1. Creaci botiga on-line pel petit comer Unitat 5: LOGSTICA

2. PROCS DE COMPRES: 1.- Coneixement: En la primera fase del procs el client potencial arriba a la nostra botiga on-line, ens ha trobat a travs dels canals de marketing que tenim en funcionament (SEO, SEM, SOCIAL MEDIA, NEWSLETTER, ETC), precisament lxit daquesta etapa depn de lesfor en accions de marketing que estiguem fent, com ben estructurada i gestionada estigui la nostra campanya, i ms recursos hi invertim ms probabilitats dxit tenim. 3. PROCS DE COMPRES: 2.- Avaluaci: en aquesta fase el client buscar tota aquella informaci que pugui sobre la nostra empresa: opinions favorables, opinions contrries, casos dxit i desastre per les xarxes socials, qui som, don venim, preus en comparaci amb la competncia, etc. Cal aconseguir que aquest mn dinformaci que corre per la xarxa sobre la nostra botiga on-line sigui el ms favorable possible per tal que es cre confiana 4. PROCS DE COMPRES: Amb aquesta tasca ens poden ajudar segell de confiana com (GeoTrust, Confiana On-line, Verisigin), utilitzar SSL a la pgina, oferir alternatives de pagament de confiana (TPV, Paypal), posar formes de contacte (telfon, xat, whatsapp..), opinions independents dels usuaris i en general qualsevol cosa que pugui: - Generar confiana - Mostrar que a darrera de la pgina hi ha alg - Donar un contacte a temps real amb el potencial comprador 5. PROCS DE COMPRES: A part daquests elements, perqu un usuari acabi comprant a la nostra botiga on-line s important el preu dels productes, i cal tenir en compte que lusuari disposa de varis mecanismes per poder comparar els preus tals com Google Shopping o qualsevol eina que tingui a la seva disposici per veure si ss competitiu o no; tampoc cal oblidar les despeses denviament, ja que si un e-commerce de la competncia les t ms econmiques, o gratis, tindrem problemes 6. PROCS DE COMPRES: Per tan la conclusi per passar amb xit aquesta fase del procs de compra s: Generar la suficient confiana, tenir un preu de mercat i unes despeses denviament suficientment competitives. 7. PROCS DE COMPRES: 3.- Compra: saconseguir que el client potencial compri a la botiga on-line si el procs de compra s senzill i t les segents caracterstiques: - s un procs de compra que porta de la home al producte que vol lusuari en menys de 3 clicks. 8. PROCS DE COMPRES: - Hi ha un buscador efectiu que porta all a on se li demana. - Hi ha bnners per derivar el trfic des de la home i pgines de categoria fins all a on toca. - La fitxa de producte s molt clara i amb una crida a lacci inequvoca. 9. PROCS DE COMPRES: - Quan el comprador es registra se li demanen les dades necessries, ni ms ni menys. - La navegaci s clara i sens distraccions. - Les despeses denviament sn molt clares i ben explicades, sense sorpreses finals. 10. PROCS DE COMPRES: - Les formes de pagament sn clares, senzilles i de confiana. - Hi ha servei dassistncia durant tot el procs. 11. PROCS DE COMPRES: Es poden esmentar dos processos diferents un encarat al client i laltra a lempresa: - Part enfocada al client: 1. Accs a la web i selecci de productes 2. Carret de la compra 3. Registre del client 4. Selecci de forma de pagament, direcci, forma denviament 5. Acceptaci de la comanda 12. PROCS DE COMPRES: Part enfocada a lempresa (gesti interna de clients, productes i serveis) 1. Informaci de la comanda al magatzem 2. Sollicitud de la comanda i ubicaci de la mercaderia 3. Localitzaci de la mercaderia 4. Picking 5. Operador logstic 6. Repartiment 13. PROCS DE COMPRES: En definitiva cal que el procs de compra no requereixi uns coneixements tcnics complicats, i que sigui fcil, senzill i transparent. 14. Gesti de comandes Una de les funcionalitats importants duna botiga virtual s la gesti de les comandes que ha de permetre la visualitzaci de la informaci relativa als productes candidats a ser comprats aix com gestionar tota la informaci relativa a la comanda. 15. Gesti de comandes Aquest mdul funcional s el responsable de fer el seguiment de les compres durant la sessi de lusuari, afegint un producte a la bossa, modificant la quantitat dun determinat producte, eliminant-lo de la bossa, etc. Tamb ha de calcular els totals amb el detall corresponent (preu brut, impostos, ports, etc). 