ERC Acci Granollers 2015MobilitatPg. 14 de 14

Una mobilitat per al millor Granollers

INTRODUCCI

La mobilitat interior de Granollers i a lhora daccedir a la ciutat sn una de les preocupacions ms grans dels granollerins, doncs la nostra s una ciutat amb dificultats evidents tant pel que fa a la mobilitat del vianants, com de les persones que volen circular amb bicicleta, com tamb per la mobilitat dels vehicles.

La densitat de poblaci de la ciutat, el gran de nombre de vehicles i la particular estructura longitudinal de la ciutat; sense gaireb vies que la travessin dest a oest, fa que transitar-hi sigui especialment difcil.

s per aquest motiu que la mobilitat, entesa en el seu sentit ms ampli, s una de les nostres preocupacions, sobretot perqu juntament amb els altres serveis que lAjuntament porta a terme, sn les actuacions que ens permeten viure duna forma ms agradable, neta i curosa la nostra ciutat.

La mobilitat per Granollers hauria de tenir en compte prioritriament les persones. A la nostra ciutat els vianants sovint pateix disfuncions, principalment en les vies del nucli antic, pel fet que moltes voreres sn estretes, la regulaci semafrica est pensada bsicament per als vehicles motoritzats, el mobiliari urb est mal collocat, els vehicles aparquen damunt la vorera i les condicions ambientals son poc favorables (soroll i gasos de combusti de vehicles).

Des dERC Acci Granollers pensem que els principis bsics per actuar a la via pblica han de respondre als segents condicionants:

El ciutad ha de viure en una ciutat adequada a les persones i no a l'autombil. Aix comporta la creaci de noves zones per a vianants, i la recuperaci del carrer i els petits espais de barri, refermant aix la identitat dels barris.

La via pblica, dins les ciutats, s un espai preferencial per a les persones. Quan shi fan actuacions sha de prioritzar el predomini del b com i el inters collectiu. Les actuacions que es fan a la via pblica han de tendir a reequilibrar i ordenar de manera socialment justa la ciutat

Hem dactuar pensant en la interrelaci que ens cal establir amb la comarca i el seu entorn ms immediat.

Per principi, doncs, considerem que el vianant t preferncia. Cal definir uns estndards mnims d'espai pel vianant i garantir-li la seva protecci i seguretat. Cal potenciar i incrementar altres formes de mobilitat, sobretot les que responguin a parmetres de millora de la qualitat de vida. En aquest sentit parlem de transport pblic, carrils bicicleta, aparcaments dissuasoris, vies de preferncia per a vianants, etc. La via pblica tamb ha de ser respectuosa amb el medi ambient, per aix quan es crea nova xarxa viria shan de valorar totes les alternatives possibles i evitar traats impactants o d'agressi al medi natural i cultural.

Lany 2009, lAjuntament va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana de Granollers fins el 2014. Entre altres qestions, es proposava reduir ls del transport privat en dies feiners (del 69,8% al 61,8%), i augmentar els viatges a peu (del 25,9% al 30%) i en transport pblic (del 4,3% al 8%). Pel que fa als desplaaments amb bicicleta, el PMU de lAjuntament de la nostra ciutat preveia que no variaria gens (passar del 0,0% al 0,2% del viatges).

En aquest moment, tocaria portar a terme la revisi del PMU, i s un bon moment per posar damunt la taula els plantejaments que ens han portat a la nostra ciutat a ser un nus de comunicacions una crulla de camins, en diem abans- totalment collapsat, i on el vehicle privat continua tenint la preferncia, amb lexcepci de lnic concepte que realment ha quallat en la ciutadania: la illa de vianants.

Aix doncs, haurem de ser capaos de posar damunt la taula el model que des dERC Acci Granollers propugnem, on la qualitat de vida dels ciutadans prima tamb a lhora de definir la mobilitat urbana.

Ms espai per al vianant, per als desplaaments a peu, ms transport pblic i, sobretot, molta ms bicicleta. La nostra ciutat t les condicions ideals per convertir-se en una ciutat del nord dEuropa, i aix sacaba veient en limpuls decidit daquest sistema de circulaci ecolgic.

I aix cal fer-ho amb els municipis de lentorn, entre les diverses administracions, per sobretot amb els ciutadans, les empreses i els agents econmics, els collectius educatius, socials de gent gran, amb dificultats de mobilitat-, les entitats esportives, culturals, mediambientals, i amb tothom qui vulgui treballar per un Granollers amb una mobilitat millor.

OBJECTIUS

Facilitar laccessibilitat a Granollers i la mobilitat interna.

Millorar la circulaci interna de la ciutat.

