Una petita GRAN PLAGA · 2011. 11. 7. · les marietes, les estisoretes, els sírfids, els...
1
15 Regió7 | DISSABTE, 5 DE NOVEMBRE DEL 2011 FAUNAREVISTA Els pugons perjudiquen les plantes de dues maneres. De manera directa, perquè en xuclar la saba debiliten la planta, n’aturen el creixement i pot arribar a morir. I de manera indirecta, ja que la melassa que segreguen afavoreix el desenvolupament de fongs i negreta, que en redueix la fotosíntesi. A més, també són portadors de virus, que transmeten d'una planta a l'altra Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna ELS PUGONS (APHIDIDAE) són uns petits insectes que viuen damunt de les plantes, s’alimenten de la seva saba i constitueixen una plaga que pot acabar eliminant-les. Produeixen un líquid amb un elevat contingut de sucre que agrada molt a les formigues, que els defensen dels seus depredadors a canvi de la melassa. Text i fotos: Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 159 ón uns insectes molt petits que es reprodueixen molt ràpidament i que són autèntiques plagues per a l’agricultura, ja que s’alimenten de la saba de la majoria de les plantes dels nostres horts, de les dels jardins i també de les d’interior, a excepció d’aquelles que con- tenen olis essencials que els repel·leixen. Són petits i rabassuts, generalment en forma de pera, de color verd, groc, taronja o negre, i tenen un bec xuclador amb el qual perforen la planta i en xuclen la saba, sobretot de les fulles més joves. Es desenvolupen sobretot amb l’augment de la temperatura, a partir de la primavera, i sobretot en ambients secs. Se’n coneixen unes . espècies, de les quals unes són considera- des plagues, però els més coneguts són el del roser (macrosiphum rosae), que ataca les extremitats tendres de la planta; el de la col (Aphis brassicae), que ataca les fulles; i el de la pera i el pomer (Aphis pomi). N’hi ha espècies que només ataquen un tipus de planta (monòfagues) i n’hi ha que n’ataquen un gran nombre de diferents (polífagues). Al final de l’abdomen tenen uns petits apèndixs pels quals segreguen una melassa que és molt apreciada per les formigues, que han creat una relació simbiòtica amb els pugons. Les for- migues els defensen dels seus depredadors naturals, fins i tot els protegei- xen dins els seus nius, i a canvi ells els ofereixen el líquid dolç que tant els agrada, de manera que les dues espècies en surten beneficiades. El seu cicle de vida és molt complicat, perquè n’hi ha que són vivípars, que es desenvolupen dins la femella, i d’altres que són ovípars, que es desenvo- lupen en ous. Durant el que per a ells és la bona estació (primavera/estiu) neixen diverses generacions de femelles, que es reprodueixen sense mascles i que neixen amb el mateix aspecte que els adults, però més petites. Quan arri- ba el final del bon temps, neixen mascles i femelles, que produeixen els ous que han de sobreviure a l’hivern i que donaran lloc a les plagues de la pri- mavera següent. També tenen la capacitat de produir animals amb ales o sen- se ales. Quan la colònia que hi ha en una planta ja és molt nombrosa, pro- dueixen animals amb ales, que són els que transporten la plaga a d’altres plan- tes. Els pugons perjudiquen les plantes de dues maneres. De manera direc- ta, ja que en xuclar la saba de la planta la debiliten, n’aturen el creixement i la planta pot arribar a morir. I de manera indirecta, ja que la melassa que se- greguen afavoreix el desenvolupament de fongs i nergreta, que en redueix la fotosíntesi. A més a més, també són portadors de virus, que transmeten d’u- na planta a l’altra. Es poden combatre amb diferents sistemes, entre els quals el biològic, a través d’altres insectes que els tenen en la seva escala alimentària, sobretot les marietes, les estisoretes, els sírfids, els pregadéus i les crisopes. S Una petita GRAN PLAGA
Transcript of Una petita GRAN PLAGA · 2011. 11. 7. · les marietes, les estisoretes, els sírfids, els...
