Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

1

UNITAT D’INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat és un recull d’aspectes molt concrets que a vegades no tenim presents quan estudiem una llengua i que són importants per no embolicar-nos. La idea d’aquesta unitat és fer un seguit de definicions pràctiques, que les pugui entendre tothom; d’aquí que en alguns casos o algunes persones puguin pensar que són massa senzilles. Només volem situar els nostres alumnes en un marc d’estudi útil. Presentem molts noms que et sonaran, però potser ben bé no sabràs què volen dir. És important tenir un lloc on recórrer per saber què estem fent a cada moment i aquesta unitat, més que per memoritzar, ha de servir per clarificar i també per tenir-la a mà durant tot el curs. Com que és una unitat plena de conceptes força abstractes i en alguns casos de difícil assimilació, t’aconsello que no te la miris tota de cop, sinó que ho facis en diferents estones. Al sumari de la unitat, que estranyament trobaràs més endavant, ja està indicat com cal que fraccionis les diferents parts. Al final de tot hi haurà un quadre resum que et servirà per recapitular i veure-ho des d’un punt de vista global. Començarem parlant de la gramàtica i després identificarem fonètica, fonologia, ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic. Parlarem també de normativa, de correcció, incorrecció, adequació i convenció. Aniran sortint aspectes puntuals que durant el curs ampliaràs, però, en tot cas, ara els situarem en un gran marc. Tot i que no sigui massa comú, després d’aquesta breu explicació, posem un petit sumari de tot el que tractarem. Està agrupat amb la idea que cada grup sigui un fragment que cal mirar complet i separat dels següents. És a dir, en temps separats: ara, l’a; en un altre moment, el b… i així anar fent.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

2

SUMARI Grup a 1. Prèvia 2. Gramàtica Grup b 3. Fonètica i fonologia 4. Ortografia Grup c 5. Morfologia 6. Sintaxi Morfosintaxi Grup d 7. Lèxic Grup e 8. Altres aspectes a considerar Quadre-resum

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

3

1.Prèvia Imagina’t que en algun moment de la història les llengües eren orals i no s’escrivien. Amb el pas dels anys les persones van decidir que era imprescindible tenir un codi escrit que reflectís el que deien. Ara per ara està tot molt avançat, però és important que intentis situar-te en aquest punt. Com t’ho faries tu per reflectir per escrit els grans matisos i la gran complexitat que té una llengua? Fes un exercici mental. Una cosa més senzilla i més usual: imagina’t que comences una nova vida (o recorda quan vas començar-la i vas marxar de casa els pares). Ja tens una casa, però caldrà adequar-la per viure-hi. Com bé ja sap, les cases estan dividides en espais que tenen diferents funcions (dormir, menjar, cuinar...) i per tant cada espai tindrà els seus complements i les seves funcions. Aquest absurd que t’acabo de proposar no va pas tant lluny de l’organització d’una llengua. Tornant al que dèiem, aquelles persones que al seu dia van intentar codificar la llengua oral, van haver de buscar “calaixets” on posar cada cosa. Potser van començar agafant paraules soles i agrupant-les segons el so que tenien (van establir sons, comparances, diferències…) o el seu significat. Després, qui sap, potser van decidir començar a classificar petites frases que es formaven amb poques paraules i van veure que sempre se seguia unes estructures fixes i van fer altres “calaixets” per posar aquestes estructures… I així anar fent… fins que nosaltres hem decidit posar-nos a estudiar la llengua per comunicar correctament i amb precisió tot allò que volem dir. Per tant, el primer que hem de fer és saber com s’estructura aquesta ciència, i de quines parts consta per poder-la copsar en tota la seva complexitat.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