16. Gesti de comandes Aquest mdul funcional s el responsable de fer el seguiment de les compres durant la sessi de lusuari, afegint un producte a la bossa, modificant la quantitat dun determinat producte, eliminant-lo de la bossa, etc. Tamb ha de calcular els totals amb el detall corresponent (preu brut, impostos, ports, etc). 17. Gesti de comandes El procs sengega quan el client tria el primer producte, a partir daquest moment se li assigna un nmero de comanda que servir per identificar la bossa del client. Els productes que vagi seleccionant saniran guardant a la Base de dades amb lidentificador corresponent. 18. Gesti de comandes Sempre que es vulgui sha de poder veure les dades de la comanda. el usuari ha de poder fer les operacions segents: - Eliminar un element de la bossa - Actualitzar per recalcular els preus degut a un canvi en les quantitats - Acci de comprar on el client decideix tirar endavant la seva comanda i sha de guardar la informaci relativa a les dades denviament i econmiques. 19. Gesti de comandes A nivell de web faran falta els formularis per guardar aquestes dades. Els formularis hauran de tenir algun mecanisme de validaci de dades. 20. Gesti dels clients i autenticaci a la zona reservada Aquest mdul funcional s el responsable de gestionar la informaci relativa als clients, permetent donar-los dalta, fer modificacions de les seves dades o donar-los de baixa. Aquestes operacions shan de permetre realitzar des de la intranet (per tal de modificar les dades dels clients per part del personal de lempresa) i des de la prpia web, per tal de que un determinat client es doni dalta o vulgui modificar les seves dades. 21. Gesti dels clients i autenticaci a la zona reservada Part pblica: - Autenticaci dusuaris - Recordatori de contrasenya. - Canvi de dades personals - Canvi de paraula de pas - Baixa dusuaris 22. Gesti dels clients i autenticaci a la zona reservada Part privada: - Baixa dusuaris - Modificaci dusuaris - Consulta usuaris 23. Com veure una comanda a Prestashop: Per veure la informaci duna comanda amb PrestaShop, noms has danar a la pestanya comandes, i fer clic a la lupa o qualsevol dels camps de la fila. Un cop ho hagis fet veurs la segent pantalla: 24. Com veure una comanda a Prestashop: 25. Com veure una comanda a Prestashop: La primera informaci que et dna s lestat de la comanda del teu client, en aquest cas est en espera de pagament per transferncia bancria. Tamb, podrs veure les dades del compte del teu client, quin transportista ha escollit i la despesa que li suposa, el mtode de pagament, ladrea de lliurament i de facturaci, quin producte ha comprat i el preu total de la comanda. Aquestes dades poden ser modificables si s necessari. Ms endavant explicarem com i en quins casos es podr fer. 26. Com gestionar una comanda a PrestaShop Com a bon gestor de la teva botigaonline, has de saber com gestionar els milers de comandes, factures, devolucions quan els teus clients comencin a realitzar compres dels teus productes per Internet. Ho explicarem amb un cas prctic per fer-ho ms senzill: Imaginem-nos que el nostre amic Joe Doe ens ha comprat un parell de productes del nostre comer electrnic. Com ho sabem? Si vas a la pestanya de comandes i cliques comandes, veurs aquesta pantalla del panell dadministraci de PrestaShop: 27. Com gestionar una comanda a PrestaShop 28. Com gestionar una comanda a PrestaShop La informaci que obtenim daquesta pantalla s que, efectivament, en Joe Doe ha fet dues compres el dia 17/12/2013. Una a les 9 del mat i laltre a les 12, sn dos productes diferents ja que tenen una referncia diferent per tenen el mateix preu. El pagament lha efectuat per mitj de transferncia bancria per encara no ha realitzat el pagament. Una vegada lestat canvii i surti Transferncia pagada, ja podrs efectuar la comanda, i donar lordre denviament de la comanda. 