Unitat Didàctica 7: ELS JOCS - Pedro Zierof Mínguez · Unitat Didàctica 7: ELS JOCS 1.- QUÈ ÉS...

8
U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O. Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx Bloc de continguts: Jocs i esports. Qualitats motrius personals. Unitat Didàctica 7: ELS JOCS 1.- QUÈ ÉS EL JOC? 1.1.- Etimologia de la paraula joc. El joc té una naturalesa tan ample i versàtil que voler definir-ho resulta una tasca molt complexe. El seu diferent significat al llarg de la història, és un clar exemple de la dificultat de voler acotar conceptualment el terme joc. Així trobam que la paraula llatina “jiocus” de la qual prové, significa broma o diversió, mentres que a l’Edat Mitjana, la paraula joc significava burla. Actualment la paraula joc s’utilitza com a cosa poc seriosa en frases com: “només és un joc” o “portau-vos bé i no jugueu”. D’aquesta manera queda reflexada la polisemia del terme joc degut a l’àmplia amplitud metafòrica d’aquest vocable. 1.2.- Definició. La Real Acadèmia de la Llengua defineix el joc com aquell exercici recreatiu sotmés a regles i en el qual guanyes o perds. Nosaltres el definirem com aquella activitat que s’utilitza per a la diversió dels seus participants, on es desenvolupen capacitats físiques, mentals o ambdues i que a vegades s’utilitza com a eina educativa. 1.3.- Característiques del joc. Conèixer les característiques dels jocs ens ajudarà a comprendre millor el seu veritable significat. Així trobam que algunes de les característiques associades al joc són: - Voluntari i lliure. - Divertit, agradable, alegre i satisfactori. - Espontani, instintiu i irracional. - Gratuït, improductiu i intrascendent. - Incert, fluctuant, aventurer. - Creatiu, fantasiós, simbòlic i fictici. 2.- HISTÒRIA DEL JOC. 2.1.- Manifestacions dels jocs al llarg de la història. Si volem relacionar el joc amb l’història de l’home, la primera manifestació del joc data de l’època Paleolítica, d’on se sap que els nins s’entretenien amb unes tires d’os aferrades a una corda, per fer-les girar i produïr un soroll semblant al mugit d’un bou. SABIES QUE... Segons Huizinga (1972), el joc es més vell que la cultura ja que els animals ja jugaven abans de que els humans ho comencessin a fer.

Transcript of Unitat Didàctica 7: ELS JOCS - Pedro Zierof Mínguez · Unitat Didàctica 7: ELS JOCS 1.- QUÈ ÉS...

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Bloc de continguts: Jocs i esports. Qualitats motrius personals.

Unitat Didàctica 7: ELS JOCS

1.- QUÈ ÉS EL JOC? 1.1.- Etimologia de la paraula joc. El joc té una naturalesa tan ample i versàtil que voler definir-ho resulta una tasca molt complexe. El seu diferent significat al llarg de la història, és un clar exemple de la dificultat de voler acotar conceptualment el terme joc. Així trobam que la paraula llatina “jiocus” de la qual prové, significa broma o diversió, mentres que a l’Edat Mitjana, la paraula joc significava burla. Actualment la paraula joc s’utilitza com a cosa poc seriosa en frases com: “només és un joc” o “portau-vos bé i no jugueu”. D’aquesta manera queda reflexada la polisemia del terme joc degut a l’àmplia amplitud metafòrica d’aquest vocable. 1.2.- Definició. La Real Acadèmia de la Llengua defineix el joc com aquell exercici recreatiu sotmés a regles i en el qual guanyes o perds. Nosaltres el definirem com aquella activitat que s’utilitza per a la diversió dels seus participants, on es desenvolupen capacitats físiques, mentals o ambdues i que a vegades s’utilitza com a eina educativa. 1.3.- Característiques del joc. Conèixer les característiques dels jocs ens ajudarà a comprendre millor el seu veritable significat. Així trobam que algunes de les característiques associades al joc són:

- Voluntari i lliure. - Divertit, agradable, alegre i satisfactori. - Espontani, instintiu i irracional. - Gratuït, improductiu i intrascendent. - Incert, fluctuant, aventurer. - Creatiu, fantasiós, simbòlic i fictici.

