UNITAT 1

L’UNIVERS i EL SISTEMA SOLAR

1.- L’UNIVERS, IDEES ANTIGUES I ACTUALS

Què és l’univers. L’univers és tot el que existeix, des de les coses més petites com els àtoms fins les més grans com les galàxies. A l’univers també hi ha energia, llum i altres radiacions.

A l’univers trobem astres, que són qualsevol objecte natural que es troba a l'espai i que emet, absorbeix o reflecteix llum, de manera que es pot captar per mitjà d'un instrument d'observació, els telescopis

Un estel és un astre que emet llum. Els planetes i satèl·lits no tenen llum pròpia, reflecteixen la llum que arriba des dels estels.

La informació que tenim de l’univers depèn dels aparell que fem servir per observar-lo.

Al començament només fèiem servir els nostres ulls i llavors teníem una visió molt reduïda de l’univers (el Sol, la Lluna i els estels que podíem veure a ull nu). Fa tot just uns pocs centenars d’anys que tenim aparells per explorar l’univers, els telescopis i a partir d’ells cada dia tenim més informació de com és i de què està format l’univers.

•Teoria geocèntrica. Els grecs antics pensaven que la Terra es mantenia quieta al centre de l'univers, i que els estels, el Sol, els planetes i la Lluna giraven al seu voltant.

•Teoria heliocèntrica. La va enunciar fa cinc-cents anys l'astrònom Nicolau Copèrnic. El Sol estava al centre de l’univers i es mantenia quiet. Al seu voltant giraven els planetes, entre els quals hi havia la Terra, la lluna, etc. Aquesta teoria va ser molt discutida, fins que l'any 1610 el matemàtic Galileo Galilei es va construir un telescopi i va observar com els planetes giraven al voltant del Sol. Llavors va donar la raó a Copèrnic.

Cap d’aquestes teories és correcta. La terra gira al voltant del Sol, un estel situat a una galàxia qualsevol i a l’univers hi ha milions de galàxies. Ni tan sols podem dir que hi hagi un centra de l’univers.

Si observem el cel sembla que els estels formin figures que van anomenar constel·lacions. L’home ha interpretat aquestes constel·lacions de maneres molt diverses que formen part de la cultura popular i de la mitologia, però que no tenen significat científic.

•MITOLOGIA. Conjunt d'històries i de llegendes sobre els déus i les deesses, els herois i les heroïnes d'un poble o d'una regió del món.

L’astronomia és la ciència que estudia l’univers i l’astrologia és una creença que relaciona les constel·lacions amb la vida de les persones.

Quin dibuix correspon a la teoria Geocèntrica?Quin dibuix correspon a la teoria Heliocèntrica?

A B

2.- ELS COMPONENTS i L’ORIGEN DE L’UNIVERS

A l’univers trobem.

Estels. Astres que emeten llum pròpia per que estan molt calents, a milions de graus centígrads.

Els estels s’agrupen formant galàxies. L’univers té milers de milions de galàxies. Estan formades per centenars de milions d’estels. Entre els estels podem trobar també núvols de pols i gasos anomenats nebuloses.

Les galàxies s’agrupen entre elles formant cúmuls. La galàxia on és la Terra, s’anomena via làctia i forma part del cúmul anomenat verge.

Tot i això, l’univers és tan enorme que la major part esta buit, no hi ha res!

Els planetes són astres que no emeten llum pròpia i què s’agrupen al voltant d’alguns estels per formar sistemes planetaris. Els planetes giren al voltant dels estels

Els satèl·lits son astres que no emeten llum pròpia i que giren al voltant d’alguns planetes.

Les galàxies que formen l’univers s'allunyen les unes de les altres, com si fossin els fragments d'una explosió. Es diu que l'univers s’està expandint.L'inici d'aquesta expansió va ser una explosió (Big Bang), que va passar fa uns 13.500 a 15.000 milions d’anys

L’origen de l’univers.

3.- LES MIDES i DISTÀNCIES A L’UNIVERS

A astronomia hem de fer servir unitats de mesura diferents.

Unitat Astronòmica (UA). 150 milions de km, la distància de la Terra al Sol. Per exemple, Mart està a 1,5 UA del Sol 225 milions de Km.

