Unidad5CATspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · Altres exemples de...

05Models de mercat

En els mercats de competència perfecta, l’existència de molts venedors i compradors fa que cap productor no pugui infl uir en el preu del mercat.

La competència perfecta obliga les empreses a buscar la minimització dels costos i a assolir l’efi ciència productiva. En el món real no és freqüent que es doni la competència perfecta, ja que hi ha forts incentius per trencar-la i aconseguir controlar els preus.

El cas oposat a la competència perfecta és el monopoli. S’esdevé quan hi ha un únic oferent, de manera que té capacitat per fi xar el preu. Una situació intermèdia entre el monopoli i la competència perfecta es dóna en els mercats oligopolístics, és a dir, quan hi ha un nombre reduït de productors, i en la competència monopolística.

92

5. Models de mercat5.1 Tipus de mercats

5.1 Tipus de mercats

Com vam explicar a la Unitat 3, la recerca de beneficis és l’objectiu comú de les empre-ses. Però no totes tenen la mateixa oportunitat d’obtenir beneficis. Les petites empreses no tenen capacitat per incidir en els preus i es mostren molt sensibles als canvis del mercat.

Una petita reducció del preu de mercat del seu producte pot significar una pèrdua econòmica molt significativa. Fins i tot quan aquestes empreses obtenen beneficis, han d’estar molt atentes a la nova competència, als nous productes i als canvis tecnològics.

La situació acostuma a ser força diferent per a les grans empreses. Aquest tipus de compa-nyies tenen poder per apujar els preus, modelar els gustos dels consumidors mitjançant la publicitat i fins i tot impedir que els possibles competidors entrin al mercat que dominen. Per això, les grans empreses tenen més capacitat per protegir i perpetuar els seus beneficis. A vegades, tenen més probabilitats d’aconseguir dominar els mercats que d’estar a la seva mercè.

Al món real no hi ha tan sols empreses grans i petites; aquests són els extrems de l’estructura del mercat, que il·lustren el grau de poder de mercat que té una empresa.

L’estructura del mercat fa referència al nombre d’empreses que hi ha en una indústria (entenent les indústries com a grups d’empreses d’activitat econòmica similar) i les seves dimensions relatives.

En un extrem es troben les empreses que no tenen cap poder sobre el preu dels béns que pro-dueixen, és a dir, són preu acceptants; es tracta de les empreses competitives.

Un mercat integrat totalment per un gran nombre d’empreses que accepten el preu que resulta del lliure joc de l’oferta i la demanda es coneix com a mercat competitiu o mercat de competència perfecta.

A l’altre extrem es troben els monopolis. El monopolista, pel fet de ser l’únic oferent, té poder per fixar els preus de mercat, és a dir, té poder de mercat i no es limita a acceptar-los.

Un mercat és monopolístic quan està integrat per una única empresa que pro-dueix tota l’oferta d’un determinat bé.

Entre el monopoli i la competència perfecta hi ha dos tipus de mercats més: l’oligopoli (hi ha pocs venedors) i la competència monopolística (moltes empreses venen productes similars però no idèntics). Resumidament, els diversos tipus de mercats es recullen a l’Esquema 5.1.

Els efectes que pot provocar una al-teració dels preus de mercat sobre l’empresa que decideix canviar-los poden ser molt diferents, segons quin sigui el tipus de mercat.

Poder de mercat

Capacitat per influir sobre els preus.

Esquema 5.1. Formes bàsiques de mercat.

Els tipus de mercat que existeixen són: monopoli, oligopoli, de competència perfecta i de competència monopolística.

Pocs

• Oligopoli

Apareix quan hi ha pocs productors d’una matèria primera o de mercaderies similars. També inclou molts productes manufacturats i d’altres tipus, com ara vehicles de motor o detergents, i també els serveis de les companyies aèries o els de telecomunicacions.

Els productors tenen control sobre els preus, però han de tenir en compte les probables reaccions dels rivals. De vegades es prefereix una certa rigidesa en els preus (o uns acords) abans que una guerra de preus.

93

5. Models de mercat5.1 Tipus de mercats

Caràcter del producte

Homogeni

Diferenciat

Molts

• Competència perfecta

Cap productor no té control sobre el preu, que ve fixat d’una manera impersonal pel mercat. És freqüent en els productes agrícoles, les matèries primeres i els béns que es comercialitzen en mercats organitzats.

• Competència monopolística

Inclou moltes empreses que produeixen béns i serveis semblants però diferenciats; per exemple, productes alimentaris que es poden distingir per la marca, electrodomèstics, etc.

L’empresa té un petit grau de control sobre el preu, a causa de la diferenciació. La competència es basa en l’existència de marques comercials, publicitat i variacions en el preu.

Un

• Monopoli

Apareix rarament, però n’hi ha alguns casos, com ara el servei de gas, el subministrament d’aigua i alguns serveis públics. El productor té poder sobre el preu (o la producció), normalment limitat en la pràctica per la regulació del Govern o pel temor a l’opinió pública.

Nre. de productors

1> En què es manifesta el poder de mercat d’una em-presa?

2> Si el mercat de blat és competitiu, què li passarà a un pagès que vol vendre blat un 5% per sobre del preu de mercat?

Activitats

94

5. Models de mercat5.2 La competència perfecta

5.2 La competència perfecta

Un mercat de competència perfecta és aquell on hi ha molts compradors i molts venedors, de manera que cap productor no té capacitat per influir en el preu de mercat.

Una empresa perfectament competitiva té una producció tan petita en relació amb el volum del mercat, que les seves decisions de producció no tenen cap influència perceptible en el preu.

A. Condicions de la competència perfecta

El mercat competitiu ha de complir les condicions següents:

• Les empreses són preu acceptants. Les empreses, individualment, no tenen capacitat per fixar un preu. Les empreses venen al preu fixat pel mercat.

• Hi ha molts oferents i demandants. La decisió individual de cadascun d’ells exercirà una influència escassa sobre el mercat global. Així, si un productor individual decideix incrementar o reduir la quantitat que produeix d’un bé, aquesta decisió no influirà sobre el preu d’aquest bé. Les empreses són preu acceptants.

• El producte és homogeni. No hi ha diferències entre el producte que ven un oferent i el que venen els altres.

• Existeix informació perfecta. Cal que tots els participants tinguin ple coneixement de les condicions generals en què opera el mercat.

• Hi ha llibertat d’entrada i sortida d’empreses. Totes les empreses participants poden entrar i sortir del mercat immediatament tan bon punt vulguin fer-ho. Això implica que no s’obstaculitza l’entrada de nous competidors.

Quan es compleixin simultàniament tots els requisits anteriors, es dirà que és un mercat de competència perfecta. Al món real hi ha pocs mercats totalment competitius, per bé que sovint hi ha productes els mercats dels quals reuneixen unes condicions similars a les pròpies de la competència perfecta.

