Unitat 10: El subjuntiu. Valors de cum. La comèdia

1

ESQUEMA GRAMATICAL: PRESENT I IMPERFET DE SUBJUNTIU

1. Completa ara el quadre

SUM AMO HABEO LEGO CAPIO AUDIO

SIM AM-E-M HABE-A-M LEG-A-M CAPI-A-M AUDI-A-M

SIS

SIT

SIMUS

SITIS

SINT

PRETÉRIT IMPERFET DE SUBJUNTIU: “Jo amés, tingués, etc.”

TOTS ELS VERBS

TEMA+SE(>RE)+Des.

personals

INFINITIU+Des.personals

AMARE-M

HABERE-M

LEGERE-M

CAPERE-M

AUDIRE-M

ESSE-M

VALORS DEL SUBJUNTIU

El subjuntiu és un mode més utilitzat en llatí que en català, especialment en la

subordinació. En oracions principals pot tenir els següents valors:

Cupitiu o desideratiu: expressant desig: Tant de bo que vingui.

Imperatiu o exhortatiu: exhortació, ordre o prohibició: Que vingui! Ha de venir!

Potencial: possibilitat: Potser vingui.

Analitza i tradueix les frases següents. Quin valor tenen els verbs en subjuntiu?

1. Manducemus et bibamus, cras enim non erimus.

2. Leonis catulum ne alas.

3. Requiescat in pace.

4. Cedant arma togae.

5. Sit tibi terra levis.

PRESENT DE SUBJUNTIU: “Jo sigui, ami, tingui, etc.”

1ª CONJUGACIÓ ARREL+E+Des. personals AM-E-M, AMES, AMET...

2ª, 3ª, 4ª CONJUG. TEMA+A+Des. personals

HABE-A-M

LEG-A-M CAPI-A-M

AUDI-A-M

Unitat 10: El subjuntiu. Valors de cum. La comèdia

2

PRETÈRIT PERFET DE SUBJUNTIU: “Jo hagi amat”

TEMA DE PERFET+ SUM AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO

-ERIM FU-ERIM AMAV-ERIM HABU- REX- CEP- AUDIV-

-ERIS FUERIS AMAVERIS

-ERIT FUERIT AMAVERIT

-ERIMUS FUERIMUS AMAVERIMUS

-ERITIS FUERITIS AMAVERITIS

-ERINT FUERINT AMAVERINT

PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU: “Jo hagués amat”

TEMA DE PERFET+ SUM AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO

-ISSEM FU-ISSEM AMAV-ISSEM HABU- REX- CEP- AUDIV-

-ISSES FUISSES AMAVISSES

-ISSET FUISSET AMAVISSET

-ISSEMUS FUISSEMUS AMAVISSEMUS

-ISSETIS FUISSETIS AMAVISSETIS

-ISSENT FUISSENT AMAVISSENT

ABLATIU DE QUALITAT: l’ablatiu pot complementar un substantiu indicant una qualitat,

directament (homo magno corpore) o com a predicat del verb sum (homo erat magno

corpore).Traduirem anteposant la preposició de.

Analitza i tradueix:

1. Caligula statura fuit magna, collore expallido, corpore enormi, gracilitate maxima cervicis et

crurum, oculis et temporibus concavis, fronte lata et torva, capillo raro et circa verticem nullo. Vultum,

vero natura taetrum, etiam ex industria efferebat, enim componebat ad speculum horridos gestus.

2. L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna vi et animi et corporis, sed ingenio malo pravoque. Huic

ab adulescentia bella intestina, caedes, rapinae, discordia civilis grata fuere ibique iuventutem suam

exercuit. Corpus patiens inediae, algoris, vigiliae supra quam cuiquam1 credibile est. Animus audax,

subdolus, varius, cuius rei lubet2 simulator ac dissimulator, alieni adpetens, sui profusus, ardens in

cupiditatibus; satis eloquentiae, sapientiae parum. Vastus animus inmoderata, incredibilia, nimis alta

semper cupiebat.

1 Cuiquam : dat. sing. “per a algú”

2 Cuius rei lubet: gen. sing. “de qualsevol cosa”

Unitat 10: El subjuntiu. Valors de cum. La comèdia

3

ESQUEMA GRAMATICAL:VALORS DE CUM

CUM+VERB EN INDICATIU El seu valor és temporal i s’ha de traduir per la conjunció quan.

CUM+VERB EN SUBJUNTIU

Si el verb està en subjuntiu, haurem de mirar el temps per determinar si es tracta d’una construcció de cum històric o d’una construcció de cum causal. En alguns casos, i sempre si a l’oració principal hi ha en correlació la conjunció tamen, es pot tractar d’un cum concessiu.

CUM+IMPERFET O PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU: té valor temporal i causal

alhora. És el CUM HISTÒRIC i es traduirà:

a. Per un gerundi

b. Per una construcció tipus En+infinitiu

c. Per una oració adverbial causal o temporal: com fos que..., després que

CUM+PRESENT O PERFET DE SUBJUNTIU: té valor causal, perquè, com que, ja que...

CUM+ EN CORRELACIÓ AMB TAMEN: té valor concessiu, encara que, malgrat que, per

molt que...

Analitza i tradueix aquestes frases: Consulteu les paraules en negreta al quadre de

pronoms demostratius

1. Cum moritur1 dives, concurrunt undique cives; pauperis ad funus vix vadit clericus unus.

2. Cum finis est licitus, licita sunt etiam media.

3. Cum vita sine amicis plena sit insidiarum, ratio ipsa monet amicitias comparare.

4. Socrates, cum facile posset evadire e custodia, tamen noluit.

5. Cum Caesar ad castra veniret, hostes ex oppido exierunt.

6. Cum Argonautae in Graeciam venirent, Olympicos ludos constituerunt.

7. Cum rex Darius mortem proximam videret, duos filios ad lectum advocavit.

8. Fuit olim tempus, cum homines errabant.

9. Cum uxores Romani non haberent, Romulus invitavit ad spectaculum ludorum nationes vicinas

urbi Romae et earum virgines rapuit.

10. Romani, cum duas clades in Hispania accepissent, statuerunt exercitum augere.

Text: Mucius Scaevola

Porsenna obsidebat urbem, cum Mucius, nobilis adulescens, in senatum venit et dixit: “Transire

Tiberim et intrare in castra hostium volo: in animo habeo magnum facinus”. Approbant senatores; intra

vestem ferrum occultat et excurrit. Ubi in castra venit, prope regium tribunal constitit. Ibi, cum scriba

fere regio ornatu sederet, eum pro rege interfecit. Milites eum comprehenderunt et ad regium tribunal

1 Moritur és verb deponent en present d’indicatiu: “mor”.

Unitat 10: El subjuntiu. Valors de cum. La comèdia

4

duxerunt. Cum rex, ira motus periculoque perterritus1, circumdare Scaevolam igne iubet, ille dextram

supra ignem ad sacrificium accensum posuit et, velut alienatus ab sensu, torruit eam. Tum rex,

attonitus adulescentis fortitudine, eum liberum dimisit ac pacis condiciones Romanis praebuit.

Tandem Porsenna obsides a Romanis accepit et ex agro Romano excessit.

SINGULAR IS, EA , ID

SINGULAR IDEM, EADEM, IDEM

SINGULAR IPSE,IPSA,IPSUM

MAS FEM NEUT MASC FEM NEUT MASC FEM NEUT

NOM IS EA ID IDEM EADEM IDEM IPSE IPSA IPSUM

AC EUM EAM ID EUNDEM EANDEM IDEM IPSUM IPSAM IPSUM

GEN EIUS EIUS EIUS EIUSDEM EIUSDEM EIUSDEM IPSIUS IPSIUS IPSIUS

DAT EI EI EI EIDEM EIDEM EIDEM IPSI IPSI IPSI

ABL EO EA EO EODEM EADEM EODEM IPSO IPSA IPSO

PLURAL PLURAL PLURAL

MAS FEM NEUT MASC FEM NEUT MASC FEM NEUT

NOM EI/II* EAE EA EIDEM* EAEDEM EADEM IPSI IPSAE IPSA

AC EOS EAS EA EOSDEM EASDEM EADEM IPSOS IPSAS IPSA

GEN EORUM EARUM EORUM EORUNDEM EARUNDEM EORUNDEM IPSORUM IPSARUM IPSORUM

DAT EIS* EIS* EIS* EISDEM* EISDEM* EISDEM* IPSIS IPSIS IPSIS

ABL EIS* EIS* EIS* EISDEM* EISDEM* EISDEM* IPSIS IPSIS IPSIS

ANAFÒRIC EMFÀTIC ANAFÒRIC I EMFÀTIC

*Observació: podem trobar les formes amb les vocals EI, II o I.

TRADUCCIÓ DELS DEMOSTRATIUS:

1. ANAFÒRIC (Is, ea, id): “aquest, aquesta, això “

2. EMFÀTIC (Idem, eadem, idem): “aquest mateix, aquesta mateixa, això mateix”

3. ANAFÒRIC I EMFÀTIC (Ipse, ipsa, ipsum): “aquest mateix, aquesta mateixa, això

mateix”, “ell,-a en persona”, “el propi, la pròpia”..

Aquestes frases serviran per repassar els determinants: 1.-Nobis fabulam narravit. 2.-In nobis est innata erga patriam caritas.3.-Vobiscum bellum faciemus.4.-

Tu rides, ego fleo; tu scelere vicisti, ego virtute vincam.5.-Ego reges eieci, vos tyrannum

introduxistis.6.- Stulti se laudant; Antonius se laudat, nos eum vituperamus; Antonius sibi nocet. 7.-

Consul sibi domum aedificavit. 8.-Unus vestrum me tradet. 9-Melior pars nostri est animus. 10.-Multi

nostrum felices sunt, multi vestrum infelices. 11.-Mater mecum veniet, postea vobiscum manebit. 12.-

Magister nos ad se vocabit. 13.-De suis laudibus homines libenter praedicant. 14.-Hostes se nobis

tradiderunt. 15.-Dux cum exercitu suo urbem cepit, sed eius incolis veniam dedit. 16.-Fili, tu semper

mecum eris et omnia mea tua erunt. 17.-Hic me dolor frangit, haec cura sollicitat. 18.-Hae causae

aperuerunt Alpes Hasdrubali. 19.-Romulus et Numa fuerunt primi Romanorum reges; hic fuit pius, ille

bellicosus. 20.-Iste homo ceteris hominibus saepe mera mendacia narrat. 21.- Non egeo medicina: me

ipse consolor. 22.- Bello troiano dei ipsi pugnaverunt; eidem dei semper eidem populo favebant;

Venus ipsa Hectorem ipsum in proelio adiuvit.

1 Motus (commocionat) i perterritus (aterroritzat) són participis de perfet.

LLIÇÓ 11: ORACIONS ADJECTIVES O DE RELATIU. EL DOBLE ACUSATIU. VIRGILI

(I).BARCINO.

~ 5 ~

Recorda que el cas, tant del referent com del pronom relatiu, depèn de

la funció sintàctica de cada element a la seva oració.

ESQUEMA GRAMATICAL: EL PRONOM RELATIU

1. MORFOLOGIA

SINGULAR PLURAL

M F N M F N

NOM QUI QUAE QUOD QUI QUAE QUAE

AC QUEM QUAM QUOD QUOS QUAS QUAE

GEN CUIUS CUIUS CUIUS QUORUM QUARUM QUORUM

DAT CUI CUI CUI QUIBUS QUIBUS QUIBUS

ABL QUO QUA QUO QUIBUS QUIBUS QUIBUS

2. SINTAXI

Les oracions adjectives o de relatiu funcionen com a complement del nom d’un element

de l’oració principal o referent. Pronom relatiu i referent concorden en gènere i nombre.

Analitza ara i tradueix aquestes frases:

1. Puella [quam ancilla vocat] Cornelia est.

2. Puella [quae ancillam vocat] Cornelia est.

3. Puella [cui librum Thais dat] Cornelia est.

4. Puella [quacum Thais ambulat] Cornelia est.

5. Puellam [cuius ancilla Thais est] videmus.

Ref.Puella [Or. Rel.

quam videtis ] Cornelia est.

Ref.La noia [Or. Rel.

que veieu] és Cornèlia.