29. Com gestionar una comanda a PrestaShop En el cas que tinguessis moltssimes comandes (cosa que esperem que aix sigui), pots filtrar-les segons la data, codi, referncia, estat del pagament, mtode de pagament o client. Atenci! No pots eliminar mai una comanda, s una acci illegal eliminar el pagament o sollicitar informaci de les dades de pagament duna comanda. Per aquest motiu, no hi ha cap bot que permeti lacci deliminar una comanda. 30. Els sistemes de pagament en lnia El moment de realitzar una comanda s lautntic moment de la veritat i el pas definitiu per convertir un web en un negoci. Per tant, igual que en una botiga al carrer, hem doferir diverses formes de pagament. De fet, la desconfiana sobre la seguretat en els sistemes de pagament continua sent el principal factor de preocupaci per part dels usuaris pel que fa a les compres en lnia. 31. Els sistemes de pagament en lnia Per tant, quants ms sistemes de pagament podem oferir als nostres clients, millor perqu facilitem que cadascun utilitzi el sistema que li transmeti ms confiana o li sigui ms fcil. En aquest captol tractarem el TPV, el contra reemborsament, la transferncia, el PayPal i altres serveis de pagament. 32. Pagament per contra reemborsament El mtode de pagament per contra reemborsament s fora conegut i ests a la Xarxa. Arreu del mn sel coneix com COD (Cash On Delivery). s el mtode ms segur pel comprador, perqu no pagar la comanda fins que la rebi al seu domicili i pugui comprovar que tot est correcte. Si el comprador hi est dacord, lempresa de missatgeria sencarrega de cobrar la comanda i desprs abonar-li al venedor un cop restat limport del transport o la comissi. 33. Pagament per contra reemborsament El principal avantatge s la confiana que transmet al client que desconfia dInternet i prefereix pagar el producte un cop el rep. s un mtode que sha utilitzat molt per que est disminuint a mesura que els compradors van agafant confiana en el medi en lnia. 34. Pagament per contra reemborsament Els principals inconvenients per al venedor s laugment del cost del producte, la demora en el pagament i laugment del percentatge de devolucions lligat al canvi dopini del client en el moment de la recepci de la mercaderia. El risc que t el venedor no s perdre el producte sin perdre el cost del transport, tant de lenviament com de la devoluci. Aquest risc es pot compensar incrementant el cost denviament respecte les altres modalitats (per exemple un 3%). 35. Pagament per contra reemborsament Val a dir que amb la inseguretat que el comprador t en el moment de fer una primera compra a una botiga que no coneix, tenir aquesta opci de pagament s dagrair i pot fer crixer les vendes inicials. De vegades s el mtode ms utilitzat en alguns comeros en lnia, per tant recomanem oferir-lo, almenys al comenament. 36. Transferncia o ingrs La transferncia bancria s un clssic. s un bon mtode fcil doferir, i encara hi ha clients que la prefereixen. El problema que t s que la venda no es fa al moment i que les transaccions que no es tanquen al moment es poden perdre, ja que comporten un pas ms fora de les operacions de venda en lnia. 37. Transferncia o ingrs El que s que hem de demanar sempre s que ens envin el comprovant de la transferncia per correu electrnic, per avanar feina i tenir present de servir la comanda; per aconsellem no enviar la comanda fins comprovar que efectivament ens han realitzat lingrs al compte del banc. 38. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) La targeta de crdit / dbit (TPV virtual) s un dels sistemes de pagament electrnic ms comuns avui dia per causa de ls generalitzat de les targetes de crdit/dbit. s el mtode ms habitual tant en mbit nacional com internacional, grcies a la universalitat de les targetes que accepta (Visa, Mastercard, American Express, etc). 39. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Aquest servei lofereixen les entitats bancries, amb una comissi aproximada del 0,8%, sempre que el client sigui acceptat pel departament de riscos. Algunes entitats cobren quotes fixes de manteniment mensual. 40. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Pel que fa a loperativa, quan un usuari que est realitzant el procs de comanda en una botiga en lnia selecciona lopci de pagar amb targeta a travs dun banc o caixa (TPV virtual), automticament sel redirigeix cap a la passarella segura que el banc t contractada a una altra empresa (Sermepa, 4B...). 41. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) El comprador introdueix les dades a la passarella del banc en lanomenat mode SSL o de pagament segur. La botiga mai no tindr accs a aquestes dades ats que el comprador les introdueix al web del banc o caixa. El comprador haur dintroduir les dades de la targeta de crdit o de dbit i posar un codi de tres dgits que es troba a la part posterior de la targeta 42. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Si el TPV s del tipus securitzat, s a dir, que aconsegueix autentificar el titular de la targeta, el comprador a ms haur didentificar-se a travs de la taula de codis de la seva banca en lnia, dun missatge SMS o dalgun altre sistema que validi que qui realitza loperaci s el titular de la targeta 43. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) En aquest cas el banc es fa totalment responsable de qualsevol frau, tot i que t linconvenient que no tothom disposa de targeta vinculada a la seva banca en lnia i no tothom sap com fer-ho. Aix ens pot fer perdre vendes. Lalternativa s no autentificar els compradors tot i que en aquest cas el banc sol demanar garanties ats que no es fa responsable del frau 44. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Actualment la tendncia s utilitzar TPV virtuals que autentifiquin el titular, tot i que, tal i com hem comentant, no es pot negar que ens pot fer perdre vendes. Aix doncs, cada venedor haur de decidir quin sistema de TPV virtual li conv ms utilitzar, sempre que el banc li autoritzi. 45. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Fa uns anys era realment difcil i llarg el procs de sollicitud un TPV virtual. Si trucaves al departament tcnic de lentitat et comunicaven que el TPV virtual lhavia de demanar el titular de la botiga, habitualment directament des de la seva oficina daquest banc o caixa. B, doncs com que sovint el personal de les oficines no tenia massa coneixement sobre els TPV virtuals, i el titular de la botiga tampoc, era difcil contractar-lo sense entrar en un procs fora llarg 46. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Cal dir que actualment sha notat una millora considerable pel que fa a aquest tema en algunes entitats. El temps que passa des de que es sollicita i fins que es t operatiu sha redut fora. 47. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Com podem detectar les operacions fraudulentes? Pel que fa a les empreses que decideixin sollicitar un TPV virtual sense el sistema dautentificaci del titular de la targeta, recomanem que es tinguin en compte precaucions per evitar les operacions fraudulentes. 48. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) La manera que tenen els comerciants per detectar les compres amb targetes robades sol estar basada en el tipus de compra que es fa a la nostra botiga virtual. Les operacions fraudulentes tenen les caracterstiques segents: 1. Acostumen a ser compres compulsives repetidament. 2. El nom de qui compra sol ser el duna persona estrangera (normalment el titular de la targeta i vctima del robatori) i ladrea de lliurament no s real. 49. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) 3. Acostumen a fer servir correus electrnics de registre gratut, com yahoo.com o hotmail.com. 4. El telfon de contacte que faciliten mai no s un fix. Sempre s un mbil que, sovint, s de prepagament. 50. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Si us pregunteu com recullen les compres, s ben senzill, ja que en donar una adrea on no hi ha mai ning o que s falsa, lempresa de transports truca per telfon o deixa un paper. A continuaci, es presenten a loficina de transports i recullen la mercaderia all. De vegades presenten la documentaci robada o manipulada per identificar- se. Per tant, si poseu al vostre comer en lnia ben clarament que no saccepten recollides fora de destinaci amb pagaments fets amb targeta de crdit i ho compliu, us els traureu de sobre rpidament. 51. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Finalment, si mai us hi trobeu, el nostre consell s que no envieu la mercaderia i que immediatament feu una devoluci de limport al TPV virtual, amb la qual cosa aconseguireu que el banc no us truqui reclamant comprovants de compra o acabi cancellant-vos el TPV virtual per excs de situacions irregulars, cosa que les entitats financeres fan sense ni avisar el comerciant. 52. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Quan els estafadors truquin reclamant la comanda, els heu de demanar un telfon fix per trucar-los un cop esbrineu qu ha passat. Veureu que no us el donen. Llavors els dieu que el TPV ha cancellat loperaci i que no podeu servir la mercaderia. Com que no tenen manera de comprovar-ho, ho deixaran crrer. 53. El terminal de punt de venda virtual (TPV virtual) Recordeu sempre de fer labonament de totes aquestes incidncies, ja que la vctima no en t cap culpa i rebria el crrec a la seva targeta. Al mercat hi ha solucions segures, gils i eficaces que ens ajuden a canalitzar els pagaments del nostre comer electrnic. 54. La usabilitat i la confiabilitat en els TPV virtuals La usabilitat i la confiabilitat sn molt importants a lhora de generar transaccions i s un dels factors clau a lhora de decidir el tipus de TPV virtual. A lhora descollir un TPV virtual s evident que shan de tenir en compte les condicions de contractaci i Econmiques. 55. La usabilitat i la confiabilitat en els TPV virtuals De tota manera, tamb s important tenir en compte que la seva passarella segura utilitzi el mateix domini de lentitat financera. En canvi, si un usuari sel redirigeix a una passarella de pagament que en comptes de mostrar el domini del banc o caixa mostra el domini daquesta empresa que lentitat financera t contractada, pot crear confusi a lusuari, ats que aquest no t perqu saber que aquella s lempresa que el banc o caixa t contractada la seva passarella de pagament. 56. La usabilitat i la confiabilitat en els TPV virtuals Aquest darrer punt, doncs, ha de ser un punt clau a lhora descollir el TPV virtual. Com ja sha dit, no es pot fer un recull dentitats financeres, perqu canvien constantment. El millor s adrear-vos a la vostra oficina o buscar consells i experincies de tercers per Internet. 57. La usabilitat i la confiabilitat en els TPV virtuals Aquest darrer punt, doncs, ha de ser un punt clau a lhora descollir el TPV virtual. Com ja sha dit, no es pot fer un recull dentitats financeres, perqu canvien constantment. El millor s adrear-vos a la vostra oficina o buscar consells i experincies de tercers per Internet. Finalment, conv saber que si voleu prescindir del TPV virtual, almenys a linici, no passa res, perqu hi ha altres mtodes que tamb sn molt eficients. 58. La usabilitat i la confiabilitat en els TPV virtuals 59. PayPal PayPal s el ms avanat i ms utilitzat a nivell internacional entre els sistemes alternatius als TPV virtual. Est present a ms de 190 pasos i compta amb ms de 200 milions dusuaris. Ebay va comprar PayPal a lany 2002 i encara que inicialment era imprescindible disposar dun compte a PayPal per poder realitzar pagaments, actualment funciona com un autntic TPV virtual, on es pot pagar amb targeta de crdit o dbit sense necessitat de tenir-hi cap compte. 60. PayPal Principals avantatges del sistema PayPal: Rapidesa i facilitat tant pel venedor com pel comprador. Donar dalta un pagament amb el sistema PayPal es pot fer en qesti de pocs minuts, mentre que donar dalta un TPV en lnia s un procs que dura dies o setmanes des de que es sollicita fins que el banc dna el vist i plau a les proves i el fan operatiu. Per altra banda, actualment el comprador pot pagar duna forma simple i sense haver de disposar de targeta de codis o altres sistemes ms sofisticats que s sn necessaris als TPV virtuals securitzats 61. PayPal T un sistema avanat de gesti del frau, que permet reduir els nivells de prdua de clients fins a nivells molt baixos. 62. PayPal Te un sistema de resoluci de disputes que permet mitjanar en cas de reclamacions entre compradors i venedors i ofereix un servei addicional de gran valor per als seus usuaris. No comporta cap despesa fixa per la botiga. s a dir, si la botiga no ven, no paga quota mnima. Sensaci de seguretat que transmet al venedor, Per sobretot al comprador, fruit duna comunicaci en aquest sentit que ha arrelat molt entre els usuaris. 