Característiques dels mercats competitius

• Les empreses són Preu aceptantes.

• Un elevat nombre dóferents i de demandants.

• El producte és homogeni.

• Informació perfecta.

• Llibertat déntrada i sortida démpreses.

El funcionament d’una llotja de peix és semblant al d’un mercat competitiu. Altres exemples de mercats competitius els trobem en els mercats de productes agrícoles, com ara el dels tomàquets, el dels cereals o el de les patates. Així mateix, el mercat de valors, la borsa, presenta algunes característiques

pròpies d’un mercat de competència perfecta.

95


Un exemple de mercat amb característiques similars a la competència perfecta són les llotges de peix, on l’intercanvi es fa mitjançant una subhasta en la qual participen molts compradors i un gran nombre de venedors o pescadors. Alguns mercats agrícoles també reuneixen les condicions de la competència perfecta.

3> D’entre les condicions que han de reunir els mercats per ser de competèn-cia perfecta, quina creus que és la més determinant?

Activitats

B. El funcionament dels mercats en competència perfecta

El funcionament d’aquest tipus de mercats es pot esquematitzar de la manera següent: l’oferta i la demanda del mercat determinen un preu d’equilibri (com hem vist a la Unitat 4) i, a aquest preu, les empreses decideixen lliurement quina quantitat volen produir. Per tant, el mercat determina el preu i cada empresa l’accepta com una dada fixa sobre la qual no pot influir. Les empreses són preu acceptants.

La distinció fonamental entre, per exemple, la multinacional Ford i un petit pagès que pro-dueix tomàquets es deu a la capacitat de la primera per alterar els preus del mercat. Tots dos tenen la mateixa motivació: produeixen per guanyar diners i, per tant, intenten produir la quantitat que maximitzi el benefici.

Les empreses competitives són preu acceptants perquè consideren que el preu que percebran pel seu producte és una dada determinada pel mercat.

La diferència rau en el fet que les decisions de producció del petit pagès no influeixen en el preu dels tomàquets. Per molt que procuri augmentar la producció, no influirà en el preu: els tomàquets són un producte força homogeni i els del petit pagès tindran el mateix preu que els de la resta.

Per maximitzar el benefici, el pagès només es pot esforçar-se a ser eficient i produir amb els mínins costos possibles. El pagès és un preu acceptant, ja que considera que el preu de mer-cat dels tomàquets és una dada que li ve donada pel mercat.

Si el pagès mirés d’augmentar els seus beneficis apujant el preu dels seus tomàquets per da-munt dels nivells de mercat, es trobaria sense clients, ja que els demandants anirien a altres pagesos a comprar-los.

Els mercats de cereals es caracteritzen perquè hi ha molts oferents, de manera que individual-ment cap d’ells no té capacitat per incidir sobre el preu, d’una manera semblant als mercats competitius.

La decisió clau que l’empresa competitiva ha de prendre és si cal produir o no, i, en cas d´afirmativa, quina quantitat cal llançar al mercat. Com s’observa a la Figura 5.1.a, atès que la corba de demanda individual és horitzontal, la quantitat que llançarà al mercat estarà de-terminada per la seva corba d’oferta.

En els mercats competitius:

• Les empreses són preu acceptants. Prenen el preu com una dada.

• La corba de demanda de l’empresa és horitzontal o completament elàs-tica: al preu de mercat, l’empresa competitiva pot oferir tot el que vulgui però no pot apujar aquest preu.

96


Per precisar el tret diferenciador de la competència perfecta, cal que distingim entre la corba de demanda del mercat i la corba de demanda a què fa front una empresa (Figura 5.1). El mercat dels tomàquets no contradiu la llei de la demanda: la quantitat de tomàquets que els consumidors compren al mercat augmentarà si el preu dels tomàquets baixa. És a dir, la corba de demanda de tomàquets del mercat continua tenint pendent negatiu (vegeu Figura 5.1); no obstant això, el senyor Grau, un pagès productor de tomàquets, fa front a una corba de demanda horitzontal perquè la seva quota de mercat és tan petita que les variacions de la seva producció no alteren l’equilibri del mercat. Així doncs, una corba de demanda horitzontal és el tret principal de les empreses perfectament competitives. Una corba de demanda individual horitzontal indica que l’empresa, com que és tan petita respecte del mercat, pot tenir tot allò que vulgui al preu de mercat. Si una empresa pot apujar el seu preu sense perdre tots els clients, no és una empresa competitiva.

A partir del preu d’equilibri, cada empresa individual produirà la quantitat que indiqui la seva corba d’oferta per a aquest preu concret (vegeu Figura 5.1). La corba d’oferta de cada empresa estarà condicionada pels seus costos de producció.

Figura 5.1. El funcionament de la competència perfecta. El mercat, mitjançant

la conjunció de l’oferta i la demanda, determina el preu d’equilibri (PE). A aquest

preu, que és una dada per a les empreses individuals, cada empresa produirà la

quantitat (qi) que indiqui la seva corba d’oferta.

Preu

PE

Demanda del mercat

Oferta del mercat

Quantitat

(a)

MERCAT DE TOMÀQUETS

Preu

PEDemanda a què fa front un pagès individualment

Corba d’oferta d’una empresa individual

Quantitat

(b)

EMPRESA INDIVIDUAL

C. La competència perfecta i els beneficis

Tot i que el preu d’equilibri competitiu és el mateix per a totes les empreses, els beneficis no ho són. Això es deu al fet que les instal.lacions, la maquinària i l’organització i gestió de les diverses empreses són diferents. També ho són les despeses que tenen i, per tant, els benefi-cis. Aquesta situació només pot existir a curt termini, quan no és possible la remodelació de les empreses.

Amb el transcurs del temps, les empreses que no obtinguin beneficis normals faran una d’aquestes dues coses:

• Readaptar els processos productius per augmentar els beneficis.

• Liquidar les instal.lacions i traslladar-se a un sector més rendible.

En els mercats de competència perfecta, es tendeix que, a llarg termini, els beneficis ex-traordinaris desapareguin i s’obtinguin beneficis normals, o beneficis nuls, és a dir, que els ingressos que obtinguin les empreses simplement permetin cobrir totes les despeses, incloent-hi una retribució normal dels empresaris.

Tot seguit justificarem la tendència a la desaparició dels beneficis extraordinaris en un mercat perfectament competitiu. Suposem que un pagès productor de tomàquets obté beneficis que estan per damunt dels normals.

L’empresa competitiva i els beneficis:

• Si hi ha beneficis extraordinaris, en-tren noves empreses.

• Si hi ha pèrdues, marxen empreses.

• A llarg termini, no hi haurà benefi-cis extraordinaris ni pèrdues.

L’equilibri en el mercat de competència perfecta

L’empresa competitiva, com succeeix en totes les empreses (ve-geu Epígraf 4.5), maximitza els beneficis per al nivell de produc-ció per al qual l’ingrés marginal (IM) és igual al cost marginal (CM). En qualsevol cas, atès que l’empresa competitiva fa front a una corba de demanda horitzontal, l’IM és igual al preu

CM = P

L’ingrés marginal es defineix com la derivada de l’ingrés total (IT = P · q) respecte de la quantitat (q). Quan el preu adquireix un valor fix, perquè la demanda és horitzontal, resulta que:

d (p · q)IM = ––––––—––– = P

dq

Um

IT

CT

CT IT

Quantitat

Ingrés total (IT) i cost total (CT) d’una empresa competitiva. El benefici és màxim quan el pendent de l’IT és igual al pendent del CT, és a dir, quan P = CM.

Aquesta situació és probable que es mantingui a curt termini, però amb el transcurs del temps, els pagesos que continuen conreant altres productes veuran els beneficis dels pro-ductors de tomàquets i començaran a conrear-ne (fins i tot és possible que empresaris que desenvolupen la seva activitat en altres sectors es decideixin a comprar terra o esbancar nous terrenys per dedicar-se a conrear tomàquets). L’entrada de nous productors de tomà-quets farà que el preu dels tomàquets baixi; la corba d’oferta es desplaçarà cap a la dreta (vegeu Figura 5.2).

L’existència de beneficis extraordinaris en un mercat competitiu provoca l’entrada de nous oferents, mentre que l’existència de pèrdues en una indústria competitiva provoca la sortida d’empreses.

L’entrada de nous oferents en el mercat de tomàquets dependrà de quina sigui l’opinió sobre la perspectiva d’obtenir beneficis. De fet, el preu dels tomàquets continuarà baixant fins que desapareguin tots els beneficis, és a dir, fins que es cobreixin tots els costos, incloent-hi una lògica retribució pel treball dels empresaris agrícoles.

Així doncs, la perspectiva d’obtenir beneficis atreu nous productors al mercat, cosa que crea una pressió sobre els preus i els beneficis. Lògicament, com més fàcil sigui per als pro-ductors existents augmentar la producció o per a les empreses entrar en una indústria, més ràpidament deixaran d’existir els beneficis extraordinaris en el mercat en qüestió.

A llarg termini, el mercat s’estabilitzarà en aquell punt on no hi hagi ni pèrdues ni beneficis extraordinaris, és a dir, on es cobreixin tots els costos de producció i només se n’obtinguin beneficis normals. Cal assenyalar que els beneficis normals es consideren un cost en qualsevol estructura de mercat. El cost de remuneració normal de l’empresari s’inclou en el cost total (vegeu pàgina següent).

4> Què succeirà en un mercat de competència perfecta si hi ha pèrdues? I si s’obtenen beneficis?

Activitats

97


En un mercat competitiu amb mol-tes empreses idèntiques que poden entrar i sortir lliurement, la condició d’equilibri a llarg termini és de bene-fici econòmic nul.

98


Els beneficis a curt i a llarg termini en els mercats competitius

Atès que l’entrada i la sortida d’empreses es produeix a llarg termini però no a curt termini, la resposta del mercat depèn de l’horitzó temporal. Per evidenciar aquest fet, cal fer una anàli-si.

Suposem que inicialment un mercat està en equilibri a llarg ter-mini. Les empreses obtenen uns beneficis nuls, de manera que el preu és igual al cost total mitjà mínim (Figura 1). L’equilibri a llarg termini és el punt 1 (Figura 2). Si, a causa d’un canvi en els gustos, la demanda experimenta un desplaçament cap a la dreta, de D0 a D1, com es recull a la Figura 4, a curt termini

l’equilibri es trasllada al punt 2; el preu puja de P0 a P1 i la quantitat venuda al mercat augmenta de Q0 a Q1 (Figura 4). Com que ara el preu és superior al cost total mitjà (Figura 3), les empreses obtenen beneficis, cosa que anima noves empreses a entrar al mercat. Aquesta entrada desplaça la corba d’oferta a curt termini cap a la dreta, de O0 a O1, com es recull a la Figura 6. En el nou equilibri a llarg termini, punt 3, el preu ha tornat al nivell inicial, però la quantitat venuda ha augmentat fins a Q2. El benefici torna a ser nul i el preu es torna a igualar al cost total mitjà mínim, però al mercat hi ha més empreses per aten-dre una demanda més gran.

��

��

��

� ��

��

��

��

�

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

�

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

�

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

�

�

�

��

��

Figura 1 Figura 2

Figura 3 Figura 4

Figura 5 Figura 6

Preu

a) Situació inicial

b) Situació a curt termini

PreuMercat

Oferta a curt termini O0

Preu de mercat a llargtermini

Quantitat (mercat) Quantitat (mercat)





Mercat

Mercatc) Resposta a llarg termini

Beneficis

Preu Preu

Preu Preu

CTMi

CTMi

CMi

99

5. Models de mercat5.3 La competència imperfecta: el monopoli

5.3 La competència imperfecta: el monopoli

A. La compètencia imperfecta

A la vida real és poc freqüent trobar mercats perfectament competitius. D’una banda, és nor-mal que els mercats no reuneixin alguna de les característiques exigides per la competència perfecta. Així, en general, els productes venuts per les empreses que integren un mercat no són homogenis. Pot ser que tinguin la mateixa funció, però hi ha diferències que depenen de les empreses que els subministren.

D’altra banda, és freqüent que hi hagi barreres a l’entrada de noves empreses en determi-nats mercats. En uns casos, a causa de la tecnologia requerida, en d’altres, per la dificultat d’accedir a determinats factors productius. Així mateix, és freqüent que les empreses tinguin un cert marge de maniobra per alterar el preu. En aquests casos, diem que estem davant d’un mercat de competència imperfecta.

Un mercat de competència imperfecta existeix quan les empreses que l’integren tenen capacitat per influir en el preu del mercat actuant individualment.

En els mercats que no són perfectament competitius, els productors són prou grans per tenir un efecte notable sobre el preu.

En aquests mercats, el preu no s’accepta com una dada aliena, sinó que els oferents hi inter-venen activament a l’hora de determinar-lo.

B. El monopoli

Gràficament, la diferència bàsica entre la competència imperfecta i la competència perfecta es recull a la Figura 5.2. En el cas de la competència perfecta, l’empresa fa front a una demanda individual que és horitzontal, és a dir, completament elàstica, que indica que pot vendre tot el que vulgui al preu de mercat. En el cas de l’empresa no competitiva, la demanda a què fa front té pendent negatiu, de manera que per poder incrementar les vendes, haurà de reduir necessàriament el preu del producte.

En el cas del competidor imperfecte, el pendent de la corba de demanda és negatiu.

Els mercats monopolístis es caracte-ritzen per:

• L’existència d’un únic oferent.

• L’homogeneïtat del producte.

• L’existència de barreres a l’entrada d’empreses.

En el monopoli existeix un sol oferent que té plena capacitat per determinar el preu. En aquest mercat:

• La corba de demanda del mercat és la corba de demanda de l’empresa.

• Si vol vendre una quantitat més gran, ha de reduir el preu.

Figura 5.2. Corba de demanda d’una empresa competitiva i d’una monopolista.

(a) Corba de demanda d’una empresa competitiva. En competència perfecta, la corba és totalment horitzontal. L’empresa pot vendre tot el que vol al preu de mercat.

(b) En competència imperfecta, l’empresa fa front a una demanda que té pendent negatiu: per poder incrementar les vendes ha de reduir el preu.(a)

Preu

Demanda d’una empresa

competitivaD

QQuantitat

(b)

Demanda d’una empresa

monopolista

QQuantitat

= Demanda

del mercat

20 TM

Preu

100

5. Models de mercat5.3 La competència imperfecta: el monopoli

En el cas concret del monopoli, desapareix la distinció entre la corba de demanda de la in-dústria i la corba de demanda a què fa front l’empresa. Cal tenir en compte que una empresa monopolista, de fet, és tota la indústria. Per tant, només hi ha una corba de demanda de la qual cal preocupar-se, que és la corba de demanda del mercat. En les situacions monopolis-tes, la corba de demanda a què fa front l’empresa, és a dir, el monopoli, és idèntica a la corba de demanda del mercat del producte.

Un monopoli és un mercat on hi ha un únic oferent, que té capacitat plena per determinar el preu.

Per analitzar el funcionament del monopoli, podem recórrer a un exemple. Pensem en la situació a què fa front un monopolista productor de mercuri la corba de demanda del qual és la corba de demanda del mercat: si vol col.locar un determinat volum de producció (20 milions de tones) només ho aconseguirà a un cert preu (100 Tm), i si vol augmentar aquest volum, haurà de reduir el preu de venda. El monopolista té present que, com més elevat sigui el preu, menys quantitat estaran disposats a demandar els compradors, ja que fa front a una corba de demanda amb pendent negatiu. Per això, el monopolista sempre es fa la pregunta següent: quant vol produir i a quin preu? Això equival a preguntar-se: quin punt de la corba de demanda cal escollir?

Hi ha nombrosos exemples de monopolis, com ara Renfe, Correus, l’empresa de neteja d’una ciutat o una empresa minera que sigui l’única productora d’un determinat mineral. Òbviament, les causes que justifiquen l’existència d’una empresa monopolista són molt diferents; és a l’estudi d’aquestes causes que dediquem l’apartat següent.

C. Causes que expliquen l’aparició del monopoli

Entre els factors que intervenen en l’aparició dels monopolis, podem destacar els següents:

• El control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o el domini de les fonts més importants de la matèria primera indispensables per a la producció d’un determinat bé. Així, una empresa que controla l’única mina de diamants que existeix en un país ac-tuarà d’una manera monopolística.

• La concessió d’una patent. Aquest fet també genera una situació monopolística, tot i que de caràcter temporal. Cal tenir en compte que una patent confereix a un inventor el dret de fabricar un determinat producte durant un període de temps.

• El control estatal de l’oferta de determinats serveis. És el que origina els monopolis esta-tals, com és el cas del servei de correus i telègrafs, el de ferrocarril, etc. Aquests serveis solen ser subministrats per empreses concessionàries.

• L’existència d’un mercat de gran mida i una estructura de costos de la indústria peculiar. En aquests casos es pot donar lloc a un monopoli natural. Les raons tecnològiques de la seva existència es concreten en el fet que els costos mitjans disminueixen a mesura que augmenta la quantitat produïda del bé. Així, l’existència de dos o tres companyies de llum o aigua en una mateixa localitat representaria un considerable malbaratament de recursos.

Un monopoli natural és una empresa que té un cost mitjà per unitat de produc-ció que disminueix indefinidament.

Monopoli

Hi ha un únic venedor, que té el control absolut del mercat. El terme monopoli procedeix del grec monopó-lis, que significa un sol venedor.

D. Anàlisi comparativa del monopoli i la competència perfecta

Quan una indústria és monopolista, generalment el preu de venda és més alt que el preu que el mercat fixaria lliurement en competència perfecta, i el nivell de producció és inferior. Per tant, l’empresa monopolística obtindrà, en general, uns beneficis més grans que en condicions de competència perfecta, i els consumidors es veuran perjudicats: hauran de pagar un preu superior i veuran reduïda la quantitat oferta del bé.

A causa d’aquests efectes, els governs solen establir polítiques reguladores en relació amb els monopolis, per intentar protegir els consumidors i les empreses competidores (vegeu Esquema 5.2).

5.4 Els mercats oligopolístics i la competència monopolística

A. Els mercats oligopolístics

Un mercat oligopolístic és aquell on hi ha un nombre reduït de venedors (oferents) que pro-dueixen uns productes força homogenis i fan front a una gran quantitat de compradors.

El fet que hi hagi pocs venedors fa que puguin exercir un cert control sobre el preu i que les actuacions d’uns afectin la resta d’integrants del mercat.

Els mercats oligopolístics es caracteritzen per l’existència d’un nombre reduït d’oferents, que exerceixen un cert control sobre el preu i que són mútuament interdependents.

La característica básica de l’oligopoli és la interdependència estratègica. Com que hi ha poques empreses en el mercat, les reaccions i decisions d’una d´aquestes empreses afecten i són afec-tades per les accions i decisions de les altres participants.

La interdependència estratègica sorgeix quan només hi ha unes quantes empre-ses en un mercat, de manera que els plans d’una empresa depenen de la conducta de les seves rivals.

Un exemple típic de mercat oligopolístic és el financer. A Espanya, un nombre reduït de grans bancs, cadascun amb el seus bancs filials, controla el mercat.

101

5. Models de mercat5.4 Els mercats oligopolístics i la competència monopolística

Esquema 5.2. Els objectius de les polítiques de regulació del monopoli.

Dividir el monopoli en dues o més empreses

Intentar impedir que es formin monopolis augmentant

la competència mitjançant lleis antimonopoli

Regular els monopolis existents:

– Deixar que funcionin amb una regulació mínima i establir impostos

– Obligar els monopolis a fixar un preu que elimini els beneficis extraordinaris

– Obligar els monopolis a fixar un preu que situï l’empresa en una posició similar a la de competència perfecta

Objectius per regular els monopolis

5> Compara les característiques del mercat de competència perfecta amb les del monopoli, mitjançant un exemple il·lustratiu.

