Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

1

Fonètica i ortografia Pronunciació de la essa: sorda i sonora Ortografia: essa sonora [z] i grafies que la representen. Essa sonora [s] i grafies que la representen. Morfosintaxi El verb: morfologia regular de la segona i la tercera conjugació. Conjugacions irregulars: verbs amb formes velaritzades. Altres irregularitats. Lèxic Convencions gràfiques: sigles Expressió escrita Els punts suspensius en enumeracions o oracions inacabades. Cartes formals

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

2

FONÈTICA I ORTOGRAFIA Abans de llegir aquesta explicació cal que et fixis de no tenir res a la boca (caramel, xiclet…). T'has de mentalitzar que és una explicació que porta una sèrie d’instruccions que has d’anar seguint. Per aprendre els sons: cal pronunciar-los. ELS SONS DE LA ESSA En català tenim dos sons per a la essa: el sord /s/ i el sonor /z/. El so sonor és el que es produeix fent vibrar les cordes vocals. Si quan pronuncies aquest so, et poses la mà sobre la part superior del coll, on són les cordes vocals, notaràs que vibra. El so sord es produeix sense la vibració, per tant notaràs que no vibra. Hi ha qui pensa que en castellà no existeix el so de la essa sonora, però en paraules on la essa està en contacte amb una ena, es produeix aquest so. Fixa't en les paraules castellanes asno i mesa, i pronuncia-les ben a poc a poc, aturant-te al so de la essa: els sons de les esses són diferents. Posa't, la mà a les cordes vocals i pronuncia aquestes dues paraules. Aturant-te al so de la essa i fixa't quan vibra. Comentat això, fes la prova següent: pots pensar en el so que fa una mosca o una abella quan vola, el so que produïm per imitar-lo és el de la essa sonora. Prova a pronunciar aquest so: zzzzzzzzzzz Un cop l’hagis produït, intenta pronunciar el mot posa, aturant-te en el so de la essa i exagerant: possssssa. Si vols ajuda't amb la mà, per veure si les cordes vocals vibren. Distingir els dos sons no és fàcil, bàsicament perquè a l’escola no ens van ensenyar a treballar amb sons, sinó amb grafies. La majoria de nosaltres, però, sense ser-ne conscients, pronunciem els dos sons. Hi ha qui ho fa molt bé, i hi ha qui no fa tanta diferència amb el sonor.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

3

En tot cas, la pràctica t'ajudarà a aconseguir-ho. Tenint en compte el que hem dit, val la pena practicar amb algunes paraules. La correcció s’aconsegueix fent l’esforç de treballar-ho amb calma i produir cada dia de 6 a 10 paraules, intentant aturar-se al so proposat, fixar-s’hi bé i posar la mà a les cordes vocals. Tot sense pressa. A la pàgina exercicis de fonètica, a la essa, trobaràs una llista de paraules triades. El so de la essa està entre vocals i representat per una s quan és sonor i ss quan és sord. Pensa que aquest exercici no va lligat amb els de l’ortografia. Una cosa és saber pronunciar el so i distingir-lo, i l’altre saber què hem d’escriure en cada moment. Com veuràs en l’ortografia, la essa només té dos sons, però té unes quantes possibilitats per a escriure cada so. ORTOGRAFIA DE LA S En català tenim dos sons molt semblants de la essa. Ambdós són alveolars i fricatius i es diferencien tan sols per la sonoritat. L'un és sord (quan les cordes vocals no vibren) i l’altre és sonor (quan vibren les cordes vocals) –com acabem de veure. La dificultat a distingir aquests sons la trobem en mots com ¡mpressió, duquessa, zebra..., en la pronunciació dels quals sovint h¡ ha fluctuació entre l'un i l’altre. Notem, a més, la varietat de grafies amb què podem representar-los: quatre per a la s sorda (s-ss-c-ç) i dues per a la s sonora (s-z). Vegem tot seguit el quadre que ens mostra què podem escriure segons el so sigui sord o sonor.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

4

s sonora s sorda

S - entre vocals: rosa, casa Z – en les altres posicions • començament de paraula: zebra, zero

• darrera de consonant: onze, alzina

• entre vocals, en mots d'origen grec: amazona, bizantí, trapezi, topazi...

S – sempre que no estigui entre vocals: sal, silenci, consol, escala, pas ,pes SS – només es pot escriure entre vocals: passa, cuirassa, possible C- davant les vocals -e, -i: cel, ciutat Ç - sempre: plaça, cançó, vençut, braç, feliç, esperança, temença

Recorda que… Fem S sonora en els casos següents:

• en els derivats de fons i dins: enfonsar, endinsar. • en els compostos de trans: transistor.

