Unitat 6 Primera Gm

H.M.C. 1

6. Europa en temps 6. Europa en temps de la Primera Guerra de la Primera Guerra MundialMundial

H.M.C. 2

1.Les grans potències europees

2.Les causes de la guerra

3.El desenvolupament del conflicte

4.La pau dels vencedors

5.Les conseqüències de la guerra

Sumari

H.M.C. 3

1. Europa al tombant de segle (1870-1914)

• Finals del segle XIX:• Extensió dels sistemes representatius:

• Monarquia liberal (GB, Suècia, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Dinamarca)

• Democràcia republicana (EUA, França, Suïssa, Portugal)

H.M.C. 4

1. Europa al tombant de segle (1870-1914)

H.M.C. 5

1.1 Les potències democràtiquesGran Bretanya

• Monarquia• Introducció progressiva de reformes en el

sistema polític• Conservadors (tories) i liberals (whigs)• 1913 vota tothom excepte indigents, criats i

dones• Ensenyament obligatori i gratuït de 5 a 13

anys• Reducció de la jornada laboral a les mines a

8 hores• Assegurances mèdiques de vellesa i atur• 1911: Parliament Act (limita el poder de la

Cambra dels Lords i augmenta la dels Comuns)

H.M.C. 6

1.1 Les potències democràtiques

França• República• Constitució 1876: III República• Laica i liberal• Estat homogeni i administració centralitzada• 1880: Educació laica, obligatòria i gratuïta

entre 6 i 13 anys.• 1880: Sufragi universal masculí• Elecció dels alcaldes• Reconeixement dels sindicats obrers• Guanya pes el poder executiu enfront el

legislatiu

H.M.C. 7

1.2 El Segon Reich alemany• Imperi• Bismark, amb la confiança de Guillem I, fa

reformes en profunditat per la pressió de la burgesia ascedent i del moviment obrerpotent

• Estructura federal• Sistema bicameral: Bundesrat (cambra federal) i

Reichstag (diputats escollits per sufragi censitari)• 1871: Sufragi universal masculí• Ràpida industrialització• Legalització dels partits polítics• El pangermanisme va arrelar amb força• Al 1888 Guillem II aposta per una expansió

militar.

H.M.C. 8

1.3 Els vells imperis

Rússia• Imperi tsarista (bastió de l’Antic Règim)• Poder absolut del tsar• Domini de l’aristocràcia• Estructura rural• Servitud• Alexandre II (1855-1881) fa reformes: abolició

de la servitud (1861), impuls industrialització, ferrocarril, ensenyament

• Alexandre II és assassinat al 1881. Retorn al tradicionalisme

• A partir de 1905 guanya força la revolució socialista

H.M.C. 9


Imperi Austrohongarès

• Imperi• 1867: L’emperador Francesc Josep es va

convertir en rei de Hongria.• El rei anomenava els ministres de la guerra,

finances i exteriors.• La resta de ministres els nomenaven cadascun

dels dos regnes (Àustria i Hongria)• 1908: Sufragi universal masculí.• No resoltes les aspiracions nacionals de

txecs, polonesos, eslovacs, romanesos, eslovens, croates, serbis)

H.M.C. 10


La descomposició de l’Imperi Otomà• Durant el S.XIX s’havien independitzat (Imperi

Otomà): Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro.• Això va paralitzar les reformes progressistes i

va suposar un retorn a l’integrisme i l’autoritarisme

• Pressió de les potències occidentals pel control dels territoris desmembrats

• Joves Turcs: 1889 joves militars creen aquesta moviment. Volen un règim constitucional, parlamentari i liberal.

• 1908: Revolució dels “Joves turcs”. Govern Constitucional

H.M.C. 11






Sumari

H.M.C. 12

2.1 La formació de les aliances internacionals

• Relacions internacionals dominades per Bismark• Objectius: Eliminar el lideratge anglès, aïllar

França.• 1873: Triple Aliança dels 3 emperadors

europeus: Guillem I, Francesc Josep i Alexandre II

• 1874: Itàlia s’afegeix a l’Aliança• Rivalitat als Balcans trenca aquesta Aliança.

