Unitat Didàctica ESO Geodinàmica Interna i Problemàtica Ambiental Xavi Pié i Pol Rey

Seqncia didctica de lESO:

Geodinmica interna i

Problemtica ambiental

Mster de formaci de professorat

de secundria de Cincies Naturals

UPF-UOC

2014-2015

Tutor: Miquel Nistal

Xavier Pi Carrasco

Pol Rey Serra

ndex Full de sntesi de la programaci de la seqncia didctica de lESO.................... 4

Cicle, nivell, matria............................................................................................... 5

Descripci de la Unitat Didctica........................................................................... 5

Context................................................................................................................... 6

Treball per competncies....................................................................................... 6

Objectius daprenentatge....................................................................................... 8

Continguts.............................................................................................................. 5

Seqncia dactivitats............................................................................................. 9

Sessi 0. Qestionari didees prvies...................................................................... 9

Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)................................................................. 10

Sessi 2. Geodinmica interna................................................................................ 14

Sessi 3. Realitzaci del psterI.............................................................................. 16

Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)..................................................................... 17

Sessi 5. Simpsium............................................................................................... 19

Sessi 6. Sntesi de la geodinmica interna i Introducci indstria......................... 20

Sessi 7. Introducci i Idees prvies de problemtiques ambientals diverses....... 22

Sessi 8. Joc de taula Vallbod (I)........................................................................... 23

Sessi 9: Joc de taula Vallbod (II).......................................................................... 25

Sessi 10. Perfil topogrfic (Laboratori)................................................................... 27

Sessi 11. Prova de sntesi..................................................................................... 27

Criteris generals datenci a la diversitat................................................................. 28

Criteris generals davaluaci.................................................................................... 28

Connexi amb altres matries................................................................................. 29

Material per lalumne................................................................................................ 30

Sessi 0. Qestionari didees prvies................................................................................... 31

Prctica 1. Evidncies geolgiques...................................................................................... 33

Sessi 2. Geodinmica interna............................................................................................. 37

Sessi 3. Elaboraci del pster............................................................................................ 39

Prctica 2. Lnia del temps.................................................................................................... 40

Sessi 5. Simpsium Tectnica de plaques......................................................................... 42

Sessi 6. Sntesi Tectnica de plaques i concurs................................................................. 43

Sessi 7. Debat Mediambiental............................................................................................ 45

Sessi 8-9. Joc de taula Vallbod.......................................................................................... 46

Prctica 3. El perfil topogrfic............................................................................................... 48

Sessi 11. Prova de sntesi.................................................................................................. 50

Adaptacions per al Pla Individualitzat...................................................................... 56

Material pel professor.............................................................................................. 60

Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)............................................................................. 61

Sessi 2. Geodinmica interna............................................................................................. 64

Sessi 3. Realitzaci del pster............................................................................................ 65

Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori).................................................................................. 66

Sessi 5. Simpsium ........................................................................................................... 76

Sessi 6. Sntesi Tectnica de plaques i concurs................................................................. 77

Sessi 7. Debat Mediambiental (Laboratori)......................................................................... 82

Sessi 8-9. Joc de taula Vallbod.......................................................................................... 83

Graella davaluaci Prctiques............................................................................................. 99

Rbrica Prova de Sntesi...................................................................................................... 100

Full de sntesi de la programaci

de la seqncia didctica dESO

5

Apartat de programaci Seqncia didctica de batxillerat

Cicle, nivell, matria ESO, 3r, Cincies Naturals: geodinmica interna i problemtica ambiental 23 alumnes

Descripci de la UD A partir duna srie devidncies de la Deriva Continental trobades a diferents punts del planeta, participarem a un Simpsium dexperts en geologia que explicaran un cas concret que evidenci la Teoria de la Tectnica de Plaques. A partir de la informaci obtinguda, triarem una possible ubicaci per a una zona industrial dentre diverses de proposades que estaran repartides arreu del planeta. Finalment, ens trobarem amb el dilema de si installar o no la zona industrial al poble de Vallbod, i haurem de fer una recerca de les conseqncies que aquest fet tindr sobre la poblaci. El que pretn aquesta unitat s que es alumnes apliquin a un cas concret els coneixements adquirits sobre la Tectnica de Plaques, aix com que identifiquin les diferents problemtiques ambientals associades a lactivitat humana domstica i industrial i avalun les conseqncies dinstallar una zona industrial en un indret concret. Per assolir tot aix, ens hem planificat tota una srie dobjectius parcials que comencen per saber reconixer si una explicaci s cientfica o no ho s. Pel que fa a la geodinmica interna, comenarem per que els alumnes expressin les seves idees prvies. Tamb ens hem marcat objectius com ara que spiguen reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques, aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret, aix com que siguin capaos de situar al llarg de la histria de la Terra diferent fets significatius per a levoluci dels organismes vius o fenmens associats a la geodinmica interna. Tamb ens hem marcat uns objectius sobre la problemtica ambiental, com ara que expressin les seves idees prvies o que resumeixin informaci sobre el tema que prviament hauran buscat a la xarxa o al llibre de text, tot aix amb lobjectiu que proposin accions concretes a les diferents problemtiques treballades. Pel que fa al objectius procedimentals, ens hem proposat que spiguen fer una bona cerca a la xarxa, que elaborin hiptesis a partir devidncies recollides a laula, que adquireixin rigorositat a lhora de recollir evidncies cientfiques o que prenguin una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula. Respectar el torn de paraula o mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula sn objectius que estaran constantment presents en tot moment. Per a treballar tot aix, intentarem que les sessions siguin fora dinmiques i variades, utilitzant vdeos per illustrar conceptes, fent un concurs a mode de sntesi duna seqncia o presentant un Simpsium per a treballar diferents casos de geodinmica interna. Tamb farem un joc per a treballar la problemtica ambiental, i els farem fer un mapa conceptual per recollir els seus avanos. Per avaluar el seu progrs, anirem fent una srie daccions concretes, com ara petites co-avaluacions i autoregulacions entre companys. La nota final ser una suma de la prova de sntesi final i dels productes finals de la unitat, que seran un pster (que presentaran al Simpsium i es co-avaluaran) i les llibretes de prctiques i de classe, que recolliran

6

bona part del treballat a la unitat. Aquesta metodologia t els seus riscos, doncs els alumnes no hi estan acostumats. s possible que els costi adaptar-se al joc, que no ho vegin com una activitat seriosa, cosa que haurem de combatre explicant molt b com savaluar i quin sn els seus objectius (i que s extrapolable a qualsevol activitat). Tamb ens podem trobar amb la dificultat del domini del grup. Per a fer-hi front, haurem, en primer lloc, de dominar molt b les activitats i els continguts per a mostrar seguretat i no generar incerteses. Ser igualment essencial mantenir lautoritat des del primer dia, tot combinant-ho amb una proximitat i acompanyament personalitzar quan sigui necessari.

Context Daprenentatge Daplicaci

Daprenentatge: - Simpsium sobre la deriva continental: els alumnes estan convocats a un simpsium que

tractar la deriva continental. Per aix, hauran de treballar un cas concret de geodinmica interna per exposar-lo al simpsium.

Daplicaci:

- Al poble de Vallbod sest plantejant installar una zona industrial. on la collocareu? No tot el poble est dacord respecte a la futura installaci duna indstria, aix que fan una trobada en qu exposen la seva opini al respecte. A continuaci, investigarem les possibles conseqncies ambientals de la indstria, i acabarem prenent una decisi sobre la seva situaci.

Treball per competncies Competncies bsiques:

- Comunicativa, lingstica i audiovisual: presentaci amb suport dun pster (fet a m o per ordinador) per explicar els casos de geodinmica interna.

- Artstica i cultural: elaboraci del pster (amb els mitjans que prefereixi)

- Tractament de la informaci i competncia digital: cerca dinformaci a la xarxa i identificaci

de la fiabilitat dels recursos web a lhora de treballar els casos de geodinmica interna

- Aprendre a aprendre: una srie de fitxes verdes i grogues adquirides durant el debat sobre la installaci o no duna indstria a prop dun poble els indicaran si la seva actitud i argumentacions sn correctes o necessiten alguna millora. El professor no especificar quina millora cal (noms excepcionalment), de manera que seran els propis alumnes els que hauran de reflexionar sobre la seva actuaci i, si sescau, els permetr modificar-la.