2.- HISTÒRIA DEL JOC. 2.1.- Manifestacions dels jocs al llarg de la història. Si volem relacionar el joc amb l’història de l’home, la primera manifestació del joc data de l’època Paleolítica, d’on se sap que els nins s’entretenien amb unes tires d’os aferrades a una corda, per fer-les girar i produïr un soroll semblant al mugit d’un bou.

SABIES QUE... Segons Huizinga (1972), el joc es més vell que la cultura ja que els animals ja jugaven abans de que els humans ho comencessin a fer.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Per altra banda, actualment podem trobar al Museu Britànic una peonça que data de l’any 1250 a.c. procedent de la ciutat grega de Thebas. Aquest joc de la peonça va ser citat per molts autors clàsics (Plató, Virgili, etc.) a les seves obres. Al llarg dels anys es varen anar creant jocs basats en la necessitat de supervivència i en accions del treball diari: el tir amb fona, el llançament d’aixada i les curses d’animals són alguns exemples. Amb la instal.lació de les civilitzacions a zones determinades (abandonant el nomadisme), es va fer important la defensa de la propietat amb la qual cosa trobam jocs que servien per a la preparació militar: lluita canària, jocs de pals, joc mahonés, etc. En darrer joc trobam les creences màgiques i religioses com a font d’inspiració de diversos jocs. Els jocs de pilota representen un exemple d’aquesta cas. En aquests jocs la pilota simbolitzava el sol o núvols de pluja i el contacte amb els sticks figurava els trons de la tormenta. Altres vegades els elements de joc simbolitzaven els astres i els jugadors eren els deus que els feien moure per l’espai. 2.2.- Les joguines. Les joguines que actualment utilitzen els nins per jugar no són originals del nostre temps. A mesura que es desenvoluparen les primeres civilitzacions, començaren a trobar-se joguines arquetípiques que encara avui trobam: pepes, pilotes, cascavells i figures d’animals. En tot cas no serà fins al segle XVIII, quan es comença a produïr la major elaboració de joguines per part dels rellotgers de l’època ja què aquests tenien molta experiència en l’elaboració de complexos engranatges dels seus rellotges. Actualment el negoci de les joguines mou milions d’euros i marques com Lego i Bandai a l’estranger, i Bizak i Famosa a nivell nacional, són alguns referents de marques dedicades a la fabricació de joguines. 2.3.- El joc i les noves tecnologies. A pesar de que el joc és sens dubte l’activitat més atraient per a l’alumne d’infantil i primària, les noves tecnologies i la forta competència imposada per modes consumistes, ha fet que el joc de tota la vida quedi relegat a un segon plà. Els jocs dels quatre cantons, les bitlles, la baldufa, el mocadoret, etc., han donat lloc a revistes d’estrelles de la cançó, de vídeo-maquinetes, de mp3 i tot una sèrie de pràctiques que no

SABIES QUE... L’origen de la cometa s’atribueix a un general coreà de l’antiguitat que per fer pujar la moral de la seva tropa va aixecar a l’aire un fanalet fermat a la seva cua, simbolitzant així una estrella d’ajuda divina.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