6

Atreveix-te ara amb aquestes:

1. Antonius, qui Asiam et Orientem tenebat, Cleopatram, Aegypti reginam, uxorem duxit.

2. Senes semper laudabunt id quod iuvenes contemnunt.

3. Scipio, qui in Hispania Carthaginienses devicerat, Romam venit.

4. Ipse Hannibal in Africam venit, quam Scipio vastabat.

5. Gallerius Caesares duos creavit, Maximinum, cui Orientem, et Severum, cui Italiam dedit.

6. In Italia consul Q. Fabius Maximus Tarentum cepit, in qua ingentes copiae Hannibalis erant.

7. Cimbri et Teutones, quorum copiae infinitae erant, ad Italiam revenerunt.

8. Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui

ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur (“es diuen”).

9. Litteras accepi quas ad me misisti.

10. Caesar in eas civitates, quae obsides non dederant, bellum gerere instituit.

TEXTOS

Eutropii Breviarium I

[3] Postea Numa Pompilius rex creatus est, qui bellum quidem

nullum gessit, sed non minus civitati quam Romulus profuit. Nam et

leges Romanis moresque constituit, qui consuetudine proeliorum

iam latrones ac semibarbari putabantur1, et annum descripsit in

decem menses, prius sine aliqua supputatione confusum2, et infinita

Romae sacra ac templa constituit. Morbo decessit quadragesimo et

tertio imperii anno.

[4] Huic successit Tullus Hostilius. Hic bella reparavit, Albanos

vicit, qui ab urbe Roma duodecimo miliario sunt, Veientes et

Fidenates, quorum alii sexto miliario absunt ab urbe Roma, alii

octavo decimo, bello superavit, urbem ampliavit, adiecto3 Caelio

monte. Cum triginta et duos annos regnavisset, fulmine ictus4 cum

domo sua arsit.

[5] Post hunc Ancus Marcius, Numae ex filia nepos, suscepit

imperium. Contra Latinos dimicavit, Aventinum montem civitati

adiecit et Ianiculum, apud ostium Tiberis civitatem supra mare sexto

decimo miliario ab urbe Roma condidit. Vicesimo et quarto anno

imperii morbo periit.

1 Putabantur: veu passiva: “eren considerats”.

2 Confusum: participi referit a annum: “que abans estava confós”.

3 Adiecto Caelio monte: ablatiu absolut: “Amb l’annexió del mont Celi”.

4Ictus: participi concertat amb el subjecte: “ferit”

7

ESQUEMA GRAMATICAL: CONSTRUCCIONS DE DOBLE ACUSATIU

Determinats verbs poden portar dos complements en acusatiu, un dels quals serà sempre CD. Els

verbs que signifiquen “ensenyar, amagar, demanar” mereixen atenció especial.

1. COMBINACIÓ CD+CC: amb verbs que signifiquen “fer passar”, com traduco o

traicio i verbs que indiquen moviment amb un nom de ciutat, país, regió, etc.

Caesar exercitum Rhenum traducit.

Cèsar fa creuar el Rin a l’exèrcit.

Pompeius legionem Ilerdam misit.

Pompeu va enviar una legió a Lleida.

2. COMBINACIÓ CD+CPredicatiu: amb verbs que signifiquen “triar, anomenar, cridar,

considerar”, etc, :

Populus consules creavit Caesarem et Servilium.

El poble va triar Cèsar i Servili com a cònsols.

Un cas especial és l’expressió per indicar amb qui es casa un home, és a dir, quina dona pren

algú com a esposa: Verb DUCO+ NOM DE LA DONA (Ac. CD)+UXOREM (Ac.

Pred.)+DOMUM (Ac. De direcció):

Antonius Cleopatram uxorem domum duxit.

Antoni es va casar amb Cleòpatra (da dur Cleòpatra a casa com a esposa)

3. COMBINACIÓ CD+Ac. de relació: amb verbs que signifiquen “ensenyar, instruir,

amagar, pregar, demanar”, etc. Es pot combinar un acusatiu de persona (en llatí CD, en

català CI) amb un acusatiu de cosa o de relació:

Magister discipulos grammaticam docet.

El mestre ensenya gramàtica als alumnes (El mestre instrueix els alumnes en

gramàtica).

Achaei auxilia regem poposcerunt.

Els aqueus van pregar reforços al rei.

Analitza ara i tradueix les següents frases i el text de Juli Cèsar (Gall.III,28)

1) Te tua fata docebo. 2) Id te usus docebit. 3) Catilina iuventutem mala facinora edocebat. 4) Moneo

vos ego haec. 5) Medicus mortem regis omnes celavit. 6) Me primum sententiam rogavit. 7) Senatus

Catilinam et Manlium hostes iudicat. 8) Ancum Marcium regem populus creavit. 9) Rex Romam

legatos misit. 10) Massiliam Pompeius omnia sua praesidia duxit. 11) Agesilaus Helespontum copias

traiecit.

TEXT.

Eodem fere tempore Caesar, etsi prope exacta iam aestas erat1, tamen, quod

2 omni Gallia pacata Morini

Menapiique supererant, qui in armis essent neque ad eum umquam legatos de pace misissent, arbitratus id

bellum celeriter confici posse3, eo exercitum duxit […] Ad earum initium silvarum cum Caesar pervenisset

castraque munire instituisset neque hostis interim visus esset,4 […] subito ex omnibus partibus silvae hostes

evolaverunt et in nostros impetum fecerunt. Nostri celeriter arma ceperunt eosque in silvas repulerunt.

1 Exacta erat: havia acabat

2 Quod: és conj.causal: “com que…”

3 “considerant que podia acabar aquesta guerra ràpidament”…

4 “no hagués estat vist”

8

VIRGILI

L'existència de tres bones biografies de Virgili posa d'evidència

l'extraordinària popularitat i estima de què va gaudir el poeta en la

seva pròpia època. La més extensa d'aquestes vitae és l'escrita per

Suetoni i reproduïda després per Donat. A més d'aquestes biografies

pròximes en el temps al poeta, també el mateix Virgili escampa per

les seves obres dades personals que ens donen una bona informació

de primera mà.

Publi Virgili Maró constitueix un dels cims de la literatura llatina i

és, sense dubte, un dels autors clàssics que va exercir en la literatura

posterior una influència més sòlida i permanent. Juntament amb

Horaci i Ovidi, personifica l'edat d'or que va suposar per a la poesia

l'època d'August. Va néixer en una aldea pròxima a Pàdua l'any 70 a.

de J.C. i va pertànyer a una família de classe mitja. Convé assenyalar

que, igual que succeeix amb Livi, Horaci, Ovidi i tants altres autors

llatins importants, Virgili no era romà sinó italià, de la ribera del Po, i que, per elecció personal, va

passar gran part de la seva vida en la ribera del golf de Nàpols; per aquest motiu alguns estudiosos

del poeta assenyalen que en la seva figura, com en la seva obra, es realitza la unitat d'Itàlia. Va ser

educat en Cremona i Mediolanum (Milà), i a continuació filosofia i retòrica a Roma. Va morir en

Brindis, el 19 a. de J.C., en tornar d’un viatge a Grècia que havia realitzat per conèixer in situ els

indrets en què transcorria l’Eneida, obra que va ordenar de cremar als seus amics, perquè, segons el

poeta, encara no estava prou polida. Les seves cendres foren dipositades en els afores de Nàpols.

Virgili, doncs, va viure una època de profunda crisi al món romà i va assistir a les transformacions

que van suposar el govern d'August, col·laborant activament i de bon grau en ells. De fet aquesta

època significa la fi de la història de la República Romana i l’inici de l’Imperi Romà, concretament

del Principat.

Encara que era persona de caràcter tímid i poc comunicatiu, tanmateix estava molt relacionat amb els

grups pròxims a August i amb el mateix emperador. Se sap que, havent-se vist afectades les seves

terres familiars per les expropiacions que August va realitzar per assentar els veterans de les guerres

contra els assassins de Cèsar, els van ser tornades o canviades per altres, gràcies a la intervenció de

Gal i Asini Polió. Va pertànyer en un primer moment al cercle de Polió i després al de Mecenàs, el

gran amic d'Augus, estret col·laborador i protector d'artistes a qui animava per cantar el programa de

renovació dels costums i tradicions romanes antigues (mores maiorum). Virgili, profundament

identificat amb els projectes d'August, és el màxim representant d'una poesia al servei dels valors

tradicionals de patriotisme i religiositat que propugnava l'emperador. Encara que Virgili és conegut

especialment per l’Eneida, aquesta és la seva última obra. En la seva joventut va estar relacionat amb

el grup de poetes coneguts com neotèrics i va publicar una sèrie de poemes de gust alexandrí,

recollits en un llibre titulat Appendix Vergiliana. Entre els anys 42 i el 39 a. de C. escriu les

Bucòliques o Èglogues que són la primera manifestació de la poesia augústea. Són deu composicions

de tema i ambient bucòli.

Des del 36 al 29 a. de C. va treballar Virgili en les Geòrgiques. Amb aquest poema pretén donar

suport a la política d'August tendent a restablir, una vegada acabades les guerres civils, les maneres

de viure vinculades a la tasca agrícola i a la vida pagesa; la seva intenció és proposar com a ideal la

vida en harmonia amb la natura, que proporciona pau i satisfacció, encara que no estigui exempta de

duresa i contratemps.

Virgili va ser un poeta admirat i reconegut ja en vida; són moltes les anècdotes sobre les

manifestacions espontànies d'afecte i reconeixement que provocava la seva presència en llocs

públics; va gaudir d'un reconeixement important en totes les èpoques, i és un dels autors més

influents en tots els moments de la civilització occidental. La seva fama es va basar en un primer

moment en el seu caràcter de poeta èpic que havia posat de manifest la grandesa de Roma, però la

seva enorme importància i la seva influència posterior es deu a la perfecció tècnica dels seus versos

així com a la seva profunda humanitat i amor a la natura.

UNITAT 12: LA VEU PASSIVA. LES METAMORFOSIS D’ OVIDI

9

ESQUEMA GRAMATICAL: LA VEU PASSIVA EN EL TEMA DE PRESENT.

Per conjugar els verbs en veu passiva, cal substituir les desinències actives

(o/m, s, t, mus, tis (u)nt) per les passives R, RIS (-RE), TUR, MUR, MINI,

(u)NTUR.

AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO

PRESENT D’INDICATIU: JO SÓC+ PARTICIPI

AM-OR HABEOR REGOR CAPIOR AUDIOR

AMA-RIS (RE) HABERIS (RE) REGERIS (RE)* CAPERIS (RE)* AUDIRIS (RE)

AMA-TUR HABETUR REGITUR CAPITUR AUDITUR

AMA-MUR HABEMUR REGIMUR CAPIMUR AUDIMUR

AMA-MINI HABEMINI REGIMINI CAPIMINI AUDIMINI

AMA-NTUR HABENTUR REGUNTUR CAPIUNTUR AUDIUNTUR

IMPERFET D’INDICATIU: JO ERA+ PARTICIPI

AMA-BA-R HABEBAR REG-EBA-R CAPIEBAR AUDIEBAR

AMABARIS (RE) HABEBARIS (RE) REGEBARIS (RE) CAPIEBARIS (RE) AUDIEBARIS (RE)

AMABATUR HABEBATUR REGEBATUR CAPIEBATUR AUDIEBATUR

AMABAMUR HABEBAMUR REGEBAMUR CAPIEBAMUR AUDIEBAMUR

AMABAMINI HABEBAMINI REGEBAMINI CAPIEBAMINI AUDIEBAMINI

AMABANTUR HABEBANTUR REGEBANTUR CAPIEBANTUR AUDIEBANTUR

FUTUR IMPERFET: JO SERÉ+ PARTICIPI

AMA-BO-R HABEBOR REG-A-R CAPIAR AUDIAR

AMABERIS (RE)* HABEBERIS (RE)* REG-E-RIS (RE) CAPIERIS (RE) AUDIERIS (RE)

AMABITUR HABEBITUR REGETUR CAPIETUR AUDIETUR

AMABIMUR HABEBIMUR REGEMUR CAPIEMUR AUDIEMUR

AMABIMINI HABEBIMINI REGEMINI CAPIEMINI AUDIEMINI

AMABUNTUR HABEBUNTUR REGENTUR CAPIENTUR AUDIENTUR

PRESENT DE SUBJUNTIU: JO SIGUI+ PARTICIPI

AM-E-R HABE-A-R REGAR CAPIAR AUDIAR

AMERIS (RE) HABEARIS (RE) REGARIS (RE) CAPIARIS (RE) AUDIARIS (RE)

AMETUR HABEATUR REGATUR CAPIATUR AUDIATUR

AMEMUR HABEAMUR REGAMUR CAPIAMUR AUDIAMUR

AMEMINI HABEAMINI REGAMINI CAPIAMINI AUDIAMINI

AMENTUR HABEANTUR REGANTUR CAPIANTUR AUDIANTUR

IMPERFET DE SUBJUNTIU: JO FOS+ PARTICIPI

AMARER HABERER REGERER CAPERER AUDIRER

AMARERIS (RE) HABERERIS (RE) REGERERIS (RE) CAPERERIS (RE) AUDIRERIS (RE)

AMARETUR HABERETUR REGERETUR CAPERETUR AUDIRETUR

AMAREMUR HABEREMUR REGEREMUR CAPEREMUR AUDIREMUR

AMAREMINI HABEREMINI REGEREMINI CAPEREMINI AUDIREMINI

AMARENTUR HABERENTUR REGERENTUR CAPERENTUR AUDIRENTUR

INFINITIU PRESENT: ÈSSER+ PARTICIPI

AMA-RI HABE-RI REG-I CAP-I AUDI-RI

*I breu, al davant de R, esdevé E.