7

- Social i ciutadana: sensibilitzaci sobre les diverses problemtiques ambientals relacionades

amb la installaci duna indstria a prop dun poble i els seus efectes sobre el medi i la poblaci

Competncies de lmbit cientificotecnolgic:

- Competncia 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biolgics i geolgics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenmens naturals: a partir dels diferents models apresos sobre moviments de les plaques tectniques, els alumnes hauran de preveure els comportament de lescora terrestre en determinats punts de la Terra per a prendre una decisi sobre la collocaci duna indstria.

- Competncia 3. Interpretar la histria de lunivers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres

del passat: a la prctica titulada la Lnia del Temps, els alumnes aprendran a situar en el temps diferents fets rellevants en la histria de la Terra, aix com a copsar la magnitud relativa del temps (el que per als humans sembla un perode de temps molt llarg, geolgicament s molt curt)

- Competncia 11. Adoptar mesures amb criteris cientfics que evitin o minimitzin els impactes

mediambientals derivats de la intervenci humana: a la part final de la unitat (durant el joc), els alumnes hauran de proposar mesures de prevenci dalguns impactes ambientals associats a la indstria, aix com a les activitats del seu quotidi

Objectius daprenentatge Continguts

Generals

Distingir entre una explicaci cientfica i una que no ho s

Aplicar els conceptes apresos durant la unitat

Geodinmica interna

Expressar les idees prvies en relaci a conceptes generals de la geologia

Situar diferents processos geolgics i fites importants de la histria de la vida en lescala

temporal de la Terra.

8

Comprendre la velocitat i durada de diferents processos geolgics

Reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques

Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret


Expressar les idees prvies en relaci a diverses problemtiques ambientals

Resumir la informaci cercada a la xarxa relacionada amb diferents problemtiques

ambientals

Proposar accions concretes a diferents problemtiques ambientals

Interpretar els perfils topogrfics

Procedimentals

Identificar fonts dinformaci fiables

Cercar informaci significativa sobre un fet natural o antrpic

Elaborar hiptesis a partir devidncies recollides a laula

Adquirir rigorositat a lhora de recollir evidncies cientfiques

Sintetitzar la informaci

Prendre una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula

Actitudinals

Respectar els companys i companyes

Mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula

Respectar el torn de paraula

Aportar opinions rellevants en un debat

Continguts Conceptuals Geodinmica interna

- Deriva continental: - Evidncies de la deriva continental (geolgiques, paleontolgiques i magntiques)

- Tectnica de plaques:

9

- Lmits entre plaques (convergents, divergents i transformants) - Punts calents


- Contaminaci hdrica

- Contaminaci atmosfrica

- Superpoblaci

- Pluja cida

- Desforestaci/desertitzaci/desertificaci

- Extinci despcies

- Capa doz

Actitudinals

- Escolta dels diferents experts (vdeos/companys)

- Realitzaci dun debat ordenat.

Procedimentals

- Recerca dinformaci a la xarxa

Seqncia dactivitats

Fase del cicle Objectiu

Descripci Gesti daula

Atenci a la diversitat

Avaluaci regulaci

Materials i recursos

Sessi 0. Qestionari didees prvies

Fase del cicle: Idees prvies

Objectiu:

- Expressar les idees prvies en relaci a conceptes generals de la geologia.

Descripci:

- Realitzaci duna prova inicial: qestionari amb una srie de preguntes sobre geodinmica

interna i geologia en general. Aquesta prova no durar tota lhora, sin noms 20 minuts, aix

que es realitzar a la part final duna sessi qualsevol de la unitat anterior (20min)

Gesti daula: Lactivitat es realitzar individualment.

10

Atenci a la diversitat: Hi haur preguntes de diferents nivells, alguna de les quals implicar

ms redacci i alguna noms posar noms o alguna data.

Avaluaci-regulaci: Savaluar el coneixement que demostren al respondre el qestionari.

Posteriorment sels retornar i es comentaran les respostes.

Materials i recursos: Full de la prova inicial

_________________________________________________________________________________

Sessi 1. Deriva continental (Laboratori)

Fase del cicle: Introducci

Objectiu:

- Adquirir rigorositat a la hora de recollir evidncies cientfiques.

- Elaborar hiptesis a partir devidncies recollides a laula.

Descripci:

Context: Partim duna notcia que explica que la comunitat cientfica de gelegs sha posat

dacord per treballar conjuntament i trobar evidncies per explicar el comportament de certs

fenmens de la Terra. Aquesta notcia est inacabada i lalumnat lhaur de completar-la a partir

de les troballes i hiptesis que vagin desenvolupant al llarg de la prctica. (10min)

La sessi est partida en 3 prctiques que simulen evidncies geolgiques que ens porten a

inferir que la capa superficial de la Terra est en moviment (deriva continental): fssils,

magnetisme i continutat de roques. (40min)

1.1. Treball arqueolgic: en dues safates hi haur dues simulacions dexcavacions, una amb la

11

forma dfrica i laltra amb la dAmrica del Sud, on hi haur diferents tipus de fssils (bivalves,

nummulits i falgueres), distributs simtricament entre els dos continents. A ms a ms, hi haur

altres fssils i mostres biolgiques (ammonites, dents de taur, etc.) que no formen part de

levidncia (noms hi seran per despistar). Les simulacions consistiran en dues safates de 2-3 cm

dalada que sompliran de sorra de terrari. A linterior de cada safata hi haur la silueta dun

continent feta amb paper i senterrar estratgicament els diferents fssils. Amb uns cordills i

cinta adhesiva els alumnes formaran una quadrcula per dividir els continents en zones (les

mateixes zones que hauran de dibuixar a la secci pertinent del gui de prctiques). A

continuaci, hauran danar buscant els fssils amb ajuda de pinzells i anotar on troben cada pea

en el full de paper del gui de prctiques. Al final, veuran les coincidncies i que, si ajuntem els

dos continents, encaixa tant la forma com la distribuci Nord-Sud de fssils.

Imatge de la distribuci dels fssils.

1.2. Magnetisme: Disposaran dun full de mida Din-A3, per situar-se en lespai, on hi haur un

mapa on es veuran frica i Sud-Amrica i, a ms, es veur assenyalada la zona que es treballar

amb la prctica. Tamb disposaran de dos fulls Din-A3 enganxats on a un extrem hi haur un

tros de silueta dfrica i laltre extrem de Sud Amrica. Sota els fulls, no visibles, hi haur unes

12

tires de paper que aniran dun continent a laltre amb agulles imantades (apuntant al Nord o al

Sud) amb una distribuci estratgica, simulant les bandes de roques que hi ha al fons de loce

Atlntic. Amb una brixola hauran danar buscant les diferents polaritats amagades i apuntar les

seves direccions a lapartat del gui de prctiques corresponent. Finalment, hauran de trobar si

aquestes bandes segueixen alguna mena de distribuci o regularitat (la resposta s que les

bandes segueixen una simetria, essent la dorsal leix de simetria).

Imatge de la collocaci de les agulles imantades (posici i direcci)

1.3. Proves geogrfiques: Els alumnes tindran un mapa mundi on hi destaquen una srie de

masses rocoses amb les seves edats aproximades. Desprs de que rumin com s que hi ha

serralades i roques de la mateixa edat en continents tant separats, sels deixar que els retallin i

busquin possibles encaixos geogrfics i morfolgics. Hauran de trobar les continutats entre

formacions de roques i dibuixar-ho en un full que posteriorment enganxaran a la llibreta.

13

Mapa de distribuci de masses rocoses

Gesti daula: 4 grups heterogenis de 3 alumnes

- Els grups 1 i 2 fan la prctica 1 (20min)

- Els grup 3 fa la prctica 2 i el grup 4 la 3 (quan lacaben sintercanvien) (10+10min)

canvi

- Els grups 3 i 4 fan la prctica 1 (20min)

- Els grup 1 fa la prctica 2 i el grup 2 la 3 (quan lacaben sintercanvien) (10+10min)

14

Atenci a la diversitat: Els grups de treball seran heterogenis. Els professors atindran a les

dificultats que presentin els alumnes i, si sescau, els ajudaran tant a realitzar les prctiques com

a fer la posterior reflexi.

