TEMA 11- LA CRISI DE LATEMA 11- LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

INDEX

1.- El reformisme dinàstic2.- L’època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de 19172. L època de la 1a Guerra Mundial i la crisi de 1917

(1914-1918)3.- La desintegració de la Restauració (1919-1923)3. La desintegració de la Restauració (1919 1923) 4.- La Dictadura de Primo de Rivera. (1923-1930)

El colp d’estatEl colp d’estat.El Directori militar El Directori civil

El trànsit cap a la República. (1930-1931)( )

Bloc temàtic

La Restauració i la seua crisi (1875-1931).

CONTEXT HISTÒRIC

Recordar:La Restauració borbónica es presentava comLa Restauració borbónica es presentava com

un estat monàrquic, liberal i basat en ladefensa de la propietat i la religió. Dos partitsde e sa de a p op etat a e g ó os pa t tspolítics (conservador i liberal) acordarentornar-se pacíficament en el poder. Elp pcaciquisme representava el mitjà per a pactaraquesta alternància en el poder. Fins 1898q pes manté estable i “funciona” amb el suportde propietaris, eclesiàstics i militars.

CONTEXT HISTÒRIC

La derrota/el desastre de 1898 significa el punt de sortida de la crisi del sistema de la Restauraciósortida de la crisi del sistema de la Restauració (establert al 1875).

Entre 1898 i fins 1914 els partits dinàstics (liberal iEntre 1898 i fins 1914, els partits dinàstics (liberal i conservador) posaran en marxa una reforma que trobarà l'oposició (per moments) dels grupsque trobarà l'oposició (per moments) dels grups dominants i protestes socials (Setmana Tràgica)Tràgica).

CONTEXT HISTÒRIC (2)CONTEXT HISTÒRIC (2)

• La 1a Guerra Mundial (1914-1918) donarà lloc a un fort creixement econòmic i a una intensa conflictivitat social i política marcada per l'impacte de la Revolució Russa i el creixement dels nacionalismes (català) que desemboca endels nacionalismes (català) que desemboca en els fets de 1917.

• Aquesta crisi s'allargarà fins 1923, quan el colp del general Primo de Rivera dona lloc a la primerageneral Primo de Rivera dona lloc a la primera dictadura militar espanyola del segle XX (1923-31).

CRONOLOGIA La Restauració borbònica (1875 1902) amb La Restauració borbònica (1875-1902), amb

el regnat d'Alfons XII i la Regència de MariaCristina (1902)

Cristina (1902).La crisi de la Restauració (1898-1931)

CRONOLOGIA

1899-1914. L'etapa del reformisme dinàstic 1914-1918 La primera guerra mundial i la crisi1914 1918. La primera guerra mundial i la crisi

de 1917.1919 1923 L d i t ió d l R t ió1919-1923. La desintegració de la Restauració 1923-1931. La Dictadura de Primo de Rivera.

Júlia López Valera (Institut Banús)

GENERALITATS SOBRE LA SOCIETATESPANYOLA DE 1900ESPANYOLA DE 1900.

Predomini del sector primari, amb un 60 % de la població activa, mentre que el sector secundari es troba en un 16% i els serveis en un 19% Al llarg del període creixerà16% i els serveis en un 19%.Al llarg del període creixerà el sector secundari, però el primari encara es mantindrà el 1930 en un 45%.

Grans desigualtats socials: un grup molt reduït, g g p ,l`oligarquia de nobles, propiteris terratinents i grans financers, controla els principals recursos

ò i i l i lí i d l è i (lib l ieconòmics i els partits polítics del règim (liberals i conservadors), amb el suport de l`Església i l`Exèrcitl Exèrcit.

GENERALITATS SOBRE LA SOCIETATESPANYOLA DE 1900

Les classes mitjanes urbanes creixen, fins arribar al

ESPANYOLA DE 1900.

j ,30% de la població d`algunes ciutats importants(metges, professionals, etc), però encara no tenensuficient força per a liderar un canvi polític (cap a unasuficient força per a liderar un canvi polític (cap a unademocratització). (són una de les bases dels partitsrepublicans).p )Les classes populars urbanes (treballadors defàbrica, molt concentrats en Barcelona, Bilbao,Astúries i Madrid) continuen ampliant i creixentorganitzativament (partitis i sindicats obrers) i lesrurals amb grans masses de pobres que reclamen elrurals, amb grans masses de pobres que reclamen elrepart de terres des de mitjans del segle XIX(sobretot en Andalusia).( )

TEMA 11.- LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ(1902-1931)

.