4

2. GRAMÀTICA Gramàtica – la gramàtica engloba tot el cos teòric d’una llengua. Una gramàtica és un recull de tots els aspectes de la llengua. En llengua, igual que en moltes altres coses no tot és blanc o negre. És difícil dir mai o sempre, perquè la llengua és viva i constantment es creen noves paraules i noves frases. Per tant els conceptes que tenim a continuació són força “filosòfics”. Normativa – conjunt de normes que ens serveixen per codificar la llengua. De fet seria més o menys com gramàtica. Quan sents dir: és normatiu o no és normatiu, vol dir que segueix o no segueix la norma. Correcció – allò que està bé. Incorrecció – allò que no està bé. Quan parlem d’ortografia, per exemple, és prou fàcil parlar de correcció o incorrecció. Per exemple la paraula bàsic és correcta si està tal i com l’hem escrit, però serà incorrecta si canviem l’accent o si l’acabem en K o la comencem en v. En canvi, però, la paraula bella, és correcta; però també és correcta vella; en aquest cas la correcció o incorrecció dependrà del context, en uns casos una serà correcta i l’altra no. Fixeu-vos doncs, que la correcció o incorrecció a vegades, i en alguns aspectes, depèn del text. Podeu trobar que en algunes gramàtiques es fa al�lusions a la genuïtat: és més genuí; o bé es diu: està millor, és preferible… tots aquests matisos es fan perquè en realitat hi ha molt poques coses que puguin ser totalment correctes o incorrectes. Adequació – va una mica lligada a la correcció i la incorrecció. Diem que no és adequat qualsevol aspecte (estructura, paraula, grafia…) que tot i ser correcte no és vàlid en aquell context. Per exemple la paraula quelcom, que moltes persones usen creient que és molt correcta, normalment esdevé inadequada perquè és una paraula culta i no es pot emprar en qualsevol situació.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

5

Convenció – entenem per convenció lingüística totes aquelles normes que, en principi, no tenen cap lògica, però que són així perquè s’ha convingut, s’ha decidit i malgrat que pensem que són absurdes, s’han de saber i fer servir correctament. Per exemple, la majoria de les normes ortogràfiques responen a algun fet. Si tenim b/v en català no és pas per fer-nos la guitza, sinó perquè en algun moment responia a dos sons diferents i, encara ara, en alguns indrets on es parla català la b/v no es pronuncien igual; per això, per marcar aquest fet, tenim dues grafies diferents b/v. Podríem dir que no és una convenció. En canvi, que en català les sigles es posin en majúscules, sense espais i sense punts és una convenció, perquè no respon a cap fet “real” sinó a una decisió arbitrària (probablement hi hagi raons perquè sigui així). Un altre exemple, més convencional encara, és l’ús de majúscules i minúscules en funció distintiva, aquella que serveix per distingir noms de titulacions universitàries, d’articles de revistes, de títols d’obres, de noms de departaments públics o no, d’empreses, associacions… Per a tot això hi ha una normativa establerta per la institució catalana competent, però també és cert que molts ens privats i públics tenen uns llibres d’estil que obliguen a fer ús de majúscules i minúscules en aquestes situacions i que a vegades difereixen del que marca la normativa lingüística. Està malament? Per què? És força discutible. En aquests casos el més assenyat és ser coherent i marcar-se unes pautes personals i poder-les justificar. 2. FONÈTICA I FONOLOGIA Fonologia – és la ciència que estudia els sons que produeix l’ésser humà. Aquests sons són estudiats com a sons únics, i en comparació entre ells. A nosaltres no ens afecta perquè el camp d’estudi no es basa en la llengua en concret, sinó en els sons que emeten els parlants. Fonètica – és la ciència que estudia els sons de cada llengua. Aquesta és la branca que ens interessa en l’estudi de la llengua al nostre nivell. Per exemple quan volem saber si una vocal és oberta o tancada ho mirem des d’un punt de vista fonètic.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