Fem S sorda en els casos següents:

• Darrera els prefixos: anti-, contra-, bi-, tri-, para-... i alguns d'altres: antisocial, entresol.

• (Nota: Recordeu que els mots compostos, el segon element dels quals comença amb s sorda, se separen amb un guionet: para-sol, pica-soques.)

La Ç no es pot escriure mai davant -e / -i.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

5

MORFOSINTAXI MORFOLOGIA DE LA SEGONA CONJUGACIÓ Models de conjugació Com vam veure a la unitat anterior, són verbs de la segona conjugació, els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -er o –re. Segueixen dos models segons si acaben en –er com témer o –re com perdre. Hi ha alguns verbs en què l’infinitiu acaba en –er tònic: haver, saber, poder, voler, valer i soler. La resta de verbs acaben en –er o –re àtons. Pertanyen també a aquesta conjugació els verbs: dir, dur i fer. És la conjugació que més verbs irregulars presenta. Són freqüents les modificacions del radical verbal, la qual cosa provocarà molt canvis ortogràfics. Els verbs haver i ésser els vam veure a la unitat anterior per la seva condició d’auxiliar, però formalment, són verbs de la 2ª conjugació. A continuació veurem els models de perdre i témer i tot seguit veurem les principals irregularitats de la 2a conjugació.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

6

Verb perdre infinitiu gerundi participi perdre perdent perdut – perduda / perduts – perdudes MODE INDICATIU Present perdo perds perd perdem perdeu perden

Petèrit perfet he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut

Pretèrit imperfet perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien

Pretèrit plusquamperfet havia perdut havies perdut havia perdut havíem perdut havíeu perdut havien perdut

Passat perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen

Pretèrit anterior haguí perdut hagueres perdut hagué perdut haguérem perdut haguéreu perdut hagueren perdut

Futur perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran

Futur compost hauré perdut hauràs perdut haurà perdut haurem perdut haureu perdut hauran perdut

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

7

MODE CONDICIONAL Simple perdria perdries perdria perdríem perdríeu perdrien

Compost hauria perdut hauries perdut hauria perdut hauríem perdut hauríeu perdut haurien perdut

MODE SUBJUNTIU Present perdi perdis perdi perdem perdeu perdin

Petèrit perfet hagi perdut hagis perdut hagi perdut hàgim perdut hàgiu perdut hagin perdut

Pretèrit imperfet perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin

Pretèrit plusquamperfet Hagués perdut Haguessis perdut Hagués perdut Haguéssim perdut Haguéssiu perdut Haguessin perdut

MODE IMPERATIU perd perdi perdem perdeu perdin

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

8

Verb témer infinitiu gerundi participi témer tement temut – temuda / temuts – temudes MODE INDICATIU Present temo tems tem temem temeu temen

Petèrit perfet he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut

Pretèrit imperfet temia temies temia temíem temíeu temien

Pretèrit plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havíem temut havíeu temut havien temut

Passat temí temeres temé temérem teméreu temeren

Pretèrit anterior haguí temut hagueres temut hagué temut haguérem temut haguéreu temut hagueren temut

Futur temeré temeràs temerà temerem temereu temeran

Futur compost hauré temut hauràs temut haurà temut haurem temut haureu temut hauran temut

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

9

MODE CONDICIONAL Simple temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien

Compost hauria temut hauries temut hauria temut hauríem temut hauríeu temut haurien temut

MODE SUBJUNTIU Present temi temis temi temem temeu temin

Pretèrit perfet hagi temut hagis temut hagi temut hàgim temut hàgiu temut hagin temut

Pretèrit imperfet temés temessis temés teméssim teméssiu temessin

Pretèrit plusquamperfet Hagués temut Haguessis temut Hagués temut Haguéssim temut Haguéssiu temut Haguessin temut

MODE IMPERATIU tem temi temem temeu temin Fixa’t que l’única diferència en aquests models de conjugació la trobem en el futur i el condicional. futur condicional –er àtona (témer) -eré, -aràs… –eria, -eries… –re (perdre) –ré, -ràs… –ria, -ries…