Activitats

102


La fixació de preus en l’oligopoli

Les empreses miren de determinar els preus basant-se en les previsions de la seva funció de demanda (el que esperen vendre) i tenint en compte alhora les reaccions dels rivals, per la qual cosa apareix implícita una alta dosi d’incertesa. Per pal·liar-la, hi ha diferents possibili-tats:

• Intentar endevinar les accions dels rivals i dissenyar estratègies en conseqüència.

• Arribar a acords i formar un càrtel, és a dir, cooperar en comptes de competir. En aquest cas, hi ha dues possibilitats: que es reparteixin el mercat (i actuïn, de fet, com si fossin un monopoli) o que simplement es posin d’acord en els preus.

• Iniciar guerres de preus. Les guerres de preus sorgeixen quan les empreses integrants d’un oligopoli intenten incrementar la seva quota de mercat duent a terme reduccions de preus successives.

El càrtel més conegut internacionalment és probablement l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Els països integrants es reuneixen regularment per fixar els preus de venda del petroli i limitar-ne la producció.

La maximització dels beneficis en els mercats oligopolístics, els partícips dels quals opten per arribar a acords, s’aconsegueix fent que la producció total de les empreses que integren l’oligopoli sigui exactament igual a la que tindria un monopoli. És a dir, els participants es posen d’acord per limitar les vendes.

La divisió o repartiment del mercat es pot efectuar segons diferents fórmules: a parts iguals, segons la distribució mantinguda en exercicis anteriors o per àrees geogràfiques. Alternativa-ment, es poden limitar a acordar preus i deixar que actuï el mercat.

En qualsevol cas, perquè un càrtel sigui viable cal que s’arbitri algun mecanisme que serveixi per detectar i castigar les violacions dels acords, ja que, si no, les empreses es veuran motiva-des en algun moment a trencar unilateralment els acords establerts.

Des del punt de vista dels membres del càrtel, el problema d’aquests acords és que tendeixen a ser inestables. Això es deu al fet que individualment les empreses d’un càrtel tenen incen-tius per trencar els acords que van servir per constituir-lo. Efectivament, si qualsevol de les empreses decideix abaixar els preus i elevar el nivell de producció, per apropiar-se de part de la quota de mercat de l’altra empresa, els beneficis augmentaran. Aquest és l’origen de les guerres de preus.

Les guerres de preus

Una guerra de preus és una situació en la qual les empreses integrants d’un mercat oligopo-lístic decideixen entrar en una disputa econòmica de preus ruïnosament baixos.

Si una empresa oligopolística redueix el preu de venda i les altres no ho fan, la seva demanda s’incrementarà a costa de la resta i els seus ingressos augmentaran. Aquest tipus d’iniciatives sol originar una guerra de preus entre les empreses oligopolístiques, ja que, quan una la inicia, les altres es veuen en certa manera forçades a respondre per mantenir o incrementar el seu percentatge de participació en el total de vendes del mercat.

Si totes les empreses abaixen el preu en la mateixa proporció, el resultat final de la guerra de preus serà que la quota de mercat de les empreses no es veurà modificada i disminuiran els ingressos obtinguts. En aquest cas, els únics que es veuran afavorits seran els consumidors.

Aquest tipus de resultats és el que justifica que les empreses oligopolístiques procurin adoptar acords per evitar la competència excessiva, és a dir, formar càrtels.

Quota de mercat

Percentatge de participació d’una em-presa en el total del mercat.

L’oligopoli i la fixació de preus:

• Establir acords (càrtel) sobre:

– Preus.

– Quantitats o quotes de mercat.

• Iniciar guerres de preus.

Càrtel

Grup d’empreses que actuen a l’uníson.

103


B. La competència monopolística i la diferenciació del producte

De les condicions exigides perquè es doni la competència perfecta, la que amb més freqüència s’incompleix a la vida real és el supòsit d’homogeneïtat dels béns i serveis intercanviats en un mercat. En bona part dels mercats de béns i serveis, els oferents són molts, les empreses i els compradors disposen d’informació suficient i hi ha llibertat d’entrada i sortida dels mercats, però tot i així les empreses tenen un cert control sobre el preu, atès que el producte no és homogeni.

La diferenciació del producte constitueix un factor important de creació de situacions no compe-titives, i, en particular, de la competència monopolística.

La competència monopolística és l’estructura de mercat en la qual moltes em-preses venen productes semblants però no idèntics. La diferenciació entre béns i serveis és la clau de l’aparició de la competència monopolística.

L’àmplia heterogeneïtat entre els diferents béns i serveis oferts pels agents que competeixen entre si en els mercats pot tenir l’origen tant en causes reals com en causes aparents, ja que juntament amb les diferències objectives en les característiques físiques dels béns, els ofe-rents, a través de la publicitat o d’un tracte personalitzat al client, miren de generar diferèn-cies subjectives que ampliïn i potenciïn en el mercat l’heterogeneïtat dels productes.

En els mercats de competència monopolística, l’heterogeneïtat o diferenciació entre béns i serveis oferts és la clau de les situacions no competitives.

Política de marques i llibertat d’entrada i sortida

En els mercats de competència monopolística, cadascun dels venedors, tot i que n’hi ha molts, és capaç de diferenciar el seu producte del que ofereixen els competidors, de manera que ac-tua de fet com a monopolista d’una marca determinada i, per tant, fa front a una corba de de-manda amb inclinació negativa. La fidelitat d’un grup de clients a la marca atorga a l’empresa un cert poder per apujar o abaixar els preus, dins d’uns límits, de manera que actua en la seva part de mercat com si es tractés d’un petit monopolista de la seva pròpia marca. Els mercats de licors, els d’electrodomèstics, els hotels, els restaurants i els bars de copes són exemples de competència monopolística. En aquests mercats, la publicitat i el tracte personalitzat tenen un paper molt important, ja que serveixen per intentar mantenir i crear diferències entre els productes i absorbir la clientela. Es parla també de mercat de clienteles per referir-se al con-junt de mercaderies que satisfan un mateix tipus de necessitat però diferenciadament.

Atès que hi ha molts oferents, resulta molt difícil que arribin a acords entre ells per controlar el mercat i impedir l’entrada de nous competidors. Com que es tracta d’empreses petites, igno-ren els efectes de les seves accions sobre la resta d’empreses. Per aquestes raons, suposarem l’existència de lliure entrada i sortida d’empreses.

Les claus de la competència monopolística

Són quatre els aspectes clau de la competència monopolística:

1. El mercat està atomitzat. El sector està format per moltes empreses, de les quals cap no abraça una part substancial del mercat. Per tant, el mercat està atomitzat.

2. Els béns que produeixen les empreses estan diferenciats. Els consumidors són capaços de distingir quins els fabrica una empresa i quins els fabrica una altra, per l’existència de

La competència monopolística es caracteritza perquè:

• Hi ha molts oferents.

• El producte és diferenciat.

• No hi ha barreres d’entrada.

