Una mirada a Europa en clau local · la creació de cooperatives o la vinculació dels projectes al...

Federació de Municipis de CatalunyaNúm. 91 Novembre-Desembre de 2014

Una mirada a Europa en clau localAnàlisi sobre l’Europa dels Ciutadans (Ferran Terradellas)

FMC

Sumari

CATALUNYA MUNICIPAL. REVISTA FMC. Any 31. Època 5. Número 91. Novembre-Desembre de 2014 · EDITA: Federació de Municipis de Catalunya · SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros · REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è. 1a. 08003 BarcelonaTel: 933104404 · Fax: 933107103 · Web: www.fmc.cat · Adreça de correu electrònic: comunicació@fmc.cat Fotos: Arxiu FMC i diversos.DISSENY: Enric Loizu ([email protected]) · IMPRESSIÓ: Litostamp · DIPÒSIT LEGAL: b-50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialment sense permís de la redacció.

04

10

26

El Banc de Bones Pràctiques dels governs locals és un servei impulsat per l’FMC, la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i els ajuntaments de més de deu mil habitants de Catalunya que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió municipal àlcul de costos dels serveis municipals. Aquí presentem un article, algunes de les bones pràctiques, així com la llista definitiva de les escollides.

Reportatge

Actualitat de l’FMC

L’opinió Salvador SabriàMiquel GimènezJosep M. Sanmartí

Recull d’experiències municipals interessants dels ajuntaments de Martorelles, Castell-Platja d’Aro, Tremp i el Consell Comarcal del Baix Penedès.L’exemple a seguir: Consell Comarcal del Baix Llobregat.

29Disposicions jurídiquesSobre administració local, ciutadania, economia, immigració i medi ambient.

Moisès Bonal fa una anàlisi sobre la contractació pública i les pime.Ferran Terradellas escriu sobre l’Europa dels Ciutadans.20 Anàlisi

Pobresa Zero: les entitats socials demanen fiscalitat més juta per lluitar contra la pobresa. Acords del Comitè Executiu de l’FMC (entre d’altres, mesures d’auditoria dins el pla de bona governança). Debat a la Federació sobre la mutilació genital femenina. reunió de la Comissió d’Immigració de l’FMC per parlar d’estratègies antirumors. Jornada de treball sobre la infància. L’FMC participa en una reunió sobre governança intel·ligent. Col·laboració de l’FMC en una jornada sobre seguretat alimentària. Conveni de l’FMC amb Justícia per al foment de treballs en benefici de la comunitat. L’FMC s’adhereix al comunicat del Dia mundial de la Sida 2014. L’FMC i PIMEC comparteixen inquietuds. L’FMC col·labora en un projecte de treball i formació per a joves. Inaugurat el Seminari de Relacions Col·lectives i el Seminari de Dret Local. Manifest conjunt contra la violència masclista. La Comissió d’Educació de l’FMC debat sobre les escoles bressol. Congrés de Ciutats Edudadores. Reunions de diverses comissions sectorials de l’FMC: Funció Pública, Prevenció i Seguretat, Salut i Habitatge. Liquidació del fons per al foment del turisme.

24 Actualitat municipal

28 Localret La Diputació de Barcelona s’adhereix al Consorci Localret.Assemblea General de Localret.

Bones pràctiques

Moltes vegades s’ha dit que les bones pràctiques, molt vinculades a la idea d’innovació, són eines que s’adap-ten millor a la lògica de l’activitat privada. Els canvis constants en els hàbits de consum o en el desenvolu-pament de les tecnologies exigeixen productes adaptats a un mercat dinàmic i competitiu. La competència empresarial és una cursa frenètica on les noves metes que s’aconsegueixen són productes que en poc temps es desactualitzen. Les empreses estan condemnades a innovar si no volen morir.En la cosa pública el sentit de la innovació és diferent. Les administracions poc innovadores no moren però queden petrificades si són incapaces de donar respos-tes als problemes socials. La innovació té relació amb les respostes als afers no resolts, amb aquells proble-mes maleïts sobre els quals no existeixen solucions cognitives adequades. Innovar és una necessitat davant el fracàs de les administracions per atendre problemes complexos, de naturalesa polièdrica i canviant. Trobar aquestes respostes no depèn només d’un esforç intel- lectual sinó que suposa un procés reflexiu, plural, per trobar una nova definició del problema i una nova estra-tègia per superar-lo (1).

