Unitat 4 (Quant Costa La Meva Idea i Quins Recursos Tinc)
20
Unitat Quant costa la meya idea i quins recursos tinc I estudiarem: • Viabilitat economica i viabilitat financera d' una pime. • Pla d'empresa : estudi de viabilitat economica i financero, gestió d'ajudes i subvencions . En aquesta unitat aprendrem a: • Fer una recerca exhaustiva de les ajudes que hi ha per a la creació d'empreses. • Identificar els instruments principals de financ;:ament. • Incloure en el pla d'empresa tot olla relatiu a I'estudi de viabilitat economica i financera, í ajudes i subvencions .
-
Upload
sakyamuni-bombadil -
Category
Documents
-
view
297 -
download
4
Transcript of Unitat 4 (Quant Costa La Meva Idea i Quins Recursos Tinc)
Unitat
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
I estudiarem
bull Viabilitat economica i viabilitat financera d una pime
bull Pla dempresa estudi de viabilitat economica i financero gestioacute dajudes i subvencions
En aquesta unitat aprendrem a
bull Fer una recerca exhaustiva de les ajudes que hi ha per a la creacioacute dempreses
bull Identificar els instruments principals de financament
bull Incloure en el pla dempresa tot olla relatiu a Iestudi de viabilitat economica i financera iacute ajudes i subvencions
Quant em pot costar constituir una societat limitada amb un capital social de 3000 euro si en faig jo mateix els tromits
20 euro per certificar que no hi ha cap altra SL que sanomeni com la teva
320 euro cobrara el notari per l escriptura de constitucioacute
30 euro per IITP i AJD (1 del capital social)
135 euro per inscripcioacute en el Registre Mercantil Provincial (capital social fins a 6000 euro es paguen 135 euro)
20 euro per legalitzar els Ilibres de comptabilitat
35 euro pels lIibres de visites i matriacutecula
En total costaria uns 560 euro meacutes els 3000 euro de capital social
bull 1 Quants diners necessito per a muntar la meya empresa El pla dinversions i despeses
Abans de comenltar aquest apartat conveacute distingir entre el que eacutes despesa i el que eacutes inversioacute Sempre que es compra un beacute o un servei diem que sha produmiddotiexclt una despesa Ara beacute quan el que compres eacutes un beacute imprescindible per a obtenir el producte que fabriques i per tant que sera usat per l empresa i no sera venut Ilavors diem que sha fet una inversioacute
Exemples d i nversioacute terrenys edificis maquinaria eines vehicles mobiliari elements informatics instalmiddotlacions etc
Tot el que compris que no es consideri inversioacute es concep com a despesa corrent o simplement despesC
Exemples de despesa materies primeres solaris 1I0guers manteniment articles de neshyteja publicitat els rebuts de Iaigua la lIum les assegurances el gas el telefon etc
Per exemple la compra duna furgoneta seria una inversioacute pero la gasolina Iasseguranlta i el manteniment es consideren despeses
Ara que jo saps distingir entre inversioacute i despesa podem comenltar El primer pos eacutes fer una Ilista de totes les inversions i les despeses que hauras de fer per a posar en funcioshynament la teya empresa En la Figura 41 pots veure una Ilista meacutes o menys completa de les inversions i les despeses que hauras de fer Recorda que has de ser el meacutes realista possible i si tens cap dubte preveure la quantitat meacutes elevada possible perque per molt beacute que ho facis sempre sorgeixen imprevistos
local Has de decidir si el compres (inversioacute) o el DretS duradofS Propietot industrial (potents i marshyllagues (despesa) I anotarne Iimport ques) traspasdellocal uacutes daplicacions
infarmatiques(programes dordinador) diposits o fiances (sillogues el local dos mesosde fian-a) canon dentrada en la franquiacutecia etc Maquinaria A meacutes de la maquinaria incloem els
vehicles per al transport intern
Eines iutillotge Tot tipus deines o meacutes de motiles Despeses necessaries per a constituir i posar en
i matrius que es fan servir conjuntament amb la marxo Iempresa Advocat notari impostos Registre maquinaria Mercantil lIicencies assessoria estudis de viabilitot
promocioacute de Iempresa i campanyo de lIanltarnent adequacioacute del local etc
Vehicles
Instalmiddotlacions Les despesesdinstalmiddotladoacute i de formashy Lestoc miacutenim dexistencies inicials (mercaderies o
litzacioacute deis contractes denergio electrica telelon materies primeres envasos i embalatges) necessciacuteie
gas aigua calefaccioacute climatitzacioacute xarxa de per a poder comen-ar Iactivitat dades etc
Mobiliari i efectes doFicina Fotocopiadora taules Diners en efectiu que com a miacutenim necessi orOs JeT
cadires fitxers calculadores i la resta de material als primers mesos ja que 0110 meacutes normal eacutes 0 iexcl-
guis molt poc i els ingressos no t orrib in per a -c= les despeses normals de Iempresa (lIague - _ -- shynistraments despeses de personal publicilc-
Equips inmiddotformatics i de processament de la informashy pla de tresoreria el pot ajudar en aques CJSpeiquest ~
cioacuteOrdinadors immiddotpressares xarxeacutes etC estudiaras en la unitat seguumlent
Fig 41_ Lo sumo de 1015 oquesls conceples el donan 0 quantitat que necessjiexcles pe a C eacute
empresa i manlenida oberta un temps miacutenimo
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc 4
Cas prac tic 1
Dos componys Joon Gorcio i Lluiacutes Gomis amb el tiacutetol de tecnics en electromeshycanica de vehicles decideixen crear un taller de tuning la forma juriacutedica del quol sera la de Comunitot de Beacutens Es posen en Funcionoment i comencen pel plo dlaquoinversions i despesesraquo Els calculs que han fet soacuten els seguumlents
Equips informaics 1 200 euro
Despeses de personal 26300 euroa ny
Aplicacions inforrriaiques 800 euro
Lloguer delocal 12000 euroany + 2000 euro de fianca
Subminisramens 3000 euroany
Publicita 800 euroany + 400 euro de lIa ncament delempresa
Maquinaria i eines25000 euro
Condicionamen del local 3000 euro
Quin eacutes el pla dinversions i des peses
Solucioacute
l Inversions
bull Equips informatics 1 200 euro bull Condicionoment del local 3000 euro
bull Maquinaria i eines 25000 euro
bull Mobiliari 800 euro
2 Drets duraders o inversions irnrnaterials
bull Aplicacions informatiques 800 euro bull Fiama local 2000 euro
Total inversions 30000 euro
Total despeses 800 + 13000 + 37900 = 51 700 euro
Total 81 700 euro soacuten els diners que en Joon i en Lluiacutes han colculot que necessitaron
Gesoria 600 euroany + 400 euro per laconstitucioacute de lo Comunitat de Beacutens
Mobiliari 800 euro
Despeses financeres 1300 euro any durant 7 anys
Primes dassegurances 600 euroany
Devolucioacute del preacutesec 3100 euroany durant 7 anys
Esoc inicial de mercaderies 13000 euro
Mercaderies 66000euroany sense incloure Iestoc inicial
3 Despeses
al Despeses per a posar en marxa Iempresa
bull Gestoria 400 euro per constitucioacute de la CB
bull Publicitat de lIancament 400 euro
bl Estoc inicial de mercaderies
bull Estoc inicial de mercaderies 13000 euro
cl Diners en metalmiddotlic per aFer front a les despeshyses deis quatre primers mesos
bull Despeses de personal 26300 euro
bull Lloguer 12000 euro
bull Suministres 3000 euro
bull Publicitat 800 euro bull Gestoria 600 euro bull Despeses financeres 1 300 euro
bull Assegurances 600 euro
bull Devolucioacute deIs prestecs 3 1 00 euro bull Mercaderies 66000 euro
Total 11370012 = 9475 euro cada mes per q uotre mesos 9475 x 4 = 37900 euro
4 Quant costa la meya ideo i qui ns recursos tinc
Finan~ar Obtenir els diners necessaris per a desenvolupar una activitat En el cas de les empreses aconseguir els diners per a cobrir les despeses i les inversions que soacuten necessaries per a desenvolupar-ne Iactivitot
Has de tenir en compte que olgunes formes de financoment dependron de la forma juriacutedica triada [que estudiarem omb detall meacutes endavant en la unitot 6)
En aquest cas soloment les Societats Limitodes Nova Empresa podran acudir al compshyte desta Ivi-empresa
bull 2 Don obtindreacute els diners El pla de financament
Una vegada que sabem el s diners que necessitem per a crear Iempresa el pos seguumlent eacutes detallar com pensem finan~ar aquest desembossament Per a aixo podem recoacuterrer a les ma neres de finan amen t segjents
l Finan~ament basat en les teves aportacions i les deis teus laquosocis temporalsraquo
bull Aportacio de Iempresari
bull Compteestalvi-eiTlpresa
bull Recoacuterrer a la familia o als amics
bull Societat Capital Risc
bull Business Angels
2 Finantament mitian~ant lIoguer
bull Renting
bull liacutesing
3 Finantament mitjantant diners prestats
bull Preacutestec bancari
bull Societat de garantia reciacuteproca
bull Finanltament per partdels proshyveidors
4 Finantament basaten les ajudes de lAdministracioacutePuacuteblica
bull Subvendoris
bull Vivers dempreses
21 Finan~ament basat en les teves aportacions i en les deis teus laquosocis temporalsraquo
La primera forma de finanltament a que se sol recoacuterrer quan es posa en marxa una emshypresa eacutes Iaportacioacute propia (estalvis) i Iajuda que poden prestar-nos els nostres coneguts o empreses i particulars que es dediquen a invertir en empreses noves
a) Aportacioacute de Iempresari El primer pos eacutes determinar quina quantitat de diners ha daportar l empresari el miacutenim ha de fluctuar al voltant del 35 del total de la inversioacute duna altra manera els bancs no concediran preacutestecs perque volen que Iempresari tambeacute arrisqui una part important de la inversioacute
b) Compte estalvi-empresa Es tracto dun compte en que durant quatre anys estalvies per a crear Iempresa i a canvi et descompten en IIRPF el 15 del que hagis estalviat cada any
Si obres un compte estalvi-empresa t estas comprometent a destinar tots el diners que estalviiexcls a constituir una empresa amb forma de Societat Limitada Nova Empresa a comprar maquinaria eines vehicles etc i a pagar el sou deis treballado s que com a miacutenim en sera un Tens un any de termini des que es constitueixi Iem [eso per a fer la despesa 1 a meacutes Iempresa haura de romandre oberta almenys d - Gly S
e) Reeoacuterrer a la famiacutelia o als amies Un emprenedor quan comenlta no eacute - = ~eme i que recoacuterrer a les tres efes Family - Friends - Fools (familia - amics - be - -ebeacute la quarta part deis emprenedors demanen diners prestats a fam il ia s - ~-
O uoniacute costo lo mevo ideo i quins recursos fine 4
la manera meacutes encertada de prestar diners a un familiar o a un amic eacutes fer-ho per mitja dun notari sempre que la quantitat sigui important (de sis mil euros endavanl) I o ixo per que El meacutes habitual en aquests casos eacutes que no es cobrin interessos i de cara a l Agencia Tributaria edactar un document davant notari eacutes la manera meacutes
segura de demostrar-ho A meacutes es pot fixar la manera i els terminis per a la devolucioacute
Una altra manera de demanar ajuda a familiars i amics eacutes requerir-los perque sofereixin davaladors en un preacutesshylec eacutes a dir si el futur empresari no pot tornar el preacutestec el torna l avalador a meacutes de totes les despeses ocasioshynades
- Societat Capital Risc (SCR) Aquestes soacuten empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres que encara que soacuten petites tenen un potenciacuteal gran La iacutenversiacuteoacute no sol arribar al 50 del capita l
El negoci de la Societat Capital Risc consisteiacutex en el fet que Iempresa obiecte de la inversioacute aconsegueixi un exit rapid per a poder vendren la participacioacute i obtenir-ne beneficis El temps mitia que la SCR roman a Iempresa va deis tres als deu anys
Finalment distingirem entre les SCR creades per partishyculars per a obtenir els beneficis maxims i les SCR creashydes per les comunitats autonomes Iobiectiu de les quals eacutes contribuir al desenvolupament economic daquestes i ajudar els emprenedors joves Doncs beacute eacutes preciacutesashyment a aquest uacuteltim tipus de SCR a la qual sha de dirigir Iemprenedor a la recerca dajuda (totes les comunitats autonomes tenen una SCR)
e Business Anges o inversor particular Es tracta de persoshynes fiacutesiques que generalment soacuten o han estat empresaries amb un coneixement ampliacute de determiacutenats sectors i amp capacitat dinversioacute que es dediquen a invertir i a impulshysar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en fes primeres etapes de vida Soacuten molt semblants a les SCR pero en Iambit partishycular encara que ia estan organitzats en xarxes de Busishyness Angels
Seguim amb el Cas predic 1 en Joan i en L1uiacutes es plantegen com finanltaran els 65600 euro que necessiten per a crear el taller de luning Les opcions disponibles per ara soacuten les seguumlents al aportacioacute de Iempresari b) recoacuterrer a la famiacuteshylia o als amics e) Societat Capital Risc d) Business Angels
Que els aconselles
Un deis punts essencials deis acords signats amb les SRC eacutes Ianomenat laquoPacte de sortida del Capital Riscraquo que pot incloushyre clausules com la laquoclausula darrossegamentraquo que vol dir laquosi el capital risc vol vendre la seva parl i el comprador que meacutes ofereix li exigeix comprar el 100 de Iempresa aquesta c1oacuteusula obliga Iemprenedor a desfer-se de la seva partraquo fins i tot encara que la participacioacute de Iempresa en mans del capital risc sigui minoritaria
Cas practic 2
Solucioacute
En principi nhan daportar el 35 la qual cosa suposa 22960 euro que dividit entre dos soacuten 11480 euro cada un En Joan teacute estalviats 12000 euro pero en L1uiacutes nomeacutes en teacute 3480 i opta per demanar a la seva famiacutelia els 8000 euro que li falten
Presenten el proiecte a una SCR pero els el rebutgen adduint que no eacutes prou nou per a ells Ho intenten amb diversos Business Angels i ocorre el mateix
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quant em pot costar constituir una societat limitada amb un capital social de 3000 euro si en faig jo mateix els tromits
20 euro per certificar que no hi ha cap altra SL que sanomeni com la teva
320 euro cobrara el notari per l escriptura de constitucioacute
30 euro per IITP i AJD (1 del capital social)
135 euro per inscripcioacute en el Registre Mercantil Provincial (capital social fins a 6000 euro es paguen 135 euro)
20 euro per legalitzar els Ilibres de comptabilitat
35 euro pels lIibres de visites i matriacutecula
En total costaria uns 560 euro meacutes els 3000 euro de capital social
bull 1 Quants diners necessito per a muntar la meya empresa El pla dinversions i despeses
Abans de comenltar aquest apartat conveacute distingir entre el que eacutes despesa i el que eacutes inversioacute Sempre que es compra un beacute o un servei diem que sha produmiddotiexclt una despesa Ara beacute quan el que compres eacutes un beacute imprescindible per a obtenir el producte que fabriques i per tant que sera usat per l empresa i no sera venut Ilavors diem que sha fet una inversioacute
Exemples d i nversioacute terrenys edificis maquinaria eines vehicles mobiliari elements informatics instalmiddotlacions etc
Tot el que compris que no es consideri inversioacute es concep com a despesa corrent o simplement despesC
Exemples de despesa materies primeres solaris 1I0guers manteniment articles de neshyteja publicitat els rebuts de Iaigua la lIum les assegurances el gas el telefon etc
Per exemple la compra duna furgoneta seria una inversioacute pero la gasolina Iasseguranlta i el manteniment es consideren despeses
Ara que jo saps distingir entre inversioacute i despesa podem comenltar El primer pos eacutes fer una Ilista de totes les inversions i les despeses que hauras de fer per a posar en funcioshynament la teya empresa En la Figura 41 pots veure una Ilista meacutes o menys completa de les inversions i les despeses que hauras de fer Recorda que has de ser el meacutes realista possible i si tens cap dubte preveure la quantitat meacutes elevada possible perque per molt beacute que ho facis sempre sorgeixen imprevistos
local Has de decidir si el compres (inversioacute) o el DretS duradofS Propietot industrial (potents i marshyllagues (despesa) I anotarne Iimport ques) traspasdellocal uacutes daplicacions
infarmatiques(programes dordinador) diposits o fiances (sillogues el local dos mesosde fian-a) canon dentrada en la franquiacutecia etc Maquinaria A meacutes de la maquinaria incloem els
vehicles per al transport intern
Eines iutillotge Tot tipus deines o meacutes de motiles Despeses necessaries per a constituir i posar en
i matrius que es fan servir conjuntament amb la marxo Iempresa Advocat notari impostos Registre maquinaria Mercantil lIicencies assessoria estudis de viabilitot
promocioacute de Iempresa i campanyo de lIanltarnent adequacioacute del local etc
Vehicles
Instalmiddotlacions Les despesesdinstalmiddotladoacute i de formashy Lestoc miacutenim dexistencies inicials (mercaderies o
litzacioacute deis contractes denergio electrica telelon materies primeres envasos i embalatges) necessciacuteie
gas aigua calefaccioacute climatitzacioacute xarxa de per a poder comen-ar Iactivitat dades etc
Mobiliari i efectes doFicina Fotocopiadora taules Diners en efectiu que com a miacutenim necessi orOs JeT
cadires fitxers calculadores i la resta de material als primers mesos ja que 0110 meacutes normal eacutes 0 iexcl-
guis molt poc i els ingressos no t orrib in per a -c= les despeses normals de Iempresa (lIague - _ -- shynistraments despeses de personal publicilc-
Equips inmiddotformatics i de processament de la informashy pla de tresoreria el pot ajudar en aques CJSpeiquest ~
cioacuteOrdinadors immiddotpressares xarxeacutes etC estudiaras en la unitat seguumlent
Fig 41_ Lo sumo de 1015 oquesls conceples el donan 0 quantitat que necessjiexcles pe a C eacute
empresa i manlenida oberta un temps miacutenimo
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc 4
Cas prac tic 1
Dos componys Joon Gorcio i Lluiacutes Gomis amb el tiacutetol de tecnics en electromeshycanica de vehicles decideixen crear un taller de tuning la forma juriacutedica del quol sera la de Comunitot de Beacutens Es posen en Funcionoment i comencen pel plo dlaquoinversions i despesesraquo Els calculs que han fet soacuten els seguumlents
Equips informaics 1 200 euro
Despeses de personal 26300 euroa ny
Aplicacions inforrriaiques 800 euro
Lloguer delocal 12000 euroany + 2000 euro de fianca
Subminisramens 3000 euroany
Publicita 800 euroany + 400 euro de lIa ncament delempresa
Maquinaria i eines25000 euro
Condicionamen del local 3000 euro
Quin eacutes el pla dinversions i des peses
Solucioacute
l Inversions
bull Equips informatics 1 200 euro bull Condicionoment del local 3000 euro
bull Maquinaria i eines 25000 euro
bull Mobiliari 800 euro
2 Drets duraders o inversions irnrnaterials
bull Aplicacions informatiques 800 euro bull Fiama local 2000 euro
Total inversions 30000 euro
Total despeses 800 + 13000 + 37900 = 51 700 euro
Total 81 700 euro soacuten els diners que en Joon i en Lluiacutes han colculot que necessitaron
Gesoria 600 euroany + 400 euro per laconstitucioacute de lo Comunitat de Beacutens
Mobiliari 800 euro
Despeses financeres 1300 euro any durant 7 anys
Primes dassegurances 600 euroany
Devolucioacute del preacutesec 3100 euroany durant 7 anys
Esoc inicial de mercaderies 13000 euro
Mercaderies 66000euroany sense incloure Iestoc inicial
3 Despeses
al Despeses per a posar en marxa Iempresa
bull Gestoria 400 euro per constitucioacute de la CB
bull Publicitat de lIancament 400 euro
bl Estoc inicial de mercaderies
bull Estoc inicial de mercaderies 13000 euro
cl Diners en metalmiddotlic per aFer front a les despeshyses deis quatre primers mesos
bull Despeses de personal 26300 euro
bull Lloguer 12000 euro
bull Suministres 3000 euro
bull Publicitat 800 euro bull Gestoria 600 euro bull Despeses financeres 1 300 euro
bull Assegurances 600 euro
bull Devolucioacute deIs prestecs 3 1 00 euro bull Mercaderies 66000 euro
Total 11370012 = 9475 euro cada mes per q uotre mesos 9475 x 4 = 37900 euro
4 Quant costa la meya ideo i qui ns recursos tinc
Finan~ar Obtenir els diners necessaris per a desenvolupar una activitat En el cas de les empreses aconseguir els diners per a cobrir les despeses i les inversions que soacuten necessaries per a desenvolupar-ne Iactivitot
Has de tenir en compte que olgunes formes de financoment dependron de la forma juriacutedica triada [que estudiarem omb detall meacutes endavant en la unitot 6)
En aquest cas soloment les Societats Limitodes Nova Empresa podran acudir al compshyte desta Ivi-empresa
bull 2 Don obtindreacute els diners El pla de financament
Una vegada que sabem el s diners que necessitem per a crear Iempresa el pos seguumlent eacutes detallar com pensem finan~ar aquest desembossament Per a aixo podem recoacuterrer a les ma neres de finan amen t segjents
l Finan~ament basat en les teves aportacions i les deis teus laquosocis temporalsraquo
bull Aportacio de Iempresari
bull Compteestalvi-eiTlpresa
bull Recoacuterrer a la familia o als amics
bull Societat Capital Risc
bull Business Angels
2 Finantament mitian~ant lIoguer
bull Renting
bull liacutesing
3 Finantament mitjantant diners prestats
bull Preacutestec bancari
bull Societat de garantia reciacuteproca
bull Finanltament per partdels proshyveidors
4 Finantament basaten les ajudes de lAdministracioacutePuacuteblica
bull Subvendoris
bull Vivers dempreses
21 Finan~ament basat en les teves aportacions i en les deis teus laquosocis temporalsraquo
La primera forma de finanltament a que se sol recoacuterrer quan es posa en marxa una emshypresa eacutes Iaportacioacute propia (estalvis) i Iajuda que poden prestar-nos els nostres coneguts o empreses i particulars que es dediquen a invertir en empreses noves
a) Aportacioacute de Iempresari El primer pos eacutes determinar quina quantitat de diners ha daportar l empresari el miacutenim ha de fluctuar al voltant del 35 del total de la inversioacute duna altra manera els bancs no concediran preacutestecs perque volen que Iempresari tambeacute arrisqui una part important de la inversioacute
b) Compte estalvi-empresa Es tracto dun compte en que durant quatre anys estalvies per a crear Iempresa i a canvi et descompten en IIRPF el 15 del que hagis estalviat cada any
Si obres un compte estalvi-empresa t estas comprometent a destinar tots el diners que estalviiexcls a constituir una empresa amb forma de Societat Limitada Nova Empresa a comprar maquinaria eines vehicles etc i a pagar el sou deis treballado s que com a miacutenim en sera un Tens un any de termini des que es constitueixi Iem [eso per a fer la despesa 1 a meacutes Iempresa haura de romandre oberta almenys d - Gly S
e) Reeoacuterrer a la famiacutelia o als amies Un emprenedor quan comenlta no eacute - = ~eme i que recoacuterrer a les tres efes Family - Friends - Fools (familia - amics - be - -ebeacute la quarta part deis emprenedors demanen diners prestats a fam il ia s - ~-
O uoniacute costo lo mevo ideo i quins recursos fine 4
la manera meacutes encertada de prestar diners a un familiar o a un amic eacutes fer-ho per mitja dun notari sempre que la quantitat sigui important (de sis mil euros endavanl) I o ixo per que El meacutes habitual en aquests casos eacutes que no es cobrin interessos i de cara a l Agencia Tributaria edactar un document davant notari eacutes la manera meacutes
segura de demostrar-ho A meacutes es pot fixar la manera i els terminis per a la devolucioacute
Una altra manera de demanar ajuda a familiars i amics eacutes requerir-los perque sofereixin davaladors en un preacutesshylec eacutes a dir si el futur empresari no pot tornar el preacutestec el torna l avalador a meacutes de totes les despeses ocasioshynades