1.-El reformisme dinàstic (fins a 1914)El govern de Silvela-Polaviejag jEl govern d’Antonio MauraL’etapa de CanalejasL etapa de CanalejasLes forces polítiques opositoresLa fallida del reformisme dinàsticLa fallida del reformisme dinàstic

- Els fets del Cu-cutLa Setmana Tràgica- La Setmana Tràgica

"Este año me encargaré de las riendas del Estado, acto de ggran transcendencia tal y como están las cosas; porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república. Porque yo me encuentro el país roto por guerras pasadas, que anhela que alguien lo saque de esta situación: la reforma social a favor de las clases necesitadas; el Ejército con una organización atrasada en los avances modernos; la marina sin barcos; la bandera ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no cumplen las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios d i d l t did P ddesorganizados y mal atendidos. Puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando la patria (... ). Pero también puedo ser el rey que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y finalmente llevado a la frontera ( )sus ministros y, finalmente, llevado a la frontera (...).Espero reinar en España como rey justo. Espero, al mismo tiempo, poder regenerar la patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada o sea que la busquen como aliada Sial menos buscada, o sea, que la busquen como aliada. Si Dios quiere, para bien de España.”Diario personal de Alfonso XIII (1902)En Carlos Seco Serrano: "La España de Alfonso XII" Madrid CuadernosSerrano: La España de Alfonso XII . Madrid, Cuadernos de Historia 16, 1985. Nº 1985.

1. EL REFORMISME DINÀSTIC.1,1,.- El fracàs del govern de Silvela-Polavieja,1899.1.2. Les reformes de Maura i Canalejas, 1903-1912.

1 El f à d l i i t d Sil l1. El fracàs del govern generacionista de Silvela-Polavieja.

Després del desastre del 98,els partits dinàstics posaren en marxa canvis que pretenien sota la influència delmarxa canvis que pretenien , sota la influència del

regeneracionisme,reformar el sistema politic de la Restauració.Tanmateix, aquestes reformes es trobaren amb

l’oposició dels grups dominants i tampoc aconseguiren integrar lesintegrar les

classes mitges urbanes ni el naixent moviment obrer

El primer exemple és el govern de Silvela-PolaviejaDavant la crisi, en 1899 la regent crida a formar govern al nou líder conservador

Francisco Silvela qui convocarà eleccions i formarà govern junt al general PolaviejaFrancisco Silvela, qui convocarà eleccions i formarà govern junt al general Polavieja

El nou govern adopta el discurs regeneracionista i inicia una política reformista: projecte de descentralització administrativa, creació de nous impostos

(sobre el consum) per fer front al deute de la guerra de Cuba,( ) p g ,impulsar l’educació i la cultura,...

Les protestes de la població per la introducció de nous impostos van provocar l’eixida del govern dels ministres més

renovadors: l’esperit “regeneracionista” dura menys d’unrenovadors: l’esperit “regeneracionista” dura menys d’un any i es torna al sistema de la Restauració previ, que

sobreviu al “desastre”

En Catalunya provocà una reacció, el tancament de caixes, o insubmissió fiscal . R t l t t t l b i b l i i l i t d l R t ióRepresenta el trencament entre la burgesia barcelonina i el sistema de la Restauració.

Poc després se fundarà La Lliga

1.2. LES REFORMES DE MAURA I CANALEJAS

Continua el sistema de bipartidisme i torn pacífic, però els nous líders dels conservadors (A. Maura) i els liberals (J. Canalejas, encara que hi havia més divisió), intenten(A. Maura) i els liberals (J. Canalejas, encara que hi havia més divisió), intenten

reformes regeneracionistes per a salvar el sistema des de dins

Les reformes de Maura i Canalejas (II): Maura (1907-09).Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓDESDEDALT”Impulsà un projecte polític: REVOLUCIÓ DES DEDALT .

Necessitat de reformar el sistema polític des delgovern.Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSESNEUTRES” (“ l i ”) V li fi E fNEUTRES” (“classes mitges”). Volia configurar un Estat fort quedesbancara els cacics i que impedira que les classes populars tinguerenmassaprotagonisme.Nova LLEI ELECTORAL (1907): fa més difícil el frauelectoral.Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat (acordsamb la Lliga Regionalista per donar més autonomia als ajuntaments ig g p jles diputacions).PROJECTEde REFORMAde L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.Va aprovar algunes LLEIS SOCIALS: Llei

de descansdominicalde descansdominical.Es crea l’Institut Nacional de Previsión (assegurancesobreres).

Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria.(proteccionisme)(proteccionisme)Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimularl’agricultura.

M t i t d l’ORDRE PÚBLIC d’ lt i t i tManteniment de l’ORDRE PÚBLIC, d’una manera molt intransigent:SetmanaTràgica de Barcelona (1909).