10

SINTAXI: ELEMENTS D’UNA ORACIÓ PASSIVA

Hannibal a Scipione vincitur = Aníbal és vençut per Escipió.

Arbor vento agitabatur = l’arbre era agitat pel vent

S’ha de tenir en compte que:

1. Si el complement agent és un nom inanimat, l’ablatiu pot no anar acompanyat

per la preposició a,ab.

Arbor vento agitabatur = l’arbre era agitat pel vent

2. Per traduir el verb passiu al català, posarem el verb SER en el temps

corresponent i el participi del verb en quëstió:

Vincitur = és vençut. Agitabatur = era agitat

Analitza i tradueix: utilitza l’esquema dels temps del tema de perfet, si cal

1-A puellis magistra salutabatur.2- Poetae audiuntur, leguntur, ediscuntur.3-Urbs validis munitionibus

atque natura loci muniebatur.4-A perito patrono defendebaris.5-Bellum crudelissimum a Catilina

incipietur.6-Iudicabor, sed non damnabor a iudicibus.7-Cum oppidum ab hostibus oppugnaretur, ab

oppidanis oppidum strenue defendebatur.8-Dianae simulacrum colebatur a civibus, ab omnibus advenis

visebatur.9-Studio gloriae omnes trahimur.10-Nostri milites a duce et a fortuna deserebantur.11-Saltus

Pyrenaei illo tempore ab L. Afranio tenebantur.12-Multa Gallorum oppida a Caesaris copiis

occupabantur.13-Tyranni a civibus timentur, sed Caesar ab omnibus diligebatur.14-Massinissa, rex

Numidarum, pro castris a Scipione receptus est.15-Copiae per angustias et saltus ab Helvetiis

traductae erant.16-Plures legati ad Caesarem a rege hostium missi sunt.17-Multitudo peditum in laevo

cornu a Paulo consule instructa erat.18- Media nocte a captivis fuga temptabatur.19-Haec Romanorum

victoria a legatis consuli nuntiabitur.20-A barbaris Caesaris adventus notus erat.

1. Nominatiu subjecte: Hannibal = Aníbal 2. (A, ab) + Ablatiu Complement Agent: a Scipione = per

Escipió 3. Verb en veu passiva: vincitur = és vençut.

11

ESQUEMA GRAMATICAL: LA VEU PASSIVA EN EL TEMA DE PERFET.

El tema de perfet de la veu passiva es forma amb el participi de perfet del verb que s’ha de

conjugar amb els temps corresponents de l’auxiliar SUM. És així com ens ha arribat a les

llengües romàniques la veu passiva, perquè, de fet, les formes del tema de present van

desaparèixer.

El participi de perfet es forma a partir del supí (v. l’enunciat del verb) i es declina com un adjectiu

del tipus 2-1-2: Amatus,-a,-um. Habitus,-a,-um. Rectus,-a,-.um. Captus,-a,-um. Auditus,-a,-

um.

PRETÈRIT PERFET PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET FUTUR PERFET

PARTICIPI+PRESENT O PERFET DE SUM:

Jo vaig ser amat, jo he estat amat.

PARTICIPI+PRETÈRIT IMPERFET O

PLUSQUAMPERFET DE SUM: Jo havia estat

considerat

PARTICIPI+FUTUR O FUTUR PERFET DE

SUM: Jo hauré estat dirigit

AMATUS,-A,-UM

SUM FUI

HABITUS,-A,-UM

ERAM FUERAM

RECTUS,-A,-UM

ERO FUERO

AMATUS,-A,-UM ES FUISTI HABITUS,-A.-UM ERAS FUERAS RECTUS,-A,-UM ERIS FUERIS

AMATUS,-A,-UM EST FUIT HABITUS,-A,-UM ERAT FUERAT RECTUS,-A,-UM ERIT FUERIT

AMATI,-AE,-A SUMUS FUIMUS HABITI,-AE,-A ERAMUS FUERAMUS RECTI,-AE,-A ERIMUS FUERIMUS

AMATI,-AE,-A ESTIS FUISTIS HABITI,-AE,-A ERATIS FUERATIS RECTI,-AE,-A ERITIS FUERITIS

AMATI,-AE,-A SUNT FUERUNT HABITI,-AE,-A ERANT FUERANT RECTI,-AE,-A ERUNT FUERINT

PRET. PERFET DE SUBJUNTIU PRET. PLUSQUAMPERFET SUBJUNTIU INFINITIU PERFET PASSIU

PARTICIPI+PRESENT O PERFET DE

SUBJUNTIU DE SUM: Jo hagi estat

capturat

PARTICIPI+PRET. IMPERF. O PLUSQ. DE

SUM: Jo hagués estat escoltat

PARTICIPI DE PERFET (normalment en

acusatiu)+ESSE O FUISSE: haver estat

amat

CAPTUS,-A,-UM

SIM FUERIM

AUDITUS,-A,-UM

ESSEM FUISSEM

AMATUS,-A,-UM ESSE O FUISSE

CAPTUS,-A,-UM SIS FUERIS AUDITUS,-A,-UM ESSES FUISSES HABITUS,-A,-UM ESSE O FUISSE

CAPTUS,-A,-UM SIT FUERIT AUDITUS,-A,-UM ESSET FUISSET RECTUS,-A,-UM ESSE O FUISSE

CAPTI,-AE,-A SIMUS FUERIMUS AUDITI,-AE,-A ESSEMUS FUISSEMUS CAPTUS,-A,-UM ESSE O FUISSE

CAPTI,-AE,-A SITIS FUERITIS AUDITI,-AE,-A ESSETIS FUISSETIS AUDITUS,-A,-UM ESSE O FUISSE

CAPTI,-AE,-A SINT FUERINT AUDITI,-AE,-A ESSENT FUISSENT

LA CONVERSIÓ DE FRASES PASSIVES A ACTIVES I VICEVERSA

VEU ACTIVA NOMINATIU SUBJ. ACUSATIU CD VERB ACTIU

Concordança Puellae Magistram salutabant

VEU PASSIVA ABLATIU AGENT NOMINATIU SUBJECTE VERB PASSIU

Concordança A puellis Magistra salutabatur

Converteix les frases següents en veu activa:

A perito patrono defendebaris. Bellum crudelissimum a Catilina incipietur. Iudicabor, sed non damnabor a

iudicibus. Cum oppidum ab hostibus oppugnaretur, ab oppidanis oppidum strenue defendebatur. Dianae

simulacrum colebatur a civibus, ab omnibus advenis visebatur. Studio gloriae omnes trahimur. Nostri

milites a duce et a fortuna deserebantur.

12

EVTROPII Breviarium, I

[6] Deinde regnum Priscus Tarquinius accepit. Hic numerum senatorum duplicavit, circum Romae

aedificavit, ludos Romanos instituit, qui ad nostram memoriam permanent. Vicit idem etiam Sabinos et non

parum agrorum sublatum1 iisdem urbis Romae territorio iunxit, primusque triumphans urbem intravit.

Muros fecit et cloacas, Capitolium inchoavit. Tricesimo octavo imperii anno per Anci filios occisus est,

regis eius2, cui ipse successerat. [7] Post hunc Servius Tullius suscepit imperium, genitus ex nobili femina,

captiva tamen et ancilla. Hic quoque Sabinos subegit, montes tres, Quirinalem, Viminalem, Esquilinum,

urbi adiunxit, fossas circum murum duxit. Primus omnium censum ordinavit, qui adhuc per orbem terrarum

incognitus erat. Sub eo Roma omnibus in censum delatis3 habuit capita LXXXIII milia civium Romanorum

cum his, qui in agris erant. Occisus est scelere generi sui Tarquinii Superbi, filii eius regis, cui ipse

successerat, et filiae, quam Tarquinius habebat uxorem. [8] L. Tarquinius Superbus, septimus atque ultimus

regum, Volscos, quae gens ad Campaniam euntibus4 non longe ab urbe est, vicit, Gabios civitatem et

Suessam Pometiam subegit, cum Tuscis pacem fecit et templum Iovis in Capitolio aedificavit. Postea

Ardeam oppugnans, in octavo decimo miliario ab urbe Roma positam civitatem, imperium perdidit. Nam

cum filius eius, et5 ipse Tarquinius iunior, nobilissimam feminam Lucretiam eandemque pudicissimam,

Collatini uxorem, stuprasset6 eaque de iniuria marito et patri et amicis questa fuisset

7, in omnium conspectu

se occidit. Propter quam causam Brutus, parens et5

ipse Tarquinii, populum concitavit et Tarquinio ademit

imperium. Mox exercitus quoque eum, qui civitatem Ardeam cum ipso rege oppugnabat, reliquit;

veniensque ad urbem rex portis clausis exclusus est, cumque imperasset annos quattuor et viginti, cum

uxore et liberis suis fugit. Ita Romae regnatum est8 per septem reges annis ducentis quadraginta tribus, cum

adhuc Roma, ubi plurimum, vix usque ad quintum decimum miliarium possideret.

C.NEPOTIS Catonis maioris uita, 3

[3] In omnibus rebus singulari fuit industria. Nam et agricola sollers et peritus iuris consultus et magnus

imperator et probabilis orator et cupidissimus litterarum fuit. Quarum studium etsi senior arripuerat, tamen

tantum progressum fecit, ut9 non facile reperiri possit neque de Graecis neque de Italicis rebus, quod ei

fuerit incognitum. Ab adulescentia confecit orationes. Senex historias scribere instituit. Earum sunt libri

VII. Primus continet res gestas regum populi Romani: secundus et tertius, unde quaeque civitas orta sit

Italica; ob quam rem omnes Origines videtur10

appellasse. In quarto autem bellum Poenicum est primum, in

quinto secundum. Atque haec omnia capitulatim sunt dicta. Reliquaque bella pari modo persecutus est11

usque ad praeturam Servii Galbae, qui diripuit Lusitanos; atque horum bellorum duces non nominavit, sed

sine nominibus res notavit. In eisdem exposuit, quae in Italia Hispaniisque aut fierent aut viderentur

admiranda. In quibus multa industria et diligentia comparet, nulla doctrina.

1 Parum agrorum sublatum: construcció de participi en acusatiu: “no pocs camps arrebatats a…”

2 Regis eius: l’aposició està en genitiu perquè fa referencia a Anci.

3 Omnibus…delatis: construcción de participi en ablatiu: “un cop censats tots…”

4 Ad Campaniam euntibus: part. En datiu: “segons es va a campània”

5 Et: és aquí adverbi = “també”

6 Stuprasset=stupravisset.

7 Questa fuisset: verb deponent en plusq. subj. “s’hagués queixat”.

8 Regnatum est: impersonal: “es va reinar”

9 Tantum ut+verb en subjuntiu és una correlació consecutiva: “tant que…”

10 Videtur: “sembla”. El verb video en veu passiva sol tenir aquest significat, especialment si l’acompanya un infinitiu.

