Corte busca defender a las minorías. El control sobre el ejecutivo se basa en la revisión de los decretos del Presidente pues estos pueden ser inconstitucionales.

Federalismo

EE.UU se caracteriza por tener una organización territorial basada en el federalismo simétrico y dual. Todos los Estados tienen las competencias que no han sido concedidas a la federación en la Constitución. Todos los Estados Miembro tienen el mismo número de senadores, dos. Hay algunos territorios estadounidenses que tienen competencias asimétricas como Washington D.C, que no es un Estado y no tienen senadores. Puerto Rico tiene más autonomía y puede decidir si quiere ser un Estado Miembro, un Estado independiente o mantener el status que tiene ahora. Obviamente esta libertad de decisión no la tiene un Estado normal. Puerto Rico tiene más autonomía en su propio territorio, menos derechos en el centro. Durante los primeros años de la federación existía un claro federalismo dual, que consistía en que sí se asignan competencias, estas se asignan totalmente. Esto

quiere decir que las competencias eran asignadas en su legislación, en su ejecución y en el ámbito jurídico, así como en el pago de la deuda. Frente a esta idea de federalismo dual nos encontramos con el federalismo cooperativo, en la

cual el Estado tiene la legislación pero no la ejecución, que en este caso

pertenece a los miembros de la federación. Una materia como el Derecho Penal estaba totalmente en manos de los Estados

miembro, es una muestra de este federalismo dual, los cuales establecían con la ley que es un asesinato, tienen los policías que se encargan de capturar al

Page 33: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 33

asesino, y es presentado ante sus tribunales para ser juzgado por sus propias leyes.

Sin embargo, paulatinamente se ha apartado el federalismo dual mediante una centralización debida a la nacionalización de la población estadounidense, si

entendemos a EE.UU como una nación. La Guerra Civil dejó claro que no podemos definir los EE.UU como una confederación, las enmiendas constitucionales se han dado, se han extendido las comunicaciones que han nacionalizado a la población, que además es muy móvil. El Tribunal Supremo ha

interpretado la Constitución de tal manera que se favorece a la centralización. Los Estados miembro dependen de mayor o menor grado del dinero que da la

federación. Se han introducido muchas competencias a Washington D.C. Este hecho se debe principalmente a que le centro puede cobrar un IRPF desde 1913, cobrando mucho más dinero para realizar las competencias que necesita. Los Estados miembro también pueden hacerlo pero es más complicado, pues a la gente no le gusta pagar impuestos y por ello se ven condicionados a la hora de cobrar más impuestos. La federación se ha entrometido mucho en asuntos que anteriormente eran de los Estados Miembro. Antes de 1913 los Senadores eran elegidos por el Parlamento de cada Estado miembro, por tanto estaban allí como un delegado, su reelección también dependía de su parlamento. Temas como la política internacional o el presupuesto federal no interesaban tanto. Desde que los senadores son elegidos por los electores, hacen campañas que giran ahora mucho más sobre los asuntos federales. A los Estados miembro les interesa que el dinero de Washington llegue sin condiciones, pero la federación no lo hace siempre así, pues esta quiere

influenciar con sus políticas. Por tanto, muchas veces se concede dinero a los Estados miembro con unos proyectos condicionados. Los senadores también quieren hacer políticas, si Washington D.C decide sobre qué materias gastar, ellos

también tienen capacidad de influencia.

En EE.UU nos podemos encontrar con Estados miembro que pueden cubrir sus gastos con sus propios impuestos y otros que dependen del dinero de la federación.

Page 34: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 34

Sabemos que los jueces son aprobados por el juez, pero tienen que pasar antes por el Senado. Es una aprobación que sirve para que los Estados miembro

tengan un control sobre los jueces del Tribunal Supremo. La Corte Suprema ha interpretado la Constitución y por ello las competencias se interpretan de manera

diferente. La Corte Suprema es la última instancia que interpreta la Constitución. Una de las cláusulas muy famosas es la de General Welfare Clause, que

establece que la federación puede cobrar impuestos por el bienestar común de la población. A través de esto la federación pudo establecer cuotas para la Seguridad Social, suponiendo una reducción de las competencias de los Estados

miembro.

En conclusión, se han ido añadiendo materias competenciales al centro, directamente porque la Constitución ha sido interpretada de manera centralista o indirectamente mediante conceder dinero a los Estados para determinados proyectos. En la actualidad, las materias que están relacionadas con la moralidad suelen estar regladas por los Estados Miembro, como es el caso del aborto, el matrimonio homosexual o el acceso a determinadas drogas. Los municipios no son soberanos, pero cada vez crecen más y cada vez hay más población que vive en grandes ciudades, lo cual supone un aumento en sus competencias. El federalismo protege la diversidad, la posibilidad de hacer policies diferentes entre los Estados. Sobre todo en cuestiones morales. Favorece la diversidad pero no protege las minorías, ya que por ejemplo los negros no dominan ningún Estado. Los negros no están protegidos por este sistema ya que no son mayoría.

3. Participación ciudadana

En EE.UU se realizan elecciones cada dos años a la Cámara de Representantes y cada seis años al Senado. Al mismo tiempo se realizan las elecciones

municipales, en las que muchas veces también se elige a los miembros del comité escolar o incluso al jefe de bomberos. Para poder votar tienes que estar

registrado y el control de los electores está en manos de los Estados Miembro. La

Page 35: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 35

participación electoral estadounidense es baja según desde la perspectiva que lo mires.

En las últimas elecciones presidenciales hubo un 55% de electores. àMétodo de elección al presidente

Hemos de distinguir las primarias de las elecciones reales. En las primarias los

electores de un partido eligen a su candidato presidencial, en las elecciones

presidenciales los electores eligen al presidente. Este proceso dura más o

menos un año con la celebración de las primeras primarias. Cada partido de cada Estado decide cuál es el método a seguir para la elección de su candidato

presidencial.

• Caucus: Se reúnen los miembros de un partido en Asamblea. Lo realizan actualmente 9 Estados. La participación es restringida, van aquellos que son partidarios de un partido.

• Open primaries: Abiertas a todo el mundo.

• Closed primaries: Solo pueden participar afiliados al partido.

Cada vez el proceso de primarias se hace más caro porque cada vez se realizan más open primaries, y por ello se necesita más dinero para financiarlas. En las primarias se eligen el número de delegados que tiene un Estado para el congreso de un partido. Los republicanos tienen la tendencia a que el ganador de las primarias en un Estado se lleve a todos los delegados, los demócratas aplican más la proporcionalidad. Al principio de la carrera presidencial en las primarias se presentan muchos

candidatos. La mayoría suelen retirarse durante el proceso porque tienen pocas posibilidades. Puede suceder que estos candidatos que se hayan retirado también hayan ganado algún delegado, estos delegados en el congreso del partido tienen libertad de voto. Después de que en todos los Estados se hayan realizado las primarias, los

delegados del partido se reúnen en el congreso de cada partido donde se elige al candidato presidencial. Las primarias de los dos grandes partidos son de observación mediática y movilizan mucho dinero.