Avaluaci regulaci:

- Savaluar la llibreta de prctiques amb els segents criteris:

- Que tots els materials estiguin enganxats i al lloc on pertoca

- Que les tasques estiguin completades (notcia, situaci dels fssils)

- La qualitat de les hiptesis i reflexions

Materials i recursos:

- Gui de prctiques (x 23)

- Dues safates

- Sorra de terrari

- Papers retallats en forma de silueta dels continents

- Cordill

- Cinta adhesiva

- Pinzells

- Fulls Din-A3 amb tros de la silueta dels continents Sud-Americ i Afric (magnetisme)

- Full Din-A3 dels continents Sud-Amrica i Afric i la zona destudi.

- Agulles de cosir

- Brixoles (x2)

- Iman

- Full Dina-A3 del mapa mundi amb les edats de les serralades i roques

- Tisores

_________________________________________________________________________________

Sessi 2. Geodinmica interna

Fase del cicle: Explicaci de la deriva continental

Objectiu:

- Distingir entre una explicaci cientfica i una que no ho s.

Descripci:

2.1. Anlisis de les diferents hiptesis dels alumnes. (10 min)

15

En primer lloc, recordarem el que vam estar fent al laboratori la sessi anterior i posarem en

com les diferents hiptesis que els alumnes van fer sobre les evidncies trobades a les diferents

prctiques.

2.2. Visualitzaci de vdeos (30 min)

A continuaci, introduirem el context duna trobada de suposats experts en que ens donaran

una possible explicaci de les evidncies trobades al laboratori i els comentarem conjuntament.

Els vdeos seran els segents:

- El Gnesis: la creacin (6:18): visi cristiana de lorigen de la Terra i la seva forma actual

(https://www.youtube.com/watch?v=asC27KnW3wE)

- Ice age 4 (3min): triler de la pellcula danimaci explicant la deriva continental

(https://www.youtube.com/watch?v=TzzGPfVx32M)

- La deriva continental (Canal Histria) (10:18min): explicaci de la deriva continental i de les

diferents evidncies que donen suport a la teoria de la tectnica de plaques

(https://www.youtube.com/watch?v=_XNgzz8FTvc)

- Magnetisme (Canal Histria) (5:00): explicaci de la distribuci en bandes de les roques del

fons de loce Atlntic i de la orientaci dels seus cristalls

(https://www.youtube.com/watch?v=iDcvzooL7cE)

Amb la informaci dels vdeos hauran de respondre algunes preguntes de la prova inicial didees

prvies i algunes de noves referides als vdeos. A ms a ms, repassarem les evidncies que

vam trobar a les prctiques i farem una sntesi de les seves causes

2.3. Repartiment de casos (10 min)

Finalment, repartirem una notcia on sexplica que els experts voldran fer un Simpsium explicant

els fenmens geolgics de la seva regi (casos) i que contindr una srie de paraules clau de

cada cas a treballar. Repartirem diversos exemples a nivell mundial de geodinmica interna i, per

grups, hauran de treballar sobre un dels casos, fent recerca sobre la seva dinmica. Els casos

seran: lHimlaia, els Andes, el rift afric, Hawaii, la dorsal atlntica, la falla de San Andrs i el

tsunami del Jap.

Pel dilluns segent, hauran delaborar un petit pster (fet a ordinador, en una cartolina...) per

16

explicar les seves troballes a la resta del grup. Tindran una guia per a lelaboraci del pster on

shi detallaran el format, la informaci que ha de tenir, etc.

Gesti daula:.

- Els vdeos els veurem a la seva aula habitual

- Els grups per a lestudi de casos els faran ells.

Atenci a la diversitat:

- Fer participar a tothom en els comentaris dels vdeos.

- El format dels psters ser fora lliure. Podran triar la mida i la manera delaborar-lo: amb

ordinador i desprs imprimint-lo, en una cartolina tipus collage, etc.

Avaluaci regulaci:

- Creaci dhiptesis raonades

- Participaci en els comentaris dels vdeos.


- Ordinador amb internet

- Projector

- Gui de prctiques del dia anterior

- Guia per a lelaboraci dels psters

- Notcies

_________________________________________________________________________________

Sessi 3. Realitzaci del pster (Sala dOrdinadors)

Fase del cicle: Aprofundiment en la tectnica de plaques.

17

Objectiu:

- Identificar fonts dinformaci fiables

- Cercar informaci significativa sobre un fet natural

- Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret

- Sintetitzar la informaci

Descripci:

- En els grups reduts de 3-4 alumnes de la sessi anterior, els alumnes hauran de fer una

recerca bibliogrfica per tal de poder dissenyar un pster pel Simpsium. (50 min)

Gesti daula: 7 grups heterogenis de 3-4 alumnes, amb un ordinador per grup.

Atenci a la diversitat: Els grups seran heterogenis i es donar ms suport a aquells que

sencallin o presentin ms dificultats per desenvolupar la tasca.

Avaluaci regulaci: La participaci i cerca activa dinformaci pel pster.


- Ordinadors

_________________________________________________________________________________

Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)

Fase del cicle: Ampliaci al concepte del temps geolgic.

Objectiu:

- Situar diferents processos geolgics i fites importants de la histria de la vida en lescala

temporal de la Terra

- Comprendre la velocitat i durada de diferents processos geolgic

Descripci:

18

Treballarem la noci del temps en la creaci de la Terra, laparici de la vida i de laparici de

diferents grans grups dssers vius al llarg de la histria del planeta. Per a aix, dividirem la classe

en 2 grups, cadascun dels quals tindr el mateix grup de 36 fitxes sobre un fet rellevant. En cada

fitxa shi podr veure una imatge del fet, el nom del fet i el perode en que va passar.

4.1. Ordenar fenmens: en primer lloc, disposaran de les 36 fitxes cada grup per amb ledat

tapada, ja que hauran dordenar-les segons el seu criteri previ. (15min)

4.2. Distribuci dels diferents fenmens al llarg de la histria de la Terra: a continuaci, cada grup

haur de distribuir les seves 36 fitxes per una lnia del temps que abarcar tot ledat de la Terra

(que haur estat realitzada amb un cordill amb unes marques que indicaran perodes de 100

milions danys). (10min)

4.3 Distribuci de diferents fenmens al llarg dels ltims 250 milions danys: a lactivitat anterior,

els grups sadonaran que la majoria de fets rellevants han tingut lloc en els ltims 200-250 milions

danys, i aquesta part de la corda queda molt atapeda. Si sobra temps, cada grup haur de

collocar les fitxes daquest perode un una altra corda que abarcar els ltims 250 milions danys i

que tindr unes marques cada 10 milions danys. (5 min)

4.4. Discussi dels resultats: finalment, posarem en com els resultats de la prctica. On

observaran les lnies del temps de laltre grup i discutiran si detecten algun error. A ms, de forma

grupal discutirem que molts fenmens han sigut recentment respecte la histria de la Terra i

lentament respecta la nostra percepci del temps. Tamb destacar que hi ha fenmens geolgics

lents i altres de rpids com les erupcions volcniques o els terratrmols (10min)

Gesti daula: distribuirem els alumnes en 2 grups heterogenis de 5-6 alumnes cadascun. Cada

grup es podr repartir les fitxes per tenir major rendiment.

19

Atenci a la diversitat: Els grups seran heterogenis i es donar ms suport aquells que sencallin

o presentin ms dificultats per desenvolupar la tasca.

Avaluaci regulaci:

- Co-avaluaci: a lacabar la primera lnia del temps, els grups sintercanviaran les seves cordes

i hauran de detectar i corregir els errors que hagi coms laltre grup, cosa que desprs els

explicar per a que puguin veure els seus propis errors


- 36 fitxes de processos histrics (x2)

- 2 cordes del temps de 4500 milions danys

- 2 cordes del temps de 250 milions danys

- 72 agulles destendre

_________________________________________________________________________________

Sessi 5. Simpsium

Fase del cicle: Explicaci dels fenmens geolgics.

Objectiu:

- Reconixer i explicar els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques.

