UNITAT 3. ELS RECURSOS DE LA

NATURA

ELS RECURSOS NATURALS

Són: Mitjans per dur a terme les activitats humanes Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats Valorats = històrics i socials Materials i mediambientals Distribuïts de manera molt desigual per la superfície de la

Terra (problemes econòmics / tensió geopolítica) Consum desigual

= 20% població consumeix el 80% dels recursos

Recursos Naturals

Renovables No RenovablesPotencialment

Renovables

RenovablesÚs il·limitat

No RenovablesSense possible regeneració S’exhaureixen amb l’ús

Potencialment Renovables / DestructiblesRegeneració natural mitjançant un cicle

Capacitat de recàrrega del recursLa sobreexplotació porta a l'exhauriment

PRIMERA MATÈRIA

Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a ser transformat per la indústria

Recursos Naturals No Renovables

Energètics No Energètics

CombustiblesFòssils

Minerals Radioactius

Minerals Metàl·lics

MineralsNo Metàl·lics

RoquesIndustrials

Recursos no renovables energètics

Combustibles Fòssils

Minerals Radioactius

Combustibles fòssils

Carbó Petroli Gas

Natural

Recursos no renovables no energètics

Minerals Metàl·lics

CoureFerro

Alumini

Minerals No Metàl·lics

PissarraArgila

MarbreSílice

RoquesIndustrials

PotassaFosfatsSofre

Diamants

Recursos Naturals Potencialment Renovables

Energètics No Energètics

BiomassaAbiòtics

Aigua PotableAire Net

Edafològics

Sòl Fèrtil

Biològics

BiodiversitatR. Alimentaris

Recursos Renovables(Tots són energètics)

Aprofitamentdirecte del Sol

AprofitamentIndirecte del Sol

Hidràulica

Eòlica MaremotriuGeotèrmica

Biomassa

Solar

RECURSOS NO RENOVABLES NO ENERGÈTICS

Principalment són procedents de la mineria (es troben en jaciments)‏ i el seu repartiment és molt desigual a nivell mundial.

Cal diferenciar entre reserves (documentades i explotables, car són rendibles) i recursos (documentats i no explotables, car no són rendibles). Sempre hi ha més recursos que reserves.

Per aprofitar els recursos minerals cal una gran despesa, per això generalment són o bé explotacions estatals o bé de grans multinacionals.

En una explotació minera primer es dóna l'exploració (prospecció). Es tracta de localitzar i fer un estudi de viabilitat. En segon lloc es passa a la fase d'extracció. Posteriorment la concentració cerca el material més aprofitable. Per últim el refinament converteix el mineral en apte per a la seva utilització.

Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com EUA i antiga URSS)‏. Mentre que la producció es concentra als països subdesenvolupats, que exporten car mineria no vol dir industrialització, el consum es concentra en els països rics.

Cal recordar que els minerals no energètics són bàsics per a la indústria i la construcció. Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre que s’incrementa el d’alumini, coure i nous materials.

En les darreres dècades s'ha multiplicat el consum. La gran demanda de recursos minerals planteja el problema de la sobreexplotació.

Actualment baixa la demanda de minerals als països rics (crisi econòmica; reorientació econòmica (més serveis, baixa indústria pesant); reciclatge; competència de nous materials (plàstics); ja pràcticament estan fetes totes les infraestructures bàsiques).

En un futur, augmentarà la demanda als països en desenvolupament? Baixarà el consum global de minerals? S’esgotaran?

Caldria reduir el consum car degraden el medi (és la raó més destacada). La mineria és la indústria més bruta i contaminant. Per això, cal reduir el consum (desenvolupant nous materials)‏, cal potenciar el reciclatge i cal evitar el malbaratament (polítiques d’estalvi)‏

Els recursos miners a Espanya

Espanya té una gran tradició minera. Ara però, la producció és pobre. Ha d’importar, la qual cosa genera un greu problema econòmic, car el valor de les importacions és superior al de les exportacions. Espanya bàsicament exporta roques industrials

El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït.

S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i pirita a Riotinto -Huelva-).

Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals potàssiques (Catalunya, Navarra).

Han augmentat els dedicats a les roques industrials, lligades a la indústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbres d'Almeria o Badajoz...).

Els recursos miners a Catalunya

El sector miner català tradicionalment ha tingut una escassa importància.

La mineria de carbó és molt reduïda, destinada a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols).

Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes, encara que resten obertes les mines de Sallent.

En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector de les roques industrials (calcària, àrids, argila...),

ELS RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES

Els cicles naturals permeten la seva regeneració (aigua potable, aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...). L'ús sostenible vol dir explotació il·limitada.La sobreexplotació equival al seu esgotament.

Els recursos potencialment renovables són energètics i no energètics

Recursos potencialment renovables energètics.La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. Així, la llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat.

Recursos potencialment renovables no energètics.Es divideixen en Abiòtics (aigua potable i aire net), Edafològics (sòl fèrtil) i Biològics (Biodiversitat i recursos alimentaris).

L'aigua és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada. Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols)‏.

Actualment, destaquen dos grans problemes: L'augment del consum i la contaminació.

Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII. Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix així:

- Agricultura (65%-70%)- Indústria (25%)- Consum domèstic (5%-10%)- Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística

La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral)

L'Aigua en Espanya, un recurs escàs

Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu.

Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on desenvoquen les seves aigües.

A Espanya hi trobem els rius del vessant:- Cantàbric i gallec- Atlàntic- Mediterrani

Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges i forts estiatges.

Els recursos hídrics

Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat.

A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un marge escàs i són recursos desigualment repartits.

Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics:

● Són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro.

● Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries.

● Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears.

Les demandes d'aigua

Els dos usos de l'aigua més importants són:● Agrícoles i ramaders● Urbans i industrials

Usos agrícoles i ramaders

Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció per bombeig).

Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins.

S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg.

Usos urbans i industrials

La indústria necessita aigua per als seus processos de producció, refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus.

La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable).

De mitjana, es consumeixen uns 200 l al dia. L'elevat consum i la manca de recursos fa que algunes localitats pateixen restriccions en èpoques de sequera.

La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima demanda coincideix amb la menor disponibilitat).

Les polítiques hídriques

Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua.

Es poden diferenciar: - La política de transvassaments- La dessalinització d'aigua del mar- La recuperació dels aqüífers- Els plans de sanejament dels riu

La política de transvasaments

Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments.

Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics:

- Necessiten grans obres i inversions- Es perd molta aigua per l'evaporació- Sovint topen amb un gran rebuig social- Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient

Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional.

La dessalinització de l'aigua del mar

Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats. L'aigua obtinguda és de bona qualitat, però el procés resulta car i consumeix molta energia.

A Espanya funcionen plantes a Canàries i Almeria, i s'estan construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.

La recuperació dels aqüífers

Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous, sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres mediterrànies.

La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització.

També cal considerar els desastrosos efectes de la contaminació.

Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers.

Els plans de sanejament dels rius

Els plans de sanejament dels rius volen reduir el deteriorament de la qualitat de les seves aigües.

Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores d'aigua.

Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius claveguera, com ara el Besòs.

L'Aigua a Catalunya

A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics.

Catalunya té una demanda anual de 3100 hm3. La ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya. En canvi, hi ha percentualment més demanda urbana i industrial.

Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes.

● La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el consum agrícola i ramader.

● Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Destaca el consum industrial i urbà.

Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions.

La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes:

- Instal·lació de plantes dessalinitzadores- Recuperació dels aqüífers- Millora dels sistemes de canalització i rec- Reutilització de l'aigua regenerada

L'ENERGIAL'energia és la força vital. L'energia s'obté dels recursos energètics, recursos amb la capacitat de produir energia.

El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consum d’energia. Hi ha una clara correlació entre el creixement de la renda i la demanda energètica, car l'augment de la demanda i dels intercanvis genera un increment del consum energètic.