11 Persecutus est: és un verb deponent, i s’ha de traduir com si fos actiu: “va relatar”, “va fer un seguiment de”

13

PUBLI OVIDI NASÓ

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant de la classe eqüestre. El

seu pare era propietari de finques, i va morir als 90 anys, poc abans que la mare. El germà del poeta havia nascut

exactament un any abans que ell, i va ser el seu company en els estudis que realitzava a Roma sobre retòrica, en un

principi per dedicar-se al dret, però Ovidi va anar donant mostres de sensibilitat poètica en detriment de l'eloqüència

prosaica requerida en el fòrum. El pare li retreia la inclinació cap a uns estudis que no donaven cap profit, ja que el

mateix Homer havia mort en la pobresa. Ovidi li contestava procurant esmenar, però, involuntàriament, en vers:

Parce mihi, nunquam versificabo, pater!

("Perdona’m, pare, mai més

de versos no en faré ").

Per molt que s'esforçava a satisfer al seu pare escrivint en prosa, les paraules venien a ell ja amb ritme i cadència de

vers "tot el que intentava de dir, era vers":

Quidquid tentabam dicere, versus erat (Tristia IV 10, 26) .2

Va tenir com a mestres d'eloqüència a Higini, Aureli Fusc (originari d'Àsia Menor) i Porci Latro (d' Hispània). Va

compartir amb el seu germà la vida política fins als 20 anys, edat a la qual aquest va morir.

A la mort del seu pare, Ovidi es va convertir en hereu de totes les possessions, per la qual cosa va poder viure sense

preocupacions i viatjar a diferents llocs com Atenes, Àsia Menor i Sicília, on va completar els seus estudis, dedicant-

se ja plenament a la poesia.

Als 18 anys, influït per Tibul i Properci, va escriure el poemari Amors (Amores), llibre d’elegies dedicades a una

noia anomenada Corina, que probablement mai no va existir, encara que reuneix característiques de diversos amors

del poeta. Va compondre després Ovidi una tragèdia anomenada Medea, que no es conserva, i les Heroides o Cartes

de les heroïnes (Epistulae Heroidum), que ens presenta cartes suposadament escrites per diversos personatges mítics

femenins, com Ariadna o la mateixa Medea, als seus amants. A aquesta obra li va seguir una trilogia formada per tres

poemes didàctics de tema eròtic: Art d'estimar (Ars Amandi o Ars Amatoria), Remeis d'amor (Remedia amoris) i

Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei Feminae)

Va tenir tres esposes. Amb la primera es va casar molt jove, però finalment va ser titllada de nec digna nec utilis, «ni

digna ni útil», potser perquè no pertanyia al seu mateix rang social i no li va donar fills en el seu curt matrimoni. El

seu segon matrimoni va ser curt també, però va tenir una filla que li va fer dues vegades avi en sengles matrimonis.

Les notícies sobre la seva tercera esposa, Fàbia, són moltes més. Amb ella va tenir una altra filla, i per ella Ovidi va

sentir gran afecte: va ser-hi una barreja entre pare i mestre literari.

En aquesta època de la seva vida va començar a escriure Les metamorfosis, epopeia en 15 volums, uns 12000

hexàmetres, que recull gran part de la mitologia grecoromana, posant èmfasi en les transformacions sofertes per

almenys un dels personatges de cada història, des de l'origen del cosmos fins a la mort i apoteosi C. Juli Cèsar.

L'obra, que es conserva gairebé íntegra, no només va ser una gran font d'inspiració per autors posteriors, sinó que va

donar als estudiosos un material únic sobre mitologia clàssica.

Una altra de les seves obres de maduresa va ser dels Fastos, inconclusa, en què Ovidi explica l'origen dels noms dels

mesos i les festes del calendari romà.

Tot i la seva gran fama en l'època, un enfrontament amb l'emperador Cèsar August l'any 8 a. C. el va portar a un exili

obligat a Tomis (avui la ciutat de Constança, en l'actual Romania), una ciutat situada a la costa oest del Mar Negre,

on va passar la resta dels seus dies. No se sap bé la causa de l’exili. Uns argumenten que estava present en cerimònies

d' endevinació on es parlava de la destinació de l'emperador; altres al·leguen que el to eròtic dels seus poemes anava

en contra de les mores maiorum; la darrera explicació, potser la més ajustada a la realitat, és que Ovidi tenia

coneixement dels afers amorosos de la filla de l'emperador, Júlia.

Durant aquest període d'exili, Ovidi va escriure dues col·leccions de poemes: Tristes (Tristia) i Cartes del Ponto

(Epistulae ex Ponto).

Les Tristia comprenen 5 llibres en què Ovidi explica el que li ha succeït, defensa la seva innocència i fa una crida de

clemència a l'emperador August. En les Epistulae ex Ponto es dirigeix a diversos amics per demanar-los que

advoquin per la seva causa davant el Cèsar. Malgrat tots els esforços, el poeta va morir a Tomis l'any 17 d. C., a l'edat

de 60 anys.

Del final de la seva vida es conserven també aquestes obres:

Ibis: breu poema en el qual maleeix a un enemic que anteriorment havia estat el seu amic.

Halieutica: poema d'atribució dubtosa del qual es conserva només una part i que tracta sobre la pesca.

UNITAT 13: ORACIONS TEMPORALS I CAUSALS. HORACI.

14

ORACIONS ADVERBIALS DE TEMPS

Poden expressar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat respecte a l’acció que succeeix a l’oració

principal:

INDICATIU SUBJUNTIU ANTEQUAM, PRIUSQUAM “abans que” ANTEQUAM, PRIUSQUAM “abans

que”

UT (primum) “quan, tan aviat com”

SIMUL AC, STATIM AC “mentre, després que”

POSTQUAM “després que”.

UBI, CUM “quan” CUM HISTÒRIC (temporal-causal)

DUM, DONEC, QUOAD “mentre” DUM, DONEC, QUOAD “fins que”

Les construccions de participi i de gerundi, que s’estudiaran més endavant, expressen també una idea

temporal.

ORACIONS ADVERBIALS CAUSALS

INDICATIU SUBJUNTIU QUOD “perquè, ja que” QUOD “perquè, com que”

QUIA, QUONIAM “perquè, com que”

QUANDO “perquè, puix que” CUM (pres. o pret. Perf.) “perquè, com

que”

Analitza i tradueix: 1. Cum Caesar in Galliam venit, ibi duae factiones erant.

2. Iam milites ascendebant muros, cum repente incolae eruptionem fecerunt.

3. Dum inter homines sumus, colamus humanitatem.

4. Dux, dum inter primores pugnat, vulneratus est.

5. Donec eris felix, multos numerabis amicos.

6. Neque unquam postquam natus sum, intra portam penetravi pedem.

7. Antequam verba facerem, de sella surrexit atque abiit.

8. Ut Hostius cecidit, confestim Romana acies inclinatur.

9. Hostes nihil se moverunt, donec Romani flumen transissent.

10. Ubi deserta munimenta videt, ad mare ac naves rediit.

11. Dux milites pro castris collocavit, quod hostes appropinquabant.

12. Socrates accusatus est, quod corrumperet iuventutem.

13. Cum solitudo et vita sine amicis insidiarum et metus plena sit, ratio ipsa monet amicitias

comparare.

14. Pater Vercingetorigis ob eam causam, quod regnum appetebat, ab civitate est interfectus.

15. Dum ea Romani parant consultantque, iam Saguntum summa vi oppugnabatur.

16. Caesar, ubi ex captivis cognovit quo in loco hostium copiae consedissent, ad hostes contendit.

17. Caesar, priusquam se hostes reciperent, in fines Suessionum exercitum duxit.

18. Caesar cum primum potuit, ad exercitum contendit.

19. Ut primum ex pueris excessit Archias, celeriter antecellere omnibus coepit.

20. Ager, cum multos annos quievit, uberiores efferre fruges solet.

15

FRASES DE REFORÇ

1.- Nihil peius est dedecore. 2.- Mors servitute potior est. 3.- Turpis fuga mortis omni est morte

peior. 4.- Nam risu inepto res ineptior nulla est. 5-.Graviora quaedam sunt periculis remedia. 6.- Mea

Terentia, fidissima et optima uxor, et mea carissima filiola, valete. 7.- Caesar quam maximum potest

militum numerum imperat. 8.- Socrates omnium sapientissimus oraculo Apollinis iudicatus est. 9.-

Solon sapientissimus fuit ex septem et legum scriptor solus ex septem. 10.- Nusquam est, qui ubique

est. 11.- Eget semper, qui est avarus. 12.- Omnes homines, quicumque sunt, fratres sunt nostri. 13.-

Nemo est tam agrestis, quem non contumelia moveat. 14.- L. Catilina magna vi fuit et animo et

corpore, sed ingenio malo pravoque. 15.- Laudaris carmine nostro.16.-Haec improbantur a

Peripateticis, a Stoicis defenduntur.17.-Nemo, qui fortitudinis nomen consecutus est insidiis et

malitia, laudem est adeptus.18.-Gloria virtutem tamquam umbra sequitur. 19.-Quod natum est,

moritur. 20.-Turpe est aliud loqui, aliud sentire.

C. VALERIVS CATVLLVS (86/83 -54/52 a. C.)

Encara que el tema d’aquesta unitat és Horaci, no podem deixar d’esmentar el primer líric

pròpiament dit de la poesia romana: Catul, que no sols va tornar a lírics arcaics com Safo, sinó que

va exercir notables influències sobre Horaci, que el nostre poeta va intentar amagar, entre altres

raons perquè Catul fou anticesarià.

Gai Valeri Catul pertanyia a una important família posseïdora de grans extensions sobre el llac

Garda, a la Gàl·lia Cisalpina, al nord d'Itàlia. Molt jove va marxar a Roma, on no li va ser difícil

barrejar-se amb la societat més alta. L'any 57 va acompanyar el pretor Memi a Bitínia, però aviat va

tornar a Roma, on va romandre fins a la seva mort als 30 anys, component poemes a la seva estimada

Lèsbia. La seva obra no posseeix cap títol i està recollida sota el simple títol de Carmina. Reuneix

una gran quantitat de composicions líriques de caràcter personal i eròtic en què destaca la influència

alexandrina i excel·leix el to passional, arribant sovint a nivells extraordinaris. Va escriure també, en

aquest mateix corpus, un parell de composicions llargues en dístics elegíacs de tema mitològic i una

lamentació per la mort del seu germà Arri.

CATVLLI Carmina, V

VIVAMUS, mea Lesbia, atque amemus,

rumoresque senum seueriorum

omnes unius aestimemus assis!

soles occidere et redire possunt:

nobis cum semel occidit breuis lux,

nox est perpetua una dormienda.

da mi basia mille, deinde centum,

dein mille altera, dein secunda centum,

deinde usque altera mille, deinde centum.

dein, cum milia multa fecerimus,

conturbabimus illa, ne sciamus,

aut ne quis malus inuidere possit,

cum tantum sciat esse basiorum.

LXXXV

ODI et amo. quare id faciam, fortasse requiris.

nescio, sed fieri sentio et excrucior.

16

HORACI (65-8 a. C.)

Quint Horaci Flac és el fill d'un llibert de Venosa, en les fronteres de l'Apúlia i la Lucània, que

exercia l'ofici de coactor, és a dir, de caixer de les subhastes. El jove Horaci tenia set anys quan el

seu pare es va instal·lar a Roma per tal de garantir-li una educació sòlida. Però guardarà un record

almenys mitigat de les seves lliçons amb el gramàtic Luci Orbili Pupil. Al voltant dels divuit anys, el

seu pare l'envia a Atenes, per coronar els seus estudis de grec i filosofia. Horaci estava precisament a

Grècia durant l'assassinat de Juli Cèsar en 44 a. J. - C.. Ingressa llavors en l'exèrcit dels

“Alliberadors” i es guanya la confiança de Brutus fins al punt que aquest li confia el comandament

d'una legió. En la primera batalla de Filipos (primera setmana d'octubre de 42 a. C.), les tropes de

Brutus s'apoderen del camp d’Octavi, el futur August. Però en el segon combat, el 22 d'octubre,

Octavi i Marc Antoni vencen i Brutus es suïcida.

Horaci esdevé llavors fugitiu i no torna a Roma fins que el nou govern no concedeix una amnistia

als dissidents. En tornar a Itàlia, Horaci s'assabenta de la mort del seu pare i de la confiscació de les

seves propietats. Reduït a la pobresa, compra un lloc d’escriba adjunt a un qüestor, ocupació que li

deixa temps suficient com per dedicar-se a la poesia.