6

AFI – és l’alfabet fonètic internacional. A cada so de la parla humana li correspon una signe, un dibuix. Aquest dibuix és internacional i, per tant serveix per a totes les llengües. Si sabem interpretar quin so és cada signe, podem pronunciar la paraula correctament. Ho podem aplicar a totes les llengües. Aquest alfabet el fa servir, per exemple, el papa de Roma, en els seus discursos en moltes llengües. Segur que el papa sap moltes llengües, però no tantes com les que parla quan dóna la benedicció. Ho té escrit en AFI i llegeix la pronuncia. A nosaltres, que estudiem llengua, concretament ens va bé per distinguir un so quan està interpretat per diferents grafies. Per exemple el so /s/ (essa sorda) interpreta el so subratllat de les paraules següents: cassola, feliç, cirera, situar; el so és el mateix per a totes quatre grafies. Així, per entendre’ns quan parlem de sons, fem servir l’AFI. Els signes de l’AFI els trobareu sempre entre barres o entre claudàtors. Àtona Síl�laba o síl�labes sobre les quals no recau la força de veu, és a dir, l’accent (gràfic o no) d’un mot. També s’anomena dèbil o feble.

Glò-ri-a, ca-ra-mel, ma-re, ca-fè, pa-pe-re-ra Tònica Síl�laba sobre la qual recau la força de veu, és a dir, l’accent (gràfic o no) d’un mot.També s’anomena forta.

Di-a; do-fí; ger-mans; fà-cil; can-tà-veu. Obert Aquest tipus de so només es dóna en les vocals. Un so és obert quan per a la seva pronuncia obrim la mandíbula. Si ens ho mirem d’una manera pràctica, direm que un so és obert quan obrim la boca per pronunciar-lo. I aquesta manera d’obrir la boca és en sentit vertical, és a dir els llavis s’han dobrir tirant alhora cap al nas i cap a la barbeta; no s’hi val a pensar que obrir vol dir estirar els llavis cap a les orelles. Prova de pronunciar una i obrint molt la boca. Veuràs que no pots.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

7

Tancat Aquest tipus de so només es dóna en les vocals. Un so és tancat quan per a la seva pronuncia no obrim la mandíbula. Al contrari de l’obert, un so és tancat quan tanquem al màxim la boca –sense arribar a tancar-la del tot, és clar- per pronunciar-lo. Prova de pronunciar una e tancant molt la boca. Després pronuncia-la obrint molt la boca. Veuràs que els dos sons són diferents: són l’obert i el tancat. Sonor El so sonor és el que es produeix fent vibrar les cordes vocals. Si quan pronuncies aquest so, et poses la mà sobre la part superior del coll, on són les cordes vocals, notaràs que vibra. La ena és una consonant sonora. Sord El so sord es produeix sense la vibració de les cordes vocals, per tant per molt que el pronunciïs no notaràs la vibració. La te és una consonant sorda. Hi ha moltes altres definicions dels sons que podríem posar en aquest apartat, però només hem posat les més bàsiques, les que tothom hauria de saber que existeixen. Dígraf Grup de dues lletres que representa un so:

ny, ss, rr, ix, ig, tx, ll, qu, gu. Diftong Dues o més vocals que es troben a la mateixa síl�laba i es pronuncien en un sol cop de veu.

Cui-na; re-mei; gri-pau

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

8

3. ORTOGRAFIA Estudia com s’escriuen correctament les paraules. Orto vol dir recte i grafia, referent a la representació escrita d’alguna cosa. Ortografia serà la grafia recta, la correcta. Saber quines lletres formen cada paraula. 4. MORFOLOGIA Estudia la forma de les paraules. Morfo vol dir forma i logia, ciència; igual que en altres disciplines, la morfologia és l’estudi de la forma. En llengua és la classificació de les paraules segons la seva forma. És la part que estudia els noms, adjectius, verbs, preposicions… I també, en els casos que això és possible, si les paraules admeten variacions, és a dir el gènere i el nombre, la conjugació… Tracta cada paraula per separat i com a una unitat. Gènere El gènere és el que ens marca si una paraula és masculina o femenina. Per a ls éssers vius, el gènere segueix la distinció sexual. Per exemple: home-dona; amic-amiga; gos-gossa… Per a la resta de mots el gènere és convencional i pot variar segons cada llengua. El gènere de les paraules s’aprèn i es memoritza. Per exemple: el llegum; la calor; el vestit; la camisa… Nombre El nombre designa la quantitat en la mateixa paraula, si n’hi ha un de sol o més d’un. És el que anomenem singular o plural. Recordeu que el nombre és present en els substantius i adjectius, però també en els verbs.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