Steve Jobs, el malaguanyat fundador d’Apple i icona de la innovació empresarial, sintetitzava aquest procés en la frase ‘pensa diferent’. Havia aconseguit aquest pro-pòsit situant la seva empresa en la intersecció dels carrers tecnologia i humanitats. El tret diferenciador dels seus productes era que incorporaven tipografies exqui-sides, funcionalitats enginyerils adaptades per als crea-tius o un disseny amb cura d’artista. De manera anàloga podríem dir que la innovació en la gestió pública s’ubica en la confluència de nombroses visions imprescindibles per entendre fenomens cada vegada més conplexos i canviants. En l’estudi “Els motors de la innovació en l’ad-ministració pública” (2) es descriu aquest creuament de camins en el que interactuen quatre mirades diferents.La primera és la reflexió i la distància necessària per ge-nerar pensament que li ofereix el ‘motor superior’, on es troben les administracions superiors i el món acadèmic. El coneixement pràctic i l’experiència comparativa l’ofe-reix el motor lateral, les administracions equivalents que són la font d’inspiració que assenyala els camins possi-bles. La transversalitat i el treball en equip és el motor interior amb el que la pròpia organització aprèn i supera

4

GovErNaNça i iNNovaCió. aPrENENTaTGES DE LES EXPEriENCiES LoCaLS

(1) Waldrop,M., 1992. Complexity: the emerging science at the edge of order and chaos.. New York: Simon & Schuster.

(2) Quim Brugué, Júlia Boada i Ismael Ivan Blanco, 2013. “Els motors de la innovació a l’administració pública”. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Núm. 91 Novembre-Desembre de 2014

llurs limitacions. Finalment, el quart motor és l’aportació ciutadana que injecta una energia creativa atenta a les necessitats reals de la gent. L’entorn més favorable perquè aquests motors funcio-nin són aquelles formes de govern cooperatives entre actors públics, privats i socials. En definitiva, un estil de govern en xarxa o governança que potencia sinèrgicament mirades diferents per atendre as-sumptes complexos. En aquest sentit, les expe-riències innovadores o bo-nes pràctiques són el destí al qual arriben aquests mo-tors quan són capaços de citar-se en un mateix punt.Les experiències recollides al Banc de Bones Pràctiques (BBP) (3) són un bon exemple dels avan-tatges que representa ‘pensar diferent’ en clau de governança i, en síntesi, ensenyen que la governança aporta innovació perquè enforteix el treball en equip, la cooperació multinivell i l’aprenentatge mutu, que són

imprescindibles per definir bé els problemes i trobar les solucions adequades.Una última reflexió té relació amb la durada o vigència de les bones pràctiques. A diferència del mercat, on cada vegada s’imposa més la ràpida obsolescència

dels productes, les experiències recollides al BBP mos-tren que innovació i sostenibilitat són dues cares de la mateixa moneda. Moltes vegades els resultats d’una experiència no es poden apreciar a curt termini, però això no vol dir que no sigui innovadora. Un exemple en aquest sentit és que les expectatives sobre els resultats en experiències educatives, són similars al cultiu d’oli-veres: els fruits tarden anys en veure’s.Per aquesta raó, com assenyala l’informe citat, la in-novació de les bones pràctiques és com una pluja fina que penetra lentament però profunda en la voluntat de les organitzacions.