Fi l t l dFinalment cau el govern conservadora causa de la

Setmana Tràgica (1909)

DISCURSOS DE MAURA

1.2. LES REFORMES DE MAURA I CANALEJAS: CANALEJAS (1910-12).

Canalejas fa un intent de modernització política de caràcter liberal (1910-12)

Intenta reduir poder de l’església: reforma del finançament i separació entre església i Estat

La Santa Seu es nega

“Ley del candado” (1910): prohibició d’establiment de nous ordes religiosos- Ley del candado (1910): prohibició d establiment de nous ordes religiosos.No s'aplica. (oposició Església)

- Fi de les Quintes. Establiment del reclutament obligatori

Reformes

- Lleis per millorar les condicions laborals, especialment el treballfemení-Establiment d'un impost sobre les riqueses que substitueix els consums.

No s'aplica Els consums es vinculen finalment a les grans ciutatsReformes socials

No s aplica. Els consums es vinculen finalment a les grans ciutats

- Continua l’apropament als catalanistes: Llei de Mancomunitats (govern Dato, 1914), que feia possible la unió de diputacions (creació de la Mancomunitat de Catalunya)

“ ”DECRET DE LA LLEI DEL “CANDADO”

“D Alf XIII l i d Di l C tit ió “Don Alfonso XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, rey de España.

A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: que q p y , qlas Cortes han decretado y Nos sancionado lo siguiente:

Artículo único. No se establecerán nuevas asociaciones pertenecientes a Órdenes o Congregaciones Religiosaspertenecientes a Órdenes o Congregaciones Religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de Gracia y Justicia consignada en Real Decreto que se publicará

l G d M d d i l d fi i i en la Gaceta de Madrid, mientras no se regule definitivamente la condición jurídica de las mismas. (...)

Dado en Palacio a veintisiete de diciembre de mil novecientos diez. YO EL REY. El Presidente del Consejo de Ministros, José Canalejas.

LA MORT DE CANALEJAS, 1912

Canalejas és assassinat per un anarquista en 1912 i els liberals es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar

Sí i f C l jSíntesi reformes Canalejas

L’OPOSICIÓ POLÍTICA.

MAPA POLÍTIC A ESPANYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XXPARTIT DINÀSTIC Partit Conservador Antonio Maura i CONSERVADOR (dretes) Eduardo Dato

PARTIT DINÀSTIC PROGRESSISTA

Partit Liberal José CanalejasPROGRESSISTA(“esquerres”)

NACIONALISME BASC Partit Nacionalista Basc Ramón de la Sota(CONSERVADOR)

NACIONALISME CATALÀ CONSERVADOR

Lliga regionalista Prat de la Riba, Francesc CambóCONSERVADOR Francesc Cambó

NACIONALISME CATALÀ PROGRESSISTA

Centre Nacionalista Republicà

Jaume Carner

REPUBLICANS (POPULISTA)

Partit Radical (1908) Alejandro Lerroux

REPUBLICANSA ESPANYA

Unió Republicana Nicolás Salmerón i Alejandro Lerroux (a Catalunya, fins el 1908)

SOCIALISTES MARXISTES

Partit Socialista Obrer Espanyol

Pablo Iglesias

EL REPUBLICANISME.És la principal força d’oposició parlamentària als partits dinàstics renovant se enÉs la principal força d oposició parlamentària als partits dinàstics, renovant-se en aquest període: en 1903 es funda Unió Republicana, amb Salmerón com a líder

En 1908 Alejandro Lerroux se’n va d’Unió Republicana i funda el Partit Radical,amb un discurs demagògic anticlerical anticatalanista i suposadamentamb un discurs demagògic, anticlerical, anticatalanista i suposadament revolucionari amb molta influència sobre la classe obrera de Barcelona

Vicente Blasco Ibáñez farà el mateix a València, on el blasquisme, li i i l i l ib à f b l’ j d V lè ipopulista i anticlerical, arribarà a fer-se amb l’ajuntament de València

També Melquíades Álvarez s’escindirà d’Unió Republicana i fundarà el Partido Reformista (1912), basat en la democratització política i amb influència

entre importants intel·lectuals (Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...)

ALEJANDRO LERROUX. LÍDER DEL REPUBLICANISME DEMAGÒGIC ENBARCELONA

- Anticlerical ( ti t i t(anticat i oposat a la burgesia en

Barna)

- Populista (grans ciutats)

- Denúncia corrupció de laRestauració i de la situació obreraobrera

2.2 La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.

En 1909, a la mort de Carles VII, els carlisme passa a anomenar-sejaumisme (el nou pretenent és Jaume III de Borbó) i modera en part

j

La moderació oficial i les diferents postures respecte a la Iª Guerra Mundialprovocaran greus crisis internes i la formació de partits tradicionalistes (Vázquez

el seu programa, arribant a tindre 9 diputats

ESTARAN SEMPRE PRESENTS AL PARLAMENT, DES D’ON DEMANDEN UN COLPD’ESTAT PER A INSTAURAR L’ORDRE I RECOLZARAN A PRIMO DE RIVERA

de Mella)

D ESTAT PER A INSTAURAR L ORDRE I RECOLZARAN A PRIMO DE RIVERA

ELECCIONSELECCIONS

ABRIL 1907

2.3.- L’EVOLUCIÓ DELS NACIONALISMES: ELNACIONALISME BASC.