- Societat Capital Risc (SCR) Aquestes soacuten empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres que encara que soacuten petites tenen un potenciacuteal gran La iacutenversiacuteoacute no sol arribar al 50 del capita l
El negoci de la Societat Capital Risc consisteiacutex en el fet que Iempresa obiecte de la inversioacute aconsegueixi un exit rapid per a poder vendren la participacioacute i obtenir-ne beneficis El temps mitia que la SCR roman a Iempresa va deis tres als deu anys
Finalment distingirem entre les SCR creades per partishyculars per a obtenir els beneficis maxims i les SCR creashydes per les comunitats autonomes Iobiectiu de les quals eacutes contribuir al desenvolupament economic daquestes i ajudar els emprenedors joves Doncs beacute eacutes preciacutesashyment a aquest uacuteltim tipus de SCR a la qual sha de dirigir Iemprenedor a la recerca dajuda (totes les comunitats autonomes tenen una SCR)
e Business Anges o inversor particular Es tracta de persoshynes fiacutesiques que generalment soacuten o han estat empresaries amb un coneixement ampliacute de determiacutenats sectors i amp capacitat dinversioacute que es dediquen a invertir i a impulshysar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en fes primeres etapes de vida Soacuten molt semblants a les SCR pero en Iambit partishycular encara que ia estan organitzats en xarxes de Busishyness Angels
Seguim amb el Cas predic 1 en Joan i en L1uiacutes es plantegen com finanltaran els 65600 euro que necessiten per a crear el taller de luning Les opcions disponibles per ara soacuten les seguumlents al aportacioacute de Iempresari b) recoacuterrer a la famiacuteshylia o als amics e) Societat Capital Risc d) Business Angels
Que els aconselles
Un deis punts essencials deis acords signats amb les SRC eacutes Ianomenat laquoPacte de sortida del Capital Riscraquo que pot incloushyre clausules com la laquoclausula darrossegamentraquo que vol dir laquosi el capital risc vol vendre la seva parl i el comprador que meacutes ofereix li exigeix comprar el 100 de Iempresa aquesta c1oacuteusula obliga Iemprenedor a desfer-se de la seva partraquo fins i tot encara que la participacioacute de Iempresa en mans del capital risc sigui minoritaria
Cas practic 2
Solucioacute
En principi nhan daportar el 35 la qual cosa suposa 22960 euro que dividit entre dos soacuten 11480 euro cada un En Joan teacute estalviats 12000 euro pero en L1uiacutes nomeacutes en teacute 3480 i opta per demanar a la seva famiacutelia els 8000 euro que li falten
Presenten el proiecte a una SCR pero els el rebutgen adduint que no eacutes prou nou per a ells Ho intenten amb diversos Business Angels i ocorre el mateix
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc 4
Cas prac tic 1
Dos componys Joon Gorcio i Lluiacutes Gomis amb el tiacutetol de tecnics en electromeshycanica de vehicles decideixen crear un taller de tuning la forma juriacutedica del quol sera la de Comunitot de Beacutens Es posen en Funcionoment i comencen pel plo dlaquoinversions i despesesraquo Els calculs que han fet soacuten els seguumlents
Equips informaics 1 200 euro
Despeses de personal 26300 euroa ny
Aplicacions inforrriaiques 800 euro
Lloguer delocal 12000 euroany + 2000 euro de fianca
Subminisramens 3000 euroany
Publicita 800 euroany + 400 euro de lIa ncament delempresa
Maquinaria i eines25000 euro
Condicionamen del local 3000 euro
Quin eacutes el pla dinversions i des peses
Solucioacute
l Inversions
bull Equips informatics 1 200 euro bull Condicionoment del local 3000 euro
bull Maquinaria i eines 25000 euro
bull Mobiliari 800 euro
2 Drets duraders o inversions irnrnaterials
bull Aplicacions informatiques 800 euro bull Fiama local 2000 euro
Total inversions 30000 euro
Total despeses 800 + 13000 + 37900 = 51 700 euro
Total 81 700 euro soacuten els diners que en Joon i en Lluiacutes han colculot que necessitaron
Gesoria 600 euroany + 400 euro per laconstitucioacute de lo Comunitat de Beacutens
Mobiliari 800 euro
Despeses financeres 1300 euro any durant 7 anys
Primes dassegurances 600 euroany
Devolucioacute del preacutesec 3100 euroany durant 7 anys
Esoc inicial de mercaderies 13000 euro
Mercaderies 66000euroany sense incloure Iestoc inicial
3 Despeses
al Despeses per a posar en marxa Iempresa
bull Gestoria 400 euro per constitucioacute de la CB
bull Publicitat de lIancament 400 euro
bl Estoc inicial de mercaderies
bull Estoc inicial de mercaderies 13000 euro
cl Diners en metalmiddotlic per aFer front a les despeshyses deis quatre primers mesos
bull Despeses de personal 26300 euro
bull Lloguer 12000 euro
bull Suministres 3000 euro
bull Publicitat 800 euro bull Gestoria 600 euro bull Despeses financeres 1 300 euro
bull Assegurances 600 euro
bull Devolucioacute deIs prestecs 3 1 00 euro bull Mercaderies 66000 euro
Total 11370012 = 9475 euro cada mes per q uotre mesos 9475 x 4 = 37900 euro
4 Quant costa la meya ideo i qui ns recursos tinc
Finan~ar Obtenir els diners necessaris per a desenvolupar una activitat En el cas de les empreses aconseguir els diners per a cobrir les despeses i les inversions que soacuten necessaries per a desenvolupar-ne Iactivitot
Has de tenir en compte que olgunes formes de financoment dependron de la forma juriacutedica triada [que estudiarem omb detall meacutes endavant en la unitot 6)
En aquest cas soloment les Societats Limitodes Nova Empresa podran acudir al compshyte desta Ivi-empresa
bull 2 Don obtindreacute els diners El pla de financament
Una vegada que sabem el s diners que necessitem per a crear Iempresa el pos seguumlent eacutes detallar com pensem finan~ar aquest desembossament Per a aixo podem recoacuterrer a les ma neres de finan amen t segjents
l Finan~ament basat en les teves aportacions i les deis teus laquosocis temporalsraquo
bull Aportacio de Iempresari
bull Compteestalvi-eiTlpresa
bull Recoacuterrer a la familia o als amics
bull Societat Capital Risc
bull Business Angels
2 Finantament mitian~ant lIoguer
bull Renting
bull liacutesing
3 Finantament mitjantant diners prestats
bull Preacutestec bancari
bull Societat de garantia reciacuteproca
bull Finanltament per partdels proshyveidors
4 Finantament basaten les ajudes de lAdministracioacutePuacuteblica
bull Subvendoris
bull Vivers dempreses
21 Finan~ament basat en les teves aportacions i en les deis teus laquosocis temporalsraquo
La primera forma de finanltament a que se sol recoacuterrer quan es posa en marxa una emshypresa eacutes Iaportacioacute propia (estalvis) i Iajuda que poden prestar-nos els nostres coneguts o empreses i particulars que es dediquen a invertir en empreses noves
a) Aportacioacute de Iempresari El primer pos eacutes determinar quina quantitat de diners ha daportar l empresari el miacutenim ha de fluctuar al voltant del 35 del total de la inversioacute duna altra manera els bancs no concediran preacutestecs perque volen que Iempresari tambeacute arrisqui una part important de la inversioacute
b) Compte estalvi-empresa Es tracto dun compte en que durant quatre anys estalvies per a crear Iempresa i a canvi et descompten en IIRPF el 15 del que hagis estalviat cada any
Si obres un compte estalvi-empresa t estas comprometent a destinar tots el diners que estalviiexcls a constituir una empresa amb forma de Societat Limitada Nova Empresa a comprar maquinaria eines vehicles etc i a pagar el sou deis treballado s que com a miacutenim en sera un Tens un any de termini des que es constitueixi Iem [eso per a fer la despesa 1 a meacutes Iempresa haura de romandre oberta almenys d - Gly S
e) Reeoacuterrer a la famiacutelia o als amies Un emprenedor quan comenlta no eacute - = ~eme i que recoacuterrer a les tres efes Family - Friends - Fools (familia - amics - be - -ebeacute la quarta part deis emprenedors demanen diners prestats a fam il ia s - ~-
O uoniacute costo lo mevo ideo i quins recursos fine 4
la manera meacutes encertada de prestar diners a un familiar o a un amic eacutes fer-ho per mitja dun notari sempre que la quantitat sigui important (de sis mil euros endavanl) I o ixo per que El meacutes habitual en aquests casos eacutes que no es cobrin interessos i de cara a l Agencia Tributaria edactar un document davant notari eacutes la manera meacutes
segura de demostrar-ho A meacutes es pot fixar la manera i els terminis per a la devolucioacute
Una altra manera de demanar ajuda a familiars i amics eacutes requerir-los perque sofereixin davaladors en un preacutesshylec eacutes a dir si el futur empresari no pot tornar el preacutestec el torna l avalador a meacutes de totes les despeses ocasioshynades
- Societat Capital Risc (SCR) Aquestes soacuten empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres que encara que soacuten petites tenen un potenciacuteal gran La iacutenversiacuteoacute no sol arribar al 50 del capita l
El negoci de la Societat Capital Risc consisteiacutex en el fet que Iempresa obiecte de la inversioacute aconsegueixi un exit rapid per a poder vendren la participacioacute i obtenir-ne beneficis El temps mitia que la SCR roman a Iempresa va deis tres als deu anys
Finalment distingirem entre les SCR creades per partishyculars per a obtenir els beneficis maxims i les SCR creashydes per les comunitats autonomes Iobiectiu de les quals eacutes contribuir al desenvolupament economic daquestes i ajudar els emprenedors joves Doncs beacute eacutes preciacutesashyment a aquest uacuteltim tipus de SCR a la qual sha de dirigir Iemprenedor a la recerca dajuda (totes les comunitats autonomes tenen una SCR)
e Business Anges o inversor particular Es tracta de persoshynes fiacutesiques que generalment soacuten o han estat empresaries amb un coneixement ampliacute de determiacutenats sectors i amp capacitat dinversioacute que es dediquen a invertir i a impulshysar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en fes primeres etapes de vida Soacuten molt semblants a les SCR pero en Iambit partishycular encara que ia estan organitzats en xarxes de Busishyness Angels
Seguim amb el Cas predic 1 en Joan i en L1uiacutes es plantegen com finanltaran els 65600 euro que necessiten per a crear el taller de luning Les opcions disponibles per ara soacuten les seguumlents al aportacioacute de Iempresari b) recoacuterrer a la famiacuteshylia o als amics e) Societat Capital Risc d) Business Angels
Que els aconselles
Un deis punts essencials deis acords signats amb les SRC eacutes Ianomenat laquoPacte de sortida del Capital Riscraquo que pot incloushyre clausules com la laquoclausula darrossegamentraquo que vol dir laquosi el capital risc vol vendre la seva parl i el comprador que meacutes ofereix li exigeix comprar el 100 de Iempresa aquesta c1oacuteusula obliga Iemprenedor a desfer-se de la seva partraquo fins i tot encara que la participacioacute de Iempresa en mans del capital risc sigui minoritaria
Cas practic 2
Solucioacute
En principi nhan daportar el 35 la qual cosa suposa 22960 euro que dividit entre dos soacuten 11480 euro cada un En Joan teacute estalviats 12000 euro pero en L1uiacutes nomeacutes en teacute 3480 i opta per demanar a la seva famiacutelia els 8000 euro que li falten
Presenten el proiecte a una SCR pero els el rebutgen adduint que no eacutes prou nou per a ells Ho intenten amb diversos Business Angels i ocorre el mateix
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
4 Quant costa la meya ideo i qui ns recursos tinc
Finan~ar Obtenir els diners necessaris per a desenvolupar una activitat En el cas de les empreses aconseguir els diners per a cobrir les despeses i les inversions que soacuten necessaries per a desenvolupar-ne Iactivitot
Has de tenir en compte que olgunes formes de financoment dependron de la forma juriacutedica triada [que estudiarem omb detall meacutes endavant en la unitot 6)
