UNITAT 1. Els éssers...

60

PROGRAMACIÓ

UNITAT 1. Els éssers vius

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumneCompetències

clau

Els éssers vius BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC.

BL3.2.1. Observa i identifica les principals relacions entre els éssers vius, descrivint les principals característiques de les cadenes alimentàries. Poblacions, comunitats i ecosistemes.

16-17

Estructura interna dels éssers vius: cèl·lules BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC.

BL3.6.1. Mostra interés per l’observació i l’estudi rigorós de tots els éssers vius. 18-19

BL3.6.3. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius, comunicant de forma oral i escrita els resultats.

18-19

L’organització dels éssers vius BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.



20-21

Introducció a la classificació dels éssers vius en regnes BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.


22-23


Observació de cèlul·les BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.

BL3.6.1. Mostra interés per l’observació i l’estudi rigorós de tots els éssers vius. 24


24

Realització de projectes d’experimentació o investigació sobre continguts científics: compartim el planeta

BL1.2. Obtenir de manera autònoma informació seguint pautes d’observació sistemàtica sobre fets i fenòmens del seu entorn, reconeixent els canvis provocats per les seues interaccions i registrar la informació per mitjà de textos utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge i cuidant del seu bon ús i manteniment.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, en fonts directes o indirectes, l’analitza, trau conclusions, comunica la seua experiència, reflexionant sobre el procés seguit, i ho comunica oralment i per escrit.

25

BL1.3.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cadascun dels blocs de continguts.

25

61

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluablesPàgines del Llibre

de l’alumneCompetències

clau

Els éssers vius BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC.


16-17

Estructura interna dels éssers vius: cèl·lules BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC.



18-19

L’organització dels éssers vius BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.



20-21

Introducció a la classificació dels éssers vius en regnes BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.


22-23


Observació de cèlul·les BL3.1. Identificar i explicar l’estructura interna dels éssers vius: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, reconeixent-ne les principals característiques i les funcions, a través de l’ús eficient i responsable de les TIC: els organismes unicel·lulars i els pluricel·lulars.

BL3.6.1. Mostra interés per l’observació i l’estudi rigorós de tots els éssers vius. 24


24

Realització de projectes d’experimentació o investigació sobre continguts científics: compartim el planeta

BL1.2. Obtenir de manera autònoma informació seguint pautes d’observació sistemàtica sobre fets i fenòmens del seu entorn, reconeixent els canvis provocats per les seues interaccions i registrar la informació per mitjà de textos utilitzant mitjans digitals d’emmagatzematge i cuidant del seu bon ús i manteniment.

BL1.1.1. Cerca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, en fonts directes o indirectes, l’analitza, trau conclusions, comunica la seua experiència, reflexionant sobre el procés seguit, i ho comunica oralment i per escrit.

25

BL1.3.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cadascun dels blocs de continguts.

25

62

CIÈNCIES DE LA NATURALESA 5

UNITAT 1

SABER SER

La pregunta pretén que els alumnes assumisquen la importància de la biodiversitat pel que fa al manteniment de l’equilibri del planeta, de l’evolució i de la necessitat vital de col·laboració entre uns organismes i uns altres.

CONTINGUTS PREVIS

• Concepte de microorganisme.

• Concepte de cèl·lula.

• Els cinc regnes d’éssers vius.

ELEMENTS TRANSVERSALS

• Desenvolupament sostenible i cura del medi ambient.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

Se suggereix posar l’accent en les diferències entre funcions vitals i cicle vital. La descripció d’ésser viu com a organisme que naix, creix, etc., no ho defineix, però és assimilat amb molta facilitat per part de l’alumnat. Per aquest motiu, convé insistir en les tres funcions vitals bàsiques com a elements que defineixen qualsevol organisme viu.

Una altra dificultat que presenta aquesta unitat és el concepte d’autòtrof. Alguns xiquets tendeixen a trivialitzar el concepte i interpreten que la planta s’alimenta d’aigua, de la mateixa manera que una ovella ho fa d’herba, sense arribar a assimilar realment la idea de generació d’aliment a partir de principis que no són aliment.

CONSIDERACIONS PER A LA UNITAT

Existeixen milions d’éssers vius diferents

entre si. Per què és important

preservar aquesta enorme diversitat

d’organismes?

Tots els éssers vius sense excepció en tenim i són

imprescindibles en la nostra formació.

Com es diuen aquestes estructures?

Com funciona

l’instrument que utilitza la científica?

ELS ÉSSERS VIUS1 En aquesta unitat necessitareu saber com són els éssers vius que habiten la Terra i reconéixer els diferents grups que existeixen. N’hi ha molts diferents!

15

NOTES

63


UNITAT 1

SABER FER

A partir de la pregunta els alumnes han de valorar la importància de conéixer el funcionament d’alguns instruments necessaris per a dur a terme la investigació científica.

SABER

Els alumnes poden esbrinar que la imatge representa cèl·lules. Dirigir una pluja d’idees de tota la classe sobre el seu concepte d’estructura cel·lular.

GAMIFICACIÓ

Al començament de la unitat, es treballarà oralment amb els alumnes per a descobrir entre tots la relació que té el que s’hi estudiarà amb la missió concreta del curs.

Tant en aquesta part com en la resolució de les preguntes vinculades a les imatges, es poden repartir crèdits espacials per algun d’aquests aspectes:

• Creativitat i originalitat.

• Relació espontània del contingut amb una experiència o coneixement previ.

APRENENTATGE COOPERATIU

Llegir el text que introdueix la unitat.

Per a respondre les preguntes de la doble pàgina, emprar l’estructura Millor entre tots. El docent ha de buscar la implicació de tots els alumnes de l’equip. En finalitzar, fer una posada en comú de les activitats i anticipar els continguts de la unitat.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Visual i espacial

Fer un mapa mental en gran format sobre els cinc regnes. Emprar colors diferents i fotografies o dibuixos d’un representant de cada grup.

Interpersonal

Els primers éssers vius eren molt diferents dels actuals, però al llarg de milers de milions d’anys, van evolucionar i es van diversificar fins a donar lloc a totes les formes de vida que hui coneixem. Comentar en grup i demanar que expliquen què significa el fet que els éssers vius evolucionen.

RUTINES I DESTRESES DE PENSAMENT

Es proposa utilitzar 3, 2, 1 pont per a donar suport a la introducció del tema, i poder reprendre la rutina i destresa en el tancament d’aquest. Es poden utilitzar directament les preguntes de motivació plantejades en les unitats.

Existeixen milions d’éssers vius diferents

entre si. Per què és important

preservar aquesta enorme diversitat

d’organismes?

Tots els éssers vius sense excepció en tenim i són

imprescindibles en la nostra formació.

Com es diuen aquestes estructures?

Com funciona

l’instrument que utilitza la científica?

ELS ÉSSERS VIUS1 En aquesta unitat necessitareu saber com són els éssers vius que habiten la Terra i reconéixer els diferents grups que existeixen. N’hi ha molts diferents!

15

64


UNITAT 1

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Fer un esquema dels éssers vius i dels éssers inerts. Introduir-hi les funcions vitals i incloure-hi els diferents tipus d’alimentació i reproducció.

• Escriure en la pissarra una llista d’éssers vius i inerts, per exemple: pi, aigua, truita, fong, terra, serp, mineral, roca, puça.

• Demanar als alumnes que els agrupen i que justifiquen la classificació que han realitzat.

• Indicar per escrit com responen algunes aus i altres animals, com els ossos, quan hi ha un canvi de temperatura.


• Després de la lectura i l’explicació de les diferències entre viu i inert, demanar a cada alumne que diga un exemple en veu alta dels dos tipus d’ésser.

• Se suggereix diferenciar entre el cicle vital (nàixer, créixer, morir) i les funcions vitals, que són els processos que realment defineixen qualsevol organisme viu.

• Posar l’accent en el fet que els éssers autòtrofs no s’alimenten d’aigua i sals minerals, sinó que realitzen un procés complex de construcció de l’aliment a partir de substàncies simples.

• Explicar què significa que la reproducció no és imprescindible per a la supervivència d’un individu, però sí que ho és per al manteniment de les espècies.

• Dir noms d’éssers vius i indicar com naixen i de què s’alimenten.

CONTINGUTS

• Els éssers vius i els éssers inerts.

• Les funcions vitals dels éssers vius.

• Els virus.

COMPETÈNCIES CLAU

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competència aprendre a aprendre.

• Competència digital.

Els virus no es consideren vertaders éssers vius, ja que no es nodreixen, no es relacionen i solament es poden reproduir fent còpies de si mateixos quan entren en una cèl·lula, a la qual causen malalties. Un dels més coneguts és el virus de la grip, responsable d’aquesta malaltia en els éssers humans.

Duen a terme uns processos denominats funcions vitals, que els permeten nàixer, créixer,reproduir-se i adaptar-se al seu entorn.

UNITAT 116 17UNITAT 1

Les característiques dels éssers vius

En la naturalesa trobem éssers vius i éssers inerts. Tots tenen en comú el fet que estan formats per matèria, però entre ells hi ha diferències fonamentals.

• Els éssers vius comparteixen algunes característiques que els distin-geixen dels éssers inerts.

Les funcions vitalsQualsevol organisme viu du a terme una sèrie de processos coneguts com a funcions vitals. Aquestes funcions vitals són tres: la nutrició, la relació i la reproducció.

• Mitjançant la funció de nutrició els éssers vius obtenen del medi ex-tern la matèria i l’energia necessàries per a mantindre’s vius. A més, gràcies a aquesta funció expulsen al medi substàncies de rebuig que, si s’acumulen en l’organisme, poden ser tòxiques.

Existeixen dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.

Els éssers vius estan formats per cèl·lules i duen a terme les funcions vitals, a diferència dels éssers inerts.

Les funcions vitals permeten als organismes mantindre’s vius, adaptar-se als canvis de l’entorn i perpetuar la seua espècie. Són la nutrició, la relació i la reproducció.

Amplia

Anomena dos éssers inerts imprescindibles perquè una planta puga viure. Per què els necessita?

Posa dos exemples d’éssers vius autòtrofs i dos més d’éssers heteròtrofs.

Busca informació sobre la funció de relació de les plantes. Posteriorment, escriu un informe.

Explica la diferència fonamental entre la reproducció sexual i l’asexual.

1

2

3

4

La matèria de la qual estan formats s’organitza en cèl·lules, que són unes estructurescomplexes que no es troben en els éssers inerts.

Els éssers autòtrofs, com les plantes, les algues i alguns bacteris, fabriquen tots els nutrients que necessiten. Ho fan mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.

Éssers vius

• Estan formats per cèl·lules.• Realitzen les funcions vitals.• Necessiten aigua i nutrients.• Responen als canvis de l’entorn.

Éssers inerts

• No estan formats per cèl·lules.• No realitzen les funcions vitals.

Els éssers heteròtrofs, com els fongs i els animals, no poden fabricar els seus propis nutrients i s’alimenten d’altres éssers vius per a obtindre’ls.

• Gràcies a la funció de relació, els éssers vius perceben els canvis que es produeixen contínuament en el seu entorn i responen a aquests. Per a detectar els canvis, els éssers vius disposen de receptors molt variats, des de cèl·lules molt senzilles especialitzades a percebre la llum, per exemple, fins a òrgans dels sentits complexos, com els nostres.

• La funció de reproducció permet als éssers vius originar nous orga-nismes iguals o semblants a ells. La reproducció pot ser asexual, quan hi participa un sol individu, o sexual, si són necessaris dos individus de diferent sexe.

Aquesta funció —a diferència de les anteriors— no és imprescindible per a la supervivència d’un individu, però sí que ho és per al manteni-ment de les espècies.

• Els éssers inerts no estan formats per cèl·lules i tampoc duen a terme les funcions vitals. Alguns d’aquests, com l’aigua i l’aire, són imprescin-dibles perquè els éssers vius realitzen les funcions vitals.

65

GAMIFICACIÓ

En l’activitat seleccionada, es poden repartir crèdits espacials als alumnes que destaquen en algun d’aquests aspectes, al marge de la correcció de l’activitat:

• Ordre, netedat i correcció en la presentació.

• Ús d’alguna paraula nova.


Explicar els continguts, les il·lustracions i els textos que les acompanyen, i l’apartat «Amplia» amb l’estructura Parada de tres minuts. Cada equip pot plantejar una o dues preguntes. Es pot realitzar un esquema d’aquesta secció amb l’estructura Mapa conceptual a quatre bandes.

Utilitzar l’estructura Full giratori per a les activitats de la pàgina 17. Fer la posada en comú amb U per tots.

SOLUCIONS DE LA PÀGINA 17

1 Aigua i aire són dos éssers inerts que són imprescindibles perquè una planta puga viure. Els necessita per a realitzar les funcions vitals.

2 Resposta model; éssers vius autòtrofs: cactus, pastura; éssers vius heteròtrofs: dofí, tigre.

3 Resposta oberta. Cal comprovar que l’alumne numera les pàgines, subratlla les idees principals, inclou imatges i cita les fonts que ha usat.

4 La reproducció pot ser asexual, quan hi participa un sol individu, i sexual, quan hi són necessaris dos individus de diferent sexe.

Els virus no es consideren vertaders éssers vius, ja que no es nodreixen, no es relacionen i solament es poden reproduir fent còpies de si mateixos quan entren en una cèl·lula, a la qual causen malalties. Un dels més coneguts és el virus de la grip, responsable d’aquesta malaltia en els éssers humans.

Duen a terme uns processos denominats funcions vitals, que els permeten nàixer, créixer,reproduir-se i adaptar-se al seu entorn.


Les característiques dels éssers vius

En la naturalesa trobem éssers vius i éssers inerts. Tots tenen en comú el fet que estan formats per matèria, però entre ells hi ha diferències fonamentals.

• Els éssers vius comparteixen algunes característiques que els distin-geixen dels éssers inerts.

Les funcions vitalsQualsevol organisme viu du a terme una sèrie de processos coneguts com a funcions vitals. Aquestes funcions vitals són tres: la nutrició, la relació i la reproducció.

• Mitjançant la funció de nutrició els éssers vius obtenen del medi ex-tern la matèria i l’energia necessàries per a mantindre’s vius. A més, gràcies a aquesta funció expulsen al medi substàncies de rebuig que, si s’acumulen en l’organisme, poden ser tòxiques.

Existeixen dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.

Els éssers vius estan formats per cèl·lules i duen a terme les funcions vitals, a diferència dels éssers inerts.

Les funcions vitals permeten als organismes mantindre’s vius, adaptar-se als canvis de l’entorn i perpetuar la seua espècie. Són la nutrició, la relació i la reproducció.

Amplia

Anomena dos éssers inerts imprescindibles perquè una planta puga viure. Per què els necessita?

Posa dos exemples d’éssers vius autòtrofs i dos més d’éssers heteròtrofs.

Busca informació sobre la funció de relació de les plantes. Posteriorment, escriu un informe.

Explica la diferència fonamental entre la reproducció sexual i l’asexual.

1

2

3

4

La matèria de la qual estan formats s’organitza en cèl·lules, que són unes estructurescomplexes que no es troben en els éssers inerts.

Els éssers autòtrofs, com les plantes, les algues i alguns bacteris, fabriquen tots els nutrients que necessiten. Ho fan mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.

Éssers vius

• Estan formats per cèl·lules.• Realitzen les funcions vitals.• Necessiten aigua i nutrients.• Responen als canvis de l’entorn.

Éssers inerts

• No estan formats per cèl·lules.• No realitzen les funcions vitals.

Els éssers heteròtrofs, com els fongs i els animals, no poden fabricar els seus propis nutrients i s’alimenten d’altres éssers vius per a obtindre’ls.

• Gràcies a la funció de relació, els éssers vius perceben els canvis que es produeixen contínuament en el seu entorn i responen a aquests. Per a detectar els canvis, els éssers vius disposen de receptors molt variats, des de cèl·lules molt senzilles especialitzades a percebre la llum, per exemple, fins a òrgans dels sentits complexos, com els nostres.

• La funció de reproducció permet als éssers vius originar nous orga-nismes iguals o semblants a ells. La reproducció pot ser asexual, quan hi participa un sol individu, o sexual, si són necessaris dos individus de diferent sexe.

Aquesta funció —a diferència de les anteriors— no és imprescindible per a la supervivència d’un individu, però sí que ho és per al manteni-ment de les espècies.

• Els éssers inerts no estan formats per cèl·lules i tampoc duen a terme les funcions vitals. Alguns d’aquests, com l’aigua i l’aire, són imprescin-dibles perquè els éssers vius realitzen les funcions vitals.


Naturalista

Dins de l’alimentació heteròtrofa hi ha un grup curiós d’éssers vius, els fotoorganòtrofs, que comprenen alguns bacteris. Buscar-ne informació i fer-ne una fitxa amb les característiques principals.


Es proposa utilitzar Presa de decisions per a acompanyar la investigació i l’aprofundiment sobre el tema d’aquest apartat.


UNITAT 1

66


UNITAT 1


• Dibuixar en el quadern una cèl·lula animal i una altra de vegetal.

• Fer una llista a doble columna de les parts de les cèl·lules animal i vegetal. Encerclar els elements comuns i subratllar les diferències.

• Investigar la presència d’altres orgànuls en el citoplasma cel·lular.

• Investigar sobre el contingut del nucli cel·lular.

• Realitzar una tinció de cèl·lules epitelials amb blau de metilé, fixar-la en l’aire, llavar-la i fer una observació en el microscopi. Demanar als alumnes que realitzen un dibuix en el quadern del que han observat.


• Explicar les parts i els fonaments del microscopi òptic succintament.

• En la mesura que es puga, realitzar una observació de cèl·lules fàcils d’extraure i preparar, com les epitelials de la mucosa bucal, o bé observar talls de teixits ja preparats.

• Utilitzar la pissarra digital per a exposar les parts i les funcions de la cèl·lula.

• Fer un esquema en la pissarra amb les parts de les cèl·lules animal i vegetal i demanar als alumnes que el copien en el quadern.

CONTINGUTS

• La cèl·lula.

• La cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal.

• Instruments d’observació: microscopi.

COMPETÈNCIES CLAU




La cèl·lula

Les cèl·lules animals i vegetalsTant les cèl·lules animals com les vegetals tenen membrana, citoplasma i nucli. Les cèl·lules vegetals, a més, posseeixen orgànuls específics que no presenten les cèl·lules animals.

Tots els éssers vius estem formats per unes estructures microscòpiques que es diuen cèl·lules.

La cèl·lula és l’estructura viva més senzilla que es coneix. Cadascuna de les cèl·lules d’un ésser viu realitza les funcions de nutrició, relació i repro-ducció.

• Mitjançant la funció de nutrició, obté del medi la matèria i l’energia que necessita per a viure i també elimina les substàncies de rebuig.

• Per mitjà de la funció de relació percep els canvis que es produeixen en el seu entorn —per exemple, modificacions de temperatura— i res-pon davant d’aquests.

• A través de la funció de reproducció, dona lloc a noves cèl·lules amb característiques similars a les de les seues progenitores.

Els components de la cèl·lulaHi ha dos tipus de cèl·lules. Unes són més senzilles i les posseeixen els bac-teris. Unes altres són molt més grans i complexes, i les tenen els animals, les plantes i els fongs, entre altres organismes. Les nostres cèl·lules tenen membrana, citoplasma i nucli.

La cèl·lula és la unitat bàsica de la qual estan formats tots els éssers vius. Les cèl·lules animals i vegetals presenten membrana, citoplasma i nucli. Les cèl·lules vegetals tenen, a més de la paret cel·lular, altres orgànuls específics, com els cloroplastos.

Amplia

El microscopi és un instrument que permet observar cèl·lules o organismes molt menuts, anomenats microorganismes, que no es poden veure a simple vista.

El microscopi òptic està format per una o més lents, un espill i una font de llum. Pot augmentar fins a mil vegades la grandària dels objectes.

Què penses que va passar abans, el descobriment de la cèl·lula o la invenció del microscopi? Raona la resposta.

Quines són les funcions de la membrana cel·lular? I les del nucli?

1

2

Explica mitjançant un dibuix les diferències entre una cèl·lula animal i una vegetal.

Investiga quins són els éssers vius que no tenen nucli en les cèl·lules. Escriu en el quadern un informe sobre aquests.

3

4

La membrana és la capa que envolta la cèl·lula. La protegeix del medi extern i controla l’entrada i l’eixida de substàncies.

El nucli, separat del citoplasma per una membrana, conté el material genètic, que controla i dirigeix el funcionament de la cèl·lula.

El citoplasma és la substància que es troba entre la membrana i el nucli de la cèl·lula.

Conté els orgànuls, que exerceixen diferents funcions, com obtindre energia o eliminar substàncies de rebuig.

Orgànuls

Membrana

Citoplasma

Nucli

La paret cel·lular és una capa rígida que recobreix la membrana i permet que la planta esmantinga dreta.

Els cloroplastos són uns orgànuls que es troben en el citoplasma i contenen clorofil·la, que és unasubstància de color verd necessària per a fer la fotosíntesi.

Orgànuls

Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

NOTES

67


UNITAT 1

GAMIFICACIÓ


• Material complet i a punt.

• Atenció i compliment de les indicacions per a resoldre una tasca.


Llegir els dos apartats d’aquesta secció amb l’estructura Lectura compartida, inclosos els textos que acompanyen les il·lustracions. En finalitzar, fer una posada en comú amb tot el grup classe.

Utilitzar l’estructura Full giratori per parelles per a resoldre les activitats de la pàgina 19. Una parella comença les activitats 1 i 2, mentre que l’altra inicia les restants. Després d’un temps determinat, les parelles s’intercanvien les preguntes i cadascuna finalitza les activitats que ha començat l’altra.


Naturalista

Des de finals del segle xx es desenvolupen tecnologies per a crear cèl·lules artificials. Daniel Hammer ha creat cèl·lules artificials que poden alliberar un medicament dins d’un ésser viu. Dissenya la teua pròpia cèl·lula artificial i defineix un objectiu per a aquesta.


1 En primer lloc es va inventar el microscopi, perquè sense aquest no s’haurien pogut observar les primeres cèl·lules.

2 Funcions de la membrana: protegir la cèl·lula del medi extern i controlar tant l’entrada de nutrients com l’eixida de substàncies de rebuig. Funcions del nucli: controlar i dirigir el funcionament de la cèl·lula.

3 La cèl·lula vegetal té paret cel·lular i cloroplastos, i l’animal, no.

4 Resposta model: els glòbuls rojos dels mamífers són cèl·lules anucleades; les cèl·lules procariotes, com les dels bacteris, no tenen nucli definit. Cal comprovar les respostes dels alumnes.


Es proposa utilitzar Comparem per a comparar diverses imatges relacionades amb l’apartat treballat.


La cèl·lula

Les cèl·lules animals i vegetalsTant les cèl·lules animals com les vegetals tenen membrana, citoplasma i nucli. Les cèl·lules vegetals, a més, posseeixen orgànuls específics que no presenten les cèl·lules animals.

Tots els éssers vius estem formats per unes estructures microscòpiques que es diuen cèl·lules.

La cèl·lula és l’estructura viva més senzilla que es coneix. Cadascuna de les cèl·lules d’un ésser viu realitza les funcions de nutrició, relació i repro-ducció.

• Mitjançant la funció de nutrició, obté del medi la matèria i l’energia que necessita per a viure i també elimina les substàncies de rebuig.

• Per mitjà de la funció de relació percep els canvis que es produeixen en el seu entorn —per exemple, modificacions de temperatura— i res-pon davant d’aquests.

• A través de la funció de reproducció, dona lloc a noves cèl·lules amb característiques similars a les de les seues progenitores.

Els components de la cèl·lulaHi ha dos tipus de cèl·lules. Unes són més senzilles i les posseeixen els bac-teris. Unes altres són molt més grans i complexes, i les tenen els animals, les plantes i els fongs, entre altres organismes. Les nostres cèl·lules tenen membrana, citoplasma i nucli.

La cèl·lula és la unitat bàsica de la qual estan formats tots els éssers vius. Les cèl·lules animals i vegetals presenten membrana, citoplasma i nucli. Les cèl·lules vegetals tenen, a més de la paret cel·lular, altres orgànuls específics, com els cloroplastos.

Amplia

El microscopi és un instrument que permet observar cèl·lules o organismes molt menuts, anomenats microorganismes, que no es poden veure a simple vista.

El microscopi òptic està format per una o més lents, un espill i una font de llum. Pot augmentar fins a mil vegades la grandària dels objectes.

Què penses que va passar abans, el descobriment de la cèl·lula o la invenció del microscopi? Raona la resposta.

Quines són les funcions de la membrana cel·lular? I les del nucli?

1

2

Explica mitjançant un dibuix les diferències entre una cèl·lula animal i una vegetal.

Investiga quins són els éssers vius que no tenen nucli en les cèl·lules. Escriu en el quadern un informe sobre aquests.

3

4

La membrana és la capa que envolta la cèl·lula. La protegeix del medi extern i controla l’entrada i l’eixida de substàncies.

El nucli, separat del citoplasma per una membrana, conté el material genètic, que controla i dirigeix el funcionament de la cèl·lula.

El citoplasma és la substància que es troba entre la membrana i el nucli de la cèl·lula.

Conté els orgànuls, que exerceixen diferents funcions, com obtindre energia o eliminar substàncies de rebuig.

Orgànuls

Membrana

Citoplasma

Nucli

La paret cel·lular és una capa rígida que recobreix la membrana i permet que la planta esmantinga dreta.

Els cloroplastos són uns orgànuls que es troben en el citoplasma i contenen clorofil·la, que és unasubstància de color verd necessària per a fer la fotosíntesi.

Orgànuls

Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

68


UNITAT 1


• Copiar en el quadern els noms dels organismes unicel·lulars en forma d’esquema.

• Reconéixer si les fotografies dels éssers unicel·lulars que apareixen en el llibre estan fetes amb microscopi òptic o electrònic.

• Fer un esquema en el quadern sobre els nivells d’organització cel·lular.

• Escriure en la pissarra noms d’éssers vius i classificar-los en unicel·lulars o pluricel·lulars. Per exemple: protozou, formiga, elefant, alga, poll, fong, bacteri, colobra.


• Fer una pregunta motivadora abans que òbriguen el llibre, perquè no hi busquen la informació.

• Preguntar-los si saben la diferència entre unicel·lular i pluricel·lular, i entre microscòpic i macroscòpic.

• Utilitzar la pissarra digital per a projectar vídeos d’organismes unicel·lulars en acció.

• Durant l’explicació dels nivells d’organització cel·lular, usar altres exemples diferents al del sistema muscular.

• Buscar en Internet el nom d’algunes cèl·lules que formen el nostre cos.

CONTINGUTS

• Els organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

• L’organització interna dels éssers vius pluricel·lulars.

COMPETÈNCIES CLAU




L’organització dels éssers vius

L’organització interna dels éssers pluricel·lularsLes cèl·lules de què estan constituïts els éssers vius pluricel·lulars s’agru-pen i formen teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Els éssers vius es classifiquen en unicel·lulars i pluricel·lulars, segons el nombre de cèl·lules que els formen.

Els éssers vius unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula. Els pluricel·lulars estan constituïts per moltes cèl·lules que s’agrupen i formen teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Fes una llista amb les semblances i les diferències entre una alga unicel·lular i una libèl·lula.

Indica si les estructures següents són cèl·lules, teixits, aparells o éssers pluricel·lulars: gat, glòbul blanc, sang i cor.

Busca un exemple de cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema en l’ésser humà.

1

2

3

Cèl·lulesEls éssers pluricel·lulars tenen diferents tipus de cèl·lules i cada tipus està especialitzat en una funció determinada. Per exemple, les cèl·lules musculars estan especialitzades en la contracció.

TeixitsEls teixits contenen cèl·lules del mateix tipus que compleixen la mateixa funció. Així, el teixit muscular, que és responsable del moviment, està format per la unió de cèl·lules musculars.

ÒrgansEls òrgans estan constituïts per una agrupació de diferents teixits que treballen de manera coordinada per a complir una funció de manera eficaç. Per exemple, el cor està format per diversos teixits, com el teixit muscular i l’epitelial, entre altres, que col·laboren perquè el cor bombe la sang.

Aparells i sistemesEls aparells i sistemes resulten de l’agrupació de diversos òrgans diferents que treballen junts per a dur a terme una tasca determinada. Per exemple, l’aparell circulatori està format pel cor, els vasos sanguinis i la sang, que distribueixen nutrients i oxigen pels òrgans i retiren les substàncies de rebuig.

Ésser viu pluricel·lularTotes les cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes que constitueixen un ésser viu pluricel·lular han de complir la seua funció i treballar junts de manera eficaç perquè l’organisme es desenvolupe correctament.

Els éssers vius unicel·lulars estan constituïts per una única cèl·lula, que és capaç de viure de forma independent. Són éssers vius microscòpics, que solament poden ser observats amb un microscopi.

Bacteri

Fong unicel·lular (rent)

Alga unicel·lular

Els éssers vius pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules, que treballen de forma organitzada perquè l’organisme realitze les seues funcions vitals. La majoria són macroscòpics, és a dir, es poden observar a simple vista.

Animal

Fong pluricel·lular

Planta

L’ésser viu més gran del qual es té notícia és un fong pluricel·lular trobat en un bosc dels Estats Units. Rep el nom d’Armillaria ostoyae i es calcula que té més de dos mil anys i pesa més de 7 000 tones, és a dir: més de set milions de quilograms.

NOTES

69


UNITAT 1


Naturalista

Els bioelements són els quasi 70 elements químics que constitueixen la matèria que forma els éssers vius.

Repartir entre els alumnes 15 bioelements i fer un mural amb la informació arreplegada.


Per a abordar els continguts de la doble pàgina usar Lectura compartida. Una vegada finalitzada l’explicació, emprar El joc de les paraules amb la finalitat d’analitzar el vocabulari específic d’aquesta secció.

Utilitzar Full giratori per a resoldre les activitats de la pàgina 21. Cada alumne pot utilitzar un bolígraf d’un color diferent (així es pot saber l’aportació de cadascú).Els alumnes poden canviar de torn dins d’una mateixa pregunta. Corregir amb El nombre.

GAMIFICACIÓ


• Ajuda a un company.

• Acabament de la tasca a temps.


1 Semblances: són éssers vius; realitzen les tres funcions vitals; estan formats per cèl·lules. Diferències: la libèl·lula és un organisme pluricel·lular i l’alga és unicel·lular; l’alga és microscòpica i la libèl·lula, macroscòpica; l’alga unicel·lular és autòtrofa i la libèl·lula és heteròtrofa; pertanyen a regnes diferents.

2 Gat: ésser pluricel·lular. Glòbul blanc: cèl·lula. Sang: teixit. Cor: òrgan.

3 Resposta model: cèl·lula, cèl·lules musculars; teixit, teixit muscular; òrgan, cor; aparell, aparell circulatori; sistema, sistema nerviós.


Es proposa utilitzar Les parts i el tot per a realitzar un esquema o extraure les idees principals amb la informació d’aquest apartat.


L’organització dels éssers vius

L’organització interna dels éssers pluricel·lularsLes cèl·lules de què estan constituïts els éssers vius pluricel·lulars s’agru-pen i formen teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Els éssers vius es classifiquen en unicel·lulars i pluricel·lulars, segons el nombre de cèl·lules que els formen.

Els éssers vius unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula. Els pluricel·lulars estan constituïts per moltes cèl·lules que s’agrupen i formen teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Fes una llista amb les semblances i les diferències entre una alga unicel·lular i una libèl·lula.

Indica si les estructures següents són cèl·lules, teixits, aparells o éssers pluricel·lulars: gat, glòbul blanc, sang i cor.

Busca un exemple de cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema en l’ésser humà.

1

2

3

Cèl·lulesEls éssers pluricel·lulars tenen diferents tipus de cèl·lules i cada tipus està especialitzat en una funció determinada. Per exemple, les cèl·lules musculars estan especialitzades en la contracció.

TeixitsEls teixits contenen cèl·lules del mateix tipus que compleixen la mateixa funció. Així, el teixit muscular, que és responsable del moviment, està format per la unió de cèl·lules musculars.

ÒrgansEls òrgans estan constituïts per una agrupació de diferents teixits que treballen de manera coordinada per a complir una funció de manera eficaç. Per exemple, el cor està format per diversos teixits, com el teixit muscular i l’epitelial, entre altres, que col·laboren perquè el cor bombe la sang.

Aparells i sistemesEls aparells i sistemes resulten de l’agrupació de diversos òrgans diferents que treballen junts per a dur a terme una tasca determinada. Per exemple, l’aparell circulatori està format pel cor, els vasos sanguinis i la sang, que distribueixen nutrients i oxigen pels òrgans i retiren les substàncies de rebuig.

Ésser viu pluricel·lularTotes les cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes que constitueixen un ésser viu pluricel·lular han de complir la seua funció i treballar junts de manera eficaç perquè l’organisme es desenvolupe correctament.

Els éssers vius unicel·lulars estan constituïts per una única cèl·lula, que és capaç de viure de forma independent. Són éssers vius microscòpics, que solament poden ser observats amb un microscopi.

Bacteri

Fong unicel·lular (rent)

Alga unicel·lular

Els éssers vius pluricel·lulars estan formats per moltes cèl·lules, que treballen de forma organitzada perquè l’organisme realitze les seues funcions vitals. La majoria són macroscòpics, és a dir, es poden observar a simple vista.

Animal

Fong pluricel·lular

Planta

L’ésser viu més gran del qual es té notícia és un fong pluricel·lular trobat en un bosc dels Estats Units. Rep el nom d’Armillaria ostoyae i es calcula que té més de dos mil anys i pesa més de 7 000 tones, és a dir: més de set milions de quilograms.

70


UNITAT 1


• Fer un esquema de la classificació dels éssers vius. Acompanyar-lo d’il·lustracions obtingudes d’Internet o de revistes, o bé dibuixades pels alumnes.

• Escriure semblances i diferències entre els diferents regnes. S’escriurà el nom de cada regne en un paper diferent. Cada alumne triarà dos papers i realitzarà el treball sobre els regnes que hi apareguen. Llegir en veu alta els treballs per a valorar-los entre tots.

• Buscar en Internet imatges de protoctistos i moneres. Demanar als alumnes que els dibuixen en el quadern.

• Demanar als alumnes que facen un treball de recerca sobre l’evolució biològica en què aborden el concepte d’adaptació al medi.


• Demanar als alumnes que diguen, en forma de núvol d’idees, el nom de diferents éssers vius i escriure’ls en la pissarra. Els que falten per a completar algun regne els indicarà el professor.

• Explicar les característiques dels regnes, amb el suport d’una projecció d’imatges diverses d’alguns representants de cadascun dels regnes.

• Classificar en una posada en comú tots els éssers vius del núvol d’idees de la pissarra.

• Insistir que tots els animals i totes les plantes són éssers vius pluricel·lulars.

• ACTIVITAT 2. Abans de resoldre-la, mostrar les imatges del medi físic on es desenvolupen les algues i les falagueres, perquè puguen apreciar que les primeres viuen en el medi aquàtic i les segones, en el terrestre.

• Anomenar tots els éssers vius que apareixen en la il·lustració de la doble pàgina. Escriure’ls en la pissarra i classificar-los.

CONTINGUTS

• La classificació dels éssers vius.

COMPETÈNCIES CLAU



• Competències socials i cíviques.

Regne animal

Els animals són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten d’altres organismes. La majoria poden desplaçar-se. Per a estudiar-los, els animals es classifiquen de diferents maneres. Per exemple, segons tinguen o no columna vertebral poden ser vertebrats o invertebrats.

1

Els animals vertebrats tenen esquelet intern i columna vertebral, que donen forma al seu cos i protegeixen els seus òrgans interns. Per exemple, el llop, l’ànec i la granota.

Els animals invertebrats no tenen esquelet intern amb columna vertebral, com per exemple,l’abella, el polp i el cuc.

Regne de les plantes

Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que fabriquen el seu propi aliment i poden moure’s, però no desplaçar-se, ja que viuen fixades al sòl. Es classifiquen en plantes amb flors i sense flors.

2 Les plantes amb flors es reprodueixen per llavors. Per exemple, l’alzina i l’espígol.

Les plantes sense flors no formen llavors i es reprodueixen per espores, com per exemple, lesfalagueres i les molses.


La classificació dels éssers vius

Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups anomenats regnes: animals, plantes, fongs, protoctistos i moneres.

Regne de les moneres

Les moneres són éssers vius unicel·lulars. Alguns fabriquen els seus aliments i uns altres, no. Es tracta dels organismes més simples del planeta. Els bacteris pertanyen a aquest regne i són els éssers vius més abundants. Podem trobar-ne en quasi tots els racons de la Terra.

5

Regne dels fongs

Els fongs poden ser unicel·lulars, com els rents, o pluricel·lulars, com els bolets. S’alimentende les restes d’altres éssers vius.

3

Regne dels protoctistos

Els protoctistos formen un grup d’organismes tant unicel·lulars com pluricel·lulars. Es classifiquen en algues, si fabriquen el seu propi aliment com les plantes, i protozous, si s’alimenten d’altres éssers vius.

4

Els éssers vius que habiten el nostre planeta es poden classificar en cinc regnes: animals, plantes, fongs, protoctistos i moneres.

Classifica en unicel·lulars o pluricel·lulars els organismes següents: xampinyó, àguila, bacteri, cedre, falaguera i rent.

Explica les diferències i les semblances entre una alga i una falaguera.

Observa la il·lustració i escriu el nom d’un ésser viu que pertanga a cadascun dels regnes.

1

2

3

Amplia

La vida segueix evolucionant

Els primers éssers vius van sorgir a la Terra fa milers de milions d’anys.

Eren organismes unicel·lulars molt senzills, semblants als bacteris actuals. Els seus descendents es van adaptar a diferents medis i van anar canviant, al llarg de les generacions, fins a donar lloc a la varietat d’éssers vius que hui habiten el planeta. Aquests canvis segueixen ocorrent: l’evolució no es deté.

71


UNITAT 1


Intrapersonal

Alguns éssers vius s’organitzen en societats. Buscar informació sobre el terme eusocialitat i anotar algunes espècies que compleixen amb aquesta característica.

Dividir la classe en grups i buscar informació sobre aquestes espècies.


Explicar cadascun dels regnes usant l’estructura Parada de tres minuts. Cada equip podrà plantejar una o dues preguntes.

Resoldre les activitats de la pàgina 23 amb l’estructura Treball per parelles: una parella de l’equip fa l’activitat 1, i l’altra, l’activitat 2.

A continuació, cada parella explica a l’altra el que ha fet, de manera que tots els membres de l’equip comprenguen ambdues activitats. L’activitat 3 la realitzen junts.

GAMIFICACIÓ


• Concentració i esforç.

• Ordre, netedat i correcció en la presentació.


1 Xampinyó: pluricel·lular. Àguila: pluricel·lular. Bacteri: unicel·lular. Cedre: pluricel·lular. Falaguera: pluricel·lular. Rent: unicel·lular.

2 Semblances: tenen clorofil·la; el seu aspecte és similar; són autòtrofs. Diferències: pertanyen a diferents regnes; viuen en un medi diferent; les falagueres són pluricel·lulars, mentre que les algues poden ser pluricel·lulars o unicel·lulars.

3 Resposta model. Regne animal: llop. Regne de les plantes: ginesta. Regne dels fongs: bolet. Regne dels protoctistos: alga. Regne de les moneres: bacteri.


Es proposa utilitzar Comparem per a la correcció o posada en comú dels exercicis d’aquest apartat.

Regne animal

Els animals són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten d’altres organismes. La majoria poden desplaçar-se. Per a estudiar-los, els animals es classifiquen de diferents maneres. Per exemple, segons tinguen o no columna vertebral poden ser vertebrats o invertebrats.

1

Els animals vertebrats tenen esquelet intern i columna vertebral, que donen forma al seu cos i protegeixen els seus òrgans interns. Per exemple, el llop, l’ànec i la granota.

Els animals invertebrats no tenen esquelet intern amb columna vertebral, com per exemple,l’abella, el polp i el cuc.

Regne de les plantes

Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que fabriquen el seu propi aliment i poden moure’s, però no desplaçar-se, ja que viuen fixades al sòl. Es classifiquen en plantes amb flors i sense flors.

2 Les plantes amb flors es reprodueixen per llavors. Per exemple, l’alzina i l’espígol.

Les plantes sense flors no formen llavors i es reprodueixen per espores, com per exemple, lesfalagueres i les molses.


La classificació dels éssers vius

Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups anomenats regnes: animals, plantes, fongs, protoctistos i moneres.

Regne de les moneres

Les moneres són éssers vius unicel·lulars. Alguns fabriquen els seus aliments i uns altres, no. Es tracta dels organismes més simples del planeta. Els bacteris pertanyen a aquest regne i són els éssers vius més abundants. Podem trobar-ne en quasi tots els racons de la Terra.

5

Regne dels fongs

Els fongs poden ser unicel·lulars, com els rents, o pluricel·lulars, com els bolets. S’alimentende les restes d’altres éssers vius.

3

Regne dels protoctistos

Els protoctistos formen un grup d’organismes tant unicel·lulars com pluricel·lulars. Es classifiquen en algues, si fabriquen el seu propi aliment com les plantes, i protozous, si s’alimenten d’altres éssers vius.

4

Els éssers vius que habiten el nostre planeta es poden classificar en cinc regnes: animals, plantes, fongs, protoctistos i moneres.

Classifica en unicel·lulars o pluricel·lulars els organismes següents: xampinyó, àguila, bacteri, cedre, falaguera i rent.

Explica les diferències i les semblances entre una alga i una falaguera.

Observa la il·lustració i escriu el nom d’un ésser viu que pertanga a cadascun dels regnes.

1

2

3

Amplia

La vida segueix evolucionant

Els primers éssers vius van sorgir a la Terra fa milers de milions d’anys.

Eren organismes unicel·lulars molt senzills, semblants als bacteris actuals. Els seus descendents es van adaptar a diferents medis i van anar canviant, al llarg de les generacions, fins a donar lloc a la varietat d’éssers vius que hui habiten el planeta. Aquests canvis segueixen ocorrent: l’evolució no es deté.

72


UNITAT 1


• Demanar als alumnes que enumeren oralment les fases de l’experiència i que les anoten en la pissarra.

• Demanar als alumnes que, d’un a un, facen en la pissarra un dels dibuixos que han realitzat en l’activitat 2, perquè els seus companys endevinen de què es tracta.

• Les cèl·lules poden tenir una paret rígida i diferents formes: de fus, estavellada, prismàtica, aplanada, el·líptica, arredonida, o no tenir una forma definida. Dibuixar estructures imaginàries de cèl·lules.

CONTINGUTS

• Instruments d’observació: lupa binocular i microscopi.

COMPETÈNCIES CLAU




• Es pot fer l’activitat amb un microscopi, si s’usa l’objectiu de menys augment.

• Extremar les mesures de seguretat per a evitar que els alumnes puguen tallar-se amb les vores dels portaobjectes. Es recomana que siga el professor qui realitze el tall davant dels alumnes.

• Se suggereix tenyir la mostra per a aconseguir ressaltar el nucli de la resta del cos cel·lular.

• Discutir els resultats en grup i exposar en classe els dibuixos de les observacions.


Amb l’estructura Lectura compartida, llegir la introducció i els passos que s’han de seguir per a poder observar una cèl·lula. Per a realitzar les activitats de l’apartat «Ara em toca a mi», emprar l’estructura 1-2-4.


1 La lupa binocular serveix per a observar objectes macroscòpics i el microscopi, allò que no podem veure a simple vista. Els augments del microscopi són molt més potents. Bacteri: microscopi; formiga: lupa.

2 Resposta oberta. Discutir els resultats en grup i exposar en classe els dibuixos de les observacions.

UNITAT 124 UNITAT 1 25

COMPARTIM EL PLANETAOBSERVEM CÈL·LULES

Sabies que podem observar algunes cèl·lules encara que no disposem d’un microscopi? Si no són massa xicotetes, com les que formen la pell d’una ceba, n’hi ha prou amb una lupa binocular.

Què necessitem?

• Lupa binocular• Ceba• Bisturí• Pinces• Portaobjectes

Talla la ceba amb cura i separa’n una capa transparent.

1

Col·loca la mostra de la ceba en la lupa binocular

i observa’n les cèl·lules.3

ARA EM TOCA A MI

Investiga quines diferències hi ha entre una lupa binocular i un microscopi. Quin instrument utilitzaries per a observar un bacteri? I una formiga?

Realitza l’observació que s’explica en aquesta pàgina i dibuixa en el quadern el que veus. Després, fes el mateix amb altres objectes (fulles caigudes de plantes, arena, etc.). Escriu al costat de cada dibuix el que has pogut observar a simple vista i el que has vist en utilitzar la lupa.

1

2

Quasi tots ens hem preguntat alguna vegada quan va començar la vida. Els científics que busquen respostes a aquesta pregunta estan d’acord en moltes coses, però encara queden detalls que generen diferents opinions.

Molts pensen que els primers organismes van sorgir fa entre 3 700 i 4 000 milions d’anys, quan la calor de la Terra va permetre que l’aigua deixara de ser vapor i començara a ser líquida. Gràcies a l’aigua, i a gasos com el metà i l’hidrogen, es van desenvolupar els primers organismes vius: éssers microscòpics els descendents dels quals anaren adaptant-se als canvis de l’entorn i que, amb el pas de milions d’anys, van donar origen a les algues, les plantes i els animals.

Actualment, es coneixen més de dos milions d’espècies a la Terra.

Totes estan formades per cèl·lules i duen a terme les funcions vitals, però són molt diferents les unes de les altres. Presenten diferents formes, grandàries i maneres de reproduir-se o d’alimentar-se. Per a estudiar-les, és necessari classificar-les en grups, en funció de les seues semblances.

Segons la majoria dels científics, quan va sorgir la vida a la Terra?

Quins organismes van aparéixer en primer lloc al nostre planeta?

Els éssers humans compartim el planeta amb altres éssers vius. Penses que ens comportem de forma correcta amb aquests?

1

2

3

Creus que uns éssers vius són més importants i mereixen més respecte que uns altres? Raona la resposta.

Alguns científics pensen que l’origen de la vida a la Terra està en altres planetes. Investigueu en grup com creuen aquests científics que van arribar al nostre planeta els primers éssers vius.

4

5

Platina

Objectiu

Oculars

Comandament d’enfocament

Així es fa

Deixa la mostra de ceba damunt d’un

portaobjectes.2


Es proposa utilitzar 3, 2, 1 pont perquè per parelles o grups reduïts dialoguen sobre el tema proposat, abans i després d’executar les tasques proposades.

73


UNITAT 1


• Retallar fotografies d’éssers vius i demanar que, en grups reduïts, en realitzen una classificació. Una vegada acabada, els alumnes hauran d’explicar el criteri que han seguit per a establir la seua classificació.


Una vegada que els alumnes hagen llegit el text de la pàgina 25, usar de nou 1-2-4 per a respondre les preguntes d’aquesta pàgina. Emprar U per tots per a fer la posada en comú de la doble pàgina.


Naturalista

Fer un llistat de deu paraules relacionades amb la cèl·lula que no coneixien els alumnes i han aprés en aquesta unitat.

CONTINGUTS

• La cèl·lula.

• La classificació dels éssers vius.

COMPETÈNCIES CLAU




Es proposa utilitzar Color, símbol, imatge per a analitzar les situacions proposades i debatre sobre aquestes des de les percepcions de cada alumne.


• Donar un poc de temps perquè els alumnes observen detalladament les fotografies.

• Preguntar què els suggereixen i sobre què creuen que es parlarà en aquesta pàgina. Animar-los a respondre de manera reflexiva.

• Sol·licitar que lligen en veu alta el text principal.

• Demanar que classifiquen els éssers vius que apareixen en les imatges.

UNITAT 124 UNITAT 1 25

COMPARTIM EL PLANETAOBSERVEM CÈL·LULES

Sabies que podem observar algunes cèl·lules encara que no disposem d’un microscopi? Si no són massa xicotetes, com les que formen la pell d’una ceba, n’hi ha prou amb una lupa binocular.

Què necessitem?

• Lupa binocular• Ceba• Bisturí• Pinces• Portaobjectes

Talla la ceba amb cura i separa’n una capa transparent.

1

Col·loca la mostra de la ceba en la lupa binocular

i observa’n les cèl·lules.3

ARA EM TOCA A MI

Investiga quines diferències hi ha entre una lupa binocular i un microscopi. Quin instrument utilitzaries per a observar un bacteri? I una formiga?

Realitza l’observació que s’explica en aquesta pàgina i dibuixa en el quadern el que veus. Després, fes el mateix amb altres objectes (fulles caigudes de plantes, arena, etc.). Escriu al costat de cada dibuix el que has pogut observar a simple vista i el que has vist en utilitzar la lupa.

1

2

Quasi tots ens hem preguntat alguna vegada quan va començar la vida. Els científics que busquen respostes a aquesta pregunta estan d’acord en moltes coses, però encara queden detalls que generen diferents opinions.

Molts pensen que els primers organismes van sorgir fa entre 3 700 i 4 000 milions d’anys, quan la calor de la Terra va permetre que l’aigua deixara de ser vapor i començara a ser líquida. Gràcies a l’aigua, i a gasos com el metà i l’hidrogen, es van desenvolupar els primers organismes vius: éssers microscòpics els descendents dels quals anaren adaptant-se als canvis de l’entorn i que, amb el pas de milions d’anys, van donar origen a les algues, les plantes i els animals.

Actualment, es coneixen més de dos milions d’espècies a la Terra.

Totes estan formades per cèl·lules i duen a terme les funcions vitals, però són molt diferents les unes de les altres. Presenten diferents formes, grandàries i maneres de reproduir-se o d’alimentar-se. Per a estudiar-les, és necessari classificar-les en grups, en funció de les seues semblances.

Segons la majoria dels científics, quan va sorgir la vida a la Terra?

Quins organismes van aparéixer en primer lloc al nostre planeta?

Els éssers humans compartim el planeta amb altres éssers vius. Penses que ens comportem de forma correcta amb aquests?

1

2

3

Creus que uns éssers vius són més importants i mereixen més respecte que uns altres? Raona la resposta.

Alguns científics pensen que l’origen de la vida a la Terra està en altres planetes. Investigueu en grup com creuen aquests científics que van arribar al nostre planeta els primers éssers vius.

4

5

Platina

Objectiu

Oculars

Comandament d’enfocament

Així es fa

Deixa la mostra de ceba damunt d’un

portaobjectes.2

1. Quan la calor de la Terra va permetre que l’aigua deixara de ser vapor i començara a ser líquida.

2. Els éssers microscòpics foren els primers organismes que aparegueren al nostre planeta.

Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes reflexionen sobre la relació entre l’ésser humà i la resta d’éssers vius.

Resposta oberta. Resoldre l’activitat amb una posada en comú i anotant les conclusions en la pissarra.

4. Resposta oberta. L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes aprenguen a resoldre problemes de forma pacífica.


UNITAT 1

74

SOLUCIONS DE LES PÀGINES 26 I 27

1 a. matèria. b. inerts, cèl·lules

2 a. Funció de relació. b. Funció de reproducció. c. Funció de nutrició.

3 La membrana. En el nucli.

4 La paret cel·lular és una capa que recobreix la membrana i permet que la planta es mantinga alçada. Els cloroplastos són uns orgànuls que es troben en el citoplasma i contenen clorofil·la, que és una substància de color verd necessària per a realitzar la fotosíntesi. Estan presents en les plantes.

5 a. V; b. F; c. F; d. V.

6 teixit ossi-vèrtebra-sistema ossi; teixit muscular-bíceps-sistema muscular; teixit nerviós-encèfal-sistema nerviós.

7 a. Les algues pertanyen al regne dels protoctistos. b. Les cèl·lules vegetals tenen clorofil·la. c. Els òrgans són agrupacions de teixits. d. Alguns fongs són pluricel·lulars.

8 A. Regne dels fongs. B. Regne animal. C. Regne animal. D. Regne dels protoctistos. E. Regne de les plantes. F. Regne animal.

9 Regne dels fongs, regne dels protoctistos i regne de les moneres.

10 Organisme pluricel·lular: animal, fong, sistema, puça d’aigua, planta, aparell, alga, teixit, òrgan. Organisme unicel·lular: monera, fong, bacteri, alga, protozou.

11 A. El protozou. B. La cèl·lula vegetal. C. Es mouen la neurona i la cèl·lula muscular; el protozou

es desplaça. D. Perquè no són capaços de realitzar les tres funcions

vitals i de viure de forma independent. E. 1. paret cel·lular. 2. membrana plasmàtica.

3. cloroplastos. 4. nucli. F. La cèl·lula muscular. G. Presenten membrana, nucli, citoplasma i orgànuls. H. La cèl·lula vegetal. I. Cèl·lula nerviosa: funció de relació. Cèl·lula muscular:

funció de relació. J. Perquè el protozou és capaç de realitzar les tres

funcions vitals i de viure de forma independent, mentre que el virus, no.

K. Protozou: protoctistos, heteròtrofa. Cèl·lula vegetal: plantes, autòtrofa. Cèl·lula muscular: animals, heteròtrofa. Cèl·lula nerviosa: animals, heteròtrofa.

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Selecciona quina és l’opció que millor defineix les característiques dels éssers vius.

a. Tots són pluricel·lulars i autòtrofs.

b. Naixen, creixen i moren.

c. Estan formats per cèl·lules i realitzen les funcions vitals.

d. Responen als canvis de l’entorn.

2 Anomena dues característiques d’éssers vius i dues d’inerts. Posa un exemple.

3 Relaciona les funcions vitals de la cèl·lula (nutrició, relació i reproducció) amb el seu objectiu.

• Percebre els canvis del seu entorn i respondre davant d’aquests.

• Donar lloc a noves cèl·lules similars a les dels seus progenitors.

• Obtindre els nutrients i l’energia necessària per a mantindre’s viva.


INOBLIDABLE!

Encara que totes les cèl·lules presenten els mateixos components bàsics, les dels organismes pluricel·lulars s’especialitzen per a realitzar diferents tasques. Algunes, fins i tot, perden determinats components per a dur a terme la seua funció de forma més eficaç.

Així, per exemple, els glòbuls rojos són cèl·lules sanguínies que perden el nucli per a poder transportar més oxigen.

11Copia i completa en el quadern.

a. Els éssers vius i els éssers inerts estan formats per ......

b. Els éssers ..... no estan formats per ..... ni realitzen les funcions vitals.

Indica a quina funció vital es refereix cada afirmació.

a. Permet als éssers vius percebre els canvis en el seu entorn i respondre-hi.

b. Fa possible la supervivència de les espècies.

c. Permet aprofitar la matèria i l’energia contingudes en els aliments per a créixer i mantindre’s vius.