El colegio electoral está formado por 538 grandes electores son los que eligen

finalmente al presidente de los EE.UU. Es la suma entre los senadores y los

Page 36: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 36

miembros de la Casa de Representantes más tres electores de Washington D.C. En este caso el ganador del Estado se lleva todos los electores. Si algún Estado

no quiere respetar esta regla puede establecer otras. Es el caso de Maine, donde los electores votaron según los votos populares de cada distrito electoral, 3 votos

para Clinton y 1 para Trump. El gran elector puede ser elegido por electores populares o por la cúpula del partido. La elección popular es muy diferente a la elección de los grandes electores.

Elecciones presidenciales 2012

Elecciones

presidenciales 2016

Elecciones presidenciales en %

àElecciones al Congreso

Cámara de Representantes

La elección a la Cámara de Representantes se realiza mediante un sistema de elección mayoritaria de distritos unipersonales. El resultado es previsible, si los dos partidos están cercanos uno del otro, las diferencias de escaños son reducidas.

Page 37: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 37

Es importante la manera en la que están organizados los distritos. La federación no es la encargada de poner las reglas en este ámbito, es cada Estado miembro

el que decide elaborar los distritos, y esto es algo importante, sobre todo en las elecciones federales. Es común la práctica del gerrymandering, donde el partido

gobernante de un Estado agrupa los distritos en función de la población donde tiene mayoría. Como se ha nombrado anteriormente, los miembros de la Cámara de Representantes se eligen cada dos años. Aquí la reelección es la regla, por tanto

la gran mayoría de distritos están durante mucho tiempo en manos de un

mismo partido.

Senado

Cada Estado elige a dos senadores. El sistema de elección son elecciones mayoritarias con distritos unipersonales. Actualmente hay una mayoría

republicana. Si no se llega a los 60 senadores en un debate este se puede cerrar. Las elecciones se realizan al mismo tiempo. Los partidos de los EE.UUU están muy localizados y por tanto cada candidato busca su coalición de electores y

financiadores. No son coaliciones entre partidos, se busca delimitar a aquellos que están detrás de un candidato, apoyándole no solo electoralmente, sino también financieramente. à“A Nation of joiners”

Solo el 20% de los estadounidenses te dirán que no pertenecen a ninguna

asociación. Es una nación donde la gente es asociativa, todas las asociaciones intentan influenciar las campañas electorales. El gran momento de las diversas

asociaciones son las elecciones.

Page 38: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 38

Formas plebiscitarias, muchos Estados miembros tienen en sus constituciones

sistema de democracia directa que pueden ir muy lejos. Cuanto más vas al oeste del país, más posibilidades de democracia directa hay. En algunos casos se puede llegar a votar sobre impuestos.

Hay Estados donde casi cualquier materia se puede decidir en democracia directa, lo cual el lobbing tiene mucha influencia.

4. Resumen

Democracia presidencial

Es una democracia presidencial, hay unas elecciones separadas para el Presidente y otras para el Parlamento. Hay una clara separación de poderes. ¿Democracia mayoritaria o de consenso?

Más discutible. Hay criterios que decantan más hacia un lado y viceversa. Criterios de democracia mayoritaria:

• Sistema electoral • Bipartidismo, a pesar de que se diferencien mucho localmente

Democracia consensual:

• Federalismo • Dos cámaras simétricas • Separación de poderes

• Constitución escrita Federalismo, que busca la unidad nacional. Esto quiere decir también una

separación de poderes adicional.

Page 39: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 39

Tema 4. Alemanya

• Història: - Fronteres noves, de 1990

- 1663-1806: A l’època de la Revolució Francesa, el territori on ara és Alemanya era un popurri de mini estats (320 entitats)

- 1a meitat s XIX: 38 Estats formen la Lliga Alemanya - 2a meitat sXIX: Imperi Alemany (1871-1918). 25 Estats - República de Weimar (1918-1933): estat unitari descentralitzat, 20 entitats - 1945-1949: Ocupació aliada. Noves fronteres amb 4 zones d’ocupació

o Les 2 alemanyes

o RFA 10 Länder o RDA: Berlin també dividida

- 1990 unificació alemanya

• Història i societat:

- Estat-nació tardà

- Constitucions i fronteres canviants

- La continuïtat la torbem en el federalisme, però no sempre dels mateixos territoris

- El 1990 hi ha dues cultures polítiques en vies d’apropament - Cultura de l’oest:

o Poc nacionalista

1663-1806 Minifundisme

1a meitat SXIX Lliga Alemanya

1871-1918 Imperi

Alemany

1918-1933 República de

Weimar

1945-1949 Ocupació

aliada1990

Unificació

Page 40: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 40

o Llibertat molt important o Valors postmaterialistas i materialistes

o Individualisme o Tolerància

- Cultura de l’est: o Igualtat o Justícia social o Nació

o Disciplina - Societat amb poca influència de l’Església però amb l’Església important

- Avui en dia hi ha més presència de catòlics que de protestants - Diferències socioeconòmiques entre les dues alemanyes: orient economia

d’Estat - Creixement de la població molt més alt a la part occidental - Onades migratòries importants a la part occidental

o Els dialectes de la llengua tenen poca importància avui en dia o A la postguerra, cap a l’Alemanya occidental (10-12M de persones)

(aquests prefereixen el vot democratacristià) o Amb la construcció del mur, deixen d’arribar persones de la RDA.

Comencen a arribar persones sobretot de països com Turquia, no tots

van tornar després al seu país → primera onada de no alemanys

(aquests prefereixen més el vot socialdemòcrata)

• Constitució actual 1949: - Molt marcada pel principi del “mai més” - Per protegir-se del nacionalsocialisme

- Desconfiança a les majories o No es planteja la possibilitat dels referèndums

- El president de l’Estat no té gaire poders i no és votat pel poble, per evitar

l’abús de poder - TC molt fort

Page 41: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 41

• Institucions: poder legislatiu - Parlament:

o Bundestag: 598 escons mínim. Actualment 631, cada legislatura és diferent

o Bundesrat: consell federal. § No és un senat, ja que no són elegits pel poble.

§ Va per vots, cada estat té un nombre de vots, que administra el govern de cada Land.

§ És el poder executiu de cada Land que dóna aquests vots. § El nombre de vots no és igual en cada Land, i no és en forma

proporcional. § Entre 3 i 6 vots.

§ Es sobredimensiona la població de la RDA. § Tots els vots s’han de donar en el mateix sentit § La gran coalició actualment controla només 16 de 69. Dista molt de

tenir majoria absoluta § Per tant és difícil passar lleis

Page 42: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 42

- Simetria o asimetria? Depèn

o En algunes lleis hi ha simetria de poder (normalment les relacionades amb diners)

o En algunes hi ha asimetria, on el vet de la segona cambra és suspensiu, que si es torna a votar a la primera cambra passa la llei

o Amb el temps, les lleis amb vet absolut s’ha incrementat → el

Bundesrat ha anat augmentant de pes - Gran Coalició de Fet: CDU/CSU i SPD

o Es busca més consens que la coalició mínima

Poder Ejecutivo

Es un poder ejecutivo bicéfalo, está la figura de la Canciller y la figura del

Presidente, el jefe del Estado. Actualmente, Angela Merkel es cristiano-demócrata

y Frank-Walker Stenmeier es socialdemócrata. El jefe del Estado ocupa su puesto durante 5 años, que no concuerda con el mandato legislativo. Tiene unas funciones representativas mucho menos

importantes que las de la Canciller. Es elegido en una Asamblea Federal

(Bundesversammlung) que solo se reúne para la elección del jefe del Estado. Está

Page 43: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 43

compuesta por los diputados del Bundestag e igual número de miembros enviados por las Asambleas de los Länders (Ländtage).

La razón por la cual el Presidente no es elegido mediante votación popular directa es para que no tenga un excesivo poder, y por ello mismo tiene muy pocas

competencias. Es una figura principalmente simbólica. La Canciller tiene una función más importante, figura a la cual se le ha otorgado más poder que al Presidente. Sin embargo, si la comparamos con la figura de la Primera Ministra británica, Merkel no tiene todas las posibilidades que está tiene.

Por ejemplo, la Canciller no puede disolver el Bundestag y convocar nuevas elecciones, una lección aprendida de la Alemania de Weimar.

El Bundestag tampoco se puede auto-disolver, ya que la idea de fondo es que la cámara se mantenga en el poder una vez ha sido elegida. Las elecciones se pueden adelantar de una manera, y así ha ocurrido una vez en la historia reciente de Alemania. Si la Canciller se presenta a una moción de confianza y la mayoría parlamentaria no le da el apoyo, se produce una crisis de gobierno y el Presidente, vista la gravedad, puede convocar elecciones. La figura principal es el poder ejecutivo fáctico y eficiente pero con más limitaciones de las que son habituales en una democracia parlamentaria. Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional es la rama del poder en la que la población tiene más confianza. Los alemanes creen mucho en la justicia, principalmente que la justicia ordinaria. Es un Tribunal muy rígido. El Tribunal Constitucional está formado por 16 jueces nombrados la mitad por una cámara y la otra por la segunda cámara. Es lógico que la influencia de las dos cámaras sea la misma. Los jueces tienen que salir elegidos con más de 2/3 de los

apoyos en las cámaras. Podemos ver otro ejemplo más de la necesidad de amplios consensos en Alemania. Los jueces tienen un mandato de 12 años. Los casos que llegan al constitucional lo pueden hacer a través de la cadena de

apelación o a partir de los actores que están legitimados para ello, así como se

trata de casos que tienen que ver con los derechos constitucionales por parte de los ciudadanos.

Page 44: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 44

Federalismo cooperativo

La organización territorial alemana se basa en el federalismo cooperativo:

• Cooperación entre los Länders à Horizontal

o En última instancia cada Länder tiene derecho a veto

• Cooperación entre la federación y el Länder à Vertical Este tipo de federalismo hace que en general, las reglas sobre los asuntos que son competencias de los Länders sea más igualitario que en las Autonomías

españolas. Por ejemplo, las escuelas o Universidades podrían ser diferentes de un Länder a otro –como pasa en España- pero no es así, ya que con el federalismo

cooperativo horizontal se ha hecho presión para que los diferentes Länders lleguen a acuerdos comunes. Respecto al reparto de competencias, la Constitución establece lo siguiente:

• Competencias legislativas à Federación • Competencias administrativas/ejecutivas à Länders.

Por tanto, son los Länders los que implementan e interpretan las leyes. Hay pocas competencias que sean exclusivas de la federación, como la defensa o la política exterior; o exclusivas de los Länders, en este caso suelen ser competencias en organización territorial y algunas en educación. Pueden darse casos en los que las competencias legislativas no queden del todo claras, pero en el caso de que las condiciones de vida entre los Länders no sean equivalentes en un ámbito determinado, estos pueden legislar sobre estos ámbitos.

La legislación sobre los impuestos es establecida por la federación, los Länders tienen las agencias que cobran estos impuestos. Los ingresos se

reparten entre ellos. Al final del proceso de recaudación de impuestos llega la perecuación

financiera, un proceso que redistribuye dinero entre los Länders y la federación y

los demás Länder. El objetivo es que los Länders tengan la misma capacidad de gasto. Esto tiene unos efectos perversos, como que por ejemplo los Länders más pobres no se esfuercen de salir de su situación. La primera intención de la

perecuación financiera era sacar adelante las economías de los Länders más empobrecidos.

Page 45: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 45

Es el sistema más acusado de cooperación. El federalismo alemán es autogobierno y poder compartido con el centro a través

del Bundesrat que acaba interviniendo en los asuntos federales. Se ha producido una disminución en la autonomía de los Länders. En compensación, el mayor

poder en la federación se ha traducido en un incremento del rol que juega el Bundesrat en la elaboración de la federación. El resultado de este cambio ha sido una reducción del poder de los parlamentos de los Länders (Ländtage) y un refuerzo de los ejecutivos de los mismos al reforzar el Bundesrat donde se

encuentran sus votos para la elaboración de la legislación alemana. Se sigue una dinámica de menos self rule pero más shared rule.

Ha habido intentos de hacer girar la tendencia con la creación de un federalismo

menos cooperativo, eliminando competencias de legislación para la federación y que estas sean transferidas a los Länder. 3. Participación ciudadana

Como se ha nombrado anteriormente en Alemania no se celebran referéndums debido al miedo de que las fuerzas anti-democráticas puedan volver a acabar con la democracia. Sistema electoral

El sistema electoral alemán es un sistema proporcional con un componente

mayoritario en el que el segundo voto, proporcional, determina el tamaño de los

grupos parlamentarios en el Bundestag. El primer voto, mayoritario, en la mayoría

de los casos no importa, solo designa la persona que ocupa el escaño por una determinada circunscripción.

En el primer voto se presentan los candidatos al distrito. Aquí los grandes partidos ponen candidatos, mientras que los partidos pequeños n se molestan en

presentar candidatos directos a estos distritos unipersonales. Son 299 los

distritos unipersonales, la mitad de los escaños mínimos que ha de haber en el Bundestag. El segundo voto determina el tamaño del grupo parlamentario de un partido

político. Este segundo voto es una lista que se presenta en un Länder.

Page 46: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 46

Por tanto, el primer voto solo dice quien representa a un determinado distrito, no cuantos diputados de un partido político habrá. Se puede dar el resultado de que

haya unos mandatos adicionales, es decir, que por ejemplo los cristiano-demócratas consigan 50 escaños por lista y 52 candidatos unipersonales. Los

dos escaños excedentes son los mandatos adicionales.

Para las elecciones al Bundestag encontramos una barrera mínima del 5%. En el

caso de que un partido no llega al 5% de los votos pero consigue 3 escaños en

distritos unipersonales y tiene además un 3% de los votos, entraría representado en el Bundestag con un 3% de los escaños. Debido a esto se produce una desproporcionalización del resultado. A partir

de las próximas elecciones de 2017 habrá mandatos de compensación, si un

partido tiene más diputados de los que le tocan, se han de sumar más diputados en las listas para reestablecer la desproporcionalidad ocasionada por el mandato adicional que surge del primer voto.