tenen res a veure amb la pràctica de jocs populars i tradicionals. Tot això ha derivat en una disminució de la pràctica d’activitat física mitjançant el joc en el temps de lleure dels alumnes. Des del nostre Departament d’Educació Física i concretament amb aquesta UD sobre “El Joc”, volem aportar-vos eines per poder organitzar un joc més o menys complicat i poder gaudir d’ell. Per una altra banda tampoc hem de renegar de l’avanç de les noves tecnologies, i hem de considerar aquestes com una possibilitat més i no com una amenaça. Per això vos presentarem les noves perspectives en quant als jocs del segle XXI que combinen l’activitat física i les noves tecnologies. En aquest sentit, actualment trobam gran quantitat de vídeojocs que es basen en el moviment i destresa tècnica del seu practicant (alguns jocs de la Wii, com la Wii-Fit, són un exemple d’això). 3.- TEORIES DEL JOC. Al llarg dels anys molta gent ha cercat els motius pel qual les persones i els animals jugen. A continuació t’expossam una sèrie de teories que justifiquen l’acció i la necessitat de jugar: 3.1.- Teories Fisiològiques: possiblement siguin les teories més antigues. Consideren el joc com una liberació psicofisiològica d’energia vital per restablir l’equilibri de l’organisme. - Teoria del joc com a descans: els alemans Schaller i Lazarus diuen que el joc es realitza per recuperar forces (restaurar energies). - Teoria del joc com a excés d’energia: Schiller i Spencer pensen que el joc es produeix pel desgast d’energia que sobra. - Teoria de la recapitulació: Hall explica que el nin reviu en el joc la història dels seus avantpassats. El joc ajuda a desenvolupar potencialitats de l’individu. 3.2.- Teories Biològiques: diuen que el joc posseix una funció biològica que permet comparar el comportament lúdic animal amb l’humà. El joc prepara al nin per al treball. - Teoria del joc com exercici o autoeducació: Karl Gross fonamenta la seva explicació en el principi de selecció natural. Diu que no es juga perquè siguem nins, sinó que tenim una infància precisament per poder jugar. - Teoria del joc com a plaer funcional: Bühler defineix el joc com una activitat en la qual existeix un plaer funcional i el qual és sostingut per aquest plaer.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

3.3.- Teories Psicològiques: aquestes teories centren el seu interés en el joc infantil. - Teoria del joc infantil: Freud considera el joc com l’únic mitjà per aprendre. El joc és una teràpia de descàrrega de la ansietat. - Teoria del joc i l’espai potencial: Winnicott considera que en el joc el nin junta objectes de la realitat exterior amb els propis de la realitat interior (personal), així consegueix somniar amb aspectes de la realitat exterior. - El joc com asimilació de la realitat: Piaget diu que el nin juga per relacionar la percepció de l’experiència prèvia i adaptar-la a les seves necessitats. 3.4.- Teories Socioculturals: degut a l’aparició de problemes com el desenvolupament de la cultura humana asociada a la urbanització, industrialització i immigració, comença a sorgir un especial interés en el caràcter socialitzador del joc. - Teoria del joc com a creador de la cultura: Huizinga argumenta en els seus escrits que la cultura humana sorgeix del joc i que és en ell on es desenvolupa. Ja t’hem comentat al començament que ell deia que el joc és més vell que la cultura, ja què els animals no ens van esperar per començar a jugar. 4.- TIPUS DE JOCS. Avanç de xerrar dels tipus de jocs, primer hem d’aclarir la diferència entre joc i esport. Moltes característiques del joc poden coincidir amb les de l’esport, però aquest darrer sempre estarà institucionalitzat (té una federació), tindrà unes regles fixes i presentarà competicions oficials de diferents nivells i categories. Així podem dir que l’esport està perdent el seu sentit lúdic degut especialment a l’aparició dels aspectes econòmics i de la influència dels mitjans de comunicació. Molts esports actuals varen començar com a jocs (la petanca, la pilota vasca, la lluita canària, etc.). Establerta la diferència entre joc i esport, ara hem de xerrar del diferents tipus de jocs. Actualment trobam dos conceptes que ens defineixen els tipus de jocs:

- Joc popular: és aquell que està molt arraigat en una zona determinada i que es practica habitualment (com la pilota valenciana a València).