En aquest cas soloment les Societats Limitodes Nova Empresa podran acudir al compshyte desta Ivi-empresa
bull 2 Don obtindreacute els diners El pla de financament
Una vegada que sabem el s diners que necessitem per a crear Iempresa el pos seguumlent eacutes detallar com pensem finan~ar aquest desembossament Per a aixo podem recoacuterrer a les ma neres de finan amen t segjents
l Finan~ament basat en les teves aportacions i les deis teus laquosocis temporalsraquo
bull Aportacio de Iempresari
bull Compteestalvi-eiTlpresa
bull Recoacuterrer a la familia o als amics
bull Societat Capital Risc
bull Business Angels
2 Finantament mitian~ant lIoguer
bull Renting
bull liacutesing
3 Finantament mitjantant diners prestats
bull Preacutestec bancari
bull Societat de garantia reciacuteproca
bull Finanltament per partdels proshyveidors
4 Finantament basaten les ajudes de lAdministracioacutePuacuteblica
bull Subvendoris
bull Vivers dempreses
21 Finan~ament basat en les teves aportacions i en les deis teus laquosocis temporalsraquo
La primera forma de finanltament a que se sol recoacuterrer quan es posa en marxa una emshypresa eacutes Iaportacioacute propia (estalvis) i Iajuda que poden prestar-nos els nostres coneguts o empreses i particulars que es dediquen a invertir en empreses noves
a) Aportacioacute de Iempresari El primer pos eacutes determinar quina quantitat de diners ha daportar l empresari el miacutenim ha de fluctuar al voltant del 35 del total de la inversioacute duna altra manera els bancs no concediran preacutestecs perque volen que Iempresari tambeacute arrisqui una part important de la inversioacute
b) Compte estalvi-empresa Es tracto dun compte en que durant quatre anys estalvies per a crear Iempresa i a canvi et descompten en IIRPF el 15 del que hagis estalviat cada any
Si obres un compte estalvi-empresa t estas comprometent a destinar tots el diners que estalviiexcls a constituir una empresa amb forma de Societat Limitada Nova Empresa a comprar maquinaria eines vehicles etc i a pagar el sou deis treballado s que com a miacutenim en sera un Tens un any de termini des que es constitueixi Iem [eso per a fer la despesa 1 a meacutes Iempresa haura de romandre oberta almenys d - Gly S
e) Reeoacuterrer a la famiacutelia o als amies Un emprenedor quan comenlta no eacute - = ~eme i que recoacuterrer a les tres efes Family - Friends - Fools (familia - amics - be - -ebeacute la quarta part deis emprenedors demanen diners prestats a fam il ia s - ~-
O uoniacute costo lo mevo ideo i quins recursos fine 4
la manera meacutes encertada de prestar diners a un familiar o a un amic eacutes fer-ho per mitja dun notari sempre que la quantitat sigui important (de sis mil euros endavanl) I o ixo per que El meacutes habitual en aquests casos eacutes que no es cobrin interessos i de cara a l Agencia Tributaria edactar un document davant notari eacutes la manera meacutes
segura de demostrar-ho A meacutes es pot fixar la manera i els terminis per a la devolucioacute
Una altra manera de demanar ajuda a familiars i amics eacutes requerir-los perque sofereixin davaladors en un preacutesshylec eacutes a dir si el futur empresari no pot tornar el preacutestec el torna l avalador a meacutes de totes les despeses ocasioshynades
- Societat Capital Risc (SCR) Aquestes soacuten empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres que encara que soacuten petites tenen un potenciacuteal gran La iacutenversiacuteoacute no sol arribar al 50 del capita l
El negoci de la Societat Capital Risc consisteiacutex en el fet que Iempresa obiecte de la inversioacute aconsegueixi un exit rapid per a poder vendren la participacioacute i obtenir-ne beneficis El temps mitia que la SCR roman a Iempresa va deis tres als deu anys
Finalment distingirem entre les SCR creades per partishyculars per a obtenir els beneficis maxims i les SCR creashydes per les comunitats autonomes Iobiectiu de les quals eacutes contribuir al desenvolupament economic daquestes i ajudar els emprenedors joves Doncs beacute eacutes preciacutesashyment a aquest uacuteltim tipus de SCR a la qual sha de dirigir Iemprenedor a la recerca dajuda (totes les comunitats autonomes tenen una SCR)
e Business Anges o inversor particular Es tracta de persoshynes fiacutesiques que generalment soacuten o han estat empresaries amb un coneixement ampliacute de determiacutenats sectors i amp capacitat dinversioacute que es dediquen a invertir i a impulshysar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en fes primeres etapes de vida Soacuten molt semblants a les SCR pero en Iambit partishycular encara que ia estan organitzats en xarxes de Busishyness Angels
Seguim amb el Cas predic 1 en Joan i en L1uiacutes es plantegen com finanltaran els 65600 euro que necessiten per a crear el taller de luning Les opcions disponibles per ara soacuten les seguumlents al aportacioacute de Iempresari b) recoacuterrer a la famiacuteshylia o als amics e) Societat Capital Risc d) Business Angels
Que els aconselles
Un deis punts essencials deis acords signats amb les SRC eacutes Ianomenat laquoPacte de sortida del Capital Riscraquo que pot incloushyre clausules com la laquoclausula darrossegamentraquo que vol dir laquosi el capital risc vol vendre la seva parl i el comprador que meacutes ofereix li exigeix comprar el 100 de Iempresa aquesta c1oacuteusula obliga Iemprenedor a desfer-se de la seva partraquo fins i tot encara que la participacioacute de Iempresa en mans del capital risc sigui minoritaria
Cas practic 2
Solucioacute
En principi nhan daportar el 35 la qual cosa suposa 22960 euro que dividit entre dos soacuten 11480 euro cada un En Joan teacute estalviats 12000 euro pero en L1uiacutes nomeacutes en teacute 3480 i opta per demanar a la seva famiacutelia els 8000 euro que li falten
Presenten el proiecte a una SCR pero els el rebutgen adduint que no eacutes prou nou per a ells Ho intenten amb diversos Business Angels i ocorre el mateix
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
O uoniacute costo lo mevo ideo i quins recursos fine 4
la manera meacutes encertada de prestar diners a un familiar o a un amic eacutes fer-ho per mitja dun notari sempre que la quantitat sigui important (de sis mil euros endavanl) I o ixo per que El meacutes habitual en aquests casos eacutes que no es cobrin interessos i de cara a l Agencia Tributaria edactar un document davant notari eacutes la manera meacutes
segura de demostrar-ho A meacutes es pot fixar la manera i els terminis per a la devolucioacute
Una altra manera de demanar ajuda a familiars i amics eacutes requerir-los perque sofereixin davaladors en un preacutesshylec eacutes a dir si el futur empresari no pot tornar el preacutestec el torna l avalador a meacutes de totes les despeses ocasioshynades
- Societat Capital Risc (SCR) Aquestes soacuten empreses que es dediquen a invertir en aquelles altres que encara que soacuten petites tenen un potenciacuteal gran La iacutenversiacuteoacute no sol arribar al 50 del capita l
El negoci de la Societat Capital Risc consisteiacutex en el fet que Iempresa obiecte de la inversioacute aconsegueixi un exit rapid per a poder vendren la participacioacute i obtenir-ne beneficis El temps mitia que la SCR roman a Iempresa va deis tres als deu anys
Finalment distingirem entre les SCR creades per partishyculars per a obtenir els beneficis maxims i les SCR creashydes per les comunitats autonomes Iobiectiu de les quals eacutes contribuir al desenvolupament economic daquestes i ajudar els emprenedors joves Doncs beacute eacutes preciacutesashyment a aquest uacuteltim tipus de SCR a la qual sha de dirigir Iemprenedor a la recerca dajuda (totes les comunitats autonomes tenen una SCR)
e Business Anges o inversor particular Es tracta de persoshynes fiacutesiques que generalment soacuten o han estat empresaries amb un coneixement ampliacute de determiacutenats sectors i amp capacitat dinversioacute que es dediquen a invertir i a impulshysar el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en fes primeres etapes de vida Soacuten molt semblants a les SCR pero en Iambit partishycular encara que ia estan organitzats en xarxes de Busishyness Angels
Seguim amb el Cas predic 1 en Joan i en L1uiacutes es plantegen com finanltaran els 65600 euro que necessiten per a crear el taller de luning Les opcions disponibles per ara soacuten les seguumlents al aportacioacute de Iempresari b) recoacuterrer a la famiacuteshylia o als amics e) Societat Capital Risc d) Business Angels
Que els aconselles
Un deis punts essencials deis acords signats amb les SRC eacutes Ianomenat laquoPacte de sortida del Capital Riscraquo que pot incloushyre clausules com la laquoclausula darrossegamentraquo que vol dir laquosi el capital risc vol vendre la seva parl i el comprador que meacutes ofereix li exigeix comprar el 100 de Iempresa aquesta c1oacuteusula obliga Iemprenedor a desfer-se de la seva partraquo fins i tot encara que la participacioacute de Iempresa en mans del capital risc sigui minoritaria
Cas practic 2
Solucioacute
En principi nhan daportar el 35 la qual cosa suposa 22960 euro que dividit entre dos soacuten 11480 euro cada un En Joan teacute estalviats 12000 euro pero en L1uiacutes nomeacutes en teacute 3480 i opta per demanar a la seva famiacutelia els 8000 euro que li falten
Presenten el proiecte a una SCR pero els el rebutgen adduint que no eacutes prou nou per a ells Ho intenten amb diversos Business Angels i ocorre el mateix
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
ua n costo la meya idea i quins recursos tinc
liacutesing
PoI practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendatari
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha cerls liacutemils a Ihora de deduir-nelo quolo
Ofereix opcioacute de compra
REmting
Solament sobre beacutens mobles
El manteniment del beacute recau sobre l arrendador
No hi ha durada miacutenima
La quota es dedueix lolalment
No hi ha opcioacute de compra
Fig 42 Diferencies entre elliacutesing i el renting
22 Finan~ament mitian~ant lIoguer
Una altra manera molt habitual de finanltament consisteix a substituir la compra dun beacute pel Iloguer o retardar-ne el moment de la compra per a obtenir condicions meacutes avantatjoses_ A continuacioacute estudiarem les dues maneres meacutes habituals de finanltament mitjanltant Iloguer de les quals de ben segur has sentit parlar
o A REtnting
Suposem que vols tenir un o meacutes vehicles i a meacutes vols oblidar-te dassegurances avashyries canvis doli etc La solucioacute eacutes anar a una companyia de rEmting on a canvi duna mensualitat et proporcionaran un vehicle nou i a meacutes hi inclouran els serveis seguumlents uacutes del vehicle pel termini contractat (2 3 4 o 5 anys) asseguranlta a tot risc assistEmcia en carretera des del quilometre zero revisions i manteniments en qualsevol concessionari oficial asseguranlta integral davaries substitucioacute de pneumatics i de peces desgastades matriculacioacute impostos de circulacioacute etc
Es diposita fianlta Com en la majoria de contractes de Iloguer sexigeix una fianlta aproximadament de dues mensualitats
Finalitzat el contracte tindras Ilibertat total per a substituir el vehicle per un altre de nou o tornar-lo El renting eacutes molt recomanable per a aquells beacutens que poden quedar-se obsolets rapidament Aixiacute si en un principi el renting es va centrar en els vehicles avui sesta estenent a altres beacutens com per exemple ordinadors
o B Liacutesing