Prioritzar la mobilitat dels vianants, guanyant espai per als vianants, en detriment dels vehicles.

Potenciar la circulaci en bicicleta per tota la ciutat

Promoure el transport pblic.

Entendre la mobilitat del conjunt de la conurbaci

PROPOSTES DACTUACI

Per a la via pblica

Segons la diagnosi del Pla de mobilitat Urbana de Granollers, moltes de les voreres sn inferiors a 1,5 metres, i moltes delles en mal estat, sobretot on es concentren els viatges a peu. Leix de vianants ofereix un bon nivell de servei que convida al viatge a peu, per diversos itineraris daccs al centre no es troben ben adaptats.

Elaboraci dun Pla dAccessibilitat de Granollers que contempli:

La total supressi de les barreres arquitectniques, tant a les vies que es facin a noves urbanitzacions com a les que ja estan fetes.

La creaci de vies per a afavorir la mobilitat de vianants, millorant-ne la qualitat i seguretat, dacord amb els itineraris dels ciutadans.

la creaci de ms eixos viaris de vianants;

la creaci generalitzada de carrils bicicleta;

la creaci de vies preferents per a vianants, amb restricci del trnsit rodat, sobretot en zones administratives o comercials i culturals;

la creaci de xarxes per vianants de connexi entre els espais verds dins els diferents barris o sectors del casc urb.

El relligat dels barris en l'espai urb articulant l'estructura viria i de serveis.

La previsi despai suficient per a crrega i descrrega de mercaderies.

La creaci de vies de trnsit en el sentit est-oest, en els nous sectors durbanitzaci;

Creaci despai suficient d'aparcament i parada per a persones amb discapacitats, transport pblic, transport escolar i de passatgers en general, taxis, vens amb infants, malalts i gent gran.

Adequaci de la xarxa viria al concepte de passeig, canviant la relaci que existeix a molts indrets, entre el trnsit rodat i el de vianants, sota dos criteris prioritaris:

Fer les voreres proporcionals a l'amplada dels carrers, i en tot cas no inferiors a 1.5 metres per cada banda.

Establir criteris d'ordenaci del mobiliari urb de forma respectuosa amb els ms petits i les persones amb discapacitats o amb dificultats de mobilitat.

No permetre que cap objecte o installaci redueixi el pas a menys de 2 metres (terrasses de bars, mobiliari urb, faroles ...)

Desenvolupament i millora del Pla de senyalitzaci urbana:

Manteniment constant de la senyalitzaci de la via pblica.

pintant els passos de vianants en totes les crulles;

installant sistemes visibles de reducci de velocitat en els llocs on els vehicles agafen massa velocitat (exemple carrers amb connexi amb Rondes o Autopistes, com Llus companys, passos de vianants a les portes de les escoles i els carres de zona 30 com Sant Jaume).

Conveniar amb la ONCE lampliaci dels semfors preparats per a persones invidents.

Desenvolupament de nous eixos viaris est - oest a la ciutat, quan es materialitzi el cobriment de la via del tren.

Estudiar la conversi del carrer Torras i Bages en un carrer en doble sentit en tot el seu traat. (Actualment, ho s en el tram del carrer Josep Irla, i des del carrer Ponent a la Plaa de la Constituci).

Incorporar a la prioritat invertida i calada nica diversos espais,

Carrers compresos entre Torras i Bages i Ramon Llull.

Els carrers compresos entre la plaa de la Corona i el carrer Colom.

Els carrers compresos entre Sant Jaume i Roger de Flor (a excepci del carrer Princesa).

El carrer Sans.

Seguir augmentant progressivament lespai tancat a la circulaci de vehicles, generant nous eixos de ciutat, comenant amb tancaments de cap de setmana de carrers a lentorn de places, com:

Plaa Jaume I, al Lledoner,

Plaa de Sant Miquel, al barri de Sant Miquel,

Plaa de la Llibertat, a Congost.

Ampliaci de voreres, amb reducci a dos carrils per a vehicles i construcci de carril bicicleta:

Avinguda del Parc i Avinguda Sant Esteve, fins al carrer Colom;

Carrer Girona nord.

Desenvolupar el Pla deliminaci de barreres arquitectniques:

Definici de les inversions a realitzar de forma anual.

Edici del Mapa de la mobilitat de Granollers, amb la indicaci de tots els edificis pblics i privats que no tenen barres arquitectniques i els recorreguts aconsellables perqu les persones que tenen problemes de mobilitat es puguin desplaar per tota la ciutat.

Programa de millora de lespai per als vianants als barris, identificant i executant nous eixos comercials, ldics i de relaci ciutadana als barris.