Cada cop consumint més energia, la qual cosa provoca problemes econòmics i medi ambientals. Igualment, les fonts d'energia són fonamentals. L'explotació, el control, l'ús i la distribució genera importants impactes socials i espacials.

La producció i distribució de l'energia és bàsica. La distribucció des del lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxes elèctriques, oleoductes o gasoductes. Aquesta xarxa s'ha de mantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com ara les puntes de demanda en determinades èpoques de l'any.

La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya. Aquesta connecta els centres de producció i els punts de distribucció als consumidors. També té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior (Espanya importa electricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i a Andorra).

Des del Marroc i per sota de l'estret de Gibraltar, procedent d'Algèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau (Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connecta amb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia). El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa de gasoductes, en ampliació.

La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es connecten amb les refineries (8) i des d'aquestes els productes refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.

Classificació tipus energia

Segons la seva disponibilitat Energies no renovables

Energies renovables

Segons l'impacte ambiental Energies brutes

Energies netes

Considerant la disponibilitat i l'impacte ambiental

Energies convencionals

Energies alternatives

Energies Convencionals

Energies Alternatives

Combustibles fòssilsFisió nuclearHidràulica

SolarGeotèrmicaEòlicaMaremotriuBiomassaMinihidràulicaFusió nuclearHidrogen

Presenten problemes la hidràulica i la biomassa

CarbóPetroliGas natural

Energies convencionals

Energies convencionals

● Avantatges● Plenament instaurades● Gran poder energètic

● Inconvenients● Exhauribles● Concentrades● Tensió geopolítica● Impacte ambiental

COMBUSTIBLES FÒSSILS.

Procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions d'anys a procesos geològics. Són la base de l'actual civilització occidental. Malauradament, ocasionen un gran impacte ambiental durant la seva extracció, transport i utilització (combustió).

CARBÓ.

Hi ha diversos tipus, com torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita. Va ser la base de la primera revolució industrial. Actualment s'utilitza en indústria, producció energètica, calefacció… Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció, la seva combustió provoca l’efecte hivernacle i la pluja àcida).

Tot i això, amb la crisi energètica augmenta la producció. Hi ha reserves estimades en uns 1000 anys.

El carbó a Espanya

A Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de fa unes dècades però, es troba en un procés de reajustament, i s'han tancat moltes mines.

La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de producció resulta elevat.

La zona més important del producció és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana, Mieres, La Camocha). La zona sud té mines a Ciudad Real, Còrdova, Badajoz i Sevilla. Hi ha una petita producció a Catalunya i Aragó.

L'Estat vol mantenir la producció de carbó per raons socials i a fi de disminuir la taxa de dependència energètica. Malauradament, a partir del 2010 es reduiran els ajuts europeus a la producció del carbó, car la seva crema en centrals termoelèctriques és molt contaminant (CO2, pluja àcida).

La mineria de carbó a Catalunya és molt reduïda, destinada a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols).

PETROLI.

Explotat industrialment des del 1859. S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir derivats sòlids, gasos i líquids.

Es bàsic per a la societat industrial, car és el motor energètic i econòmic mundial (el petroli i el gas natural aporten 50% de l’energia consumida al món). Els problemes de subministrament provoquen crisi mundial. D'altra banda, a molts països ocasiona balança de pagament negativa, ja que cal importar-lo.

La producció mundial es dóna sobretot a l'Orient Mitjà, el mar del Nord, Nigèria, Gabon, Veneçuela, EUA, la F.Russa i el sud-est asiàtic.

El 2011 l'OPEP representava més del 40% de la producció mundial I el 80% de les reserves provades.

El futur a mig termini incert. Es planteja una important reducció de la producció. D'altra banda, cal considerar el seu importantíssim impacte ecològic, car provoca danys amb l'extracció, el transport (oleoductes i superpetroliers) i l'ús (combustió)‏.

El petroli a Espanya

Espanya consumeix un gran volum de petroli. Tot i això, no té reserves importants d'hidrocarburs i la producció de petroli (0,43%) és insignificant en comparació amb el consum (48,52%).

Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en quantitats molt modestes.