9

Morfema Cadascuna de les partícules que es fan servir per designar la forma de les paraules: el nombre, el gènere, les desinències verbals… Per tant, de fet, són partícules amb significat, des del punt de vista que serveixen per al mateix, per exemple –s és marca de plural. Categoria gramatical És la manera com anomenem el conjunt de les diferents formes que poden adoptar les paraules d’una llengua. Cada categoria gramatical vindria a ser un “calaixet” on posem totes les paraules que es classifiquen igual segons la seva morfologia. Substantiu, verb, preposició… són categories gramaticals. Nom o substantiu Mot que anomena els éssers i les coses.

dona, casa, món, amor, serralada, il�lusió. Article Mot que s'adjunta al nom per tal d'indicar que aquest expressa una cosa determinada o indeterminada.

El vaixell / un vaixell La fàbrica / una fàbrica Els mesos / uns mesos Les vinyes / unes vinyes

Adjectiu Paraula que qualifica o determina el nom que acompanya.

Muntanya alta Negra nit Aquells boscos Massa prunes.

Verb Part de l’oració que expressa un judici o que el fa expressar als mots que l’acompanyen.

Ella canta. Vindran de pressa. Ells haurien parlat si els ho haguessin permès. Nevarà molt. Vosaltres obríeu la porta.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

10

Pronom Paraula que designa persona o cosa sense anomenar-la i que la substitueix.

Tu penses. No la perdis. Qui truca? Vol agafar-ho. Hi era tothom.

Adverbi Part de l’oració que modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi.

Va arribar tard. Era més petit. Venia de molt lluny.

Preposició Mot d'unió entre paraules que assenyala la relació entre les coses que les paraules expressen.

Tornaré a Terrassa. Sortien de treballar. Vindràs amb mi. Camisa de quadres.

Conjunció És un altre element d'unió entre oracions o elements de l’oració.

Torna quan vulguis. No sortirà mentre plogui d'aquesta manera. No sap si ens ho vendran. Treballa perquè li agrada. Peres i pomes.

5. SINTAXI La sintaxi és la ciència que estudia l’estructura de la llengua. No estudia les paraules aïllades, sinó la combinació de les paraules que formen sintagmes, oracions, textos. En principi, no té en compte el significat de les frases, sinó la seva estructura, tot i que de vegades també necessita considerar el significat. De fet les paraules sempre tenen en essència la mateixa forma; és a dir morfològicament es comporten igual. En canvi, segons com es combinin tenen una o altra estructura. Tot això ho veurem detingudament quan treballem la sintaxi en les diferents unitats del curs.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

11

Per exemple les paraules el nen, morfològicament sempre seran el mateix: el – article determinat, masculí, singular; nen – substantiu, masculí, singular. Però sintàcticament poden tenir diferents funcions segons com estiguin combinades:

El nen juga a pilota. Subj.

La mare estima el nen. CD

El pare compra un regal per al nen. CI

Farem un paral�lelisme amb un exemple que et pot servir per entendre-ho. Jo sóc una dona. Però socialment tinc diferents funcions: sóc una mare, una filla, una professora, una treballadora, una amiga… No obstant això, en cadascun dels papers o rols socials que tinc, no deixo de ser dona. Ser dona seria la meva morfologia, mentre tots els papers o rols serien les funcions sintàctiques. Un substantiu sempre és substantiu, el que canvia és la funció que fa dins de l’oració. Sintagma Mot o conjunt de mots que tenen significat tot i que no sempre expressen una idea completa. Sintagma nominal Mot o conjunt de mots que tenen com a nucli un nom.

Camisa verda Casa meva El meu germà

Sintagma verbal Mot o conjunt de mots que tenen com a nucli un verb. També és el que coneixem per predicat.

