Unitat 1: LA POBLACIÓ MUNDIAL

1.1. Introducció. Població mundial actual: 6.500 milions d’habitants.

Evolució del creixement de la població:

Fins al segle XVII: Creixement lent. Natalitat i mortalitat elevades.

A partir del segle XVIII: Acceleració del creixement per la millora en l’alimentació (revolució agrícola), la higiene i els avenços mèdics.

Segle XX: Augment espectacular = EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA.

Actualment: el ritme ha disminuït.

Gràfic de l’evolució de la població mundial.

Factors que influeixen en la distribució de la població

mundial.Factors físics que afavoreixen la

concentració:

Llocs amb abundància d’aigua.

Zones amb climes temperats.

Valls i planes.

Àrees amb recursos energètics.

Factors físics que dificulten la concentració :

Zones de clima molt caloròs o molt fred.

Zones amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abundants (selves).

Factors humans que afavoreixen la concentració:

Les zones habitades des de temps antics.

Les àrees on es concentren les activitats econòmiques.

Les zones més densament poblades de la Terra.

Hemisferi Nord (90% de la població mundial).

Zona climàtica temperada (entre els 20º i 50º de latitud nord).

Per continents, Àsia és el més poblat (4.000 milions d’habs.).

Per regions, Àsia oriental i Àsia meridional (més de la meitat de la població mundial).

Els dos països més poblats del món són Xina i l’Índia (gairebé el 40% de la població mundial).

A cada país, les àrees urbanes solen estar més poblades que les rurals.

1.2. Variables per estudiar la població.

Natalitat: nombre de naixements en un lloc durant un període concret, normalment un any.

Taxa bruta de natalitat : (Núm. naixements any/població total) x 1000

Fecunditat: mitjana de fills que tenen les dones d’un lloc.

Relleu generacional (= no perdre població) quan la fecunditat mitjana és de 2,15 fills.

Mortalitat: nombre de defuncions en un lloc durant un període concret, normalment un any.

Taxa bruta de mortalitat : (Núm. defuncions any/població total) x 1000

Mortalitat infantil: nombre de morts menors d’un any en una població concreta.

Taxa bruta de mortalitat infantil: (Núm. defuncions menors d’un any/núm. infants nascuts vius) x 1000

Esperança de vida: Mitjana d’anys que es calcula que pot arribar viure un nounat en un lloc concret.

Creixement i estructura de la població.

Piràmides de població.

Piràmide progressiva

Piràmide regressiva

La piràmide de població és una forma gràfica de representar dades estadístiques bàsiques: sexe i edat, de la població d'un país, que permet les comparacions internacionals i una fàcil i ràpida percepció de diversos fenòmens demogràfics com l'envelliment de la població, l'equilibri o desequilibri entre sexes, i fins i tot l'efecte demogràfic de catàstrofes i guerres.

Interpretació de les piràmides de població.

1.3. Els grans contrastos mundials.

El creixement de la població.• Creixement natural o vegetatiu:

diferència entre natalitat i mortalitat.• Actualment, la taxa mundial se situa al

voltant del 12%, però dues realitats oposades: Països desenvolupats: creixement

natural molt baix (0,3%). Països subdesenvolupats:

creixement natural alt (2%) o molt alt (3%).

L’edat de la població.• La població mundial està en una fase

d’envelliment. • També podem parlar de dues

situacions diferents: Països desenvolupats: Un 15% de la

població té 65 anys o més. Països subdesenvolupats: Només el 5%

de la població és vella.

Les polítiques de població.• Aquesta situació, planteja problemes:

Països desenvolupats: Forta despesa dedicada a sanitat, pensions de jubilació, residències per a la gent gran, etc.

Països subdesenvolupats: La població creix per sobre de l’economia (atur, misèria i manca d’aliments).

• Dos tipus de polítiques: Pronatalistes: afavorir la natalitat amb la

creació d’escoles bressol, subsidis a famílies nombroses, permisos de paternitat i maternitat, etc. (Països desenvolupats).

Antinatalistes: controlar la taxa de natalitat amb campanyes de planificació familiar o multes a famílies amb més d’un fill. (Països pobres).

Evolució de la població mundial per edats.

1.4. La població espanyola.

Evolució de la població espanyola.

• 44 milions d’habitants.

• Fort creixement fins la dècada de 1970 i descens del creixement natural des dels anys vuitanta del segle XX (avui no arriba al 0,2%).

• Causes: Reducció de la natalitat i la fecunditat Increment de l’esparança de vida.

• Resultat: la població està envellida

Estructura de la població espanyola.

Estructura per Comunitats Autònomes.

Distribució de la població espanyola.

Distribució desigual:

• Per comunitats autònomes: el 60% viu a Andalusia, Catalunya, C. de Madrid i C. Valenciana.

• Per províncies: les províncies litorals i insulars estan més poblades que les interiors (a excepció de Madrid).

• Dins de cada província: la població es concentra en les ciutats mentre que el camp està més despoblat.

1.5. La població catalana.

Evolució de la població catalana.

• 7,5 milions d’habitants.

• Creixement durant el segle XX (natalitat elevada, descens de la mortalitat i diferents allaus migratoris procedents de diferents parts de l’Estat espanyol i l’estranger).

• Mitjans dels setanta fins dècada 1990 : alentiment del creixement per la baixada de la natalitat.

• A partir de 1997 : recuperació parcial de la natalitat gràcies a la immigració estrangera.

Estructura de la població catalana.

Distribució de la població catalana.

Distribució territorial.• La distribució no és

homogènia: Zones més poblades: al litoral, al

voltant de les grans àrees urbanes i al llarg dels grans eixos de comunicació (sectors industrial i de serveis).

Zones menys poblades: Catalunya interior i de muntanya (èxode rural per les activitats econòmiques tradicionals: agricultura, ramaderia i explotació forestal).

La immigració a Catalunya.

• Fenòmen característic de la demografia catalana durant tot el segle XX: Fins als anys seixanta:

immigració procedent d’altres zones de l’Estat espanyol (Múrcia, Andalusia, Extremadura…).

Finals de segle XX: immigració internacional (Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l’est).

Nombre d’immigrants legals amb dades de 2005 a Catalunya:

603.636.

Procedència i destinació.

• Província amb més immigrants: Barcelona amb 410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida.

• Procedència del immigrants: Per continents: africans, llatinoamericans Per països: marroquins (dels africans),

equatorians (dels llatinoamericans). Entre els europeus, els romanesos.

Distribució percentual.