Construcci de tres nous passos de vianants passeres- a alada, per damunt de la vida del tren:

Entre el Parc Torras Vill i la Font Verda;

A lalada del carrer Enginyers;

A lalada del carrer Minetes.

Construcci de noves passeres damunt del riu Congost:

A lalada del Parc del Lledoner.

A Palou.

Utilitzaci de les TIC per a conixer els hbits dels ciutadans en els seus viatges i rutes a peu per la ciutat.

Identificar i estudiar els problemes que tenen les entrades i sortides de la ciutat per poder aplicar les mesures correctores necessries.

Fomentar nous hbits de mobilitat, promovent el transport pblic, en bicicleta i a peu, amb campanyes de sensibilitzaci.

Els aparcaments

La ciutat que volem necessita cotxes, s clar. Els mnims per entra-hi i sortir-ne, i per circular-hi quan sigui imprescindible. Per a aix, els darrers anys sha anat imposant un model que marcava les lnies, amb aparcaments dissuasoris, i aparcaments de pagament al centre.

Lobjectiu de guanyar espais per als vianants comporta la creaci de noves zones daparcament, no noms per substituir les eliminades mitjanant la vianalitzaci de determinats carrers, sin tamb per cobrir el previsible increment de visitants i de ciclistes a la ciutat degut a la seva millor qualitat de passeig.

Encara que no ho sembli, a Granollers hi ha un supervit de places daparcament residencial, tot i que, pel que condueix, sempre mal repartides. A ms, laccs a les escoles genera situacions de dficit no resoluble per la impossibilitat de donar oferta daparcament en moments puntuals del dia. Cal incidir, doncs, sobretot en els hbits, en mantenir lestratgia daparcaments a 10 minuts dels centres dinters el centre, les escoles, etc., al mateix temps que es van possibilitant noves modalitats de desplaaments, en les que el transport pblic, la bicicleta i els viatges a peu han de suposar un veritable guany de qualitat de vida. Per tot aix, des dERC Acci Granollers proposem:

Continuar desenvolupant el Pla director dAparcaments, amb els segents criteris dactuaci:

Ampliar lestudi del Pla de Mobilitat Urbana al conjunt de la conurbaci Granollers Canovelles Les Franqueses La Torreta, tamb en lmbit del Pla director daparcaments.

Donar preferncia als prquings dissuasoris perimetrals als cntrics, amb la creaci daparcaments a les entrades de la ciutat. Potenciar la zona del marge dret del riu Congost.

Facilitar la conversi provisional de solars buits en zones daparcament.

Asfaltat de les zones daparcaments dissuasoris en solars.

Fer prquings al lloc on arriba el transport pblic per tal de fer efectiva la connectivitat amb el transport pblic (autobusos i trens).

Reducci de laparcament en superfcie, especialment en aquelles zones amb saturaci de vehicles i manca daparcaments.

Facilitar la compra daparcaments, amb la creaci dajuts als que adquireixin prquings (reduccions de lImpost de Vehicles).

Establir sistemes dinformaci electrnics i aplicacions per a mbils que facilitin la mobilitat de vehicles i vianants, i laparcament.

Incorporar espais daparcament per a bicicletes en els prquings pblics.

Estudiar nous sistemes de pagament per a zones de tarificaci, com poden ser:

Implantaci de zones verdes, gratutes per a vens de la zona.

Descomptes amb targetes per a usuaris.

Pagament via mbil.

Estudi de la implantaci de nous aparcaments soterrats a les rodalies de les interseccions dels principals eixos longitudinals amb els transversals, seguint aquests criteris, des dERC - Acci Granollers proposem els segents aparcaments soterrats:

crulla entre els carrers Girona i Francesc Ribes (crulla de lHospital).

en el desenvolupament del pla de cobriment de la via del ferrocarril.

Aparcament soterrat a la zona de lEstaci del nord.

Considerem que cal anar progressivament incrementant ls de laparcament soterrat en substituci de laparcament en superfcie per tal incrementar lespai destinat als vianants. Es necessari fixar preus dels aparcaments soterrats ajustats a les necessitats dels usuaris, i aix noms s possible amb una gesti pblica dels aparcaments que prioritzi ls dels mateixos, per sobre del benefici dexplotaci.

Aquest sistema ha de permetre, la incorporaci daltres entitats o empreses, especialment representants de la societat comercial o empresarial de la ciutat, com a socis de lesmentada societat mercantil, que comparteixin lobjectiu de mxima ocupaci a un preu assequible per lusuari.