Suposem que estas interessat per algun deis beacutens seguumlents oficines locals naus inshydustrials vehicles i material de transport maquinaria de qualsevol tipus equipament informatic i doficina eacutes a dir beacutens destinats a activitats empresarials A meacutes no vols fer un desembossament gran i per tant voldries Ilogar aquest beacute pero amb la condicioacute de poder comprar-lo en el futur si et conveacute Aixiacute mateix vols amortitzar-Io duna manera accelerada (en menys anys del que eacutes habitual) i obtenir-ne beneficis fiscals i a meacutes que sigui compatible amb una subvencioacute que vols demanar
La solucioacute eacutes anar a una companyia de liacutesing Aquestes empreses compren el beacute que necessites tel Iloguen a canvi duna quota mensual i al final del periacuteode de Iloguer et permeten comprar-lo per un preu molt baix Els equips a que va destinat elliacutesing soacuten aquells que suposen una forta inversioacute i tenen una vida operativa Ilarga com un local maquinaria etc
Cas practic 3
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 42640 euro que els falten Les opcions noves disponibles soacuten renting i liacutesing
Que decidiran
Solucioacute
Decideixen Ilogar Iequip informatic per renting perque daquesta manera poden deduir la totalitat de la quota i a
meacutes com que la informatica evoluciona molt rapidament no estan interessats a comprar un equip costoacutes que restara obsolet en poc de temps Es decideixen per un renting a 3 anys amb la qual cosa podran renovar els equips sovint i sois tindran una quota de 46 euro al mes Aixo augmentara la partida de des peses en 46 euro X 12 = 552 euro Iany i d isshyminuira la partida dinversions en 1 200 euro
Per tant resten per finanltar 41 992 euro
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quant costa la meya idea i qui no recursos tinc 4 - -------__-- ---- --- ----------------shy
23 Finan~ament mitian~ant diners prestats
Juan els recursos de finanltament que hem estudiat fins ara no soacuten suficients tambeacute eacutes Uacutessible demanar prestada una part deis diners a alguna entitat o empresa Veiem a ontinuacioacute les opcions meacutes habituals a les quals solen recoacuterrer les empreses
) A Preacutestec bancari
~s una quantitat de diners que concedeix una entitat creditiacutecia (banc caixa de estalvis ooperativa de credit etc) a una pime a canvi duns interessos i durant un periacuteod~ e temps determinat Per exemple es demanen 100000 euro a quatre anys a un tipus
interes nominal del 7 anual Aixo vol dir que Ientitat creditiacutecia presta a una pime 00000 euro durant quatre anys i la pi me es compromet a pagar tots els anys el 7 interes (7000 euro cada any) i tornar els 100000 euro al cap deis quatre anys Es pot
)aclar el pagament dinteressos i la devolucioacute del preacutestec daltres maneres (mes a mes -imestre a trimestre etc)
] ti pus dinteres nominal pot ser fix (durant els quatre anys de Iexemple anterior seria el 7 anual) o variable en aquest cas es revisa tots els anys en funcioacute dun iacutendex pactat entre les parts com per exemple lEuribor Imaginem que es fixa un tipus dinteres igual J lEuribor + 2 aixo vol dir que cada any es pagara un tipus dinteres igual al que gtaga un banc a un altre quan es presten diners entre si (Euribor) meacutes un dos per cent addicional Daquesta manera si lEuribor baixa els interessos de preacutestec baixaran i t iceversa
Q uan negociis un preacutestec no ho facis sobre el tipus dinteres nominal has de negociar sobre la TAE (Taxa Anual Equivalent) que eacutes el vertader tipus d interes que pagaras La TA E inclou el tipus dinteres meacutes les comissions (comissioacute destudi comissioacute dobertura etc) Has de negociar tant el tipus dinteres com les comissions
Q uant als tipus de preacutestec els dos meacutes habituals soacuten el preacutestec personal i el preacutestec hipotecari o
Els preacutestecs personals solen concedir fins a 10 anys i per quantitats no gaire altes La garantia oferta eacutes el patrimoni de la persona que demana el preacutestec i si aquest eacutes insushyficient s exigeix que aporti avalistes (persona que es compromet a pagar el preacutestec en el cas que la persona que Iha demanat no el pugui pagar)
Els preacutestecs hipotecaris es poden concedir per 35 o meacutes anys i les quantitats prestades solen ser grans El fi daquests preacutestecs eacutes la compra dun immoble (local per al negoci) La garantia eacutes Iimmoble de manera que si no es torna el preacutestec el banc ven Iimmoble i cobra Iimport del preacutestec meacutes els interessos i les despeses ocasionades
No obstant aixo hi ha tambeacute preacutestecs hipotecaris sobre beacutens mobles Els beacutens susshyceptibles dhipoteca mobiliaria soacuten els establiments mercantils els automobils i altres vehicles de motor la maquinaria industrial i la propietat intelmiddotleclual i la industrial etc
Fig 43 Molles pimes necessilen financamenl bancari per a comencar
Cas practic 4
Lempresa Vendemascom va de manar un Solucioacute Amortitzacioacute Interessos preacutestec de 10000 euro Es va comprometre
2000 600a tornar cada any 2000 euro meacutes els interesshysos sobre laquantitat pendent de tornar a 2 2000 480
un tipus d interes variable del 6 3 2000 360
4 2 000 2
Calcula quants interessos hauran de pagar cada any 5 2000 2C
Total 10000 1800
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quont costo lo meva idea i quins rec ursos tinc
Com funciono uno SGR
1r Fer-te soci de la SGR pagant una quota petita que es reemshybossara una vegada finalitzi el preacutestec
2n Presentar el projecte i que la SGR el consideri viable Es paga una quota petita per fer lestudi de viabilitot
3r Si es considero viable lo SGR avalara el preacutestec i per aquest aval et cobrara un 025 de Iimport del preacutesshytec
Les SGR estan formades per les mateixes pimes i subvencioshynades per les Administracions Puacutebliques A meacutes estan sotmeshyses o les regles el control i lo inspeccioacute que el Banc dEspanya aplico tombeacute a les entitots de creacutedito
Fig 44 Conjunl de fonls de finanltamenl
o B Societats de Garantia Reciacuteproca (SGR)
Potser el problema meacutes gran a que senfronten les pi mes a Ihora de demanar un preacutestec eacutes lavalador Per a aquests casos s han creat les Societats de Garantiacutea Reciacuteproca que amb participacioacute puacuteblica tenen com a funcioacute principal servir davalador a les pimes Nhi ha almenys una per cada comunitat autonoma
o C Finan~ament per part deis proveidors
La compra dun actiu fix com per exemple una maquina o un vehicle industrial suposa un gran desembossament per la qual cosa moltes vegades eacutes el mateix provedor qui ofereix algun sistema de finanltament com per exemple la venda a terminis en algunes ocasions sense el pagament dinteressos
24 Finon~oment bosot en les ojudes de lAdministrocioacute Puacuteblico
No podem oblidar que les administracions puacutebliques tambeacute ofereixen diversos tipus dajuda als emprenedors Aquestes ajudes varien duns Ilocs a altres i conveacute estar al dia de les possibles novetats que poden sorgir No podem estudiar-les totes amb detall pero eacutes bo coneixer els dos tipus dajudes seguumlents
a) Subvencions Per la seva importancia i extensioacute les estudiare m amb detall en Iapartat seguumlent
b) Viver empresarial Un viver dempreses eacutes un espai fiacutesic especialment dissenyat per a acollir empreses de nova creacioacute
Disposen dun edifici adminislratiu propi adaptat per a aquesta finalitat i una gamma de serveis comuns (assessorament formacioacute sales de reunions etc ) aixiacute com naus i moduls en regim de Iloguer que poden arribar a ser gratumiddotIts A meacutes compten amb asshysessorament tecnic durant tota la vida del projecte
Aportacioacute de Iempresari Compte estcilvi-empresa
Recoacuterrer a la lamiacutelia o amics Societat Capital Risc
Business Angels
RemtingFinan~ament mitiexclan~ant lIoguer
Liacute~~ng
Preacutestec bancari Finan~ament milian~ant diners prestats Soltietot de garantia reciacuteproca
Finon~oment pels proveidors
Subvencions Vivers d empreses
Cas prectic 5
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finanltaran els 41 992 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten al preacutestec bancari b) Societats de Garantia Reciacuteproca i cl finanltament per part deis provemiddotmiddotdors
Solucioacute
Com es despren de Ienunciat demanen un preacuteste-c 01 bo shyde 21 700 euro pel periacuteode meacutes lIarg possible Els el e 7shy
deixen per 7 anys i a un tipus dinteres del 6 10 on amb la condicioacute que els avali una SGR cosa OLS e s -5
socis aconsegueixen en la SGR de la semiddotc co
Els resten per finanltar 20292 euro
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quant costa la meva idea i qu ins recursos ti nc 4
Activitats
l Enumera les inversions i les des peses necessaries per a obrir un bar a la platja durant 4 mesos
2 Per a comprar un vehicle pots demanar un preacutestec o beacute que el financi el provejshydor que el ven o acudir alliacutesing Hi ha una altra opcioacute Quina
3 Quines diferencies hi ha entre Business Anges i les Societats de Capital Risc
4 Si obres un compte esta lvi-empresa al a que has de dedicar els diners estalshyviats b) durant quant de temps pots tenir-Io obert i cl quin avantatge ofeshyreix
5 Si no tens diners suficients per a cobrir totes les inversions necessaries on pots acudir per a aconseguir el capital que falta sense pagar interessos
6 Si necessites demanar un preacutestec al banc i no tens patrimoni propi ni ninguacute que et pugui avalar que pots fer perque et concedeixin el preacutestec
3 Subvencions La subvencions soacuten fons puacuteblics que les administracions puacutebliquesiexcl (comunitaries estashyals autonomiques i locals) concedeixen a les empreses per a fomentar una activitat determinada com per exemple crear empreses promocionar R+D+i dur a terme inshyversions noves en Iempresa etc Es concedeixen a fons perdut pero shan de justificar amb lacreditacioacute de les despeses
Des que apareix la convocatoria de la subvenc ioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a les teves mans transcorre un temps considerable ho has de tenir en compte a Ihora de planificar Iestrategia financera (obtencioacute de fons)
es subvencions exigeixen un paperam relativament complicat si veus que aquest papeshyram et sobrepassa hi ha empreses consultores especialitzades a gestionar lobtencioacute de subvencions (identificar els programes omplir el paperam presentar la memoria comshyplir els terminis seguir la solmiddotlicitud etcL a les quals pot resultar avantatjoacutes acudir
Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute Els criteris que inclinen la balanca en favor teu soacuten
bull Viabilitat del projecte empresarial
bull Creacioacute docupacioacute
bull Incorporacioacute de noves tecnologies (informatica)
bull Que el projecte empresarial estigui inclos en els secshytors considerats laquojaciments docupacioacuteraquo
bull Adoptar mesures de proteccioacute i millora del medi amshybien
bull Pertanyer a uns colmiddotlectius determinats com majors de 45 anys dones joves etc
A continuacioacute presentem uns exemples de les subvenshycions principals dambit estatal autonomic i local
hHpwwwcdtiesindexasp
k_bullbull ~ ~
~--
El Centre peral Desenvolupament Tecnologic Industrial (CDTI) eacutes una entitat puacuteblica empreshysarial dependent del Ministeri de Ciencia i dlnnovacioacute que promou la innovacioacute i el desshyenvolupament tecnologic de les empreses espanyoles
Si la teva idea de negoci teacute una base tecnoloacutegica visita aquesta pagina on trobaras finanltament abundant
ICO-Microcredits eacutesUnia un preacutestec de fins a 25000 euro a un tipus dinteres molt favorable i per un termini de fins a 7 anys pensat per a persones que preshysentin un projecte viable i que no puguin aconseguir un preacutestec per no tenir garanties Tenen preferencia majors de 45 anys Ilars monoparentals immigrants dones persones discapacitades i aturats de Ilarga durada