Any llum. És la distància que recorre la llum en un any. La llum viatge a 300.000 km cada segon. Llavors en un any la llum recorre uns 9.500.000.000.000 km (9,5 bilions de km)

Alfa Centaure és l’estel més proper al Sol. Es troba a 4 anys llum.

4.- EL NOSTRE SISTEMA SOLAR

Es va formar fa 5.000 milions d’anys a partir del gas i la pols d’una nebulosa.

Al centre tenim el Sol format principalment per dos gasos: heli i hidrògen

Astres del sistema solar

Planetes.Rocosos o interiors: Petits, formats per roca i a prop del Sol: Mercuri, Venus, Terra i Mart.Gasosos: Molt més grans, formats per gasos i lluny del Sol: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Planetes nans: Molt petits i molt juny del Sol: Plutó i Ceres són els més importants..

Satèl·lits: Son astres que giren al voltant dels planetes i planetes nans.

També trobem altres astres més petits com els asteroides i cometes.

Els astres tenen dos tipus de moviments:

Rotació: Gir d’un astre sobre si mateix. Gira al voltant d’una línea imaginària anomenada eix de rotació.

Translació: Moviment d’un astre al voltant d’un altre astre. El recorregut s’anomena òrbita.

L’òrbita de la Terra es troba en un pla imaginari anomenat pla de l’eclíptica

5.- PLANETES INTERIORS

Són els planetes més propers al Sol: Mercuri, Venus, La Terra i Mart

Planetes formats per una escorça, un mantell rocosos i un nucli metàl·lic fos.

Mercuri•Té un radi tres vegades més petit que el de la Terra. •No té satèl·lits ni atmosfera.•De dia fa una temperatura de 480ºC i de nit 170ºC negatius.

Venus•Té una mida semblant a la de la Terra •No té satèl·lits •Té una atmosfera formada per diòxid de carboni (CO2)•Té una temperatura d’uns 480ºC•El seu moviment de rotació és contrari a la resta de planetes.

Terra• El seu temps de rotació és de 24 hores (1 dia)• El seu temps de traslació és 365 dies (1 any)• Té un satèl·lit: la Lluna• Té atmosfera formada per hidrogen i oxígen• De moment és l’únic planeta on sabem que hi ha vida.

Mart• La seva mida és la meitat que la Terra• Té dos satèl·lits: Fobos i Deimos• Atmosfera molt escassa, formada per diòxid de carboni• La temperatura és molt baixa uns – 50ºC

6.- PLANETES EXTERIORS

Són els planetes més llunyans al Sol: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú

Són molt grans i formats principalment per gasos.

Júpiter•És el planeta més gran del sistema solar. Té un diàmetre que és onze vegades més gran que el de la Terra.• Té més de 60 satèl·lits, els més grans dels quals són Ió, Cal·listo, Ganimedes i Europa • Té una gran taca, un huracà gegant

Saturn•Té un diàmetre gairebé deu vegades més gran que el de la Terra. •Té més de 50 satèl·lits, el més gran dels quals és Tità. •Presenta, un sistema d'anells, format per pols i fragments de roques

Urà• 4 vegades més gran que la Terra• Té més de 25 satèl·lits• També té anells, com Saturn• El seu eix de rotació és horitzontal respecte a la seva òrbita

Neptú• Una mica més petit que Urà• Té uns 10 satèl·lits, el més important es diu Tritó molt més gran que la resta.

7.- COMETES I ASTEROIDES

Els cometes són cossos formats per glaç pols i fragments de roca. Tenen dimensions molt variades. Es troben a un tercer cinturó, anomenat núvol d’Oort situat més enllà de l'òrbita de Plutó, entre 50.000 i 100.000 UA del Sol.

Els asteroides. Són cossos rocosos de diverses dimensions. Es troben formant dos cinturons al voltant del Sol:

•Cinturó d’asteroides situat entre l’orbita de Mart i Júpiter.•Cinturó de Kuiper situat més enllà de l’òrbita de Neptú.

De vegades, un cometa surt del núvol d'Oort i va cap a l'interior del sistema solar. A mesura que s'apropa al Sol, es va escalfant i el glaç es vaporitza. En aquest cas, el cometa passa a estar format per un nucli de glaç i roques, i per una cua, que és un rastre llarguíssim de milers, i en algun cas de milions, de quilòmetres de vapor i partícules de glaç que reflecteixen la llum del Sol.