Descripci:

En aquesta sessi simularem un Simpsium dexperts, en qu cada grup haur de presentar i

explicar el seu pster. Hi haur un total de 7 casos amb un pster cadascun, que estaran

distributs per les parets de laula

5.1. Presentaci del pster. A cada pster hi haur 1 o 2 alumnes del grup que lexplicaran el seu

cas a aquells companys que shi interessin. Els altres membres del grup aniran a visitar 3 psters

dels altres grups. (20min)

5.2. Canvi de rol. Es canvien els rols i ara es alumnes que han estat explicant aniran a escoltar els

altres 3 psters i viceversa. (20min)

5.3. Posada en com per grups: un cop visitats tots els psters, els membres de cada grup

posaran en com el que han vist, doncs no tots els alumnes hauran pogut veure tots es casos

20

(10min)

Gesti daula: Els grups seran els mateixos de la realitzaci del pster. 1 o 2 membres del grup

es quedaran al costat del pster explicant-lo als interessats, mentre que els altres aniran pster

per pster anotant les caracterstiques de cada cas.

Atenci a la diversitat: als alumnes que mostrin ms dificultats a lhora dentendre els altres

casos sels donar ms suport i incls alguna fitxa addicional.

Avaluaci regulaci:

- Avaluaci formadora: Mitjanant una rbrica, hauran davaluar els psters i les explicacions

dels companys.


- Psters (cartolines o folis DIN-3A)

- Cinta adhesiva

- Fitxes co-avaluaci

_________________________________________________________________________________

Sessi 6. Sntesi de la geodinmica interna i Introducci Indstria (Sala dordinadors)

Fase del cicle: Sntesi de la geodinmica interna.

Objectiu:

- Reconixer els diferents mecanismes associats a la tectnica de plaques

- Aplicar els conceptes de geodinmica interna a un cas concret (cas duna indstria de risc)

Descripci:

6.1. s de les TIC: per comenar, amb els mateixos grups del Simpsium navegaran per la web:

http://www.learner.org/interactives/dynamicearth/plate2.html tot repassant els conceptes geolgics

21

treballats (15min)

6.2. Concurs didentificaci: seguidament, amb els mateixos grups, identificaran els fenmens

projectats amb un power point. El grup que guanyi rebr lhonor de ser el Grup dExperts de la

classe. Al finalitzar el concurs, els entregarem les respostes i corregirem entre tots les respostes

(15min)

6.3. Context de la indstria: per acabar la sessi, projectarem un mapa del mn on hi haur

marcats diferents punts a llocs estratgics del planeta. Els punts seran els casos estudiats

mitjanant els psters i daltres com ara al mig de lAntrtida o del desert del Shara. En base als

coneixements treballats i a altres criteris propis cada alumne haur descollir, de forma raonada, la

ubicaci que triarien per ubicar la Indstria. (15min)

Gesti daula:

- El treball amb ordinadors i el concurs el faran amb els mateixos grups que en la realitzaci del

pster.

- La part final (indstria) ser individual

Atenci a la diversitat: Els grups sn heterogenis, i potenciar la discussi dintre del grup.

Avaluaci regulaci:

- Avaluaci sumativa:

- Identificaci dels fenmens estudiats a classe.

- Argumentaci sobre la ubicaci de la Indstria.

Cada alumne tindr un full en el que hauran descriure les respostes del concurs i el raonament

sobre la ubicaci de la indstria,

Corregirem a classe les preguntes (cada alumne corregir les respostes dun company) i ens

22

lhauran dentregar al final de la sessi.

Puntuarem les respostes (0,5 punts per identificaci/argument correcta)


- Power point

- Ordinadors

- Full de treball

_______________________________________________________________________________

Sessi 7.Introducci i idees prvies de problemtiques ambientals diverses.(Laboratori)

Fase del cicle: Idees prvies

Objectiu:

- Expressar les idees prvies en relaci a diverses problemtiques ambientals - Respectar els companys i companyes - Mantenir una actitud adequada al laboratori i a laula - Respectar el torn de paraula - Aportar opinions rellevants en un debat

Descripci:

- 7.1. Introducci del context daprenentatge: som al poble de Vallbod, en el que es planteja el

fet dinstallar una fbrica de paper. (5 min)

- 7.2. Debat-joc de rol: per comenar, farem un debat en el que es parlar de les avantatges i

dels inconvenients de situar una fbrica de paper al poble. Cada alumne/a tindr un rol

determinat: (30 min)

- Empresari/a: a favor, dinamitzaci econmica del poble

- Ve beneficiat: a favor, treballar a la nova fbrica

- Ecologista: en contra, per la contaminaci, pluja cida...

- Ve perjudicat: t una casa rural i te por de perdre clientela

- Pescador/caador/a: en contra, per contaminaci del riu i per que espantar la caa

- Alcalde/ssa: segons lalumne, podr estar ms a favor o ms en contra.

Com a suport, cadasc tindr una targeta amb una srie darguments que podran servir

dajuda.

23

- 7.3. Mapa conceptual: donarem un mapa conceptual incomplet i una llista de conceptes que hi

han daparixer, i hauran de completar-lo. (10 min)

Gesti daula: Es faran quatre debats parallels, de 5-6 alumnes per grup. Com que s hora

partida, a la primera hora hi haur dos grups i a la segona els altres dos.


- Als alumnes que, malgrat la targeta, no trobin arguments pel seu rol, sels donar suport..

- El vocabulari de les targetes de suport estar prou simplificat per a que lalumne amb el PI no

tingui dificultats.

Avaluaci regulaci:

- Inicial: extracci didees prvies, anotant aquelles idees preconcebudes i correctes que

expressin els alumnes. A ms, analitzarem els mapes conceptuals.

- Formadora: els alumnes que facin una bona argumentaci, ja sigui amb els suport de les

targetes o amb una idea prpia, rebran una fitxa de color verd, mentre que aquells que

distorsionin el debat (cridant) rebran una fitxa groga. No ser avaluable, noms servir per a

que vegin si estan actuant correctament.


- Fitxes verdes i grogues

- Targetes amb els arguments

- Mapes conceptuals

_________________________________________________________________________________

Sessi 8 Joc de taula: Vallbod (I)

24

Fase del cicle: Desenvolupament de la unitat: joc de taula.

Objectiu:

- Resumir la informaci cercada a la xarxa relacionada amb diferents problemtiques

ambientals

- Cercar informaci significativa sobre un fet natural o antrpic

Descripci:

Cada grup disposar dun tauler de 49 caselles que estar en blanc i nescollir una de les ms

perifriques per comenar a moures. A partir daquest moment, lordre de la seqncia de la

tirada ser el segent:

1.Quan hagin triat, el docent els proporcionar el dibuix que correspon a aquella casella, que

hauran didentificar com a una de les problemtiques ambientals a tractar (la llegenda estar

projectada en tot moment a la pantalla que gestiona el professor amb el seu ordinador).

2. A continuaci, rebran una pregunta sobre aquella problemtica que hauran de respondre

amb els mitjans que considerin oportuns: llibre de text, ordinadors, etc.

3. Un cop finalitzada la pregunta, hauran de demanar el vistiplau del docent. Si est ben

contestada, podran fer una altra tirada.

4. Finalment, hauran de triar una nova casella (adjacent a lanterior) i respondre una nova

pregunta.

Els grups no sabran quin s el recorregut que estan fent els altres grups i, per tant, no sabran

quines preguntes han completat els dems. Si als ltims 20 minuts de la segona sessi del joc hi

ha grups que no han acabat, podran fer intercanvis dinformaci, per aquesta possibilitat no la

sabran fins a lltim moment. (50min)

Gesti daula:

- Espai: anirem a una aula dordinadors. Disposarem les taules del centre en 4 grans taules, una

per a cada grup. Hi haur 8 ordinadors encesos, dos per cada grup. Tant les taules centrals

com els ordinadors de cada grup estaran tant separats entre ells com sigui possible (segons

laula) per tal devitar les mximes interferncies.

- Grups: Continuarem amb els mateixos grups del debat que vam fer pel debat.

- Docent: anir passant de grup en grup, tot assistint-los quan ho necessitin. Repartir les peces

del tauler a mida que les vagin necessitant, guiar les recerques i donar el vistiplau als

qestionaris.

25


- Aquells grups que els costi ms respondre alguna pregunta podran comprar una pista o salta

la casella amb les targetes verdes obtingudes durant el debat mediambiental.

- Recursos amb vocabulari adaptat (PI)

Avaluaci regulaci:

- Actitud durant el joc

- Respostes als qestionaris: al final del joc recollirem les preguntes avaluarem la qualitat de les

respostes


- Tauler

- Targetes amb les preguntes

- Ordinadors (aula informtica o porttils)

_________________________________________________________________________________

Sessi 9. Joc de taula: Vallbod (II)

Fase del cicle: Finalitzaci de la unitat: joc de taula

Objectiu:

- Prendre una decisi argumentaci sobre un fet treballat a laula

Descripci:

- 9.1. Joc/Negociaci/Intercanvi de respostes: Seguirem amb el joc del dia anterior.

26

Cada grup escollir un representant que, als ltims 10 minuts del joc, es trobar amb els

negociadors dels altres grups per aconseguir les respostes daquelles preguntes que no hagin

tingut temps de respondre. Aquestes respostes no formaran part de lavaluaci, sino que la

negociaci servir per a que tots els grups tinguin tota la informaci. Shauran dexplicar b les

respostes perqu laltre grup ho entengui. Els altres membres del grup seguiran jugant amb el

joc de taula. (30min)

- 9.2. Decisi: a linici de la sessi, prendrem, primer per grups i desprs entre tots, una decisi

final sobre la ubicaci de la indstria mitjanant un petit debat obert. (10min)

- 9.3. Elaboraci dun mapa conceptual: com a sntesi de la seqncia, hauran delaborar,

individualment, un mapa conceptual a partir de la informaci recopilada durant el joc. Tenint

com a partida el que van elaborar durant el debat i comprovar com han canviat les idees

prvies. Si no lacaben, ho faran per deures. (10min)

Gesti daula:

- A linici de la sessi, farem els mateixos grups del joc de taula, fent quatre grans taules.

- Al final, ens tornarem a collocar en la seva posici habitual per concloure el joc i poder fer el

mapa conceptual


- Suport individualitzat en lelaboraci del mapa conceptual

Avaluaci regulaci:

- Cada grup haur de respondre el mxim de preguntes possibles. El que arribi a 33 o ms

27

obtindr la puntuaci mxima (10punts). Aix doncs, cada pregunta ben contestada valdr 0.3

punts. Es puntuar just abans que els representants tornin de la negociaci.

Una bona negociaci que tingui com a resultat la compleci del qestionari implicar 0.5 punts

(5%) de la nota final


- Informaci recollida durant el joc

_________________________________________________________________________________

Sessi 10. Perfil topogrfic (Lab.)

(Material proporcionat per la mentora)

Fase del cicle: Ampliaci del joc

Objectiu:

- Interpretar els perfils topogrfics

Descripci:

- Fitxa ben pautada per dibuixar diferents perfils topogrfics (40min)

- Posada en com dels resultats (10min)

Si sobre temps, familiaritzar-se amb mapes topogrfics reals de Alta Ribagora i Montseny.

Gesti daula:

- Realitzaci de la fitxa per parelles.


- Parelles heterognies i ajudes a aquelles que presentin ms dificultats.

Avaluaci regulaci:

- Completar la fitxa


- Full de prctiques

- Mapes topogrfics

_________________________________________________________________________________

Sessi 11.(aula): Prova de sntesi

Fase del cicle: Final - avaluaci

28

Objectiu:

- Aplicar els conceptes apresos durant la unitat didctica.

Descripci:

- Per acabar la unitat, realitzarem la prova de sntesi.

Gesti daula:

- Aquesta tasca es realitzar individualment.


- Preguntes multinivell

- Prova amb vocabulari adaptat (PI)

Avaluaci regulaci:

- Prova de sntesi


- Full amb les preguntes

Criteris generals datenci a

la diversitat

- Suport individualitzat en lelaboraci dels continguts individuals - Adaptaci lingstica del material aportat (PI): tots els materials escrits tindran una versi amb un

vocabulari simplificat

Criteris generals davaluaci

Avaluaci inicial:

- Hiptesis sobre deriva continental - Idees prvies mitjanant un debat sobre problemtica ambiental - Mapa conceptual inicial

Avaluaci formadora:

29

- Pster (10%) Co-avaluaci - Negociaci del joc (5%) Compleci del joc - Obtenci de fitxes verdes o grogues segons la qualitat de les argumentacions - Actitud (10%)

Avaluaci sumativa:

- Qestionaris sobre problemtica ambiental (10%) Valor per resposta - Concurs de lactivitat de sntesis i ubicaci de la indstria (10%) Correcci creuada - Llibretes de prctiques i de classe (30%) Graella davaluaci - Proba de sntesi (25%) Rbrica davaluaci

Connexi amb altres

matries

Llenges: expressi oral. Visual i plstica: elaboraci dun pster. Cincies Socials: superpoblaci Geografia/Histria: noci del temps geolgic.

Material per a lalumne

Geodinmica interna

Nom: Data:

31

Qu en sabem de geologia?

Hola Estudiants de 3B dESO de lInstitut Moiss Broggi,

Estem elaborant una selecci dels millors experts en la disciplina de Geologia a lInstitut Moiss Broggi. Els

seleccionats gaudiran duna jornades dinvestigaci conjuntament amb altres gelegs de renom internacionalment.

No us sentiu pressionats, no s un examen. Escriviu tot el que sapigueu i justifiqueu el que pugueu.

Atentament, comissi de gelegs.

1. Quines capes t linterior de la terra? Assenyala-les i anomena-les.

2. Qu s el magma? On es troba?

3. Com es formen els volcans?

Geodinmica interna

Nom: Data:

32

4. Com s que podem trobar fssils marins al masss de Montserrat?

5. Quina edat creus que t la Terra?

6. Per qu es produeixen terratrmols? Explican breument les causes.

7. Com es formen les muntanyes?

8. Qu et suggereix el ttol de la Unitat (Geodinmica interna) i qu creus que

treballarem?

Geodinmica interna

Nom: Data:

33

Prctica 1. Evidncies geolgiques

Geodinmica interna

Nom: Data:

34

Secci 1: Evidncia arqueolgica

Excaveu i desenterreu amb molt de compte cada partcula que pugui ser til com a prova per

recolzar la teoria que desenvolupareu.

Creeu una quadrcula a les caixes dels continents amb lajuda dun fil i anoteu el punt exacte on

heu trobat les proves.

Genereu hiptesis que puguin explicar el que heu descobert.

Geodinmica interna

Nom: Data:

35

Secci 2: Evidncia Magntica

Analitzeu el magnetisme que presentem les roques dels continents i dels oceans. Per fer-ho,

passeu la brixola per sobre dels mapes i anoteu al vostre mapa cadascun dels canvis

magntics que detecteu.

Genereu hiptesis que pugui explicar el que heu descobert.

Geodinmica interna

Nom: Data:

36

Secci 3: Evidncia geogrfiques i morfolgica

A partir de les edats de les roques de diferents serralades dAmrica del Sud i dfrica, genereu

hiptesis de com creieu que era el relleu dels diferents continents en aquella poca.

Ara retalleu el mapa mundi i identifiqueu quines roques mostren continutat i encaix dels perfils

de continents.

1. Elabora una hiptesi que recollir les evidncies trobades de cada prctica.

2. Completa la notcia de principi de la sessi amb els mtodes i resultats obtinguts

durant la prctica i les hiptesis que hgiu desenvolupat.

Geodinmica interna

Nom: Data:

37

Sessi 2: Geodinmica interna

Geodinmica interna

Nom: Data:

38

Geodinmica interna

Nom: Data:

39

Sessi 3. Elaboraci del pster

Preparaci del Simpsium

Desprs de la gran descoberta dunes evidncies que recolzen definitivament la teoria

de la deriva continental i la tectnica de plaques, una srie dexperts i expertes en el tema shan

reunit en un Simpsium internacional per compartir les seves troballes.

Primerament, unes eminncies en el tema explicaran la teoria que explica els fets, i, a

continuaci, debatran les seves idees.