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

10

IRREGULARITATS La principal irregularitat morfològica és la velarització de l’arrel: arrel reforçada amb una consonant velar (-c, -gu-). Quan apareix el so [k] a la 1a persona del present d’indicatiu, la velarització es conserva en una sèrie de temps. Els verbs acabats en -ldre, -ler, -ndre, -ure i -xer i els verbs poder, dir i dur fan la 1ª persona del present d’indicatiu amb una –c final: molc, valc, entenc, ric, conec, puc, dic, duc… Tots aquests verbs, converteixen aquesta –c final en el grup –gu- en totes les formes del present i imperfet de subjuntiu i en algunes de l’imperatiu. Exemples infinitiu Present

indicatiu Present subjuntiu

Imperfet subjuntiu

moldre molc molgui molgués valdre valc valgui valgués entendre entenc entengui entengués riure ric rigui rigués conèixer conec conegui conegués poder puc pugui pogués dir dic digui digués dur duc dugui dugués Tot i que només es mostri la 1ª persona del singular, totes les persones d’aquests dos temps conserven la forma velaritzada. El cas de l’imperatiu el treballarem a la propera unitat. El participi no sempre conserva l’arrel velar: aprenc - après moc - mogut molc - mòlt caic - caigut L’infinitiu i el gerundi no es velaritzen mai: poder, podent saber, sabent... Són incorrectes les formes: poguer, sapiguer, volguer… Les formes impersonals (infinitiu, gerundi i participi) es treballaran a fons al nivell 2, perquè comporten moltes irregularitats.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

11

Canvis ortogràfics Com ja vam esmentar a la unitat anterior, els canvis ortogràfics vénen donats per la normativa ortogràfica. Els canvis que hem esmentat en la velarització, òbviament també produeixen canvis ortogràfics, com hem dit. Alternança a/e en el radical verbs vocal a / e néixer, treure, jeure,

Quan la vocal és tònica, sempre la que pronunciem. Quan és àtona sempre –a-

Aquests verbs en algunes zones pronuncien la vocal tònica amb –a- I en altres amb –e-. Per això cadascú ha d’escriure la que pronuncia. Alternança a/e en el radical verbs vocal a / e poder i voler

Quan la vocal és tònica, sempre la que pronunciem. El present de subjuntiu i l’imperatiu porten el radical amb –u-.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

12

MORFOLOGIA DE LA TERCERA CONJUGACIÓ Models de conjugació L’infinitiu dels verbs de la 3ª conjugació acaba en -ir. Aquests verbs segueixen dos models. Els purs que es conjuguen com dormir. Els incoatius, que es conjuguen seguint el model de servir. Els incoatius afegeixen, en algunes persones dels presents i de l’imperatiu, l’increment -eix- entre l’arrel i la desinència. La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius.

present d’indicatiu

present de subjuntiu imperatiu

serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen

serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

serveix serveixi servim serviu serveixin

Adopten la forma pura i, per tant, no són incoatius els verbs següents:

ajupir-se, bullir, cosir, consentir, cruixir, escollir, escopir, grunyir, munyir, recollir, ressentir, pressentir, sortir

Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

13

Verb dormir infinitiu gerundi participi dormir dormint dormit – dormida / dormits – dormides MODE INDICATIU Present dormo dorms dorm dormim dormiu dormen

Petèrit perfet he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit

Pretèrit imperfet dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien

Pretèrit plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havíem dormit havíeu dormit havien dormit

Passat dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren

Pretèrit anterior haguí dormit hagueres dormit hagué dormit haguérem dormit haguéreu dormit hagueren dormit

Futur dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran

Futur compost hauré dormit hauràs dormit haurà dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

14

MODE CONDICIONAL Simple dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien

Compost hauria dormit hauries dormit hauria dormit hauríem dormit hauríeu dormit haurien dormit

MODE SUBJUNTIU Present dormi dormis dormi dormim dormiu dormin

Pretèrit perfet hagi dormit hagis dormit hagi dormit hàgim dormit hàgiu dormit hagin dormit

Pretèrit imperfet dormís dormissis dormís dormíssim dormíssiu dormissin

Pretèrit plusquamperfet Hagués dormit Haguessis dormit Hagués dormit Haguéssim dormit Haguéssiu dormit Haguessin dormit

MODE IMPERATIU dorm dormi dormim dormiu dormin

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

15

Verb servir infinitiu gerundi participi servir servint servit – servida / servits – servides MODE INDICATIU Present serveixo serveixes serveix servim serviu serveixen

Pretèrit perfet he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit

Pretèrit imperfet servia servies servia servíem servíeu servien

Pretèrit plusquamperfet havia servit havies servit havia servit havíem servit havíeu servit havien servit

Passat serví servires serví servírem servíreu serviren

Pretèrit anterior haguí servit hagueres servit hagué servit haguérem servit haguéreu servit hagueren servit

Futur serviré serviràs servirà servirem servireu serviran

Futur compost hauré servit hauràs servit haurà servit haurem servit haureu servit hauran servit