Estava cansada. Dormia profundament. Van comprar una casa.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

12

Hi ha més tipus de sintagmes, l’adjectival, el preposicional, l’adverbial; però els més important per a nosaltres són els dos que hem esmentat perquè aquests sí que apareixen com a tals gairebé a totes les gramàtiques; mentre que la resta també apareixen amb altres noms. Podem dir que l’adjetival i l’adverbial tenen com a nucli un adjectiu i un adverbi, respectivament. Mentre que el preposicional està introduït per una preposició. El sintagma preposicional, doncs, pot ser també un sintagma nominal que porta una preposició per enllaçar-se amb una altra part de l’oració. No t’espantis, totes aquestes coses es van veient durant el curs, a poc a poc, però també t’he dit, que aquesta unitat l’hauràs de tenir a mà per consultar-la. Oració Mot o conjunt de mots amb què expressem les nostres idees.

L’Eloi m'ha dit que vindrà demà. El camí passa per darrera el prat. Posa-ho aquí. Neva.

Moltes oracions, unides de diferents maneres, formen un text. Quan estudiem la llengua com a vehicle de comunicació que és l’objectiu primer i principal de tots els cursos que imparteix e-català, la sintaxi passa a tenir una gran importància perquè només entenent-la i coneixent-la prou a fons, podrem tenir l’habilitat i la solidesa d’expressar-nos amb un alt grau de correcció. Produir oracions subordinades i textos complexos només s’aconsegueix amb un bon domini de la sintaxi. No volem dir que la resta de les disciplines –fonètica, ortografia i morfologia- que formen el corpus de la llengua no siguin importants –que ho són i molt- sinó que serà la sintaxi –juntament amb les altres disciplines- la que farà que construíssim bons textos: entenedors i clars.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

13

Una ortografia deficient es pot corregir amb un corrector ortogràfic o consultant el diccionari; una sintaxi deficient només la pot corregir una persona que sàpiga sintaxi. L’estudi de la sintaxi ens permetrà fer servir correctament els pronoms febles i els relatius, entre altres estructures. Morfosintaxi A vegades és difícil separar la morfologia de la sintaxi, ja que podem trobar aspectes que hi estan relacionats. Per exemple, segons quina estructura tenim per a algunes oracions subordinades, ens obliga a posar el verb en un temps concret. Aquí, doncs, fem servir alhora la morfologia –pel que fa a conjugació verbal- i la sintaxi –pel que fa a l’estructura de la llengua. Per això, en preparar els manuals de gramàtica, cada vegada més hi ha la tendència d’englobar-ho en aquest apartat; més que res per una qüestió pràctica: en alguns casos és molt difícil saber si estrictament és morfologia o sintaxi. Nosaltres mateixos, hem optat per fer-ho així en els nostres materials. 6. LÈXIC Quan parlem de lèxic ens referim al significat que tenen les paraules. De fet, per ser rigorosos amb la classificació que hem fet fins ara, hauríem d’haver introduït aquest apartat amb la paraula lexicologia. Lexicologia és la ciència que estudia el lèxic. Si no ho hem fet és perquè, realment, en el nivell d’ensenyament de llengua en què ens trobem –és a dir, per a persones que no són necessàriament especialistes en llengua- es fa servir el terme lèxic o vocabulari, perquè a les classes de llengua no s’estudia el lèxic, s’aprèn a fer-lo servir correctament. És evident que el significat de les paraules és primordial. Per molt que les combinéssim i estudiéssim la seva forma, com s’escriuen i com cal pronunciar-les, no serviria de res si fossin buides de significat.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