104


marques comercials o per altres signes que reflecteixen diferències entre els productes, ja siguin reals o suposades. Cada empresa és un monopoli en la seva marca, però hi ha moltes altres empreses que fabriquen productes semblants amb altres marques.

3. Cada empresa té poder, però limitat, per fixar el preu del producte quan actua indivi-dualment. Com que els productes estan diferenciats, és a dir, són molt semblants per al consumidor però no exactament iguals, l’empresa pot vendre el seu producte una mica més car que el dels competidors sense perdre tots els clients, ja que moltes persones estan disposades a pagar un preu més alt per la marca que prefereixen. Però aquest po-der és limitat: fins i tot els clients més fidels desapareixen quan la diferència de preu és excessiva.

4. No hi ha barreres d’entrada i sortida del sector. Hi ha llibertat per a l’entrada de noves empreses, o lliure concurrència, és a dir, no hi ha barreres per entrar al sector.

El debat sobre la publicitat

La importància relativa de les despeses en publicitat és molt diferent segons les característi-ques dels productes que es venguin. Així, les empreses que venen productes molt diferenciats (com ara begudes refrescants, medicaments sense recepta, etc.) acostumen a dedicar entre el 15% i el 20% dels ingressos a la publicitat; d’altra banda, les empreses que venen productes industrials (com ara martells, trepants, etc.) normalment destinen molt pocs diners a la pu-blicitat, i les que venen productes homogenis (com ara l’ordi, el blat, etc.) no solen gastar-ne gens.

El debat sobre la publicitat es basa en el fet que hi ha qui pensa que la publicitat manipula la despesa i crea desitjos artificialment, per la qual cosa es podria considerar quelcom negatiu, mentre que per a altres transmet informació i fomenta la competència, ja que permet que els clients estiguin informats.

A vegades, la publicitat s’utilitza com a senyal de la qualitat dels productes. En aquest sentit, la informació no es troba en el contingut de l’anunci, sinó simplement en la seva existència i en la despesa. Moltes empreses, sobretot empreses no competitives que llancen al mercat productes o serveis escassament diferenciats, com ara la gasolina o els serveis de telecomuni-cacions, gasten grans quantitats de diners en publicitat, precisament per intentar diferenciar els productes o serveis que venen.

Segons alguns autors, les marques transmeten informació als consumidors i alhora són un incentiu per mantenir l’alta qualitat.

Per això, moltes empreses consideren una estratègia clau en el desenvolupament del seu ne-goci la creació d’una marca de prestigi ben coneguda pel públic. Les marques han estat sovint criticades amb l’argumentació que s’utilitzen amb l’objectiu que els consumidors percebin diferències que de fet no existeixen, cosa que suposa una irracionalitat i, en certa manera, un malbaratament. Hi ha, però, qui argumenta que les marques són útils, ja que transmeten informació sobre la qualitat dels productes d’una manera directa i ràpida. En aquest sentit, les marques pal·lien alguns dels inconvenients derivats de l’existència d’informació imperfecta en molts mercats. A més, les marques són un incentiu per mantenir una alta qualitat, ja que les empreses tenen interès econòmic a mantenir la fama de les seves marques.

Claus de la competència monopolística

• Mercat atomitzat.• Béns diferenciats.• Poder de mercat limitat.• Inexistència de barreres d’entrada

i sortida.

Activitats

La publicitat està estretament relacio-nada amb l’existència de marques i la conveniència de transmetre informació sobre la qualitat.

6> Què passarà amb la quantitat de producte venuda per una empresa de competència monopolística si aquesta empresa decideix augmentar el preu de venda?

7> Comenta la frase següent: «En els mercats de com-petència monopolística, gràcies a la creació de les marques, les empreses són monopolistes del producte que llancen al mercat.»

Esquema de síntesi

105

5. Models de mercatEsquema de síntesi

Tipus de mercatMolts oferents sense capacitat per incidir en el preuCompetència perfecta

Monopoli Un únic oferentL’estructura del mercat fa referència al nombre d’empreses

Oligopoli Pocs oferents interrelacionats

Competència monopolística Pocs oferents de productes diferenciats

La corba de demanda de l’empresa competitiva és horitzontal, i en competència imperfecta, decreixentCompetència imperfecta

Capacitat plena per determinar el preu

Causes explicatives: 1) control exclusiu d’un recurs; 2) concessió d’una patent o d’una llicència administrativa; 3) costos decreixents

Monopoli

Hi ha un nombre reduït d’oferents, que tenen un cert control sobre el preu i són interdependents

Fixen els preus mitjançant acords (càrtel) o entren en guerres de preus

Oligopoli

Molts oferents d’un producte diferenciat

La publicitat té un paper rellevantCompetència monopolística

1) nombre elevat d’oferents; 2) homogeneïtat del producte; 3) informació perfecta; 4) llibertat d’entrada i sortida; 5) empreses preu acceptants

Competencia perfecta Condicions

FuncionamentL’empresa competitiva és preu acceptant i la decisió principal és si produir o no i en quina quantitat

Els beneficis A llarg termini no hi ha beneficis extraordinaris

Hi ha molts compradors i venedors que intercanvien productes idèntics, per la qual cosa tots són preu acceptants

106

5. Models de mercatActivitats i tècnica de selectivitat

1. Cada desembre, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona es reu-neixen desenes de venedors d’articles nadalencs. Pràcticament totes les parades venen els mateixos articles. Què succeiria si una de les parades abaixés els preus un 5%? I si els apugés?

2. Si les empreses que componen un oligopoli poguessin arribar a un acord sobre la quantitat total que han de produir, quina quantitat triarien? Com que normalment les decisions les pren cada empresa independentment, produiran una quantitat su-perior o inferior a la de la resposta anterior? Raona-ho.

3. Amb quins objectius estableix l’Estat les lleis antimonopoli? En quins sectors seria més convenient que l’Estat impedís qualsevol tipus de monopoli?

4. Als hipermercats es poden comprar un gran nombre de pro-ductes que satisfan les necessitats dels consumidors. En podem trobar de moltes marques diferents, algunes més conegudes que d’altres. A quin tipus d’estructura de mercat corresponen els productes següents?

a) Llet. b) Refrescos de cola. c) Colònies. d) Gel de bany. e) Cacau en pols.

5. Què és un mercat? Amb quin criteri es poden classificar els mercats?

6. Quina diferència hi ha entre un mercat de competència per-fecta i un mercat oligopolista? I entre un monopoli i un oli-gopoli?

7. Quines són les característiques d’un mercat de competència perfecta? Quina de les begudes següents creus que és descrita millor per aquestes característiques? Per què la resta no?

a) Aigua de l’aixeta. b) Aigua embotellada. c) Cervesa. d) Refrescos de cola.

8. Explica a partir d’un exemple senzill per què els beneficis de les empreses en un mercat de competència perfecta a llarg termini tendeixen a anul·lar-se.