63. PayPal Principals inconvenients del sistema PayPal: Les comissions sn fora ms altes que les que els bancs i caixes apliquen als venedors que utilitzen TPV virtual. Actualment les comissions poden oscillar entre l1,9% i el 3,4% de cost variable en funci del volum de vendes i un cost fix per transacci de 0,35 . Darrerament hi ha la possibilitat de pagar un fix al mes a canvi de pagar menys comissi. 64. PayPal Un cop realitzada una venda, els diners queden disponibles al compte que la botiga t a PayPal. Si volem disposar daquests imports en un compte dun altra banc o caixa, caldr ransferir-los. 65. Noves tendncies Tot i que PayPal i els TPV virtuals sn els sistemes ms utilitzats, nexisteixen daltres com SafetyPay, Allopass, Moneybookers, Pagantis o Paysafecard en qu es pot sumar la progresiva arribada dels sistemes de pagament de les grans empreses dInternet com Amazon Payments, Google Wallet, Facebook Credits, Pay with Square o les mateixes empreses de telecomunicacions, que tot indica que aniran ampliant el seu mercat al servei de pagament per a mbils basat en el crrec directe al compte del telfon. 66. Enviaments de mercaderia La logstica s una de les rees importants a lhora de donar un bon servei als clients. De fet, esdev un element clau de cara als clients, i de lelecci que fem nobtindrem resultats bons o dolents. 67. Enviaments de mercaderia En primer lloc, ens hem de plantejar la logstica interna de les mercaderies i lexterna, que ser la que subcontractarem a una empresa especialitzada. La logstica interna s aquella amb la qual hem dorganitzar el sistema de control dexistncies, inventari, factures, tiquets, albarans, etc. Aquesta part acostuma a tenir el suport informtic de la nostra plataforma de comer electrnic i del nostre programari intern de gesti empresarial, que haurem de fer compatible i sistematitzar-ne els processos. El millor s que cada dia tinguem expedicions i que aquestes es programin immediatament en rebre la comanda o la conformitat de pagament. 68. Enviaments de mercaderia Normalment, les plataformes actuals acostumen a generar els fulls de comanda i els tiquets automticament, i el client en rep una cpia per correu electrnic amb un nmero de referncia per rastrejar-lo en cas de necessitat. Els clients estan, doncs, informats de quan ha entrat la seva comanda: si ens endarrerim en lenviament ho veuran, i tamb sadonaran si el nostre servei s gil. 69. Diferents modalitats de lliurament El lliurament al comer electrnic s molt important. Si una botiga en lnia falla durant el lliurament al client final o no compleix amb el seu comproms de lliurament, la imatge que tindran els nostres clients ser deficient i, sense cap mena de dubte, no els convidarem a realitzar futures compres. 70. Diferents modalitats de lliurament Lelecci de la modalitat denviament a realitzar dependr del tipus de client i del producte (i el seu preu) que vulguem vendre. En qualsevol cas, hem de tenir molt present que estem convertint lempresa que realitza el transport en un soci de negoci, ja que per al client, la responsabilitat del servei sempre ser nostra. Aix doncs, la qualitat del servei i el lliurament sn claus per lxit duna botiga en lnia i cal tenir en compte que el cicle es tanca en el moment del lliurament (i no abans). A continuaci exposem les principals modalitats de lliurament: 71. Diferents modalitats de lliurament 1. Recollida a la botiga. Consisteix a comprar en lnia a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, i anar ho a buscar a la botiga estalviant-nos el transport i amb la comoditat de tenir la comanda preparada. En aquest cas, el client t la possibilitat dendur-sho a casa tranquillament i si no li va b, ho pot retornar a la botiga o ho pot canviar per un altre producte. Segons diversos analistes, cada vegada sest esborrant ms la frontera entre el comer electrnic i el comer de carrer. De la mateixa manera que hi ha gent que busca a la botiga el que vol comprar en lnia, nhi ha daltra que busca en lnia el que vol anar a comprar a la botiga. 