El Banc de Bones Pràctiques és un servei impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya, la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i els ajuntaments de més de deu mil habitants de Catalunya que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió municipal

FMC

5

(3) Les experiències mencionades han estat recollides l’any 2014 i seran publicades a la pàgina web del Banc de Bones Pràctiques Locals www.bpp.cat

Bones pràctiques

6

La cooperació entre diferents nivells de govern, empre-ses i associacions ha creat un espai atípic com Emprèn en el què es despleguen conjuntament les polítiques de promoció econòmica, ocupació i formació.Les accions que es pretenen desenvolupar al Pla Estratègic tenen els objectius següents: impulsar polítiques en matèria de promoció econòmica progra-mant les accions que siguin necessàries i afavorint la implantació d’empreses; donar suport al teixit empresarial; promoure i dinamitzar el comerç local; fomentar l’esperit emprenedor i suport a les noves activitats econòmiques; impulsar accions formatives com a element clau de renovació; afavorir la inserció laboral per mitjà de la prestació de serveis que faci-litin l’accés al mercat de treball de les persones atu-rades; afavorir la cultura participativa i de proximitat, la concertació amb els actors del territori i el compro-mís ciutadà com a recurs per a la reflexió conjunta, l’anàlisi i la formulació de projectes de futur.

Emprèn, ajuntament de Castelló d’Empúries

El programa de Cultura emprenedora a les escoles promo-gut per la Diputació de Barcelona s’ha implementat a muni-cipis com Granollers o Vilanova i la Geltrú, que l’han adaptat incorporant inicia-tives pròpies com

la creació de cooperatives o la vinculació dels projectes al mercat local. Aquest projecte es basa en la creació de petites cooperatives per part dels alumnes de 5è i 6è d’edu-cació primària que alhora posen a la venda tot allò que pro-dueixen al mercat municipal.El projecte intenta incidir tant en aspectes de les polítiques educatives municipals com amb les de desenvolupament econòmic.Pel que fa a les polítiques educatives, l’objectiu és facilitar i estimular que cada centre educatiu desenvolupi al màxim les seves capacitats i possibilitats educatives.Des del punt de vista del desenvolupament econòmic, l’ob-jectiu és impulsar el foment de l’esperit empresarial en l’eta-pa educativa de l’escolarització obligatòria i postobligatòria, mitjançant la incorporació de crèdits acadèmics en el plans d’estudis de primària i secundària; i millorar la xarxa d’enti-tats socials i educatives de la ciutats.

Cultura emprenedora a les escoles, Diputació de Barcelona

El Servei d’assessorament de deute hipotecari de Reus uneix el tre-ball de voluntaris professionals i la gestió transversal dels serveis de l’ajuntament per facilitar la intermediació entre entitats bancàries i afectats per les hipoteques.Aquest servei ofereix a les famílies amb dificultats per afrontar els pagaments hipotecaris un servei d’assessorament sobre el deute hipotecari i la conseqüent intermediació amb les entitats financeres i es caracteritza per la incorporació com a voluntariat de professio-nals del sector bancari que coneixen la lògica interna de les entitats financeres (estratègies, criteris, llenguatge...) dins el grup de treball que gestiona l’assessorament i la intermediació.En aquest sentit, s’aporta una visió estratègica del funcionament de tot allò que envolta els contractes hipotecaris i s’aconsegueix poder

aportar propostes concretes i tècniques per tal d’ajudar els afectats que ho sol·licitin.Els objectius principals d’aquest servei són oferir assessorament sobre el deute hipotecari i oferir mediació entre les perso-nes i les entitats bancàries.

Servei d’assessorament de deute hipotecari, ajuntament de reus

algu

ns e

xem

ples

FMC

Núm. 91 Novembre-Desembre de 2014 7

Sóc com tu, ets com jo és un projecte de conscienciació ciuta-dana de Mollet del Vallès, centrat en la lluita contra els estig-mes que pot tenir la societat vers les persones que tenen una malaltia mental.Està impulsat per la Taula de Salut Mental i Addiccions de Mollet del Vallès, que agrupa diverses institucions autonò-miques i municipals especialitzades, així com fundacions i entitats.S’implementa a través d’una campanya d’informació i cons-cienciació per a la ciutadania, dedicant cada mes un tema concret sobre les malalties mentals.Els objectius principals que es volen aconseguir són lluitar con-tra l’estigma que pateixen les persones que tenen una malaltia mental, sensibilitzar i informar a la població i promocionar una bona salut mental.