Fig 45 En la Cambra de Comen o en la Fineslrela Uacutenica de la leva ciulal Iinformaran de les subvencions que pots solmiddotlicitar
79
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
4 Quant costa la meya idea i quins recu rsos tinc
wwwicoes
(o ---~------shy_~ 1DI c=I~lIlIIII~
DAMOS CRtOIlO ATU FUTURO
1II==iii- --_ _-____- 1=11
--- ~_---=shy
---__ __ __ ro__ --
En la pagina web de llnstitut de Credit Oficial trobaros totes les subvencions estatals per a les empreses
3 l Subvencions estatals
(om a exemple desenvoluparem dues subvencions estatals
o A Unia ICO-Emprenedors
bull Beneficiaris~ Microempreses (menys de 10 treballadors i que facturi menys de 2 mishylions deuros Iany)
bull Inversions finan~ables Inversions com ara maquinaria eines instal middotlacions xarxes d uacutes local programes informatics pagines web etc Immobles no Si es tracto de desshypeses per a la creacioacute de lempresa despeses de constitucioacute traspassos franquiacutecies etc s hi exigeixen certes condicions
bull Bonificacioacute de IICO Lajuda de IICO consisteix a concedir-te un preacutestec en condicions molt avantatjoses per un periacuteode de 3 5 07 anys El preacutestec Ihas de solmiddotlicitar a un banc o cai xa d estalvis i tel concediran o no en funcioacute de la viabilitat del projecte a meacutes texigiran les garanties que considerin oportunes
bull Import maxim a financar Lim port maxim financable sera e190 del projecte dinversioacute sense que superi els 200000 euros
o B Pla Avanza
bull Beneficiaris Les petites i mitjanes empreses
bull Inversions financables Productes electronics informatics i de telecomunicacions incloent-hi maquinari programari aplicashycions serveis i continguts
bull Modalitat de financament El financament es materialitzara en operacions de preacutestec a 36 mesos i un tipus dinteres del 0
bull Inversioacute maxima i import maxim de finan~ament Es financara fins al 100 de la inversioacute IIVA exclos amb un maxim de 200 000 euros per beneficiari final
32 Subvencions autonomiques
Entra en la pagina web de la teya comunitat i punxa en ajudes i subvencions (om a exemple veurem una subvencioacute duna aushytonomia qualsevol
Programa Iniciativa Emprenent
bull Beneficiaris Empreses que realitzin projectes dinversioacute empreshysarial a Iautonomia
bull Sectors subvencionables Tots els sectors excepte el comerc el transport de viatgers i aquells que soacuten competencia dag ricultura
bull Requisits Manteniment de les inversions almenys durant 5 anys
bull Conceptes subvencionables
1 Inversions obra civil beacutens dequip patents etc
Fig 46 Les subvencions traclen de fomentar aqueles aclivitats 2 Despeses de constitucioacute i estudis de viabilitat economiques que per la transcendencia social cultural innovadora o ecologica que tenen mereixen una atencioacute bull Quantia Fins al 50 de la inversioacute material i no nateria l amb preferent un maxim de 15000 euro
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Q uant costa la meya idea i quins re~ur505 middotmiddot~C 4
33 Altres subvencions
o A Subvencions locals
uant a les subvencions locals pregunta en el teu ajuntament o en Iajuntament en que penses establir-te per les ajudes i subvencions A continuacioacute en mostrem alguns xemples
bull Ajuntament de Palencia Subvencions per a la creacioacute dempreses noves
bull Ajuntament dAacutevila Ajudes a projectes empresarials I + O (Innovacioacute i Ocupacioacute)
bull Ajuntament de Burgos Subvencions per a Iautoocupacioacute jove
o B Subvencions de la Unioacute Europea
-o Unioacute Europea tambeacute teacute diversos projectes dedicats a subvencionar empreses noves 11 veiem alguns
bull Eurostars Programa destinat a donar suport a les pimes que fan activitats de recerca i de desenvolupament (2008-2013)
bull JEREMIE Recursos europeus conjunts per a microempreses i petites i mitjanes empreshyses
bull Programa per a la iniciativa empresarial i la innovacioacute
bull La Comissioacute Europea tambeacute disposa dun programa Erasmus per a empresaris joshyves
Cas practic 6
En Joan i en Lluiacutes es plantegen com finan~aran els 20292 euro que resten Les opcions noves que es presenten soacuten subvencions europees estatals autonomiques i locals
Solucioacute
Despreacutes destudiar detingudament les subvencions que s ofereixen per part de les diverses administracions es decideixen per solmiddotlicitar en la seva autonomia la seguumlent Programa iniciativa Emprenent Solmiddot liciten Iajuda maxima eacutes a dir el 50 del total de la inversioacute meacutes el 50 de les des peses per a posar en marshyxa Iempresa la qual cosa su posa un total 27800 + 5800 = 33600 2 16800 euro
Sois els resten per aconseguir 3490 euro J ---~
Activitats
7 El Pla Avanza de IICO que eacutes el que subvenciona
8 Qui soacuten els beneficiaris de la Unia ICO-Emprenedors
9 A qui va dirigida la Unia ICO-Microcredits
10 Que subvenciona el pla JEREMIE
11 Quin requisit exigeix el Programa Iniciativa Emprenent
12 Els ajuntaments subvencionen
uuml___
~ _-shy~-shy __ _shy~=--=shy~~ --shy=shy
En la pagina web de la Unioacute Europea pots trobar informacioacute sobre les subvencions europees que s ofereixen per a les empreshyses
81
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
4 Quant costa la meva idea i quins recursos tinc
Fig47 La confirmocioacute permet oferir una bono imotge de Iempresa ols proveidors
o B Compte de credit
bull 4 Fonts de finon~oment per 01 dio o dio Quan hagis creat Iempresa hi ha altres fonts de finanltashyment que tajudaran a resoldre els problemes que sorgeixen dio a dia podem destacar-ne les seguumlents
o A Confirmacioacute _
Amb la confirmacioacute podras pagar els proveidors puntualshyment encara que no tinguis diners en aquest momento Si contractes un servei de confirmaci6amb una entitat financeshyro el que estas conlractant eacutes que aquesta entitat financera sencarregui de pagar els provemiddotdors quan escaigui i fins i tot que avanci el pagamenl als proveldors si aquests ho consideren oportuacute (cobrant una comissioacute al proveldor) Que succeeix si en el moment del pagament no tens diners sufishycienls en el compte No et preocupis El banc els avanlta (cobranl una comissioacute) Daltro banda el servei de confirshymacioacute sol ser gratul
Un avantatge per a Iempresari en contractar aquest servei eacutes la millora de la seva imatge davant els prove-iexcldors ja que Iempresari i els pagaments estan avalats per una instishytucioacute financero
On pots acudir en el cas que momentaniament et quedis sen se diners i hagis de fer un pagament Linstrument financer ideal eacutes el compte de credit
El fun cionament eacutes el seguumlent Ientitat bancaria posa a disposicioacute de Iempresa un comple amb la quantitat i pel lermini solmiddotlicitat per exemple 700000 euro per tres anys
Si Iempresa no nagafa cap quantital no pagara inleressos Ara beacute en el moment que disposi de qualsevol quantilat per exemple 100000 euro el laquocomptador deis interessosraquo es posara en marxa i per cada dio que es disposi daquesla quantitat haura de pagar Iinleres pactal El laquocomptador dinleressosraquo es detindra en el moment en que singressi la quantitat disposada en el compte de credil en el nostre cas 100000 euro Els interesshysos els cobra el banc periodicamenl generalment cada tres mesos A meacutes es paga un interes baix per les quantitats no disposades (vegeu Cas practic 7)
Preacutestec Credit
Es rep la lalalital del preacutestec des del primer dio Es pasen els diners a disposicioacute del client qui pot fershylos servir o no
Es pagueninteressos des del primer dio per Iimporl Es paguen inleressos quan es tinguin els diners i total i duranl tol Iany nomeacutes per la quantitat disposada duranl el temps
disposat
Si es lornen els diners per anticipat hi ha una penashy Es poden reinlegrar les quanlitals disposades en qualshylitzacioacute sevol moment sense patir cap penalilzacioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no Es fa servir per afer fronl a uno falta de liquiditot per afer fronl a una falta de liquidilat Mai no per afer inversions
Fig 48 Diferencies entre el preacutestec i el credit
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Ouant costa la meya idea i quins recursos ti nc
Cas prectic 7
Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple novembre que teacute 30 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 500 euro El tipus dinteres eacutes el 5 per a les quantitats disposades l 1 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
Sortida 400 euro el 2 de novembre
Entrada 400 euro el 7 de novembre
Sortida 100 euro el 15 de novembre
Entrada 100 euro el 25 de novembre
Sortida 500 euro el 28 de novembre
Entrada 500 euro el 30 de novembre
Sobries calcular quants interessos en total hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes
Solucioacute
Quantitats disposades 400 euro durant 5 dies (2 al 7) 100 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 2 dies (28 al 30) [(400 x 5) + (100 x 10) + (500 x 2)] x 005365 = 055 euro a pagar per les quantitats disposades
Quantitats no disposades 500 euro durant 1 dia (1 al 2) 100 euro durant 5 dies (2 al 7) 500 euro durant 8 dies (7 al 15) 400 euro durant 10 dies (15 al 25) 500 euro durant 3 dies (25 al 28) [(500 x l) + (100 x 5) + (500 x 8) + (400 x 10) + (500 x 3)] x 001365 = 029 euro a pagar per no disposar deis diners
Per 30 dies shauran de pagar dinteressos 055 + 029 = 084 euro
o C Descobert bancari
Es tracta destendre un taloacute per una quantitat superior a aquella de la qual en aque moment es disposa en el compte corrent El banc acceptara el descobert o no en funshycioacute de la solvencia que tingui Iempresa de si eacutes o no un bon client de la quantitat sobrepassada etc (aquesta situacioacute sol anomenar-se laquoestar en nuacutemeros vermesraquo) En la majoria deis casos l empresa pacta amb el banc la quantitat maxima que aquest admetra en descobert
Eacutes la manera meacutes cara de finanltament que hi ha El banc sol cobrar un ti pus dinteres igual al doble del que cobra pe~ un preacutestec i com eacutes logic sol usar-se per un termini molt curto
o D Descompte comercial
Com puc cobrar per avanltat les etres i les factures deis meus clients
Els clients habitualment no solen pagar al comptat sinoacute posteriorment per exemple als 30 dies Lempresa venedora presenta al client una laquoetra de canviraquo perque la signi (acceptacioacute de la etra) i en el seu moment passar-Ia per al cobrament Aixo ho fan la majoria deis clients i Iempresa si no vol esperar el venciment de les etres pot dirigirshyse al banc i solmiddotlicitar que li paguin per avanltat a canvi duna comissioacute (aixo es coneix com laquodescompte comercialraquo)
Quin eacutes el cost deis nuacutemeros vermells
Perque et faci s una idea del que pot costar un descobert en el compte en pose m un exemple Mantenir durant dos dies un desshycobert de 700 euro costara duna banda el tipus dinteres que sera del 9 meacutes una comissioacute per obertura de descobert del 2 meacutes una comissioacute fixa de reclamacioacute de posicions deutora de 12 euro
------~
~ Efecte comercial Es un document on sha recollit un dret de credit un dret que alguacute cobri quelshycom dun tercer Com a efecles comercials tenim les lIetres de canvi els pagareacutes els xecs i els rebuts
Lletra de canvi Mandat de pagament pel qual la persona que emet el document (1Iiurador) ordena al lIiurat el pagament d una quantitat de diners en una data determinada (venciment) a favor dun tercer el nom del qual ha de figurar en la Iletra
Pagareacute Eacutes un document molt semblant a un xec pero amb una diferencia mentre que el xec es cobra quan es presenta hi posi la data que hi posi el pagareacute uacutenicament es pot cobrar en la data que hi ha escrita
