UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològic€¦ · Web viewProjecte Castigliano...

PROGRAMACIÓ D'AULA – Tecnologia ESO 4

CATALUNYA

Tecnologia 4ESO edebé Projecte Castigliano

PROGRAMACIÓ D’AULA

Programació de lesunitats didàctiques

Dipòsit Legal B-12882-2012

© grup edebé 1

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y de

un descompresor BMP.


UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològicCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Analitzar les aportacions dels avenços científics i tecnològics als llarg de la història, per prendre consciència de les seves implicacions en la societat.

Competència en comunicació lingüística

• Comprendre textos tècnics diversos per a obtenir informació.

• Coneix els trets de les principals etapes de la història de la tecnologia.

• Distingir les grans etapes que determinen el desenvolupament tecnològic i analitzar els avantatges i inconvenients d'aquests avenços.

• Identificar els trets propis de cadascuna de les grans etapes de la història de la tecnologia.

• És capaç d'identificar algunes fites de la història de la tecnologia i de reconèixer l'aportació de cadascuna a la millora de les condicions de vida de les persones.

• Conèixer a fons les grans fites de la història de la tecnologia que van propiciar canvis significatius en el desenvolupament tecnològic.

• Descriure els grans avenços tecnològics que es van desenvolupar a partir de la Primera Revolució Industrial.

• Enumerar les fites tecnològiques que caracteritzen el segle XX.

• Conèixer els principals científics i investigadors relacionats amb la història de l'electricitat.

• Valora positivament l'evolució dels objectes al llarg de la història gràcies a la tecnologia.

• Analitzar l'evolució dels objectes amb el pas del temps, des de la seva invenció fins al moment actual.

• Descriure l'evolució experimentada per qualsevol objecte d'ús quotidià i justificar-la a partir dels avenços tecnològics que ha anat incorporant al llarg del temps.

© grup edebé 2


CONTINGUTS

C P V

• La Revolució Neolítica.• La Revolució Industrial.• L'acceleració tecnològica del segle XX.• Perspectives del segle XXI.• La roda.• L'arada.• La impremta.• Tècniques d'impressió.• La màquina de vapor: antecedents.• La màquina de Watt.• Evolució de la màquina de vapor.• El ferrocarril.• L'electricitat.• El microxip.• L'automòbil.• El telèfon.• Evolució d’aparells i connexions.• L'ordinador.• Coneixements tecnològics necessaris per

resoldre un problema tècnic. • El mètode de projectes: etapes.

• Comparació entre dispositius domèstics antics i actuals.

• Anàlisi dels processos actuals d'impressió.• Anàlisi del funcionament d'una màquina de vapor

primitiva.• Recerca d'informació històrica a la xarxa Internet.

• Curiositat per conèixer el desenvolupament de la tecnologia en diferents etapes històriques.

• Interès per conèixer les grans fites en el desenvolupament de l’electricitat.

• Valoració de la importància del descobriment del microxip per al desenvolupament posterior de la tecnologia electrònica.

• Interès per conèixer els antecedents i l’evolució dels objectes d’ús quotidià.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS• Educació per al consum: reconeixement de la utilitat

dels avenços tecnològics quan s’apliquen a objectes quotidians.

• Educació moral i cívica: interès per conèixer les grans fites de la història de la tecnologia.

© grup edebé 3


ACTIVITATS D'APRENENTATGE

1. Les grans etapes• Llegir un text i observar unes imatges per descobrir l'avenç que va suposar l'anomenada Revolució Neolítica en diferents aspectes de la vida quotidiana.• Llegir un text per prendre consciència dels canvis que va introduir la Primera Revolució Industrial en els sistemes de producció i els serveis que va proporcionar la

Segona.• Reconèixer l'acceleració tecnològica experimentada durant el segle XX i identificar alguns dels elements causants d'aquesta acceleració mitjançant la lectura de textos i

l'observació d'imatges.• Descobrir i reflexionar al voltant de les innovacions tecnològiques que es produiran previsiblement al llarg del segle XXI en diversos àmbits.

2. Fites en la història de la tecnologia• Observar una seqüència d'imatges i llegir el text que les acompanya per descobrir l'evolució experimentada per la roda des de la seva invenció.• Comprendre com l’arada va transformar radicalment les tècniques agrícoles i analitzar-ne els canvis al llarg del temps mitjançant la lectura d’un text i l’anàlisi d’imatges.• Llegir un text i observar atentament les imatges que l’acompanyen per conèixer els antecedents del llibre, analitzar els elements innovadors de la impremta de Gutenberg,

distingir les tècniques actuals d’impressió i reconèixer el procés que s’hi duu a terme.• Observar en imatges diferents artefactes antecessors de la màquina de vapor de Watt, identificar-ne els elements bàsics i descobrir-ne l’evolució i l’ocàs al llarg del segle

XIX.• Consultar un eix cronològic de la història de l’electricitat per tal de valorar la importància d’aquesta font d’energia en el desenvolupament tecnològic.• Investigar els orígens del microxip i analitzar-ne la tècnica de fabricació, la funció i les aplicacions.

3. Evolució dels objectes• Llegir un text per reconèixer la importància dels canvis tecnològics que han possibilitat l'evolució dels objectes. • Llegir textos i observar seqüències d'imatges per descobrir l'evolució de diferents objectes, com ara l'automòbil, el telèfon i l'ordinador, gràcies als avenços tecnològics.

4. La resolució de problemes tecnològics• Llegir un text per prendre consciència de la gran varietat de coneixements que són necessaris per solucionar un problema tècnic.• Evocar les etapes del mètode de projectes i les operacions que s'hi duen a terme a cadascuna mitjançant la lectura d'un altre text.

© grup edebé 4


ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL Grup classe• Resoldre exercicis diversos relacionats amb els ítems indicats en la Preparació de la unitat.• Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a assolir les competències bàsiques indicades.

MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció que planteja els avantatges i els inconvenients que ha comportat el desenvolupament tecnològic a la

nostra societat actual i introdueix els continguts que es treballaran en la unitat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Identificar les parts d'un coixí de seguretat i descriure'n el funcionament.• Esbrinar el terme anglès equivalent a coixí de seguretat.• Explicar els conceptes de seguretat passiva i activa en el cas de l'automòbil i indicar els elements que en formen part en cada cas.• Localitzar coixins de seguretat en diferents models d'automòbils.• Assenyalar situacions i objectes als quals s'hi podria aplicar un coixí de seguretat.

COMPLEMENTÀRIES • Investigar els importants avenços que va suposar el Neolític en relació amb el Paleolític, ressaltant-ne la semblança de moltes de les eines i estris de pedra amb els actuals.

• Justificar la importància de la roda per als transports i confeccionar un mural sobre l'evolució de la roda partint de les imatges que apareixen en el llibre.

• Analitzar l'evolució de les tècniques d'impressió per grups (cada grup s’haurà d’ocupar d'investigar una tècnica determinada).• Cercar informació sobre el microxip utilitzant Internet i localitzar-hi pàgines web a partir de les paraules clau: microxip,

microprocessador o microcomputador.• Elaborar una llista d'objectes domèstics l'evolució dels quals interessi analitzar per equips de treball. En acabar, elaborar un mural

on, per mitjà d'imatges, s'hi apreciï clarament l'evolució experimentada.• Enumerar els diferents tipus de coneixements necessaris per resoldre un problema tècnic i esmentar les etapes del mètode de

projectes. Analitzar les operacions que s'hauran de dur a terme en cada etapa per resoldre un problema.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT REFORÇ APROFUNDIMENT

Llibre de l’alumne

• Activitats 27 i 28.

Fitxes 1 i 2 (MC)

Fitxa 3 (MC)

• Justificar la importància del microxip en l'evolució tecnològica del segle XX.

• Enumerar deu invents tecnològics del segle XX i explicar-ne la influència en la nostra societat.

© grup edebé 5


• Completar textos sobre les grans etapes tecnològiques amb les paraules adients.

• Escriure termes relacionats amb diferents tècniques d'impressió al costat de la descripció que els correspon.

• Explicar el funcionament d'una màquina de vapor i identificar-ne els elements.

• Identificar les maneres d'obtenir energia elèctrica a Espanya.• Confeccionar un eix cronològic amb l'evolució dels ordinadors.• Descriure l'evolució experimentada per l'edició gràfica.• Relacionar el desenvolupament tecnològic amb la millora de la

productivitat en el sector agrícola.

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Llibre de l'alumne

• Enumerar els avenços tecnològics del Neolític.• Indicar les fonts d'energia emprades per l'ésser

humà fins al segle XVIII.• Assenyalar elements de construcció utilitzats abans

i després de la Revolució Industrial.• Explicar la importància de la màquina de vapor per

als processos de producció.• Comparar la impremta de Gutenberg amb els

anteriors sistemes d'impressió.• Descriure els trets que caracteritzen l'acceleració

tecnològica del segle XX.• Enumerar descobriments que van fer possible el

desenvolupament de l'electricitat.• Relacionar l'evolució de l'automòbil amb la de les

fonts d'energia emprades.• Ordenar en el temps les tecnologies emprades en la

fabricació d'ordinadors.• Justificar la importància del descobriment del

microxip.• Descriure els canvis d'un objecte domèstic

qualsevol al llarg del temps.• Enumerar les fases del mètode de projectes.

Fitxa d'avaluació, fitxa 4 (MC)

Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)

• Cercar informació en diverses fonts sobre algunes fites tecnològiques (la roda, l'arada, la impremta, la màquina de vapor, l'electricitat i el microxip) i completar una taula amb les repercussions que van tenir al seu moment i les que tenen actualment.

• Comparar les imatges de dos cotxes, un de finals del segle XIX i un altre de principis del segle XXI, analitzar els canvis que han experimentat aquests vehicles i suggerir els que previsiblement es produiran en el futur.

• Buscar informació, esbrinar la data de descobriment d'algunes fites tecnològiques i proposar-ne d'altres més que haurien de ser incloses en la llista.

Activitats competencials al final del bloc I

• Enumerar els trets que van caracteritzar la Primera i la Segona Revolució Industrial.

• Explicar el funcionament de la màquina de vapor i el combustible que utilitza, comparar-ne el funcionament amb les actuals locomotores i fer càlculs tenint en compte la seva velocitat de desplaçament.

• Cercar informació sobre l'evolució de la màquina d'escriure i les innovacions que van aportar els successius models que van sortir al mercat.

• Explicar el procés que cal seguir per resoldre diferents problemes tècnics indicant, en cada cas, els materials, les eines i els estris necessaris.

© grup edebé 6


• Observar imatges de dues arades, identificar els seus elements comuns, explicar la funció de cadascun i comentar breument la seva evolució.

• Relacionar una sèrie d'investigadors i inventors amb el dispositiu elèctric que va desenvolupar cadascun.

• Descriure breument els avenços tecnològics que va provocar la Primera Revolució Industrial.

Material complementari

• Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.• Autoavaluació (O/E).

ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I L’EXPRESSIÓ

Lectura• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar…• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:

— Lectura silenciosa (autorregulació de la comprensió).— Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge tecnològic, en resolució d'activitats i en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).— Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió • Exposar de forma oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.• Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.

© grup edebé 7


ACTIVITATS TIC

• Activitat 7 (LA). Cercar informació al voltant de la xilografia com a tècnica d'impressió.• Activitat 8 (LA). Esbrinar quan i per què es van deixar d'utilitzar les locomotores de vapor.• Activitat 9 (LA). Descobrir les característiques del silici, el grafè i d'altres materials semiconductors que els fan especialment útils en aplicacions electròniques.• Activitat 11 (LA). Cercar informació a Internet sobre la història i l'evolució de les càmeres fotogràfiques.• Activitat 20 (LA). Utilitzar l'ordinador i la connexió a Internet per obtenir informació sobre la classificació dels electrodomèstics per la seva eficiència energètica.• Activitat 22 (LA). Cercar informació a Internet sobre el desenvolupament del pneumàtic que va fer Dunlop i sobre els avantatges dels pneumàtics sense càmera.• Activitat 23 (LA). Esbrinar en què consisteixen i com s'utilitzen diferents màquines relacionades amb les tasques agrícoles.• Activitat 30 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es formula una sèrie de preguntes sobre les característiques i el funcionament del coixí de seguretat.• Activitat 32 (LA). Al mateix apartat es proposa també la recerca d'informació a Internet sobre els elements de seguretat passiva i activa d'un automòbil.• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de la nanotecnologia (origen etimològic de la paraula, concepte i aplicacions…) que requereixen l'ús de

l'ordinador i la connexió a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:

— Internet.

— Pàgines web.

— Enciclopèdies virtuals.

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

• Identificar els trets propis de cadascuna de les grans etapes de la història de la tecnologia• Enumerar les fites tecnològiques que caracteritzen el segle XX.• Descriure l'evolució experimentada per qualsevol objecte d'ús quotidià a partir dels avenços tecnològics que ha anat incorporant al llarg del temps.

© grup edebé 8


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

• Ús correcte dels conceptes i del vocabulari tècnic en transmetre i sol·licitar informació.• Habilitat i destresa mostrada en la realització de les pràctiques a l’aula taller.• Domini de les fases d'elaboració d'un projecte tècnic.• Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.• Grau d'elaboració personal de les idees, les respostes i els processos personals desenvolupats.• Grau de comprensió i comunicació de la informació tecnològica.• Ordre i claredat en la presentació d'activitats.• Percentatge o nombre d'encerts en proves, exercicis i treballs escrits. • Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyerisme.

METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS ESPAIS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

• Llibre de text Tecnologia 4 ESO; editorial edebé.

• Llibre digital Tecnologia 4 ESO; editorial edebé.

• Recursos en suport digital.• Ordinador i programes relacionats

amb la unitat 1.• Pissarra digital.• Material fungible.

• Aula taller.• Aula d’informàtica.• Temps aproximat:

3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència: • Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.• Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions

quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic de les mateixes en cada unitat.

• Elaboració de síntesis.• Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la

pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...

• Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i específiques.

• Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...), seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

• Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.

© grup edebé 9


ESTRUCTURA DE LA UNITAT 1: EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra les noves tecnologies (un hort solar amb plaques fotovoltaiques) i un text que presenta els avantatges i els inconvenients del desenvolupament tecnològic en la nostra societat actual.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden Les grans etapes, Fites en la història de la tecnologia, Evolució dels objectes i La resolució de problemes tecnològics..

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: època a la qual corresponen diferents objectes tecnològics, electrodomèstics i la necessitat que resol cadascun, i màquines eina relacionades amb les eines manuals a les quals substitueixen.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència en comunicació lingüística.

— Desenvolupament dels continguts: seqüències d'aprenentatge per a cada contingut de la unitat, abordades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d'aprenentatge en el procés deductiu i que finalitzen amb activitats d'aplicació.

— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula taller. En aquesta unitat es proposa la construcció d'un model de comunicador.

— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat i de tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i d'aprofundiment.

— Síntesi: resum que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a analitzar què és un coixí de seguretat i com funciona..

— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de la unitat.

— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la nanotecnologia.

© grup edebé 10


PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

ESCRITS ORALS D’ALTRES

• Tasques diverses de l'alumne realitzades en l'activitat diària de la classe.

• Activitats diverses d'avaluació d'aprenentatges i de competències bàsiques.

• Procés seguit en la resolució de problemes tecnològics.

• Procés desenvolupat per a l'elaboració del projecte en el taller.

• Activitats TIC: interactives, mini webquesta, enllaços web...

• Quadern de l'alumne.• Dossier individual.• Valoració del plantejament i processos seguits,

i també del resultat obtingut.

• Preguntes individuals i col·lectives.• Preguntes sobre els passos que cal seguir a l'hora

d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de participació de

cada alumne i la qualitat de les seves intervencions.

• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de la

unitat.• Rúbrica d'avaluació trimestral de les competències

básiques.• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats a

l'aula taller.

© grup edebé 11


AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de les classes

Existeix una distribució temporal equilibrada.

S'adecua el desenvolupament de la classe amb les característiques del grup.

Utilització d'una metodologia adequada S'han tingut en compte aprenentatges significatius.Ha estat considerada la interdisciplinaritat (en activitats, en el tractament dels continguts, etc.).

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de cada alumne o alumna.

Regularització de la pràctica docent Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a la classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció han estat consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna als alumnes i a les famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i als continguts.

Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de l'aprenentatge.

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia de les activitats planificades.

Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació han estat comunicats:

— als alumnes— a les famílies

© grup edebé 12


Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les dificultats d'aprenentatge.

S'ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes d'aprenentatge.

Les mesures i els recursos oferts han estat suficients.

S’apliquen mesures extraordinàries recomanades per l'equip docent atenent els informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A LES N.E.E. Alumnes

1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…

Atenció individualitzada a l'aula per a la realització de les activitats proposades.Adaptació de les activitats de la programació.Atenció individualitzada, dins i fora de l'aula, per a la realització de les activitats adaptades.Adaptació curricular significativa per NEE.Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el sistema educatiu.…

© grup edebé 13


UNITAT DIDÀCTICA 2: La construcció d’habitatgesCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Utilitzar els coneixements sobre materials, eines, estris i màquines propis de la construcció, en contextos reals.

• Buscar i seleccionar informació de diferents fonts sobre temes relacionats amb la tecnologia per crear un pensament crític.

Tractament de la informació i competència digital

• Utilitzar recursos informàtics per a dissenyar habitatges.

• Reconeix la utilitat dels serveis que rep un habitatge i la necessitat que compleixi unes normes mínimes d’habitabilitat.

• Diferenciar els espais habitables d’un habitatge, les condicions mínimes d’habitabilitat i els serveis de què en disposa.

• Distingir les dependències d’un habitatge i determinar les condicions mínimes d’habitabilitat.

• Justificar l’estructura d’un habitatge en funció dels condicionants dels quals depèn.

• Identificar els serveis que rep un habitatge i valorar-ne la utilitat.

• Reconeix les etapes d’un projecte de construcció i és capaç d’identificar els documents que s’elaboren a cadascuna i comprendre’n la utilitat.

• Reconèixer les etapes d’un projecte de construcció i els documents que s’elaboren a cadascuna.

• Distingir tipus de sòls per la seva utilitat des del punt de vista urbanístic.

• Interpretar plànols d’habitatges.

• Identifica els materials, les eines, els estris i les màquines que s’empren en la construcció d’un habitatge.

• Distingir els materials i els recursos tècnics i humans que s’empren en la construcció d’un habitatge.

• Enumerar diferents recursos (materials, tècnics i humans) que s’empren en un projecte de construcció i assenyalar-ne la utilitat i les aplicacions.

• Coneix quins materials i quines eines són més adients en processos de manteniment senzill d’un habitatge.

• Conèixer les fases per les quals passa el procés de construcció d’un habitatge.

• Descriure, a grans trets, el procés de construcció d’un habitatge.

© grup edebé 14


CONTINGUTS

C P V

• Concepte d’habitatge.• Espai habitable.• Condicions mínimes d’habitabilitat. • Tipus d’habitatges.• Serveis de què en disposa un habitatge.• Urbanisme: el PGOU.• El projecte de construcció: concepte. • Etapa imaginativa.• Etapa gràfica: els plànols del projecte.• Etapa documental.• Recursos materials utilitzats en la construcció.• Recursos humans: oficis i professions.• Recursos tècnics: maquinària i energia, eines i

estris.• El procés de construcció.• Preparació del terreny.• Execució de l’estructura.• Tancament de l’edifici.• Acabat interior: revestiments més usuals.

• Anàlisi de les condicions d’habitabilitat d’un habitatge.

• Càlcul de la superfície útil d’un habitatge.• Interpretació de plànols d’alçat i de planta d’un

projecte de construcció.• Anàlisi de les característiques tècniques dels

materials i les eines que es fan servir en la construcció.