Rússia en queda fora al 1882. Triple Aliança.• Alemanya aconsegueix la neutralitat de Rússia.• Però França va ajudar a Rússia• 1907: Triple Entesa (França, Anglaterra i

Rússia)

H.M.C. 13

2.2 Els enfrontaments colonials

• El Marroc va ser un dels últims punts a repartir• Alemanya a l’inici del segle XX va reclamar els seus

interessos imperialistes• 1905: Alemanya recolza els interessos dels

marroquins. Fracassa per protectorat franco-espanyol (Conferència d’Algesires)

• 1911: Alemanya recolza insurrecció al Sud del Marroc. Aconsegueix ampliar Camerun a canvi de deixar el Marroc.

H.M.C. 14

2.3 Les crisis balcàniques

• Tant l’imperi Austrohongarés com Rússia volien ampliar influència als Balcans, aprofitant la debilitat turca

• 1908: Austria-Hongria s’annexiona Bòsnia i Herzegovina

• 1912: Rússia recolza Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grécia i Montenegro). Fan fora d’Europa els turcs. Independència d’Albània

• 1913: Guerra entre Sèrbia i Bulgària. Perd Bulgària.

H.M.C. 15

2.4 La rivalitat entre les grans potències

• El control de les colònies i l’enfrontament als Balcans van estimular el conflicte entre potències.

• La rivalitat franco-alemanya es va aguditzar amb la crisi al Nord d’Àfrica

• La rivalitat naval entre Gran Bretanya i Alemanya també es va manifestar.

• És va intensificar també l’aliança franco-britànica.• França recolza Rússia als Balcans• L’Imperi rus feia costat als serbis i per tant era

contrari a l’Imperi Austrohongarès.

H.M.C. 16

2.4 La rivalitat entre les grans potències

H.M.C. 17






Sumari

H.M.C. 18

3.1 L’esclat del conflicte

• Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran (hereu de la corona austríaca)

• Àustria declara la guerra a Sèrbia• Joc de relacions i aliances:

• Rússia declara la guerra a Àustria• Alemanya a Rússia i França• Gran Bretanya a Àustria i Alemanya• Itàlia: neutral, al principi

• Guerra entre europeus• Els ciutadans es van mobilitzar i es van acordar les

“unions sagrades”

H.M.C. 19

3.2 Guerra de Moviments i guerra de trinxeres

• Àustria i Alemanya tenien exèrcits poderosos i bones comunicacions. Es van plantejar una guerra ràpida per atendre els dos fronts (francobritànic i rus) i evitar el bloqueig naval anglès.

• Pla Schlieffen: Atac a França per Bèlgica i Luxemburg. Un cop capituli França, les tropes atendran el front rus.

• La batalla de Marne atura l’avenç alemany a França. Suposa l’inici de la guerra de trinxeres(Verdun, Somme)

• Alemanya i Austria guanyen la Polonia russa i Lituania (Hindenburg)

H.M.C. 20

3.2 Guerra de Moviments i guerra de trinxeres

H.M.C. 21

3.3 La mundialització del conflicte

• 1915: Itàlia entra en guerra a favor dels aliats. Austria la derrota (Caporetto)

• Turquia i Bulgària entren recolzant Alemanya i Austria. El Japó recolzarà els aliats.

• La guerra es va extendre també en els territoris colonials (Togo, Camerun, Pròxim Orient, Xina)

• Guerra naval (Jutlàndia) i submarina• Enfonsament del Lusitània (1915) provoca l’entrada

en guerra dels EUA al 1917.

H.M.C. 22

3.4 Un nou tipus de guerra

• Tota la població civil i militar s’hi va implicar• Va provocar els primers èxodes de refugiats del

món contemporani• Exèrcit format per ciutadans (no mercenaris ni

voluntaris)• Ús recorrent de la propaganda• Establiment d’economies de guerra intervingudes

per l’Estat• Les dones s’ocupaven en bona part de la producció

H.M.C. 23

3.5 De la crisi de 1917 al final de la guerra

• Cansament d’Europa al 1917. Gana i misèria• El socialisme reclamava l’abandonament del

conflicte• Onada de protestes arreu d’Europa• 1917: Revolució bolxevic. Tractat de Brest-Litovsk.