El PNB adquireix molta força, especialment a Biscaia, aconseguint l’ajuntament de Bilbao

A partir de 1913 el PNB passa a anomenar-se Comunió Nacionalista Basca i, per a aconseguir el suport de la burgesia industrial, modera el seu discurs i es presenta com

un partit autonomista i defensor de l’ordre la propietat i la riquesaun partit autonomista i defensor de l’ordre, la propietat i la riquesa

Gran èxit electoral a les eleccions de 1917 i 1918, fent-se amb sis dels set escons per Biscaia

La crisi econòmica posterior a la Iª Guerra Mundial provoca una escissió en el partit entre els partidaris d’un discurs moderat i autonomista i el sector radical o aberrià, que

refunden el PNB i tornen a les velles idees de Sabino Arana (no es reunificaran fins 1930)( )

EVOLUCIÓ DELS NACIONALISMES: EL NACIONALISME CATALÀ.

l i li là d d d l li i li (1901) l l b i iEl nacionalisme català de dretes de la Lliga Regionalista (1901), recolzat per la burgesia i liderat per Prat de la Riba i Cambó, es converteix en el partit hegemónic a Catalunya fins

1923 i pacta amb els governs centrals lleis favorables a la burgesia catalana i lleis que t t i C t l (ll i d M it t )suposen certa autonomia per a Catalunya (llei de Mancomunitats,...)

En 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, formada per la unió de les quatre diputacions catalanes i controlada per la Lliga, amb Prat de la Riba com a president: és la primeracatalanes i controlada per la Lliga, amb Prat de la Riba com a president: és la primera

institució política oficial catalana des de 1714 i estarà vigent fins a 1925

2.4 L’evolució dels nacionalismes : els regionalismes.

El regionalisme gallec intenta transformar-se en un regionalisme polític, encara que amb poca força: Solidaridad Gallega (1907) no arriba a participar en les eleccions

generals i A Nosa Terra (1916) encara té més de moviment cultural que polític

El regionalisme andalús de Blas Infante pren impuls a partir de 1910 al voltant de l’Ateneu de Sevilla, però la seua influència política no és important fins a la Guerra CivilEl i li l ià d V lè i N (1904) i J t t V l i i t (1908)El regionalisme valencià de València Nova (1904) i Joventut Valencianista (1908)

intenta crear un moviment polític a imitació del nacionalisme català: l’intent de creació d’una Solidaritat Valenciana fracassa

EL SOCIALISME:EL SOCIALISME:

El PSOE augmenta la seua influència i, dins d’una coalició republicano-socialista,aconsegueix el seu primer diputat en 1910: Pablo Iglesias

La importància del PSOE no deixarà d’augmentar, però aquesta importància política del socialisme serà sempre menor que la del sindicat UGT

EN 1921, ARRAN DE L’IMPACTE DEL TRIOMF D’UNA REVOLUCIÓ SOCIALISTA A RÚSSIA(1917), EL GRUP REVOLUCIONARI CRITICA LA POLÍTICA REFORMISTA I MODERADA DELPSOE I SE’N VA, FUNDANT EL PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE), AMB INFLUÈNCIA

EN BISCAIA I ASTÚRIES

1er diputat socialista, 1910

L'ANARQUISME.QLa Confederació Nacional del Treball (CNT)

L’important anarquisme català crea, per la unió de diferents associacions obreres, la p q pSolidaritat Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en el sindicat anarquista més

important: la Confederació Nacional del Treball (CNT), de caràcter nacional

La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i es convertirà en el sindicat més important a Catalunya Andalusia i Valènciaes convertirà en el sindicat més important a Catalunya, Andalusia i València

i en el global espanyol (700.00 afiliats en 1919)

És apolític i contrari a tot tipus d’Estat

Ideologia anarquistai revolucionària

Reclama la unitat sindical de tots els treballadors

Defensa el col lectivisme autònom com a objectiu final peròDefensa el col.lectivisme autònom com a objectiu final, però també la millora de les condicions dels treballadors a curt

termini

Destaca el canvi organitzatiu intern amb l'establiment del sindicalisme de massesDestaca el canvi organitzatiu intern, amb l establiment del sindicalisme de masseso sindicat únic que agrupa a tots els treballadors del sector productiu, relacionant-seamb les fàbriques de la 2a Revolució Industrial i acabant amb el sindicalisme d’ofici.