- Joc tradicional: és aquell que es coneix des de la infància i el qual han practicat moltes generacions. Es trasmet de pares a fills o de padrins a nets (com el joc del piso).

SABIES QUE... Segons Piaget, cada vegada que ensenyam al nin una cosa, esteim evitant que la inventi ell tot sol.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

5.- CLASSIFICACIÓ DELS JOCS (Taxonomia de Moreno Palos, 2001). 1/ Jocs i esports de locomoció:

- Curses i marxes. - Salts. - Equilibris (els castells de Catalunya). - Altres jocs i esports de locomoció.

2/ Jocs i esports de llançament a distància: - Llançament a mà. - Llançament amb elements propulsius (tir amb fona de les Illes Balears). - Altres jocs i esports de llançament de distància i tir.

3/ Jocs i esports de llançament de precisió: - Bitlles. - De discs i monedes. - De bolles (Joc de la bolla de les Illes Balears). - De maç i bolla. - Altres jocs i esports de llançament de precisió.

4/ Jocs i esports de pilota: - Pilota a mà. - Pilota amb eines. - Jocs de pilota (Pilota Valenciana de la Comunitat Valenciana). - Altres jocs i esports de pilota.

5/ Jocs i esports de lluita: - Lluita. - Esgrima. - Altres jocs i esports de lluita.

6/ Jocs i esports de força: - Aixecament i transport de pesos. - De tracció i empenta. - Altres jocs i esports de lluita (Joc Mahonés de Menorca).

7/ Jocs i esports nàutics i aquàtics: - Proves de nedar. - Regates de vela. - Regates de rem. - Altres jocs i esports aquàtics.

8/ Jocs i esports amb animals: - Competicions. Proves de coratge i ensinistrament. - Lluites d’animals. - Caça i persecució. - Altres jocs i esports amb animals.

9/ Jocs i esports d’habilitat en el treball: - Activitats agrícoles. - Altres activitats laborals.

10/ Altres activitats i esports no classificats.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

6.- JOCS POPULARS DE LA NOSTRA COMUNITAT I DE LES COMUNITATS DE PARLA CATALANA. 6.1.- Jocs de les Illes Balears. EL TIR AMB FONA: la fona era una tira vegetal o animal que doblegada feia com a màxim un metre de llarg. Els objectes llançats eren pedres rodones de 7cm de diàmetre. Al principi el seu ús estava destinat a la defensa del territori i després es va utilitzar pel pasturatge. Hi havia dos modalitats: de distància (un únic intent mirant cap al mar) i de precisió (fer punteria a una diana a uns 30, 60 o 90 passos). EL JOC MAHONÉS: és un joc primitiu de karate que va ser introduït per una colònia anglesa. Es juga amb guants de cuir i es copeja amb les mans o amb els peus. EL JOC DE LA BOLLA: joc exclusivament masculí que consisteix en apropar les bolles el màxim possible al bolig. Els campesins menorquins jugaven molt. Les bolles són llançades des d’una distància determinada i es permeteix allunyar la bolla del contrari, si el jugador ho considera oportú. 6.2.- Jocs de Catalunya. ELS CASTELLS: la formació de castells humans tenen el seu origen en els rites ancestrals que simbolitzen el creixement adequat de les plantes. A Catalunya els castells tenen un caràcter recreatiu. Existeixen tres tipus de castells:

- Pilars: es construeix amb una sola persona a cada pis (es conten els tres darrers pisos).

- Torre: es realitza amb dues persones a cada pis (es conten els tres darrers pisos).

- Castells: tenen una forma piramidal, és la més utilitzada de totes i es caracteritza per tenir una base àmplia que es va fent més petita a mesura que creix. Acaba amb una sola persona coneguda com enexaneta.