• Valoració dels serveis urbans que permeten millorar la qualitat de vida en els habitatges.

• Interès per analitzar amb detall la memòria de qualitats d’un projecte constructiu i comparar-la amb el resultat final.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

• Educación per al consum: reconeixement de la importància i la utilitat dels serveis que reben els habitatges.

• Educación per al consum: hàbit de consultar la memòria de qualitats d’un projecte constructiu per tal de comprovar l’ajustament d’aquest amb la realitat.

© grup edebé 15



1. Habitatge i qualitat de vida• Llegir un text per prendre consciència de la diversitat de factors que intervenen a l’hora de triar les característiques del propi habitatge.• Distingir entre dependències interiors i exteriors d’un habitatge i llegir un text per diferenciar els habitatges de protecció oficial (HPO) i els de preu taxat (HPT).• Observar plànols i llegir textos per descobrir les condicions mínimes d’habitabilitat que ha de complir un habitatge.• Distingir diferents tipus d’habitatge segons la disponibilitat de materials, l’adaptació al medi i l’activitat econòmica dels seus habitants.• Identificar, en una imatge i en un text, els serveis que reben els habitants d’un habitatge urbà.• Distingir els diferents tipus de sòls i les especificacions del PGOU.

2. El projecte de construcció• Identificar les característiques generals de les etapes per les quals passa un projecte constructiu mitjançant la lectura d’un text.• Descobrir els condicionants que determinen l’etapa imaginativa d’un projecte.• Observar la imatge dels plànols d’un projecte i llegir un text descriptiu per descobrir la informació que aporta cada plànol.• Llegir un text i consultar un document per identificar les característiques dels que s’elaboren en l’etapa documental i els canvis que poden afectar el projecte durant el

procés de construcció.

3. Recursos utilitzats en la construcció• Observar un diagrama de blocs per prendre consciència de la gran varietat de materials que s’empren en la construcció d’un habitatge.• Llegir un text descriptiu de les característiques dels materials de construcció.• Llegir textos i observar imatges per descobrir els diferents oficis i professions que intervenen en el procés de construcció, les fonts d’energia que s’hi empren i les

diferents eines i estris.

4.- El procés de construcció• Llegir textos i observar imatges per descobrir els treballs que es duen a terme a cadascuna de les fases del procés de construcció d’un habitatge.• Consultar un quadre per identificar els revestiments més usuals que s’apliquen als elements estructurals d’un habitatge.

© grup edebé 16


ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció per descobrir els factors dels quals depenen les caraterístiques d’un habitatge i els materials i altres

recursos que es fan servir en la seva construcció.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Descobrir què és l’aluminosi.• Esbrinar l’origen, les causes i l’afectació de l’aluminosi mitjançant la consulta d’una pàgina web.• Cercar un sinònim de porositat que permeti comprendre aquesta propietat dels materials.• Investigar sobre un cas famós d’aluminosi.

COMPLEMENTÀRIES • Classificar les dependències del propi habitatge en exteriors i interiors.• Dibuixar a la pissarra els plànols d’un habitatge mínim i d’un habitatge de tres habitacions i indicar-hi les condicions mínimes

d’habitabilitat.• Reproduir esquemàticament el dibuix en perspectiva de l’edifici que hi ha a la pàgina 39 del llibre de l’alumne i assenyalar-hi a

sobre els diferents serveis que acostuma a disposar un habitatge de la pròpia localitat i ampliar la informació amb altres serveis disponibles en els habitatges de recent construcció, com ara l’aprofitament de l’energia termosolar.

• Reproduir a la pissarra el dibuix en perspectiva dels diferents plànols de què consta un projecte tècnic, assenyalar les característiques i la informació que aporten, comentar plànols reals d’un projecte constructiu i distingir entre plànols d’alçat i de planta.

• Reproduir a la pissarra el diagrama de blocs que apareix a la pàgina 45 del llibre de l’alumne i convidar als alumnes a descriure, a partir d’aquest, les característiques dels materials de construcció distingint-hi entre materials naturals i transformats.

• Enumerar oficis i professions que intervenen en la construcció d’un habitatge.• Indicar les fonts d’energia que s’empren en l’accionament de la maquinària de construcció i justificar-ne la varietat en funció de

les característiques.• Classificar les eines i els estris que s’empren en construcció i, si és possible, convidar als alumnes a manipular-ne alguns per

comprovar les característiques.• Descriure, pas a pas, el procés de construcció d’un habitatge.• Enumerar diferents tipus de revestiments que s’empren en la construcció d’un habitatge i justificar-ne la utilització en funció dels

elements que hagin de cobrir i de les especificacions tècniques.

© grup edebé 17




• Activitat 32.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Comparar les instal.lacions i els serveis d’un habitatge que es descriu en un text amb els de la pròpia casa i completar un quadre.

• Enumerar els avenços tecnològics de què en disposem en l’actualitat i assenyalar els beneficis que ens produeixen.

• Relacionar els plànols de construcció amb la informació que aporta cadascun.

• Localitzar, en una sopa de lletres, els noms de quinze materials de construcció i classificar-los en naturals i transformats.

• Completar frases sobre diferents oficis i professions que intervenen en el procés de construcció.

Fitxa 3 (MC)

• Dissenyar els plànols de distribució, de secció i de façana d’un habitatge a partir de la seva descripció.

• Completar una taula amb les superfícies de les diferents dependències de l’habitatge.

• Completar una altra taula amb els materials necessaris per construir-lo en cada fase.

• Completar una taula amb les eines i la maquinària necessàries per construir-lo.



• Enumerar les condicions mínimes d’habitabilitat d’un habitatge.

• Descriure les característiques que permeten qualificar un sòl com a urbà, urbanitzable o no urbanitzable.

• Dir quins aspectes abasten la memòria, el plec de condicions i el pressupost en tant que parts de l’etapa documental del projecte de construcció.

• Enumerar els diversos materials, naturals i transformats, que s’utilitzen en la construcció d’un habitatge.

• Reflexionar sobre els continguts tractats que afecten el sòl i els materials i respondre raonadament preguntes sobre aquests.

• Enumerar els diferents plànols de què consta un projecte


• Dissenyar un habitatge tenint en compte l’espai disponible i les dependències de què ha de constar.

• Reformar una habitació a partir de determinades necessitats, calcular el cost de la reforma i enumerar les eines i els materials necessaris per dur-la a terme.


• Enumerar els serveis de què disposa el propi habitatge i indicar-ne l’empresa subministradora, el cost i els avantatges que suposa tenir-los.


© grup edebé 18


de construcció i identificar-ne un.• Classificar un seguit d’eines i estris de construcció

segons l’ús al qual es destinen. • Descriure a grans trets les etapes per les quals passa el

procés de construcció d’un habitatge i enumerar, a cadascuna, les operacions que s’hi duen a terme.

Fitxa d’avaluació, fitxa 4 (MC)

• Relacionar les instal.lacions d’un habitatge amb els avantatges que aporta cadascuna.

• Completar un diagrama amb les etapes d’un projecte de construcció i les activitats que es duen a terme a cadascuna.

• Ordenar les lletres dels noms de diferents materials de construcció i relacionar-los amb la seva descripció corresponent.

• Enumerar, com a mínim, deu eines o estris que s’empren en construcció i assenyalar per a què s’utilitza cadascun.

• Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.

• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.• Autoavaluació (O/E).





© grup edebé 19


ACTIVITATS TIC

• Activitat 5 (LA). Cercar informació a Internet sobre les característiques dels habitatges de protecció oficial• Activitat 7 (LA). Esbrinar, en equip, l’any en què es va aprovar l’últim Pla General d’Ordenació Urbana de la pròpia localitat, les zones de la ciutat programades com a sòl

urbanitzable en un futur pròxim, l’altura màxima fins a la qual es permet construir al carrer on hi ha el centre escolar i les edificacions o els espais protegits pel pla en el barri.

• Activitat 12 (LA). Cercar informació sobre la funció de diferents professionals de la construcció.• Activitats 17, 18 i 19 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dibuixar l’interior d’un habitatge en tres dimensions amb l'ajut del programa Sweet Home 3D.• Activitats 20, 21 i 22 (LA). Al mateix apartat anterior, confeccionar els plànols de distribució d’un habitatge amb l'ajut del programa Microsoft Visio.• Activitat 27 (LA). Investigar les normes antisísmiques que existeixen en el disseny i la construcció d’edificis al Japó i a altres llocs de risc.• Activitat 32 (LA). Identificar diferents eines i estris de construcció i explicar per a què s’utilitza cadascun.• Activitat 35 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa la recerca d'informació sobre diferents aspectes de l’aluminosi com a problema que ha afectat

històricament la construcció d’habitatges.• Activitat 37 (LA). Al mateix apartat anterior, esbrinar el problema que va patir l’estadi de futbol Vicente Calderón, de Madrid i la manera com es va solucionar.• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de les característiques dels habitatges de protecció oficial a Catalunya que requereixen l'ús de l'ordinador i

la connexió a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:

— Internet.— Pàgines web.— Enciclopèdies virtuals.


• Enumerar els serveis bàsics que rep qualsevol habitatge i els avantatges que suposa casdascun.• Distingir els plànols d’un habitatge I reconèixer els documents que es fan servir en el procés de construcció.• Esmentar algunes eines, estris I materials que s’utilizen per construir habitatges..• Descriure, a grans trests, el procés de construcció d’un habitatge.

© grup edebé 20




METODOLOGIA




• Recursos en suport digital.• Ordinador i programes

relacionats amb la unitat 2.• Pissarra digital.• Material fungible.


3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència: — Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.— Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de

situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic de les mateixes en cada unitat.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la


— Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i específiques.

— Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...), seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis

© grup edebé 21


projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 2: LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra un habitatge singular (El Capricho, d’Antoni Gaudí) i un text que explica la importància de tenir en compte les característiques dels habitatges i també els materials amb què estan fets.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden Habitatge i qualitat de vida, El projecte de construcció, Recursos utilitzats en construcció i El procés de construcció.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: descripció de diferents tipus d’habitatges, classificació del serveis urbans, enumeració de materials de construcció, de professionals que hi intervenen i d’eines i estris que fan servir, i recerca d’informació al voltant de la paraula àrid.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la informació i competència digital.


— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa el disseny d’un habitatge en tres dimensions, fent ús del programa Sweet Home 3D, i la confecció de plànols d’un habitatge, fent ús del programa Microsoft Visio.


— Síntesi: esquema de claudàtors que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant de l’aluminosi.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és l’habitatge de protecció oficial a Catalunya.

© grup edebé 22









• Quadern de l'alumne.• Dossier individual.• Valoració del plantejament i processos seguits, i

també del resultat obtingut.




• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de la



l'aula taller.

© grup edebé 23


















— als alumnes.— a les famílies.

Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les dificultats

© grup edebé 24


d'aprenentatge.





1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 25


UNITAT DIDÀCTICA 3: Instal·lacions domèstiquesCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Utilitzar els coneixements tecnològics en el reconeixement i la interpretació de les instal·lacions domèstiques.

• Reconèixer la influència de l'activitat tecnològica en el medi ambient.


• Interpretar factures de consum de diferents empreses de subministrament de productes energètics.

Competència per aprendre a aprendre• Aplicar els nous coneixements

referents a instal·lacions domèstiques en situacions reals.


• Presentar la informació, obtinguda a partir de diverses fonts, mitjançant gràfics i interpretar-la.

• Identifica les característiques de les instal·lacions domèstiques, el seu funcionament i la manera de mantenir-les.

• Reconèixer la funció de les diferents instal·lacions que hi ha en un habitatge per al subministrament d'electricitat, aigua i gas i per a l'evacuació d'aigües residuals.

• Identificar les característiques de la instal·lació elèctrica i calcular el grau d'electrificació.

• Interpretar plànols d'instal·lacions domèstiques: electricitat, aigua i gas.

• Explicar en què consisteix la domòtica i enumerar sistemes de control que solen emprar-se en els habitatges intel·ligents.

• Identifica les característiques de les instal·lacions domèstiques, el seu funcionament i la manera de mantenir-les.

• Identificar els operadors que consten les instal·lacions d'aigua i gas i confeccionar esquemes utilitzant simbologia normalitzada.

• Identificar els operadors que consten les instal·lacions d'aigua i gas i confeccionar esquemes utilitzant simbologia normalitzada.

• Interpreta els termes de les factures de consum que presenten les diferents empreses de subministrament de productes energètics.

• Valora la utilitat dels sistemes de control intel·ligent de les instal·lacions domèstiques.

• Calcular el cost del subministrament d'energia elèctrica, aigua i gas tenint en compte els preus vigents i els impostos.

• Interpretar la informació que faciliten les factures i rebuts de consum domèstic i comprovar els càlculs de forma sistemàtica.

• Descriure el cicle integral de l'aigua.

© grup edebé 26


CONTINGUTS

C P V

• Instal·lació elèctrica: elements de seguretat i control.

• Grau d'electrificació.

• Esquemes elèctrics i conductors.

• Normes d'instal·lació.

• La factura de consum elèctric.

• Generació pròpia d'energia elèctrica.

• El cicle integral de l'aigua.

• Circuits de distribució i evacuació. d'aigua: operadors.

• Aigües griese i aigües negres

• La factura de consum d'aigua.

• Circuit de distribució d'aigua.

• Circuit d'evacuació.

• Tipus de subministrament de gas.

• La factura de gas.

• Calefacció.

• Refrigeració.

• Diferents sistemes de comunicació: telèfon, televisió i Internet.

• Concepte de domòtica.

• Instal·lacions intel·ligents.

• El consum d'energia.

• Arquitectura bioclimàtica.

• Determinació del grau d'electrificació d'un habitatge.

• Confecció d'esquemes elèctrics.

• Interpretació d'esquemes dels circuits de distribució i evacuació d’aigües.

• Interpretació de la factura de consum d'aigua.

• Interpretació d'esquemes de circuits de subministrament de gas.

• Interpretació de la factura del consum de gas.

• Respecte per les normes d’instal·lació elèctrica.

• Sensibilització per l'estalvi d'aigua.

• Interès per aplicar hàbits d'estalvi energètic.

• Presa de consciència de la importància de les telecomunicacions en la societat actual.

• La importància de l'estalvi energètic.

• Presa de consciència de l'impacte ambiental que genera el consum d'energia.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS• Educación per al consum: interès per conèixer la

simbologia normalitzada que s’utilitza en les instal·lacions domèstiques.

• Educación per al consum: hàbit de comprovar el cost dels serveis que rep l’habitatge a partir de les dades que subministres els rebuts i les factures.

• Educación per a la salut: respecte per les normes d’instal·lació elèctriques per tal d’evitar accidents.

• Educación ambiental: responsabilitat en l’ús de l’aigua i interès per conèixer els tractaments a què se sotmet per depurar-la.

© grup edebé 27



1. La instal·lació elèctrica d’un habitatge• Llegir un text i observar una sèrie d’imatges per descobrir la funció dels elements de seguretat i control d’una instal·lació elèctrica: comptador, ICP, ID i PIA.• Observar un diagrama i llegir un text per tal d'identificar els circuits de què consta una instal·lació segons el seu grau d’electrificació.

• Analitzar les característiques dels esquemes elèctrics (general i sobre plànol en planta) i interpretar-ne correctament la simbologia.

• Identificar en una imatge la fase, el neutre i la presa de terra d’un conductor elèctric.

• Llegir i comentar algunes normes que cal respectar en efectuar la instal·lació elèctrica d’un habitatge.

• Observar una factura de consum elèctric i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

• Calcular el cost real d’un consum determinat tenint en compte tots els factors implicats.

• Llegir un text per descobrir en què consisteix la generació pròpia d'energia elèctrica i quins avantatges presenta.

2. La instal·lació d’aigua• Identificar les fases del cicle integral de l'aigua mitjançant la lectura d'un text.• Observar una imatge i localitzar-hi els principals operadors que componen els circuits de distribució i d’evacuació d’aigua d’un habitatge.

• Analitzar un esquema i llegir un text per descobrir les característiques i la funció dels operadors del circuit de distribució.

• Llegir un altre text per descobrir les característiques i la funció dels operadors del circuit d’evacuació.

• Distingir entre aigües grises i aigües negres i descobrir els processos a què se sotmeten les primeres per tal de depurar-les i reutilitzar-les.

• Observar una factura de consum d’aigua i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

3. La instal·lació de gas• Distingir en un text els diferents gasos emprats en l'àmbit domèstic.• Comparar textos i imatges per apreciar les analogies i les diferències entre la xarxa de subministrament de gas canalitzat, el subministrament mitjançant bombones de

gas envasat i el subministrament mitjançant dipòsits.

• Observar una factura de consum de gas i localitzar-hi els conceptes que es descriuen en un text.

• Llegir un text per aprendre hàbits d'estalvi energètic en el consum de gas.

4.- Climatització

© grup edebé 28


• Identificar les característiques de diferents sistemes de calefacció que es descriuen en un text.• Descobrir el principi de funcionament d'un aparell d'aire condicionat i les seves característiques tècniques i funcionals.

5.-Comunicació• Llegir un text per descobrir els avenços tecnològics aplicats a les comunicacions telefòniques i a Internet.• Llegir un altre text per reconèixer el canvi tecnològic que ha suposat la implantació de la TDT en substitució de la televisió analògica convencional.

6. Introducció a la domòtica• Llegir un text, observar una imatge i consultar un quadre per prendre consciència de la importància creixent de la domòtica i les instal·lacions intel·ligents en els

habitatges.

7. Estalvi energètic• Identificar en un text hàbits d'estalvi energètic.

• Descobrir les característiques de l'arquitectura bioclimàtica i els seus avantatges a l'hora de reduir el consum energètic de climatització.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció per descobrir els serveis que rep un habitatge i que el fan més confortable.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Manifestar la pròpia opinió sobre la utilitat dels rentavaixelles.• Elaborar i passar una enquesta per descobrir els hàbits d'ús dels rentavaixelles entre amics i coneguts. Presentar els

resultats mitjançant gràfics de barres i sectors i redactar les pròpies conclusions.

• Presentar mitjançant gràfics la informació sobre el consum energètic dels electrodomèstics més habituals i interpretar-la.

© grup edebé 29


• Buscar informació sobre els rentavaixelles bitèrmics i analitzar-ne els avantatges.

• Reflexionar sobre l'estalvi de temps que suposa l'ús dels rentavaixelles enfront dels processos de rentada manual.

COMPLEMENTÀRIES • Desmuntar i tornar a muntar un comptador convencional, un interruptor diferencial i un altre de magnetotèrmic per apreciar-ne les característiques internes i la manera de funcionar.

• Reproduir en la pissarra diferents esquemes elèctrics i interpretar la simbologia que fan servir.

• Mostrar un conductor de tres fils i localitzar-hi la fase, el neutre i la presa de terra.

• Llegir i comentar algunes normes bàsiques d’instal·lació que es contenen en el REBT.

• Analitzar una factura real de consum elèctric i identificar cadascun dels conceptes que hi apareixen. Calcular el cost del consum elèctric a partir de dades concretes.

• Organitzar un col·loqui a la classe sobre els avantatges de la generació pròpia d'energia elèctrica i els dispositius que s'hi utilitzen.

• Organitzar un altre col·loqui a la classe al voltant del cicle integral de l’aigua i de la seva importància per preservar la qualitat d’aquest bé escàs.

• Desplaçar-se per diferents dependències del centre per tal de localitzar els operadors dels circuits de subministrament i d’evacuació d’aigua.

• Analitzar una factura de consum d'aigua i seguir el mateix procediment emprat en la factura de consum elèctric. Calcular el cost del consum d’aigua a partir de dades concretes.

• Reproduir en la pissarra diferents esquemes d’instal·lacions de gas i interpretar la simbologia que fan servir.