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

16

MODE CONDICIONAL Simple serviria serviries serviria serviríem serviríeu servirien

Compost hauria servit hauries servit hauria servit hauríem servit hauríeu servit haurien servit

MODE SUBJUNTIU Present serveixi serveixis serveixi servim serviu serveixin

Petèrit perfet hagi servit hagis servit hagi servit hàgim servit hàgiu servit hagin servit

Pretèrit imperfet servís servissis servís servíssim servíssiu servissin

Pretèrit plusquamperfet Hagués servit Haguessis servit Hagués servit Haguéssim servit Haguéssiu servit Haguessin servit

MODE IMPERATIU serveix serveixi servim serviu serveixin

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

17

Canvis ortogràfics Vénen donats per la normativa ortogràfica. Alternança o/u en el radical verbs vocal o / u collir, cosir, escopir, sortir, tossir Quan la vocal és tònica, sempre la

que pronunciem. Quan és àtona sempre la que hi ha al radical de l’infinitiu.

Exemples infinitiu forma tònica forma àtona Collir Cullo Collia Cosir Cus Cosíem Escopir escupin Escopiré Sortir Surt Sortirem Tossir tusses tossiries

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

18

LÈXIC LES SIGLES Les sigles són la lletra o lletres inicials del nom de persones, entitats, partits, etc. que hom usa per comoditat en comptes del nom sencer. Criteris generals d'escriptura

• Normalment escriurem amb majúscules totes les inicials que formen una sigla. També n'hi ha que han passat a ser escrites només amb la primera inicial en majúscules, sobretot si són molt conegudes i es llegeixen sil�làbicament. Per exemple: Unesco

• S'escriuen en rodona, malgrat que el mot sencer s'escrigui en cursiva.

• No porten cap punt ni cap espai. • No porten cap accent gràfic. • Quan la sigla comença per vocal o per so vocàlic, i va precedida d'un article, apostrofarem seguint les normes de l'apòstrof, i prenent la sigla com una paraula sencera. Per exemple: l'EGB (egebé: comença per e, s’apostrofa), l'FM (efaema: comença per e, s’apostrofa), la UGT (ugeté: comença per u dèbil, femenina –la unió-, per tant no s’apostrofa).

Cal considerar d'una altra manera les sigles lexicalitzades, és a dir, les que funcionen plenament com un terme: s'accentuen, poden formar derivats i plurals. (Per exemple: tèlex, ovni, radar...). En definitiva, són paraules.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

19

ELS PUNTS SUSPENSIUS ... Estan representats per tres punts consecutius i indiquen una pausa mitjana. S'usen:

• Per cloure una sèrie que podria ser ampliada però que, per manca d'espai o per la seva obvietat, s'escurça arbitràriament. No s'usen mai després de l'etc.

• Per deixar en suspens el sentit d’una frase. (Per exemple: Les seves eines, allò que la vida posà al seu abast: prosa, vers,arts plàstiques, màgia...)

• Després de per exemple.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

20

3. LA CORRESPONDÈNCIA FORMAL a. Definició La carta és el text característic de la comunicació escrita interpersonal, ja sigui entre dues persones o entre una persona i entitat, associació o administració. b. Paràmetres formals de la carta En la redacció de la carta tindrem presents certs requisits o regles formals, que donen una personalitat pròpia a aquesta mena d'escrit. Aquests requisits són els següents:

• Situarem el nom i l'adreça de la persona destinatària sota la denominació de l'organisme.

• Alinearem per l'esquerra tots el textos seguint l'eix vertical que dibuixen les línies de la denominació de l'organisme. En iniciar els paràgrafs podem fer-ho: amb una entrada, o amb la separació per un doble espai; no posarem entrada, però, al primer paràgraf.

• Situarem el nom i el càrrec de la persona emissora, amb aquest ordre, sota la seva signatura.

• La datació de la carta pot posar-se a dalt a mà dreta, o a sota, tant a la dreta com a l’esquerra, indiferentment. També convé recordar que la millor carta és aquella que conté les 3 C: clara, curta i concisa; i millor si en té 4: correcta.

Unitat 10

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

21

c. Distribució

d. Llenguatge Els documents, en general, han de tenir algunes característiques específiques. La claredat és la característica principal. Per aconseguir claredat farem servir els mots correctes i serem concisos. Cal dir només allò que és necessari i, per tant, tendirem a la simplificació i a la selecció de la informació que s'ha d'incloure en el document, sense que per això deixi de tenir coherència. Farem servir frases curtes i organitzarem els paràgrafs lògicament. D'aquesta manera aconseguirem desimboltura i vivacitat.