Coneix aleshores Virgili i Valeri Rufus, que el presenten immediatament a Mecenàs, mà dreta

d’August en matèria cultural. L’amistat amb el seu protector va durar tota la vida. Mecenàs

introdueix Horaci en els cercles polítics i artístics de Roma i fins i tot li regala una casa a prop de

Tibur.

L’any 17 a. C. Horaci havia aconseguit tant prestigi literari que li van encarregar la composició del

Cant secular (Carmen saeculare), interpretat per cors mixtos de fills i filles d’aristòcrates romans en

el canvi de segle.

Horaci va morir l’any 8 a. C., pocs mesos després que el seu protector i amic.

Conservem d’Horaci disset Epodes o iambes de temàtica variada, dos llibres de Sàtires, quatre

llibres d’Odes i dos llibres d’Epístoles, entre les quals es destaca l’ Epistula ad Pisones, més

coneguda com a Art poètica.

EPODES O IAMBI (41-30)

Escrits en dístics iàmbics, aquestes disset composicions d’extensió més aviat breu es remunten a

Arquíloc, polifacètic poeta grec que va “dedicar” poemes d’atac i invectiva personal a alguns

coneguts. Horaci recull també el to utilitzat pel poeta satíric Lucili i pel Catul d’alguns epigrames.

La temàtica és diversa: invectiva personal i insult, paròdia, imprecacions... L’epode més conegut és

segurament la fantasia rural de l’usurer Arri que começa: Beatus ille qui procul negotiis...

SÀTIRES O SERMONES (35-30)

Les Sàtires d'Horaci s'agrupen en dos reculls, un de deu peces i l'altre de vuit (en hexàmetres).

Aquest gènere és típicament romà, creat per Gai Lucili al segle II aC, i particularment propici a

l'autoretrat: és sense dubte en les sàtires on Horaci s'hi descriu millor. Es tracta de «xerrades»

(sermons) on s'hi reivindica la llibertat d'expressió i la polèmica, sigui a propòsit de qüestions

socials, ètiques, literàries, o inclús polítiques. Però allò que sota la República era permès a Lucili no

ho és en temps d'Horaci sota el nou règim, per la qual cosa evita la sàtira política. A diferència dels

Epodes, escrits alguns després que algunes sàtires, aquestes composicions són més aviat diatribes

morals, crítiques de determinats costums i hàbits dels romans: indiscreció, avarícia, ambició,

hipocresia...S’hi respira una certa influència de l’escola cínica.

EPÍSTOLES O EPISTULAE

A partir del 29 a. C., les digressions d’Horaci van prendre la forma de cartes, amb una moralitat més

calmada, elegància urbana i acudits tradicionals emplenats d’intencions didàctiques, una filosofia

més mundana i benèvola, la d’un home que ha madurat i troba refugi en unes idees més epicúries.

17

ODES O CARMINA

Tanmateix la veritable empresa poètica d’Horaci fou l’adaptació dels diferents metres lírics grecs a la

poesia romana, feina iniciada, com havíem vist, per Catul. A Horaci desfilen Arquíloc, Anacreont,

Alceu, Safo, Estesícor, Simònides, Teognis i fins i tot Píndar. Horaci era tan conscient del seu mèrit

que no dubta, en acabar el llibre III, de proclamar que s’ha guanyat la immortalitat: Exegi

monumentum aere perennius. Horaci exhibeix, al mateix temps que varietat mètrica, una gran

diversitat temàtica: mites amb simbolisme moral, reflexions personals, invectives, xerrades més o

menys filosòfiques, exhortacions i invitacions a gaudir d’allò que és veritablement valuós a la vida,

elogis polítics, exaltació de la vida tranquil.la..., però a diferència dels grecs arcaics, mai no hi perfila

sentit religiós.

Carmina, I, XI

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi

finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios

temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!

Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,

quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare

Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui

spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida

aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

Carmina II, X

Rectius uiues, Licini, neque altum

semper urgendo neque, dum procellas

cautus horrescis, nimium premendo

litus iniquom.

Auream quisquis mediocritatem 5

diligit, tutus caret obsoleti

sordibus tecti, caret inuidenda

sobrius aula.

Saepius uentis agitatur ingens

pinus et celsae grauiore casu 10

decidunt turres feriuntque summos

fulgura montis.

Sperat infestis, metuit secundis

alteram sortem bene praeparatum

pectus. Informis hiemes reducit 15

Iuppiter, idem

summouet. Non, si male nunc, et olim

sic erit: quondam cithara tacentem

suscitat Musam neque semper arcum

tendit Apollo. 20

Rebus angustis animosus atque

fortis appare; sapienter idem

contrahes uento nimium secundo

turgida uela.

UNITAT 14: CONSTRUCCIONS DE PARTICIPI. QUOD. TIT LIVI.

18

jEl participi és un adjectiu verbal. Com a adjectiu concorda en cas, gènere i nombre amb un substantiu i

com a verb expressa temps i pot portar complements. Si el participi no concorda amb cap substantiu,

aleshores està substantivat. En aquesta unitat estudiarem els participis de present i de perfet. En el

següent esquema disposeu de les pautes de traducció:

I) PARTICIPI DE PRESENT : Amans,-ntis/ Habens,-ntis/ Regens, -ntis/ Capiens,-ntis/Audiens,-ntis

1.CONCERTAT: es pot traduir per un gerundi, una oració adverbial (mentre, quan, perquè), una

oració de relatiu o en+infinitiu:

Platonem scribentem mors oppressit La mort va sorprendre Plató escrivint

La mort va sorprendre Plató mentre escrivia

Hominibus laborantibus fortuna favet La sort afavoreix els homes que treballen

2. SUBSTANTIVAT: Oració de relatiu substantivada (amb article)

Audentes fortuna iuvat La fortuna ajuda els que són valents.

II) PARTICIPI DE PERFET: Amatus,-a,-um/ Habitus/ Rectus/ Captus/ Auditus

1. CONCERTAT: es pot traduir per un participi, per un gerundi compost, per una oració adverbial

o de relatiu en veu passiva...

Graecia capta ferum victorem cepit. Grècia, en ser conquerida, va conquerir el seu feroç vencedor.

Grècia, havent estat conquerida, va conquerir el seu feroç vencedor.

2. SUBSTANTIVAT: Article més participi:

Damnati in carcerem ducti sunt. El condemnats van ser conduïts a la presó.

Analitza i tradueix les frases següents

1- Legati venerunt pacem petentes.

2- Homo nemini nocens iustus est.

3- Dionisius tyrannus, cultos tonsorios timens, candenti carbone sibi adurebat capillum.

4- Omne malum nascens facile opprimitur.

5- Nihil puero nascente debilius est.

6- Legati veniunt auxilium implorantes.

7- L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna vi.

8- Ariadna, magno amore Thesei capta, eum iuvare constituit.

9- Epistula a te heri scripta longior erat.

10- Tandem L.Catilinam, furentem audacia, scelus anhelantem, pestem patriae nefarie molientem, vobis

atque huic ferro flammaque minitantem, ex urbe eiecimus.

19

Quod, com a conjunció, pot tenir dos valors:

1. Causal: perquè

2. Completiu: que, el fet que

C. Iulii Caesaris de bello Gallico liber I: descripció de la Gàl.lia.

[1] Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui

ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt.

Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit. Horum omnium fortissimi

sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt, minimeque ad eos

mercatores saepe commeant atque ea quae ad effeminandos animos1 pertinent important, proximique

sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt. Qua de causa Helvetii

quoque reliquos Gallos virtute praecedunt, quod fere cotidianis proeliis cum Germanis contendunt, cum

aut suis finibus eos prohibent aut ipsi in eorum finibus bellum gerunt.

RECORDA: ORACIONS ADVERBIALS TEMPORALS

1. En indicatiu o subjuntiu: postquam, ante quam, prius quam, simul, dum, donec

2. En indicatiu: ut, cum…

Phaedri Fabulae, IV, 3: De Vulpe et uva

Fame coacta vulpes alta in vinea

uvam adpetebat, summis saliens viribus.

Quam tangere ut non potuit, discedens ait:

"Nondum matura es; nolo acerbam sumere."

Qui, facere quae non possunt, verbis elevant,

adscribere hoc debebunt exemplum sibi.

Id, IV, 10: De Vitiis Hominum

Peras imposuit Iuppiter nobis duas:

propriis repletam vitiis post tergum dedit,

alienis ante pectus suspendit gravem.

Hac re videre nostra mala non possumus;

alii simul delinquunt, censores sumus.

1 ad effeminandos animos: construcció de gerundiu: per suavitzar els esperits.

20

LA CONSTRUCCIÓ D’ABLATIU ABSOLUT

La construcció d’ ablatiu absolut equival a una oració subordinada adverbial, normalment temporal.

Consta de dos elements mínims:

1. Un participi en ablatiu o nucli verbal.

2. Un substantiu en ablatiu que fa de subjecte.

Existeix una concordança de nombre, gènere i cas.

Regibus expulsis, consules creati sunt

Expulsats els reis, van ser creats els cònsols

Si el participi és de perfet, traduirem amb la fórmula:

Un cop+participi+subjecte

Regibus expulsis, consules creati sunt

Un cop expulsats els reis, van ser creats els cònsuls

I si el participi és de present:

a) Gerundi+subjecte b) En+infinitiu+subjecte

Dux, oriente sole, e castris copias eduxit

El general, sortint el sol, va treure les tropes del campament

El general, en sortir el sol, va treure les tropes del campament

1. His rebus constitutis, Caesar ad portum Itium cum legionibus pervenit.

2. Igitur, comitiis habitis, consules declarantur M. Tullius et C. Antonius.

3. Tum M. Tullius consul, sive praesentiam eius timens, sive ira commotus, orationem habuit

luculentam atque utilem rei publicae.

4. Caesar, cognito consilio eorum, ad flumen Tamesim in fines Casivelauni exercitum ducit.

5. Hannibal, L. Cornelio et Q. Minucio consulibus, cum quinque navibus Africam accessit.

21

TIT LIVI (Pàdua, 59 a. C. - 17 d. C)

Vida El context biogràfic de Livi, un provincià que va cantar la glòria i la decadència de Roma, es troba en la

fase aguda de la crisi que condueix al canvi polític i institucional: el llarg període de guerres civils, el

segon triumvirat i l'ascens d'August. I no obstant això, tot i venir d'una família noble, l'historiador no va

participar en la vida pública, però, en arribar a Roma, va obtenir un prestigi tan notable que va esdevenir

amic d'August i fins i tot tutor de Claudi, a qui va encomanar l’amor per la historiografia.

Es va interessar primer en la filosofia, però aviat es concentrà íntegrament en la seva obra històrica.

Obra

Livi va escriure alguns diàlegs filosòfics i una obra monumental d’història en 142 llibres (potser el pla

original era incloure’n 150): Ab Urbe condita Libri, "els llibres des de la fundació de Roma", seguint la

tradició manuscrita dels annalistes o autors d’ Annales, en referència a la divisió interna del material any

per any. Livi va prendre com a punt de partida la fundació de Roma i va arribar fins al 9 a. C. o, com a

molt, fins al 9 d. C., l'any de la mort de Drus, el germà de Tiberi, en una expedició militar.

El treball es va dividir per dècades, en grups de 10 llibres i en concret ens han arribat:

Primera dècada: des de l'arribada d’Eneas en la tercera guerra samnita, 293 aC.

Tercera dècada: la Segona Guerra Púnica, 218-200 aC.

Quarta dècada: fins a la mort de Filip de Macedònia, 179 aC.

La primera meitat de la cinquena: fins al triomf de Paulus Emili a Macedònia, 167 aC.

És a dir, un total de 35 llibres. En veritat, sembla que Livi ha seguit una sèrie de criteris contradictoris de

publicació, reagrupant ara només per dècades, ara per lustres, ara per esdeveniments específics, per

exemple els civilis Belli libri, amb prefaci, títols i capítols particulars. I això també explica cert grau

d'incertesa inevitable, la contradicció o la repetició.

El contingut dels llibres perduts, finalment, és ben conegut a través de breus fragments (Epitomae),

resums (Periochae) i comentaris, entre ells els de Florus, que es van anar publicant molt poc després que

l’obra sencera.