• Analitzar una factura de consum de gas i seguir el mateix procediment emprat en les factures de consum elèctric i de subministrament d’aigua. Calcular el cost del consum de gas a partir de dades concretes.

• Proposar als alumnes que analitzin, per grups, els diferents sistemes de climatització que s'empren en l'actualitat, assenyalant-ne els avantatges i els inconvenients.

• Demanar als alumnes que aportin les seves experiències personals en relació amb les últimes innovacions tecnològiques relacionades amb la comunicació (telèfon, televisió i Internet).

• Demanar als alumnes que aportin les seves experiències personals amb relació a les instal·lacions del propi habitatge o de persones conegudes que posseeixin sistemes de control intel·ligent d’inbstal·lacions.

• Reflexionar amb els alumnes sobre la importància de l'estalvi energètic per reduir l'impacte mediambiental i els avantatges de l'arquitectura bioclimàtica.


Llibre de l’alumne Fitxa 3 (MC)

© grup edebé 30


• Activitat 38.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Calcular el grau d’electrificació d’un habitatge de manera que s’hi puguin connectar els receptors que apareixen en un quadre.

• Confeccionar un esquema unifilar a partir d’un altre multifilar.

• Completar un text relacionat amb la instal·lació d’aigua d’un habitatge.

• Relacionar diferents operadors del circuit de distribució de gas amb la seva descripció i classificar-los segons si corresponen a la instal·lació de gas canalitzat o envasat.

• Dur a terme l’anàlisi de les instal·lacions de subministrament d’aigua, gas i energia elèctrica, i d’evacuació d’aigües residuals del propi habitatge.



• Explicar quina funció realitzen l'interruptor de control de potència, l'interruptor diferencial i els petits interruptors automàtics en la instal·lació elèctrica d'un habitatge i en quina part s'hi localitzen.

• Justificar raonadament la importància de sotmetre l'aigua als diferents processos que constitueixen l'anomenat cicle integral.

• Definir els conceptes d'aigües grises i aigües negres i explicar quines són susceptibles de ser reutilitzades i quins mètodes s'hi fan servir.

• Definir el concepte de poder calorífic i indicar-ne el valor en diferents gasos.

• Classificar operadors segons el circuit de subministrament al qual pertanyen.

• Dibuixar esquemes elèctrics d'una instal·lació domèstica senzilla.


• Analitzar les causes per les quals es desconnecta l’ICP d’un habitatge tenint en compte la potència contractada i els aparells que es connecten a la instal·lació.

• Interpretar el plànol d’un habitatge.

• Calcular el consum d’electricitat i gas d’un usuari amb una companyia subministradora concreta i analitzar els avantatges que li suposaria canviar-se de companyia subministradora.


• Enumerar els serveis de què disposa el propi habitatge i indicar-ne l’empresa subministradora, el cost i els avantatges que suposa tenir-los.

• Observar el quadre general de distribució del propi habitatge, analitzar els elements que hi conté i

© grup edebé 31


• Descriure diferents sistemes de calefacció.

• Calcular el cost de diferents subministraments energètics d'un habitatge a partir de les dades de consum.

• Indicar funcions que es poden dur a terme de manera automàtica en un habitatge.

• Explicar com afecten el confort d’un habitatge diferents factors.

• Assenyalar aspectes que puguin ser susceptibles d’estalvi energètic.


• Dibuixar els esquemes elèctrics, multifilar i unifilar, d’un circuit connectat a la xarxa elèctrica de 220 V, que disposa d’una sèrie d’elements concrets.

• Calcular la potència màxima de la instal·lació elèctrica d’un habitatge que disposa d’una sèrie d’elements i indicar el grau d’electrificació de l’habitatge tenint en compte el coeficient de simultaneïtat.

• Confeccionar un gràfic evolutiu del consum d’energia elèctrica en un habitatge a partir d’una sèrie de dades.

• Classificar operadors segons el circuit al qual pertanyen.

• Calcular el cost del subministrament elèctric d’un habitatge a partir d’una sèrie de dades de consum.

• Calcular el cost del subministrament de gas natural d’un habitatge a partir d’una altra sèrie de dades de consum.

explicar-ne el funcionament en situacions concretes.

• Interpretar les dades que apareixen en una factura de consum de gas.


• Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.

• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

• Autoavaluació (O/E).


Lectura• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar,…

© grup edebé 32


• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:— Lectura silenciosa (autorregulació de la comprensió).— Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge tecnològic, en resolució d'activitats i en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).— Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).


ACTIVITATS TIC

• Activitat 7 (LA). Esbrinar el principi de funcionament d'un cercapols.• Activitat 9 (LA). Localitzar informació actualitzada sobre les tarifes de consum elèctric.• Activitat 16 (LA). Localitzar informació actualitzada sobre les tarifes de consum de gas canalitzat i el preu de la bombona de gas envasat.• Activitat 21 (LA). Cercar informació a Internet sobre els refrigerants que s'empren en els aparells d'aire condicionat.• Activitat 22 (LA). Recopilar informació sobre les ofertes dels proveïdors de serveis de telefonia, televisió i Internet i comparar-les.• Activitat 24 (LA). Descriure els avantatges que suposa disposar d'un sistema de control intel·ligent en un habitatge.• Activitat 26 (LA). A l'apartat Pràctiques de taller es proposa l'ús del programa de disseny gràfic Microsoft Visio per dibuixar el plànol d'un habitatge i la seva instal·lació

elèctrica.• Activitat 37 (LA). Cercar informació i respondre una sèrie de preguntes sobre hàbits d'estalvi energètic.• Activitat 43 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa la recerca d'informació sobre les característiques dels rentavaixelles bitèrmics.• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant de la connexió wifi que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:


© grup edebé 33



• Interpretar plànols d’instal·lacions domèstiques: electricitat, aigua i gas.• Identificar els operadors de què consten les instal·lacions d’aigua i gas.• Descriure el cicle integral de l’aigua.• Interpretar la informació que faciliten les factures i els rebuts de consum domèstic.



METODOLOGIA







3 setmanes.


situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic d’aquestes en cada unitat.

— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de

la pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats

© grup edebé 34


interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...



— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 3: INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra un exemple concret d’aplicació de les instal·lacions domèstiques a l’habitatge (una cuina dotada d’instal·lació d’aigua, de gas i d’electricitat) i un text que presenta els beneficis d’aquestes instal·lacions per a la qualitat de vida.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden La instal·lació elèctrica, La instal·lació d’aigua, La instal·lació de gas, Climatització, Comunicació, Introducció a la domòtica i Estalvi energètic.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: diferència entre quilowatt i quilowatt hora, unitats en què es mesura el consum d’electricitat, d’aigua i de gas en un habitatge, i descripció del cicle integral de l’aigua.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència en comunicació lingüística, la competència per aprendre a aprendre i el tractament de la informació i competència digital.


— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula taller. En aquesta unitat es proposa la construcció de la maqueta d’un habitatge i el plantejament i la realització de la instal·lació elèctrica d’il·luminació.

— Activitats finals: proposta d'activitats organitzades segons els continguts principals de la unitat i de tipologia diversa. S'hi inclouen tasques individuals i de grup, activitats TIC, de reforç i

© grup edebé 35


d'aprofundiment.— Síntesi: esquema de claudàtors que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau

per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències

bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant de rentavaixelles, despesa o estalvi?


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la connexió wifi.










• Preguntes individuals i col·lectives.• Preguntes sobre els passos que cal seguir a

l'hora d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de participació de


• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-

classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències

básiques de la unitat.• Rúbrica d'avaluació trimestral de les

competències básiques.• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Elaboració i presentació de projectes tècnics

realitzats a l'aula taller.

© grup edebé 36







1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 38


UNITAT DIDÀCTICA 4: Sistemes pneumàtics i hidràulicsCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Utilitzar d'una manera adequada els coneixements científics per tal d'aplicar-los a explicacions científiques del món tecnològic.

• Utilitzar els procediments de la metodologia científica en la interpretació d'esquemes de circuits pneumàtics i hidràulics.

• Reflexionar sobre les implicacions ambientals i socials d'alguns avenços tecnològics en diferents àmbits.

Competència per aprendre a aprendre• Manejar de manera eficient un

conjunt de recursos, tècniques i estratègies en el treball individual i en el col·lectiu per emprendre nous aprenentatges i garantir-ne l'eficiència.

Autonomia i iniciativa personal• Generar idees i propostes en

situacions pràctiques i de taller, partint d'una informació i uns components previs.

• Interpreta esquemes de circuits pneumàtics i en descriu el funcionament i les aplicacions.

• Estudiar el comportament dels gasos, els circuits pneumàtics, la seva representació simbòlica i les peculiaritats dels sistemes pneumàtics.

• Aplicar la llei de Boyle-Mariotte per calcular la pressió exercida per un gas i expressar-la en diferents unitats.

• Identificar els principals elements components d’un circuit pneumàtic i explicar-ne la funció i el funcionament general del sistema.

• Interpreta esquemes de circuits hidràulics i en descriu el funcionament i les aplicacions.

• Estudiar l’equilibri i el moviment dels líquids per mitjà dels circuits hidràulics.

• Aplicar el principi de Pascal per determinar la pressió exercida per un líquid.

• Identificar els principals elements components d’un circuit hidràulic i assenyalar-ne algunes de les aplicacions a escala industrial.

• Valora la utilitat de diferents fluids de treball a escala industrial i selecciona els més adequats per a aplicacions concretes en funció de les seves propietats.

• Analitzar els fluids en l’àmbit industrial.

• Valorar la utilitat dels refrigerants i els lubrificants en l’activitat industrial.

© grup edebé 39


CONTINGUTS

C P V

• Concepte de Pneumàtica. • La pressió: unitats. • Llei de Boyle-Mariotte. • El circuit pneumàtic: operadors. • Compressors: funcionament i tipus. • Canonades de distribució. • Actuadors pneumàtics: cilindres d'efecte

simple i d'efecte doble. • Elements de control i comandament: vàl-

vules. • Altres elements auxiliars. • Electropneumàtica. • Concepte d'Hidràulica. • Principi de Pascal. • El circuit hidràulic: elements. • Característiques dels circuits hidràulics. • Tipus de refrigerants: avantatges i

inconvenients de cadascun. • Funcionament d'un refrigerador. • Lubrificants: característiques i utilitat. • Tècniques de lubrificació.

• Representació simbòlica de circuits i operadors pneumàtics.

• Càlcul de pressions i expressió de la pressió en diferents unitats.

• Confecció i interpretació d’esquemes de circuits pneumàtics.

• Confecció i interpretació d’esquemes de circuits hidràulics.

• Anàlisi comparativa dels circuits pneumàtics i els hidràulics.

• Interès per conèixer les aplicacions de la Pneumàtica a la vida quotidiana i a la indústria.

• Interès per conèixer les aplicacions de la Hidràulica a la vida quotidiana i a la indústria.

• Curiositat per conèixer el cicle de funcionament d'un refrigerador.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS• Educació ambiental: valoració positiva de les

aplicacions de l’energia pneumàtica i la hidràulica per la seva escassa incidència sobre el medi ambient.

• Educació ambiental: valoració de la substitució dels CFC per d’altres refrigerants que siguin respectuosos amb la capa d’ozó.

© grup edebé 40


ACTIVITATS D’APRENENTATGE

1. Pneumàtica• Reconèixer la Pneumàtica com la part de la Mecànica que estudia el comportament dels gasos.• Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei de Boyle-Mariotte.• Analitzar una taula per identificar-hi les unitats de pressió i les relacions que s'estableixen entre elles.• Reconèixer la funció d'un circuit pneumàtic i els operadors bàsics que el formen.• Identificar les característiques i els components de cada operador a partir de la lectura de textos descriptius i l'anàlisi de figures i quadres comparatius. • Consultar un quadre i memoritzar comprensivament els símbols que representen els elements d'un circuit pneumàtic.• Llegir textos i observar imatges per identificar-hi algunes aplicacions pneumàtiques, reconèixer els avantatges de l'aire comprimit i prendre consciència de la necessitat

de respectar algunes normes de seguretat en la manipulació de circuits i operadors pneumàtics.

2. Hidràulica• Reconèixer la Hidràulica com la part de la Mecànica que estudia l'equilibri i el moviment dels líquids.• Memoritzar comprensivament la definició de pressió i la llei matemàtica que relaciona la pressió amb la força i la superfície.• Identificar les característiques i els components dels operadors d'un circuit hidràulic a partir de la lectura de textos descriptius i l'anàlisi de figures. Establir comparacions

entre aquests i els components d'un circuit pneumàtic.

3. Fluids de treball• Analitzar les característiques de diferents fluids de treball, com ara els refrigerants i els lubrificants, a partir de la lectura de textos descriptius i l'observació de quadres i

imatges.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció que presenta la importància dels circuits pneumàtics i hidràulics i la utilitat dels refrigerants i els

lubrificants en les instal·lacions domèstiques i industrials.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

© grup edebé 41


• Indicar si s'ha vist funcionar un sistema de tubs pneumàtics.• Cercar informació sobre el funcionament dels tubs pneumàtics.• Descobrir a Internet les característiques i la història del correu pneumàtic.• Descriure i comparar diferents sistemes de comunicació (telègraf, telèfon i correu pneumàtic).• Raonar sobre la possibilitat de transportar persones per mitjà de tubs pneumàtics.• Investigar la presència al cinema dels tubs pneumàtics.• Analitzar les aplicacions actuals d'aquest sistema de transport i els avantatges que suposa.

PROJECTE TÈCNIC CIRCUIT D’ACTIVACIÓ D’UNA PREMSA PNEUMÀTICA

Fase 1: Plantejament del problema• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un circuit pneumàtic capaç de governar una premsa per mitjà de dues vàlvules

que s'accionin simultàniament.

Fase 2: Recerca d'informació• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació fent servir les TIC, que s'utilitzarà per poder dissenyar amb èxit el circuit i

verificar-ne el funcionament. Per fer-ho, es poden utilitzar diferents programes de programari, com ara FluidSIM, Automation Studio o Pneumatic-Sim.

Fase 3: Disseny i elecció• Cada component de l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit. Un cop confeccionats, l'equip s'ha de reunir

per analitzar els diferents esquemes, corregir els errors i elaborar finalment el disseny definitiu del circuit.

Fase 4: Planificació• En aquesta etapa cal determinar quins operadors pneumàtics i quins altres recursos seran necessaris per construir el circuit. És

important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del projecte.

Fase 5. Construcció• Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del circuit. Cal

dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic.

Fase 6. Avaluació• Un cop muntat el circuit de la premsa pneumàtica, cal verificar-ne el funcionament. A més de l'avaluació del producte, és necessari

també dur a terme l'avaluació del procés de treball i la del funcionament de l'equip. En cas d’avaluació negativa, haurem de revisar el circuit per tal de trobar les possibles deficiències i subsanar-les. Si és positiva, cal obtenir les conclusions oportunes i omplir el full d’avaluació que s’adjuntarà a l’informe tècnic.

© grup edebé 42


Fase 7. Divulgació• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot el

procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic (en aquest cas, el disseny i el muntatge del circuit pneumàtic d'una premsa).

COMPLEMENTÀRIES • Reproduir en la pissarra el quadre amb les principals unitats de pressió i resoldre alguns exercicis senzills de càlcul de pressions i de transformació d'unes unitats en d'altres.

• Resoldre alguns exercicis senzills de càlcul a partir de la llei de Boyle-Mariotte• Si l'aula taller disposa d'una instal·lació pneumàtica, desplaçar-se fins a aquesta i mostrar, utilitzant elements reals, els diferents

components del circuit pneumàtic (el compressor, les canonades, els elements de treball, les vàlvules de distribució i altres elements auxiliars, com ara les vàlvules de bloqueig, les de pressió i les antiretorn).

• Confeccionar circuits pneumàtics senzills utilitzant-hi simbologia normalitzada.• Resoldre alguns exercicis senzills de càlcul per aplicació del principi de Pascal.



• Activitat 23.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Relacionar els elements d’un compressor pneumàtic amb la funció que desenvolupen.

• Identificar els elements components d’un cilindre pneumàtic i situar-los sobre un dibuix.

• Indicar a quins elements del circuit pneumàtic corresponen diferents símbols que apareixen en un quadre.

• Identificar els elements components d’un cilindre hidràulic i situar-los sobre un dibuix.

• Observar la representació simbòlica d’una vàlvula hidràulica i completar un text on s’en descriuen les característiques.

Fitxa 3 (MC)

• Explicar els diferents processos de producció d’aire comprimit.• Dibuixar un motor pneumàtic de paletes i un altre de pistons i

detallar-ne i explicar-ne les parts i el funcionament.• Completar un quadre amb el nom de diferents operadors

hidràulics que hi apareixen representats mitjançant el seu símbol normalitzat.

• Completar un quadre amb dibuixos del funcionament de diferents tipus de vàlvules distribuidores.

• Completar un altre quadre amb dibuixos del funcionament de diferents models de cilindres.

• Dissenyar el circuit de control d’un cilindre d’efecte doble des de dos punts i explicar-ne el funcionament.

• Confeccionar l’esquema d’un circuit pneumàtic de regulació de la velocitat d’un cilindre d’efecte doble.


Llibre de l’alumne Fitxa d’avaluació de competències bàsiques, fitxa 5 (MC)

© grup edebé 43


• Enumerar els elements d'un circuit pneumàtic i explicar la funció de cadascun.

• Identificar els símbols de diferents operadors pneumàtics.

• Dibuixar el símbol normalitzat d'una vàlvula pneumàtica.

• Indicar diferents aplicacions dels circuits pneumàtics.• Comparar els elements d'un circuit hidràulic amb els

de un pneumàtic.• Completar frases relacionades amb els circuits

pneumàtics i hidràulics i amb els fluids de treball.


• Determinar la força exercida per l’èmbol d’un cilindre pneumàtic, conegut el seu diàmetre i la pressió que l’aire hi exerceix.

• Explicar la funció del grup compressor en un circuit pneumàtic i completar un quadre amb els símbols i la funció dels elements que l’integren.

• Explicar el funcionament d’una vàlvula pneumàtica a partir de la interpretació d’una seqüència d’imatges.

• Identificar els elements components d’un cilindre pneumàtic representat en un esquema i explicar-ne el funcionament.

• Enumeras els avantatges de l’aire comprimit com a font d’energia.

• Completar un quadre comparatiu amb els elements d’un circuit pneumàtic i un altre d’elèctric i la funció de cadascun.

• Interpretar imates obtingudes d’un catàleg de productes industrials.


• Explicar el funcionament d’un dispositiu per aixecar vehicles en un taller, justificar el principi físic en què es fonamenta, realitzar càlculs tenint-ne en compte les característiques tècniques i suggerir altres maneres d’accedir a la part inferior d’un vehicle.

• Interpretar l’esquema d’un circuit pneumàtic, identificar-ne els elements components, explicar el comportament de la vàlvula de comandament, enumerar altres modes de comandament i retorn de les vàlvules pneumàtiques, descriure el funcionament del circuit i suggerir-ne possibles aplicacions pràctiques.

• Identificar en imatges diferents eines pneumàtiques, reconèixer el tipus d’energia que fan servir i enumerar-ne els avantatges enfront de les manuals.

• Enumerar sistemes, dispositius i mecanismes de l’entorn que funcionin gràcies a l’energia pneumàtica o hidràulica.


• Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.• Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic. • Autoavaluació (O/E).


Lectura

© grup edebé 44


• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar…• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:



ACTIVITATS TIC

• Activitat 7 (LA). Cercar informació sobre la funció dels elements components de la unitat de pressió d'un circuit hidràulic.• Activitats 10 i 11 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dissenyar diversos circuits pneumàtics amb l'ajut del simulador FluidSim.• Activitat 18 (LA). Observar una animació i comprovar, amb el seu ajut, la llei de Boyle-Mariotte.• Activitat 27 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, localitzar informació sobre la invenció i el desenvolupament dels tubs pneumàtics.• Activitat 30 (LA). Al mateix apartat anterior, descobrir les idees aportades pel cinema sobre la utilitat dels tubs pneumàtics.• A la mini webquesta es proposa la recerca d'informació sobre el sistema de recollida pneumàtica de deixalles i les ciutats on hi està implantat.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:



• Aplicar la llei de Boyle-Mariotte per tal de calcular la pressió exercida per un gas i expressar aquesta en diferents unitats.

© grup edebé 45


• Identificar els principals elements components d’un circuit pneumàtic.• Aplicar el principi de Pascal per determinar la pressió exercida por un líquid.• Identificar els principals elements components d’un circuit hidràulic.• Justificar la utilitat dels refrigerants i els lubrificants com a fluids industrials.



METODOLOGIA

MATERIALS i RECURSOS ESPAiS - TEMPS ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES






3 setmanes.





— Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i

© grup edebé 46


perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i específiques.



ESTRUCTURA DE LA UNITAT 4: SISTEMES PNEUMÀTICS I HIDRÂULICS

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una aplicació industrial dels circuits pneumàtics i hidràulics (una premsa hidràulica) i un text que presenta la importància dels líquids i els gasos en nombroses aplicacions.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden la Pneumàtica, la Hidràulica i els Fluids de treball.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: el fonament de les energies hidràulica i pneumàtica, enumeració de dispositius que fan servir aire comprimit per funcionar, descripció del funcionament d’una atracció de fira que utilitzi cilindres pneumàtics o hidràulics, etimologia de la paraula fluid, i justificació de la necessitat de lubrificar les peces sotmeses a moviment o a fregament.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència per aprendre a aprendre i l’autonomia i iniciativa personal.


— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula taller. En aquesta unitat es proposa el muntatge de dos circuits pneumàtics: un per governar un cilindre d’efecte simple i un altre per a un cilindre d’efecte doble.

— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i amb l’ajut de diferents simuladors informàtics. En aquesta unitat es proposa la simulació de diferents circuits pneumàtics fen ús del programa FluidSIM Pneumatics.


— Síntesi: mapes conceptuals que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències

© grup edebé 47


bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a analitzar el funcionament dels tubs pneumàtics.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la recollida pneumàtica de deixalles.

ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: CIRCUIT D’ACTIVACIÓ D’UNA PRENSA PNEUMÁTICA

— Plantejament del problema: identificació de les característiques del problema i de les condicions necessàries per a la seva solució. En aquest cas, el problema consisteix a dissenyar i muntar un circuit pneumàtic capaç de governar una premsa des de dues vàlvules que s’accionen simultàniament.

— Recerca d’información: localització d’informació rellevant en diferents fonts. En aquest cas, s’ofereix la possibilitat de utilitzar diferents tipus de simuladors informàtics, com ara FluidSIM, Automation Studio o Pneumatic-Sim.

— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució d’una manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cal elaborar l’esquema del circuit que volem muntar.

— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i també del temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. En aquest cas, hem de preveure els operadors pneumàtics necessaris per muntar el circuit i les eines que haurem de fer servir. Amb tota la informació, s’elabora el full de planificació.

— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema. En aquest cas, les tasques són: localitzar les preses de pressió, connectar les vàlvules 3/2, fixar i connectar la vàlvula de simultaneïtat, fixar i connectar la vàlvula 4/2, fixar i connectar el cilindre d’efecte doble, verificar l’estanqueïtat de les connexions i connectar la premsa pneumàtica. Per tal de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé elaborar el diari tècnic.

— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem obtingut solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les causes i tornar a dissenyar i construir l’objecte. En aquest cas cal comprovar que el circuit funciona correctament quan accionem simultàniamente totes dues vàlvules 3/2. A més, cal dur a terme l’avaluació del procés i la del treball en equip. Amb tota la informació, redactem el full d’avaluació.

— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, només és exigible l’elaboració de l’informe tècnic, al qual s’haurà d’adjuntar tota la documentació elaborada al llarg del projecte.

© grup edebé 48












l'hora d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de

participació de cada alumne i la qualitat de les seves intervencions.

• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de

la unitat.• Rúbrica d'avaluació trimestral de les competències

básiques.• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Elaboració i presentació de projectes tècnics realitzats

a l'aula taller.

© grup edebé 49


d'aprenentatge.





1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 51


UNITAT DIDÀCTICA 5: Electrònica analògicaCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Distingir els operadors electrònics per les seves característiques tècniques i per la seva funció dins d’un circuit.

• Valorar la utilitat de l’amplificador operacional en el disseny de diferents circuits elementals.


• Interpretar els valors dels paràmetres que figuren en la descripció tècnica d’un component electrònic.

Autonomia i iniciativa personal• Detectar els perills per a la salut i

el medi ambient que poden suposar les piles i els components electrònics un cop usats.

• Distingueix els operadors electrònics per les seves característiques tècniques i per la seva funció dins d’un circuit.

• Identificar i distingir els diferents components electrònics.

• Identificar resistències i explicar-ne la utilitat en un circuit electrònic.

• Distingir condensadors fixos i variables i explicar-ne el funcionament.

• Descriure la utilitat de les bobines i explicar-ne el funcionament.

• Identificar diferents components semiconductors (díodes, transistors, resistències dependents) i explicar-ne la utilitat.

• Interpreta els valors dels paràmetres que figuren en la descripció tècnica d’un component electrònic.

• Aprendre conceptes bàsics d’electrònica, com ara el guany, la impedància, la resposta amb la freqüència i la realimentació.

• Definir i calcular alguns conceptes bàsics en electrònica: guany, impedància, resposta amb la freqüència i realimentació.

• Valora la utilitat de l’amplificador operacional en el disseny de diferents circuits elementals.

• Conèixer què és un amplificador operacional i els seus circuits bàsics.

• Explicar diferents aplicacions de l’amplificador operacional en circuits bàsics (inversor, no inversor i sumador) i realitzar els càlculs oportuns.

© grup edebé 52


CONTINGUTS

C P V

• Tipus de components electrònics: passius i actius.

• Resistències: utilitat. • Condensadors. • Bobines. • Associació de components passius. • Díodes. • Transistors. • Resistències dependents. • Circuits integrats. • Guany. • Impedància. • Resposta amb la freqüència. • Realimentació: tipus. • Amplificador operacional: concepte i

elements components. • Circuits bàsics.

• Anàlisi gràfica del funcionament d’un condensador i d’una bobina.

• Càlcul de la impedància d’entrada i de sortida en un component electrònic.

• Rigor en la utilització de components electrònics tenint en compte les seves aplicacions.


• Educació del consumidor: identificació visual de diferents components electrònics.

• Educació del consumidor: valoració dels circuits integrats per les seves aplicacions.

© grup edebé 53



1. Components electrònics• Distingir, segons la seva funció, els components passius i els components actius.• Llegir textos i analitzar quadres, figures i fórmules per conèixer amb detall les característiques, la funció i les aplicacions de les resistències, els condensadors, les

bobines, l’associació de components passius, els díodes, els transistors, les resistències dependents i els circuits integrats.

2. Conceptes bàsics• Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte de guany i identificar els diferents tipus de guany segons la magnitud que considerem.• Llegir un text i analitzar figures i quadres per conèixer el concepte d’impedància i identificar-ne els diferents tipus segons si és d’entrada o de sortida, ja que depenen de

paràmetres diferents.• Analitzar un diagrama per adonar-se que la resposta amb la freqüència és diferent en un semiconductor, segons la freqüència a la qual es treballi.• Identificar els tipus de realimentació mitjançant la lectura d’un text i l’anàlisi d’unes imatges.

3. Amplificador operacional• Llegir un text i observar unes imatges per identificar un amplificador operacional i quins en són els elements bàsics.• Llegir uns textos, analitzar unes figures i unes equacions per entendre el funcionament de diferents models de circuits basats en l’amplificador operacional: el circuit

inversor, el circuit no inversor i el circuit sumador.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d'introducció que proposa l'estudi dels diferents components electrònics d'un circuit, els conceptes de guany, impedància,

resposta amb la freqüència i realimentación, i les característiques de l'amplificador operacional, com a component essencial de molts circuits electrònics.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Identificar qui són els responsables de la gestió de la brossa electrònica i quins metalls dels aparells amb circuits electrònics es poden

reciclar.

© grup edebé 54


• Identificar diferents tipus de piles i conèixer-ne els voltatges, reconèixer dispositius que poden funcionar amb piles o connectats a la xarxa, i assenyalar avantatges i inconvenients de les piles respecte de la xarxa elèctrica.

• Consultar una pàgina web per respondre quins metalls es troben a les piles, de quina manera contaminen, quines diferències existeixen entre una pila alcalina i una pila de botó, i què és una pila verda.

COMPLEMENTÀRIES • Definir el concepte de resistència i justificar raonadament la fórmula que estableix la resistència d’un conductor en funció de la seva longitud, la secció i el material amb què està construït. Resoldre exercicis senzills de càlcul del valor òhmic de la resistència d’un conductor. Introduir la unitat de resistencia recordant la relació entre resistència, tensió i intensitat (llei d’Ohm) i resoldre exercicis senzills de càlcul. Reproduir a la pissarra la manera de conectar una resistència per tal de limitar el voltatge o la tensió i justificar-la a partir de la llei d’Ohm.

• Justificar raonadament la fórmula que estableix la capacitat d’un condensador en funció de la superfície de les armadures, de la distància que les separa i de la naturalesa del dielèctric. Resoldre exercicis senzills de càlcul de la capacitat d’un condensador. Establir la relació que existeix entre la capacitat d’un condensador, la càrrega que emmagatzema i la tensió a la qual se sotmeten les armadures. Comentar el funcionament d’un condensador en el període transitori i en l’estacionari.

• Justificar raonadament la fórmula que estableix l’autoinducció d’una bobina en funció del nombre d’expires, del flux magnètic que la travessa i de la intensitat de corrent que hi circula. Comentar el funcionament d’una bobina en el període transitori i en el període estacionari.

• Reproduir en la pissarra l’anàlisi comparativa del comportament dels components passius estudiats i comentar-la, així com les imatges dels procediments de polarització directa i inversa d’un díode i justificar, a partir d’aquestes imatges, per què en uns casos el díode es comporta com un conductor i en d’altres, com un aïllant.

• Familiaritzar-se amb diferents models de transistors comercials, tant bipolars (NPN i PNP) com d’efecte de camp (de canal N i de canal P) i distingir-los. Explicar les aplicacions dels transistors i assenyalar diferents dispositius on aquests s’utilitzen.

• Observar algun model de circuit integrat. Assenyalar algunes aplicacions pràctiques dels microprocessadors en l’àmbit de la ciència, de la tecnologia o de la llar. Muntar circuits electrònics senzills que incorporin alguns dels components estudiats i verificar-ne el funcionament amb l’ajut d’un polímetre.

• Distingir entre guany de tensió, d’intensitat i de potència, explicar el concepte d’impedància, a quins components s’aplica i de quines magnituds depèn. Distingir entre impedància d’entrada i de sortida i justificar la similitud d’impedància dels elements que es connecten a un sistema electrònic per garantir el màxim aprofitament de la potència, Reproduir a la pissarra el diagrama que mostra la resposta amb la freqüència d’un operador electrònic i justificar, a partir d’aquest, quin n’és el comportament segons la freqüència aplicada. Explicar el concepte de realimentació i distingir entre realimentació positiva i realimentació negativa.

• Mostrar un amplificador operacional i dibuixar-ne el símbol normalitzat en la pissarra. Manipular-lo per prendre consciència de les seves parts fonamentals: distingir els pius d’entrada, el de sortida i els de realimentació. assenyalar els avantatges d’aquest operador amb relació a la impedància d’entrada, la de sortida, el guany de tensió i el guany d’intensitat. Reproduir a la pissarra l’esquema de la manera de connectar un amplificador operacional per obtenir un circuit inversor, justificar la simplificació del circuit i deduir-ne la fórmula que estableix el guany de tensió. Repetir el mateix procediment en el cas d’un circuit no inversor i un circuit sumador. Deduir, en cada cas, les fórmules del guany de tensió i la tensió de sortida.


© grup edebé 55



• Activitat 26

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Completar textos sobre components electrònics.• Calcular la intensitat i el voltatge d'un circuit.• Completar un text sobre el funcionament d'un

condensador.• Completar textos sobre la descripció d'un amplificador

operacional.• Identificar els esquemes de diferents tipus de circuits

bàsics i dibuixar-ne els esquemes elèctrics simplificats equivalents.


• Activitat 27

Fitxa 3 (MC)

• En un circuit mixt de resistències calcular el voltatge i la intensitat de les diferents resistències, la seva resistència equivalent i la potència dissipada per cadascuna.

• Assenyalar la diferència entre un condensador de ceràmica i un d'electrolític. Dibuixar-ne les simbologies.

• Identificar els elements d'un circuit i interpretar un gràfic de descàrrega del condensador.

• Explicar el funcionament d'un transistor en un circuit donat. Assenyalar les diferències entre els transistors NPN i PNP. Completar els paràmetres d'una taula segons les diferents posicions del polsador del circuit.

• Identificar els elements d'un circuit que controla el funcionament d'un ventilador i explicar-lo.



• Explicar la manera de regular la intensitat elèctrica d'un circuit.

• Descriure com es poden associar les resistències i els condensadors i com es calcula la resistència i la capacitat equivalents en cada cas.

• Indicar l’estructura d’una bobina i la seva funció.• Interpretar el funcionament d'un circuit en diferents

situacions.• Dibuixar un circuit amb un díode i una font d'alimentació

de manera que hi circuli el corrent i assenyalar com caldria connectar-ho perquè no circulés.

• Descobrir la impedància de la font i de la càrrega d'un amplificador d'àudio a partir de les dades d'impedància d'entrada i de sortida.

• Dibuixar un circuit no inversor i assignar valors reals als seus components per tal d’aconseguir un determinat


• A partir de diferents gràfics que mostren el comportament de resistències en funció de diferents paràmetres, raonar a quina resistència correspon cadascuna.

• A partir d’un circuit i dos gràfics, determinar quin correspon al circuit i interpretar la diferència entre els màxims dels gràfics.

Activitats competencials al final del bloc II

• Buscar informació sobre el silici, les seves característiques i aplicacions.• Investigar sobre el grafè: estructura, propietats i aplicacions.• Enumerar dispositius d'ús quotidià que presentin diferents components

electrònics i explicar-ne la funció.• Interpretar les especificacions tècniques que apareixen en un transistor

comercial.


© grup edebé 56


guany de tensió.• Respondre diverses preguntes sobre un circuit a partir

d'un esquema.


• Definir els components passius d'un circuit electrònic i explicar-ne el funcionament en el període transitori i en el període estacionari.

• Descriure el funcionament dels transitors bipolars i el dels d'efecte de camp.

• Definir el concepte de guany i escriure’n l’expressió per al cas de la tensió, la intensitat i la potència.

• Respondre preguntes sobre un esquema d'un circuit inversor confeccionat a partir d'un amplificador operacional.



Lectura• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar,…• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:



© grup edebé 57


ACTIVITATS TIC

• Activitat 3 (LA). Cercar informació i assenyalar aplicacions concretes dels díodes.• Activitat 5 (LA). Cercar informació i assenyalar aplicacions de cadascuna de les resistències depenents estudiades i justificar-les tenint en compte les característiques de

cada component.• Activitats 16 a 18 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia dissenyar, amb l'ajut del simulador Crocodile Clips, diferents circuits i resoldre qüestions sobre el seu funcionament.• Activitat 22 (LA). Cercar informació sobre diferents qüestions relatives als transistors FET.• Activitat 27 (LA). Cercar informació I explicar el funcionament d'un adaptador d'impedàncies.• Activitat 29 (LA). A l’apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació i respondre preguntes relacionades amb la gestió de la brossa electrònica i el reciclatge

de metalls procedents dels circuits electrònics.• Activitat 31 (LA). Al mateix apartat anterior, cercar informació i respondre preguntes relacionades amb el rebuig de les piles usades i els llocs on s’hi poden dipositar.• A la mini webquesta es plantegen algunes preguntes relacionades amb els semiconductors que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:



• Conèixer les aplicacions dels circuits i els dispositius electrònics.• Identificar resistències i explicar-ne la utilitat en un circuit electrònic.• Descriure la utilitat de les bobines i explicar-ne el funcionament.• Identificar els diferents símbols dels operadors electrònics i utilitzar-los de manera adequada.• Conèixer els circuits integrats i les seves aplicacions.

© grup edebé 58




METODOLOGIA







3 setmanes.




la pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...



— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis

© grup edebé 59


projectes, en grup i parant atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 5: ELECTRÒNICA ANALÒGICA— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra diferents dispositius electrònics

analògics i un text que presenta els components d’aquests dispositius, alguns conceptes bàsics associats al seu funcionament i les característiques tècniques de l’amplificador operacional.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats, que serveix com organitzador dels aprenentatges. En aquesta unitat s'aborden: Components electrònics, Conceptes bàsics i Amplificador operacional.

— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: definició de diferents magnituds elèctriques i de les seves unitats, escriptura de la llei d'Ohm i magnituds que hi apareixen, diferència entre un component electrònic passiu i un actiu, i enumeració dels avantatges dels circuits impresos i dels circuits integrats enfront dels muntatges convencionals.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència en comunicació lingüística i la autonomia i iniciativa personal.


— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa l’estudi del funcionament de diversos components electrònics fent servir el simulador Crocodile Clips.


— Síntesi: diversos quadres que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant de la brossa electrònica i el seu tractament.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és l’anàlisi de les resistències dependents.

© grup edebé 60












l'hora d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de participació

de cada alumne i la qualitat de les seves intervencions.

• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències básiques

de la unitat.• Rúbrica d'avaluació trimestral de les competències

básiques.• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Elaboració i presentació de projectes tècnics


© grup edebé 61


















• als alumnes• a les famílies


© grup edebé 62


d'aprenentatge.





1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 63


UNITAT DIDÀCTICA 6: Electrònica digitalCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Identificar i diferenciar senyals analògics i digitals. Valorar la importància dels sistemes digitals a l'hora d'adquirir, transmetre i interpretar dades.

• Reconèixer i descriure el funcionament de determinats circuits lògics presents en dispositius del nostre entorn.

Competència matemàtica• Confeccionar taules de veritat a

partir de funcions lògiques elementals i combinacions senzilles d'aquestes.

• Identifica i diferencia senyals analògics i digitals.

• Valora la importància dels sistemes digitals a l'hora d'adquirir, transmetre i interpretar dades.

• Interpretar gràfics de senyals analògics i de senyals digitals.

• Justificar la utilitat dels convertidors ADC i DAC.

• Reconèixer el procés que se segueix en l'adquisició i la transmissió de dades i en la conversió de senyals.

• Confecciona taules de veritat a partir de funcions lògiques elementals i combinacions senzilles d'équestes.

• Confeccionar i interpretar les taules de les operacions binàries elementals: suma lògica, producte lògic i negació.

• Elaborar taules de veritat de funcions lògiques complexes i interpretar-ne els resultats.

• Analitzar les funcions lògiques elementals.

• Reconeix i descriu el funcionament de determinats circuits lògics presents en dispositius del nostre entorn.

• Indicar aplicacions concretes dels circuits combinacionals i dels circuits seqüencials.

• Distingir els circuits lògics combinacionals i els seqüencials.

© grup edebé 64


CONTINGUTS

C P V

• Senyals analògics. • Senyals digitals. • Senyals binaris elementals. • Senyals binaris codificats. • Convertidors de senyals. • Concepte d'àlgebra de Boole. • Funcions lògiques. • Taules de veritat. • Portes lògiques: les funcions OR, AND, NOT,

NOR, NAND i ORex. • Circuits combinacionals. • Circuits seqüencials.

