Història del Món Contemporani IPM / Jordi Manero

Una  revolució  és  un  canvi  ràpid  i  en   profunditat   que   afecta   a   les  estructures  d’una  societat.  

Implica  una  acceleració  en  el  ritme  de  les  transformacions  històriques.  

Al  segle  XVIII    es  produí  la  doble  revolució,    

la  Industrial    anglesa  i  la  Francesa.  

Profunda   transformació  econòmica,  políEca  i  social.    

Originà  el  Món  Contemporani.  

La Revolució Industrial suposà el trànsit d’una economia agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la producció mecanitzada.

Causes de la Revolució Industrial

El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Afectà altres indrets al llarg del segle XIX.

Diversos factors contribuïren al sorgiment de la Revolució

Industrial anglesa.

Revolució Agrícola.

L’increment demogràfic.

Innovacions tècniques.

Revolució dels transports.

L’expansió comercial.

L’agricultura augmentà significativament la seva producció, gràcies a una sèrie de canvis legals i tècnics.

La revolució agrícola

Llei de tancaments (Enclosure Act).

“Open fields” substituïts per “enclosures”.

La privatització estimulà la introducció de millores tècniques i l’augment de la producció.

Nous sistemes de conreu (sistema Norfolk). Primeres màquines agrícoles (segadores i trilladores).

Estabulació dels ramats i nous

conreus (blat de moro, patata, plantes

forratgeres, etc).

Els canvis en l’agricultura r e s u l t a r e n fonamentals.

Els canvis en l’agricultura resultaren fonamentals:

Augmentà la producció d’aliments:

Es reduí la mà d’obra necessària: Mà d’obra abundant

i barata per a les noves indústries.

Els grans propietaris començaren a acumular grans capitals:

Reinvertits en la indústria.

Es pot mantenir una població en expansió.

M o l t s c a m p e r o l s h a n d’emigrar a les ciutats o a d’altres països.

L’augment de la població

Es passà de l’ARD a la TD, resultat d’un elevat creixement demogràfic.

Gran Bretanya triplicà la seva població al llarg del segle XIX. Explosió Blanca.

Pr imer a Gran Bretanya, després a Europa.

Elevades taxes de natalitat.

Reducció de la mortalitat. Boom poblacional.

Augmenta l’esperança de vida.

Més disponibilitat d’aliments (desapareixen les crisis de subsistència).

Avenços higiènics, sani tar is (asèpsia) i mèdics (vacuna).

Les innovacions tècniques i en l’organització laboral

Es crearen fàbriques:

Inicialment necessitaven poc capital.

Propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura o del comerç.

Aconseguiren grans beneficis.

El canvi dels sistemes de producció es caracteritzà per:

L’agrupació dels anteriors elements amb la mà d’obra en les fàbriques.

La utilització de maquinària. La substitució de les fonts animades d ’ e n e r g i a p e r u n e s a l t r e s d’inanimades.

Apareixia el sistema fabril.

Producció en sèrie.

Més demanda estimula innovacions per augmentar l’oferta.

Les innovacions tècniques foren aplicades al sistema productiu, ocasionant un brutal increment dels béns materials.

Creix tant la producció com la productivitat.

Les transformacions crearen crisis, estrangulaments, que estiularen noves innovacions.

Les màquines necessitaven més energia, i per això s’incorporà primer l’energia hidràulica, i posteriorment la màquina de vapor (J. Watt, 1769, 1781).

Aplicada a la filatura i després al transport.

L’expansió comercial i la revolució dels transports

Expansió comercial fou

possible gràcies a que:

G r a n m i l l o r a d e l s sistemes de transports i les vies de comunicació ( c a n a l s f l u v i a l s , carreteres i, més tard, el ferrocarril).

A n ive l l exter ior, les colònies eren mercats exclusius i en expansió.

A nivell intern el mercat s ’ a m p l i à , g r à c i e s a l creixement de la població.

Cal transportar grans volums

de mercaderies de forma

ràpida, segura i barata.

Augmentà la demanda

de béns.

Cal millorar el transport.

Primera Revolució Industrial (fins el 1870)

Es pot dividir en

dues fases:

Pr imera fase, fins el 1830.

Segona fase , fins el 1870.

Indústria tèxtil.

Indústria siderúrgica.

Indústria tèxtil.

Indústria cotonera.

Inicià la mecanització.

Gran increment de la demanda.

Producció massiva.

L e s i n n o v a c i o n s tècniques es donaren tant al filat com al teixit.

Cal destacar:

Llançadora volant (Kay, 1773). Spinning Jenny (Hargreaves, 1765). Water Frame (Arkwright, 1767). Mule Jenny (Crompton, 1779). Teler Mecànic (Cartwright, 1785).

Carbó

Segon sector clau va ser el carbó i la siderúrgia.

Gran increment de la demanda.

E l c a r b ó v a s e r e l combustible del segle XIX.

Màquines de vapor i fabricació de ferro.

1732 Darby inicià la substitució del carbó vegetal pel mineral.

Siderúrgia

Més demanda de ferro.