Es decideix al Congrés de Sants (1919)Es decideix al Congrés de Sants (1919)

4.- LA SETMANA TRÀGICA I LES CONSEQÜÈNCIES QUE VA

Els incidents del Cu-Cut. La Setmana Tràgica 1909 i les seues conseqüències

TENIR

ELS INCIDENTS DEL CU-CUT.La Setmana Tràgica,1909 i les seues conseqüències.

• La revista satírica Cu-Cut va publicar diverses caricatures queridiculitzaven l'exèrcit Espanyol. Diferents oficials asaltaren la seu de laridiculitzaven l exèrcit Espanyol. Diferents oficials asaltaren la seu de larevista.

• El govern va respondre aplicant la llei de jurisdiccions que facultaval' è it i t i d i ti l íti l' è ita l'exèrcit a intervindre i castigar les crítiques a l'exèrcit.

• L'incident representa l'hostilitat popular a les quintes i la de molts militarsl lib li i l llib t t d' ió E l t d d l'i t i ial liberalisme i la llibertat d'expressió. Es la tornada de l'intervencionisme

militar.

El panorama polític de Barcelona

4.2.- LA SETMANA TRÀGICA

El panorama polític de Barcelona

- Destaca el predomini del republicanisme de Lerroux, amb un missatge anticlerical, demagògic, anticatalanista i favorable a certes demandes, g g ,obreres

- En l'ambit sindical, el 1907 es funda Solidaridad Obrera, sindicatanarquistaq- Front al clericalisme ressorgeix una oposició anticlerical, definidaper l’oposició a la influència del clergat en la vida pública, quesol expressar-se en actituds crítiques o en accions hostils contra laso e p essa se e ac uds c ques o e acc o s os s co a ainfluència i el poder de l’església en la societat És una mentalitatcomuna a tota l’esquerra

- L’anticlericalisme es radicalitzarà i començaran a produir-se atacs violents icremes d’esglésies i convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica(1909)

En l’àmbit religiós, la separació de l’església i de l’Estat, la secularització de la societat i del’ t l’ l ió d l d à ti i l d tit ió i i t ió d l bél’ensenyament, l’expulsió dels ordes monàstics i la desamortització i incautació dels bénsd’aquelles, procurant una absoluta llibertat de cultes fonamentada en la tolerància recíprocad’idees i sentiments

Programa polític d’Alexandre Lerroux a les eleccions del 1901.

LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA

La protesta es va iniciar el 18 de juliol, quan les tropes que havien d’embarcar es van revoltar a Barcelona, formant-se un moviment antimilitarista i anticlerical

A la revolta es van unir republicans, socialistes i anarquistes, que van formar un comitè de vaga el dia 24 i cridaren a la vaga general per al dia 26.

La protesta no està ben organitzada i acaba amb l’incendi d’esglésies i convents

4.1.- La política colonial al Marroc.

Perdudes les colònies ultramarines en 1898, la política colonial espanyola es va centrar al Marroc, on, aprofitant les disputes entre les potències europees, va aconseguir l’establiment d’un protectorat francoespanyol (Conferència d’Algesires de 1906 i Tractat Hispanofrancésd un protectorat francoespanyol (Conferència d Algesires de 1906 i Tractat Hispanofrancés de 1912): Espanya aconsegueix una franja al nord (Rif) i la zona atlàntica (Ifni i Rio de Oro)

L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del Rif) i l i i d l’ è i d é d l “d d l 98”Rif) i restaurar el prestigi de l’exèrcit després del “desastre del 98”

Júlia López Valera (Institut Banús)

Però els berbers de la zona s’organitzaren militarment en cabiles i feren front a la invasió espanyola: derroten l’exèrcit espanyol al Barranco del Lobo (1909)

i posen en perill Melilla

Per a fer front als avanços dels rifenys, el govern va cridar a la guerra a reservistes (molts d’ells ja casats) que havien d’embarcar a Barcelona (1909)reservistes (molts d ells ja casats) que havien d embarcar a Barcelona (1909)

Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i provoca una important protesta popular que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans:

l S T à i d B lla Setmana Tràgica de Barcelona

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

L S C CÀ G O C ÓLA PREMSA CRITICÀ LA GUERRA I LA MOBILITZACIÓ DERESERVISTES

La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzatintervenció de l exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat

La repressió posterior va ser molt dura: centenars de detinguts, 216 consells de guerra p p g , gque afecten a 1700 persones, 17 condemnes a mort i 5 executats, entre ells el

pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia executat

(L’Esquella de la Torratxa, 1932)

4 3 - CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA4.3. CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA

Els morts i detinguts durant la revolta i la repressió posterior que ja hem vist

- L’agreujament del conflicte clericalisme vs anticlericalisme: l’església reclamarà i aconseguirà indemnitzacions per la crema dels seus edificis i frenarà l’intent posterior

de Canalejas de separar església i Estat, evitant l’aplicació de la Ley del Candadode Canalejas de separar església i Estat, evitant l aplicació de la Ley del Candado

- La primera intervenció de l’exèrcit , que es presenta com a l’únic capaç de solucionar els problemes, front a un antimilitarisme obrer cada vegada major

- La major importància del moviment obrer, especialment de l’anarquisme a Barcelona: en 1910 es funda la CNT, com

una resposta més organitzada per part de l'anarquisme

La dura repressió provoca protestes a tota Europa contra el govern de Maura

- Liberals i republicans s’uneixen per demanar la divisió de Maura amb la- Liberals i republicans s uneixen per demanar la divisió de Maura amb la campanya “Maura, No!” → davant les pressions exteriors i interiors Alfons

XIII dissol les Corts i crida als liberals per a formar govern (Canalejas)

Conseqüènciespolítiques

- Es produeix un apropament de les forces d’esquerra que dóna lloc alaformació d’una Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans

i socialistes es presenten a les eleccions en llistes conjuntesi socialistes es presenten a les eleccions en llistes conjuntes

El paper ambig de Lerro d rant la re olta a fer q e molts- El paper ambigu de Lerroux durant la revolta va fer que moltsobrers es desenganyaren del seu republicanisme populista i es situaren a favor de l’anarcosindicalisme (CNT, 1910), cada cop més apolíticmés apolític

Arreu d'Europa es multipliquen les protestes contra la condemna i execucióF i G à di A E d t l M N !a Ferrer i Guàrdia. A Espanya, destaca la campanya Maura No!

5.- LA CRISI DEL 1917L i l i i d l R ióLa triple crisi de la RestauracióPodem parlar de tres crisi en diferents contextos: exércit, política i

obrerisme.Crisi Militar:

- Tres grups dintre de l’exércit: privilegiats,africanistes i de guarnició*africanistes i de guarnició .- *Formació de les Juntes de Defensa o Sindicato de laespada, demandes:Mill l i l id b éMillores salarials, vida urbana més cara.Regular els ascensos per criteris d’antiguitat (en

contra dels africanistes, que ho feien per mèrits decontra dels africanistes, que ho feien per mèrits deguerraInici a Barcelona, redacció de manifests en contra de:

C ió- Corrupció- vicis polítics reacció nacional- manca de sensibilitat forta Doc 12)- manca de sensibilitat forta Doc. 12)

- inestabilitat institucional

- Reacció del govern:Pressó d’alguns “juntistes” (maig de 1917)

Radicalització

Aquesta, va voler ser aprofitada per org. Obreresquesta, va vo e se ap o tada pe o g. Ob e esradicals per a organitzar moviments, però l’exèrcitdonà suport al govern.

Crisi política:Intents per modernitzar la política espanyola- Intents per modernitzar la política espanyola

- amb la Gran Guerra és obvia la necessitat de canvi- El govern mantenia les Corts tancades davant el clima de crispació social

i política (caiguda del govern de Romanones)i política.(caiguda del govern de Romanones)- Cambó proposa una Assemblea de Parlamentaris (republicans,

socialistes, lligaires...) per reivindicar la transformació de l’Estat centralista en un d’autonomista i convocar eleccions a Corts Constituents ( ió ió t t d ti tit i l t t (corrupció, supressió constant de garanties constitucionals, estats d’excepció...)

- Prohibició del govern juliol 1917 convocatòria, es va fer, acords:obertura d’un procés constituent- obertura d un procés constituent

- Formació d’un govern d’unitat- A Madrid un altra assemblea a octubre, també dissolta, per la fugida dels

parlamentaris conservadorsparlamentaris conservadors.- El moviment, no va tenir continuïtat, per:

- no entesa entre regionalistes i antimonàrquics d’esquerra i l’esclat d’una vaga general convocada per la CNT i la UGT (durament g g p (reprimida).

- no recolzament de les Juntes de Defensa.

Crisi social:- Des del 1916 es mantingué un moviment vaguístic

creixent (Doc 14), tot i que desigual geogràficament isectorialment. Augment de les ciutats i del l’obrerisme:necessitat de protecció, sindicats.

- El ressò de la Revolució Russa de febrer va esperonarles expectatives revolucionàries entre les forcesobreristesobreristes.

- Al final del 1916, mobilitzacions conjuntes de la UGT iCNT encara que fracassàCNT, encara que fracassà.

- La vaga revolucionaria esclatà l’agost del 1917, es va reprimir sense contemplacions per part de l'exèrcit i reprimir sense contemplacions per part de l exèrcit i amb el suport de les classes benestants.