9. Explica en què consisteix una guerra de preus i identifica en la publicitat que has vist últimament als diferents mitjans de comunicació alguns casos de guerres de preus de productes nacionals.

Activitats

Tècnica de selectivitat

COMPRENSIÓ DE CONCEPTES I APLICACIÓ A CASOS REALS

En economia és fonamental l’aplicació dels coneixements teòrics a la realitat, ja que, com podem observar, els informatius de ràdio i televisió i els diaris sovint destaquen notícies de caràcter econòmic. Per tant, cal conèixer alguns conceptes econòmics per poder entendre molts assumptes de la vida diària.Una tècnica que cal desenvolupar en l’estudi de l’economia és l’anàlisi de casos pràctics a través d’articles de premsa i revistes que continguin informació relacionada amb els conceptes apresos en la unitat. Per resoldre aquests exercicis, cal llegir amb atenció el text i identificar els conceptes que s’han après. A més, cal diferenciar les dades, els fets i les opinions que apareixen a les notícies per comprendre millor el text.

EXERCICI

A partir del text que es presenta a continuació, traducció d’un article publicat a El País, el 5 de març del 2006, contesta les preguntes següents:1. Quin tipus de mercat constitueixen les multinacionals de roba

esportiva? Per què?2. Elabora un gràfic de sectors que representi les quotes de mer-

cat de les principals empreses del sector.3. A l’article es comenta que la publicitat que fan aquestes em-

preses mira de «destacar una imatge diferent dels atletes, més dirigida cap a una tendència que cap a la competició». Què entens amb aquesta frase? Seria aplicable al mercat de com-petència perfecta? Raona-ho degudament.

107

5. Models de mercatTècnica de selectivitat

NIKE I ADIDASENTAULEN UNAGUERRA MUNDIAL Els gegants de l’esport mantenen una dura barallapel lideratge.La Copa del Món ésla propera batallaSANDRO POZZI - Nova York

Les espases estan ben esmolades entre Nike i Adidas, els dos grans noms de la indumentària esportiva mundial. Els Jocs Olímpics de Pequín del 2008 seran

fonamentals per veure quina marca guanya la partida en què s’enfronten des de fa anys. Però el primer enfrontament real es produirà aquest estiu, durant el Mundial de Futbol d’Alemanya. Adidas juga a casa i ho fa, a més, en un esport que domina. El gegant europeu, que acaba de superar Reebok, vol aprofi tar l’esdeveniment per prendre-li terreny a Nike i vendre el seu producte als centenars de milions d’afi cionats que seguiran els partits, des de la Xina fi ns al Brasil.

Adidas ja és la número 1 en la venda d’articles es-portius de futbol, però en el conjunt del negoci, l’empresa nord-americana domina el terreny. La ri-valitat entre les dues marques s’està intensifi cant i

ha transcendit el que és purament esportiu, fi ns al punt d’arribar als tribunals. La fi rma nord-america-na acaba de posar en marxa un litigi contra Adidas per violar les patents que protegeixen el sistema d’amortiment de les seves sabatilles Shox.

La guerra oberta es remunta al passat mes d’agost, quan l’empresa alemanya va comprar la nord-ame-ricana Reebok per 3 800 milions de dòlars (3 100 milions d’euros). La transacció es va completar el passat 31 de gener. Amb la compra del seu ri-val, Adidas tindrà una facturació global d’11 800 milions el 2006, i l’aliança amb Reebok la do-tarà d’una plataforma més competitiva a escala mundial. «No tenim calendari per ser la número 1», assenyala Jan Runau, director de comunicació d’Adidas, «però mai no hem estat tan forts».

La clau de l’èxit, segons explica Runau, és als Es-tats Units, el mercat més gran i lucratiu del món, i a Àsia. La compra de Reebok, de fet, busca

Reportatge

108

5. Models de mercatTècnica de selectivitat

reforçar la seva presència a l´Amèrica del Nord, on en el passat va tenir els seus millors fans, que no va saber explotar. Els EUA són una regió on Adidas està històricament mal representada i on té molt difícil guanyar quota de mercat. «Per si sola no hauria tingut mai la possibilitat d’acostar-se a Nike i superar-la», apunten des de l’empresa d’anàlisis ABN Amro, «però amb Reebok aconsegueix reforçar el seu segon lloc».

Nike va aprofi tar els problemes fi nancers del rival, a mitjan anys vuitanta, per fer-se amb els seus clients. Però no va ser l’únic pecat. La marca ale-manya va fracassar en el pla comercial en no uti-litzar el jove Michael Jordan, la gran estrella de l’NBA, per vendre les seves sabatilles. Avui, Wall Street no veu en Adidas una amenaça per a la su-premacia de Nike a curt termini, encara que la mar-ca europea aconsegueixi doblar la seva quota de mercat als EUA.

La fi rma alemanya controlarà amb Reebok el 20% de les vendes als EUA, però estarà a meitat de camí de la quota de Nike, que és del 40%. «Creiem que Nike continuarà guanyant clients», opinen des del Bank of America. El banc d’inversions UBS afegeix que «l’operació no s’ha de veure com una simple victòria d’Adidas o com una derrota per a Nike». Adidas reconeix que Nike en tindria prou amb com-prar una altra empresa per «ampliar el marge».

La lluita està sent més renyida a escala global. Ex-cloent-ne els EUA, la fi rma alemanya posseeix una quota de mercat del 28%, mentre que Nike en con-trola el 31%. L’altre punt d’atenció és la Xina, on totes dues marques estan desenvolupant una inten-

sa campanya de promoció amb vista als Jocs Olím-pics de Pequín, per fi xar la seva marca en la ment dels xinesos. La clau, com assenyalen des de la fi r-ma de màrqueting IMG, rau a posicionar-se abans. «Els Jocs són la cirereta del pastís». Nike domina en el pròsper mercat xinès, on les vendes creixen anualment un 20%. Adidas aspira que el seu treball actual li atorgui el lideratge l’any 2008.

En el pla publicitari, l’activitat és intensa i ambdues fi rmes pretenen mostrar que les seves sabatilles són un estil de vida, més que un producte purament es-portiu. «És l’altre gran front on Nike i Adidas treuen les ungles», adverteix l’editor de l’agència novaior-quesa Cosmo, Bernardo Revilla, que explica que els anuncis estan concebuts per «destacar una imatge diferent dels atletes, més dirigida cap a una ten-dència que cap a la competició».

Aquest enfrontament coincideix amb un canvi en l’executiva de Nike. William Pérez deixava fa un mes les regnes del grup després de 13 mesos com a conseller delegat, per les seves diferències amb Philip Knight, el fundador. És la nova executiva capitanejada per Mark Parker la que va optar per atacar Adidas davant dels tribunals. Considera «frustrant» i «no apropiat» que altres redissenyin la seva tecnologia. Adidas respon que la batalla comercial «l’ha de guanyar el millor producte» i adverteix que es defensarà amb «vigor» contra una demanda que consideren «sense mèrits». És difícil predir el resultat d’aquest matx, però els experts diuen que cal no subestimar Nike.