Darrerament s'estan fent prospeccions en les costes tarragonines, valencianes i en la zona pirinenca.

Les importacions arriben sobretot d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia. Actualment es vol diversificar aquesta procedència. Igualment, es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha 9 refineries per fabricar combustibles).

GAS NATURAL

És el combustible fòssil que presenta un menor impacte ambiental. Està format per butà, età, propà i metà.

És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció elèctrica I el consum domèstic.

Transportat a partir de gasoductes

Darrerament hi ha més consum (més producció). És una alternativa al petroli? Es troba més disseminat arreu del món, téun alt poder energètic i és més net (centrals de cicle combinat).

Producció mundial de gas natural (2007)‏

Espanya té reserves a Osca i al mar al Golf de Cadis i Biscaia, però per al proveïment depèn totalment de l'exterior. El nostre principal proveïdor és Algèria, d'on arriba el principal gasoducte.

El gas natural a Espanya

És una font d'energia d'importància creixent a Espanya, ja que és el combustible fòssil més net. La demanda domèstica i industrial, així com la seva utilització per la producció energètica, s'ha incrementat considerablement en els darrers anys.

Gràcies a la fissió nuclear es dóna la producció d’energia en centrals nuclears.‏

Produeix un gran volum d'energia, a un preu relativament baix, i sense emetre CO2.

LA FISIÓ NUCLEAR(MINERALS RADIACTIUS. URANI)

L'urani és el combustible, tot i que s'ha d'enriquir. És un procés car que demana un gran desenvolupament tecnològic. Els grans productors mundials d'urani són Austràlia, Canadà i la Federació Russa. Espanya compta amb mineral d'urani, tot i que el seu enriquiment s'ha de fer a França.

Els problemes que planteja l'energia nuclear són diversos: Accidents, Residus, Oposició social, Despesa (extracció, enriquiment, construcció central (50 anys de vida mitjana), tractament residus, desmantellament instal·lacions...).

Ara la UE proposa incentivar energia nuclear coma a alternativa al petroli (producció pròpia).

Per aconseguir centrals nuclears més eficients i segures, s'està desenvolupant el projecte ITER (Rússia, Japó , Canadà i UE)‏. Tot i això, hi ha un debat molt important (accident de Txernòbil, Fukujima).

L'energia nuclear a Espanya i Catalunya.

Una important part de l'energia produïda a Espanya la proporcionen els 9 reactors distribuïts en 7 centrals nuclears.

A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3 reactors (Ascó I i II / Vandellós II, Tarragona), que produeixen una part destacada de l'energia produïda a Catalunya.

La xarxa nuclear espanyola és obsoleta, i a més hi ha una moratòria nuclear. Es planteja el seu desmantellament (Garoña, Burgos), tot i que també hi ha veus que defensen la construcció de noves centrals.

L'ENERGIA HIDRÀULICA

Es tracta d'aprofitar la força de l'aigua per a la producció d'electricitat.

No emet gasos contaminants i l'aigua es pot utilitzar per a altres finalitats.

Per contra, provoca un fort impacte ambiental (inunda zones de muntanya).

A nivell mundial. Produeix una part important de l'energia elèctrica (Noruega, Xina -projecte de les Tres Gorges-).

L'aigua com a recurs energètic a Espanya

A Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generen una gran quantitat d'energia “neta” (7,30%). A més, els embassaments permeten emmagatzemar aigua i regular els cabals dels rius.

El problema de les centrals hidroelèctriques és el seu elevat cost, les dificultats de la seva construcció, i l'impacte social i natural que generen. Igualment tenim el problema de les sequeres.

D'altra banda, l'augment de la demanda hídrica agrícola i ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.

En tot cas, l'elevada explotació hidrològica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energètic.

A Catalunya, l'energia hidroelèctrica aprofita els cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, l'Ebre i el Ter.

Energies alternatives

Energies Alternatives● Avantatges

● Inesgotables (provenen del sol)● Distribució arreu del món● Disminueixen grau de

dependència energètica● Sense impacte ambiental (ni

gasos contaminants ni residus perillosos)

● Fomenten equilibri territorial

● Inconvenients● En procés de

desenvolupament tècnic

● Escàs poder energètic● Producció irregular

La crisi del petroli augmentarà l’explotació de les renovables?Les energies alternatives, són el futur?