Habilitar places daparcament especials per a dones embarassades i homes i dones amb nadons que utilitzin les cadiretes dautombil del grup 0 i 0+ en les zones daparcament en bateria i semi-bateria, tant de la via pblica com dels aparcaments soterrats pblics. Aquestes zones daparcament per aquest collectiu han destar senyalitzades i, de la mateixa manera i mitjanant un distintiu especfic, estigui identificat el vehicle. Aix implicar fer els canvis pertinents de la normativa municipal vigent per tal d'adaptar-la a aquesta realitat descrita.

s de la bicicleta

Des dERC Acci Granollers creiem en les bicicletes com el vehicle a impulsar a nivell ciutad. De fet, fou ERC qui propos el primer carril bicicleta de la nostra ciutat, al carrer Camp de les Moreres, com a inici del que hauria dhaver estat una xarxa per convertir Granollers en una ciutat ciclista, per que es va quedar en tan sols un intent, i que avui resta com a smbol del que la ciutat no ha estat fins avui- capa dempnyer.

Les condicions orogrfiques de Granollers en bona part del seu terme municipal el fan molt apropiat per als desplaaments en bicicleta. El pendent s molt suau -fora dalguns mbits com els polgons industrials del Ramassar, Coll de la Manya i el barri de la Font Verda-, fet que confereix a la ciutat un gran potencial per als desplaaments amb aquest mitj.

A ms dels beneficis de mobilitat, cal dir que la bicicleta comporta molts altres avantatges, com la potenciaci de la millora de la salut i del medi ambient, i una gran eina per a lesbarjo i la descoberta de lentorn. Per tamb volem ressaltar el paper de la bicicleta com a element de cohesi social. Perqu sn moltes les persones nouvingudes que noms disposen de bicicleta com a vehicle per a desplaar-se al lloc de feina. Per tant, creiem que un urbanisme que pensa en la mobilitat en bicicleta tamb s un urbanisme integrador i cohesionador.

Amb lentrada en escena de lentitat Granollers Pedala, el debat sobre ls de la bicicleta a la ciutat ha tornat a estar a lordre del dia. Feia molts anys que lequip de govern actual havia esborrat tota possibilitat de convertir la ciutat que t unes condicions orogrfiques sensacionals per a la prctica de la bicicleta- en un espai normalitzat, com qualsevol ciutat europea que sen vol. Amb la Festa de la Bicicleta, Granollers, per un dia i per tal que no sigui dit, mobilitza els seus recursos per protegir els ciclistes i acompanyar-los en una ruta marcada prviament, com quan el Senat espanyol permet un dia a lany que sutilitzin les altres llenges que no sn les de limperi, complint lexpedient.

Des del fracs de lAmbiciat la legislatura passada, Granollers ha desaprofitat com mai shavia fet les darreres actuacions urbanstiques per crear espais de normalitat ciclista. La ms gran, no cal dir-ho, la reforma del carrer Girona sense cap carril bicicleta, condemnant a una generaci de granollerins la possibilitat de disposar dun carril bici en un carrer central, lnica possibilitat de travessar la ciutat de dalt a baix. Per tamb la reforma del Passeig de la Muntanya i del carrer Llevant podrien haver plantejat els carrils necessaris per a comunicar lestaci de Frana o lHospital, i la reforma del carrer Llus Companys podria haver ofert la possibilitat de generar un polgon industrial accessible tamb amb bicicleta. En resum, doncs, portem anys governats per un equip que ha fet tot el possible per ignorar les possibilitats de circular en bicicleta, malmetent oportunitats histriques, per rentant-se la cara amb festes anuals.

El mateix PMU ja detectava lany 2009 diversos problemes detectats a la xarxa ciclista, que lAjuntament no ha sabut (o volgut?) arreglar.

Una dotaci mitjana de 0,34 km / 1.000 habitants. Per tant, es considerava que no existeix una oferta especfica de carrils-bici.

Manca de continutat en els itineraris per a bicicletes.

Ls de la bicicleta era molt baix, i una part dels que la utilitzen sn captius del transport pblic a polgons industrials.

A la xarxa local la bicicleta no hauria de tenir problemes de seguretat. I tot i que no hi ha hagut accidents greus sobretot degut a la poca demanda dels itineraris urbans on es combinen cotxes i bicicletes-, ja es posaven sobre la taula punts de millora que convindria tenir en compte per tal que el ciclista guanys confiana i utilitzs aquests itineraris de forma habitual:

Senyalitzaci vertical insuficient.

Senyalitzaci horitzontal de cohabitaci entre cotxe i bicicleta, insuficient.

Cal rebaixar la velocitat mxima permesa dels vehicles fins a 30 Km/h, amb nova senyalitzaci.