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
4 Quant costa ia meya idea i quins iexcl-ecursos finc
Fig 49 Hi ha diversos metodes de Finan~ament que poden ajudar-nos en el dia a dia Amb aquests ens assegurem que podem pagar es proveidors i que cobrarem les factures que enviem as c1ients
Cas practic 8
Ates que aixo ocorre habitualment el mes logic eacutes que el client arribi a un acord amb l entitat bancaria perque li passhysin al descompte totes les Iletres El banc amb un estudi previ de la situacioacute economica de Iempresa permetra desshycomptar Iletres fins a un liacutemit determinat (el que es coneix com laquoIiacutenia de descompteraquo) i sempre amb la condicioacute que si la Iletra resulta impagada quan arribi el venciment el banc la tornara al client i aquest abonara Iimport meacutes una serie de despeses Si els clients comencen a tornar lIetres resulta una forma cara de finan~ament
La Iletra de canvi eacutes el document descomptable principal encara que tambeacute poden descomptar-se rebuts xecs tashylons pagareacutes certificats contractes p61isses i altres
o E Facturatge
Pot contractar amb una empresa de facturatge (la majoria soacuten bancs i caixes destalvis) i aquesta a canvi duna comisshysioacute (sol ser meacutes elevada que la comissioacute per descompte de IletresL es fa responsable del pagament de totes les f9ctures deis clients i fins i tot pot avan~ar-ne el cobrament Es com si venguessis totes les teves factures a l empresa de facturatshyge i aquesta et pagueacutes Iimport menys una comissioacute (entre un 05 i el 3 de Iimport de la factura amb un miacutenim per factura) En el moment que contractis amb una entitat de facturatge eacutes com si solament treballessis amb un client
El facturatge pot ser de dos tipus Facturatge amb recurs el factor no assumeix el risc dinsolvencia Facturatge sense recurs el factor assumeix el risc dinsolvencia (meacutes car que el primer)
Si la teya empresa treballa amb productes peribles o beacute concedeix als clients un termini de pagament superior als 180 dies no podra contractar aquest tipus de servei
En Joan i en Uuiacutes es plantegen quines fonts de finanltament necessitaran per al dia a dia
Les opcions que es presente~ soacuten a) confirmacioacute b) descoshybert bancari c) descompte comercial id) facturatge
Solucioacute
Despreacutes de cons~ltar les condicions deis diversos ti pus de finanltament decideixen que els conveacute contractar la confirshymacioacute com a procediment habitual per a pagar els proveishydors ja que el banc els pagara puntualment entot moment fins i ot en el cas que Iempresa no tingui fons Es una opcioacute gratui a lIevat que no es disposi de fons en el moment de fer el pagament i els sembla el meacutes comode i adequat per
afer els pagaments Aixiacute i tot preveient qualsevol imprevist que els pugui sorgir deixen pactat amb el mateix ba nc lo quantitat maxima que aquest estaria disposat a permetre en cas de veures obligats a estendre un taloacute sense saldo suficient el tipus dinteres que haurien de pagar i el nomshybre maxim de dies que podrien tenir nuacutemeros vermells si es doneacutes el cas per a evitar sorpreses posteriors
Finalment per a assegurar-se el cobrament de les fac res deis clients entre el facturatge i el descompte comerciol opten pel descompte comercial perque en condic io s oarshymals eacutes meacutes barat que el facturatge Ara beacute soacuten co scie que si en el futur els clients comencessin a to rnar les lIe e5 haurien de canviar dopcioacute perque en aques ca~ seri meacutes barat el facturatge
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quant costa la meya idea i quins recursos tinc
o F Allargar el termini de pagament als proveidors
Allargar el termini de pagament als proveldors eacutes un metode excellent de finanltament per a la meya empresa Es cert Efectivament allargar el maxim possible el termini de pagament als proveldors eacutes un metode de finanltament excellent a curt termini Pero cal lenir en compte que els proveiexcldors en la majoria deis casos solen oferir descomptes per pagament immediat La manera de presentar aquests descomptes eacutes la seguumlent
2 10 net 90 significa que el proveiexcldor ofereix un ajornament en el pagament de 90 dies o la possibilitat dun descompte del 2 si es fa el desembossament dins deis 10 primers dies posteriors a la recepcioacute de la comanda Per tant allargar el termini de pagament als proveldors no eacutes gratult jo que el preu que paguem eacutes renunciar al desshycompte per pagament immediat
Cas practic 9
L empresa MiguelEs teacute una Iletra de canvi a cobrar a un client daquiacute a seixanta dies per un import de 3000 euro Per necessitats de tresoreria l empresa decideix descomptar l esmentada lIetra
El banc cobra per Ioperacioacute un 7 dinteres anual una coshymissioacute de l 1 per 1 000 sobre el total amb un miacutenim de 2 euro i unes despeses de 6 euro
Quin sera Iefectiu abonet pel benc e MiguelEs
Solucioacute
Descompte (3000 x 7 x 60) 36000 = 35 euro
Comissions 3000 x 1 1 000 = 3 euro
Despeses 6 euro
Efectiu = 3000 - 35 - 3 - 6 = 2956 euro
Cas practic 10
Lempresa Autos Marsan compra al proveldor habishytual mercaderies per un valor de 2000 euro i el proshyveldor ofereix l opcioacute seguumlent pot pagar daquiacute a 45 dies o beacute pagar en els 10 dies seguumlents a rebre la comanda i en aquest cas hi faro un descompte del 5
Suposant que Autos Marsan teacute obert un compte de credit 017 anual daquiacute 020 dies cobrara unaacute factura dun client i podra reposar el que ha disposat del compte de credit
Que eacutes meacutes interessent
Solucioacute
Eacutes quumlestioacute de fer nuacutemeros El descompte que obtindra per pagar al comptat sera 2000 x 005 = 100 euro Per disposar durant 20 dies de 2000 euro el banc li cobrara dinteressos (2000 x 20) x 007 365 = 767 euro
Eacutes ciar que interessa pagar en els deu dies seguumlents perque el descompte eacutes de 100 euro mentre que el cost deis 200 euro durant 20 dies eacutes de 767 euro __________________________________ ~________J
Perque comprenguis el motiu de lexistEmcia del pagament immediat observa en el quadre seguumlent el temps que com a mitshyjana es triga a pagar les factures als paisos del nostre entorno
Termini mitja de pagament en diversos paisos
bull Suissa 36 dies bull Alemanya 40 dies bull Holanda 41 dies bull Austria 48 dies bull Regne Unit 52 dies bull Belgica 55 dies bull Franlta 65 dies bull Italia 90 dies bull Espanya 92 dies bull Portugal 99 dies bull Grecia 105 dies
Ara comprendras la importancia del descompte pel pagament rapid
Segons la Llei 32004 de 29 de desembre per la qual sestableixen mesures de lIuita contra la morositat en les operashycions comercials laquoEn el cas deis productes dalimentacioacute frescos i altres productes peribles els ajornaments no podran superar els trenta dies En el cas deis altres productes dalimentacioacute i gran consum el termini no podra superar els seixanta dies excepte que hi hagi un acord expreacutes i en aquest cas no obsshytant aixo tampoc no es podra excedir en cap concepte el termini de noranta diesraquo
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
e o ideo quir s rs rs inco
Calculem els diners necessaris per a crear
la nostra empresa
(Pla dinversions)
Inversions necessaries
Despeses que cal fer
Compte estalvi-empresa
Per a la creacioacute deoempresa
Recoacuterrer a la famiacutelia i als amics
Societat de Capital Risc
Bussines Anges o inversors particulars
Preacutestec bancari
SGR Societots de Garantia Reciacuteproca
Financament per part deis proveoidors
Ajudes i subvencions
Confirmacioacute
Compte de credit
Descobert bancori Per al dio a dio de Iactivitat de
o Iempresa Descompte comercial
Allargor el termini de pagament
86
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Ouan costa la meya idea iexcl qui ns recursos tinc
l Assenyala la proposicioacute correcta o) Els fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per
afer inversions en activitats empresarials es denoshyminen confirmacioacute
b) Limport maxim de Iletres de canvi que el banc pershymet descomptar a una empresa sanomena factushyratge
e) Elliacutesing consisteix a lIogar un beacute moble o immoble i al final del terminide lIoguer oferir-Io a canvi dun desembossament petit
2 No podem pagar a un proveidor per haver-nos queshydat circumstancialment sense efectiu Assenyala lalternativa meacutes idonia o) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute e) Solmiddotlicitar un credit
3 Assenyala la proposicioacute correcta o) Les empreses de facturatge es dediquen al lIoguer
de qualsevol tipus de beacute moble i en finalitzar el tershymini de Iloguer t ofereixen aquest beacute per una quanshytitat petita
b) Les empreses que es dediquen al facturatge soacuten empreses que a canvi duna comissioacute tavancen Iimport de les factures deis teus clients
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta 4 Hem de comprar una pala excavadora pero no tenim
diners Assenyala Ialternativa meacutes idonia a) Acudir a una societat de garantia reciacuteproca b) Solmiddotlicitar un credil
e) Finanltament per part deis provedors de capital fix
5 Entenem per laquoliacutenia de descompteraquo a) El pagament per avanltat duna Iletra de canvi b) La signatura duna lIetra de canvi
e) Limport maxim de Iletres que pots descomptar en una entitat creditiacutecia
6 Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a a) Proporcionar avals a les pi mes que siguin sacies b) Prestar diners a les pimes que siguin sacies
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
7 La diferencia entre un credit i un preacutestec eacutes al El credit eacutes sempre meacutes car que el preacutestec b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec e) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament
iguals 8 Per a pogar puntualment els meus provemiddotidors l opcioacute
meacutes bono sera a) Recoacuterrer al renting b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Recoacuterrer alliacutesing
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
9 Quina eacutes la sequumlencia ideal per a qualsevol empresa a) Comprar pagar vendre i cobrar
b) Comprar vendre cobrar i pagar
e) Les dues soacuten falses
10 La diferencia entre un preacutestec i un credit eacutes a) No hi ha cap diferencia ja que soacuten exactament el
mateix
b) El credit eacutes sempre meacutes barat que el preacutestec
e) En el primer es paguen interessos pel total prestat i en el segon solament per la quantitat disposada
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
11 Assenyala la proposicioacute correcta a) La mensualitat que es paga al banc pel liacutesing
sanomena aval
b) El descompte que fa el banc per ser bon client sanomena descompte bancari
e) El descompte bancari eacutes Iimport maxim en lIetres de canvi que puc negociar amb el banco
d) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
12 Tenim un deficit temporal de tresoreria Assenyala l alternativa meacutes idonia o) Demanar un preacutestec
b) Recoacuterrer a la confirmacioacute
e) Sol middot licitar un credil
d) Acudir a una Societat de Garantia Reciacuteproca
13 Vols comprar una maquina urgentment pero no tens diners Assenyala l alternativa meacutes bono a) Acudir a una societat de capital risc o
b) Demanar una subvencioacute
e) Finanltament per part deis proveldors de capital fix
d) Solmiddotlicitar un credit
14 Una empresa de capital risc eacutes a) Una empresa que sassocia amb tu si el teu negoci
teacute futur i qua n aquest triomfa l empresa ven la seva participacioacute
b) La seva funcioacute eacutes avalar les pimes
e) Cap de les respostes anteriors eacutes correcta