Grans avantatges:- Són autòctones (eviten dependència externa)- Permeten desenvolupar tecnologia pròpia- Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals)

Espanya és líder mundial en energies renovables (sobretot solar i eòlica)

- 2009, el 20'5% de l'electricitat generada per renovables- 2009, 200.000 persones treballen en el sector- Gran desenvolupament I+D- Multitud de projectes per augmentar la producció- El govern incentiva (subvencions) el seu desenvolupament

Energies Alternatives a Espanya i Catalunya

A Espanya, inicialment les renovables es desenvoluparen poc, sobretot per que el petroli tenia uns preus baixos i per la manca d'investigació.

Actualment es vol potenciar aquesta mena de recursos per augmentar l'autoproveïment. Tot i això, la seva aportació és encara molt discreta.

A Espanya existeix el PER (Pla d'Energies Renovables), que vol aconseguir que el 30,3% de l'energia elèctrica consumida a Espanya provingui de fonts netes.

A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió, tot i que encara la seva aportació és modesta.

Energia solarEs basa en l'aprofitament directe del sol (energia solar). Pot ser ‏solar tèrmica (destaca projecte torre central, Sevilla) o solar fotovoltàica.

Es troba en expansió, tot i que de moment és massa cara. El potencial espanyol és el més alt d'Europa.

Tot i això, encara hi ha poques instal·lacions (destaquen les d'Almeria -central solar de Tabernas- Huelva i Tenerife).

Energia minihidràulica i hidràulica reversible

Embassament A

Embassament B

Aprofita la força de l'aigua per aconseguir electricitat.

Minimitza l'impacte ambiental aprofitant al màxim l'aigua o realitzant embassament més petits

Energia eòlica Aprofita la força del vent per aconseguir electricitat mitjançant aerogeneradors.

Ara també s'instal·la al mar.

Espanya és el segon país del món en producció eòlica, darrera Alemanya. Hi ha camps eòlics escampats pràcticament per tota Espanya.

L'energia eòlica és la que presenta a Espanya un desenvolupament més accelerat. S'està desenvolupant una important activitat industrial de la qual Espanya és un dels màxims productors mundials.

Diversos factors afavoreixen el sector eòlic a Espanya:

- L'existència d'un gran potencial eòlic.

- La normativa legal favorable.

- L'interès del sector industrial.

- L'existència de tecnologia i indústria pròpies, amb una important capacitat de millora.

- El recolzament dels governs autonòmics.

L'energia eòlica no emet gasos contaminants, pot ser compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en les aigües marines properes a la costa.

El problema és la variabilitat del vent i l'impacte visual negatiu, a banda de l'impacte sobre els ocells.

Energia maremotriu

Aprofita la força del mar (onades, corrents marins) o les diferències de temperatura del mateix per aconseguir electricitat.

Energia geotèrmica

Aprofita l'escalfor interna de la Terra per obtenir aigua calenta, utilitzada directament o per a la generació d'electricitat.

Destaca el cas d'Islàndia

A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari.

En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa temperatura, utilitzats per a calefacció i subministrament d'aigua calenta (balnearis) o per l'ús domèstic o la calefacció d'hivernacles.

Energia biomassa

La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. Així, la llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat.

La producció energètica en base a la biomassa es troba en un procés d'expansió a tota Espanya.

Fussió Nuclear

En fase d'estudi i desenvolupament.Pot produir una gran quantitat d'energia sense riscos ni impacte ambiental.

HidrogenLa pila d'hidrogen es considera part important del futur energètic mundial.

Les piles de combustible proporcionen electricitat, calor i aigua destil·lada.

El problema és aconseguir el combustible.