La participación electoral ha bajado mucho a pesar de tener un sistema de

partidos mucho más nutrido. A principios de la democracia solo había 3 partidos

Page 47: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 47

en el parlamento, conservadores, socialdemócratas y liberales. Ahora mismo hay más partidos con posibilidades e incluso probabilidad de entrar en el parlamento.

Resultados elecciones 2013

Suele ocurrir a los partidos alemanes que cuando cuentan con muchos escaños unipersonales tengan menos escaños de lista. Políticamente el Este y el Oeste de Alemania todavía hoy son bastante diferentes.

En el Oeste encontramos que los liberales entran más fácilmente al Bundestag,

mientras que la izquierda tiene mayores dificultades; los verdes han tomado mayor relevancia. En el Este, Die Linke, el partido más a la izquierda se encuentra por encima de los socialdemócratas, los verdes por su parte tienen más

dificultades para entrar y cuenta con una extrema-derecha más fuerte.

Page 48: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 48

Resultados Berlín Occidental vs. Berlín Oriental

Page 49: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 49

Los Länder de Alemania del Este tienen más mecanismos de democracia directa. Respecto a la vida asociativa, la creación de legislación está caracterizada por la

participación de diferentes instituciones. Mucha militancia. Es una sociedad más corporativa que los estadounidenses. Menos en el Este que en el Oeste.

4. Resumen

Democracia parlamentaria

Alemania es claramente una democracia parlamentaria, encontramos las diferentes características.

• Jefe de gobierno y jefe de Estado separados • Únicas elecciones generales al Bundestag

• Ejecutivo y legislativo con poca separación de poderes Sin embargo hay elementos que no encajan del todo:

• No hay capacidad de disolver el Bundestag • El Bundestag no puede destituir a la Canciller fácilmente • Poder judicial muy fuerte e independiente

¿Democracia mayoritaria o de consenso?

Encontramos pocos elementos mayoritarios, como el voto mayoritario, sin embargo, este no es el que importa, tomando importancia el segundo voto proporcional. Hay una cierta simetría entre las dos cámaras legislativas, cada vez mayor. Realmente es una democracia consensual debido a los pluricleavages, con un

sistema pluripartidista. Gobiernos de coalición pequeña, pero debido a la necesidad de un mayor consenso en el Bundesrat podemos hablar de Alemania como el país de la “gran coalición. Federalismo cooperativo à El rol de los Länder es el de compartir con la

federación las policies:

• Legislación federal • Administración de los Länder.

Page 50: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 50

Tema 5. França

• Història:

- 15 constitucions des de 1789 - 5 repúbliques, 3 monarquies, 2 imperis, 1 règim autoritari

- 1a Monarquia acaba el 1789 amb l’execució de Lluis XVI - 1848: primera revolució en què participa el proletariat

- 1878 La Comuna de Paris. Experiència anarco socialista o Es proclama la república, molt de dretes, ocupa Paris i es carrega la

comuna → 20.000 afusellats

Page 51: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 51

- 3a República: augmenta el suport a l’esquerra, però segueix tenint poder la dreta, els conservadors

o Comença l’imperi colonial a Àsia i Àfrica - 1914 amb la 1a GM els socialistes tenen molta força, estan en contra de la

guerra o Assassinen al líder socialista aquells pro guerra mundial

- Després 1a GM, Versailles - Patró or

- Crisi política a França

- 1934 intent de cop feixista → 1936 guanya el Front Popular les eleccions

(com a Espanya): socialistes, comunistes… o Vacances pagades, 40 hores setmanals…

o Govern presidit per un jueu o Cau 2 anys després per les tensions dins el govern per si s’havia

d’ajudar a la república espanyola - Per què canvis de república? Alemanya

o 1870 o Maig 1940: en la 2a GM, Alemanya envaeix molts països, i França. El

parlament dóna plens poders a Pétain (heroi de guerra) per fer la pau amb Alemanya, i aquesta ocupa tot el nord i l’est de França, però deixa una zona al sud est lliure sota el govern de Pétain amb capital a Vichy. Aquest règim passa a ser un col·laborador d’Alemanya. El règim cau el

1944, quan Charles de Gaulle torna cap a França i és el president provisional de la república. Fins el 1946.

o Hi ha el consell nacional de resistència que fa un programa polític on defineix quina serà la nova estructura de França en el futur. Un programa molt social: seguretat social, EdB… també es va fer a altres

països d’Europa - 4a República (1946-1958):

o 2 referèndums (el 1r no es va aprovar)

o De Gaulle volia un sistema presidencialista com la 3a República,

majoritari i uninominal

Page 52: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 52

o Finalment es decideix un sistema parlamentari i proporcional → gran

inestabilitat parlamentària

o Governs duraven molt poc o 28 governs en 12 anys o Sense figura de TC o Guerres amb Indoxina

o Conflicte armat amb el Viet-Kong: divisió Vietnam nord i sud

o Conflicte a Algèria molt sagnant i molt desgastant per França → el

govern torna a demanar a De Gaulle que torni i que sigui primer ministre (s’havia retirat)

o El maig del 58 acaba amb el cop d’Estat dels generals d’Algèria

o Es fa un referèndum per fer la 5a república - 5a República (1958-actualitat)

o Intenta que els problemes d’inestabilitat desapareixin o Sistema semipresidencialista o Uninominal a dues voltes o Limitació del poder del parlament o Elecció directa del president (no a partir del 58, sinó més endavant, el

1962) o 5 anys de legislatura i 5 anys de mandat presidencial o Molta més estabilitat

o 1962 Algèria té la independència o De Gaulle dimiteix el 1969 perquè ell volia descentralitzar el govern i la

resposta va ser NO (a més volien que marxés ja)

- Elements de continuïtat: o Estructura bàsica de l’Estat: departaments, concentració dels poders a

París… → Centralisme

o Burocràcia o Fronteres molt molt estables

o Estatisme: poc contacte directe entre ciutadà i Estat o Igualtat de tots els ciutadans en contacte amb l’Estat

Page 53: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 53

o Els partits polítics no son instruments prou eficaços per portar

demandes al govern → vagues, manifestacions… constants. Conflicte

social molt habitual - Governs:

o Del 58 al 83: Dreta té el poder molta part del temps o Miterrand d’esquerres, nacionalitzacions

- Cert paral·lelisme amb Espanya

Page 54: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 54

• Característiques: - Tots els presidents han passat per l’escola nacional de l’administració

(ENA), que dóna formació a una elit en base al mèrit → tots els ciutadans

tenen possibilitat de tenir accés a aquests centres d’èlit

o Bourdieu raja de tot això on explica com tots aquests que accedeixen a

aquestes escoles sobretot la ENA tenen uns certs privilegis socials i venen d’unes certes classes socials

- Concepte de “Grandeur”: vencedor de la 2a GM, antic imperi colonial

- No es parla del concepte d’ètnia. És il·legal demanar el país d’origen o inclús la llengua, ni la religió. No hi ha ètnies, només hi ha ciutadans, i en

teoria només hi ha una llengua

- Religió: Estat laic, única nació francesa, anihilació de nacions minoritàries. Des de 1955 separació total de les religions i l’Estat

• Institucions:

Page 55: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 55

- Executiu bicèfal amb primer ministre

o President: § Escollit directament § Presideix consell de ministres § Designa el PM § Pot convocar referèndums directament § Prendre plens poders en cas de perill pel país § Cap de l’exèrcit § Dirigeix la política exterior § Dissoldre l’assemblea nacional

o Primer Ministre

§ Li cal el recolzament de l’assemblea nacional (el poden fer fora)

- Primer ministre i cabinet - La “cohabitation”: primer ministre i president de diferents colors. S’ha

donat en un parell de casos.