• Confecció i interpretació de taules de les operacions elementals: suma lògica, producte lògic i negació.

• Confecció de taules de veritat. • Anàlisi del funcionament de dispositius seguint

criteris lògics.

• Curiositat per conèixer les característiques dels codis binaris emprats per processar senyals digitals.


• Educació per al consum: valoració de la utilitat de l'àlgebra de Boole.

© grup edebé 65



1. Tipus de senyals• Llegir un text i observar unes imatges per identificar els senyals analògics com a variables contínues en el temps i descriure’n les aplicacions.• Conèixer la funció dels transductors.• Classificar els senyals digitals en senyals binaris elementals i en senyals binaris codificats mitjançant la consulta d'una taula i la lectura d'un text descriptiu.• Descobrir el funcionament dels convertidors de senyal a partir de casos pràctics.

2. Àlgebra de Boole• Memoritzar comprensivament les característiques de les operacions bàsiques de l'àlgebra de Boole: suma lògica, producte lògic i negació.

3. Funcions lògiques • Entendre els estats lògics d'una magnitud en el control digital després d'analitzar un text, uns quadres i unes imatges i, d'aquesta manera, comprendre què és una funció

lògica.• Construir taules de veritat per representar les possibles combinacions d'estats de les variables i els valors de la funció per cadascun d'aquests estats.• Identificar l'expressió algèbrica, la simbologia normalitzada i les característiques de les taules de veritat de cadascuna de les funcions lògiques elementals que permeten

construir qualsevol funció lògica complexa.

4. Circuits lògics • Llegir un text i observar unes imatges per diferenciar els circuits combinacionals i els seqüencials i comprendre les característiques diferencials de cadascun.• Llegir un text i analitzar un exemple per conèixer un circuit seqüencial especial que presenta dos estats estables en la seva sortida: els biestables.• Analitzar el funcionament d'un dispositiu capaç de controlar l'encesa i l’apagada d'una làmpada mitjançant dos polsadors.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció per distingir els senyals analògics dels digitals, reconèixer la necessitat de transformar uns en uns altres

i descobrir els codis que regeixen el comportament dels senyals digitals.

© grup edebé 66


COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Completar una frase que resumeix per a què serveix un escàner.• Consultar una pàgina web per respondre diverses preguntes: quin tipus de perifèric és un escàner, què és un equip multifunció,

com funciona un escàner i quins avantatge presenta una imatge escanejada.• Cercar informació per descobrir què és un píxel, què indica la resolució d'un escàner i com afecta la resolució d'una imatge a la

grandària final de l'arxiu.

COMPLEMENTÀRIES • Reproduir en la pissarra el diagrama d’un senyal analògic i justificar-ne les característiques, destacant-hi el fet que es tracta d’una magnitud que varia de manera contínua amb el temps. Demanar als alumnes que suggereixin altres magnituds la variació amb el temps de les quals també es produeix de manera contínua.

• Comentar la funció dels transductors o captadors de senyals. Proposar alguns exemples de transductors analògics (de presència, de posició, de velocitat, de temperatura, etc.).

• Reproduir en la pissarra el diagrama comparatiu d’un senyal analògic i un altre de digital i explicar, a partir d’aquests, la manera com evolucionen amb el temps els dos senyals.

• Presentar alguns dispositius que utilitzin convertidors de senyal.• Justificar el procés d’adquisició i transmissió de dades a partir de l’exemple que es mostra en les imatges. Proposar als alumnes

que investiguin altres sistemes de l’entorn en els quals també es produeixi adquisició, conversió, processament i transmissió de dades.

• Presentar les operacions bàsiques de l’àlgebra de Boole justificant, un per un, els valors que adopta la funció segons els que adopta cadascuna de les variables.

• Utilitzar el símil del circuit elèctric per explicar els estats possibles d’una variable i el funcionament d’un circuit lògic elemental.• Enunciar les sis funcions lògiques elementals i escriure’n els noms en la pissarra.• Analitzar la funció OR i descriure’n les característiques algèbriques (s’identifica amb la suma lògica), la representació simbòlica de

la funció (mitjançant blocs i portes lògiques) i la taula de veritat que la identifica. • Repetir el mateix procés amb la resta de funcions.• Proposar als alumnes alguns logigrames senzills perquè comprenguin la manera d’utilitzar les portes lògiques que representen

funcions elementals per definir funcions més complexes.• Dibuixar en la pissarra el diagrama de blocs d’un circuit combinacional i d’un altre de seqüencial, mostrar-ne les analogies i les

diferències i comentar el funcionament d’un biestable.


Llibre de l'alumne

• Activitat 26.

Fitxes 1 i 2 (MC)

Llibre de l'alumne

• Activitat 27.

Fitxa 3 (MC)

© grup edebé 67


• Completar textos sobre la suma lògica i el funcionament d'un circuit elèctric amb dos interruptors connectats en paral·lel.

• Completar textos sobre el producte lògic i el funcionament d'un circuit elèctric amb dos interruptors connectats en sèrie.

• Descobrir com funciona el codi de numeració hexadecimal i completar una taula de conversió de decimal a binari i a hexadecimal. Dur a terme conversions i operacions entre expressions en els diferents codis.

• A partir d'una funció de sortida d'un sistema digital, completar-ne la taula de veritat i realitzar-ne el logigrama.

• Observar un xip 74L04 i respondre preguntes relacionades amb la seva constitució i connexions.

• Simplificar funcions lògiques i elaborar-ne les taules de veritat.• Completar la taula de veritat corresponent a una situació

determinada, calcular-ne la funció de sortida i representar-ne el logigrama.


Llibre de l'alumne

• Indicar les diferències entre un senyal analògic i un de digital. Posar un exemple de senyal de cada tipus.

• Assenyalar quin dispositiu s’utilitza en cadascuna de les etapes per les quals passa un senyal durant el procés d'adquisició i transmissió de dades.

• Confeccionar la taula de veritat d'una funció lògica.• Escriure l'equació lògica que correspon a un circuit

donat i confeccionar-ne la taula de veritat.• Esbrinar la funció que correspon a una taula de veritat

donada.


• Elaborar un quadre de les funcions lògiques elementals i indicar-ne, per a cadascuna, l’equació lògica i els diagrames de bloc.

• Utilitzar les portes lògiques que corresponen a cada funció elemental per confeccionar el logigrama de les funcions.

• Explicar en què consisteix un circuit combinacional i què és un circuit seqüencial. Assenyalar-ne les


• Completar una taula de veritat sobre diferents sensors d'un habitatge, indicar quina funció és la que la representa i confeccionar el logigrama corresponent.

• A partir d'un logigrama deduir-ne la funció lògica i confeccionar-ne la taula de veritat.

• Convertir expressions decimals en binàries i a l’inrevès.


• Explicar les diferències que hi ha entre una càmera fotogràfica analògica i una altra de digital.

• Confeccionar la taula de veritat i el logigrama d'una funció.• Completar una taula amb les principals portes lògiques, la seva

funció, l’equació lògica i la representació gràfica.Material complementari


© grup edebé 68


analogies i les diferències.





ACTIVITATS TIC

• Activitats 9 a 14 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, utilitzar el simulador de portes lògiques Logicly per desenvolupar diferents circuits i comprovar-ne el funcionament.• Activitat 30 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació i respondre una sèrie de preguntes relacionades amb l’escàner.• A la mini webquesta es plantegen algunes preguntes al voltant del so digital que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a Internet. • USB Mediateca.• Recursos en suport digital:



© grup edebé 69


• Reconèixer el procés que se segueix en l'adquisició i la transmisió de dades i en la conversió de senyals.• Identificar i descriure les funcions lògiques elementals.• Distingir els circuits lògics combinacionals i els seqüencials.



METODOLOGIA




• Recursos en suport digital.• Ordinador i programes relacionats

amb la unitat 6.• Pissarra digital.• Material fungible.


3 setmanes.





© grup edebé 70





ESTRUCTURA DE LA UNITAT 6: ELECTRÒNICA DIGITAL— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra diferents dispositius que empren

tecnologia digital (targetes de memòria) i un text que explica les diferències entre els senyals analògics i els digitals, la necessitat de transformar uns en uns altres i els codis que regeixen el comportament dels senyals digitals

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats, que serveix com organitzador dels aprenentatges. En aquesta unitat s'aborden: Tipus de senyals, Àlgebra de Boole, Funcions lògiques i Circuits lògics.

— Preparació de la unitat: coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: identificació de dispositius electrònics que fan servir tecnología digital, descripció de les característiques de la TDT i interpretació del significat de les seqüències de 0 i 1 en els senyals digitals.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència matemàtica.


— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i amb l’ajut de diferents programes informàtics. En aquesta unitat es proposa la comprovació del funcionament de diferents circuits confeccionats a base de portes lògiques mitjançant el simulador Logicly.


— Síntesi: esquema de claudàtors que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències

© grup edebé 71


bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant del funcionament d’un escàner.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és el so digital.
















a l'aula taller.

© grup edebé 72





Preparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre la programació i el desenvolupament de les classes












Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació han estat comunicats:— als alumnes.— a les famílies.

Utilització de mesures per a l'atenció a la diversitat

S'adopten mesures amb antelació per tal de conèixer les dificultats d'aprenentatge.


© grup edebé 73





1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 74


UNITAT DIDÁCTICA 7: Sistemes electrònicsCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Identificar les característiques tècniques i les aplicacions de diferents dispositius d’entrada i de sortida de senyals en els sistemes electrònics.

• Reconèixer l’estructura i la importància dels circuits integrats com a dispositius de processament de qualsevol sistema electrònic.


• Conèixer i explicar el funcionament de diferents sistemes electrònics habituals en el nostre entorn.

Competència per aprendre a aprendre• Reconèixer la importància i la utilitat

dels sistemes electrònics en molts dispositius d’ús quotidiá.

• Reconeix la necessitat i la utilitat de les fonts d'alimentació per al funcionament de qualsevol sistema electrònic.

• Reconèixer la necessitat i la utilitat de les fonts d’alimentació per al funcionament de qualsevol sistema electrònic.

• Descriure les característiques, el funcionament i les aplicacions d’una font d’alimentació.

• Identifica les característiques tècniques i les aplicacions de diferents dispositius d'entrada de senyals en els sistemes electrònics.

• Identificar diferents dispositius d’entrada d’un sistema electrònic (interruptors, polsadors i resistències dependents) i reconèixer-ne el funcionament i les aplicacions.

• Descriure el funcionament i les aplicacions de diferents dispositius d’entrada d’un sistema electrònic.

• Descriu el funcionament de diferents dispositius de sortida de senyals i les aplicacions de cadascun.

• Identificar diferents dispositius de sortida d’un sistema electrònic (brunzidors, timbres, relés, díodes LED i visualitzadors) i reconèixer-ne el funcionament i les aplicacions.

• Descriure el funcionament i les aplicacions de diferents dispositius de sortida d’un sistema electrònic.

• Reconeix l'estructura i la importància dels circuits integrats com a dispositius de processament de qualsevol sistema electrònic.

• Conèixer el funcionament dels dispositius de processament i valorar la utilitat dels circuits integrats per a aquesta finalitat.

• Reconèixer la utilitat dels circuits integrats i explicar-ne el procés de construcció.

© grup edebé 75


CONTINGUTS

C P V

• Elements components d’una font d’alimentació.

• Interruptors.• Polsadors. • Resistències dependents de la llum.• Varistors. • Termistors. • Timbres. • Brunzidors. • Brunzidors piezoelèctrics. • Relés. • LED. • Visualitzadors o displays. • Circuits integrats: funcions i classes. • Tècniques bàsiques de construcció.

• Anàlisi gràfica del comportament de diferents termistors amb la temperatura.

• Anàlisi del funcionament de diferents dispositius de sortida: timbres, brunzidors, relés, LED i displays.

• Anàlisi dels processos que es duen a terme per confeccionar circuits integrats.

• Valoració de la utilitat dels visualitzadors de cristall líquid.


• Educació per a la salut: respecte per les normes de seguretat en el maneig d’eines i estris per a electrònica.

• Educació per a la salut: hàbit d’utilitzar els elements de protecció personal quan es traballa amb eines i estris per a electrònica.

© grup edebé 76



1. Fonts d’alimentació• Llegir un text i observar unes imatges per identificar les parts constituents d’una font d’alimentació i reconèixer-ne la necessitat i utilitat.

2. Dispositius d’entrada• Llegir textos, observar imatges i analitzar quadres per reconèixer el funcionament i les aplicacions dels interruptors com a dispositius d’entrada. • Repetir el mateix procediment amb els polsadors.• Analitzar una sèrie d’imatges i de gràfics evolutius per identificar el comportament de les principals resistències dependents: LDR, varistors i termistors.

3. Dispositius de sortida• Observar imatges, llegir textos descriptius i analitzar quadres comparatius per conèixer el funcionament i les aplicacions d’alguns dispositius comuns de sortida, com ara

el brunzidor, el timbre convencional i el brunzidor piezoelèctric.• Llegir un text descriptiu i observar unes imatges per reconèixer les característiques tècniques i el funcionament d’un relé i distingir els diferents tipus de relés comercials,

segons el nombre de contactes que posseeixen.• Observar imatges, llegir un text i consultar esquemes electrònics per identificar diferents models de díodes LED i reconèixer-ne la utilitat en determinades aplicacions

tecnològiques.• Llegir la descripció de les característiques d’un visualizador i consultar una taula per apreciar el funcionament d’un display de set segments.

4. Dispositius de processament• Llegir un text i consultar un diagrama de blocs per comprendre la funció dels dispositius de processament dins d’un sistema electrònic.• Comprendre les funcions que desenvolupen els circuits integrats en diferents sistemes tecnològics mitjançant la lectura d’un text.• Identificar i classificar els circuits integrats mitjançant l’observació d’imatges i la lectura dels textos que les acompanyen.• Analitzar un diagrama de flux, llegir els textos que el descriuen i consultar unes seqüències d’imatges per identificar les tècniques bàsiques de construcció de circuits

integrats que s’utilitzen a escala industrial.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran.

© grup edebé 77


• Llegir el text d’introducció per reconèixer la importància de les fonts d'alimentació, identificar els dispositius d’entrada i de sortida d’un sistema electrònic I prendre consciència de la importància dels circuits integrats com a dispositius de processament.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Conèixer les característiques i la utilitat d'un DNI electrònic després de consultar diverses pàgines web.• Valorar la importància d'un document com ara el DNI i argumentar quina informació es podria afegir o suprimir en el xip.• Raonar els avantatges de realitzar tràmits administratius de manera virtual.• Conèixer els avantatges de l'ús de la signatura electrònica.• Fer càlculs pèr tal d'adjudicar una lletra al DNI.

PROJECTE TÈCNIC CONTROL DEL SENTIT DE GIR D’UN MOTOR Fase 1: Plantejament del problema

• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un circuit de control d'un motor elèctric que sigui capaç de governar el sentit de gir d'aquest mitjançant dues resistències depenents de la llum (LDR).

Fase 2: Recerca d'informació• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació de les característiques dels motors elèctrics, de les resistències depenents

de la llum i d'altres components electrònics necessaris. Per fer-ho, es podran consultar diverses pàgines web, l’adreça electrònica de les quals es troba en el llibre de l’alumne.

Fase 3: Disseny i elecció• Cada component de l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit que apareix en el llibre de l'alumne.

Fase 4: Planificació• En aquesta etapa del mètode de projectes cal planificar els materials que s’utilitzaran en la realització del projecte: placa

protoboard, leds, fonts d'alimentació, etc. És important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del projecte.

Fase 5. Construcció• Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del circuit.

Cal dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic: estudi detallat dels components del circuit, verificació de les connexions, connexió del motor, etc.

Fase 6. Avaluació• Un cop muntat el circuit, cal verificar-ne el funcionament. Si el circuit està correctament connectat, el motor girarà en un sentit

quan un dels LED rebi llum, i en el contrari, quan la llum incideixi sobre l'altre.Fase 7. Divulgació

• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot el procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic.

© grup edebé 78


COMPLEMENTARIES • Desmuntar i tornar a muntar una font d’alimentació d’algun aparell electrònic. Evocar les característiques i comprovar, amb l’ajut d’un polímetre, la tensió de sortida de la font.

• Explicar la funció general dels dispositius d’entrada de qualsevol sistema electrònic. Manipular diferents models d’interruptors electrònics i polsadors i analitzar-ne el funcionament. Suggerir aplicacions d’aquests dispositius d’entrada.

• Explicar la funció general dels dispositius de sortida de qualsevol sistema electrònic. Desmuntar i tornar a muntar un timbre, un brunzidor convencional, un brunzidor piezoelèctric i diferents models de relés comercials. Observar-ne les característiques i realitzar anàlisi anatòmiques, funcionals i tècniques dels models desmuntats.

• Realitzar exercicis de determinació dels segments que s’il·luminaran d’un displays de set segments per representar signes i símbols coneguts

• Justificar la utilitat dels circuits integrats com a dispositius de processament i enumerar diferents sistemes tecnològics, tant domèstics com industrials, on aquests circuits són presents.



• Activitat 21.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Completar uns textos, identificar el símbol que representa cada tipus de resistència i dibuixar-lo on correspongui.

• Observar dues figures i completar uns textos sobre el funcionament d'un timbre convencional.

• Observar una imatge d'un relé i completar un text sobre la seva anàlisi funcional.


• Activitat 22.

Fitxa 3 (MC)

• Assenyalar sobre el diagrama de blocs d'una font d'alimentació la composició i el funcionament del component que representa cada bloc.

• Indicar les diferències entre un polsador normalment obert i un altre normalment tancat, dibuixar-ne els símbols representatius i esmentar-ne les aplicacions.

• Indicar aplicacions dels diferents tipus de resistències dependents.• Completar una taula amb el principi de funcionament, els

avantatges i els inconvenients dels timbres, els brunzidors i els brunzidors piezoelèctrics.

• A partir de l'esquema d'un circuit, explicar el funcionament d'un relé de doble contacte. Assenyalar les aplicacions dels relés d'un, dos i quatre contactes i el nombre de potes de cadascun. Dibuixar les potes. Comparar el funcionament d'un relé de contacte amb el d'un transistor en commutació.

• Observar una figura i determinar la seqüència dels interruptors d'un display de 7 segments perquè apareguin visualitzats els nombres de l’1 al 9.

• Explicar les causes per les quals s'extremen les mesures d'aïllament de l'exterior en la fabricació de xips.

© grup edebé 79




• Assenyalar alguna aplicació d'una font d'alimentació de corrent continu.

• Enumerar quins components s'han d'utilitzar per construir una font d'alimentació de corrent continu d'unes característiques donades i explicar quina serà la funció de cadascun.

• Indicar quina tensió marcarà un polímetre a la sortida d'un circuit electrònic determinat i justificar la resposta.

• Indicar on caldria connectar el termistor en casos determinats i la manera de connectar-lo (en sèrie o en paral·lel).

• Raonar per què els brunzidors poden funcionar indistintament en corrent continu o en corrent altern.

• Explicar el principi de funcionament d'un relé i indicar, almenys, una aplicació d'aquest tipus de dispositius.

• Explicar què signifiquen les sigles LED i respondre diverses qüestions sobre aquest dispositiu.

• Indicar per què és necessari que el silici que s'utilitza per fabricar circuits integrats sigui molt pur.

• Explicar què és un circuit integrat i assenyalar algunes aplicacions d'aquest dispositiu en l'àmbit domèstic.


• Observar el diagrama de blocs d'una font d'alimentació i completar un text sobre el seu funcionament.

