Unitat 14

Història 1

14. 14. La Guerra Civil La Guerra Civil

(1936-1939)(1936-1939)

Història 2

• Del cop d’Estat a la Guerra Civil

• El desenvolupament de la guerra

• La creació d’un poder dictatorial a la zona insurrecta

• La dinàmica revolucionària

• Viure en guerra

Sumari

Història 3

1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil

• El 17 de juliol de 1936, el general Franco des del Nord d’Àfrica.

• L’endemà s’havia d’estendre a la Península amb el suport de les forces feixistes i de dreta.

• Els generals Mola, Queipo de Llano i Cabanellas li donaven suport.

• El plantejament inicial era de cop d’estat curt en el temps.

• El govern de la República ho coneixia, però ho va menysvalorar.

• La resistència popular, alguns cossos policials i part de l’exèrcit es van resistir al cop i això va allargar el conflicte.

• Els revoltats van rebre suport fonamentalment en les zones agràries conservadores.

Història 4


Història 5


Història 6


• A Catalunya els sublevats van tenir poc suport• El general Goded fou l’encarregat de la campanya

catalana en nom dels nacionals.• Només algun polític a títol individual va donar

suport públic al cop• Per això, la rebel·lió va quedar sufocada durant els

primers moments a Catalunya.• L’actuació de les forces policials, i l’oposició dels

partits polítics i sindicats va sufocar la revolta.

Història 7


• A nivell internacional se’n va parlar molt de la guerra espanyola

• En el fons era una guerra de democràcia contra feixisme

• Prova d’això és l’arribada de brigadistes internacionals per defensar la democràcia i rebutjar el feixisme.

• També els sublevats van rebre el suport internacional dels “anti comunistes”

• Londres i Paris van proclamar la seva neutralitat. Només la URSS va donar suport a la República

• En canvi Portugal, Itàlia i Alemanya van donar suport de tot tipus a Franco.

Història 8





• Viure en guerra

Sumari

Història 9

2. El desenvolupament de la guerra

• De 1936 a 1939 la guerra va marcar l’evolució d’Espanya.

• 3 episodis són claus en el conflicte:1. Batalla de Madrid2. Batalla del Nord3. Batalla de Catalunya

Història 10

2. El desenvolupament de la guerra

Història 11


• Batalla de Madrid:• Davant l’eixecament militar es van organitzar

milícies populars, davant l’absència d’exèrcit regular.

• A Catalunya els partits i sindicats van organitzar “columnes” de voluntaris.

• Aquestes columnes no aconsegueixen reconquerir ni les capitals aragoneses ni Mallorca

• Els nacionals des de l’Africa ocupen el Sud sota comandament del general Yagüe.

• Des del Nord el general Mola també ocupa territoris en direcció Sud

Història 12


• Batalla de Madrid:• Franco va ocupar Toledo i amenaça Madrid.• Des de finals d’octubre els madrilenys

suporten bombardejos de la Legió Cóndor alemanya.

• El govern de la República es trasllada a València.

• A Madrid hi arriben brigadistes internacionals i la columna Durruti, la qual cosa provoca que Franco renunciï a entrar a Madrid.

• La seva tàctica consistirà en aïllar Madrid de la resta de la República.

• Les batalles del Jarama i Guadalajara van frenar els nacionals.

Història 13


• Batalla del Nord:• Franco veient que Madrid resistia, mira cap al

Nord i ordena l’ocupació de Biscaia• El 26 d’abril Gernika és arrasada per l’aviació

nazi. Bilbo cau al juny de 1937.• Els republicans ataquen Brunete i Belchite i

els nacionals ocupen Santander i Astúries.• A finals de 1937 el nord miner i industrial

estava sota control franquista.• Moltes persones del Nord es van refugiar a

Catalunya

Història 14


Història 15


• Batalla del Nord:• Es van disoldre les milícies i es formar

l’Exèrcit Popular per a defensar la República.• El comandament es va assignar a oficials

procedents de les milícies.• El general Vicente Rojo va assumir el

comandament republicà.• El seu primer èxit fou la Batalla de Terol,

però finament va haver de retrocedir.• Els anarquistes i el POUM no van compartir la

idea de l’Exèrcit Popular.

Història 16


• Batalla de Catalunya:• El març de 1938 l’exèrcit nacional inicia la

campanya d’Aragó. • El 3 d’abril ocupen Lleida• Continua l’ofensiva cap al Sud, després de

controlar les centrals hidroelectriques del Pirineu i arribar a la Mediterrània per Vinaros.

• Al juliol els republicans inicien la batalla de l’Ebre per aturar els nacionals. Al novembre els nacionals guanyaven les posicions republicanes.

Història 17


• Batalla de Catalunya:• Aquesta desfeta era el preludi de la derrota

republicana.• El 23 de desembre Franco ordena l’ocupació

de Catalunya.• Barcelona és ocupada el 26 de gener de 1939• El 11 de febrer arribava a la frontera amb

França• 450.000 persones s’havien ja exiliat.• Al març l’exèrcit franquista ocupava Madrid,

València i Alacant.• El 1 d’abril Franco signava el darrer parte de

guerra.