- El consell constitucional: com el TC, molt similar al espanyol. Només té poder per fer un recurs previ de la llei, no post.

- Un parlament amb poders molt limitats: o El govern controla l’agenda del parlament: el parlament té una llista de

temes sobre els quals pot legislar (llista ampla eh), per la resta el govern

pot fer decrets

Page 56: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 56

§ Llei de finançament: si el parlament no aprova la llei de pressupostos proposada pel govern i passen 60 dies sense que hi

hagi acord, el pressupost acaba sent aprovat o Si el govern envia una llei al parlament i no s’aprova, el govern pot

presentar una moció de censura. Si la moció no s’aprova, la llei queda aprovada

o El govern té el monopoli sobre el pressupost i la despesa pública. El parlament no pot decidir increments sobre la despesa pública

o 2 cambres o Assemblée nationale

o Sénat: § Eleccions no directes § Son consellers de les regions, dels departaments i municipals, qui

trien els senadors § 6 anys: cada 3 anys es renova la meitat del senat

§ Dóna força a poders locals → certa descentralització del poder de

París

• Territorial: estat unitari descentralitzat

- Mitterrand inicia un cert grau de descentralització - Regions només tenen cert grau de competències molt limitat

- L’any 1983 es va fer la llei de descentralització - 18 regions (13 a França – abans eren 22 i s’han fusionat - i 5 a ultramar)

o S’han fusionat i hi ha hagut poca discussió

- 101 départements

- 36.791 municipis (moltissims‼‼)

- A nivell de desenvolupament econòmic, hi ha diferències entre regions, tot i

que pensem a priori que hi ha cert nivell d’homogeneïtat:

o Però sí que hi ha diferències! o Pas-de-Calais es una basura

o La regió de Paris és la més rica, i Lyon també

o → Això afecta al vot als partits polítics

Page 57: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 57

• Sistema de partits:

- Moltíssim lio, molts canvis

- Escissions, reagrupaments… - Les primàries i legislatives fan que el sistema de partits canviï cada elecció

presidencial

- Les primàries fa poc que es fan a nivell dels republicans - Presidencials 2017:

o T’has d’inscriure per votar

o A la 2a volta va haver-hi 4M de vots blancs i nuls (molts‼)

- Relació de vot entre desigualtat econòmica i vot al Front Nacional, i amb immigració (no 100% relació)

- També divisió per nivell educatiu

- → els canvis a la política a França tenen més eixos dels que podria

semblar

Page 58: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 58

• Resum: - Semipresidencialisme: un sistema que ha anat augmentant en nombre de

països que el fan servir o Cohabitació: rep parlamentària o No cohabitació: rep presidencialista

- Unitari descentralizat

- Democràcia majoritària amb elements de consens

Page 59: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 59

Tema 6. Rússia

• Història: - 1r país més gran del món: 17,5M km2

- 140M habitants (URSS tenia 290M) - URSS avui son 15 estats independents

- Kiev: ciutat mare de les ciutats russes. És on van arribar l’alfabet ciríl·lic i el cristianisme ortodox. Va arribar-hi Constantí

- Segle XIII invasió tàrtara: poble mongol, parlant turc i musulmans. S’hi queden fins al segle XV

- No els arriben les idees de la separació de poders, de teoria política,

Maquiavel, etc. no influeix perquè el país està allunyat d’aquests processos - S’orienta cap a Bizanci - Idea de la tercera Roma: Moscou. Líder del mon ortodox (Roma, Bizanci i

ara Moscou, després que Bizanci fos envaïda per l’imperi otomà) - Concepció de la política diferent a la Europea: cesaropapisme: el lideratge

estatal i religiós està a mà d’una sola persona: el tsar o Aquesta concepció continua fins 1917

• Segle XIX: - Dues posicions: discussió oberta avui en dia

o Els russos no son europeus, som un poble diferent (anti europeus, eslavòfils)

o Ens hem d’apropar als pobles europeus per ser més com ells (pro europeus)

- Poca experiència de democràcia liberal

- 1905: Duma: primera assemblea parlamentària

- Primeres eleccions competitives als anys 90! - “Fase” comunista:

o Revolució obrera el 1917 es va fer amb moolt poca gent obrera o Rapidíssim canvi

Page 60: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 60

• URSS: - Constitució: no limita el poder de l’estat com passa als estats liberals. No

hi ha separació de poders. L’ús dels drets establers només es pot fer en quant al procés cap al comunisme. Si no, no.

- Federalisme: sistema de nivells. Cap tenia autonomia pressupostària. o 1r nivell: URSS

o 2n nivell: 15 repúbliques, amb dret de secessió (limitat com tots els drets)

o 3r nivell: Amb repúbliques autònomes a dins, però sense dret de secessió (Txetxènia)

- El passaport soviètic tenia dues entrades: una per nacionalitat i l’altra per el país al que pertanyies (URSS)

- Participació ciutadana

• Transició: - Econòmica: economia de mercat, ràpida privatització - Crisi política: nou president elegit pel poble rus (1991 Yeltsin) i parlament - A partir de 2000, anys Putin / Medvédev / Putin again

• Societat: - Valors:

o Molta cultura política de súbdit o Falta d’experiència democràtica

o Poca mobilització, poca militància

Page 61: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 61

o Reticències en la cultura política o Sense separació de poders

- Economia i societat o No basat en la indústria sinó en l’exportació de matèries primeres

o Altíssima diferència entre rics i pobres - Pluralitat lingüística: moltíssimes, 130 aprox

o Rus la principal. Única llengua oficial a tot el país. Les altres llengües poden ser cooficials en algunes religions

o Super pluralitat lingüística o Llengües molt i molt diferents

o Les llengües minoritàries no son ni majoria a les seves regions: moltes regions podrien declarar cooficials les seves llengües, però com la llengua a la regió és parlada pel 5%, no es fa

- Pluralitat religiosa: o Religió clarament dominant: l’ortodoxa. S’ha revaloritzat com un valor

identitari després de la caiguda de la URSS o Islam també té presència (sunnites sobretot) al sud o Budisme al sud