• Enumerar les resistències depenents i descriure el funcionament de cadascuna.

• Realitzar l'anàlisi anatòmica i funcional d'un relé.• Explicar què és un circuit integrat i assenyalar algunes

aplicacions d'aquest dispositiu en els àmbits domèstic i industrial.


• Dibuixar l'esquema elèctric d'un circuit que consta d'un LED vermell de 5 mm i una pila de 5 V i calcular el valor de la resistència limitadora d'un circuit perquè la intensitat màxima que suporti el díode sigui de 50 mA i el seu voltatge, 1,5 V.

• Observar les imatges de diferents dispositius i completar una taula amb el nom, el tipus, la funció i les característiques de cadascun.

• Explicar el gràfic del circuit d'un transformador reductor 6 a 1.


• Identificar uns components electrònics, relacionar-los amb el seu símbol normalitzat, explicar-ne el funcionament i assenyalar-ne les aplicacions.

• Observar unes figures i descriure el funcionament d'un timbre de campana i un altre de carilló.

• Indicar els segments que s'han d'activar en un display de 7 segments per obtenir determinats nombres i lletres.


• Rúbrica d’avaluació de les competencies bàsiques de la unitat.• Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.• Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic. • Autoavaluació (O/E).

© grup edebé 80





Expressió• Exposar de forma oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.

• Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari precís.

ACTIVITATS TIC

• Activitats 8 a 10 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, dur a terme diferents activitats de control de dispositius electrònics fent servir el programa Simulador de construcció de circuits digitals amb escenaris virtuals.

• Activitat 12 (LA). Cercar informació a Internet sobre els sistemes d'alimentació ininterrompuda.• Activitat 16 (LA). Explicar el funcionament d'un relé a partir de l'observació d'un vídeo d’Internet.• Activitat 24 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques, descobrir les característiques i els avantatges del DNI electrònic.• A la mini webquesta es plantegen activitats al voltant de la tecnologia de fabricació de circuits integrats que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a internet.• Recursos en suport digital:



• Identificar els elements components d'una font d'alimentació, descriure’n el funcionament i assenyalar-ne les aplicacions.

© grup edebé 81


• Enumerar els dispositius d'entrada d'un sistema electrònic i assenyalar-ne les aplicacions.• Enumerar els dispositius de sortida d'un sistema electrònic i assenyalar-ne les aplicacions.• Valorar la utilitat dels circuits integrats.



METODOLOGIA







3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència: • Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.• Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions


• Elaboració de síntesis.• Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la


• Resolució de problemes tecnològics amb els quals l'alumne o l'alumna desenvolupa i perfecciona les seves pròpies estratègies, alhora que adquireix altres de generals i específiques.

• Exercicis i activitats diversificades (de reforç, d'ampliació, treball en grup, ús de les TIC...),

© grup edebé 82


seqüenciats per nivells de dificultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

• Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i parant especial atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 7: SISTEMES ELECTRÒNICS

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una aplicació típica dels circuits electrònics (un conjunt de LED) i un text que presenta la importància dels sistemes d’alimentació i dels diferents dispositius electrònics.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden Fonts d’alimentació, Dispositius d’entrada, Dispositius de sortida i Dispositius de processament.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: anàlisi d'un dispositiu electrònic d'ús quotidià i diferència entre interruptor i polsador.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la competencia en comunicació lingüística i la competència per aprendre a aprendre.


— Recursos multimedia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d’un ordinador i amb l’ajut de diferents simuladors informàtics. En aquesta unitat es proposa l'ús del Simulador de construcció de circuits digitals amb escenaris virtuals.


— Síntesi: esquema que els alumnes han de completar amb paraules clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a aprofundir en el coneixement i ús del DNI electrònic.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la fabricació de circuits integrats.

ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: CONTROL DEL SENTIT DE GIR D’UN MOTOR

© grup edebé 83


— Plantejament del problema: identificació de les característiques del problema i de les condicions necessàries per a la seva solució. En aquest cas, el problema consisteix a dissenyar i muntar un circuit de control d’un motor elèctric que sigui capaç de governar el sentit de gir d'est mitjançant dues resistències depenents de la llum (LDR).

— Recerca d’información: localització d’informació rellevant sobri de les característiques dels motors elèctrics, de les resistències depenents de la llum i d'altres components electrònics necessaris. En aquest cas, s'ofereix la possibilitat de consultar diferents pàgines web l'adreça de les quals s'ofereix en el llibre de l'alumne.

— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució d’una manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cada component de l'equip ha de reproduir en el seu quadern l'esquema del circuit que apareix en el llibre de l'alumne.

— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i també del temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. Amb tota la informació, s’elabora el full de planificació.

— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema. En aquest cas, les tasques són: estudi detallat dels components del circuit, verificació de les connexions i connexió del motor. Per tal de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé elaborar el diari tècnic.

— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem obtingut solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les causes i tornar a dissenyar i construir el circuit de control. En aquest cas, un cop muntat, cal verificar-ne el funcionament. Si el circuit està correctament connectat, el motor girarà en un sentit quan un dels LED rebi llum, i en el contrari, quan la llum incideixi sobre l'altre. A més, cal dur a terme l’avaluació del procés i la del treball en equip. Amb tota la informació, redactem el full d’avaluació.

— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, només és exigible l’elaboració de l’informe tècnic, al qual s’haurà d’adjuntar tota la documentació elaborada al llarg del projecte.





• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-classe.

© grup edebé 84










• Autoavaluació (oral i escrita). • Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències básiques de la



l'aula taller.

© grup edebé 85


d'aprenentatge.





1 …

2 …

3 …

4 …

5 …

6 …

7 …

8 …

…


© grup edebé 87


UNITAT DIDÀCTICA 8: Elements d’un sistema automàticCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Identificar les característiques tècniques i la funció de diferents elements d’un sistema automàtic.


• Descriure el funcionament d’un sistema automàtic, coneguts els seus elements components.

• Identifica les característiques tècniques i la funció de diferents elements d'un sistema automàtic.

• Analitzar el fonament científic dels transductors de presència, de moviment, de pressió i de temperatura i distingir-ne els diferents tipus que existeixen en el mercat.

• Descriure el funcionament i les aplicacions de les fotocèl·lules.

• Justificar el funcionament dels diferents detectors de proximitat en funció de les seves característiques.

• Indicar aplicacions pràctiques de cadascun.

• Descriure les característiques d’altres transductors que s’utilitzen en els sistemes automàtics, com ara potenciòmetres, encoders, transductors de pressió, termoparells, termistors i fotocèl·lules.

• Coneix la funció dels comparadors o detectors d'error.

• Conèixer la funció dels comparadors o detectors d’error.

• Valorar la utilitat dels comparadors o detectors d’error en els sistemes automàtics.

• Descriu el funcionament d'un sistema automàtic, coneguts els seus elements components.

• Prendre consciència de la utilitat dels reguladors en un sistema de control.

• Analitzar el funcionament dels motors pas a pas.

• Comparar la resposta d’un sistema automàtic segons si s’utilitza un regulador tot/res o un regulador proporcional.

• Descriure el funcionament dels motors pas a pas i indicar aplicacions concretes d’aquests dispositius a escala industrial.

© grup edebé 88


CONTINGUTS

C P V

• Detectors de proximitat inductius. • Detectors de proximitat capacitius. • Detectors d’infrarojos. • Potenciòmetres. • Encoders.• Aplicacions dels encoders.• Transductors de pressió: tipus.• Termoparells. • Termistors.• Termoresistències de platí.• Fotocèl·lules: aplicacions.• Precaucions en l’ús de les fotocèl·lules. • Comparadors.• Tipus de comparadors.• Concepte de regulador.• Tipus de reguladors: tot/res i proporcionals.• Motors pas a pas.• Tipus de motors: unipolars i bipolars.

• Anàlisi del funcionament dels detectors de proximitat inductius i capacitius.

• Anàlisi del funcionament dels encoders incrementals i dels absoluts.

• Anàlisi comparativa del comportament dels termistors i les termoresistències de platí davant la temperatura.

• Respecte de les normes de seguretat en l’ús i maneig de les fotocèl·lules per eviar lesions oculars.


• Educació per al consum: anàlisi de les prestacions dels diferents components d’un sistema automàtic existents en el mercat.

• Educació per a la salut: utilització d’ulleres protectores en l’ús i maneig de fotocèl·lules.

© grup edebé 89


ACTIVITATS D'APRENENTATGE1. Transductors de presència

• Comprendre la utilitat dels transductors de presència en un sistema automàtic.• Llegir textos i observar seqüències d’imatges per conèixer el funcionament i les característiques tècniques dels detectors de proximitat inductius i capacitius.• Llegir un text per comprendre el principi de funcionament dels detectors d’infrarojos.

2. Transductors de moviment• Identificar la gran quantitat i varietat de transductors de moviment que existeixen.• Comprendre el funcionament dels potenciòmetres com a transductors de moviment.• Distingir el diferent funcionament dels encoders incrementals i els encoders absoluts. Analitzar i valorar les aplicacions dels encoders en diferents dispositius tecnològics.

3. Transductors de pressió• Llegir un text per distingir els diferents tipus de transductors de pressió.

4. Transductors de temperatura• Reconèixer les característiques tècniques i la manera de connectar els termoparells mitjançant la lectura de textos i l’anàlisi de figures.• Evocar els coneixements previs amb relació al funcionament de les resistències NTC i PTC. Comparar el comportament d’aquestes amb el de les termoresistències de

platí.

5. Fotocèl·lules• Reconèixer el principi de funcionament i les característiques tècniques de les fotocèl·lules. • Identificar aplicacions de les fotocèl·lules en diferents processos tecnològics mitjançant l’anàlisi d’imatges i la lectura de textos.• Reconèixer la necessitat d’adoptar algunes precaucions bàsiques per evitar que es falsegi el senyal emés per una fotocèl·lula.

6. Comparadors• Comprendre la funció dels comparadors o detectors d’error i reconèixer les característiques del pont de potenciòmetres i dels comparadors electrònics.

7. Reguladors• Consultar un diagrama de flux i llegir un text descriptiu per descobrir la funció d’un regulador en un sistema automàtic i els avantatges que suposa disposar d’aquest

component.

8. Actuadors• Analitzar comparativament el funcionament dels motors pas a pas unipolars i bipolars.

© grup edebé 90


ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d'introducció per prendre consciència de la gran quantitat d'automatismes que ens envolten i que ens fan la vida més fàcil.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Manifestar la pròpia opinió al voltant del protagonisme dels robots en les intervencions quirúrgiques del futur.• Assenyalar els avantatges de l’ús del robot Da Vinci en el camp quirúrgic.• Raonar una afirmació sobre la robòtica i les pràctiques quirúrgiques.• Explicar què vol dir veure un objecte en tres dimensions.• Explicar quin paper fa la pròstata i dir en què consisteix el càncer de pròstata.• Buscar informació sobre la laparoscòpia i comparar-la amb el funcionament del robot Da Vinci.

COMPLEMENTÀRIES • Comentar la necessitat que tenen els sistemes automàtics de percebre els senyals que es produeixen en el seu entorn• Justificar el principi de funcionament dels detectors inductius i capacitius. Si és possible, muntar una instal·lació senzilla proveïda d’un

detector inductiu o capacitiu i verificar-ne el funcionament acostant-li diferents tipus d’objectes.• Mostrar algun detector d’infrarojos i justificar-ne també el funcionament.• Justificar la utilitat dels transductors de moviment. Enumerar situacions en les quals un sistema automàtic necessita detectar moviment. • Reproduir en la pissarra l’esquema d’un potenciòmetre i explicar per què aquest dispositiu es pot emprar per detectar moviments i en

quines condicions ho pot fer. • Desmuntar i tornar a muntar un encoder incremental perquè els alumnes n’apreciïn l’existència del disc ranurat i dels emissors i receptors

del feix lluminós. A partir de la seva anàlisi anatòmica, descriure’n el funcionament. Repetir el mateix procediment de treball amb un encoder absolut. Explicar amb claredat la diferència de funcionament entre l’un i l’altre i per a què serveix cadascun

• Explicar el diferent fonament dels transductors de pressió (mecànic, electromecànic i electrònic) i enumerar aplicacions d’aquests dispositius. Si és possible, desmuntar i tornar a muntar un transductor de pressió perquè els alumnes en puguin apreciar les característiques morfològiques i el mode de funcionament.

• Justificar la necessitat de controlar la temperatura d’un procés o de captar-ne el valor en l’entorn per multitud de sistemes tecnològics. • Mostrar un termoparell de manera que els alumnes n’apreciïn l’existència de dos metalls diferents i de la unió soldada entre ambdós.

Descriure els diferents procediments per configurar un termoparell, i els avantatges i inconvenients de cada sistema. • Representar en la pissarra els diagrames evolutius del valor òhmic d’aquests termistors i comparar-los amb el de la termoresistència de

platí. Assenyalar, a partir de la seva anàlisi, els avantatges d’aquest últim transductor per a petites variacions de temperatura.• Desmuntar i tornar a muntar una fotocèl·lula per tal d’apreciar-ne els elements components; en particular, els elements emissor i receptor.

Muntar un dispositiu senzill proveït d’una fotocèl·lula i activar-lo de manera que sigui possible verificar el funcionament d’aquest transductor.

© grup edebé 91


• Enumerar els processos productius en els quals s’utilitzen fotocèl·lules i indicar-ne els avantatges davant d’altres transductors• Justificar la necessitat d’adoptar algunes precaucions elementals per evitar que la llum incideixi directament sobre l’element receptor de

la fotocèl·lula i en falsegi la lectura. Utilitzar el circuit muntat per justificar les precaucions i verificar el mal funcionament de la fotocèl·lula en el cas d’exposició a la llum directa d’un focus potent.

• Justificar la funció d’un comparador, anomenat també detector d’error.• Descriure de quina manera actuen un pont de potenciòmetres i un amplificador operacional com a detectors d’error.• Justificar la funció dels reguladors en un sistema automàtic. Descriure el funcionament d’un regulador en un sistema senzill (control de la

temperatura de l’aigua d’una cafetera elèctrica) i comparar-lo amb el d’un control tot/res. Per fer-ho, reproduir en la pissarra el diagrama comparatiu de l’evolució de la temperatura del sistema en tots dos casos.

• Reproduir els dibuixos esquemàtics dels motors pas a pas unipolars i bipolars. Assenyalar-ne a sobre les analogies i les diferències. Descriure’n el funcionament i les aplicacions.



• Activitat 18.

Fitxa 1 i 2 (MC)• Completar un text sobre els detectors de proximitat inductius.• Completar un text sobre els detectors de proximitat capacitius.


• Activitat 19.

Fitxa 3 (MC)• Assenyalar les diferències fonamentals entre un material

ferromagnètic, un paramagnètic i un altre diamagnètic.• Completar una taula sobre sensors i transductors que inclogui el

principi de funcionament, els camps d'aplicació, els dispositius que hi incorporen i les limitacions.

• Esbrinar els camps d'aplicació i les aplicacions concretes dels transductors de pressió mecànics, els electromecànics i els electrònics en el camp de la indústria.

• Enumerar deu transductors que pugui contenir un automòbil de gamma mitjana, classificar-los en els grups estudiats en la unitat i explicar el seu funcionament.

• Cercar informació sobre els transductors d'ultrasò utilitzats per mesurar distàncies i respondre preguntes relacionades amb el seu funcionament.

• Completar una taula de diversos actuadors amb els dispositius que hi incorporen i la seva funció.

• Respondre diferents preguntes sobre els motors pas a pas i els motors lineals.

© grup edebé 92




• Llegir un text per respondre diverses qüestions relacionades amb els sensors i el tipus d'actuador que concorren en el funcionament d'una escala mecànica.

• Indicar, de manera raonada, quins materials es poden detectar amb un transductor de proximitat inductiu i amb un altre de capacitiu.

• Definir el funcionament d'una fotocèl·lula indicant-ne les parts. Enumerar les aplicacions més destacades i explicar les precaucions que cal tenir en compte per a la seva correcta aplicació.

• Explicar quina és la diferència fonamental entre les resistències NTC i PTC, i les termoresistències de platí.

• Descriure el funcionament d'un motor pas a pas unipolar.

Fitxa d’avaluació, fitxa 4 (MC)• Completar un text sobre la constitució i funcionament d'un

termoparell.• Identificar el dispositiu que apareix en una imatge, descriure el

seu funcionament i assenyalar alguna aplicació industrial.• Indicar el fonament del funcionament d'un detector de

proximitat capacitiu i explicar què ocorre quan s'aproxima un objecte.

• Explicar la funció de cadascun dels elements d'un diagrama de blocs corresponent al sistema de control de temperatura d'una cafetera.


• Analitzar el gràfic de funcionament d'un encoder constituït per una roda foradada i un emissor receptor d'infrarojos. Calcular la velocitat lineal i angular de la roda motriu.

• Analitzar dues gràfiques sobre la resposta d'un comparador front diferents funcions d'entrada.

Activitats competencials al final del bloc III

• Respondre diferents qüestions sobre l'estructura i funcionament d'una radio-rellotge.

• Respondre diferents qüestions sobre l'estructura i funcionament d'un escalfador de gas.

• Respondre diferents qüestions sobre els robots d'una cadena de muntatge.



© grup edebé 93






ACTIVITATS TIC

• Activitat 2 (LA). Cercar informació i explicar què és la piezoelectricitat i quines són les seves aplicacions.• Activitat 3 (LA). Cercar informació sobre el principi científic en el qual es basa el funcionament d'un termoparell.• Activitat 5 (LA). Cercar informació sobre diferents aplicacions industrials de les fotocèl·lules.• Activitat 8 (LA). A l’apartat Recursos multimèdia, dur a terme el disseny d’un circuit de control d’un sistema de díodes LED fent servir el llenguatge Visual Basic. • Activitat 13 (LA). Cercar informació sobre el principi de funcionament de l'amplificador operacional.• Activitat 19 (LA). Cercar informació sobre els diferents tipus de reguladors proporcionals que existeixen en el mercat.• Activitat 26 (LA). A l’apartat Treballa les competències bàsiques, cercar informació sobre la tècnica de laparoscòpia.• A la mini webquesta es planteja la recerca d’informació sobre els transductors de so i la seva utilització en aparells de música que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió

a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:


© grup edebé 94



• Descriure les característiques i la funció dels diferents components d'un sistema automàtic.• Justificar el funcionament dels diferents detectors de proximitat en funció de les seves característiques i descriure les característiques d'altres transductors que s'empren en

els sistemes automàtics.• Descriure, a grans trets, el funcionament d'un motor pas a pas.



METODOLOGIA







3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d'aprenentatges significatius a partir de la seqüència: — Evocació de coneixements previs per abordar els nous continguts.— Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, mitjançant exemples extrets de situacions


— Elaboració de síntesis.— Recursos digitals de diversa índole, preparats per impartir classes des de la metodologia de la pissarra

digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats interactives, animacions, caceres del tresor, enllaços a Internet, banc d'imatges, presentacions...

© grup edebé 95




— Treball al taller on l'alumne o alumna desenvoluparà i practicarà les seves habilitats manuals en l'ús de materials, eines i mètodes de treball tecnològic per construir els seus propis projectes, en grup i parant especial atenció a les normes de seguretat al taller.

ESTRUCTURA DE LA UNITAT 8: ELEMENTS D’UN SISTEMA AUTOMÀTIC

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que presenta un sistema automàtic molt habitual en el nostre entorn (un caixer automàtic) i un text que explica la gran quantitat d’automatismes que ens envolten i que ens fan la vida més fàcil.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden Transductors de presència, Transductors de moviment, Transductors de pressió, Transductors de temperatura, Fotocèl·lules, Comparadors, Reguladors i Actuadors.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: descripció del funcionament dels sensors de presència dels dispositius d'alarma i funció dels termòstats en els electrodomèstics.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència en comunicació lingüística.