Història 18





• Viure en guerra

Sumari

Història 19

3. La creació d’un poder dictatorial

• Els sublevats no tenien projecte polític.• Només els movia l’oposició a la República.• Per això, la figura del dictador militar fou clau• El 24 de juliol es crea a Burgos la Junta de Defensa

Nacional, integrada per Cabanellas, Mola, Franco i Queipo de Llano.

• La Junta havia de governar en la zona ocupada• Franco va aprofitar el seu prestigi en l’exèrcit i el

seu paper com a interlocutor amb Hitler i Mussolini per a liderar el Alzamiento.

Història 20


• El 1 d’octubre de 1936 foy anomenat Cap d’Estat i Generalisimo de los Ejércitos Españoles.

• Es va establir un Cuartel General del Generalísimo a Salamanca

• De mica en mica Franco aconseguir controlar totes les forces militars que li donaven suport

• A més a més al 1937 es afusellat pels republicans Jose A. Primo de Rivera, la qual cosa enforteix el lideratge de Franco

• Al 1937 es crea un partit únic: Falange Españoa Tradicionalista y de las JONS. Franco també el va liderar.

Història 21


• Símbols del nou partit:– Camisa blava de Falange– Boina vermella dels carlins– Salutació feixista com a Itàlia.

• A partir de 1938 Franco presideix el primer govern a Burgos.

• Des d’aleshores fou anomenat Caudillo (Führer, Duce)

• Al 1938 aprovava el Fuero del Trabajo (sindicat vertical, prohibició de vagues)

• També al 1938 deroga l’Estatut de Catalunya• L’església començava a liderar el nacional

catolicisme

Història 22


Història 23


• El nou règim naixia amb una violència extrema contra el seus opositors.

• De mica en mica aquesta violència fou sistemàtica, planificada i global.

• També escamots falangistes van extendre el terror• Els Consells de Guerra es van ocupar d’oficialitzar la

repressió.• S’iniciava també un exili cap a Sudamèrica i França

(camps d’extermini nazi)

Història 24


• A Catalunya, també va haver-hi divisió.• Industrials, catòlics, conservadors i també

nacionalistes de dretes (Lliga) van passar al franquisme.

• Cambó n’és el cas més representatiu.• Cambó des de Paris va donar suport a la “causa

nacional”.• Tot i així, des del bàndol feixista, mai van gaudir de

protagonisme pel caracter radicalment anticatalà del Movimiento.

Història 25





• Viure en guerra

Sumari

Història 26

4. La dinàmica revolucionària

• A Catalunya:– El moviment feixista va provocar una profunda

crisi social.– La resposta popular contra el feixisme fou

contundent i desmesurada: església, burgesia, propietaris i catòlics foren perseguits.

– Els sindicats i partits d’esquerra van organitzar la resistència.

– A iniciativa de la CNT-FAI es va organitzar el Comitè de Milícies Antifeixistes. Foren l’alternativa catalana al desgovern d’aquells moments.

Història 27


• A la resta de territori republicà (Astúries, Aragó, València i Madrid):– Van emergir molts organismes revolucionaris:

consells, comitès i juntes.– L’avenç feixista va posar en qüestió aquests

organismes.– Tampoc foren eficients a l’hora d’organitzar la

producció i frenar la violència social.

Història 28


• Al setembre de 1936 les forces antifeixistes intenten formar govern unitari.

• Largo Caballero forma govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarquistes (Garcia Oliver, Peiró i Montseny).

• El govern republicà es trasllada a València per l’ofensiva feixista sobre Madrid

• Largo Caballero pretenia reorganitzar l’Estat i crear un Exèrcit Popular.

Història 29


Història 30


• A Catalunya:– Josep Tarradellas forma també un govern unitari

(ERC, Acció Catalana Republicana, POUM, PSUC i CNT)

– Els ajuntaments tornen a controlar el poder i desapareix el Comitè de Milícies Antifeixistes

– S’intenta reorganitzar la producció a les empreses

– També es creen instruments de justícia per frenar la violència desmesurada.

Història 31


• Per a combatre el feixisme van conviure dues visions diferents:

1. Reforçament de vincles amb classes mitjanes defensada per ERC, PSUC, UGT, PSOE i PCE)

2. Transformació revolucionària obrera defensada per CNT-FAI i POUM.

Història 32


• Pel que fa a la reorganització de l’economia:– La fugida o abandonament d’empreses per

part d’empresaris va afavorir la col·lectivització.

– Sobretot la CNT i UGT en foren els impulsors– Calia orientar la producció cap a la indústria de

Guerra. La Comissió d’Indústries de Guerra en fou l’impulsora.

– A Catalunya es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat (oct 36) que preveia la col·lectivització de grans empreses i mantenia la propietat privada “fiscalitzada” de les petites

Història 33


Història 34


• Pel que fa a la reorganització de l’economia:– Bancs i Caixes també els va intervenir la

Generalitat– Al camp no es produïren col·lectivitzacions a

Catalunya, al revés que a la resta de territori republicà.