Un periodista sha pogut infiltrar a la reuni dels cientfics i ha redactat aquesta notcia.

En grups de 3 o 4, escolliu un fenomen geogrfic que haureu de presentar i defensar pel dia de

a vostra intervenci en el Simpsium.

Guia per a lelaboraci dels psters

El pster que elaboreu haur de contenir, com a mnim, el segent:

1. Un mapa de la zona del mn on es troba el fenomen

2. Una imatge del fenomen (fotografia)

3. Un esquema explicatiu del fenomen (amb noms de les parts i processos ms

importants).

4. La referncia de les fonts dinformaci utilitzades (pgines web)

Altres coses que pot contenir sn (opcional):

1. Un exemple de cas similar en un altre lloc del mn.

2. Ubicaci en el temps de linici del fenomen.

Format:

1. La mida del vostre pster pot ser Din-A4 o Din-A3.

2. El text ha de ser escs i vocabulari precs.

3. Es valora positivament que sigui visual i grfic.

Geodinmica interna

Nom: Data:

40

Prctica 2. Lnia del temps Quin fenomen creieu que va succeir primer? Ordeneu els diferents fenmens de ms antic a ms modern. Anoteu el resultat. Colloqueu cronolgicament els diferents fenmens a la corda del temps graduada. Cada ratlla representa 100Ma. Feu dos esquemes dels resultats, un de tota la cronologia de la Terra i laltre dels ltims 200Ma Esperveu aquesta distribuci? Justifiqueu la resposta.

Geodinmica interna

Nom: Data:

41

Discussi Observeu la lnia del temps dels companys. Ha quedat igual que el vostre? Identifiqueu les possibles diferencies i discutiu quin grup ho t millor. Amb tot el grup, discutiu els resultats sobre els fenmens de la vida i la geologia i la seva velocitats de creaci. Esperveu que el principi tot ans tan lent i els ltims anys no? Desenvolupeu una hiptesis sobre aquests fets

42

Sessi 5: Simpsium Tectnica de plaques

Graella coavaluaci presentaci oral dels psters (cada indicador val 1 punt)

Grup

Presentaci Expressi oral

Final Disseny atractiu

Frases esquemtiques

Ortografia Vocabulari

precs Fonts fiables

Domina el tema

Expressi correcta

Ritme i pauses adients

To i volum adient

Postura mirada adient

Contingut

Grup

Contingut

Situaci Tipus de contacte

Plaques implicades Fenmens ocasionats Dubtes

Geodinmica interna

Nom: Data:

43

Sessi 6. Sntesis i concurs

Concurs dexperts Abans del concurs que premiar lexpert universal de la geologia especialitat

Tectnica de plaques, feu un reps dels coneixements adquirits navegant per la web: http://www.learner.org/interactives/dynamicearth/plate2.html. Podeu fer apunts, esquemes etc que us podr ser til pel concurs.

Concurs 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

Geodinmica interna

Nom: Data:

44

Broggi Zona Industrial Hem localitzat 7 zones susceptibles de ser escollides per construir una macro

zona industrial. Indiqueu almenys un argument a favor o en contra de cada una de les localitzacions (tenint en compte el que heu aprs sobre geodinmica interna i altres criteris que tingueu). Escolliu quina seria la ms apropiada per vosaltres. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Decisi final:


Nom: Data:

45

Sessi 7: Debat Mediambiental

Mapa conceptual

Completeu el mapa conceptual segent. Heu de fer servir, com a mnim, els conceptes

segents:

molsties al venat, soroll, trnsit, desaparici despcies, desforestaci, tala excessiva

darbres, camps de cultiu, combusti de petroli o carb, incendis, consum daigua

Normes:

- Cada cercle ha de contenir un concepte

- Cal unir els conceptes amb un verb


Nom: Data:

46

Sessi 8-9: Joc de taula Vallbod

Preguntes

Pluja cida

1. Quins gasos generen la pluja cida?

2. Com es converteixen aquests gasos en pluja cida?

3. Don provenen els gasos de la pluja cida?

4. Com afectaria la pluja cida a un llac del Pirineu?

5. Com afecta la pluja cida als vegetals?

6. Qu s la deposici seca?

7. Proposeu dues mesures de prevenci de la pluja cida.

Contaminaci hdrica

1. Quin percentatge de laigua dola del planeta s de fcil accs per als humans?

2. Quina activitat humana consumeix ms aigua?

3. Anomeneu i descriviu breument 4 agents contaminants de laigua.

4. Anomeneu tres productes que tingueu a casa que, si es llencen per laigera, poden

contaminar les aiges a on vagin a parar.

5. Si una indstria aboca els seus residus al riu Ter, ens afectar aquesta contaminaci?

6. Quins requisits calen per a que laigua sigui potable? Els animals i les plantes sn igual

dexigents que nosaltres?

7. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges dolces.

8. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges salades

Forat de la capa doz

1. Quines capes t latmosfera? Feu-ne un petit esquema en el que anoteu el nom de les

capes i el seu gruix aproximat.

2. De qu est formada la capa doz?

3. A quina distncia de la superfcie terrestre es troba? Marqueu-la en lesquema que heu

fet prviament.

4. Quins gasos afecten la capa doz? Com es generen?

5. On est situat el forat de la capa doz?

6. Si la major part dels agents que destrueixen la capa doz es produeixen a lhemisferi

nord, per qu el forat est situat a lhemisferi sud? Si fos al revs, ens afectaria??

7. Quines conseqncies t el forat de la capa doz per als humans?

8. Proposeu dues accions (una de les quals que pugueu aplicar al vostre dia a dia) que

redueixin el nostre impacte sobre la capa doz.

Superpoblaci

1. Quines sn les zones del mn amb ms densitat de poblaci? I amb menys?

2. Quina s la poblaci mundial actual?

3. Quina s la poblaci mundial prevista per lany 2050?

4. Anomeneu tres causes que causarien superpoblaci en un pas.


Nom: Data:

47

5. Anomena dues conseqncies que provoca la superpoblaci en relaci a la natura

6. Creieu que el planeta Terra t prou recursos naturals per a tanta poblaci?

Contaminaci atmosfrica

1. Anomeneu 4 focus de contaminaci atmosfrica (naturals i antrpiques) i quines sn les

substncies que emeten.

2. Quins sn els seus efectes sobre la salut?

3. Quin s lmit de decibels (dB) permesos per a una indstria a Catalunya?

4. Proposeu dues accions que pugueu realitzar a la vostra vida quotidiana per reduir o

evitar la contaminaci atmosfrica.

Desforestaci

1. Anomeneu una causa natural i dues dantrpiques de la desforestaci.

2. Anomeneu i descriviu breument tres efectes de la desaparici de massa forestal.

3. Quina s la zona del mn ms afectada per aquest problema?

4. Quines sn les regions de la Pennsula ibrica ms afectades? A quin tipus de clima

pertanyen?

5. Quina diferncia hi ha entre desertitzaci i desertificaci?

6. De quina manera influeix la desforestaci en lerosi del sl?

7. Proposeu dues accions de prevenci de la desertificaci.

Extincions despcies

1. Quin efecte pot tenir sobre els ssers vius lalteraci del seu ambient?

2. Anomena dos espcies en perill dextinci a Catalunya..

3. Anomena 2 espcies que vulguin reincorporar a Catalunya.

48

EL PERFIL TOPOGRFIC.

Un mapa topogrfic s la representaci reduda i plana de la superfcie terrestre. En aquests es representen elements -Planimtrics: naturals (hidrologia, cims..) i humans (poblacions, camins...). -Toponmics: conjunt de noms. -Altimtrics: la morfologia i el relleu (corbes de nivell) La distncia entre corbes de nivell s constant i sanomena equidistncia. La reducci sindica amb una escala. A partir dun mapa topogrfic es pot aixecar un perfil que representi el relleu de la zona tal com es veuria si es talls seguint una lnia que uneix els dos punts entre els quals es traa el perfil. La distncia entre corbes de nivell s constant i sanomena equidistncia.

Per fer un perfil topogrfic es segueixen 5 passos.

PRCTICA ___ 3r ESO

EL PERFIL TOPOGRFIC.

Nom i Cognoms: Data:

Recorda que s molt important indicar: - lescala vertical, - i lorientaci del perfil.

49

Aixeca, en aquest mateix full, els segents perfils:

Geodinmica interna Problemtica ambiental

Nom: Data:

50

Prova de sntesi

1. Anomena les plaques tectniques marcades amb una lletra

2. Posa un ttol i completa els segents esquemes:

Esquema 1

a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

h)

a)

b)

c)

d)

e)

f)


Nom: Data:

51

Esquema 2 Esquema 3

3. Anomena i situa al mapa un indret del mn on puguem trobar:

- Un lmit convergent entre una placa ocenica i una de continental:

- Un lmit convergent entre dues plaques continentals:

- Un lmit transformant:

- Guisers:

- Un punt calent:


Nom: Data:

52

4. Uns gelegs han trobat un fssil dun cuc molt primitiu a la costa oest dAustrlia. Fa

unes setmanes, un grup de paleontlegs va trobar exemplars fssils daquest mateix cuc

a la costa est del continent afric. A qu creus que s degut aquest fet? s una

coincidncia?

5. Preguntes curtes

- Quina edat t la Terra?

- Anomena tres evidncies de la deriva continental

6. Vius a Los Angeles i tens la parella a San Francisco. El/la vas a visitar cada cap de

setmana. Si viatges sempre a la mateixa velocitat, raona perqu cada cop tardes uns

segons menys. Fes un esquema del fenomen geolgic.

7. Vols estudiar les propietats del magma. On collocaries lobservatori?


Nom: Data:

53

PROBLEMTICA AMBIENTAL

8. Anomena el procs que resumeix aquest esquema. A continuaci, explical breument

9. Anomena:

- Dos efectes de la pluja cida sobre el medi

- Una espcie en perill dextinci a Catalunya i una altra de reintroduda

- Lactivitat humana que consumeix ms aigua dola


Nom: Data:

54

10. Proposa dues accions (pera a cada cas) que puguis fer al teu dia a dia que et

permetin reduir:

- La contaminaci daiges dolces

- El forat de la capa doz

11. A quina alada es troba la capa doz? Situa-la:


Nom: Data:

55

12. Indica les altituds sobre el nivell del mar dels punts 1, 2 , 3 i 4. A continuaci,

relaciona els transsectes B-A, C-D i E-F amb els perfils.

Perfil 1 Perfil 2

Perfil 3

Punt Alada

1

2

3

4

Transsecte Perfil

B A

C D

E F

Adaptacions per al Pla Individualitzat

57

1. Adaptaci de les notcies sobre tectnica de plaques

Material pel professor

61

Sessi 1. Deriva continental

Secci. 1. Prova paleontolgic

63

Secci 2. Prova Magnetisme

64

Secci. 3. Proves geogrfiques i morfolgiques

Sessi 2. Geodinmica interna

Vdeos que passarem durant la classe:

- Espanyol (6:20): https://www.youtube.com/watch?v=asC27KnW3wE

- Ice age 4 (3min): https://www.youtube.com/watch?v=TzzGPfVx32M

- Histria (10:18) https://www.youtube.com/watch?v=_XNgzz8FTvc

- Magnetisme (5:00): https://www.youtube.com/watch?v=iDcvzooL7cE

Vdeos de suport per si no ho han ents:

- Proves de la Deriva continental (17min)

https://www.youtube.com/watch?v=c8iTKLBwJ_E

- Continental Drift and Plate Tectonics (11min):

https://www.youtube.com/watch?v=oOi542f5p0Y

- Chapter 3. Plate Tectonics Topic The theory of Plate Tectonics [Per editar] (17min):

https://www.youtube.com/watch?v=NfVNnk8FHcU

- Plate tectonics (1:14min) https://www.youtube.com/watch?v=ryrXAGY1dmE

- Gods Creation according to Genessis (5min):

https://www.youtube.com/watch?v=ean_aMNkAgM

65

Sessi 3. Realitzaci del pster

66

Sessi 4. Lnia del temps (Laboratori)

Preparar 4 cordes: 2 de 4.500Ma amb marques cada 100Ma (10cm)

2 de 250Ma amb marques cada 10Ma (15cm)

Aconseguir unes 40 pinces destendre.

76

Sessi 5: Simpsium Tectnica de plaques

Rbrica presentaci oral dels psters (cada indicador val 1 punt)

Grup

Presentaci Expressi oral

Final Disseny atractiu

Frases esquemtiques

Ortografia Vocabulari

precs Fonts fiables

Domina el tema

Expressi correcta

Ritme i pauses adients

To i volum adient

Postura mirada adient

Contingut

Grup

Contingut

Situaci Tipus de contacte

Plaques implicades Fenmens ocasionats Dubtes

77

Sessi 6: Sntesi de Tectnica de plaques i concurs

82

Sessi 7: Debat Mediambiental (Lab.)

Alcalde/alcaldessa

Ets lalcalde/ssa del poble, i creus que s una bona

idea que sinstalli una fbrica de paper al costat del

poble. Lempresa ha proms 50 llocs de treball, i tal i

com estan les coses, aix s molt! A ms a ms, en

la ltima reuni han dit que pagaran una part del nou

polgon industrial que sha de construir per poder

posar la fbrica.

A lhora, aquesta fbrica far que no aprovin la

creaci del Parc Natural del costat del poble que faria

augmentar un turisme respectus i familiar.

Propietari/a de la casa rural

I si deixen de venir clients? Ara que estaven a punt de

fer un Parc Natural, era una bona oportunitat per tenir

ms clients, per amb la nova fbrica la gent no

voldr venir i potser et tocar tancar el negoci. A tu, i

al teu germ, perqu viu dels bolets que cull al bosc i

ja no en podr collir si posen la fbrica all. Aix far

canviar tota la xarxa trfica que amb tan dorgull

ensenyes per atraure els nous clients. Amb tot aix, et

fa posicionar-te en contra radicalment.

Ve/na beneficiat/da

Fa temps que la teva filla est a latur, i la nova

fbrica ofereix la possibilitat de trobar feina. A ms a

ms, tens ganes de que al poble hi hagi una mica

ms de moviment, i obrir un polgon industrial pot ser

una bona oportunitat de que al poble hi vagin ms

treballadors i sobrin nous bars, restaurants i altres

botigues. I per fi, podrs vendre els teus formatges

artesanals a gent de fora del poble! Et fa posicionar-te

a favor.

Ecologista

Ja nests tip/a de sentir-ne a parlar!! Res de fbrica!

Estan a punt de fer un Parc Natural al costat del

poble, i, si construeixen la fbrica, ja no es podr fer.

Hi ha arbres que porten tota la vida all, on tothom va

a passar les tardes destiu i on shi celebren les festes

del poble, i ara els volen treure. El soroll dels camions,

de la fbrica, la quantitat de fums, de residus

mediambientals i deixalles que generar, et fa

posicionar-te en contra radicalment.

Empresari/a

Per fi una fbrica en aquest poble! Ja fa temps que en

parleu amb lalcalde/ssa, i ara sembla que hi est

dacord. A tu et proporcionar molts beneficis i al

poble tamb. Ofereixes 50 llocs de treball per a la

gent de poble i dels voltants, i pagars una part del

polgon industrial on construirs la fbrica. s un

poble molt mort, no hi passa mai res i no hi va gaire

gent. Segur que amb la fbrica sobren nous bars.

Tens altres ofertes a altres pobles on segurament et

donar millors facilitats, per aquest poble t un punt

estratgic. Posici a favor.

Pescador/a caador/a

Ja fa temps que sen parla, i a la colla no ho veieu

clar. Una fbrica al poble pot canviar moltes coses.

Primer de tot, al poble del costat van posar una

fbrica, i va contaminar tant el riu que ara ja gaireb

no hi ha peixos. A ms, els animals sespanten amb el

soroll de les mquines i els camions. I volen posar la

fbrica all on sempre us trobeu per veure que heu

pescat i fer una barbacoa.