14

Fins i tot -com ja hem esmentat- la sintaxi -que només estudia l’estructura- a vegades, per argumentar les seves teories no té més remei que referir-se al significat. És més, el coneixement i ús precís de les paraules ens fa parlar –o escriure- amb propietat. Diccionaris Dins del gran ventall del lèxic, parlarem dels reculls lèxics, és a dir, dels diccionaris. Els diccionaris –com tothom sap- són un llibres gruixuts, plens de paraules amb els seus significats. Quan no sabem què vol dir un mot, ho mirem al diccionari. Però el que potser ja no tothom sap és que moltes de les informacions que hem apuntat al llarg d’aquesta unitat d’introducció les trobem en els diccionaris, quan busquem una paraula. Trobem, primerament, l’ortografia –com s’escriu-; després la morfologia -categoria gramatical i gènere si en té, trets de la conjugació en el cas dels verbs-; seguidament ens dóna característiques sintàctiques (sobretot en el cas dels verbs) que vénen il�lustrades amb exemples. Evidentment també apareix el significat, tant el real com, si és el cas, el figurat, les frases fetes, modismes i maneres de dir. A més, als primers fulls sol haver-hi un resum de la normativa bàsica –la gramàtica- i la conjugació verbal. I tot això en un diccionari general, el que es coneix per diccionari de defincions. Mireu si en són, de pràctics, els diccionaris… I tant abandonants com els tenim, a vegades.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

15

Per acabar-ho d’arrodonir parlarem de l’organització dels diccionaris. Cadascuna de les paraules que apareixen al diccionari s’anomena entrada. Per tant, si un diccionari té 8.000 entrades, vol dir que té 8.000 paraules diferents. Cada entrada sol tenir la següent informació, organitzada en l’ordre que esmentem: Accepcions – s’entèn per accepció cadascun dels significats diferents que pot tenir una mateixa paraula. Per exemple: cap, que pot ser entre altres, part del cos; accident geogràfic; adjectiu quantitatiu… Ordenació temàtica: en els casos que té certa especialitat, per exemple: zoologia, botànica… Contingut: pronunciació (no hi és sempre), morfologia, sintaxi, locucions i frases fetes, informació cultural (no hi és sempre). De diccionaris n’hi ha de diferents tipus. Definicions És el més conegut i el més emprat. És el clàssic diccionari, el que ens diu què vol dir una paraula concreta, ens dóna el significat. D’aquests diccionaris, n‘hi ha de generals i d’especialitat. Els generals són els que compten amb les paraules d’ús corrent –que són moltíssimes. (Recordeu que a més també dóna tota la informació que acabem d’esmentar.) No cal dir res més pel que fa a la seva utilitat. Els d’especialitat van bé perquè tenen les paraules concretes d’un camp específic. N’hi ha de diferents camps temàtics de medicina, de dret… i cada vegada n’apareixen més, d’esports, de ciències de la informació… Normalment no són tant complets pel que fa a l’apartat de gramàtica. Són útils sempre i quan necessitis fer servir el lèxic concret. Una aplicació pràctica: un professor de qualsevol disciplina: medicina, jardineria… que no hagi estudiat en català, però que actualment el parli i doni les seves classes en aquesta llengua, potser li anirà molt bé un diccionari d’especialitat.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

16

Vocabulari És un diccionari que tradueix una paraula d’una llengua a una altra. És el clàssic diccionari català-castella / castellà-català; català-anglès / anglès-català… Es fan servir molt, sobretot les persones que estudien una llengua a partir d’una altra o, com en el nostre cas, quan hi ha més d’una llengua en la mateixa comunitat. A vegades, però, cal anar en compte, perquè no en tots els casos hi ha una paraula exacta en dues llengües diferents; sobretot si filem prim i volem assegurar-nos del significat de les paraules, cal ajudar-se amb el de definicions. De sinònims i antònims Vénen reflectits els sinònims i antònims de les paraules. No porten definició. Serveixen per enriquir el vocabulari propi i per millorar els textos que produïm. Malauradament el lèxic que fem servir en la majoria de les comunicacions del dia a dia és molt pobre iles paraules es van perdent. El problema ve quan escrivim, aquesta falta de riquesa lèxica queda patent en els nostres textos i els empobreix. Aquests diccionaris ens ajuden a trobar diferents paraules amb un significat comú, semblant i intercanviable. És evident que la seva utilitat és demostrada. Ortogràfics Aquests diccionaris no porten definició. Serveixen per saber com s’escriu correctament una paraula. L’avantatge que presenten davant del de definicions és que inclouen la flexió de gènere i nombre, la qual cosa és molt útil en català perquè el pas de singular a plural o de masculí a femení produeix molts canvis ortogràfics. Sol donar també una separació de síl�labes. Alguns també porten transcripcció fonètica. Considerem que aquest diccionari és molt pràctic i molt manejable perquè tot i contenir moltes paraules, com que no hi ha definicions no és massa gruixut. Enciclopèdics Són les enciclopèdies; o bé versions reduïdes tipus enciclopèdia.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

17

A part d’aquests que hem esmentat, hi ha també diccionaris on es recullen tots els mots dels diferents dialectes (els dialectals). I d’altres que recullen les paraules que s’han dit i com s’han dit al llarg dels temps (els etimològics). Aquests diccionaris són obres de gran especialitat. Poden tenir diferents volums i la seva consulta, entre les persones que no es dediquen a l’estudi de la llengua, és més per curiositat que no per necessitat. Procediments de creació de paraules Derivació Procediment pel qual a partir d’una paraula en formem altres de la mateixa família.

Paper – paperera – paperot – empaperar - paperassa Composició Procediment amb el qual a partir de dues paraules se’n forma una altra el significat de la qual no ha de ser la suma d’ambdós significats.

Vagó-llit; autosuficient; sud-est; faldilla-pantaló. Lexema o radical És la base amb significat de la qual partim per crear les diferents paraules d’una mateixa família. Aquesta base es repetirà en tots els derivats. Normalment està desprovista dels morfemes de gènere i nombre.

Paper – paperera – paperot – empaperar – paperassa Dona – doneta – donassa – donota

Prefix Partícula que s'anteposa a un mot per tal de formar- ne un altre de distint, per un procés de derivació.

Contraindicació, assimètric, revisió, extraterrestre. Sufix Partícula que s’afegeix al final d'un mot o al seu radical per tal de crear-ne un derivat.

Treballador, infància, claror, pomerar, homenot

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

18

Infix Partícula que s'insereix dins d'un mot, a vegades, abans del sufix, per formar altres paraules per derivació.

pomerar, homenot És molt important tenir sempre present el procés de derivació perquè ens pot ser molt útil per saber quines grafies hem de posar en cada cas. Les que apareixen al lexema o radical, solen conservar-se a tota la família. Així ens pot servir en els passos de vocals neutres, canvis ortogràfics de g/j-tx/tj; b/v en alternança amb p/u… CLASSIFICACIÓ DE LES PARAULES SEGONS LA PROCEDÈNCIA Cultisme Els cultismes són paraules agafades directament del grec o del llatí sense que hagin evolucionat. En un moment donat s’ha necessitat crear una paraula nova i s’ha recorregut a les llengües clàssiques. La majoria del lèxic científic té aquesta procedència i, alhora, és un lèxic comú a moltes llengües romàniques. També s’anomenen pseudoderivats o falsos derivats. Arcaisme Són mots que actualment no es fan servir , però que en algun temps eren d’ús corrent. Neologisme Quan es crea una paraula nova passa a ser un neologisme. Amb els anys, deixa de ser-ho. Estrangerisme Paraula d’una altra llengua que la fem servir perquè la nostra llengua no en té cap per designar aquell mot. Molts estrangerismes s’acaben adaptant –en grafia i so- i formant part de la llengua. Exemple: vàter.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

