Examen Acollida Lingüística Deseada Rocío Moyano Cobano

1 PART: 1. Què il·lustra la vinyeta? Per explicar-ho, empra els conceptes d’anonimat i

d’autenticitat, així com la idea que les competències en català serveixen a la cohesió social.

A través d’aquesta vinyeta es pot observar com dos joves utilitzen el català per establir una

petita conversa. La noia sembla sorpresa perquè el noi, d’origen estranger, parla molt bé aquesta

llengua. Donat aquest fet, podria basar-me en l’article “Ideologies lingüístiques: una visió

general d’un camp des de l’antropologia lingüística” de Kathryn A. Woolard i en les

explicacions teòriques de Luci Nussbaum per reflexionar sobre el rerefons d’aquesta situació.

Així doncs, considero que la noia està mostrant un sentit de pertinença, d’identitat i/o prestigi

envers la seva llengua i reflectint així, la seva ideologia d’autenticitat. A més a més, ella no

associa que una persona immigrant pot tenir una bona competència lingüística del català, ja que,

probablement, el fet de ser al·lòcton està relacionat amb l’ús d’una altra llengua, com ara la del

seu país, o que hauria d’utilitzar la llengua neutra del territori (com en el cas de Catalunya, el

castellà) per comunicar-se: ideologia de l’anonimat.

Pel que fa a les competències lingüístiques del català que posseeix el noi de la vinyeta, cal

relacionar aquest fet amb si aquestes competències ajuden a la cohesió social entre les persones.

Basant-me en les aportacions que Josep Vallcorba Cot manifesta en el seu article “El projecte

lingüístic i les altres llengües” i en les Campanyes per a la normalització lingüística del català

de la Plataforma per la llengua impulsat per l’ONG del català, convé reflexionar amb la idea que

els ciutadans catalans hem de transmetre el català a aquelles persones nouvingudes per oferir-los

les mateixes oportunitats que nosaltres de participar en la societat i, si més no, poder esdevenir

competents. La llengua s’aprèn parlant i per tant, cal que ens dirigim a ells sense canviar de

registre. D’aquesta manera, contribuïm a què intervinguin amb normalitat en situacions tant

formals com informals de la vida quotidiana, com ara en l’àmbit educatiu, polític o cultural. Per

tant, hem d’acollir a les persones, tant socialment com lingüísticament, atès que han de tenir

l’oportunitat d’aprendre la llengua i ésser competents. Sens dubte, tot això els permetrà poder

compartir quelcom amb les persones autòctones i establir relacions socials. En aquest sentit, el

fet de ser competent en la llengua els servirà per establir una millor cohesió social.

2 PART: 2. En un Centre d’Educació Primària hi ha un col·lectiu important de noies i nois

d’origen estranger. Tu ets responsable d’una unitat de suport lingüístic (USL) o d’una aula

d’acollida (AA). Proposa un projecte didàctic, de manera que l’alumnat autòcton pugui

conèixer i apreciar el capital lingüístic i cultural de l’alumnat d’origen estranger i participi

en la seva acollida. Descriu, com a mínim, 3 tasques dins el projecte, particularment la

tasca final.

El projecte didàctic proposat per la USL, Jocs Populars Interculturals, va destinat als alumnes de

sisè de primària, el qual se centra en les àrees d’Educació Física i Llengua Catalana. L’objectiu

és que els alumnes inventin jocs, però basats en aquells que siguin populars, provinents tant de

l’alumnat autòcton com al·lòcton, per dur-los a terme a les Jornades Esportives de l’escola. Cal

concretar, doncs, que consta de tres tasques amb una finalitat determinada i una relació

consecutiva entre elles.

A la primera tasca, els alumnes hauran de cercar i/o demanar informació a les famílies sobre els

jocs populars de la seva cultura d’origen i, a partir d’aquí, posar-los en comú a la pissarra en

gran grup, explicant breument en què consisteixen. Tot seguit i amb el guiatge de la mestra,

entre tots hauran de: per una banda, si hi ha pocs jocs es faran tots, però si hi ha molts hauran de

decidir quins escollir per, més endavant, crear-ne de nous a partir d’aquests jocs. I per l’altra,

observar quins dels jocs proposats són similars o diferents.

Llavors, es formaran grups heterogenis amb alumnat al·lòcton i autòcton, agrupats per un costat,

aquells alumnes que hagin proposat jocs similars i per l’altre, els que hagin sortit diferents,

intentant que no sorgeixin una quantitat de grups desproporcionats. Cal dir que es permetrà que,

a nivell grupal, els alumnes puguin comunicar-se en diverses llengües per afavorir el seu

intercanvi i l’adquisició d’una nova llengua (com és el cas del català per l’alumnat al·lòcton),

així com aprendre i adquirir un vocabulari més ampli, tal com afirma Luci Nussbaum en

l’article “Didàctica del plurilingüisme”. No obstant això, a nivell formal es parlarà i s’escriurà

en català per reforçar l’adquisició de les competències lingüístiques. Fins aquí la primera tasca:

decidir en quins jocs es basaran els alumnes per crear-ne de nous.

A continuació, la mestra els proporcionarà una fitxa per omplir les característiques de cadascun

dels jocs. En aquesta fitxa haurà d’aparèixer: el funcionament del joc, els materials, el nombre

de jugadors, la durada, l’objectiu i les normes. D’aquesta manera, els alumnes observaran amb

més facilitat, quines similituds i diferències s’estableixen entre els jocs. Més tard, hauran de

crear els nous jocs a partir de la barreja de les característiques descrites anteriorment (incloent-

hi la procedència del joc i mantenint totes les frases, paraules, etc., de la llengua d’origen) per

poder preparar després, tot el necessari per fer el joc a les Jornades Esportives. L’elecció del

material, dels espais, etc. que utilitzaran, es farà en grup i després ho comunicaran a la resta dels

companys. Fins aquí la segona tasca: observar diferències i similituds dels jocs per decidir

quines característiques apareixeran al nou joc.

La tercera i última tasca consistirà a organitzar els jocs en les Jornades Esportives. Així doncs,

en els espais escollits hauran de muntar les activitats. Cal tenir present que a cada espai es

disposarà de les fitxes que han fet anteriorment, per tal que les persones que participen les

puguin consultar. A més a més, cada cop que hi hagi una rotació de jocs, els alumnes

encarregats de cada espai hauran d’explicar en què consisteix, les procedències i característiques

més significatives d’aquells jocs en què s’han basat. Convé destacar que s’elaborarà un llibre

amb totes les fitxes perquè l’escola les tingui i així posar-les en pràctica en futures Jornades

Esportives o activitats similars.

En resum, aquest projecte afavoreix, doncs, que tot l’alumnat conegui el capital cultural i

lingüístic dels seus companys.