– En resum l’economia es va organitar en base a:

– Expropiacions d’empreses a facciosos– Control de la banca– Creació d’entitats de crèdit públic– Control de salaris– Municipalització del sòl urbà

Història 35


• La guerra va permetre també aprofundir en la democratització de la societat.

• Les dificultats afavoreix la vida social i col·lectiva• S’aprèn a resoldre els problemes amb d’altres

persones• S’exten el teixit associatiu• La Generalitat es va abocar a preservar el

patrimoni artístic i arquitectònic.• Va continuar l’impuls d’una certa activitat cultural• El Comissariat de Propaganda fou el responsable

de la difusió cultural• Va continuar l’impuls de l’escola pública.

Història 36


• Es va incrementar el sòl públic per la municipalització.

• També es va organitzar l’atenció als ferits en els hospitals.

• Fins i tot es va aprovar una llei d’interrupció de l’embaràs.

• El rol social de la dona va emergir.• Assumiren funcions productives, culturals i

assistencials.

Història 37


Història 38


• Fets de maig del 37:• Escenari: Barcelona• El govern de la Generalitat ordena desallotjar

l’edifici de Telefonica a la Pl. Catalunya ocupats pels anarquistes.

• Això provoca un enfrontament als carrers entre CNT-POUM i PSUC-ERC-UGT.

• Es van formar barricades• El govern republicà envia 5000 guàrdies s’assalt

per acabar amb la violència.

Història 39


• Fets de maig del 37:• Aquests fets van demostrar que:

– Es mantenien les dues estratègies davant l’ofensiva feixista (revolució obrera i pacte amb burgesia)

– Hi havia diferències entre el govern de la República i de la Generalitat. Des de València no es confiava amb la capacitat de control de la situació per part de la Generalitat.

Història 40


• Fets de maig del 37:• Conseqüències:

– Suspensió per part del govern republicà de les competències d’ordre públic de la Generalitat.

– Inici del declivi de la CNT-FAI– Dissolució del POUM després de

l’assassinat d’Andreu Nin, el seu líder en mans del serveis secrets estalinistes

– Increment de la influència del PSUC i del PCE, afavorit per l’ajut de l’URSS a la República.

Història 41


• Largo Caballero dimiteix després dels fets de maig i puja Juan Negrín (Comunista).

• Negrín posa l’accent en el centralisme• Es forma un nou consell executiu a la Generalit

presidit per Companys amb el suport del PSUC.• Això no acosta posicions amb Negrin• Al mateix temps al front d’Aragò es substitueixen

les milícies (CNT-POUM) per Exèrcit Popular. Tot i així, derrotes de Belchite i Brunete.

Història 42


• Al novembre del 37, Negrin decideix traslladar el govern de València a Barcelona per substituir el govern de la Generalitat.

• Fou una clara invasió de competències autonòmiques.

• Al 1938, després de la derrota de Terol, Negrin redacta el Tretze Punts proposant la fi del conflicte i la continuïtat de la República. Franco no accepta.

• L’ajut italià i alemany fou clau en l’avenç de les tropes feixistes.

Història 43


• Al 1939, Anglaterra i França reconeix el govern de Franco i Azaña dimiteix.

• El 28 de març de 1939, Franco arriba a Madrid que sense resistència és ocupat.

Història 44





• Viure en guerra

Sumari

Història 45

5. Viure en guerra

• La guerra va provocar dificultats de supervivència i fam.

• Va provocar l’arribada a Catalunya de refugiats (un milió) i l’exili posterior cap a l’estranger

• La població civil fou durament bombardejada• Amb l’escassetat de productes i la fam, va

aparèixer el mercat negre i la pesseta es va depreciar fortament.

• També va enfortir la solidaritat

Història 46

5. Viure en guerra

Història 47

5. Viure en guerra

• Els bombardeigs foren duríssims.• Madrid fou la primera ciutat bombardejada per

l’aviació.• Després Roses ho es des del mar (oct 1936)• L’objectiu era atemorir a la població• El de Gernika fou terrible• Barcelona pateix quasi 400 bombardeigs, la qual

cosa fa que es construeixin més de 1000 refugis subterranis.

• Els ports de Tarragona i Barcelona van quedar destruïts.

• Al final més de 5000 morts i més de 6000 edificis afectats a tot Catalunya.

Història 48

5. Viure en guerra

Història 49

5. Viure en guerra

• Fou també important la tasca de l’espionatge feixista (quintacolumnistes) a la reraguarda.

• També el Servicio de Inteligencia Militar (SIM) actuava sense aturador i de manera indiscriminada (terrorisme d’Estat).

• Es va crear el Tribunal de Alta Traición y Espionaje que fa afusellar quasi 200 persones a Montjuic sospitoses de ser espies feixistes.

Història 50

5. Viure en guerra

• Al 1938 es criden a lleves les persones de 35 i 17 anys (lleva del biberó).

• La causa en foren les derrotes de Terol i Ebre.• Els “emboscats” foren joves que desertaven i

s’amagaven en masos. Es muntaren batudes per a trobar-los.

• Tot això també va minar la moral republicana.

Història 51

5. Viure en guerra

Unitat 14

Education

Transcript of Unitat 14