Co r t , 1783 , pude lac i ó i laminatge de ferro. Bessemer, 1856, convertidor, (transformar el ferro en acer).

Innovacions:

El 1829 Stephenson creà la locomotora.

1860, xarxa ferroviària anglesa pràcticament acabada.

El vapor s’aplicà al transport terrestre i marítim.

Revolució dels transports.

És clau:

Permet integrar i ampliar el mercat. És un lloc d’inversió. Estimula la siderúrgia.

El ferro i l’acer eren bàsics:

Servien per a la fabricació de maquinària, per al transport, per a la construcció…

El desenvolupament del tèxtil i de la siderúrgia no només beneficià la mineria.

També es desenvoluparen altres sectors, com ara la química, la metal·lúrgia (fabricació de maquinària) o la construcció.

En l’Europa continental cal distingir entre els “First Comers” i els països perifèrics “Late Comers”.

C.Aranda & J.Manero

L’extensió de la primera revolució industrial

Els First Comers van ser els primers en arribar a la industrialització, després de Gran Bretanya.

Bèlgica, França i Alemanya.

E l s “ L a t e C o m e r s ” arribaren més tard i menys uniformement.

Dinamarca, Suècia, Rússia, E s p a n y a ( C a t a l u n y a ) , Itàlia(Piemont), Moràvia i Bohèmia (Imperi Austríac).

Fora d’Europa:

EUA.

Japó.

A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.

Inicià la industrialització el darrer terç del XIX (Era Meiji o de la Llum).

Conseqüències de la primera revolució industrial

Conseqüències econòmiques: El liberalisme econòmic.

Els principis de la doctrina del liberalisme econòmics va ser creats a finals del segle XVIII pels pensadors britànics de l’escola clàssica.

Adam Smith defensava l’interès personal.

Els diversos interessos s’equilibraven gràcies a la llei de l’oferta i la demanda.

Aquesta llei funcionava sola, i l’estat no havia d’intervenir en matèria econòmica.

Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776).

David Ricardo: Llei del valor-treball (el treball és una mercaderia com les altres).

Llei de bronze dels salaris (els salaris no pujaran per sobre del mínim imprescindible per a subsistir).

Thomas Robert Malthus parlà del desequilibri entre la població i els recursos.

Conseqüències econòmiques: El capitalisme. Sistema econòmic en què els instruments de producció (la terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són de propietat privada.

És la burgesia la que posseeix els mitjans de producció, mentre que la majoria dels treballadors són assalariats.

L’objectiu bàsic és aconseguir el màxim benefici.

L’iniciativa econòmica és lliure.

Lliure competència, regulada per la llei de l’oferta i demanda.

Els desajustos entre l’oferta i la demanda (sobreproducció) provoquen crisis cícliques (atur).

Capitalisme

Conseqüències socials: L’augment de població.

Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat.

Aquest increment (explosió blanca) fou més significatiu en les ciutats

que en l’àmbit rural.

Conseqüències socials: El procés d’urbanització.

Els canvis que es donaren en el camps econòmic tingueren la seva correspondència en l’estructura social.

Les fàbriques es situaren a les ciutats, i cap allà emigraren masses de camperols (èxode rural).

Les ciutats es van fer més grans i complexes.

Clara segregació urbana.

Barris separats per a la burgesia

(barris residencials) i per als obrers.

La població augmentà considerablement (explosió blanca).

Conseqüències socials: La societat capitalista.

Neix la societat de classes.

Suposa, en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei.

Aquesta igualtat legal no significa igualtat ni social ni econòmica.

Dues classes bàsiques:

Burgesia. Proletariat.

Nova classe dominant (poder econòmic, polític i cultural).

Burgesia. Controla els mitjans de comunicació, i així pot estendre seus valors.

Exaltava l’estalvi, la propietat privada, la feina, l’individualisme, la família....

Cúspide social. Alta

burgesia. Grup heterogeni format per empresaris, banquers i grans propietaris Propietària dels mitjans de producció. Guanyà rellevància socials en detriment de l’aristocràcia.

Neix paulatinament. Classe mitjana. Bàs icament fo rmada per

professionals liberals.

Proletariat. Disminuí el nombre de camperols i jornalers. Molts artesans s’arruinaren.

Passaren a ser

proletaris

Els assalariats eren el gruix de la societat.

Constituïen la força de treball.

Vivien en condicions molt miserables.

La precarietat laboral era la norma.

Salaris baixos, atur i jornades de 12 a 14 hores diàries.

La manca absoluta de regulació propiciava tota mena d’abusos, com ara el treball infantil.

La societat industrial consolidà una clara diferència per gèneres.

C.Aranda & J.Manero

La dona ocupava la domèstica, patint una clara marginació legal.

Les dones de classe alta i mitjana eren educades per restar a la llar, tenint cura de la casa i els fills.

L’home ocupava l’esfera pública.

Les dones de classe baixa havien de treballar i compaginar la feina amb la vida domèstica, com tradicionalment havien fet les camperoles.

La remuneració de les dones era inferior a la dels homes.