72. Diferents modalitats de lliurament 2. Lliurament a domicili en terminis urgents (24-48h). s ms costs per s de millor qualitat que el lliurament a mitj i llarg termini, i a ms sol oferir una alta fiabilitat. Un lliurament rpid i segur s un element clau per a la fidelitzaci del client. Hi ha una tendncia a disminuir els terminis de lliurament i fins i tot hi ha grans empreses que estan fent pressi als operadors logstics per aconseguir terminis de lliurament de menys de 24h. Les Botigues locals tamb poden oferir terminis de lliurament de noms poques hores sempre que el lliurament es realitzi a poca distncia i la seva plataforma de-commerce li permeti configurar rees de lliurament properes (per exemple, Puntcentric). 73. Diferents modalitats de lliurament 3. Lliurament a domicili en terminis mitjans/llargs (7-15 dies). Treballar amb terminis de lliurament no urgents t com a principal avantatge el menor cost. Aquest cost el podrem repercutir amb ms o menys mesura als nostres clients, o fins i tot considerar el transport gratut per a lusuari, assumint nosaltres la despesa que suposa. 74. Diferents modalitats de lliurament 4. Lliurament a travs de punts de recollida. Es tracta de que, en comptes de rebre la comanda a domicili, el client final lhaur danar a buscar al punt de recollida que hagi seleccionat en el moment de fer la comanda. Podem trobar diverses empreses que ofereixen aquest servei, com Kiala o Punto pack, que, grcies a ms de 1.000 botigues que collaboren amb aquestes empreses, els punts de recollida poden ser realment propers. Lavantatge principal daquesta modalitat s que aconsegueix abaratir els costos de lliurament, ats que seviten segons lliuraments i costos operatius i logstics. 75. Diferents modalitats de lliurament Finalment, en funci del valor del producte que venguem pot ser necessari considerar la contractaci dalguna assegurana pels nostres enviaments. Les mateixes agncies de transport ofereixen aquest servei a diferent cost, tot i que tamb el podem contractar a qualsevol agncia dassegurances. 76. Quina empresa haurem de contractar per a lenviament dels paquets?Respecte a lempresa denviaments que contractem, s important que tinguem en compte que les tarifes sn fora negociables, i ms encara si parlem de determinats volums. De tota manera, lempresa denviaments els voldr ajustar partir del moment en qu els demostrem el volum real, i no lestimat. Per tant, comenarem per una tarifa ajustada que podr millorar amb el temps si anem creixent. 77. Quina empresa haurem de contractar per a lenviament dels paquets?Tal i com ja sha comentat anteriorment, el client considera que som nosaltres els responsables de tot el que fa referncia a la comanda i, per tant, del lliurament tamb. Per aquest motiu s molt important contractar una empresa que ens permeti disposar en tot moment de lestat de cada enviament i la confirmaci de lliurament a temps real 78. Quina empresa haurem de contractar per a lenviament dels paquets?Aix ens interessa perqu no podem donar per lliurada una comanda fins tenir-ne conformitat; per tamb s molt interessant perqu el client pugui fer el seguiment del lliurament i pugui contactar amb lempresa logstica, en comptes de reclamar-nos-el a nosaltres directament. Aquest seguiment tamb es conegut com a tracking*. 79. Quina empresa haurem de contractar per a lenviament dels paquets?Daltra banda, ens hem de plantejar el tema de contractaci de manera diferent quant als enviaments nacionals i els internacionals, ja que sn ben diferents. Es recomana normalment descollir dues empreses, una empresa per als enviaments nacionals i una altra per als internacionals, ja que tot i que aix comporta dividir el volum denviaments entre dos agents diferents, cadascun tindr uns avantatges despecialitzaci que el far ms competitiu en un mbit que en laltre. Actualment, la logstica ha evolucionat prou com per poder oferir serveis molt interessants a preus fora raonables. 80. Els enviaments nacionals Per als enviaments nacionals hem daconseguir una empresa que ens asseguri el lliurament de les mercaderies i el seu seguiment. Ha de ser el nostre punt fort, ja que si no aconseguim ser competitius al nostre territori voldr dir que no som prou bons de cara als nostres clients. 