A ms de tenir en compte aquestes puntualitzacions per a loferta ditineraris urbans, es considerava necessari establir una oferta viria especfica pel ciclista a aquelles vies de la xarxa bsica on el decalatge de velocitat de circulaci entre vehicles i bicicletes pot provocar problemes de seguretat. Per, per a estalviar-se problemes, proposava itineraris alternatius per a la xarxa local abans que millorar la xarxa lgica.

Existncia de punts de fricci entre bicicleta i vehicle privat en itineraris de cohabitaci, ocasionen perillositat al ciclista i no afavoreixen limpuls daquest mitj

Senyalitzaci poc visual dels itineraris de cohabitaci: manca senyalitzaci horitzontal i reduir la velocitat dels vehicles privats.

Els aparcaments on deixar la bicicleta no sn segurs i(amb diversos robatoris, especialment greus a lestaci de tren Granollers-Centre)

Per aix, des dERC Acci Granollers celebrem que aquesta entitat posi sobre la taula un decleg dactuacions, que recollim i ampliem- aix en el nostre programa:

Granollers s una ciutat amb un gran potencial per la ciclombilitat urbana, tanmateix l'hbit de desplaar-se quotidianament en bicicleta ha estat poc arrelat entre la poblaci, al marge de l'oci esportiu de cap de setmana. Si b hi ha un gran nombre de desplaament que es poden resoldre a peu, encara es recorre massa sovint al cotxe per moure's per dins el municipi i la conurbaci, i sobretot per desplaar-se a d'altres municipis.

Les diverses iniciatives plantejades pel Pla de Mobilitat del 2008 en relaci a l's de la bici han anat quedant relegades en un segon pla, just quan s'est produint un augment significatiu en el nombre d'usuaris, fet que exigeix reprendre la mobilitat amb bicicleta com a tema central per al futur desenvolupament de la ciutat, considerant-lo com una gran oportunitat per avanar cap a una ciutat menys contaminada, ms segura i saludable, que afavoreixi l'autonomia de les persones, una major connexi entre barris i una utilitzaci de l'espai pblic menys hegemnica per part del vehicle privat motoritzat.

Desprs dels avenos en la conversi en zona de vianants i la pacificaci del trnsit al centre, ara s el moment de situar la bicicleta com a element estratgic de la mobilitat a Granollers. Per fer-ho proposem aquests 10 compromisos per la propera legislatura:

1. Elaborar i seguir un Pla Estratgic de la Bicicleta

s indispensable definir els criteris tcnics i planificar les inversions a fer, per avanar cap a una ciutat ciclable. Per aix cal un Pla especfic de carcter municipal que orienti, marqui el ritme i coordini totes les operacions a fer durant els propers anys relatives a les infraestructures i serveis de ciclomobilitat.

La revisi de l'actual Pla de Mobilitat que finalitza el 2014 es pot aprofitar per promoure aquest pla especfic per desenvolupar la mobilitat amb bicicleta a Granollers.

El Pla estratgic de la bicicleta shauria de constituir com una ponncia dins del Consell de Medi Ambient de la ciutat, amb la participaci dagents implicats.

El Pla shauria destendre als municipis vens de la conurbaci.

2. Garantir un nivell d'inversions i despesa en infraestructures i serveis de ciclomobilitat

Les inversions en infraestructures de ciclomobilitat resulten altament rendibles si es tenen en compte els efectes generats en mbits com la salut pblica o la reducci de la contaminaci. Un volum moderat d'inversi pot aconseguir dinamitzar l's de la bicicleta a nivell municipal.

Tal com es proposa a nivell europeu, caldria destinar almenys un 10% del pressupost de mobilitat en infraestructures i serveis per a la bicicleta. Aix suposaria, basant-nos en el pressupost municipal de 2014 de 83M, dels qual un 16% correspon a despesa de Mobilitat (13M), destinar a infraestructures i serveis de mobilitat 1,3M d' anuals.

3. Establiment de fites a curt-mig-llarg termini en relaci a l's de la bicicleta

Cal treballar amb indicadors que ens permetin avaluar els avenos amb objectivitat i conixer el ritme de creixement d'usuaris de la bicicleta. s per aix que caldria establir un sistema d'indicadors anual.

Aix mateix, caldria establir fites quantificables a assolir en aquesta legislatura i fins al 2020, vinculant-ho als compromisos de reducci d'emissions establerts a nivell europeu, i amb carcter ms prospectiu, imaginar escenaris de futur per a 2030 posant a debat, com ho fan altres ciutats europees, la possibilitat de convertir Granollers en una ciutat lliure de cotxes.