Fonts

Les fonts d'aquesta immensa obra havien de ser necessàriament molt diverses. Molts estudiosos

acostumen a distingir entre:

a) Les fonts històriques llatines, com ara els Orígens de Cató i les obres dels annalistes (cronistes) que

l'autor sempre té cura d'esmentar.

b) Les fonts històriques gregues com les obres de Polibi i Posidoni d'Apamea

c) Les fonts literàries, com els poemes èpics i les Fabulae praetextae de Nevi, Enni i altres poetes, o els

escrits dels erudits com Varró.

d) Les fonts orals, és a dir, les tradicions tant cultes com populars, on Livi va exercir com a erudit

antiquari.

Història, oratòria i poesia.

Si bé la història de Livi no està exempta de defectes des d’un punt de vista científic, com la manca de

criteris en descartar fonts, esdevé paradigma literari per l'agut sentit del drama, el to èpic, el colorit

poètic: el plaer de la lectura sembla ser realment l'objectiu primari. Ell, de fet, reuneix a la seva obra amb

força precisió l'equilibri entre la ciència i la retòrica que és el veritable ideal de l'època August: vir bonus

atque doctus poeta, és a dir, preocupació, fins i tot passió per la veritat, i a més el desig de compondre

obres que puguin competir en bellesa, poesia i art. El seu treball està destinat a glorificar la virtut ideal

22

romana de la Pax Augusta des del punt de vista d'un republicà nostàlgic, segons el qual només el gran

passat de Roma mostra el camí a qui desitgi renovar l'esplendor de l’Urbs. En aquest sentit els llibres Ab

urbe condita, a més d’ una obra històrica, es converteixen en una gran epopeia en prosa amb un fons

moral, que no difereix de l'epopeia de Virgili en expressar l'emoció. Livi escenifica sovint l'heroisme, la

determinació dels déus, la missió de Roma, a costa de la recerca i de l'examen oportú dels fets.

El seu amor i exaltació de Roma no signifiquen que Livi no fos un historiador bàsicament honest i molt

menys que volgués esdevenir un mitjà propagandístic de suport incondicional al règim d'August: de fet,

si bé hi havia punts de contacte (per exemple, el culte de la res publica), Livi s’allunya de la ideologia

carismàtica i absolutista de l’emperador (el mateix August el va renyar, de manera amistosa, acusant-lo

que era, en el fons, un "partidari de Pompeu"). D'una altra banda, amb el temps, l'historiador va cedir a

August, quan es va adonar que l'imperi era gairebé una necessitat i que el príncep estava intentant

moderar el seu govern dictatorial amb algunes concessions, sobre la base de principis republicans: així,

després de tot, l'imperi és tradicionalment justificat com a resultat de la cooperació entre la fortuna

providencial i la virtus del poble romà, com també per la crisi. Però va reconèixer així mateix el tarannà

permanent, no pas episòdic, del règim i d'aquí el to amarg i la malenconia que sovint recorre la seva obra.

Estructura

Livi, com s’ha dit més amunt, reprèn l'estructura annalística tradicional, és a dir, el tractament dels fets

esdevinguts cada any en un resum, la narració dels quals s’anava ampliant a mida que s’apropava a

l'època contemporània, d'acord amb les expectatives dels lectors. El seu pla narratiu es basa en aquest

ordre, però ell sabia introduir, en allò que podria esdevenir monotonia, diversos parèntesis dramàtics

episodis que componen quadres naturals. El relat és interromput freqüentment per discursos, i és difícil

dir si són un producte de la imaginació pura, o estan recolzats per alguna font documental més o menys

fidel. Es pot suposar que la relació entre la veritat i la invenció varia d'acord a les dates dels discursos.

Els discursos no es fonamenten probablement en documents autèntics, però és possible que els

pronunciats més recentment per tal o qual personatge il·lustre del segle III o II abans de Crist, fossin una

transcripció més fidel. El mateix s'aplica als esdeveniments. La pintura dels primers segles de Roma és

més restaurada, però també és més simple i més èpica que la història més propera.

Estil

Livi ocupa a la prosa un looc molt proper a l'estil que preveu Ciceró per a la historiografia, una prosa

ampla, fluïda i plena de llum, sense artificis ni restriccions, amb una claredat cristal·lina, un període, en

definitiva, destinat a la lectura. L’historiador sap com donar al seu estil una admirable flexibilitat i

varietat: des de l'estil arcaic de la dècada (dictat per l'edat dels fets) fins a un estil cada vegada més

colorit, poètic i dramàtic, àdhuc tràgic, sobretot en la descripció dels personatges (Lucrècia, Virgínia,

Sofonisba, Coriolà, Camil, Fabi Màxim, Escipió ...), i impressionista en la presentació dels

esdeveniments, en què Livi participa emocionalment.

Nota: disposeu d’una traducció digitalitzada a http://sites.google.com/site/adduartes/tito-livio

UNITAT 15: CONSTRUCCIÓ D’INFINITIU. PREDICATIU. TARRACO

23

Les construccions d’infinitiu equivalen a una oració subordinada substantiva depenent d’un verb

principal. Consten dels següents elements:

1. Un verb principal

2. Un acusatiu subjecte

3. Un infinitiu

PER TRADUIR, UTILITZAREM LA SEGÜENT FÓRMULA

1. Verb principal amb el seu propi subjecte i la conjunció QUE 2. Acusatiu Subjecte 3. Infinitiu com un verb conjugat i resta del predicat

Cicero dicere solebat veras amicitias aeternas esse

1. Ciceró solia dir QUE 2. les veritables amistats 3. són eternes

CONSTRUCCIONS D’INFINITIU EN FUNCIÓ DE CD

Els verbs següents poden portar una completiva d’aquest tipus:

1. Percepció física o intel·lectual: veure, escoltar, observar comprendre, entendre, pensar,

recordar...

2. Expressió i opinió: dir, manifestar, opinar, considerar, creure, explicar, relatar...

3. Voluntat, ordre i exhortació: voler, desitjar, animar, manar, ordenar...

Caesar Diviciacum ad se vocari iubet

Cèsar ordena QUE Diviciac sigui convocat davant ell

Equites nuntiaverunt omnes naves aflictas esse

Els cavallers van anunciar QUE totes les naus havien estat destruïdes

CONSTRUCCIONS D’INFINITIU EN FUNCIÓ DE SUBJECTE

Els verbs següents poden portar una completiva d’aquest tipus:

1. Expressions impersonals formades pel verb SUM més un atribut (en nom. Neutre): Opus est, necesse est, licet, oportet decet: és necessari, és lícit, convé…

2. Verbs de llengua, ordre, voluntat… en veu passiva .

Oportet imperatorem stantem mori

És necessari QUE un emperador mori de peu

Dicitur Atlantem terram sustinere

Es diu QUE Atlas sosté la Terra

24

Analitza i tradueix les frases següents

1. Salvum in urbem te advenisse gaudeo.

2. Helvetii angustos se fines habere arbitrabantur.

3. Iuramus nos esse innocentes.

4. Urbem Romam a Romulo conditam esse tradunt.

5. Reus se innocentem esse putat.

6. Iuravistis vos victuros esse Gallos.

7. Dixit se scire illud verum esse.

8. Belgae populi Romani exercitum hiemare in Gallia moleste ferebant.

9. Hadrianus finem imperii esse voluit Euphratem.

10. Caesar milites pontem facere iussit.

11. Caesar pontem rescindi iubet.

12. Negat Epicurus iucunde posse vivi, nisi cum virtute vivatur.

13. Cogitemus semper illum, quem servum nostrum vocamus, eodem modo esse ortum quam nos.

14. Apertum est te erravisse.

15. Constat profecto ad salutem civium, civitatumque incolumitatem, vitamque hominum quietam et

beatam, inventas esse leges.

M. T. CICERONIS ORATIO IN L. CATILINAM PRIMA

[1] I. Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia

nostra? quam diu etiam furor iste tuus nos eludet?

quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?

Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis

vigiliae, nihil timor populi, nihil concursus

bonorum omnium, nihil hic munitissimus habendi

senatus1 locus, nihil horum ora voltusque

moverunt? Patere tua consilia non sentis,

constrictam iam horum omnium scientia teneri

coniurationem tuam non vides? Quid proxima,

quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos

convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? [2] O tempora, o mores! Senatus

haec intellegit. Consul videt; hic tamen vivit. Vivit? immo vero etiam in senatum venit, fit publici consilii

particeps, notat et designat oculis ad caedem unum quemque nostrum. Nos autem fortes viri satis facere rei

publicae videmur, si istius furorem ac tela vitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem

oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos [omnes iam diu] machinaris.

1 Lloc de reunió del senat

25

EL COMPLEMENT PREDICATIU És un complement verbal que indica resultat, aspecte o mode com es realitza l’acció. El predicatiu és, doncs, semblant al complement circumstancial de mode, però ha de concordar amb un element de l’oració, habitualment el subjecte o el CD. És per això que el predicatiu concorda sempre amb l’element esmentat de l’oració, en cas gènere i nombre, si es tracta d’un adjectiu o almenys en cas, si el predicatiu és un substantiu. Els següents verbs són els que admeten amb més freqüència un predicatiu:

1. Els que indiquen un estat en el seu inici, duració o final: fieri, evadere (esdevenir, convertir-se en), manere (romandre, continuar essent).

2. Els que indiquen aparença: videri (semblar). 3. Els que impliquen opinió, consideració, designació, titulació, apel·lació: iudico,

habeo, puto, duco, numero, voco, appello, saluto... (considerar, jutjar, tenir com a, triar, anomenar, saludar com a...)

PREDICATIUS MÉS FREQÜENTS I. ADJECTIUS

1. Els que indiquen un estat: Laetus, tristis, invitus, sciens, ignarus, salvus, incolumis, vivus, mortuus, absens, praesens, frequens.

2. Els que indiquen ordre o successió, dimensions: prior, primus, princeps, postremus, ultimus, i, a més, unus, solus, totus, ipse, altus, latus, amplus…

Hostes castris se pavidi tenebant.

Els enemics s’estaven atemorits al campament.

Filius laetus profectus est, tristis revertit.

El fill va marxar alegre, va tornar trist.

II. SUBSTANTIUS

1. Els que indiquen edat, càrrec, estat: consul, censor, legatus, dictator, puer, adulescens, senex, etc.

Cicero consul coniurationem Catilinae detexit

Ciceró va descobrir essent cònsol la conspiració de Catilina

Hannibal puer in Hispaniam profectus est.

Aníbal va marxar a Hispània quan era un nen.

De vegades cal traduir el predicatiu anteposant: com a, en qualitat de, essent…

1. Me primum sententiam rogavit.

2. Mortuo Numa, Tullus Hostilius creatus est rex.

3. Regibus expulsis, Romae consules creati sunt.

4. Senatus Catilinam et Manlium hostes iudicat.

5. Ancum Marcium regem populus creavit.

6. Claudius Tiberius, Liviae filius, Caesaris Octaviani privignus, imperavit annos viginti tres. Iste,

quia Claudius Tiberius Nero dicebatur, eleganter a iocularibus Caldius Biberius Mero ob

vinolentiam nominatus est.

7. Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est.

8. Publius Rutilius Rufus vitae innocentia enituit: cum nemo esset in civitate illo integrior, omni

honore dignus est habitus, et consul factus. Cum eum amicus quidam rem iniustam aliquando

rogaret, et Rutilius constanter negaret, indignatus amicus dixit: "Quid igitur mihi opus est tua

amicitia, si quod rogo non facis?" - "Immo, respondit Rutilius, quid mihi tua, si propter te aliquid

inhoneste facere me oporteat?".

26

Lhomond: De viris illustribus urbis Romae: Marcus Tullius Cicero.

Marcus Tullius Cicero equestri genere, Arpini, quod est

Volscorum oppidum, natus est. Ex eius avis unus verrucam

in extremo naso sitam habuit ciceris grano similem; inde

cognomen Ciceronis genti inditum. Cum id Marco Tullio a

nonnullis probro verteretur: "Dabo operam, inquit, ut istud

cognomen nobilissimorum nominum splendorem vincat."