Sóc com tu, ets com jo, ajuntament de Mollet del vallès

Diàlegs migrants és una proposta de convivència i cohesió social que pro-mou la sensibilització del fet migratori a partir d’espais de convivència, art, social, formació, etc. En aquesta experiència hi participen entitats, ciutadans, empreses i, per descomptat, el mateix municipi que ha estat l’impulsor del la proposta. Aquest projecte es justifica pel fet que el barri de la Ribera, de Montcada, constitueix un espai especialment vulnerable i divers, on el teixit comunitari s’ha vist afeblit per la precarietat socioeconòmica i per les grans transformacions poblacionals que han tingut lloc en les últimes dècades. Amb l’arribada de migrants de fora del continent a partir dels anys 90, es va repro-duir dins de la barriada el que el sociòleg Norbert Elias va batejar, fa ja mig segle, com la relació entre els “assentats” i els “forasters”, un conflicte latent

i universal. La confrontació amb persones desconegudes i “estranyes” ens fa sentir ignorants, en no poder desxifrar les seves conductes i intencions. A més ens genera intranquil·litat, ja que no sabem com comportar-nos.Però es va trobar un forat a l’agenda de veïns per conversar, per treure temes que potser no s’aborden durant la partida diària de dòmino. També plasmar les converses ja existents de manera que altres, tercers, puguin ser partícips.En aquest context, és convenient desenvolupar actuacions que permetin reforçar les relacions de convivència en la diversitat, apropar comunitats de diferents orígens i fomentar el civisme. És per això que les diferents activitats d’aquest projecte, impul-sades per Montcada i Reixac, van adreçades a millorar la cohesió social, treballant la superació dels estereotips i els rumors negatius sobre l’emigració, mitjançant els Diàlegs migrants.

Diàlegs migrants, ajuntament de Montcada i reixac

Gamma 2.0 és un programa adreçat a persones d’entre 16 i 65 anys que es troben en situació d’atur o volen fer un can-vi en la seva vida professional. Per poder participar s’ha de tenir motivació i capacitat per treballar el desenvolupament personal, estar disposat a millorar i anar més enllà de la situació en la que es troben actualment i el compromís per finalitzar els espais dissenyats per a aquesta finalitat. Alguns dels requisits per formar part del programa són comptar amb un bon nivell comprensió de la llengua catalana o cas-tellana i coneixements informàtics. Es desenvolupen activi-tats d’acompanyament centrades en tres blocs de formació complementària: Autoconeixement, Màrqueting Personal i Xarxes professionals i eines2.0. Aquests blocs s’aborden mitjançant un treball grupal, “Espais de Coneixement”, que són àmbits de reflexió sobre les competències necessàries en el món laboral.

Gamma 2.0, ajuntament de Terrassa

Joan

Tom

as

Bones pràctiques

8

Calella

Consell Esportiu Baix Llobregat

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat

Lleida

Manlleu

Manlleu

Mollet del Vallès

Olot

Pallejà

Roca del Vallès

Sant Sadurní d’Anoia

Santa Perpetua de la Moguda

Vilanova i la Geltrú

Esparraguera

Argentona

Reus

Cornellà de Llobregat

Sabadell

Lleida

Sant Feliu de Llobregat

Parets del Vallès

Parets del Vallès

Parets del Vallès

Banyoles

Sabadell

Cornellà de Llobregat

Jove, Què faries per a Calella

Juga Verd Play. Model de competició esportiva

L’Agent Tutor. Prevenció d’hàbits de risc

Joves amb professió. Formació amb reflexió

Valors, als barris i dels centres cívics

Temps x Temps. Intercanviem el nostre temps!