4. Articular una xarxa ciclable que connecti tots els barris i equipaments de la ciutat

Habilitar una xarxa d'itineraris ciclables que permeti connectar tots els barris i equipaments amb recorreguts segurs, ja sigui amb espais segregats o b amb trams pacificats i amb prioritat per a bicicletes, optant en cada zona per la soluci ms adequada, i que pugui estar disponible amb carcter provisional el primer any de legislatura i completada amb les solucions definitives abans de finalitzar el mandat.

Garantir la continutat, la coherncia i la fludesa dels recorreguts, aix com la correcta senyalitzaci i la bona resoluci dels punts singulars, minimitzant les situacions de risc.

La xarxa bsica ha de plantejar carrils bicicleta en espai segregat a tots el carrer Girona, veritable artria de la ciutat, i en eixos transversals, com Carrer Colom Camp de les Moreres, Prat de la Riba Foment, Estaci del Nord Plaa de la Constituci - Torras i Bages, o Ramon Llull Francesc Ribas.

En especial, cal aconseguir connectar les tres estacions de ferrocarril de la ciutat: Granollers Centre, Les Franqueses Granollers Nord, i Granollers Canovelles amb un carril bicicleta.

Establir tamb els itineraris per a arribar a qualsevol centre educatiu de la ciutat amb seguretat.

Definici de la xarxa ciclable a nivell de conurbaci, promovent carrils bicicleta intermunicipals amb una estratgia de mobilitat amb leix Palou Llerona i els eixos de les serres de Llevant i Ponent com a objectiu.

Enllaar els camins rurals tradicionals de la vall del Congost amb els municipis vens, facilitant-ne la circulaci en bicicleta.

5. Implantar un sistema d'aparcaments segurs per a bicicletes

Dotar les estacions de tren i autobs d'aparcaments vigilats de bicicletes amb capacitat per almenys un 5% dels usuaris per afavorir la intermodalitat bici-tren com alternativa al vehicle motoritzat.

Oferir aparcaments segurs als equipaments i centres educatius, culturals, esportius i cvics, parcs municipals i espais doci, equipaments pblics.

Afavorir els aparcaments residencials de bicicletes als blocs d'habitatges, en locals comercials desocupats o aparcaments de vehicles.

Incrementar el aparcaments de curta durada en superfcie en llocs de pas molt visibles o propers a establiments per fer-los ms segurs i dissuadir de possibles robatoris.

Fer els canvis necessaris en lAmbiciat per tal que esdevingui un sistema vlid de prstec de bicicletes per anar dun punt a laltra de la ciutat, tot i tenint en compte que lobjectiu a assolir s que la poblaci tregui les seves bicicletes per circular per la ciutat.

6. Promoure l'educaci, la formaci i l'acompanyament en l's de la bicicleta

s estratgic fomentar l's de la bicicleta entre els infants i adolescents, afavorint la mobilitat activa, la responsabilitat i l'autonomia personal, per a qu mantinguin la bicicleta com una opci preferent de mobilitat urbana en el futur.

Promoure programes de formaci als centres educatius en l'mbit de la ciclomobilitat.

Al mateix temps, en el programa de Formaci viria de la policia local, incloure formaci ciclista.

Preveure la formaci i l'acompanyament a persones no habituades, per adquirir les habilitats, la confiana i l'autonomia necessries que els permetin circular amb seguretat i eficcia per la ciutat.

Oferir facilitats a la compra de bicicletes vinculades a un comproms d's quotidi.

Emprendre mesures per garantir ls de la bicicleta amb seguretat, des del punt de vista de la vialitat i laparcament. Cal millorar la senyalitzaci, la semaforitzaci de crulles, la vigilncia, la informaci als conductors de vehicles, prioritzant en diferents zones del pas de bicicletes, aix com garantir les sancions per aquells que no segueixin les normes de seguretat.

Campanya per a promoure ls del casc amb les bicicletes, especialment entre els ms joves.

7. Incentivar l's de la bicicleta per accedir als centres de treball i en l'mbit empresarial

s en desplaaments quotidians per motius d'estudis o feina s on hi ha marge per introduir l's de la bicicleta, fet que hauria d'incentivar-se a nivell fiscal ja sigui a travs de bonificacions a les empreses que facilitin l'accs amb bicicleta als treballadors o directament a persones en l'adquisici de la bicicleta o en funci del quilometratge.

Aix mateix caldria incentivar l's de la bicicleta en els desplaaments d'empresa, amb un sistema d'incentius i bonificacions es podria vincular a la reducci d'emissions de gasos contaminants que es puguin acreditar, abordant aix una gran problemtica de Granollers.