15Regió7 | DISSABTE, 5 DE NOVEMBRE DEL 2011FAUNA�REVISTA
Els pugonsperjudiquen lesplantes de duesmaneres. De maneradirecta, perquè enxuclar la sabadebiliten la planta,n’aturen elcreixement i potarribar a morir. I demanera indirecta, jaque la melassa quesegreguen afavoreixel desenvolupamentde fongs i negreta,que en redueix lafotosíntesi. A més,també són portadorsde virus, quetransmeten d'unaplanta a l'altra
Pod
eu c
onsu
ltar
tote
s le
s p
àgin
es a
: b
loc.
reg
io7.
cat/
fau
na
ELS PUGONS (APHIDIDAE) són uns petits insectes que viuen damunt de les plantes,s’alimenten de la seva saba i constitueixen una plaga que pot acabar eliminant-les.Produeixen un líquid amb un elevat contingut de sucre que agrada molt a les formigues, queels defensen dels seus depredadors a canvi de la melassa. Text i fotos: Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 159
ón uns insectes molt petits que es reprodueixen molt ràpidamenti que són autèntiques plagues per a l’agricultura, ja que s’alimentende la saba de la majoria de les plantes dels nostres horts, de les delsjardins i també de les d’interior, a excepció d’aquelles que con-
tenen olis essencials que els repel·leixen.Són petits i rabassuts, generalment en forma de pera, de color verd, groc,
taronja o negre, i tenen un bec xuclador amb el qual perforen la planta i enxuclen la saba, sobretot de les fulles més joves. Es desenvolupen sobretot ambl’augment de la temperatura, a partir de la primavera, i sobretot en ambientssecs.
Se’n coneixen unes . espècies, de les quals unes són considera-des plagues, però els més coneguts són el del roser (macrosiphum rosae), queataca les extremitats tendres de la planta; el de la col (Aphis brassicae),que ataca les fulles; i el de la pera i el pomer (Aphis pomi). N’hi ha espèciesque només ataquen un tipus de planta (monòfagues) i n’hi ha que n’ataquenun gran nombre de diferents (polífagues). Al final de l’abdomen tenen unspetits apèndixs pels quals segreguen una melassa que és molt apreciada perles formigues, que han creat una relació simbiòtica amb els pugons. Les for-migues els defensen dels seus depredadors naturals, fins i tot els protegei-xen dins els seus nius, i a canvi ells els ofereixen el líquid dolç que tant elsagrada, de manera que les dues espècies en surten beneficiades.
El seu cicle de vida és molt complicat, perquè n’hi ha que són vivípars, quees desenvolupen dins la femella, i d’altres que són ovípars, que es desenvo-lupen en ous. Durant el que per a ells és la bona estació (primavera/estiu)neixen diverses generacions de femelles, que es reprodueixen sense masclesi que neixen amb el mateix aspecte que els adults, però més petites. Quan arri-
ba el final del bon temps, neixen mascles i femelles, que produeixen els ousque han de sobreviure a l’hivern i que donaran lloc a les plagues de la pri-mavera següent. També tenen la capacitat de produir animals amb ales o sen-se ales. Quan la colònia que hi ha en una planta ja és molt nombrosa, pro-dueixen animals amb ales, que són els que transporten la plaga a d’altres plan-tes.
Els pugons perjudiquen les plantes de dues maneres. De manera direc-ta, ja que en xuclar la saba de la planta la debiliten, n’aturen el creixement ila planta pot arribar a morir. I de manera indirecta, ja que la melassa que se-greguen afavoreix el desenvolupament de fongs i nergreta, que en redueix lafotosíntesi. A més a més, també són portadors de virus, que transmeten d’u-na planta a l’altra.
Es poden combatre amb diferents sistemes, entre els quals el biològic, através d’altres insectes que els tenen en la seva escala alimentària, sobretotles marietes, les estisoretes, els sírfids, els pregadéus i les crisopes.
SUna petita GRAN PLAGA