Habitatge a l’escola. Bon ús i convivència

Sóc com tu, ets com jo. Malalties mentals

Fòrum d’Oportunitats Empresarials

Pallejà contracta. Ocupació i millora gestió

Tallers sobre sòcio-addiccions: pantalles

SAFAD (assessorament alcohol i altres drogues)

Consell infantil municipal

Cultura Emprenedora a Primària

La roda verda. Autocompostatge de l’esporga

Tallers de noves tecnologies

Servei d’assessorament deute hipotecari

A prop teu. Portal administració-ciutadania

Telegestió del reg en els espais verds

Aprèn amb infants. Reforç amb voluntariat sènior

DeBotigues. Portal dels comerços

Reforç llengua anglesa. Millora per a l’èxit escolar

Butxaca de cançons. Relació família-escola

Orientacions per acompanyar procés educatiu

Projecte Inter 12/90. Intergeneracional-intercultural

Xarxa de recollida pneumàtica de residus

Vine a fer esport, Salut!

Participació Ciutadana

Esports

Convivència

Desenvolupament econòmic

Participació ciutadana


Educació

Salud pública



Educació

Salud pública

Educació

Educació

Medi ambient

Educació

Habitatge


Medi ambient

Gent Gran

Comerç

Educació

Educació

Educació

Convivència

Medi ambient

Esports

La Federació de Municipis de Catalunya i la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis autonòmics i Locals van firmar un conveni, al desembre de 2013, per al desenvolupament, el manteniment i l’actualització del Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals.El projecte desenvolupat durant el 2014 comprèn tres fases: una primera etapa de planificació opera-tiva i adequació de l’espai web; una segona de recollida i edició de pràctiques; i finalment una tercera etapa de publicació i difusió de les experiències més valuoses.aquí us mostrem les 70 activitats seleccionades (amb el municipi, el nom de la pràctica i l’àmbit)

BoN GovErNaLS aJUNTaMENTS CaTaLaNS

Municipi Nom de la pràctica Categoria

FMC


Blanes

Sant Boi de Llobregat

Salt

Mataró

Granollers

Castellbisbal

Manlleu

Sant Feliu de Llobregat

Esparraguera

Terrassa

Vic

Terrassa

Terrassa

Terrassa

Lleida



Parets del Vallès

Parets del Vallès

La Llagosta

L’Hospitalet de Llobregat



Sant Boi de Llobregat

Vic


Viladecans

Viladecans

Viladecans

Viladecans

Viladecans

Viladecans

El Prat de Llobregat

Vilafranca del Penedès


Montcada i Reixac

Terrassa

Arenys de Mar

Sabadell

Sabadell

Badalona

Castelló d’Empúries

Palau Solità i Plegamans

Comptadors d’Aigua Solidaris

L’Observatori de Ciutat, espai 2.0 coneixement i relació

Passadissos nets i Segurs

WhatsApp Mataró - Servei d’atenció ciutadana

Cultura emprenedora a l’escola. Cooperatives

Educació musical a l’escola bressol municipal La Caseta

Catàleg Salut i Educació. Unificació serveis cap a l’escola

Promoció autonomia personal. Inserció laboral gent gran

Civisme i convivència a les escoles

Programa d’Horts Urbans

Programa Elàstics. Salut i resiliència

Patrimoni cultural. Activa el +60

Monogràfic de Literatura. Poesia i gent gran

Converses Grupals. Gent gran i participació

Pla de salut de la ciutat de Lleida (2012-2015)

Blog Compartim de Responsabilitat social i Participació

Re@cciona! Curtmetratges de cooperació i solidaritat

Tallers de ceràmica i difusió del patrimoni

Urbanins. Tallers d’Urbanisme i convivència

Mercat d’Idees

Programa de control integral de plagues urbanes

Control de l’utilització de sulfits en carn-minorista

L’H escriu. Portal d’escriptors locals

Compartint sabers, superem la crisi. Economia domèstica

Xarxa alimentària Vic-Osona. Més que un banc d’aliments

Grup Aula. Alternatives a la promoció personal

L’economia dels residus. Reaprofitar,-revaloritzar-recuperar

Energia renovable per a l’autoconsum

La natura també viu a la ciutat

Fer més amb menys energia. Pressupost energètic

Acords d’apadrinament de la muntanya

Sumar eficiència social i energètica. Descomptes en rebuts

Alumnes Gestors del Territori. Participació espais naturals

Tots som regidors. De l’aula a la política municipal.