6.- La descomposició del sistema l t i (1918 1923)parlamentari (1918-1923)

6.1.- Crisi econòmica i agitació socialC f à d l bili ió i ió d l - Causa: fracàs de la mobilització i repressió del govern

- Aprofitant la coyuntura internacional es fundà el P tit C i t d’E 1921Partit Comunista d’Espanya 1921

- 1918 Congrès de Sants, CNT, crearen els SindicatsÚnics d’Indústria portaveu: Solidaritat ObreraÚnics d Indústria, portaveu: Solidaritat Obrera

- 1er gran conflicte organitzat per la CNT, va ser la Canadenca per un acomiadaments (Salvador Seguí)Canadenca, per un acomiadaments. (Salvador Seguí)

Reacció del govern: repressió duríssima contra:g p- obrerisme- associacionisme popularassociacionisme popular- partits d’esquerra

1919 agrupació de la Federació Patronal de Barcelona1919 agrupació de la Federació Patronal de Barcelona- enfrontament armat contra l’obrerisme

Resposta dels sindicats Units anarquistes GUERRA(Pistolerisme) SOCIAL (Pistolerisme) SOCIAL

(1918-23)

6.2.- La crisi de Marroc i els governs de “concentraciói l”nacional”

Fets com els efectes de la Gran Guerra i les crisis del 1917, mostraren la incapacitat del sistema de la Restauració

Es va pensar en formar governs amb els principals líderspolítics però va fracassarpolítics, però va fracassar.

Es recurreix a Maura, formarà governs de “concentració nacional” 1918, fins i tot, Cambó, programa:- modernització parlamentària- reforma de l’exèrcit- àmplia amnistia social (obrers) - aprovar un pressupost per a modernitzar el país.

CRISI, intents per formar governs, peró fracassen, inestabilitat governamental entre el 1917-1923 (20 crisis de govern i 30 reestructuracions)

6 3 El bl d M A l6.3.- El problema de Marroc: Annual

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo 1909Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909

Començà a principi de segle conseqüències:Començà a principi de segle, conseqüències:- accions desafortunades, derrotes importants

d t di à i- despesa extraordinària- profunda impopularitat

d t bilit ió l tà i- desestabilització parlamentària

I é di d l i (i i i ) “P i i”Interés directe del rei (intervencionisme) “Prestigi”(Doc 19)

Fracàs de la campanya, mala planificació: Desastre d’Annual (1921)

D t t i d d t i l - Desastre: morts, presoners i perdua de material bèl·lic (Doc 20)

El ministre de la guerra, GeneralPicasso, per calmar l’opiniópública a crear una comissió ipública va crear una comissió iinvestigar els fets: “ExpedientPicasso”

Sembla que estava implicat fins itot el rei, agreujament de la crisi

Ya llega a los coroneles

Ya sube hasta los generales

¿Ve usted si está alto? ¡Pues no alcanza a los políticos!

7.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA7. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA7.1.- Causes i justificació del cop d’estatEntre les causes també, la situació a Europa, fracàs delsEntre les causes també, la situació a Europa, fracàs dels

sistemes parlamentaris, exemple amb Mussolini a Itàlia

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat

JUSTIFICACIÓ: posar fi a la crisi política, la conflictivitat social i el perill del trencament de la unitat d’Espanyasocial i el perill del trencament de la unitat d Espanya.

SUPORTS: monarquia militars i part de les classes dirigentsSUPORTS: monarquia, militars i part de les classes dirigents.

OBJECTIUS: OBJECTIUS: - Acabar amb la conflictivitat social- Frenar les aspiracions nacionalistes- Frenar les aspiracions nacionalistes- Evitar responsabilitats per Annual- Evitar un canvi en les èlits polítiques Evitar un canvi en les èlits polítiques que portessin a la democratització del Règim.gPrimo va parlar amb sector catalanistes per

prometre el respecte de la seva obraV i l t ió d i l t Va anunciar que la seua actuació duraria sols tres

mesos.Utilitzà els aldarulls de l’11 de setembre per parlar Utilitzà els aldarulls de l 11 de setembre per parlar

del perill del separatisme i el “nacionalisme radical”

(P t G l )(Pacte Galeusca)

-L’actuació de la Dictadura- va suspendre el règim constitucional (cambres va suspendre el règim constitucional (cambres

legislatives, ajuntaments, etc.)- va perseguir anarquistes i comunistes.D tDos etapes:

- 7.2.- Directori Militar (1923-1925)

Suspensió règim constitucional.Dissolució cambres legislativesDissolució cambres legislatives.Cessament de les autoritats civils i ajuntaments.ajuntaments.Prohibició dels partits polítics i sindicats.Militarització de l’ordre públic.Repressió obreraSolució del conflicte del Marroc:Desembarcament d’Alhucemas (1925)Desembarcament d Alhucemas (1925)

Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión p ,Patriótica, que li donés suport social.