15 Assenyala la proposicioacute correcta a) Elliacutesing consisteix a lIogar-te una maquina i al final
del termini oferir-te-Ia pel valor residual
b) La confirmacioacute soacuten fons puacuteblics que lAdministracioacute concedeix per afer inversions en activitats empreshysarials
e) El facturatge eacutes Iimport maxim de Iletres de canvi que el banc permet descomptar a una empresa
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
-------------------------------- - -Quanl costa lo meva idea i q uins recursos tinc
Comprova el teu aprenentatge
Fes una recerca exhaustiva de les diferents ajudes per a la creacioacute destabliments del sector en la localitat de referEmshycla
1 En principi les ajudes i les subvencions provenen de quatre institucions puacutebliques Podries citar-les2
2 Dins de les ajudes i subvencions estatals hi ha un orshyganisme que destaca entre la resta Pots dir a quin organisme ens referim
3 Les subvencions i les ajudes s han de tornar o soacuten a fons perdut
4 El temps que transcorre des que apareix la convocashytoria de la subvencioacute en el Butlletiacute Oficial fins que els diners arriben a tu eacutes un factor que sha de tenir en compte 1 en cas afirmatiu per que
5 Quan solmiddotlicites una ajuda o una subvencioacute has de presentar la documentacioacute que s exigeix Si arribat el moment tadones que no ets capalt de fer-ho hi ha alguna solucioacute meacutes o Iopcioacute meacutes bona eacutes deixar-ho coacuterrer i dedicar el temps a altres coses
6 Has daconsellar un company i indicar-li on ha danar perque Iinformin sobre ajudes i subvencions Que li indicaries
7 Quins criteris influeixen a Ihora de concedir una subshyvencioacute
8 Vols coneixer les ajudes i les subvencions que conceshydeix la teva comunitat autonoma coneixes algun web que et pugui ajudar
9 Quina eacutes la manera meacutes habitual de subvencioacute que teacute IICO
Identifica els instruments de finan~ament bancari prmclshypals
10 Que has de fer per a calcular quants diners necessites per a muntar una empresa
11 Quina quantitat ha daportar Iempresari com a miacutenim per a crear una empresa
12 En quin suposit acudiries a una SGR
13 Una empresa ofereix als clients pagar als 60 dies o un descompte del 3 si ho fan al comptat El banc cobra uns interessos de 1 1 per prestar diners a un mes
Limport de la factura eacutes de 100000 euro
Que ha de fer Iempresari pagar al comptat o als 60 dies
14 Entre una Societat de Capital Ri sc i una Business Anshygel a quina acudiries en primer Iloc i per que
15 Quina relacioacute veus entre una Societat de Garantia Reshyciacuteproca i un preacutestec
16 Un autonom vol comprar maquinaria per a Iempresa pero no vol fer cap desembossament tanmateix desshypreacutes de 3 anys duacutes voldria comprar-la A quina font de finanltament acudiria
17 Una empresa comercial petita ha tingut una temporashyda de tardor-hivern prou dolenta i necessita diners a curt termini
Si les vendes en la temporada primavera-estiu van mitshyjanament beacute no necessitara disposar de tot el finanltashyment en cas contrari siacute que ho necessitara
Dubta entre demanar un preacutestec o un credit Que li recomanaries
18 De les fonts de finanltament que se citen tot seguit escull aquelles que sadaptin meacutes beacute als casos seshyguumlents
bull Societat de Capital Risc
bull Subvencioacute
bull Societat de Garantia Reciacuteproca
bull Preacutestec
bull Renting
bull Liacutesing
bull Finanltament per part deis provemiddotidors
bull Confirmacioacute
bull Compte de credit
bull Descobert bancari
bull Descompte comercial
bull Facturatge
Primer caso Una persona vol crear una empresa pero no teacute capital suficient
Segon caso Una empresa vol adquirir un vehicle
Tercer caso Un empresari individual vol pagar puntualshyment els proveidors encara que no tingui efectiu en aquell moment
Quart caso Un empresari vol cobrar totes les factures al comptat
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
Quonl costa la mevo idea i qu ins recursos fine
19 Lempresa MiguelEs teacute una lIetra de canvi dun client per un import de 4000 euro i venciment daquiacute a 40 dies Decideix negociar la Iletra en un deis tres bancs amb que treballa habitualment El banc hi aplica un descompte del 8 i hi carrega una comissioacute del 4 per 1 000 amb un miacutenim de 15 euro a meacutes dunes despeses de 3 euro Ouin sera Iefectiu que aboni el banc a Iempresa MishyguelEs
20 Hauras de resoldre un problema igual al den Joan i en Lluiacutes (Cas practic 1) pero les dades sobre despeshyses i inversions les hauras dobtenir de la pagina web wwwbicgaliciaes
21 Sabries completar el quadre seguumlent
Preacutestec
Es rep la totalitat del preacutestec des del primer dio
Es paguen interessos qua n es disposa deis diners i nomeacutes per la quantitat disposada durant el temps disposat
Si es tornen els diners per anlicishy Es poden reintegrar les quantitals pat hi ha una pencilitzacioacute disposades en qualsevol moment
sense que hi hagi cap penalitzashycioacute
Es fa servir per a pagar compres o inversions Mai no per afer front a una falta de liquiditat
22 Contesta les quumlestions seguumlents relacionades amb el finanltament per part deis proveiexcldors
bull En que consisteix aquesta manera de finanltament bull Ouines creus que soacuten les raons perque sigui una
foacutermula tan utilitzada bull Teacute algun cost per a Iempresa aquest tipus de fishy
nanltament
23 Si Iinteres dun preacutestec eacutes variable i sha establert en un tant per cent igual al Miacutebor meacutes un 06 calcula a quant ascendeix per a un Miacutebor igual a 35 23 i 8
24 Imaginem que en Joan i en Uuiacutes obren un compte de credit per un mes per exemple gener que teacute 31 dies Limport solmiddotlicitat soacuten 600 euro El tipus dinteres eacutes el 7 per a les quantitats disposades 11 per a les no disposades
El moviment del compte va ser el seguumlent
bull Sortida 300 euro el 2 de gener bull Entrada 300 euro el 7 de gener bull Sortida 200 euro el 15 de gener bull Entrada 200 euro el 25 de gener
Comprova el teu aprenentatge
bull Sortida 600 euro el 28 de gener bull Entrada 600 euro el 31 de gener
Sabries calcular quants interessos hauran de pagar en Joan i en Lluiacutes en total
25 Indica quins soacuten els avantatges del liacutesing sobre la compra a terminis duna maquina La resposta no la trobaras alllibre Hauras de cercar-la per exemple a Internet
26 Completa els espais en blanc en un full de paper a banda
liacutesing Rimting
Pot practicar-se sobre beacutens mobles i immobles
El manteniment del beacute recau sobre Iarrendador
Durada miacutenima de Iarrendament 2 anys per a beacutens mobles i 10 per a immobles
Hi ha certs liacutemits a Ihora de La quota es dedueix totalment deduir-ne la quota
No hi ha opcioacute acompra
27 Entra a la pagina de la Junta de Castella i Ueoacute A continuacioacute detecta i resumeix les caracteriacutestiques de la subvencioacute seguumlent Programa Iniciativa Noves pishymes
28 Estableix si les afirmacions seguumlents soacuten vertaderes o falses a) El facturatge eacutes un producte financer dirigit a aqueshy
Iles empreses que venen a credit als compradors b) Descompte per pagament immediat consisteix en
la disminucioacute del preu acordat pel fet que es paga la factura abans del termini fixat el percentatge del descompte varia atenent les caracteriacutestiques del contracte
e) A traveacutes de la confirmacioacute sevita que hagi de coshyincidir la data en que el proveidor percep el pagashyment de les vendes amb el moment en que el client fa el desembossament corresponent
d) Normalment el financament a curt termini sutilitza per a inversions com instalmiddotlacions maquinaria etc
e) Una Societat de Capital Risc es dedica a avalar preacutestecs solmiddotlicitats per les pimes amb un estudi previ de viabilitat
f) Una Societat de Garantia Reciacuteproca es dedica a invertir en negocis que presenten possibilitats dun creixement rapid Ouan saconsegueix aquest uacutelshytim ven la seva participacioacute i nobteacute beneficis
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
4 Quant costo la meVQ idea iexcl quins recursos ti nc
El comiacute recorregut fins ara el podem resumir de la manera seguumlenl En primer Iloc hem vist la idea de negoci la neshycessitat que satisfa i l element diferenciador Despreacutes en la segona unitat hem vist Ientorn de Iempresa a nivell micro i macro les amenaces i les oportunitats de Ientorn aixiacute com les fortaleses i les debilitats igual que la responsabilishytat social de Iempresa i les practiques etiques i socials que desenvolupa I gracies a aixo hem pogut valorar la nostra idea de negoci i decidir si seguim endavant o no
A continuacioacute arribem a la tercera unitat on fem un estudi de mercat per a comprovar l acceptacioacute de la idea de neshygoci per part del mercal Tot seguit tracem les estrategies que podiacuteem aplicar sobre el preu el producte la comunishycocioacute i la distribucioacute a fi de facilitar la venda del nostre prod ucte o servei
Ara arribem a la quarta unitat on calcularem la inversioacute que haurem de fer i a continuacioacute plantejar-nos don obtinshydrem els fons necessaris per a finanltar la inversioacute
Per a aixo podeu seguir aquests passos
l Responeu aquestes preguntes i reflexione u sobre les res postes
a) Quina importancia pot tenir per al vostre negoci coneixer les inversions que heu de fer per a posar-lo en funcionament
b) Us reporta algun benefici calcular les despeses que us ocasionara constituir Iempresa
e) Considereu uacutetil fer un calcul de les des peses necesshysaries per a la compra de les primeres existencies amb que haureu de dotar Iempresa per a poder obrir el primer dio
d) Sabeu que el primer any segurament les des peses seran meacutes elevades que els ingressos No seria conshyvenient que feacutessiu un calcul deis diners que potser neshycessitareu per afer front a aquests desfasaments
2 Tenint en compte aquestes reflexions inidals feu les acshytivitats seguumlents
a) Feu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari amb totes les inversions que necessitareu dur a terme
b) Elaboreu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup un inventari de totes les des peses que tindreu per a posar en funcionament Iempresa
e) Calculeu despreacutes de la discussioacute i del debat en grup el que costara Iestoc inicial dexistencies Heu de fer la previsioacute deis diners en efectiu que necessitareu per afer front als desfasaments en les despeses deis primers mesos
d) Com sempre poseu en comuacute amb la resta de grups de la classe la vostra decisioacute i sotmeteu-Ia a Iopinioacute de la resta de companys i companyes
e) Tambeacute heu de demanar Iopinioacute criacutetica del professoshyrat respecte d aixo
~ Feu despreacutes de la discussioacute i debat en grup una Ilista amb totes les fonts de finanltament possibles i despreacutes de la discussioacute i del debat trieu aquelles que sadaptin meacutes beacute a les vostres necessitats
g) Finalment discutiu i debateu les opcions seguumlents
h) El que compreu podeu adquirir-ho nou o de segona ma Valoreu aquesta opcioacute perque podeu estalviarshyvos molts diners Heu de tenir en compte les subvencishyons a que podriacuteeu optar si ho compreacutessiu nou
i) Allo que necessiteu podeu comprar-ho o 1I0gar-ho Valoreu tambeacute aquesta opcioacute Podeu estalviar-vos un desembossament important sobretot al principi que anireu molt justos
3 Despreacutes de fer aquestes activitats eacutes el moment de comshypletar Iapartat del pla dempresa del CD referent als tramits de constitucioacute i posada en funcionament del nosshytre negocio
![arXiv:2004.04705v2 [quant-ph] 11 Sep 2020](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/61e7ba6cc10a4c6bfd2e6646/arxiv200404705v2-quant-ph-11-sep-2020.jpg)