6.3.- Jocs de la Comunitat Valenciana. LA PILOTA VALENCIANA: es pot jugar a l’aire lliure (poble) i en trinquet (burgesia). És un joc molt parescut al tennis però que es juga amb la mà i una pilota de 12-40 gr. de pes i de 44 mm. de diàmetre. 7.- VARIABLES A CONSIDERAR PER INVENTAR UN JOC. La creació d’un joc per part nostra només requereix d’imaginació i de considerar una sèrie de variables que es donaran un tipus de joc o un altre en funció dels paràmetres seleccionats.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

Segurament una vegada comencis a jugar al teu joc, trobaràs aspectes que poden ser millorats, només has de modificar-ho i tornar a provar fins que trobis un joc que t’agradi practicar. Pensa que és mitjançant la pràctica quan realment podem relacionar el que havíem imaginat amb el que realment està succeïnt. A continuació te mostram una sèrie de variables que pots utilitzar per crear el teu propi joc:

Material Ús del material Espai Entorn Sense, pilota, corda, bolla, fris-bee, cèrcol, mocador, patins, bolla, raqueta, escala d’agilitat, pala, con, bicicleta, etc.

Copejar, impactar, llançar, trasladar, formar una figura, relleus, protegir, passar, xutar, no deixar que toqui el terra, varis usos, etc.

Circular, rectangular cadena, amb espais de seguretat, dividit en dues zones, espai a arribar fixe/mòvil, camp de bàsquet / futbet / tennis, lliure, etc.

Espai cobert, pavelló, pista exterior, camp gran, piscina, platja, muntanya, plaça, a l’aire lliure, varis entorns, etc.

Relació motriu Acció principal Duració Objectiu Tots contra tots, cooperació, 1x1, 2 equips, almenys 3 equips, col.laboració i oposició, individual, etc.

Còrrer, nedar, botar, caminar, xiular, recollir objectes, passar, imitar, perseguir, llançar, transportar, duur un ritme, conduir, etc.

Temps llarg / curt, vàries parts, amb i sense descans, fins aconseguir l’objectiu, indefinit, etc.

Presentar al grup, endevinar, eliminar, atrapar, collir, passar, explorar, ficar gols, recòrrer, varis objectius, etc.

Per crear el teu joc basta que trïis les opcions que vulguis de cada variable (pots agafar més d’una si és coherent), així només faltarà que provis el teu joc amb els teus companys. Recorda que a cada variable pots afegir la teva pròpia opció. ENRECORDA-TE’N DE POSSAR-LI NOM AL TEU JOC!!

A continuació te mostrarem un exemple perquè puguis veure com serien els pasos per crear un joc. En aquest cas analitzarem el “joc del mato”, que una vegada analitzat, presenta les següents opcions de les variables propossades anteriorment: - Material= pilota. - Ús del material= impactar. - Espai= rectangular. - Entorn= a l’aire lliure. - Relació motriu= dos equips. - Acció principal= llançar. - Duració= fins aconseguir l’objectiu. - Objectiu= eliminar l’altre equip. Amb tot això ara hauries de ser capaç de crear el teu propi joc, t’animes…

Taula 1: Variables a considerar per poder inventar el teu propi joc.

U.D. 7 Els Jocs Educació Física E.S.O.

Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Felanitx

8.- MATERIAL UTILITZAT PER L’ELABORACIÓ D’AQUESTS APUNTS. 8.1.- Bibliografia: Albarracín, A. (2007): Juegos y deportes populares y tradicionales como contenido de educación física. IES Europa de Águilas. Murcia. Lavega, P. (2000): Juegos y deportes populares y tradicionales. Biblioteca temática del Deporte. INDE. Barcelona. Martí, U. (2006): Guía de juegos tradicionales madrileños. Compartiendo los juegos de toda la vida. Área de Gobierno de Empleo y Servicios a la Ciudadanía. Madrid. 8.2.- Webgrafia: http://www.doslourdes.net/JUEpopularytradicional.htm http://www.madridejos.net/juegos.htm