[…]

Tullius Cicero adulescens eloquentiam et libertatem suam

adversus Syllanos ostendit. Chrysogonum quemdam, Syllae

libertum, acriter insectatus est, quod dictatoris potentia

fretus in bona civium invadebat. Ex quo veritus invidiam,

Cicero Athenas petivit, ubi Antiochum philosophum

studiose audivit. Inde eloquentiae gratia Rhodum se

contulit, ubi Molone, rhetore tum disertissimo, magistro

usus est [...] Romam reversus, quaestor in Sicilia fuit […]

Cicero consul factus Sergii Catilinae coniurationem

singulari virtute, constantia curaque compressit. Is nempe

indignatus, quod in petitione consulatus repulsam passus

esset, et furore amens, cum pluribus viris nobilibus

Ciceronem interficere, senatum trucidare, urbem incendere,

aerarium diripere constituerat [...]

Paucis post annis Cicero reus factus est a Clodio tribuno

plebis eadem de causa, quod nempe cives Romanos necavisset. […]

Antonius, inita cum Octavio societate, Ciceronem iamdiu sibi inimicum proscripsit. Qua re audita,

Cicero transversis itineribus fugit in villam quae a mari proxime aberat, indeque navem conscendit, in

Macedoniam transiturus2. Cum vero iam aliquoties in altum provectum venti adversi retulissent, et ipse

iactationem navis pati non posset, regressus ad villam: "Moriar, inquit, in patria saepe servata." Mox

adventantibus percussoribus, cum servi parati essent ad dimicandum fortiter, ipse lecticam, qua

vehebatur, deponi iussit, eosque quietos pati quod sors iniqua cogeret. Prominenti ex lectica et

immotam cervicem praebenti caput praecisum est. Manus quoque abscissae: caput relatum est ad

Antonium, eiusque iussu inter duas manus in rostris positum. Fulvia Antonii uxor, quae se a Cicerone

laesam arbitrabatur, caput manibus sumpsit, in genua imposuit, extractamque linguam acu confixit.

Cicero dicax erat et facetiarum amans, adeo ut ab inimicis solitus sit appellari "Scurra consularis". Cum

Lentulum generum suum, exiguae staturae hominem, vidisset longo gladio accinctum: "Quis, inquit,

generum meum ad gladium alligavit?" Matrona quaedam iuniorem se, quam erat, simulans dictitabat se

triginta tantum annos habere. Cui Cicero: "Verum est, inquit, nam hoc viginti annos audio." Caesar,

altero consule mortuo die decembris ultima, Caninium consulem hora septima in reliquam diei partem

renuntiaverat: quem cum plerique irent salutatum de more: "Festinemus, inquit Cicero, priusquam abeat

magistratu." De eodem Caninio scripsit Cicero: "Fuit mirifica vigilantia Caninius, qui toto suo

consulatu somnum non viderit."

2 Transiturus: participi de futur: “disposat a marxar”

UNITAT 16: VALORS DEL NEXE UT. CICERÓ.

27

UT AMB EL VERB EN INDICATIU 1. VALOR MODAL-COMPARATIU. En correlació amb els adverbis sic, ita: així com,

com, tal com, igual que…

Ut optasti, ita est

És com has volgut.

2. VALOR TEMPORAL. Reforçat sovint amb adverbis com primum: quan, tan aviat

com...

Ut hostes milites nostros viderunt, fugerunt

Tan aviat com els enemics van veure els nostres soldats, van fugir.

UT AMB EL VERB EN SUBJUNTIU VALOR COMPLETIU: que, el fet que. Negació NE: que no, el fet que no. Introdueixen una

subordinada substantiva:

1. EN FUNCIÓ DE SUBJECTE: amb verbs i expressions impersonals com accidit, evenit,

fit, usu venit, contigit, fieri potest: s’esdevé, succeeix, pot passar que…

Ad Appii Claudii senectutem accedebat etiam ut caecus esset.

S’afegia a la vellesa d’ Api Claudi també el fet que era cec.

2. EN FUNCIÓ DE CD: amb verbs de voluntat, ordre i prohibició, interrogació o demanda.

Servis imperat ut se ipsum neglegant, filiam defendant.

Ordena als esclaus que s’oblidin d’ell mateix, que defensin la filla.

VALOR FINAL (negació NE): perquè, a fi que:

Esse oportet ut vivas, non vivere ut edas

Cal menjar perquè visquis, no viure perquè mengis.

VALOR CONSECUTIVO (negació UT NON): que, tant que, de manera que. Sol tenir

adverbis en correlació, (eo, sic, ita, tam) o adjectius-pronoms (talis, tantus, is...).

quis est tam demens ut sua voluntate maereat?

Qui és tan boig que pateixi per voluntat pròpia.

VALOR CONCESSIU: tot i que, encara que, malgrat que. En correlació amb tamen

Ut desint vires, tamen est laudanda voluntas

Encara que manquin les forces, cal, però, elogiar la voluntat.

Practica amb les següents frases

1.- Res sunt ut tibi narro.2.- Vita non est ut credis.3.- Volo ut domum mecum venias.4.- Ut amicus

moritur, maxima tristitia afficimur.5.- Ut desint vires, tamen voluntas exstit.6.- Adeo oppidum

oppugnabatur, ut incolae iam capti viderentur.7.- Dux exercitum ad muros duxit, ut milites hostes

repellerent.8.- Sol efficit ut omnia floreant. 9.- Tanta erat Demosthenis eloquentia, ut haberetur princeps

oratorum.10.- Ut Caesar id audivit, ad Galliam profectus est.11.- Plancus aciem in duas partes constituit,

ne ab equitatu circumveniri posset.12.- Saepe fit ut ii qui debent non respondeant ad tempus.13.- Rogo

tibi, ut amicos nostros visites et illis maximas gratias agas.14.- Tantus fuit ardor animorum ut motum

terrae nemo pugnantium senserit.15.- Accelerat Caesar ut proelio intersit.16.- Ut ego adsentiar orationi,

defensionem tamen non probabo.17.- Plato Aegyptum peragravit ut a sacerdotibus barbaris caelestia

acciperet.18.- Ut rationem Plato nullam adferret, ipsa auctoritate tamen me frangeret.19.- Fieri potest ut

recte aliquis sentiat et id quod sentit polite eloqui non possit.20.- Piratae omnia maria infestabant ita ut

Romanis navigatio tuta non esset.

28

VERBS DE TEMOR AMB UT, NE I SUBJUNTIU

Porten una completiva en subjuntiu amb ut i ne verbs i expressions com: timere, metuere, vereri, in

timore esse, periculum est, etc.:

NE significa “que” i UT o NE NON “que no”

Vereor ne (...) putes alium sapiente bonoque beatum. (Hor., Ep., 1, 16, 19-20).

Témo que consideris un altre feliç en comptes de savi i bo.

O puer, ut sis vitalis metuo. (Hor., Sat., II, 1, 60-61),

Jove, témo que no estiguis viu.

Tum veritus es ne te videre noluerim? (Cic., Q. fr., I, 3, 1).

'Potser has tingut por que no et volgués veure?.

Timeo, ne non impetrem. (Cic., Att., IX, 6).

Témo no obtenir-ho.

TEXTOS

1. Cèsar descriu el temor que es va apoderar dels seus soldats quan van tenir notícies de la

corpulència i destresa en les armes dels Germànics.

Dum paucos dies ad Vesontionem rei frumentariae commeatusque causa1 moratur, ex percontatione

nostrorum vocibusque Gallorum ac mercatorum, qui ingenti magnitudine corporum Germanos

incredibili virtute atque exercitatione in armis esse praedicabant, […] tantus subito timor omnem

exercitum occupavit, ut non mediocriter omnium mentes animosque perturbaret. Hic primum ortus est a

tribunis militum, praefectis, reliquisque qui ex urbe amicitiae causa1 Caesarem secuti

2 non magnum in re

militari usum habebant: quorum alius, alia causa inlata, quam sibi ad proficiscendum3 necessariam esse

diceret, petebat ut eius voluntate discedere liceret; non nulli pudore adducti, ut timoris suspicionem

vitarent, remanebant.

Hi neque vultum fingere neque interdum lacrimas tenere poterant: abditi in tabernaculis aut suum fatum

querebantur aut cum familiaribus suis commune periculum miserebantur. Vulgo totis castris testamenta

obsignabantur. Horum vocibus ac timore paulatim etiam ii qui magnum in castris usum habebant,

milites centurionesque quique equitatui praeerant, perturbabantur. Qui se ex his minus timidos

existimari volebant, non se hostem vereri, sed angustias itineris et magnitudinem silvarum quae

intercederent inter ipsos atque Ariovistum, aut rem frumentariam, ut satis commode supportari posset,

timere dicebant.

1 L’ablatiu causa precedit o seguit de genitiu, expressa finalitat: “per a...”

2 Secuti és un participi concertat amb el subjecte (qui), “els quals, seguint Cèsar...”

3 Ad proficiscendum: per marxar

29

MARC TUL·LI CICERÓ (106-43 A.C.)

Va néixer dins d'una família de classe eqüestre rural el 3 de gener de 106 aC. El seu avi fou un ciutadà

romà amb un paper localment destacat i el seu pare, Marc Tul·li Ciceró, a causa de la seva delicada

salut, va romandre al camp, sense aspiracions polítiques. Sobre la seva mare sabem que es deia Hèlvia,

originària també d'una gens notable.

La seva família no va trigar a enviar el jove a Roma, on va rebre una excel·lent educació orientada a la

carrera política, onva conèixer Eli Estiló, el seu professor de gramàtica. Va estudiar dret amb els cosins

Quint Muci Escèvola. Quant a la filosofia, va estudiar el corrent epicuri amb Fedre com a professor, el

corrent platònic amb Filó de Larissa i la filosofia estoica amb Diòdot. Va establir lligams amb el cercle

poètic de Lutaci Càtul, d'on sorgirien els poetae noui.

Durant la breu carrera militar, obligatòria per als ciutadans romans, va estar sota les ordres de Pompeu

Estrabó. L'any 81 aC reprèn els estudis i comença la seva carrera com a advocat, amb el discurs Pro

Quinctio. Al 79 a. C va viatjar a Grècia i a Àsia va ampliar els estudis, probablement per fugir de la

tirania de Sil·la. Per influx del contacte amb el món grec, Ciceró abordarà els problemes filosòfics des

de diferents escoles. Els seus plantejaments relatius a la moral eren propers a l'estoïcisme, mentre que en

gnoseologia defensava un escepticisme moderat. Ciceró sintetitzarà la tradició grega i la reescriurà en

llatí.

Després de la mort de Sul·la va tornar a Roma. Just abans o després del viatge es va casar amb Terència,

amb qui va tenir dos fills, Marc i Túl·lia.

CARRERA POLÍTICA

En tornar a Roma l'any 77 aC, va encetar el cursus honorum com a qüestor a la província romana de

Sicília (75 aC), càrrec que li va procurar l'estima dels sicilians, que més tard li van encomanar l'acusació

contra Verres, exgovernador de l'illa, acusat de corrupció i robatori d'obres d'art. Així doncs, amb el

discurs Contra Verres, amb el qual venç el famós Hortensi, es consagrarà. La seva carrera d'advocat ja li

havia permès utilitzar el tribunal com a trampolí polític amb diversos casos.

El 69 aC va ser elegit edil curul, el 66 aC pretor urbà i, per fi, l'any 64 aC, es va presentar a les eleccions

consulars i les va guanyar, amb el suport dels optimats. Durant el seu consolat s'enfrontà als seguidors

del partit popular, arran de la conjuració que va tramar Luci Sergi Catilina. Amb les seves famoses

Catilinàries va denunciar-la i va aconseguir esclafar-la. Catilina, després d'haver fracassat per segona

vegada en intentar obtenir el consolat i d'haver-se arruïnat, es proposa sublevar els que, com ell, estan

plens de deutes.

EXILI

Tot i que alguns, per haver salvat la república, van arribar a anomenar-lo pater patriae (pare de la

pàtria), Ciceró comptava diversos enemics, encapçalats per Pisó, cònsol, i Clodi, tribú de la plebs.

Finalment el tribunat de la plebs carregà contra ell amb una llei per haver executat ciutadans romans.