La producció mundial d'energia

Producció energètica en el món (2008)

75%: Combustibles fòssils 12%: Combustió de fusta 6%: Energia hidràulica 5%: Energia nuclear 2%: Altres

Actualment es dóna un gran consum d’energia i de tota mena de primeres matèries. El sistema de l'actual desenvolupament econòmic ho necessita. Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentarà més el consum al Tercer Món.

Aleshores, és aquest un futur sostenible?

El Consell Mundial de l'energia (CME) destaca la importància dels combustibles fòssils. El seu consum es generalitzà amb la Revolució Industrial (sobretot al segle XX, segle del petroli). Actualment proporcionen el 75% de l'energia del món, el 90% dels països rics. La previsió és que en 20 anys el seu consum es duplicarà (augment de la demanda de la Xina i l'Índia).

Els combustibles fòssils són la base de la nostra civilització industrial:

- Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides)- Base forma de vida urbana (mobilitat)- Base sistema de transport (fàcil i flexible)- Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)

LA SITUACIÓ ENERGÈTICA ESPANYOLAProducció energètica espanyola (2008)

52,2%: Petrol 15,2%: Carbó 13%: Energia nuclear12,8%: Gas natural 6,5%: Renovables (inclou la hidràulica)

Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics. No té fonts d'energia suficient: és un país dependent des del punt de vista energètic. La taxa de dependència energètica es troba al voltant del 80%. El 2007 només produí el 18,58% de l'energia consumida.

El grau d'autoabastiment espanyol és molt baix. La demanda supera la producció pròpia, i cal importar recursos energètics. Hi ha una gran taxa de dependència energètica. Això provoca una important despesa econòmica.

El creixement econòmic i l'augment de la riquesa i el benestar de la població ha incrementat el consum energètic.

La producció energètica espanyola està totalment estancada. La producció de petroli i gas baixa, la de carbó també, i la de nuclear i hidràulica es troba estancada.

Això genera problemes econòmics, ambientals i geopolítics.

Els PEN (plans energètics nacionals) volen:● Reduir la dependència del petroli i diversificar les fonts d'abastament● Augmentar la importància del gas natural ● Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica● Potenciar les energies renovables.● Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren)

El futur energètic mundial

J.Rifkin

Els experts (J.Rifkin, L'economia de l'hidrogen) consideren que s’aproximen canvis. Ens trobem en la fi de l’era dels combustibles fòssils?. Cal considerar diversos factors, com ara el límit dels recursos, les qüestions geopolítiquesi les qüestions ambientals.

Peak Oil

Són recursos no renovables (s'exhauriran). Encara hi ha carbó i gas (sobretot ex-URSS)‏. Hi ha però risc de quedar-nos sense petroli barat (cada cop hi ha més demanda, sobretot de països emergents com Xina, Índia ...).

Mentre que augmenta la demanda es preveu que baixarà la producció. Estem avocats a una crisi energètica permanent? A una gran pujada de preus?.

Quan s’arribarà al límit (peak oil)? Segurament entre 2020-2030?.A partir d’aquell moment sempre hi haurà més demanda que oferta.

Els límits dels combustibles fòssils

Occident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973).‏ Té una gran dependència energètica, car té poca producció i reserves.

L'Orient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra 2/3 de les reserves del món (per 100 anys?). És el Graner Energètic del Món. Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita. Per això tenen un gran valor estratègic (guerres d’Iraq)‏. Hi ha però un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).

Qüestions geopolítiques

L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels combustibles fòssils té importants efectes acumulatius. L'impacte no és només local, també és global (canvi climàtic)

Problemes ambientals

Per tot plegat, cal canviar l’actual sistema i crear un nou sistema energètic. Com hauria de ser el nou sistema?

- Potenciar l’estalvi energètic- Potenciar altres energies (alternatives)‏- Impulsar normatives globals- Crear un sistema de menor tamany- Crear un sistema descentralitzat- Crear un sistema sostenible (respectuós amb el medi i que

millori el nivell de vida de la població -Tercer Món-).‏

De moment, molts països tenen grans dificultats per canviar l'actual model energètic. El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts. Entre aquestes, és molt provable que destaqui la importància de l’hidrogen (piles de combustible).