19

Barbarisme Paraula d’una altra llengua que fem servir en comptes d’usar la que ens és pròpia. Exemple: vale, en comptes de d’acord. Aquestes paraules són incorrectes. Amb tot el que has après en aquesta unitat, pots obrir qualsevol gramàtica i mirar-te l’índex, probablement sabràs què és cada cosa; i el que és més important, quan necessitis trobar alguna informació podràs buscar-la en un lloc concret i per tant estaràs preparat per consultar els dubtes que tinguis. 7. ALTRES ASPECTES A CONSIDERAR En aquest últim apartat volem fer unes petites consideracions d’aspectes que poden ser pràctics per a l’aprenentatge de la llengua. Una mica no sabíem on tractar-los i hem cregut que aquí estarien bé. Les llistes de paraules A molts manuals trobareu llistes de paraules que fem servir incorrectament, o que serveixen per ajudar a recordar sons concrets o grafies que sovint s’usen amb incorrecció, o que es diferencien d’altres llengües. A e-català no som partidaris de fer servir aquestes llistes, això no vol dir que en algun cas molt puntual en féssim servir alguna. Tant si en fas servir alguna de les nostres com alguna d’un altre manual, sempre has de fer servir el sentit comú. Això vol dir, com més coses aprenguem, millor; però, a vegades obsessionar-se en aprendre’s una paraula que no s’usa esdevé un esforç inútil, ja que, si algun dia necessitem saber com s’escriu o com es pronuncia podem recórrer als diccionaris.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

20

D’altra banda, aquestes llistes no són mai tancades, tampoc no són massa subjectives, ja que pot ser que tu no tinguis cap problema amb algun d’aquests mots, i que en tinguis en paraules que no surten a les llistes. La majoria dels manuals que recorren a fer servir aquestes llistes de paraules ho fan perquè amb el temps han comprovat que són susceptibles d’aparèixer en els exàmens oficials. En tot cas, cadascú ha de triar fins on aprèn. Què és més important? Quan aprenem una disciplina, sempre hi ha coses més o menys importants. En l’estudi de la llengua passa el mateix i, a més, probablement la importància variï segons cada persona. Després d’aquesta unitat has pogut comprovar que la llengua abasta molts camps i, per tant, té un estudi molt complex. Et donem unes pautes que potser et serviran en l’aprenentatge. Primerament cal mirar-s’ho amb certa distància i abans de començar a aprendre, cal establir prioritats. Segons quin sigui el teu objectiu en acabar aquest curs, les prioritats en l’estudi seran diferents. Et convidem que perdis uns minuts en això que et diem, perquè segurament et servirà, d’una banda per no angoixar-te amb molta teoria, i de l’altra per avançar per on vulguis anar. Seguidament t’exemplifiquem diferents objectius, perquè vegis què volem dir: Pot ser que necessitis obtenir una titulació oficial –i per tant passar un examen. Pot ser que tinteressi aprendre a redactar i que no et preocupin les faltes ortogràfiques i prefereixis passar després un corrector. Pot ser que vulguis millorar l’ortografia perquè ja escrius prou bé… Ja sabem que tots ho volem tot, però es tracta de prioritzar, primer una cosa i després l’altra. Posar l’èmfasi en allò que et sembla més senzill que serà el que et farà avançar de pressa i alhora animar-te a continuar.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

21

Un cop tinguis les teves prioritats establertes cal que tinguis clara la diferència entre:

• què cal recordar – recordar vol dir: tenir-ho sempre present, memoritzar-ho, interioritzar-ho. En aquest apartat hi hauria gran part de la normativa en un primer moment. A la llarga si s’ha interioritzat inconscientment, ja queda.

• què cal saber – tenir-ne una vaga idea; tenir un concepte general clar per poder-ho consultar quan calgui. Aquí hi hauria molts aspectes convencionals del tipus de majúscules i minúscules i fins i tot d’altres com l’ortografia…

A e-català intentarem donar-te pistes constantment d’aquests dos grans conceptes. De fet, tot el sistema que hem desenvolupat a l’apartat d’Estratègies pràctiques va en aquesta línia. Trobaràs material de consulta que se surt de la normativa estricta, però que és pràctic per recordar-la i entendre-la. També els quadres t’ajudaran a sintetitzar i analitzar la teoria que a vegades se’ns fa tant feixuga. Quadre-resum A Estratègies Pràctiques trobaràs l’arxiu Unitat d’introducció, que és un quadre resum de tota aquesta unitat.