UNITAT 4. LA POESIA DELS ANYS SETANTA. GABRIEL FERRATER

ÍNDEX

1. Context literari

2. Gabriel Ferrater 2.1. Biografia 2.2. Obra poètica

3. Fonts consultades

1. Context literari•Als anys setanta el corrent poètic dominant va ser el realisme històric (la

realitat social com a matèria poètica, una poesia, doncs, compromesa amb la realitat de l’època, amb antecedents en la poesia civil de Pere Quart i Salvador Espriu de la dècada anterior). El poeta, amb un llenguatge senzill, sobri i directe, expressa la seva pròpia experiència, lligada a la dels altres individus; és a dir, posa l’accent en el contingut més que en la forma i tendeix al vers lliure.

•Al final de la dècada dels setanta la poètica realista va entrar en crisi i va ser revisada per una generació de poetes i d’intel·lectuals que va impulsar una renovació literària basada, principalment, en la recuperació de poetes catalans com Josep Carner i J.V. Foix. Les figures més destacades d’aquest grup van ser Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.

2. Gabriel Ferrater (1922-1972)2.1. Biografia•Gabriel Ferrater, poeta i lingüista, va néixer a Reus l’any 1922 i va morir a

Sant Cugat l’any 1972. Era fill d’una família benestant de vinaters.•L’any 1938, en plena Guerra Civil, es va traslladar a viure a Bordeus amb la

seva família. L’estada a França va ser molt important per a la seva formació intel·lectual, perquè li va permetre ampliar el seu coneixement de la literatura europea.

•En tornar a Catalunya, el 1941, va acabar el batxillerat i va començar la carrera de Ciències Exactes, que va deixar inacabada.

•Va guanyar-se la vida fent traduccions i col·laboracions en revistes d’art i de literatura. I els darrers anys de la seva vida els va dedicar a la lingüística (va traduir Chomsky i va ser professor d’aquesta disciplina a la Universitat Autònoma de Barcelona).

2.2. Obra poètica•La producció poètica de Gabriel Ferrater va ser breu i tardana. Va escriure

tres reculls de poemes: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), que va aplegar amb el títol de Les dones i els dies (1968). Per aquest títol ja es pot deduir quina és la temàtica dels poemes de Gabriel Ferrater: les complexes relacions humanes i el pas del temps. Davant l’inexorable pas del temps, el poeta intenta, amb la seva obra, fixar els instants de felicitat. I combina un estil narratiu amb un altre de més líric, present aquest darrer en els poemes d’amor.

•Gabriel Ferrater va iniciar un nou tipus de realisme històric, un realisme intimista, més relacionat amb la vida quotidiana que amb les reivindicacions socials, conegut com la poesia de l’experiència moral (reflexions morals a partir d’experiències concretes).

3. Fonts consultades

3.1. Llibres de textARMENGOL, Roser; i altres. Llengua catalana i literatura 1. Barcelona:

Castellnou, 2008.

GUILUZ, Teresa; JUANMARTÍ, Eduard. Llengua catalana i literatura 2. Barcelona: Text-La Galera, 2006.

3.2. Webgrafiahttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater