ELS DETERMINANTS

1. L’article

• Apostrofació

• Article neutre

2. Els possessius

3. Els numerals

• Cardinals

• Ordinals

• Partitius

• Múltiples

• Col·lectius

4. Els quantitatius

5. Els indefinits

• Determinants

• Pronoms© Mercè Pallarols

1. L’ARTICLE

© Mercè Pallarols

APOSTROFACIÓ

Masculí: sempre

Femení: davant a, e, o, i tònica i u tònica

Xifres començades amb vocal: l’1, l’11, l’11a, l’XI

NO apostrofem:

Davant i consonàntica: el ioga, el iogurt, la hiena

La una, la ira, la Haia

Davant prefix negatiu a-: asimetria, anormalitat

Davant del nom de les lletres: la ema, la essa

Davant hac aspirada: el hawaià

Acrònims i sigles:

Si es pronuncien com un sol mot, segueixen la norma general: l’ONCE

Si es pronuncien lletra per lletra: Si comencen amb vocal, segons la regla general: la UGT, l’OIT, l’IRPF

Si comencen amb consonant, s’apostrofa el masculí quan el nom de la consonant inicial comença amb vocal, però no s’apostrofa el femení: l’SPD, la FM, la NBA

© Mercè Pallarols

USOS

Davant d’infinitiu

• Si té valor verbal: Saber això em fa content (*El saber això)

• Si l’infinitiu s’ha substantivat: El dinar se serveix a la terrassa

• L’article pot aparèixer en expressions: M’ha tocat el rebre

Davant de subordinades substantives NO hi ha article: Que se

n’hagués anat m’entristia (*El que se...)

Dies de la setmana: quan s’usen com a adverbis (indicant el

pròxim o l’anterior), NO duen article; quan s’usen com a noms i en

sentit distribuïdor, sí que en duen:• Hi vaig anar dijous. Hi tornaré dilluns

• El dilluns és el dia que tinc més feina

• El dimecres, dia de l’espectador (=cada dimecres)

Amb topònims

Porten article molts noms de rius i muntanyes, excepte Montserrat

Totes les comarques porten article, excepte Osona

© Mercè Pallarols

L’ARTICLE NEUTRE

VALOR ABSTRACTE O GENERAL

Lo + adjectiu M’agrada lo dolç i lo salat

Lo graciós del cas és...

Lo bo és que no s’enfada

No sap distingir lo bo de lo dolent

Lo + relatiu Lo que tu diguis

Lo + participi Tot lo relacionat amb el cas

D’acord amb lo previst per la llei

Lo + de Prendrem lo de sempre

Lo de les apagades elèctriques és molt greu

Lo + possessiu Porta’m lo meu

Tot lo meu és teu

Cadascú va a lo seu

© Mercè Pallarols

L’ARTICLE NEUTRE

VALOR INTENSIU O EMFÀTIC

Lo + adverbi comparatiu

En sap més de lo que sembla

Lo + adverbi superlatiu

Lo pitjor del cas és...

Vine lo més aviat possible

Lo + adjectiu

Lo divertit que era

No saps lo bé que ens ho hem passat

© Mercè Pallarols

L’ARTICLE NEUTRE

BARBARISMES

1. A lo largo y a lo ancho

2. A lo sumo

3. En lo sucesivo

4. Por lo menos

5. A lo mejor

6. A lo grande

7. A lo lejos

8. A lo loco

9. Lo demás

10. Lo más mínimo

11. Por lo demás

12. Por lo visto

13. En lo referente a

14. De lo lindo

15. Por lo sano

16. Por lo civil

17. Lo mejor de lo mejor

18. Por lo general

© Mercè Pallarols

2. ELS POSSESSIUS

© Mercè Pallarols

REMARQUES

Poden fer la funció de pronoms personals

Si formen part d’una locució preposicional que indica lloc

Davant meu (*al meu davant)

Darrera teu (* al teu darrera)

Si expressen el complement agent de les passives

Aquesta coca és feta vostra? (= per vosaltres)

Els de 3a persona poden generar ambigüitats

El carnisser va assassinar la noia a casa seva

El Barça va guanyar el Madrid al seu camp

Alerta amb els calcs del castellà i l’anglès

A mi cargo

A mi favor

En su nombre

De su parte

It’s your problem© Mercè Pallarols

3. ELS NUMERALS

© Mercè Pallarols

NUMERALS CARDINALS

S’usa U per UN quan:

Es fa servir d’ordinal

Capítol u

Ens referim al nom del número

He escrit un u

Els resultats esportius es fan amb UN

Han guanyat tres a un

Els cardinals, usats com ordinals, mai prenen la forma femenina

Té l’habitació dos-cents dos

No fan plural si s’usen com a qualificatius, però sí quanfan de substantius

Els anys cinquanta

He tret els vuits i els nous de la baralla

© Mercè Pallarols

ALTRES NUMERALS

ORDINALS

5: cinquè (-ena) o quint (-a): Han col·locat els quints dels

castells

És de la quinta del 85

Ves-te'n a la quinta forca

Tots tenen masculí, femení, singular i plural

Quan s'escriuen en xifres romanes, es llegeixen com ordinals fins al número 9 Lluís XVI (setze)

Carles I (primer)

El primer dia del mes es pot dir en ordinal o cardinal

PARTITIUS

Ordinals + -è, -ena, -ens, -enesi seguits de “part” Cinquena part

MÚLTIPLES

Doble, triple, quàdruple...

Quan passem de 4 usem la forma “X vegades més que” Aquest camp fa 5 vegades més

que el teu

COL·LECTIUS

Parell

Qüern (4)

Dotzena

Grossa (12 dotzenes)

Centenar

© Mercè Pallarols

4. ELS QUANTITATIUS

© Mercè Pallarols

Tots (llevat de FORÇA, MASSA i QUE) poden usar-se seguits de la preposició DE

Quants (de) papers! Feia molt (de) fred!

GENS va sempre seguit de la preposició DE

No té gens de fred

GAIRE i GENS només s’usen en oracions negatives, interrogatives i condicionals

No fa gaire temps

Tens gaires diners disponibles?

Si trobes gaires dificultats, avisa'm

GAIRE és invariable pel que fa al gènere

No quedava gaire amanida

MASSA, PROU i FORÇA són invariables pel que fa a nombre

Al matí hi ha massa clients a la botiga

No hi ha prou cadires a la sala

Els seu pare té força diners

GOTA = GENS

No tinc gota de pa

QUE, amb valor quantitatiu, significa el mateix que QUANT

Que roses que hi ha al teu jardí!

UN + substantiu amb valor quantitatiu és un calc del castellà

Fa uns quants dies que no menja (*Fa uns dies)

© Mercè Pallarols

LOCUCIONS QUANTITATIVES

Un quant, uns quants, unes quantes

Fa un quant temps que no ve

Uns quants alumnes

Unes quantes peripècies

Tot de

Tenen tot de flors al jardí

Hi havia tot de gent que s'ho mirava

Una mica, un poc, un xic

Una mica de llet, un poc de vinagre i un xic de sal

Un munt, una pila, una munió, un grapat, una colla, un

reguitzell, un bé de déu, un tou, un pilot

Un munt de papers© Mercè Pallarols

FLEXIÓ DELS QUANTITATIUS

SINGULAR PLURAL

Masculí Femení Masculí Femení

Variables en

nombre

Quant

Tant

Molt

Poc

Bastant

Gaire

Quanta

Tanta

Molta

Poca

Bastanta

---

Quants

Tants

Molts

Pocs

Bastants

Gaires

Quantes

Tantes

Moltes

Poques

Bastantes

---

Invariables

en nombre

Més

Menys

Gens

Prou

Força

Massa

Que

© Mercè Pallarols

5. ELS INDEFINITS

© Mercè Pallarols

DETERMINANTS INDEFINITS

Un

Hi havia un home alt i unes dones que treballaven

Algun; cap

Ja trobaré alguna persona que m'orienti

Us queda cap barra de pa?

CAP, en frases interrogatives o condicionals, equival a

ALGUN

Tens cap mocador per deixar-me? Si en tens cap, deixa-me'l

Tot

Prohibit el pas a tota persona aliena a l'obra.

TOT no equival a CADA quan es refereix a una acció

reiterada

Obrim cada dia de 8 a 20 (*Obrim tots els dies...)© Mercè Pallarols

DETERMINANTS INDEFINITS

TOT i MIG són invariables quan precedeixen un topònim Ho sap tot Girona, que ha viatjat per tot Europa i mig Catalunya

Mateix Vaig cometre el mateix error. Sempre faig les mateixes coses

MATEIX (determinant) és diferent de PROPI (adjectiu) Ho diré amb mots del mateix poeta (del poeta mateix) (*del propi

poeta)

Cert Feia certa por

Cap, ni un No hi quedà cap persona. No tinc ni una taronja.

Cada, cada un, cadascun Tenien una habitació per a cada un dels fills.

Un altre Ja quedarem un altre dia

© Mercè Pallarols

DETERMINANTS INDEFINITS

Ambdós, ambdues

Ambdues candidates tenien un currículum brillant

Tots + numeral

Van venir tots tres junts (*Van venir els tres junts)

DIFERENTS, en plural, significa “uns quants”

M'ho han dit diferents persones

VARIS, VÀRIES és un barbarisme que cal substituir per DIVERSOS o UNS QUANTS

Tenien diverses talles per escollir (*Tenien vàries talles)

Tal

Ho faran tal dia. Tal cosa i tal altra

Qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla

Porta'm dos trossos qualssevol de paper

© Mercè Pallarols

PRONOMS

Un, una. Hom és una forma culte, no adequada en estàndard o col·loquial De vegades un es pensa que sempre té raó

Hom pensa que no hi ha prou justícia

Algú, ningú, alguna cosa, quelcom, res (en interrogativa o condicional). ALGO és un barbarisme Ha trucat ningú? Et porto alguna cosa?

Tens quelcom per explicar? Tens res per a mi?

Tot, tothom Ja ho he recollit tot. Ho sabia tothom

TOTHOM és diferent a TOTS Vindrem tots (tots els que l'interlocutor coneix)

Vindrà tothom (indefinit)

MATEIX només s'usa com a pronom quan significa LA MATEIXA COSA Sempre li passa el mateix

© Mercè Pallarols

PRONOMS

Ningú, res, cap cosa

Ningú no en sap res. No hi tinc res a dir

Cadascú

En donarem dues a cadascú

ALTRI (culte, mai subjecte), UNS/ES ALTRES, UNA ALTRA COSA:

No desitgis els béns d'altri

Te n'ensenyaré unes altres de millors

No pensa en altra cosa

Qualsevol

Això ho pots dir a qualsevol

DEMÉS és un barbarisme que s’ha de substitueix per els altres, la resta...

© Mercè Pallarols

CALCS DEL CASTELLÀ

Antes de aparecer el libro, todos hablaban del mismo

Abans d'aparèixer el llibre, tothom en parlava

El final de las obras lo celebraron todos los que habían

participado en las mismas

Van celebrar el final de les obres tots aquells que hi

havien participat

Para informarnos sobre este centro hemos entrevistado

al director del mismo

Per informar-nos sobre aquest centre hem entrevistat el

director

© Mercè Pallarols