Suposa l’armistici i la pèrdua d’alguns territoris a favor de Romania i Turquia.

• Front Est: GB, It i Fr derroten Austria i Turquia. Austria es rendeix

• Front Oest: Al és derrotada pels exèrcits aliats (Marne). Novembre 1918 Alemanya signa armistici

• Guillem II abdica. Govern socialdemócrata.

H.M.C. 24






Sumari

H.M.C. 25

4.1 Els tractats de pau

• Paris 1919: Reunió de 32 estats presidits pels EUA, Gran Bretanya, França i Itàlia.

• Versalles: Culpabilitat d’Alemanya. Imposició. Perd l’Alsàcia, la Lorena, Posnània i totes les colònies. Pagament de reparacions. Prohibició del servei militar.

• Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus i es converteix en República.

• Trianon: Hongria perdia la sortida al mar• Neuilly: Bulgària cedia territoris a Grécia• Sevres: Turquia cedeix territoris a àrabs i grecs

H.M.C. 26

4.2 La Societat de Nacions

• Es crea a Paris la SDN per garantir la pau i fomentar la cooperació. Seu de la SDN a Ginebra

• Dos organismes: Assemblea General (tots els estats membres) i el Consell (EUA, Fr, GB, It, Japó + 4 membres escollits per l’Assemblea periòdicament)

• Havia de supervisar l’acompliment dels Tractats de Pau

• Els EUA mai hi van participar. Els vencedors no hi van ser presents i Rússia la van aillar per la revolució. Va comportar el fracàs.

H.M.C. 27

4.2 La Societat de Nacions

H.M.C. 28

4.3 Una pau inestable

• El període d’entreguerres són el signe d’un conflicte mal resolt.

• La guerra no va servir per millorar la vida a ningú• El clima revolucionari de la Rússia bolxevic es va

estendre (Espartaquistes a Alemanya).• Clima de vagues i manifestacions a arreu• Aquest clima sumat a la pressió sobre els vençuts va

alimentar els feixismes.• Els tractats no van resoldre les qüestions

nacionals

H.M.C. 29






Sumari

H.M.C. 30

5.1 Els efectes demogràfics i econòmics

• 9 milions de morts. 6 milions d’invàlids• “generacions buides”• Nous rics que es beneficien de la indústria de guerra• Pèrdua definitiva de l’hegemonia econòmica europea• EUA es convertirà en el nou líder econòmic.• Europa quedarà endeutada amb EUA• El Japó també se’n beneficia per les vendes als

guanyadors de la guerra.

H.M.C. 31

5.2 Conseqüències polítiques i territorials

• Desmembrament dels grans imperis• Nous estats: Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia,

Lituània, Iugoslàvia (Croàcia + Eslovènia + Bòsnia + Herzegovina + Sèrbia + Montenegro), Txecoslovàquia, Hongria.

• Creixent democratització però també dels feixismes

• Cauen dinasties reials (Romanov, Habsburg,...)• Reconeixement del vot femení en molts països.

H.M.C. 32

5.2 Conseqüències polítiques i territorials

H.M.C. 33

5.3 Els canvis socials

• Augment del nivell educatiu de les dones• Incorporació al món del treball• Nou tipus de dona més independent i moderna• Neix a Anglaterra el moviment sufragista per

aconseguir més drets per les dones, especialment el del vot.

• Al final de la guerra les dones representaven un % important de ma d’obra.

• Vestits més curts, cabells més curts, fumar, conduir cotxes, anar als cafès, ...Canvis d’hàbits.

H.M.C. 34

H.M.C. 35

H.M.C. 36

Unitat 6 Primera Gm

News & Politics

Transcript of Unitat 6 Primera Gm