© El País

Reportatge

Test de repàs

5. Models de mercatTest de repàs

109

1. Un mercat en què alguns dels participants, tant pel costat de l’oferta com pel de la demanda, poden incidir notable-ment sobre els preus és:

a) Un mercat de competència perfecta.

b) Un mercat de competència imperfecta.

c) Un monopoli.

d) Un oligopoli.

2. Quina de les condicions següents és necessària perquè hi hagi competència perfecta?

a) Empreses amb idèntiques estructures de costos.

b) Llibertat d’entrada i sortida d’empreses.

c) Béns diferents.

d) Molts compradors i pocs venedors.

3. En un mercat de competència perfecta en equilibri, una empresa que fabrica corbates en produirà una quantitat que estarà determinada per:

a) La seva corba de demanda per al preu d’equilibri.

b) Els seus ingressos.

c) La corba d’oferta per al preu d’equilibri.

d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.

4. En una indústria monopolístic, el preu de venda serà, res-pecte d’un mercat de competència perfecta:

a) Més baix.

b) No es pot saber.

c) Igual.

d) Més alt.

5. En un mercat oligopolista, la guerra de preus és una situa-ció en què:

a) Una empresa apuja el preu perquè totes les altres l’apugin.

b) Les empreses apugen els preus per augmentar els costos i, amb això, expulsar altres empreses del mercat.

c) Una empresa abaixa el preu i això implica que les altres empreses els abaixaran també fins arribar a una situació similar a l’anterior amb beneficis inferiors.

d) Una empresa posa els mateixos preus que les empreses competi-dores i així origina conflictes legals per haver copiat els preus.

6. Un dels càrtels més coneguts és:

a) La Unió Europea.

b) El G-7.

c) L’Organització de Països Exportadors de Petroli.

d) L’OCDE.

7. Una de les causes que originen l’aparició d’un monopoli és:

a) El desenvolupament tecnològic.

b) La ineficàcia del mercat.

c) La reducció del cost marginal.

d) El control d’un factor productiu.

8. El mercat de competència monopolística i el de competèn-cia perfecta s’assemblen pel fet que:

a) Tenen un nombre similar de demandants.

b) En tots dos tipus de mercats, les empreses poden influir sobre els preus de mercat.

c) Les empreses que actuen en aquests mercats són preu acceptants.

d) Tenen un nombre similar d’oferents.

9. En quin mercat dels següents hi ha més barreres a l’entrada d’empreses en la indústria?

a) Canals de televisió digital.

b) Productes agrícoles.

c) Productes de neteja de la llar.

d) Bars i restaurants.

10. En l’equilibri d’un mercat en situació de monopoli, els ni-vells de preus i producció en l’equilibri en relació amb el mercat de competència perfecta seran:

a) Inferiors, tant els preus com la producció.

b) Preu superior i mateix nivell de producció.

c) Superiors, tant els preus com la producció.

d) Preu superior i nivell de producció inferior.

Reportatge

110

5. Models de mercatReportatge

La CE imposa a Microsoft una multa de 200 milions i l’empresa anuncia recursLa Comissió Europea va acordar imposar una multa de 280,5 milions d’euros a Microsoft per no haver donat als seus rivals la informació necessària per desenvolu-par programes compatibles amb Windows, sanció que la companyia informàtica recorrerà davant del Tribunal de Justícia de la UE.Aquesta ocasió és la primera en què l’Executiu comuni-tari sanciona una empresa per no complir una decisió prèvia —per la qual ja li va imposar una multa rècord de 497,2 milions d’euros, el mes de març del 2004— i la comissària europea de Competència, l’holandesa Neelie Kroes, va confi ar que també sigui l’última.La sanció d’avui és un capítol més en la batalla que l’autoritat europea de competència lliura des de fa gaire-bé vuit anys amb l’empresa de Redmond (EUA) per l’abús de la seva posició de domini en el mercat informàtic.En la seva decisió d’avui, la Comissió condemna el ge-gant nord-americà a pagar 1,5 milions d’euros diaris, en-tre el 16 de setembre del 2005 i el 20 de juny passat.L’adverteix, a més, que l’import màxim de la sanció as-cendirà a 3 milions d’euros diaris a partir del pròxim 1 d’agost si continua incomplint les seves exigències, per bé que Kroes va dir que esperava «sincerament» que no calgués aplicar-la.En roda de premsa, la comissària va lamentar que Micro-soft no hagi complert el que li va demanar la Comissió fa més de dos anys i va recalcar que Brussel·les «no pot consentir que aquest comportament il·legal continuï in-defi nidament», ja que a la UE «cap companyia, gran o petita, està per damunt de la llei».

Es va mostrar, però, «optimista» sobre les possibilitats que Microsoft compleixi les demandes de Brussel·les, «en vista del treball extremament bo» que ha fet la companyia des del passat 20 de juny.Kroes va opinar que la informació remesa per Microsoft en les últimes setmanes demostra una actitud «cons-tructiva» i va calcular que ja ha subministrat el 50% de la documentació requerida, tot i que, segons que van precisar fonts de l’oposició, la seva utilitat encara s’ha de determinar.Des de Microsoft, el responsable d’assumptes legals, Brad Smith, va anunciar que recorrerà la sanció davant del Tribunal de la UE, ja que «no està justifi cada».

COMENTARICom s’indica al text, pràcticament tots els països han desenvo-lupat una legislació en defensa de la competència. L’objectiu fonamental és impedir que les empreses amb poder monopolís-tic abusin de la seva posició dominant en el mercat.

El cas que ens ocupa, referent a una notícia publicada a Inter-net per Terra el 27 de juliol del 2006, fa referència a una multa imposada per la Comissió Europea a Microsoft.

La multa s’imposa per l’incompliment de determinades sancions antimonopoli prèviament fi xades per la Comissió. La Comissió, que és la principal autoritat antimonopoli d’Europa, va dicta-

minar el 2004 que Microsoft havia deixat fora de competència els seus rivals en no lliurar-los informació que els podria haver ajudat a fabricar programari per a serveis compatibles amb el sistema operatiu Windows. La Comissió va exigir a Microsoft lliurar aquesta informació i va recriminar al gegant informàtic que s’hagués demorat en aquest procés.

Els poders públics regulen la conducta dels oligopolistes per mitjà de la legislació antimonopoli. L’abast que han de tenir aquestes lleis és objecte de continus debats.

Font: Terra, 27 de juliol del 2006.

Unidad5CATspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · Altres exemples de...

Documents

Transcript of Unidad5CATspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/bcv/guide/... · Altres exemples de...