— Síntesi: quadre síntesi que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.

— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat consisteix a estudiar el robot quirúrgic Da Vinci.

— Avaluació: activitats per comprovar si s'han assolit els objectius proposats al començament de la unitat.— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema

concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la utilització de transductors de so en els aparells de música.

© grup edebé 96


UNITAT DIDÀCTICA 9: Control i comunicacionsCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


• Identificar els diferents components que s'insereixen en la placa base d'un ordinador i assenyalar-ne la funció.


• Utilitzar ordinadors per controlar processos senzills, elaborant prèviament un programa que els governi.

• Valorar la importància de les xarxes de comunicació i utilitzar-les de manera eficient per transmetre i compartir informació.

• Coneix els elements físics d'un ordinador i les seves funcions.

• Familiaritzar-se amb els elements físics i les funcions d'un ordinador.

• Descriure les característiques i la funció dels diferents components del maquinari d'un ordinador.

• Identifica les característiques diferencials dels llenguatges de programació emprats en l'actualitat.

• Identificar les característiques diferencials dels llenguatges de programació emprats en l'actualitat.

• Conèixer els principals llenguatges de programació de baix i d'alt nivell i utilitzar-los per generar programes senzills.

• Valora la comunicació entre ordinadors com un mitjà per intercanviar informació.

• Valorar la comunicació entre ordinadors com un mitjà per intercanviar informació.

• Descriure el funcionament de diferents xarxes d'ordinadors, tant amb fil com sense fil.

• Coneix els diferents tipus de connexió a Internet existents.

• Conèixer què és Internet, els protocols que s’empren en l'intercanvi de dades i els diferents tipus de connexió.

• Distingir els protocols TCP i IP i els tipus de connexió a Internet.

• Reconeix les funcions i la utilitat de les grans xarxes de comunicació que existeixen.

• Reconèixer les funcions i la utilitat de les grans xarxes de comunicació que existeixen.

• Reconèixer la importància de les xarxes Internet i Intranet.

• Reconeix la utilitat de l'ordinador com a sistema de control.

• Reconèixer la utilitat de l'ordinador com a sistema de control.

• Distingir sistemes en llaç obert i en llaç tancat i hi reconèixer la funció de l'ordinador.

© grup edebé 100


CONTINGUTS

C P V

• Breu història de l'ordinador.• Components físics d'un ordinador.• Llenguatges d'alt nivell i de baix nivell.• Llenguatge BASIC.• Llenguatge COBOL.• Llenguatges tipus script.• Llenguatges d'Internet.• Tipus de xarxes.• Connexió amb fil.• Connexió sense fil: infrarojos i radiofreqüència.• Cables de connexió.• Orígens de la xarxa.• Connexió a Internet.• Protocols.• Tipus de connexió a Internet.• Perspectiva, desenvolupament i seguretat de les

grans xarxes de comunicació.• Control en llaç obert.• Control en llaç tancat.

• Anàlisi de les característiques i el funcionament de diferents elements del maquinari.

• Generació de programes senzills d'ordinador utilitzant el llenguatge BASIC.

• Localització d'informació en una xarxa d'ordinadors.

• Identificació de l’IP d’un ordinador.• Identificació dels diferents dispositius per

connectar-se a Internet.

• Curiositat per conèixer les característiques dels diferents llenguatges de programació que s'empren en informàtica.

• Curiositat per conèixer el fonament científic de la transmissió de dades a través de xarxes sense fils.


• Educació per al consum: curiositat per conèixer les formes de comunicació entre ordinadors i les característiques de les xarxes de comunicació.

© grup edebé 101



1. L'ordinador personal• Llegir un text que fa referència a la història de la informàtica.• Llegir un text i observar unes imatges per identificar els components físics que formen part d'un ordinador, els perifèrics d'entrada i de sortida i les funcions que

desenvolupa cadascun.

2. Llenguatges de programació • Llegir un text per comprendre la importància dels llenguatges de programació.• Identificar la denominació i les característiques dels diferents llenguatges.• Conèixer i utilitzar el llenguatge de programació BASIC.• Conèixer el llenguatge COBOL i les divisions de què consta a partir de la lectura d'un text i l'anàlisi d'un quadre.• Llegir un text relacionat amb les característiques dels llenguatges tipus script.• Conèixer els llenguatges que s'utilitzen a Internet i reconèixer les etiquetes del llenguatge HTML.• Explicar quina diferència hi ha entre un llenguatge de programació de baix nivell i un altre d'alt nivell, assenyalar els avantatges i els inconvenients de cada llenguatge i

posar un exemple de cada tipus.• Explicar què significa que un determinat llenguatge està estructurat.

3. Comunicació entre ordinadors• Llegir un text i observar unes imatges per identificar diferents formes de connexió amb fil entre ordinadors.• Llegir un text i observar unes imatges per tal de conèixer els dos tipus de configuració de les xarxes sense fil: la peer-to-peer (P2P) i la client/server, i entendre el

funcionament de la transmissió per infrarojos i per radiofreqüència.• Identificar les vies de connexió amb fil, els cables de connexió i els connectors més comuns mitjançant la lectura de textos i l'observació d’imatges.• Raonar quins avantatges comporta el fet de disposar de dos o més ordinadors interconnectats.• Descriure breument les característiques dels materials que s'utilitzen per connectar físicament dos ordinadors i assenyalar-ne avantatges i inconvenients.• Explicar quan cal fer servir cables apantallats i quins fenòmens es poden evitar amb aquests.

4. Internet. Conceptes bàsics• Llegir un text relacionat amb els orígens d'Internet i les seves característiques.• Conèixer els protocols que es fan servir a Internet.• Llegir un text per conèixer els diferents tipus de connexió a Internet que existeixen en l'actualitat.

© grup edebé 102


5. Grans xarxes de comunicació • Identificar els problemes que ocasiona Internet per a les empreses, el benefici d'Intranet, la perspectiva i el desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació, i també la seguretat en la comunicació.

6. L'ordinador com a sistema de control• Llegir textos i observar diagrames de flux per tal de reconèixer les característiques dels sistemes de control en llaç obert i en llaç tancat i la funció de l'ordinador a

cadascun.• Distingir entre un sistema en llaç obert i un altre en llaç tancat i enumerar els dispositius que hi intervenen (sensors, controladors i actuadors).

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran. • Llegir el text d’introducció per descobrir avenços en el camp de la informàtica que s'han produït en els darrers anys i el fet que es

tracta d’un element present en molts ámbits d'activitats del nostre entorn.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Explicar en què consisteix el procés de traducció que fan els servidors DNS.• Definir què és una base de dades.• Indicar quin és el dispositiu que dirigeix les peticions d'Internet cap als servidors DNS.• Reconèixer, a partir d'una taula, quin servidor DNS resoldrà amb més rapidesa les peticions d'accés a Internet.• Convertir en segons els temps indicats en una taula.• Crear un gràfic comparatiu de diversos servidors DNS.• Usar indistintament l’adreça URL o l’IP per tal d’accedir a una mateixa pàgina web.

COMPLEMENTÀRIES • Mostrar un ordinador complet i descriure’n els elements físics, els elements components, els diferents sistemes d'emmagatzematge i els suports físics que s'utilitzen en cadascun.

• Proposar als alumnes que analitzin la diferència que hi ha entre els diferents CD i DVD existents en el mercat. • Generar un programa en sistema BASIC i comentar-ne la facilitat de programació i les limitacions. • Unir dos ordinadors per mitjà d'un cable i comprovar-ne el funcionament. Demanar als alumnes que expliquin quines limitacions

presenta aquesta xarxa a l'hora d'accedir a d’altres xarxes.• Accedir a la xarxa Internet i connectar-se a d’altres xarxes d'ordinadors a través d’aquesta.

© grup edebé 103


• Demanar als alumnes que enumerin dispositius que utilitzin la tecnologia Bluetooth per connectar-se. • Establir un debat a la classe al voltant dels avantatges i els inconvenients de les dues tecnologies sense fil estudiades (infrarojos

i radiofreqüència). • Observar un ordinador d'última generació i identificar-hi els diferents ports i connexions de què en disposa • Mostrar un fragment de cable de coure convencional (del que es fa servir per transmetre dades) i un altre de fibra òptica, indicar

les diferències entre tots dos i mostrar també els connectors que fa servir cadascun.• Establir un debat a la classe al voltant dels mecanismes de seguretat que cal establir per garantir la privacitat de les dades que

circulen per la xarxa.• Proposar als alumnes l’anàlisi comparativa del control de l'encesa d'una làmpada en funció de la lluminositat ambiental amb un

sistema en llaç obert i un altre en llaç tancat, assenyalant-ne elements comuns i diferències.


Llibre de l'alumne

• Activitat 26.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Observar el diagrama de blocs d'un sistema de control en llaç obert i completar frases que el descriuen.

• Observar el diagrama de blocs d'un sistema de control en llaç tancat i completar frases que el descriuen.

• Reproduir els dibuixos esquemàtics de dos sistemes de comunicació sense fil entre ordinadors i identificar a quina configuració correspon cadascun.

• Descriure breument les característiques de dos tipus de connexió sense fin que apareixen en unes imatges.

Fitxa 3 (MC)

• Indicar les millores en prestacions que han incorporat diferents processadors comparats amb els seus predecessors.

• Construir una taula de dispositius d'emmagatzematge d'informació amb els paràmetres següents: capacitat, temps d'accés, volum, facilitat per al seu maneig o transport, i preu.

• Confeccionar en llenguatge de programació BASIC o Visual Basic un programa que demani per pantalla dos nombres, en faci la suma i torni el resultat també per pantalla. Representar l'organigrama corresponent.

• Escriure la llista de maquinari necessari per muntar una xarxa local LAN de cable sense apantallar UTB amb dos ordinadors. Explicar la funció i les característiques de cada element dins de la xarxa.

• Cercar informació sobre diferents tipus de xarxes i completar una taula amb els elements que les formen, un esquema i les seves característiques.

• Cercar informació sobre diferents tipus de programari. Assenyalar-ne els efectes i les conseqüències.


Llibre de l'alumne

• Reconèixer en una imatge d'una placa base els diferents components físics analitzats en la unitat.


• Identificar en una taula diferents dispositius i assenyalar-ne la funció i les característiques.

• Consultar una pàgina web sobre els nous Mac mini d'Apple i cercar

© grup edebé 104


• Explicar per què són necessàries les fonts d'alimentació en els ordinadors.

• Definir i representar gràficament dos tipus de sistemes de control: un en llaç obert i un altre en llaç tancat.

• Identificar i assenyalar la funció de les diferents parts en què es divideix l'estructura d’una pàgina web.

• Classificar diferents connexions entre ordinadors segons l'ámbit o la distribució física en xarxes LAN o xarxes WAN.

• Indicar els avantatges dels cables de fibra óptica davant els diferents cablejats de coure.

• Definir i distingir les xarxes Intranet i la xarxa Internet.


• Indicar si un diagrama de blocs representa un sistema en llaç obert o en llaç tancat i descriure-hi la funció de cadascun dels blocs.

• Descriure les característiques generals dels programes d'ordinador escrits en BASIC.

• Explicar les característiques de les sortides USB i IEEE 1394.

• Identificar dues imatges de configuracions de xarxes sense fil i assenyalar els avantatges d'aquestes enfront les cablejades.

informació sobre l'eliminació de la unitat lectora de CD o DVD en aquests ordinadors.


• Observar dos dibuixos i identificar-ne el que correspon a la xarxa d'ordinadors de l'aula d'informàtica. Explicar les diferències entre una xarxa LAN i una xarxa WAN. Assenyalar el procediment per transmetre informació entre dos alumnes. Indicar els suports físics que es poden fer servir en cas que la xarxa faci fallida. Explicar en quin tipus de xarxa s'integra l'ordinador del professor que disposa d'accés a Internet per mitjà d'un Access Point.

• Indicar quin tipus de sensor fa servir un sistema d'il·luminació i assenyalar-ne les característiques i el funcionament. Identificar si es tracta d’un sistema en llaç obert o en llaç tancat, si funciona amb temporitzador i si ho fa amb sensors. Assenyalar els avantatges i els inconvenients del sistema controlat amb sensors respecte del que fa servir un temporitzador. Explicar de quina manera es podria governar el sistema amb un programador que pogués variar l'hora d'encesa i apagada.

• Consultar una pàgina web, confeccionar un document Excel i enviar-lo a un company o companya i al professor mitjançant el correu electrònic.


• Rúbrica d'avaluació de les competències bàsiques de la unitat.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Autoavaluació (O/E).

© grup edebé 105






ACTIVITATS TIC

• Activitat 11 (LA). Descarregar-se el programa Everest i analitzar, amb el seu ajut, les característiques del propi ordinador.• Activitat 24 (LA). Cercar informació i esbrinar què és un domini d'Internet, quants dominis genèrics existeixen i quants dominis territorials hi ha.• Activitat 33 (LA). A l'apartat Treballa les competències bàsiques es proposa accedir a una adreça d’Internet i confeccionar un gràfic comparatiu amb la informació que

proporciona respecte de diferents servidors DNS.• Activitat 34 (LA). Al mateix apartat anterior, comprovar que és posible d’accedir a la pàgina web del Museu del Louvre tant fent servir l’adreça URL com l’adreça IP.• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats al voltant del funcionament de la CPU i de les solucions als problemes que el seu ús ocasiona, que requereixen l'ús

de l'ordinador i la connexió a Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:


© grup edebé 106



• Identificar i descriure sumàriament les característiques i la funció dels diferents components del maquinari d'un ordinador.• Conèixer els principals llenguatges de programació de baix i d'alt nivell.• Descriure el funcionament de diferents xarxes d'ordinadors, tant amb fil com sense fil.• Distingir els protocols TCP i IP i els tipus de connexió a Internet.• Reconèixer la importància de les xarxes Internet i Intranet.• Distingir sistemes en llaç obert i en llaç tancat i reconèixer-hi la funció de l'ordinador.



METODOLOGIA







3 setmanes.




la pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats

© grup edebé 107






ESTRUCTURA DE LA UNITAT 9: CONTROL I COMUNICACIONS— Activitat inicial i de motivació: una imatge relacionada amb les grans xarxes de comunicació

(un servidor de xarxa) i un text que explica els avenços en el camp de la informàtica que s'han produït en els darrers anys i el fet que es tracta d’un element present en molts ámbits d'activitats del nostre entorn.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden L’ordinador personal, Llenguatges de programació, Comunicació entre ordinadors, Internet: conceptes bàsics, Grans xarxes de comunicació i L’ordinador com a sistema de control.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: elements i components informàtics de l'entorn, significat de paraules del món de les comunicacions, feines realitzades amb un ordinador i capacitats possibles dels futurs ordinadors.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsiques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la informació i competència digital.


— Pràctiques de taller: proposta d'activitats de tipus manipulatiu que han de ser realitzades a l'aula taller. En aquesta unitat es proposa la construcció d'un cable de connexió de xarxa Ethernet.


— Síntesi: resum que els alumnes han de completar amb paraules i frases clau per obtenir una

© grup edebé 108


síntesi dels principals continguts treballats en la unitat.— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències

bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant dels servidors DNS.


— Mini webquesta: activitat d'aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és el funcionament de la CPU d’un ordinador personal.











l'hora d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de participació de


• Fitxa de registre individual.• Registre per a l'avaluació contínua del grup-

classe.• Autoavaluació (oral i escrita).• Blog del professor.• Portfoli.• Rúbrica d'avaluació de les competències

básiques de la unitat.• Rúbrica d'avaluació trimestral de les

competències básiques.• Rúbrica d'avaluació del projecte tècnic.• Rúbrica d'avaluació d'habilitats generals.• Elaboració i presentació de projectes tècnics


© grup edebé 109


UNITAT DIDÀCTICA 10: Disseny gràficCOMPETÈNCIES BÀSIQUES INDICADORS OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D'AVALUACIÓ


Identificar el fonament dels sistemes que utilitza un ordinador en els programes de disseny gràfic.


• Utilitzar amb agilitat i sentit artístic alguns programes de disseny gràfic habituals en els ordinadors domèstics.

• Valorar la importància dels dibuixos clars i precisos com a mitjà de transmisió ón d'informació tècnica.

• Coneix la normativa en dibuix tècnic i com aquesta afecta aspectes com ara vistes d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.

• Conèixer les normatives en dibuix tècnic.

• Conèixer les normes del dibuix tècnic que afecten aspectes com ara vistes d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.

• Identifica el fonament dels sistemes que utilitza un ordinador en els programes de disseny gràfic.

• Conèixer les característiques diferencials dels sistemes de representació gràfica per ordinador: sistema vectorial i sistema bitmap.

• Distingir les característiques dels programes de dibuix vectorial i dels programes en sistema bitmap.

• Utilitza amb agilitat i sentit artístic alguns programes de disseny gràfic habituals en els ordinadors domèstics.

• Analitzar i manejar programes de dibuix en sistema vectorial, com ara l’aplicació de dibuix de Word i els programes AutoCAD.

• Utilitzar l’aplicació de dibuix de Word per generar dibuixos.

• Conèixer, a grans trets, les característiques dels programes AutoCAD.

• Valora la importància dels dibuixos clars i precisos com a mitjà de transmissió d’informació tècnica.

• Analitzar i manejar programes de dibuix en sistema bitmap, com ara Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.

• Conèixer les característiques d’alguns programes de dibuix en sistema bitmap, com ara Draw Le, Picture Publisher i MS Paint i utilitzar-los per generar dibuixos.

© grup edebé 112


CONTINGUTS

C P V

• Vistes d'objectes, seccions, escala, tipus de línia i acotació.

• Tipus de programes de disseny. • L'aplicació de dibuix de Word. • Els programes AutoCAD. • Draw Le. • Picture Publisher. • MS Paint.

• Creació de dibuixos amb l'aplicació de dibuix de Word.

• Inserció de textos i d’imatges per mitjà del processador de textos Word.

• Anàlisi de la barra de menús i la barra d'eines de les aplicacions Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.

• Creació de dibuixos amb les aplicacions Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.

• Curiositat per conèixer les aplicacions dels programes AutoCAD.

• Curiositat per conèixer el fonament dels programes de disseny gràfic.

• Rigor i gust artístic en la utilització dels programes de disseny gràfic.


• Educació per al consum: curiositat per conèixer les aplicacions dels programes AutoCAD.

© grup edebé 113



1. Normativa en dibuix tècnic • Llegir textos i observar imatges que permeten conèixer la normativa en dibuix tècnic, així com distingir la manera com aquestes afecten aspectes com ara vistes

d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.

2. Disseny assistit per ordinador• Llegir textos i observar imatges per identificar les característiques del sistema vectorial i del sistema bitmap, representar imatges, treballar amb aquestes i reconèixer els

programes que utilitza cada sistema.

3. Programes en sistema vectorial• Familiaritzar-se amb el programa de dibuix de Word i crear imatges, modificar-ne el format, inserir-hi títols de l’aplicació WordArt i incorporar-hi figures.• Analitzar la finestra principal d’AutoCAD i reconèixer-hi les eines principals que s’utilitzen en l’aplicació.

4. Programes en sistema bitmap• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa Draw Le i analitzar amb detall les opcions que ofereix cadascun dels menús de la barra de menús.• Analitzar la barra d’eines del programa Draw Le i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.• Treballar amb l’aplicació Draw Le per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura d’uns textos i l’observació d’una seqüència d’imatges.• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa Picture Publisher i analitzar els elements que hi apareixen.• Analitzar la barra d’eines del programa Picture Publisher i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.• Treballar amb l’aplicació Picture Publisher per crear i modificar qualsevol dibuix, a partir de la lectura d’uns textos i l’observació d’una seqüència d’imatges.• Observar en l’ordinador la pantalla principal del programa MS Paint i analitzar els elements que hi apareixen.• Analitzar la barra d’eines del programa MS Paint i verificar, amb l’ajut de l’ordinador, les opcions que permet cadascuna de les icones que hi apareixen.• Treballar amb l’aplicació MS Paint per crear i modificar qualsevol dibuix.

