Unitat 1: La matria i el seu estudi

Unitat 5: Les plantes amb florCINCIES DE LA NATURALESA 1R ESO

PROFESSOR RAMON BATLLE

1. CARACTERSTIQUES ESPERMATFITSGrup de plantes ms adaptades al medi terrestre (toleren la falta dhumitat)Tenen estructura de corm Arrels: Especialitzades en absorbir aigua i sals minerals i en fixar la planta al substrat.Cutcula impermeable: Recobreix lorganisme i evita la prdua daigua. Lintercanvi de gasos es fa pels estomes.Vasos conductors: Xilema i Floema (transporta els fluids per la planta)

Es reprodueixen fent flors i llavors. (Estructures resistents a la sequedat)

2. EL CORM2.1: LarrelArrel + Tija + Fulles Cllules especialitzadesFUNCIONS: Fixar lorganisme al slAbsorbir aigua i sals minerals

PARTS:Desprs de veure el vdeo, dibuixa larrel i indica la funci de cada regi.

PARTS:2.1: Larrel

TIPUS:Desprs de veure el vdeo, dibuixa i defineix:Arrels axonomorfes, Arrels fasciculades i Arrels napiformes.

Qu sn les micorizes? 2.2: La Tija

Xilema Saba bruta Aigua i sals minerals De les arrels a la plantaFloema Saba elaborada Aigua i matria orgnica De les fulles a tota la plantaFUNCIONS:Sostenir les fulles i facilitar el transport de les substncies2.2: La Tija

PARTS:2.2: La TijaTIPUS:

Herbcies: Tendres i frgils (Herbes)Llenyoses: Endurides i resistents per la lignina. (Arbres i arbustos)

2.3: La fullaFUNCIONS:Captaci de llum per a fer la fotosntesiRegulaci de lintercanvi de gasos pels estomes (Fotosntesi i Respiraci)rgans laminars que apareixen als nusos de la tija de coloraci verda per la clorofilla.

PARTS:Limbe: Anvers i ReversPecol i BaseNervadura (Vasos conductors)Espematfits de - Fulla perenne- Fulla caduca2.2.1 Classificaci fulles

1 nervi principalNervis secundris surten daquestCap nervi principal van parallelsVaris nervis principals surten des don enganxa el pecol2.2.1 Classificaci fulles

2.2.1 Classificaci fullesSegons la vora del Limbe, distingim fulles simples (Una sola pea) o fulles compostes: Quan lentrada de la vora s tant profunda que toca el nervi. (Pot semblar que siguin diverses fulles)

2.2.1 Classificaci fulles

Cada lmina: Folol3 fololsn parell folols (no folol terminal)n imparell folols (folol terminal)2 vegades pinnada3. LA FLOR I EL FRUIT3.1: La florEls espermatfits desenvolupen un rgan reproductor LA FLORLa flor es transforma en EL FRUIT que cont les LLAVORS.A partir de les LLAVORS soriginen nous individus. rgan encarregat de la reproducci sexual (Requereixen de dos individus)La floraci es dna quan les condicions meteorolgiques sn adients. La majoria a la primavera, per daltres a lestiu o tot lany

En que es diferencien els espermatfits dels brifits i els pteridfits en termes de reproducci?3.1: La flor

Part femenina de la florUn o diversos pistils. Pistil= Estigma + Estil + OvariDins ovari VUL (cl reproductora femenina)

Part masculina de la florFormat per estams. Estam=Filament + AnteraA lantera Grans de pollen (cls reproductores masculines)

Part no sexual de la florEmbolcalls que protegeixen i ornamenten la flor.

CALZE: PtalsCOROLLA: Spals PEDUNCLE FLORAL

3.1: La florTIPUS DE FLORS SEGONS EL SEXEHERMAFRODITES: Androceu + Ginceu UNISEXUALSMasculines: Noms Androceu.Femenines: Noms Gineceu.

MAI ES PODEN REPRODUIR AMB EL MATEIX INDIVIDU REPRODUCCI SEXUALINFLORESCNCIES: Varies flors formant un sol grup que agafen aspecte duna sola flor

Perqu les flors tenen colors tant vius i acostumen a fer o bona olor o mala olor?3.1.1: Reproducci dels espermatfits1. POLLINITZACI: Portar el pollen a altres individusVentAnimals (Insectes)

https://www.youtube.com/watch?v=fNuouwMeal42. FECUNDACI I FORMACI DE LA LLAVOR I EL FRUIT : http://sauce.pntic.mec.es/~csob0003/SM/Plantas_hongos/semilla.html

3.2: El fruitSi la llavor s enterrada, i troba les condicions dhumitat i temperatura ptimes GERMINAR (Trenca els teguments i treu petites fulles i arrels)

PERICARPIEMBRI LLAVORTEGUMENTSALBUMEN

Perqu el pericarpi dels fruits acostumen a ser nutritius pels animals? Qu en treu la planta?4. CLASSIFICACI DELS ESPERMATFITS4.1: GimnospermesGymno= nuSperma=Llavor LLAVOR NUALa llavor no es troba dins dun fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)Tija llenyosa i fulles perennesFlors unisexuals sense periant, difcils de distingir (mateix individu en t de masculines i femenines2 grans grups: Gimnospermes i Angiospermes

TEIXPIXIPRERAVETUnes 800 espcies diferents 4.2: AngiospermesAngeio= vasSperma=Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VASLa llavor es troba dins dun fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)Tija llenyosa herbcia i fulles perennes o caduquesFlors unisexuals o hermafrodites, per amb ovari, que acabar fent el fruitSn les ms abundants 250.000 espcies diferents2 GRANS GRUPSMONOCOTILEDNIES1 sol cotiledonDICOTILEDNIES2 cotiledonsCOTILDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor

4.2: AngiospermesAngeio= vasSperma=Llavor LLAVOR CONTINGUDA EN UN VASLa llavor es troba dins dun fruit (protegides per estrutura llenyosa (pinya)Tija llenyosa herbcia i fulles perennes o caduquesFlors unisexuals o hermafrodites, per amb ovari, que acabar fent el fruitSn les ms abundants 250.000 espcies diferents2 GRANS GRUPSMONOCOTILEDNIES1 sol cotildonDICOTILEDNIES2 cotiledonsCOTILDONS: Primeres fulles que surten al germinar la llavor

4.2: AngiospermesMONOCOTILEDNIES1 sol cotildonArrel fasciculadaFlors spals i ptals mltiples de 365000 espcies

4.2: AngiospermesDICOTILEDNIES2 cotildonsArrel axonomorfaFlors spals i ptals mltiples de 4 o 5175000 espcies

5: CLAUS DICOTMIQUESPrctica didentificaci de plantes amb claus dicotmiqueshttp://xtec.cat/cda-monestirs/documents%20previs/verdivermell/Claudicotomica.pdf

http://www.catedu.es/dicotomicas/web/index.php/clave_consulta/visualizarAfirmacion/idclave/654

Herbari virtual: http://manyanetherbari.wikispaces.com