- Segueix el debat de russòfils o europeòfils

• Institucions: - Constitució 1993:

o Yeltsin va fer-la escriure; no era molt fort així que moltes coses no les va fer servir (Putin sí)

o Es fa referèndum per aprovar-la, majoria del 58% amb participació del

55% → legitimitat feble

o Poder legislatiu i executiu

• Legislatiu: - Bicameral:

o Duma: cambra baixa

§ 5 anys de mandat

Page 62: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 62

§ 450 diputats o Consell federal:

§ Representa els estats membres de la federació § Cada estat té 2 escons

• 1 és escollit pel legislatiu

• 1 és escollit per l’executiu § 85 estats membres

§ 170 escons § 1 ciutats estat (Sebastopol) i una república (Crimea LOL)

o Simètriques o asimètriques? Inicialment poden semblar simètriques,

però realment la Duma té més poder

- Canvis constitucionals: necessiten majories sobredimensionades: o 2/3 a la duma o ¾ al consell federal

- Legislació normal: la Duma té més poder o Si la Duma aprova un projecte de llei, aquesta passa al Consell federal,

que té 14 dies per respondre (molt poc!) o Si al Consell no hi ha majoria a favor de la legislació, torna a la Duma i

aquesta el pot aprovar en última instància si mobilitza 2/3 de la cambra - Avui en dia un partit té més de 2/3 dels escons, so no problem there - Ukaz: poder de fer decrets llei (es feia servir la mateixa paraula pels decrets

llei del tsar) o El parlament legisla o El president pot decretar una altra cosa o Qui ho decideix? En una democràcia liberal, la constitució ho regula

o Però a Russia el poder jurídic no té gaire consideració ni respecte, i moltes vegades les decisions del TC se les passaven pel forro (Yeltsin anys 90)

o Conflicte constant, inestabilitat

Page 63: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 63

• Executiu: - President i PM (a la francesa): sistema mixt

o El president rus pot vetar la legislació (EEUU sí, França no) o El president rus pot dissoldre l’assemblea (EEUU no, França sí) o La constitució russa dona molt més poder, és una constitució poc

balancejada

- President mandat de 6 anys (fins fa c¡poc 4 anys) - Possibilitat de reelecció immediata 1 vegada (però pot fer pausa pel mig

com bé sabem) - Possibilitat d’impeachment: però pràcticament impossible (més que a

EEUU) o 2/3 a les dues cambres

o Invocar el TC o Supòsits molt reduïts: cal que el president sigui un criminal o un traïdor

per poder sofrir un impeachment - Relació amb el PM:

o El PM necessita la confiança de la Duma (coma França) però si mires la lletra petita veus que no és realment

o El president quan vol un PM, a França necessita confiança de la cambra. A Rússia sí. El president nomena el primer candidat, la Duma no el vol. President proposa un segon, Duma diu no. Tercer candidat,

Duma diu no, el candidat és automàticament escollit, i es dissol la Duma i noves eleccions § A França en última instància és l’assemblea qui té el poder

o Pot servir d’ajudant del president, de chivo expiatorio…

o PM té una possibilitat de ser president → si el president dimiteix o mor,

el PM és qui és president en funcions per la resta del mandat (no hi ha la figura del vicepresident) § Putin va pujar a la presidència quan Yeltsin va dimitir

Page 64: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 64

• Poder judicial: - Tribunal Constitucional com l’americà: jutges anomenats pel president amb

l’aprovació del Consell Federal o 12 anys, no vitalici o Funcions com les d’aquí o No pot agafar els casos que li vinguin de gust

o Actua quan algú li porta un cas: § President

§ PM § 20% diputats § 20% estats membre § Una mica com a França

- També hi ha un Tribunal Suprem (a EEUU no) qui fa en última instància la cadena jurídica (com Espanya)

- No té prestigi el poder jurídic, no es veu com a independent (perquè no ho és jejeje)

• Sistema semi-presidencial - Formal ho és clarament - El que passa és que la realitat és una altra - El sistema presidencial pot donar un inmens poder al president - A França té molt més poder que el president americà. Però el rus encara

més, perquè se li ha de sumar la influència al poder constitucional - Afegint la cultura política russa:

o El govern no ha de negociar amb ningú, sinó no és govern

o El líder ha de ser carismàtic, messies - Hiperpresidencialisme real

Page 65: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 65

• Organització territorial:

- 85 Estats federals (al mapa falta Crimea al mapa jeje) - Federalisme asimètric (els colors del mapa expliquen la definició que es té

de cada estat)

- 22 Estats tenen títol de república (els verds) o Tenen alguna minoria nacional però que en molts casos també és una

minoria a la república o Son bilingües (o trilingües) o La majoria ètnica és la russa a 11 d’elles

- Els altres son altres coses

- Les fronteres traçades son considerant l’existència de cultures minoritàries (per això tenen mides tan diferents)

- Competències constitucionals: diferències mínimes: o Competències exclusives Federació: molt llarga, seguretat per exemple o Competències concurrents: els Estats poden actuar fins que ho faci la

Federació, si aquesta no ha fet cap llei en aquest aspecte

o Competències només de les repúbliques: Competències lingüístiques, sobre institucions, constitució

o Estats membres no poden actuar en gaire aspectes, al final

Page 66: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 66

- Constitució és una cosa, la realitat és molt diferent o Yeltsin va motivar als presidents dels Estats que agafessin tants poders

com poguessin. Van fer coses que no estaven previstes a la constitució. Va tolerar coses no previstes ni a la soviètica ni a la russa.

Moltes repúbliques i altres estats membres van actuar § Declaracions d’independència § Recaptació d’impostos i no tornar a Rússia § Es van donar constitucions que contradeien la constitució federal

o Amb la constitució Yeltsin va intentar recentralitzar, però va fer pactes bilaterals amb més de 40 membres, i es van donar possibilitats

addicionals amb competències, finances… vamos, molt lio tot plegat o Això no agradava gaire a la majoria dels russos, creava molta

inseguretat jurídica o Per què ho feia Yeltsin? Doncs perquè no hi havia cap partit que

tingués majoria a Rússia a part del seu, i eren els cacics locals qui controlava l’electorat. Així, donant competències i fent feliç als cacics s’assegurava la seva reelecció, i assegurava que els diputats escollits també li fessin costat

o Pas d’economia planificada → economia de mercat: especialització

regional de l’economia → qui es queda amb la producció es queda

també amb el control polític de la regió a través d’una empresa. Uns

pocs senyors controlen l’economia i la política, i exerceixen tràfic d’influències, i col·laboraven amb Yeltsin per assegurar la seva reelecció

o Això canvia amb Putin: cadena de reformes per re-simetritzar i re-centralitzar el país (la població li ho agraeix molt)

o Es creen 7 macro regions amb un prefecte anomenat pel president, per

tal de controlar més les actuacions dels Estats membres o Reducció dels Estats membres: de 89 a 85 (Crimea inclosa)

o Anar contra les lleis inconstitucionals: el TC va tombar més de 20.000

lleis regionals inconstitucionals → reforma amb molt èxit

Page 67: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 67

o Putin no signa cap pacte bilateral (només amb 1 Estat): abans 46 estats tenien acords bilaterals. Tots els acords es van deixar caducar, i

ara no queden. o Reforma de la segona cambra:

§ Sota Yeltsin el president de l’Estat era qui anava en nom de l’executiu (el nostre Putgdi) i en nom del legislatiu anava el cap del

parlament (la Forcadell) → representants de pes

§ Putin permet a funcionaris anar, ara és una cambra molt més dòcil, gent no elegida, que pot ser més influenciable pel president rus

o Es passa dels governadors i presidents (els representants dels Estats)

electes a governadors i presidents nomenats per la federació russa →

s’acaba amb les aspiracions autonomistes i coses similars § Putin ho va fer quan la majoria d’ells havien acabat el segon

mandat. Així Putin va dir-los que els nomenava i així seguien. Van abandonar la seva posició autonòmica per poder continuar amb el càrrec. Tio vaya merda democràcia.