ALTRES ACTIVITATS


MOTIVACIÓ • Observar la imatge de presentació de la unitat i relacionar-la amb els continguts que s’hi treballaran.

© grup edebé 114


• Llegir el text d’introducció que presenta les característiques dels programes de disseny gràfic més habituals en els ordinadors domèstics i la manera d’utilitzar-los.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (CB) ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES• Explicar si els logotips es poden considerar com una eina de comunicació universal.• Reconèixer els elements que intervenen en el procés comunicatiu.• Respondre diverses preguntes relacionades amb un logotip.• Indicar quines sensacions transmeten diferents colors.• Plantejar el disseny d'un logotip.

PROJECTE TÈCNIC MÀQUINA TREPANT AUTOMÀTICA I MANUAL

Fase 1: Plantejament del problema• L'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un trepant de columna que pugui funcionar en mode automàtic o manual,

seleccionant-ho prèviament des d'un comandament.

Fase 2: Recerca d'informació• Per elaborar aquest projecte, cal cercar informació fen servir les TIC, que s'utilitzarà per poder dissenyar amb èxit el trepant i

verificar-ne el funcionament. Amb aquesta finalitat cal consultar els continguts treballats en el tercer bloc del llibre de l’alumne, i també algunes pàgines web, l’adreça de les quals s’ofereix en el mateix llibre.

Fase 3: Disseny i elecció• Per al disseny del trepant cal elaborar dos tipus de documents:

— Esbossos i dibuixos en perspectiva de l'estructura del trepant i de les seves parts o peces més importants. Per fer-ho, cal fer servir els aprenentatges que s'han adquirit relatius a disseny gràfic assistit per ordinador, programes AutoCAD, etc.

— Esquemes elèctrics dels diferents circuits que faran funcionar els mecanismes.

Fase 4: Planificació • En aquesta etapa del mètode de projectes cal planificar els materials i els components que s’utilitzaran en la realització del

projecte: taulers, llistons, tub de PVC, corda, bombetes, relé tèrmic, finals de cursa, etc. Així mateix, caldrà tenir en compte les eines, els estris i altres tipus de materials. És important confeccionar un full de planificació que servirà de guia d'execució del projecte.

Fase 5. Construcció • Amb el full de planificació davant, es realitzaran, de manera ordenada, les operacions previstes per a la construcció del trepant

Cal dur un seriós control dels passos que es donen i anotar-los en el diari tècnic.Fase 6. Avaluació

© grup edebé 115


• Un cop finalitzada la construcció del trepant, cal verificar-ne el funcionament. Concretament cal comprovar:— Que el sistema es connecta i es desconnecta quan accionem l'interruptor.— Que el commutador permet seleccionar el circuit de comandament en mode automàtic o manual.— Que el trepant funciona en mode manual quan accionem els comandaments corresponents i que s'il·luminen les bombetes

específiques de cada operació (pujada, baixada i gir).— Que el trepant funciona en mode automàtic quan hi col·loquem una peça en el suport que fa de taula de treball. — Que, en qualsevol dels modes de funcionament, la carcassa es desplaça sense dificultat pel tub de PVC i a través de la

finestra de l'estructura.• A més de l'avaluació del producte, és important també dur a terme l'avaluació del procés de treball i la del funcionament de

l'equip. En cas d’avaluació negativa, haurem de revisar la màquina per tal de trobar les possibles deficiències i subsanar-les. Si és positiva, cal obtenir les conclusions oportunes i omplir el full d’avaluació que s’adjuntarà a l’informe tècnic.

Fase 7. Divulgació

• Amb tota la informació recopilada, es confeccionarà un informe tècnic, que és un document mitjançant el qual es transmet tot el procés de treball que s'ha seguit per dur a terme la solució a un problema tècnic (en aquest cas, el disseny i el muntatge d’una màquina trepant).

COMPLEMENTÀRIES • Connectar un ordinador i activar un programa de disseny en sistema vectorial per tal d’evocar els coneixements previs dels alumnes amb relació a l’ús i maneig d’aquest tipus de programes i descriure’n les característiques generals més destacades.

• Repetir el mateix procediment de treball amb un altre programa que utilitzi el sistema bitmap. Assenyalar les analogies i les diferències entre tots dos tipus de programes.

• Visualitzar imatges en diferents formats d’arxiu, comparar-les i indicar les característiques de cada format i també els seus avantatges i inconvenients.

• Obrir l’aplicació Microsoft Word i activar la icona Dibujo de manera que s’apreciï en pantalla la barra d’eines de dibuix. Projectar la imatge, si és possible, i descriure les característiques més destacades de les icones que apareixen en aquesta barra d’eines. Traçar figures geomètriques, línies poligonals obertes i tancades i línies a mà alçada utilitzant els recursos que ofereix la barra d’eines de dibuix. Obrir la finestra de diàleg Formato de autoforma, fer clic a sobre de cadascuna de les pestanyes que hi apareixen i dur a terme la modificació del format d’una figura. Explicar, sobre la marxa, les opcions possibles. Dur a terme la incorporació de títols o textos rellevants utilitzant l’aplicació WordArt. Mostrar, en la pràctica, la manera com se’n pot modificar a voluntat el format, el tipus i la mida d’una llegenda, un cop creada. Obrir el quadre de diàleg Galeria de imágenes i inserir en un document una imatge predissenyada. Fer veure la manera com es pot modificar el format d’aquesta imatge utilitzant el quadre de diàleg Formato de imagen Inserir-hi també altres imatges disponibles en el propi arxiu de l’ordinador. Modificar-les utilitzant el mateix procediment que en el cas anterior.

• Obrir la finestra principal de l’aplicació AutoCAD i analitzar-ne amb detall les característiques formals. Dur a terme alguna experiència de dibuix senzill utilitzant les eines disponibles.

• Obrir l’aplicació Draw Le i projectar la imatge de la pantalla principal. Desplegar, un per un, els menús que apareixen en la barra de menús i descriure’n les possibilitats. Observar les icones que apareixen en la barra d’eines. Fer clic a sobre de cadascuna i descriure les opcions que ofereixen.

© grup edebé 116


• Obrir l’aplicació Picture Publisher i projectar la imatge de la pantalla principal. Descriure’n els elements principals i parar especial atenció en les icones de la barra d’eines. Dur a terme un dibuix amb l’ajut de l’aplicació Picture Publisher i descriure, pas a pas, el procés que se segueix per definir-lo, modificar-ne el format, incorporar-hi efectes de color, de farcit, etc. Proposar als alumnes que, per equips, realitzin alguns dibuixos per familiaritzar-se amb les prestacions de l’aplicació

• Repetir el mateix procés amb l'aplicació MS Paint.


Llibre de l'alumne

• Activitat 15.

Fitxes 1 i 2 (MC)

• Desplegar la barra d'eines de dibuix de Word, fer clic a Autoformas i descobrir les possibilitats que ofereix el submenú.

• Localitzar en una imatge els elements principals de la pantalla de l'aplicació de dibuix de Word.

• Relacionar les icones que apareixen en una taula amb l'opció que permet cadascuna.

• Relacionar diferents menús del programa Draw Le amb el seu significat i amb les funcions que desenvolupen.

• Identificar les icones del programa de dibuix Picture Publisher.

• Completar frases relacionades amb accions que es poden dur a terme amb el programa MS Paint.

Fitxa 3 (MC)

• Construir, amb l’ajut de l'opció Organigrama de la barra de dibuix del Word, l' árbre genealògic de la família d’un mateix prenent com a punt de partida els avis.

• A partir d'una taula de la variació de la resistència d'un material en funció de la seva temperatura, reproduir-ne la representació gràfica, utilitzant l'opció Asistente para gráficos del full Excel.

• Utilitzar l'editor d'equacions de Word per reproduir una igualtat i una reacció química.

• Amb l' Asistente para gráficos del full Excel reproduir, en un diagrama de sectors, les dades recollides en una taula de l'energia produïda a Espanya durant l'any 2010.

• A partir de les opcions de dibuix i l'editor d'equacions de Word, reproduir una expressió i una funció matemàtica.

• A partir de les opcions que ofereixen les eines de dibuix de Word, representar una figura.


Llibre de l'alumne

• Definir els conceptes de programari propietari i programari lliure i explicar les diferències entre tots dos tipus de distribucions de programes.

• Enumerar programes vectorials i programes bitmap.• Assenyalar les característiques més significatives de

diferents formats d'arxius gràfics.• Indicar quins inconvenients presenta el programa MS


• Utilitzar el programa de dibuix de Word per reproduir la imatge d'una roda i un encoder. Explicar els passos que cal donar per obtenir-la.

• Reproduir una figura en 3D amb el processador de textos Word.


© grup edebé 117


Paint enfront d'altres aplicacions de disseny.• Enumerar utilitats de l'aplicació WordArt.• Indicar aplicacions del programa Draw Le.• Explicar quins efectes es poden aconseguir amb les

opcions Feather i Transparancy del programa Picture Publisher.

• Explicar el potencial d’un determinat programa de disseny assistit per ordinador, i també els tipus de dibuixos o creacions que es poden realitzar amb aquest.

• Explicar què vol dir que un programa de dibuix treballa per capes.

• Explicar la utilitat de la reixeta, el regle i el zoom, eines que apareixen en els programes de dibuix.


• Utilitzar el programa de dibuix de Word per reproduir una figura donada. Explicar els passos que cal donar per obtenir-la.

• Observar la imatge d'un tamboret i indicar en quin tipus de perspectiva està dibuixat. Descriure les característiques de la perspectiva cavallera i de l'axonomètrica. Prendre les mesures del dibuix, determinar l'escala i calcular les mesures reals. Confeccionar les vistes d'alçat, planta i perfil esquerre.

• Amb un programa de disseny gràfic, dibuixar un cargol i una femella. Explicar les característiques del programa utilitzat. Assenyalar els formats en què es pot guardar el dibuix realitzat. Indicar quin programa s'utilitza per retocar fotografies.

• Reproduir el cicle del nitrogen amb un programa de disseny gràfic, modificant-ne colors i formes respecte del model original presentat.


Rúbrica d’avaluació de les competències bàsiques de la unitat.

Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals. Rúbrica d’avaluació del projecte tècnic. Autoavaluació (O/E).

© grup edebé 118



Lectura• Llegir de manera comprensiva problemes, situacions diverses i traduir al llenguatge tecnològic.• Llegir comprensivament textos en els quals apareixen expressions en llenguatge tecnològic.• Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per obtenir o ampliar informació, investigar,…• Utilitzar estratègies de comprensió lectora:



ACTIVITATS TIC

• Activitat 1 (LA). Investigar sobre les característiques de resolució de pantalla de determinats ordinadors.• Activitat 4 (LA). Editar colors personalitzats a partir de la paleta de colors de l’aplicació MS Paint.• Activitat 5 (LA). Utilitzar el programa MS Paint per reproduir l’esquema d’un circuit elèctric.• Activitat 6 (LA). A l'apartat Recursos multimèdia, representar una eina de l’aula taller, juntament amb les seues mesures, amb l'ajut del programa Autoskech.• Activitat 10 (LA). Confeccionar un diagrama de blocs amb l’ajut del programa de dibuix de l’aplicació Word.• Activitat 11 (LA). Inserir textos en el diagrama de blocs de l’activitat anterior amb l’ajut de l’aplicació WordArt.• Activitat 12 (LA). Dibuixar un hexàgon inscrit en una circumferència i modificar-ne l’aspecte formal amb l’ajut del programa Draw Le.• Activitat 13 (LA). Reproduir un gràfic fent servir qualsevol programa de disseny.• Activitat 14 (LA). Amb l’ajut d’un programa de disseny, confeccionar l’esquema del circuit elèctric d’una habitació que disposa d’un punt de llum accionable des de dos

commutadors, i dues bases d’endoll.• Activitat 15 (LA). Esbrinar les diferents opcions que ofereix la icona Autoformas de la barra de dibuix de l’aplicació Word.• A la mini webquesta es plantegen algunes activitats relacionades amb la producció de pel·lícules de dibuixos animats que requereixen l'ús de l'ordinador i la connexió a

Internet.• USB Mediateca.• Recursos en suport digital:

• Internet.• Pàgines web.• Enciclopèdies virtuals.

© grup edebé 119



• Conèixer les normes del dibuix tècnic que afecten aspectes com ara vistes d'objectes, seccions, escales, tipus de línia i acotació.• Distingir les característiques dels programes de dibuix vectorial i dels programes en sistema bitmap.• Utilitzar l'aplicació de dibuix de Word per generar dibuixos senzills.• Conèixer, a grans trets, les característiques dels programes AutoCAD.• Conèixer i utilitzar alguns programes de dibuix en sistema bitmap, com ara Draw Le, Picture Publisher i MS Paint.



METODOLOGIA






• Aula taller.• Aula

d’informàtica.• Temps aproximat:

3 setmanes.


situacions quotidianes, que afavoreixen la comprensió d'aquests i la seva generalització per mitjà de models, esquemes, plantejament de problemes... Això possibilita la transferència d'aprenentatges a la vida quotidiana, connectant amb l'adquisició de les competències bàsiques pròpies de la matèria i el treball sistemàtic d’aquestes en cada unitat.


pissarra digital o dels ordinadors dels alumnes. Aquests recursos inclouen activitats

© grup edebé 120






ESTRUCTURA DE LA UNITAT 10: DISSENY GRÀFIC

— Activitat inicial i de motivació: una imatge que mostra una pantalla d’ordinador on apareix una aplicació de disseny gràfic (un programa CAD) i un text que introdueix la utilitat i la manera d’utilitzar els programes de disseny assistit per ordinador.

— Índex de continguts: presentació dels continguts de la unitat, organitzats en apartats i subapartats. En aquesta unitat s'aborden: Normativa en dibuix tècnic, Disseny assistit per ordinador, Programes en sistema vectorial i Programes en sistema bitmap.

— Preparació de la unitat: evocació de coneixements previs necessaris per abordar els continguts de la unitat: enumeració de diferents programes de disseny gràfic i de manipulació d’imatges, concepte de bitmap i característiques dels dibuixos que es poden elaborar amb el programa de dibuix del processador Word.

— Competències bàsiques: relació de les competències bàsques fonamentals que s'adquiriran a partir del desenvolupament dels aprenentatges. En aquesta unitat treballarem la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i el tractament de la informació i competència digital.


— Recursos multimèdia: proposta d'activitats que han de ser realitzades en la pantalla d'un ordinador i amb l’ajut de diferents simuladors informátics. En aquesta unitat es proposa la representació d'una eina utilitzant el programa Autoskech.


— Síntesi: prenent com a model un quadre síntesi de l'aplicació de dibuix de Word, els alumnes han de confeccionar altres quadres semblants per als diferents programes

© grup edebé 121


estudiats en la unitat.— Treballa les competències bàsiques: activitats de treball sistemàtic de les competències

bàsiques relacionades amb els continguts de la unitat. La proposta d'aquesta unitat gira al voltant de l’anàlisi i el disseny de logotips.


— Mini webquesta: activitat d’aprofundiment on els alumnes han de cercar informació sobre un tema concret. En aquesta unitat, el tema proposat és la realització de pel·lícules de dibuixos animats, mitjançant tècniques d'animació informàtica i tècniques tradicionals.

ESTRUCTURA DEL PROJECTE TÈCNIC: MÀQUINA TREPANT AUTOMÀTICA I MANUAL

— Plantejament del problema: identificació de les característiques del problema i de les condicions necessàries per a la seva solució. En aquest cas, l'objectiu d'aquest projecte és dissenyar i muntar un trepant de columna que pugui funcionar en mode automàtic o manual, seleccionant-ho prèviament des d'un comandament.

— Recerca d'informació: localització d’informació rellevant en diferents fonts. Per elaborar aquest projecte, necessitem informació sobre el funcionament d'alguns dispositius elèctrics que s’utilitzen en el muntatge. Amb aquesta finalitat cal consultar els continguts treballats en el tercer bloc del llibre de l’alumne, i també algunes pàgines web, l’adreça de les quals s’ofereix en el mateix llibre.

— Disseny i elecció: elaboració d’esbossos, esquemes i croquis, que permetin de definir la solució d’una manera gràfica, i elecció, en el si del grup, de la més adient. En aquest cas, cal elaborar dos tipus de documents:— Esbossos i dibuixos en perspectiva de l'estructura del trepant i de les seves parts o peces

més importants. Per fer-ho, cal fer servir els aprenentatges que s'han adquirit relatius a disseny gràfic assistit per ordinador, programes AutoCAD, etc.

— •Esquemes elèctrics dels diferents circuits que faran funcionar els mecanismes.— Planificació: previsió de materials, eines i estris necessaris per desenvolupar el projecte, i també

del temps i els recursos econòmics que caldrà destinar. En aquest cas: taulers, llistons, tub de PVC, corda, bombetes, relé tèrmic, finals de cursa, etc. Així mateix, caldrà tenir en compte les eines, els estris i altres tipus de materials. Amb tota la informació, s'elabora el full de planificació.

— Construcció: seqüència ordenada d’operacions necessàries per muntar la solució al problema. En aquest cas, les tasques són: preparar el suport, preparar la carcassa del trepant, subjectar verticalment el suport, fixar el tub de PVC, decorar i il·lustrar l'estructura, instal·lar i connectar les bombetes indicadores, fixar i connectar el motor de pujada i baixada, subjectar la carcassa al motor, preparar el motor del trepant, fixar la broca, instal·lar la fotocèl·lula i el reflector, instal·lar els finals de cursa, instal·lar l'interruptor i el commutador i fixar els operadors del circuit. Per tal de dur un control rigorós de tot el que succeeix en aquesta fase, convé elaborar el diari tècnic.

© grup edebé 122


— Avaluació: realització de proves per tal de verificar que el resultat és l’esperat i que hem obtingut solució al problema plantejat. En cas d’avaluació negativa, haurem d’investigar-ne les causes i tornar a dissenyar i construir el trepant. En aquest cas, cal comprovar:

— Que el sistema es connecta i es desconnecta quan accionem l'interruptor.— Que el commutador permet seleccionar el circuit de comandament en mode automàtic o

manual.— Que el trepant funciona en mode manual quan accionem els comandaments

corresponents i que s'il·luminen les bombetes específiques de cada operació (pujada, baixada i gir).

— Que el trepant funciona en mode automàtic quan hi col·loquem una peça en el suport que fa de taula de treball.

— Que, en qualsevol dels modes de funcionament, la carcassa es desplaça sense dificultat pel tub de PVC i a través de la finestra de l'estructura.

A més, cal dur a terme l’avaluació del procés i la del treball en equip. Amb tota la informació, redactem el full d’avaluació.

— Divulgació: comunicació del procés seguit i dels resultats obtinguts. En aquest cas, a més de l’elaboració de l’informe tècnic, amb tota la documentació elaborada, cal afegir una exposició oral que inclogui una demostració del funcionament del trepant.

© grup edebé 123









• Quadern de l'alumne.• Dossier individual.• Valoració del plantejament i processos

seguits, i també del resultat obtingut.


l'hora d'elaborar el projecte en el taller.• Observació i valoració del grau de participació

de cada alumne i la qualitat de les seves intervencions.




a l'aula taller.

© grup edebé 124

UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològic€¦ · Web viewProjecte Castigliano...

Documents

Transcript of UNITAT DIDÀCTICA 1: El desenvolupament tecnològic€¦ · Web viewProjecte Castigliano...