Aquesta llei, anomenada Lex Clodia de capite civis Romani, condemnava a l'exili i manava confiscar els

béns de qui hagués condemnat a mort un ciutadà romà sense les degudes garanties processals. Així

doncs, va haver d'exiliar-se un any, el 58 aC, a Tessalònica i a Dirràquium. A més, va ser destruïda la

mansió del Palatí i potser algunes vil·les que posseïa. Tot i així, gràcies a l'acció de Pompeu, aviat

tornarà a Roma envoltat d'honors.

RETORN A ROMA I ÚLTIMS ANYS DE VIDA

L'any 53 va ser nomenat àugur i el 51 aC va acceptar el càrrec de procurador de la província romana de

Cilícia, però tornà a Roma al cap d'un any. És llavors quan dóna el seu suport a Pompeu contra Cèsar

30

durant la guerra civil, perquè l'ideari que representava era més afí a la república. Ciceró no va participar

en la batalla de Farsàlia l'any 48 aC, mentre romania a l'Epir. Tot i això, en guanyar Cèsar l'any 48 aC,

va comprendre que l'oposició era inútil i des d'aquell moment es va dedicar plenament a escriure,

abandonant tota activitat política. Cèsar li va perdonar pel seu prestigi com a escriptor, pensador i

orador, després que ell li implorés clemència.

El 46 aC, amb 60 anys, es va divorciar de Terència i es va tornar a casar amb Publília.

Quan Cèsar fou assassinat, el març de 44 aC, Ciceró va tornar a la política i es va oposar amb totes les

seves forces a Marc Antoni, lloctinent de Cèsar, tot escrivint contra ell les famoses Filípiques, i fins i tot

establint amistat amb el fill adoptiu de Cèsar, Octavi (que n'era nebot-nét natural). A finals de l'any 43

aC Marc Antoni va ordenar secretament la seva execució juntament amb 16 persones més. Ciceró fou

advertit de les intencions d'aquest i va fugir a Túsculum embarcant a Àntium, però inclemències del

temps el feren desembarcar a Circeis d'on anà fins a la seva vila a Fòrmies. En aquest trajecte fou

interceptat pels soldats de Marc Antoni que li van tallar el cap i les mans, que foren enviats a Marc

Antoni i que ordenà que fossin empalades i exposades als rostra del fòrum romà.

RETÒRICA

Ja a l'inici de la seva obra sobre retòrica, quan encara era un jove inexpert, va exposar la que seria la

seva principal idea en aquest terreny, segons la qual un orador havia d'unir correctament l'ús de les

paraules i un ampli domini de diverses matèries de coneixements, en particular de la filosofia. Va

publicar després del seu desterrament, l'any 55, la seva obra Sobre l'orador (De oratore), posteriorment a

la primavera de l'any 46 va escriure Brutus (Brutus) i Orator (Orador).

1. De oratore era sobretot un al·legat sobre quina havia de ser la formació de l'orador ideal, i la seva

funció i la de l'oratòria en la Roma del segle I aC. Es tracta d'una obra concebuda sobre bases

filosòfiques, però, al mateix temps, escrita amb vocació de ser aplicada a la pràctica del context de la

política de l'època. És un plantejament lògic per part de qui no veia en la política un benefici per a la

comunitat, l'objectiu suprem. De oratore no pretenia ser un manual de retòrica per a principiants, tot

i que es basava en una base sòlida de retòrica. En realitat constituïa un tractat sobre la completa

educació de l'home públic. D'acord amb la teoria retòrica tradicional, un discurs havia de constar de

cinc elements fonamentals: trobar els arguments més convenients, inventio; ordenar-los de la

manera més efectiva, dispositio; exposar-los amb el llenguatge adequat a la situació i al públic,

elocutio; memoritzar el contingut del discurs de manera que flueixi de forma natural i no forçada,

memoria; i, finalment, interpretar tot allò amb els gestos adequats, mirades e inflexions de la veu,

actio, amb tècniques semblants a les d'un actor. Es tractava, en definitiva, de “tenir en compte tres

coses: què dir, en quin ordre i com”. Ciceró, va adoptar aquestes regles bàsiques de l'ortodòxia

retòrica, importades del món grec on ell havia tingut ocasió d'estudiar durant la seva joventut.

2. Brutus, obra publicada en la primavera de l'any 46, tracta d'una història de l'eloqüència des dels seus

inicis fins al temps de Ciceró a Roma, concebuda ella mateixa en forma de diàleg celebrat a la casa

de Ciceró al Palatí, en el qual participen Àtic, Brutus, a qui està dedicada l'obra, i el mateix Ciceró,

el qual es situa a si mateix en una situació d'autoritat davant dels seus interlocutors. Ciceró considera

que la cima de l'eloqüència romana ha estat aconseguida per ell i es defensa contra els aticistes

extrems.

3. Orator neix l'estiu del 46 aC. El proemi de l'obra sosté que l'orador perfecte ha de distingir-se per la

seva cultura filosòfica i dominar els tres estils: genus tenue, genus medium i genus grande. En

aquest estil didàctic Ciceró es preocupa sobretot de valorar el páthos, en el qual ha aconseguit

l'excel·lència.

D'altres tractats retòrics que conservem sobre aquest autor són:

31

1. De optimo genere oratorum (Els millors oradors), aquest tracta sobre el millor tipus

d'eloquència, ja sigui la manera d'aconseguir-la o com elaborar-la.

2. Partitiones oratoriae (Les parts de la retòrica), sobre diferents divisions dels discursos.

3. Topica (Temes), sobre els llocs més comuns dels discursos.

OBRA ORATÒRIA 1. DISCURSOS

Solen classificar-se en:

a. JUDICIALS (pronunciats davant d'un tribunal com advocat defensor o acusador) entre els quals

destaquen:

- In C. Verrem (70 aC): els sicilians encarreguen a Ciceró l'acusació de concussió i extorsió contra el

seu exgovernador, Gaius Verres. Aquest discursos el van llançar definitivament cap a la fama, sobretot

perquè va aconseguir de vèncer el seu màxim rival en l’oratòria: Hortensi.

- Pro Caelio (56 aC): en defensa del seu jove amic Celi, acusat de voler enverinar Clòdia, germana de

Clodi, mortal enemic de Ciceró.

- Pro Milone (52 aC): en defensa de Miló, que havia donat mort a Clodi en una trobada entre bandes

rivals.

- Pro Archia poeta (62 aC): Defensa del poeta grec Arquies, a qui s'acusava d'usurpació del dret de

ciutadania (fa un elogi de les lletres i de la poesia)

b. POLÍTICS (pronunciats al Senat o al Fòrum.)

- Pro lege Manilia o De Imperi Cn Pompei (66 aC). Dóna suport a la proposta del tribú Manili perquè

es concedeixi a Pompeu el comandament suprem de les tropes romans en la guerra contra Mitrídates.

- In L. Catilinam (63 aC). Catilina, candidat al consolat juntament amb Ciceró, no fou seleccionat, i

tramà una conjuració per aconseguir el poder, incloent-hi l'assassinat de Ciceró. Aquest pronuncia

quatre discursos, dues al Senat i dos davant les assemblees del poble, acusant Catilina i ordenant

executar els seus còmplices. Els discursos li van valer una glòria apoteòsica i li van comportar el

sobrenom de 'pare de la pàtria'.

- In M. Antonium orationes Philippicae (1944-1943 aC). Discursos contra Marc Antoni, anomenats

Filípiques en homenatge als discursos de l'orador grec Demòstenes contra Filip de Macedònia.

2. TEORIA RETÒRICA

Tres són les seves principals obres retòriques:

a. Brutus, (nom de la persona a qui està dedicada). Es tracta d'una història de l'eloqüència a Roma, des

dels orígens fins a la seva època, precedida d'una petit resum sobre l'eloqüència a Grècia.

b. De oratore: formació de l'orador i la tècnica del discurs. S'exposa amb amplitud la tècnica de l'orador

perfecte que ha de combinar la disposició natural, la cultura profunda i els coneixements de la tècnica

del discurs. La tècnica tracta cinc punts fonamentals: (inventio, dispositio, elocutio, memòria, i actio).

32

c. Orator: se centra més en l'elocutio: figures de dicció i de pensament, elements de l'expressió,

harmonia de la frase, ritme oratori, etc.

OBRA FILOSÒFICA

Va introduir a Roma les doctrines filosòfiques gregues, fent accessible als romans una cosa que fins

llavors havia estat reservat a l'elit culta coneixedora del grec. No crea una obra original, però el seu

mèrit rau en la seva capacitat de síntesi, en la seva claredat expositiva, la creació d'una terminologia

filosòfica de què no disposava la llengua llatina. Proposa una filosofia eclèctica, en què s'escull i

concilia el millor de les diferents escoles filosòfiques.

Els seus tractats filosòfics pertanyen a dues etapes molt diferents de la seva vida:

Primera etapa: Tractats de filosofia política Posterior a la seva tornada de l'exili en què encara té esperança en el restabliment de l'antic règim

republicà. En aquesta època escriu les seves:

a. De Re pública: Sis llibres (només es conserven fragments) en els que expressa la síntesi idealista del

seu pensament polític amb un lliurament total i desinteressada al servei de la pàtria, la idea principal

d'aquest tractat és la primacia absoluta del dret sobre la violència. El fragment més ampli i significatiu

d'aquesta obra és el conegut com Somni d'Escipió.

b. De legibus: Sosté l'existència d'una llei moral natural, gravada en l'ànima dels éssers humans i rectora

del món. Tracta, doncs, sobre el dret natural, les lleis sagrades i l'ordre estatal, així com sobre les

funcions pròpies dels magistrats.

Segona etapa: Tractats morals, tractats religiosos. Posterior a la victòria de César sobre Pompeu. Ciceró, desenganyat de la política i abatut pels seus

propis infortunis, escriu obres filosòfiques de clara intenció ètica i sempre seguint la pauta del filòsof

acadèmic Carnèades. Les obres corresponents a aquesta etapa són:

a. Paradoxa Stoicorum,: tractat d'índole preparatòria a la filosofia on defensa les tesis dels filòsofs

estoics.

b. Hortensius: tractat concebut com a invitació a la filosofia, no s'ha conservat complet.

c. Consolatio: Després de la mort de la seva filla Túl·lia (45 aC) va buscar consol escrivint una obra en

la qual exposa la seva idea de la immortalitat de l'ànima.

d. Acadèmica: explicacions sobre la teoria del coneixement, com el reconeixement de la Veritat.

e. De finibus bonorum et malorum: exposa les teories de les diferents escoles filosòfiques sobre el Bé

Suprem, concloent que la virtut és suficient per aconseguir la felicitat.

f. Tusculanae Disputationes: cinc llibres on defensa la immortalitat de l'ànima i elimina les pors a la

mort i al dolor.

g. De officiis: planteja el conflicte entre el honest i l'útil i arriba a la conclusió que cal sacrificar l'interès

personal davant les exigències de la llei natural i de l'interès de l'Estat.

33

h. Cato maior de senectute: reflexions sobre la vellesa que dóna a l'home l'impuls per sublimar i

espiritualitzar allunyat de la política i en la recerca de la veritable glòria que neix de la virtut.

i. Laelius de amicitia: petit tractat en què posa de manifest que la veritable amistat busca el seu

fonament en la moralitat pura i justifica la tendresa dels sentiments.

j. De natura deorum: refuta en tres llibres la teoria d'Epicur segons la qual els déus existeixen, però no

es preocupen dels assumptes humans.

k. De diuinatione: Dos llibres en què refuta les creences dels estoics en un art endevinatòria.

OBRA EPISTOLAR

La veritable personalitat de Ciceró es posa de manifest en la seva correspondència, recopilada,

seleccionada i publicada en la seva majoria pel seu amic, l'editor i plutòcrata Tit Pomponi Àtic. Els

temes que abasten les cartes de Ciceró, privades o públiques, són molt variats: esdeveniments íntims o

familiars, oficials, polítics, etc.

a. Epistulae ad familiares (escrites entre el 62 i el 43 aC) s'agrupen per destinataris al llarg de 16

llibres.

b. Epistulae ad Atticum: Àtic publicà, després de la mort de Ciceró, les cartes escrites entre el 68 i el

43 aC en 16 llibres disposats en la seva major part per ordre cronològic.

c. Epistulae ad Quintum fratrem: 3 llibres (escrits entre el 60 i el 54 aC), recullen la correspondència

recíproca entre Ciceró i el seu germà Quint.

d. Epistulae ad Marcum Brutum: recollides en 9 llibres.