Va actuar conjuntament amb França al Marroc (desembarcament d’Alhucemas,1925), amb èxit.

L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons i líders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hi va col·laborar.

Desembarcament a la badia de Alhucemas, nord d’Àfrica (1925)htt // t b / t h? W X VbNPYhttp://www.youtube.com/watch?v=W-qX_oVbNPY

7 3 Directori Civil (1925 1929) 7.3.- Directori Civil (1925-1929) Creació d’un govern de civilL’ b d Di t i fL’obra de Directori, va ser forçaImportant:

ió d l X di l d - creació de la Xarxa radial de Carreteres nacionals

P d d l C f d ió Hid àfi d - Posada en marxa de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre

R d ió d l i t fi- Reordenació del sistema financer- Posada en marxa de la Companya Telefònica

ió d CAMPSA- creació de CAMPSA- Política intervencionista i proteccionista

1929 Exposició Iberoamericana de Sevilla- 1929 Exposició Iberoamericana de Sevilla- Exposició Internacional de Barcelona

N b t t i t i i i ió l No obstant gran intervencionisme va causar oposició al règim i el seu afebliment.

Al final del període crea l’Assemblea Nacional - Al final del període crea l Assemblea Nacional Consultiva (parlament sense capacitat legislativa)

Estat amb model corporatiucorporatiu

- Va crear milers de llocs de treball amb la realització- Va crear milers de llocs de treball amb la realitzaciód’obres públiques que haurien de servir permodernitzar les infraestructures. En aquest mateixsentit potencià les exposicions universals de Barcelonai Sevilla del 1929.

- Tot plegat, va provocar un greu dèficit pressupostari,camuflat per la bona conjuntura econòmica dels anys‘2020.

Política intervencionista del govern de Primo de Riverag

3.3.- La Dictadura contra Catalunya

Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-sel’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitatl anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitatel 1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc. (Doc 28)

18 de setembre del 1923, redacta un Decret: “Contra elseparatisme”- prohibició del català en actes públics- persecució i censura contra la premsa en català- tancament d’institucions: Orfeó Català o camp del Barça- més destacat fou la supressió de la Mancomunidad al 1925d é d di i i l Alf S l i A ídesprés de passar a dirigir-la per Alfons Sala i Argemí(declarat anticatalanista)

Fet que va suposar el recolzament d’intel·lectuals espanyolsFet que va suposar el recolzament d intel lectuals espanyols,relació de simpatia fins a la República.

7.5.- L’oposició contra la Dictadura i la crisi delrègim

L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics imilitars conspiradors; però sobretot per republicansmilitars conspiradors; però, sobretot, per republicans,anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona partde la intel·lectualitat.

Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França,organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya peri t E t t i d d t El b d 1926instaurar un Estat independent. El novembre de 1926 vaconcentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera ambun grup d’expedicionaris. Malgrat que va ser detinguts vanaconseguir un gran ressò mediàtic (doc 29)aconseguir un gran ressò mediàtic. (doc 29)

Partits dinàstics apartats del poder

Republicans Comunistes

Sanjuanada (intent fallit de cop d’estat contra Primo, 24/06/1926protagonitzat pels generals Weyler i Aguilera. Van ser descobertsi arrestats)

Sectors militarsi arrestats).

Intel·lectuals: Unamuno, Blasco Ibáñez...Estudiants universitaris, organitzats a la FUE (Federació Universitària Escolar)CNT (Complots antimonàrquics)PSOE y UGTNacionalismes: Catalanistes i Bascos

•Incapacitat de donar una sortida política a la nova situacióp p•Desprestigi de la monarquia•Oposició cada vegada més forta

DICTABLANDA: Davant d’aquesta situació, Primo dimiteix i Alfons XIII Davant d aquesta situació, Primo dimiteix i Alfons XIII nomena al General Berenguer. Aquest va governar per decrets i va intentar apaivagar els ànims després de la situació creada

l d l B d 1929 i l lt i l V pel crac de la Borsa de 1929 i per les revoltes socials. Va derogar moltes de la mesures imposades i impulsades per Primo.Intenta organitzar unes eleccions generals sense èxit: partits dinàstics es neguen, forta oposició política (Pacte de San Sebastián) força moviment obrer aixecament de Jaca Va Sebastián), força moviment obrer, aixecament de Jaca… Va presentar la dimissió al febrer del 1931.L’Almirall Juan B. Aznar va intentar gradualment arribar a la situació anterior al 1923 i va organitzar unes eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931.