81. Els enviaments nacionals Quines caracterstiques hauria de tenir lempresa ideal per als enviaments nacionals? Principalment: 1.Que sigui una companyia que domini molt el territori nacional i que persegueixi els seus destinataris fins que aconsegueixi lliurar la mercaderia. 82. Els enviaments nacionals 2.Que truqui per telfon mbil als destinataris per concertar altres horaris per fer el lliurament, en cas que no hagi trobat el destinatari la primera vegada. 3. Que envi per SMS el nmero de seguiment (tracking number) al destinatari, juntament amb el telfon de loficina lliuradora i una estimaci de lhora de lliurament. 83. Els enviaments nacionals 4. Pel que fa als reemborsaments, que lempresa ofereixi aquest servei amb molta agilitat i eficcia. Tamb cal que envi transferncies al comer molt sovint, sense esperes o terminis mensuals com fan algunes empreses. 5. Que ens permeti negociar els preus a la baixa per grans volums denviaments. 84. Els enviaments internacionals Els enviaments internacionals sn ms delicats perqu comporten una despesa ms gran per unitat i volum. A ms, la majoria de les vegades estan subjectes a aranzels que encareixen ms el producte; al destinatari li sol desagradar aquest assumpte, perqu sovint pensa que ja ho ha pagat tot. Sha davisar sempre daquesta situaci. 85. Els enviaments internacionals Quins aspectes cal tenir en compte a lmbit de la logstica internacional? Un dels principals avantatges de vendre a la xarxa s la possibilitat darribar a milions dusuaris, tant els que resideixen a la localitat on est ubicat lestabliment comercial (ja sigui una botiga al carrer, o b la seu fsica de lempresa) com aquells que es troben en altres provncies, pasos o fins i tot continents 86. Els enviaments internacionals Encara que la tendncia general fins a la data s que el comer virtual tendeixi a ser fora localista, la confiana creixent de lusuari est desdibuixant els lmits de venda en lnia, ampliant lmbit geogrfic dels seus lliuraments. En conseqncia, aquesta nova realitat exigeix ladquisici de nous coneixement necessaris per a la gesti global de laspecte comercial. Entre aquests requeriments podem citar el despatx de duanes; la constituci daliances i acords internacionals amb fabricants; la contractaci individual daquells que presten serveis de manera local en aquelles zones en qu registrem demanda 87. Els enviaments internacionals ladquisici de coneixements jurdics a lmbit del dret internacional privat que permeti a lempresari actuar dins dels marges de les diverses ordenances jurdiques implicades; o b larrendament directe de serveis jurdics (mitjanant l creaci dun departament dassessoria dins de la prpia empresa) o indirecte (a travs de la subcontractaci dun tercer); etc. 88. Els enviaments internacionals Amb una filosofia radicalment diferent a la dels canals tradicionals, el model logstic internacional senfronta al repte de no comprometre la viabilitat del pla de negoci en lnia. Per exemple, si un producte costa 8 euros, i les despeses denviament internacionals costen 20 , tindrem seriosos problemes per rendibilitzar la nostra estratgia. Caldr, per tant, recrrer a provedors logstics especialitzats en la gesti comercial dabast internacional, que ens permetin resoldre aquests conflictes i es converteixin en partners en el marc del procs dinternacionalitzaci. 89. Els enviaments internacionals Quines caracterstiques hauria de tenir lempresa ideal per als enviaments internacionals? Hauria de tenir les caracterstiques segents: 1.Que sigui una companyia que ofereixi una gran cobertura de pasos i territoris. 90. Els enviaments internacionals 2. Que tingui un bon sistema de seguiment de paquets. 3. Que tingui un bon sistema de facturaci, que sigui molt ajustat i precs, i que gaireb mai no tingui incidncies negatives. 4. Que ofereixi un servei dassegurana de les mercaderies. s molt recomanable si estem fent enviaments de valor. Tot i que aquest s un servei que tamb podem contractar a una empresa especialitzada en assegurances 91. Els enviaments internacionals 6. En general, que ofereixi els mateixos requisits de lliurament que shan esmentat a lapartat dempreses nacionals.