Quina part de la cèl·lula controla l’entrada i eixida de substàncies? On es troba el material genètic?

Explica la funció de la paret cel·lular i dels cloroplastos. En quin tipus de cèl·lules estan presents?

Indica en el quadern si són vertaderes o falses les afirmacions següents.

a. Hi ha dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.

b. Els éssers amb nutrició heteròtrofa, com les plantes i els animals, no poden elaborar els seus propis aliments i s’han d’alimentar d’altres éssers vius.

c. En la reproducció asexual són necessaris dos individus de diferent sexe.

d. Mitjançant la funció de relació els éssers vius perceben els canvis que es produeixen en el seu entorn i hi responen.

Relaciona en el quadern els elements dels tres requadres.

teixit ossi teixit muscular teixit nerviós

encèfal vèrtebra bíceps

sistema muscular sistema nerviós sistema ossi

1

2

3

4

5

6

Les afirmacions següents contenen errors. Localitza’ls i escriu-les correctament en el quadern.

a. Les algues pertanyen al regne dels fongs.

b. Les cèl·lules animals tenen clorofil·la.

c. Els teixits són agrupacions d’òrgans.

d. Tots els fongs són pluricel·lulars.

A quin regne pertanyen aquests éssers vius?

A D

B E

C F

Anomena els regnes d’éssers vius que inclouen organismes unicel·lulars.

Copia la taula en el quadern i classifica les paraules que segueixen. Algunes poden pertànyer a les dues categories.

7

8

9

10

Organisme pluricel·lular Organisme unicel·lular

A De les cèl·lules anteriors, quina correspon a un organisme unicel·lular?

B Quina podria pertànyer a una margarida?

C Quines de les cèl·lules representades es mouen? Quines es desplacen?

D Per què els virus no es consideren éssers vius?

E Dibuixa la cèl·lula següent en el quadern i escriu els noms dels orgànuls marcats amb nombres.

F Quina cèl·lula està adaptada per a contraure’s i estirar-se fàcilment?

G Quines característiques tenen en comú les quatre cèl·lules representades?

H Quina cèl·lula conté cloroplastos?

I Indica en quina funció vital participa la cèl·lula nerviosa i en quina la cèl·lula muscular.

J Per què un protozou es considera un ésser viu i un virus no?

K Copia i completa en el quadern la taula següent.

Regne Tipus de nutrició

Protozou

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula muscular

Cèl·lula nerviosa

monera animal fong sistema

puça d’aigua planta bacteri aparell alga

protozou teixit òrgan

3

4

1

2

Cèl·lula muscular

Virus

Protozou Cèl·lula vegetal

Cèl·lula nerviosa

75


UNITAT 1

SOLUCIONS DE L’AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 c

2 Resposta model. Ésser viu: estan formats per cèl·lules; realitzen les funcions vitals. Ésser inert: no estan formats per cèl·lules; no realitzen les funcions vitals.

3 Nutrició: obtenir l’energia necessària per a mantenir-se viva. Relació: percebre els canvis que es produeixen en el seu entorn. Reproducció: perpetuar l’espècie.

4 una sola cèl·lula; de forma independent; microscòpics; bacteris; protozous; fongs; algues; moltes cèl·lules, de forma coordinada, les funcions vitals, macroscòpiques.

5 a. moneres, fongs, protoctistos. b. plantes, animals. c. moneres, protoctistos, animals. d. fongs, plantes. e. moneres, protoctistos, plantes. f. fongs, animals.

4 Completa amb una paraula o més.

Els organismes unicel·lulars estan constituïts per ..... que és capaç de viure ..... . Són éssers vius ..... , és a dir, no poden observar-se a simple vista. Els ..... , els ..... i alguns ..... i ..... són organismes unicel·lulars. Els éssers pluricel·lulars estan constituïts per ..... , que treballen ..... perquè l’organisme realitze ..... . La majoria són ..... , és a dir, es veuen a simple vista.

5 Indica quin regne o quins regnes d’éssers vius presenten les característiques següents.

a. Inclou éssers unicel·lulars. d. Viuen fixos al sòl.

b. Tots són pluricel·lulars. e. Inclou éssers autòtrofs.

c. Es desplacen. f. Tots són heteròtrofs.


Es proposa utilitzar Escala de metacognició per a realitzar una autoavaluació i coavaluació de tot allò aprés en la unitat.


INOBLIDABLE!

Encara que totes les cèl·lules presenten els mateixos components bàsics, les dels organismes pluricel·lulars s’especialitzen per a realitzar diferents tasques. Algunes, fins i tot, perden determinats components per a dur a terme la seua funció de forma més eficaç.

Així, per exemple, els glòbuls rojos són cèl·lules sanguínies que perden el nucli per a poder transportar més oxigen.

11Copia i completa en el quadern.

a. Els éssers vius i els éssers inerts estan formats per ......

b. Els éssers ..... no estan formats per ..... ni realitzen les funcions vitals.

Indica a quina funció vital es refereix cada afirmació.

a. Permet als éssers vius percebre els canvis en el seu entorn i respondre-hi.

b. Fa possible la supervivència de les espècies.

c. Permet aprofitar la matèria i l’energia contingudes en els aliments per a créixer i mantindre’s vius.

Quina part de la cèl·lula controla l’entrada i eixida de substàncies? On es troba el material genètic?

Explica la funció de la paret cel·lular i dels cloroplastos. En quin tipus de cèl·lules estan presents?

Indica en el quadern si són vertaderes o falses les afirmacions següents.

a. Hi ha dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa.

b. Els éssers amb nutrició heteròtrofa, com les plantes i els animals, no poden elaborar els seus propis aliments i s’han d’alimentar d’altres éssers vius.

c. En la reproducció asexual són necessaris dos individus de diferent sexe.

d. Mitjançant la funció de relació els éssers vius perceben els canvis que es produeixen en el seu entorn i hi responen.

Relaciona en el quadern els elements dels tres requadres.

teixit ossi teixit muscular teixit nerviós

encèfal vèrtebra bíceps

sistema muscular sistema nerviós sistema ossi

1

2

3

4

5

6

Les afirmacions següents contenen errors. Localitza’ls i escriu-les correctament en el quadern.

a. Les algues pertanyen al regne dels fongs.

b. Les cèl·lules animals tenen clorofil·la.

c. Els teixits són agrupacions d’òrgans.

d. Tots els fongs són pluricel·lulars.

A quin regne pertanyen aquests éssers vius?

A D

B E

C F

Anomena els regnes d’éssers vius que inclouen organismes unicel·lulars.

Copia la taula en el quadern i classifica les paraules que segueixen. Algunes poden pertànyer a les dues categories.

7

8

9

10

Organisme pluricel·lular Organisme unicel·lular

A De les cèl·lules anteriors, quina correspon a un organisme unicel·lular?

B Quina podria pertànyer a una margarida?

C Quines de les cèl·lules representades es mouen? Quines es desplacen?

D Per què els virus no es consideren éssers vius?

E Dibuixa la cèl·lula següent en el quadern i escriu els noms dels orgànuls marcats amb nombres.

F Quina cèl·lula està adaptada per a contraure’s i estirar-se fàcilment?

G Quines característiques tenen en comú les quatre cèl·lules representades?

H Quina cèl·lula conté cloroplastos?

I Indica en quina funció vital participa la cèl·lula nerviosa i en quina la cèl·lula muscular.

J Per què un protozou es considera un ésser viu i un virus no?

K Copia i completa en el quadern la taula següent.

Regne Tipus de nutrició

Protozou

Cèl·lula vegetal

Cèl·lula muscular

Cèl·lula nerviosa

monera animal fong sistema

puça d’aigua planta bacteri aparell alga

protozou teixit òrgan

3

4

1

2

Cèl·lula muscular

Virus

Protozou Cèl·lula vegetal

Cèl·lula nerviosa

NOTES

UNITAT 1. Els éssers...

Documents

Transcript of UNITAT 1. Els éssers...