Inclusi de carrils bicicleta en tots els polgons de la conurbaci.

8. Impulsar sistemes de distribuci urbana de mercaderies amb bicicleta

La conversi en illa de vianants de la zona del centre entra en contradicci amb els sistemes convencionals de distribuci de mercaderies amb vehicles pesants que generen situacions de perill i incomoditat a les franges horries de descrrega, resultant poc eficients i provocant contnuament desperfectes al paviment. Caldria impulsar plataformes de distribuci de mercaderies amb bicicleta de crrega o tricicles elctrics molt ms gils per fer el darrer tram urb del trajecte, comenant per la zona del Centre i amb possibilitat d'estendre-ho a d'altres barris de la ciutat.

9. Obrir una oficina o espai de referncia sobre l's de la bicicleta a la ciutat

Obrir un punt de referncia des d'on es puguin impulsar campanyes, elaborar estudis, informar i assessorar les persones i organitzacions, i oferir suport i formaci en relaci a l's de la bicicleta. Un espai de dinamitzaci de l's de la bicicleta, que a ms d'oficina, podria o hauria d'oferir un espai d'autoreparaci i manteniment pels usuaris, i des d'on es podria facilitar la recuperaci del parc de bicicletes abandonades a travs de projectes ocupacionals i de reinserci laboral.

Aquest espai podria estar situat al Centre Cvic Palou, com a punt tamb de connexi amb una xarxa de ciclotursime a nivell comarcal.

10. "Bicicletitzaci" de l'administraci municipal

La millor campanya per fomentar l's de la bicicleta s que els representants i treballadors pblics en facin s quotidi, i que la mobilitat generada pel funcionament municipal es resolgui sempre que sigui possible des de la ciclomobilitat, ja sigui en la distribuci de material i publicacions municipals, en els desplaaments personals, o com a vehicles de treball, convertint la bici en una marca prpia de l'administraci municipal.

Aix mateix, lAjuntament tamb pot incentivar ls de la bicicleta a partir dincloure en plecs de clusules, o en els criteris de subvencions a entitats, les propostes que segueixin aquesta lnia de foment.

Premiar amb bicicletes els diversos premis escolars de la ciutat, culturals, esportius i socials, ajudant a promouren aix el seu s.

El transport pblic

Des dERC Acci Granollers sempre havem defensat la potenciaci del transport pblic, i posvem sobre la taula la possibilitat de la creaci a la nostra ciutat duna lnia de metro lleuger - llenadora, aprofitant la infraestructura de la lnia de Frana, amb diversos baixadors. LAjuntament va preferir en el seu moment eliminar la tercera via, fent impossible aquesta proposta, que avui moltes ciutats europees estan tornant a plantejar, amb la construcci dinfraestructures lleugeres. Per aix, no tenim ms remei que potenciar el transport pblic via autobs i taxi, enllaat amb la demanda de millorar les comunicacions ferroviries de la ciutat.

Per aix s del tot necessari, continuar la feina engegada conjuntament amb altres ciutats mitjanes de Catalunya a travs de lAMTU (Agrupaci de Municipis amb Transport Urb), per tal de reclamar la millora del sistema de finanament del transport pblic a les ciutats de lanomenada segona corona metropolitana, ja que encara ara patim un greuge de finanament del transport pblic respecte lrea metropolitana, del tot insostenible.

Reclamem i treballarem per assolir un contracte programa, amb les administracions del pas on el finanament del transport pblic de la ciutat, sigui corresponsabilitat de les diferents administracions i tamb ens compromet a no disminuir laportaci actual al finanament del transport pblic municipal.

Estudiar la possibilitat que lestaci dautobusos i lestaci de Frana sapropin per generar un intercanviador modal, el fet que les dues estacions estiguin de costat pot permetre amb molta ms facilitat la multimodalitat entre tren i autobusos.

Pel que fa a la flota dautobusos cal continuar el Pla per a millorar laccessibilitat del transport pblic amb els segents criteris:

Replantejar els trajectes en funci de les necessitats plantejades en el nou Pla de Mobilitat Urbana, ampliat amb la visi del conjunt dels municipis de la conurbaci.

Assolir el repte, imprescindible per continuar guanyat usuaris del transport pblic, duna freqncia de pas de com a mnim cada deu minuts, en qualsevol parada, enfront dels 15 minuts actuals en moltes de les parades actuals.

Continuar les millores dins del Pla de transport urb:

Nou vehicles, no contaminats, ms lleugers, amb capacitat de portar persones amb mobilitat reduda.