83

Sessi 8-9: Joc de taula Vallbod

Pluja cida

1. Quins gasos generen la pluja cida? SO2 i NOX (llibre)

2. Com es converteixen aquests gasos en pluja cida? Quan lSO2 i NOX entren en contacte amb el vapor daigua de latmosfera,

experimenten unes transformacions qumiques que acaben convertint-los en cids (llibre)

3. Don provenen els gasos de la pluja cida? Motors de vehicles, indstries (llibre)

4. Com afectaria la pluja cida a un llac del Pirineu? En canviaria lecologia, acidificaria laigua, provocaria la mort de la major part dels

animals i les plantes aqutiques, faria que laigua no fos potable (llibre)

5. Com afecta la pluja cida als vegetals? Dificulta la funci dabsorci de les arrels, natura el creixement, provoca la caiguda

de les fulles i, finalment, en causa la mort (llibre)

6. Qu s la deposici seca? El contaminant en latmosfera passa novament al sl o a la superfcie dels vegetals

per acci del vent i la gravetat (no en forma de pluja) (Wikipedia)

7. Proposeu dues mesures de prevenci de la pluja cida. Contaminaci hdrica

1. Quin percentatge de laigua dola del planeta s de fcil accs per als humans? L1% (llibre)

2. Quina activitat humana consumeix ms aigua? Lagricultura, un 65% del total (llibre)

3. Anomeneu i descriviu breument 4 agents contaminants de laigua. (llibre)

4. Anomeneu tres productes que tingueu a casa que, si es llencen per laigera, poden contaminar les aiges a on vagin a parar.

5. Si una indstria aboca els seus residus al riu Ter, ens afectar aquesta contaminaci?

6. Quins requisits calen per a que laigua sigui potable? Els animals i les plantes sn igual dexigents que nosaltres?

Que estigui lliure de bacteris, slids i contaminants qumics (xtec potabilitzaci)

7. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges dolces.

8. Proposeu dues mesures de prevenci de contaminaci daiges salades.

Forat de la capa doz

1. Quines capes t latmosfera? Feu-ne un petit esquema en el que anoteu el nom de les capes i el seu gruix aproximat.

2. De qu est formada la capa doz?

84

O3 (llibre)

3. A quina distncia de la superfcie terrestre es troba? Marqueu-la en lesquema que heu fet prviament. Entre 25 i 30 Km (llibre)

4. Quins gasos afecten la capa doz? Com es generen? Els CFCs (llibre)

5. On est situat el forat de la capa doz? Sobre lAntrtida (llibre)

6. Si la major part dels agents que destrueixen la capa doz es produeixen a lhemisferi nord, per qu el forat est situat a lhemisferi sud? Si fos al revs, ens afectaria? A causa dels vents de lestratosfera (http://iessalvadorespriu-salt.cat/~filosofia/antiutopia.htm) S, ens afectaria

7. Quines conseqncies t el forat de la capa doz per als humans? (llibre)

8. Proposeu dues accions (una de les quals que pugueu aplicar al vostre dia a dia) que redueixin el nostre impacte sobre la capa doz.

Superpoblaci

1. Quines sn les zones del mn amb ms densitat de poblaci? I amb menys? Ms: orient asitic, Nord-est dEstats Units, Nord dEuropa; Menys: desert del Shara,

Selva de lAmazones i Sibria

(http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/primaria/conocimiento/poblacion_humana/index.html, activitat 3)

2. Quina s la poblaci mundial actual? 7300Ma (http://populationpyramid.net/es/mundo/2015/)

3. Quina s la poblaci mundial prevista per lany 2050? 9100 11000Ma segons la font (Wikipedia)

4. Anomeneu tres causes que causarien superpoblaci en un pas Increment de la natalitat, disminuci de la mortalitat, augment de la immigraci (llibre)

5. Anomena dues conseqncies que provoca la superpoblaci en relaci a la natura. Prdua de diversitat, esgotament de recursos, degradaci ambiental...(llibre)

6. Creieu que el planeta Terra t prou recursos naturals per a tanta poblaci? Contaminaci atmosfrica i acstica

1. Anomeneu 4 focus de contaminaci atmosfrica (naturals i antrpiques) i quines sn les substncies que emeten.

Indstria, vehicles, volcans, tempestes de sorra, incendis (Wikipedia)

2. Quins sn els seus efectes sobre la salut? Afectacions pulmonars, cardaques, cncers... (Wikipedia)

3. Quin s lmit de decibels (dB) permesos per a una indstria a Catalunya? 70db (www.gencat.cat/acordsdegovern/20091110/06.htm)

85

4. Proposeu dues accions que pugueu realitzar a la vostra vida quotidiana per reduir o evitar la contaminaci atmosfrica.

Extincions despcies

1. Quin efecte pot tenir sobre els ssers vius si alterem el seu ambient?

2. Anomena dos espcies en perill a Catalunya.

3. Anomena 2 espcies que vulguin reincorporar a Catalunya.

Desforestaci

1. Anomeneu una causa natural i dues dantrpiques de la desforestaci. (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 3. Causas i consecuencias)

2. Anomeneu i descriviu breument tres efectes de la desaparici de massa forestal. (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 3. Causas i consecuencias)

3. Quina s la zona del mn ms afectada per aquest problema? El continent afric i la pennsula arbiga

(ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)

4. Quines sn les regions de la Pennsula ibrica ms afectades? A quin tipus de clima pertanyen? LEst peninsular, clima mediterrani (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)

5. Quina diferncia hi ha entre desertitzaci i desertificaci? La desertitzaci t causes naturals i la desertificaci causes antrpiques (Wikipedia)

6. De quina manera influeix la desforestaci en lerosi del sl? Laugmenta (ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html VEURE: 4. En el mundo y en Espaa)

7. Proposeu dues accions de prevenci de la desertificaci.

99

Graella davaluaci Llibreta de Prctiques

Nom Prctica Apartats Nota Nota

prctica Nota

global Comentaris

1

Bona actitud (1)

Respon les preguntes (2)

Descriu els experiments (3)

Realitza hiptesis (3)

Bona presentaci (1)

2

Bona actitud (2)




Bona presentaci (1)

3

Participa al debat (5)

Respecte els torns (2)

Realitza el mapa conceptual (2)

Bona presentaci (1)

4 Bona Actitud (2)

Realitza correctament el perfil (8)

1

Bona actitud (1)




Bona presentaci (1)

2

Bona actitud (2)




Bona presentaci (1)

3




Bona presentaci (1)

4 Bona Actitud (2)


1

Bona actitud (1)




Bona presentaci (1)

2

Bona actitud (2)




Bona presentaci (1)

3




Bona presentaci (1)

4 Bona Actitud (2)


100

Rbrica Prova de sntesis

Pregunta Valor (punts) Indicador Valor per indicador

1

0,8 Per cada nom correcte + 0,1

2


3


4 0,5 Si indica que s degut al desplaament del les plaques tectniques i que durant la Pangea estaven junts

0,5

Si indica noms que s degut a la deriva continental sense mencionar que encara aquests dos territoris estaven junts

0,25

No ho relaciona amb la deriva continental 0

5

0,4 Per cada terme correcte +0,2

6 1 Enuncia, dibuixa i explica el moviment de les falles.

1

Si indica que hi ha el moviment de les falles transformant, el dibuixa per no lexplica

0,5

Si indica que s degut a les plaques tectniques

0,25

No ho relaciona amb les plaques tectniques

0

7 1 Indica que ha destar a prop dun lmit de plaques i punt calent a ms a prop dun volc actiu

1

Indica que ha destar a prop dun volc sense mencionar la proximitat dun lmit de plaques i/o punt calent

0,5

No mencionar els volcans 0

8 0,5 Identifica correctament que es tracta de pluja cida

0,5

Menciona que s alguna cosa relacionada amb gasos i pluja

0,25

No identifica res 0

9

1 Cada tem correcte + 0,2

10

1,5 Cada tem correcte + 0,375

11

0,25 Localitzar correctament la capa doz 0,5

12 1,75 Per cada alada correcta + 0,25

Per cada perfil correcte + 0,5

Unitat Didàctica ESO Geodinàmica Interna i Problemàtica Ambiental Xavi Pié i Pol Rey

Documents

Transcript of Unitat Didàctica ESO Geodinàmica Interna i Problemàtica Ambiental Xavi Pié i Pol Rey