§ Això fins al 2012. Ara tornem a tenir presidents i governadors elegits (després veurem el perquè, a causa del canvi de sistema de partits)

• Participació ciutadana:

- Abans procés bastant chungo a la duma

- Anys 90: sistema de partits nous o Molt nodrit de partits o Competien molts i cap tenia èxit

o Ni els partits del president tenien èxit

o Yeltsin: al 1993 eren un dels 8 partits grans - 1993: 450 escons eleccions parlamentàries

o Partit més votat va ser el liberal demòcrata (xenòfob, nacionalista, antiislàmic, intervencionista… molt lol)

o Victòria amb tansols el 23% dels vots o Duma molt fragmentada

o Més de 150 representants de districtes que eren independents

Page 68: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 68

- Sistema electoral era de 2 vots: o Candidat de districte: majoritari

o Llista nacional del partit: proporcional o Sistema de vots totalment diferenciat

o La fragmentació no venia del vot proporcional, sinó del vot majoritari. Perquè amb el pas d’economia planificada a mercat, els interessos locals havien capturat als polítics. Els que representaven als districtes eren representants locals controlats per les empreses locals

§ La llei Duverger és justament el contrari a Rússia

1993 8 partits majoritaris 151 independents

1995 9 partits majoritaris 96 independents

1999 6 partits majoritaris 99 independents

2003 8 partits majoritaris 78 independents

Reformes de Putin

2007 4 partits majoritaris 0 independents

- Eleccions el 2003: o Surt un parlament molt fragmentat o 8 partits i 78 independents

o Russia Unida (el partit del president) surt per primera vegada com a guanyador a la Duma amb un 38%, 222 escons

o Amb 1 mes i pico els partits independents van passar a formar part del Partit de Russia Unida i així va aconseguir la majoria absoluta a la

càmera → comencen les reformes de Putin

§ Els independents feien una cursa per afegir-se al partit del president, perquè veien que no els necessitaria per aprovar coses i així perdien la seva capacitat de xantatge

§ El president ara té molt més poder que en l’època de Yeltsin

§ Duu a terme les reformes explicades anteriorment

Page 69: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 69

- Reforma de partits: o Es prohibeix el transfuguisme

o Només vot proporcional per llistes de partits que han de ser nacionals (així acaben amb els moviments nacionals interiors)

o Molt més difícil de registrar-se com a partit o Barrera mínima del 7% (ara és 5%) o 4 partits a la Duma o Rússia Unida amb majoria de 64,3%

• Eleccions legislatives:

- 2011 eleccions Duma: o Rússia Unida perd escons, 49% del vot

§ Però segueix seguint EL partit del poder § Control de TOT

o 2n parit és el partit comunista amb un 20% dels vots (resultats qüestionables) § Entorn rural § No exerceixen oposició real a vegades § Molt suport al rearmament rus § Nacionalista § Antisemita

§ Oposició a mitges o Rússia Justa: 13%

§ Socialdemòcrata, Estat del Benestar

§ Xenòfob sobretot contra les nacions de l’Àsia

§ A favor del rearmament § Antisemita

o Partit Liberal demòcrata 12%

§ Abolir el federalisme § Intervencionisme Estatal § Recuperar territori de la URSS (inclús Finlàndia)

Page 70: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 70

- Eleccions Duma 2016: o El sistema electoral ha canviat, hem tornat al sistema anterior, el de 2

vots però els dos sense vincle i sense que un valgui més que un altre o Putin ho va abolir inicialment, però ara hi torna perquè ara s’ho pot

permetre i a part ja no hi ha el problema de la fragmentació a causa del vot majoritari, per tant no problem there

o 1 escó independent només

o On surten escollits altres partits al vot majoritari en la gran majoria de casos és perquè no es va presentar cap candidat de Rússia Unida

Page 71: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 71

• Eleccions presidencials: - N’hi haurà el 2018

- Sistema de doble volta: Yeltsin ho va necessitar alguna vegada, Putin mai

- Resultats qüestionables, però segur que Putin va guanyar

• Participació ciutadana: - Altres partits tenen problemes per ser admesos - Es criminalitza al líder - Societat civil: es va passar d’una societat híper associada on era obligatori

militar a una societat desmobilitzada on la gent voluntàriament no milita - Societat civil dividida en 2:

o Part que es deixa tutelar pel govern: 184 membres d’un consell que representen organitzacions que representen la societat, associacions

que es deixen subvencionar (més dòcils) o Organitzacions independents que intenten fer vida amb pocs diners i

mesures repressives de l’Estat

• Resum:

- Com classifiquem Rússia? o Defectuosa, hibrida…

o Semi-presidencial o Hiperpresidencial

- La població vol democràcia

Page 72: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 72

- El problema és més per la banda de drets que no per la banda democràtica

- Federalisme resimetritzat i recentralitzat

Page 73: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 73

Tema 7. Nigèria

• Raons per escollir: - País més poblat de l’Àfrica subsahariana

- Molts vincles comercials i demogràfics amb Espanya - 5è, 6è exportador de petroli del món

- Com altres països de la zona, ex colònia britànica, i per tant fàcil estudi donada la quantitat de materials en anglès

- País més difícil d’entendre

• Història: - 1914 s’ajunten zones colonitzades per formar Nigèria - Abans, tres zones del país amb moltes diferències en la seva estructura

política: o Sud Est: ètnia Igbos. Poblats separats per la selva, poca estructura

política ni territorial o Sud Oest: ètnia Yoruba. Regnes amb reis que es feien guerres entre

ells, s’esclavitzaven entre ells o Nord: orientat cap al comerç transsaharià. Fomenta l’arribada de l’Islam

en aquesta zona (s XI i XIV). L’Islam fomenta la confiança de comerciants a llarga distància al Sàhara

o Al mig no hi ha cap grup ètnic predominant, anomenat “middle belt” - Els britànics arriben a la zona a finals del segle XIX, però la penetració del

país per part dels britànics era molt reduïda. El van dominar mantenint els caps tradicionals i fent-los jurar fidelitat, pagant impostos, i així continuaven com abans.