Aplicaci de mesures per a evitar la contaminaci en tots els vehicles pblics (autocars, taxis, vehicles municipals, ambulncies, bombers, etc.), mitjanant la progressiva substituci per vehicles ecolgics (hbrids, gas natural, elctrics, etc.).

A conseqncia de la progressiva prioritzaci dels vianants per damunt del vehicle, haurem de tenir en compte nous trajectes i millores en les rutes ja establertes i aplicar noves tecnologies a totes les parades per informar de les freqncies de pas dels autobusos, alhora que haurem de millorar els accessos per a les persones amb mobilitat reduda.

Augmentar la informaci, tant lactiva com la passiva.

Millora de les marquesines dels autobusos.

Fer campanyes dutilitzaci de lautobs:

directament adreades als usuaris de vehicle individual.

Adreades a escolars.

Foment de lacompanyament a persones nouvingudes, intergeneracional, voluntariat.

Suport a les empreses que faciliten un sistema de transport pblic per els seus treballadors.

Incentius per als usuaris (famlies nombroses, persones grans, ...)

Donar la possibilitat de fer efectiu el pagament de sancions lleus de circulaci, amb tiquets de BUS utilitzats.

Noves modalitats de pagament (amb mbil, amb descomptes, promocions, etc.).

Estudiar noves lnies de bus que connectin directament Granollers amb altres poblacions (Vallesos, Maresma, Girona), i augmentar la freqncia de les existents (Barcelona, Universitat).

Seguir treballant en la millora del servei de taxis de la conurbaci, amb la implantaci de les noves tecnologies.

Reclamar a Renfe la millora del servei de Rodalies:

Millora i desdoblament de la lnia de Barcelona a Puigcerd.

Adequaci de les estacions quan a accessibilitat.

Millorar la freqncia de pas dels trens.

Les comunicacions viries

Tot all que passa a la via pblica ha de ser respectus amb el medi ambient. Pel que fa a la creaci de nova xarxa viria bsica s'han de valorar totes les alternatives possibles i evitar traats impactants o d'agressi al medi natural.

Granollers, crulla de camins i nus de comunicacions, est totalment condicionat per infraestructures que travessen el nostre municipi. Si hi afegim el conjunt de la conurbaci, aquesta dependncia de la planificaci de la xarxa de comunicacions s absoluta. Per tot aix, proposem:

Estudi del soterrament de la Ronda Sud, mal plantejada des del seu origen, i que no ha resolt cap dels problemes mediambientals que sen deriven (embussos, soroll, contaminaci ambiental, etc..). En canvi, s que hem pogut comprovar directament lencert de la construcci soterrada de la Ronda Nord, proposat per ERC en el seu moment.

Estudiar la millor soluci per a la continutat del Carrer Esteve Terrades, fins a enllaar amb els laterals de lAP-7.

Instar al Govern de la Generalitat la immediata construcci dels laterals de lautopista A-7 i la seva connexi amb la interpolar, fet que far reduir drsticament el trnsit de vehicles pesats per la Ronda Sud.

La oposici total a la construcci de lanomenat Quart Cintur, Ronda del Valls o, oficialment, Autovia Orbital, que destrossaria totalment la plana nord del Valls.

Reforament i millora de les vies alternatives actualment oblidades que uneixen els dos vallesos (carretera de Granollers a Sabadell, ...).

Potenciaci de la B-30 i la C-17.

Construcci de les calades laterals de lAP-7, i la connexi amb la interpolar C-35.

Reclamar ampliaci de la Ronda de Granollers, en el tram de la Torreta.

Supressi dels peatges de lAP-7.

Impuls a la construcci de la lnia ferroviria orbital entre Matar i Vilanova i la Geltr, tamb anomenat IV Cintur Ferroviari.

Planificar la internodalitat en la xarxa ferrovial dels vallesos.

El desdoblament de la lnia del ferrocarril R3 entre Montcada i Ripoll, i les millores entre Ripoll i Puigcerd, com reclamen els alcaldes de la C-17.

La millora de les estacions de tren de Granollers Canovelles i Granollers Centre, amb la construcci de serveis diversos, ascensors per travessar les vies, millora de la informaci, etc.

El trasllat de lestaci de mercaderies de Granollers al sud de la comarca.

La construcci duna estaci per al tren dalta velocitat al Valls, que permeti la connexi intermodal amb altres sistemes de ferrocarril, i proper al Circuit de Catalunya.

Estudis d'impacte ambiental i de minimitzaci del mateix en la creaci de noves vies de comunicaci (rondes, accessos, etc.), amb especial cura en els temes de sorolls i fums. Cal fer un Estudi dimpacte ambiental de totes les propostes recollides en el nou Pla Director del Circuit de Catalunya.

14