- Problema pels britànics a la zona Igbo, no hi havia caps tradicionals →

se’ls inventaven - “Govern indirecte”, molt característic de l’Imperi Britànic

- 1960 independència de Nigèria. Els independentistes venien principalment del sud: Igbos o Yoruba. Al nord ja els anava bé el govern britànic. Els

Igbos o Yoruba, allà on havien anat els britànics i havien posat escoles i

Page 74: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 74

educació britànica, les elits aprofitaven això i enviaven allà als seus fills. Aquests fills després es formaven i esdevenien independentistes nigerians.

Al sud hi havia molta més gent alfabetitzada, i per tant les elits del nord veien la independència com un perill (no anaven errats). Independència

sense cap guerra, als britànics - 1a República dura 6 anys. Fracassa.

o Va seguir el model Westminster (del colonitzador), on la majoria mana o L’estructura de classes i la industrialització no eren comparables als de

GB. Aleshores, els partits com mobilitzaven? Es van crear 3 partits, en base a les ètnies, però cap dels tres tenia una majoria. Els Hausa

Fulami del nord son els que més arribaven, però necessitaven algú per aconseguir una majoria

o Es necessitava una coalició. El nord s’alia amb els Yoruba, Igbos no estan contents perquè eren els més independentistes, amb més classe mitjana…

o Una part de l’exèrcit nigerià fan un cop d’Estat d’oficials Igbos. Volien un estat unitari acabant amb el format federal inicial. Els oficials d’altres grups ètnics no ho van tolerar, i va haver-hi un contra cop per part d’oficials del Nord

o Els Igbos eren els que tenien més densitat de població, havien emigrat i

estaven a tot arreu → comença la persecució d’Igbos, massacres. Van

matar centenars de milers de persones. Persecució ètnica bèstia

o Els Igbos canvien d’estratègia (també just acabaven de trobar petroli) declaren la independència de Nigèria i creen el seu país anomenat

Biafra → guerra de secessió → Guerra Civil

- 1966 Guerra Civil o La secessió de Biafra va tenir suport internacional: francesos, papa,

Portugal i Espanya o Els federalistes també tenien suport internacional: britànics i soviètics

o Després de 6 anys de guerra guanya el bàndol federalista. S’incorpora a la força a Biafra

o 1M de morts

Page 75: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 75

o Va ser la primera guerra africana televisada, es veuen a nens morir de gana, molt bestia

- Segueix un govern militar - 1979-1983: segona república

o Es va fer amb una altra constitució o Agafen constitució americana com a model: presidencial, separació de

poders o Les aliances poden ser circumstancials

o Tampoc va funcionar o El primer problema va ser el president: era del nord. Solia haver aliança

de dos grups, que es repartien presidència i vicepresidència, un quedava exclòs.

o Es van inventar una clàusula: havia d’haver-hi un mínim de suport en cada ètnia (25%) per ser president

o Al principi no havia buscat aliances, corrupció, eleccions falsificades, volia comprar la seva reelecció. Els militars van tornar a intervenir, liderats per Buhari, del nord (que ara és el president democràtic del país LOLOLOLOL)

o La gent estava encantada celebrant-ho, perquè havia sigut tan corrupta la república que volien els militars

- Règim militar again

o Mesures anti immigrants (eren el país més ric de la zona) → els fan fora

en dies (3M de persones joder) - Nou sistema de partits: basat en diferències d’altres tipus però que en el

fons son territorials. Divisió nord i sud. Per tant la gent torna a votar amb aquesta clivella. o Els militars la majoria eren del nord, havien de guanyar al nord, però van

veure que sortia el govern del sud → aturen les eleccions (1993 govern

tècnic anomenat havia de ser algun tipus de IIIa República)

- La IIIa (o IVa) República arriba el 1999, i s’ha mantingut. Fase més duradora de la democràcia. Per primera vegada l’actual president ha significat un canvi de partit (hi ha dos partits grans i molts de petits)

Page 76: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 76

o 1999-2007: PDP o 2007-2010: PDP

o 2010-2015: PDP o 2015: CPC

• Societat: - Valors: conflicte de valors

o Valors tradicionals de la societat rural, que estan en perill però

segueixen influenciant: § Respecte als vells § Concepte del temps: a la nostra societat, la història és progrés. allà,

la història és cíclica

§ Comunitarisme: nosaltres tenim la filosofia individualista, a l’Àfrica impera la idea de comunitat i de deures envers aquesta. Presenta molts conflictes

§ Tabús: coses que no poden menjar, manera de vestir, manera d’actuar… a la ciutat no hi ha unes normes vigents que predominin, on es donen conflictes molt ràpidament

o Ciutats amb constants migracions cap a elles - Estat entès com un botí

o Nosaltres no volem renunciar a l’Estat (la majoria)

o A Nigèria, la majoria de la gent no vol tenir res a veure amb l’Estat o Molt poca recaptació d’impostos, molt pocs serveis que s’ofereixen

- Cultura política parroquial: mira pel poble, no per l’Estat, i encara menys

per la comunitat internacional

- Economia basada en les zones de vegetació o De semi desert fins a manglars tropicals

o Pressió del desert des del nord és cada vegada més important →

ramaders nòmades cada vegada més al sud, entren en territori

d’agricultors → conflicte greu

o Ocupacions son ètniques

- Pobresa:

Page 77: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 77

o Al nord sobretot, molta diferència (80% pobresa absoluta) o Al sud uns 30%

o PIB molt més ric al sud i al sud oest. El nord són suuuper pobres, l’interior també

o Hi ha un punt al mig de Nigèria un pèl més ric on hi ha mines d’estany o PIB per càpita más de lo mismo o 40% analfabetisme

- Clivelles ciutat / camp, nord / sud

- Diversitat ètnica: o Els nigerians migren dins el seu país, moltes ètnies en un sol lloc

o Hi ha associacions Hometown Associations on la gent s’associa segons el lloc de procedència

- Poca organització sindical, excepte en el sector del petroli o Responsable del 35% PIB de Nigèria o 70% de les despeses governamentals o 90% ingressos per exportacions o Els obrers del petroli sí que estan organitzats. Ser obrer de petroli és de

prestigi absolut - Militars: molt importants a la societat nigeriana

o Estan alfabetitzats, tenen accés a armes i elements tecnològics,

elements de progrés → hi ha una possibilitat de mobilitat social

o No existeix classe mitjana, els militars són aquesta sortida d’ascensió

social per a famílies de classe baixa per enviar als seus fills - Caps tradicionals “Traditional Rulers”

o Pots trobar molts candidats a llistes electorals que tenen un títol tradicional de cap d’alguna família tradicional

- Diversitat ètnica:

o 250-434 grups ètnics o 21-30% Haussa-Fulani (ètnia transfronterera) o 20-21% Yoruba (ètnia transfronterera)

o 17-18% Igbo: els més federalistes

o Grups petits: són els que més nigerians se senten

Page 78: Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · Tema 1. Regne Unit • Context històric: - És l’últim sistema medieval d’Europa: qüestionable o Carta Magna no

Política Comparada II Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 78

o També hi ha diversitat intra-ètnia! o Diversitat lingüística: pidgin és una llengua que serveix per entendre’s

entre diferents grups lingüístics