Accedeix a l’aigua. Activitats aquàtiques discapacitats

Diàleg Migrants

Gamma 2.0. Estratègies per al desenvolupament personal

Pressupost Participatiu

Gestió de l’enllumenat públic. Implementació LED

Telegestió de les instal·lacions tèrmiques

Espai de relació i creixement personal usuàries Serveis Socials

Centre Emprèn, Empresa i Emprenedoria, formació i ocupació

Cogestió de l’equipament juvenil l’Escorxador

Habitatge

Noves Tecnologies

Convivència/seguretat



Educació

Educació/Salut

Gent Gran

Convivència

Medi ambient

Salut Pública

Cultura

Cultura

Cultura

Salud pública

Participació

Cultura

Educació

Convivència


Salut Pública

Salut Pública

Cultura

Inclusió social

Inclusió social

Infància


Medi Ambient

Medi Ambient

Medi Ambient


Medi Ambient

Medi ambient


Esports

Convivència



Noves tecnologies

Noves tecnologies

Inclusió social



actualitat de l’FMC

10

L’aCT

UaL

iTaT

El 17 d’octubre es va celebrar el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa. A Catalunya, un milió i mig de persones viuen en situació de pobresa i la situació no és esperançadora.Aquest Dia Internacional es va establir l’any 1993 bus-cant promoure una major preocupació pública sobre la necessitat urgent d’eradicar la pobresaLa Taula d’Entitats del Tercer Sector, que agrupa 42 entitats socials, va lamentar el passat divendres 17 d’octubre, amb motiu d’un acte institucional del Dia contra la pobresa, que el Govern i els grups parlamen-taris no hagin estat capaços d’arribar a una acord de mínims en la lluita contra la pobresa durant 4 anys.L’acte, que va tenir lloc al Centre Cívic Besòs, el van organitzar la Taula d’Entitats del Tercer Sector i LaFede.cat, que agrupa organitzacions per la Justícia Global, i va comptar amb les intervencions, entre d’altres, de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras; i la presidenta de LaFede.cat, Míriam Acebillo.L’acte, al qual van assistir unes 200 persones proce-dents d’entitats socials, administracions i altres agents socials, va comptar amb la presència d’Ana del Frago,

presidenta de la Comissió d’Habitatge de l’FMC, vocal del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldessa de Barberà del Vallès, així com també del secretari general de l’FMC.Coincidint amb aquest Dia Internacional, el Departament de Benestar Social i Família va resoldre la convocatòria de subvencions dirigides a entitats de lluita contra la pobresa i d’actuacions d’atenció a les fa-mílies en situació de vulnerabilitat social, especialment aquelles que tenen infants a càrrec. D’aquestes sub-vencions se’n beneficiaran fins a 72 entitats, que rebran 1.325.000 milions d’euros per finançar 37 projectes vinculats a ajudes econòmiques i uns altres 1.175.000 milions per dur a terme 43 iniciatives destinades a la prestació de serveis directes o indirectes.A l’acte es va aprovar un manifest sota el títol ‘Una fiscalitat injusta ens empobreix’, que podeu veure ín-tegre a http://www.fmc.cat/IMAGES_2/Manifest%20PobresaZero%202014.pdf

En un acte el 17 d’octubre

LES ENTiTaTS SoCiaLS DEMaNEN FiSCaLiTaT MéS JUSTa PEr LLUiTar CoNTra La PoBrESa

FMC


a la Comissió assessora d’immigració el 21 d’octubre

MéS DEBaT a La FEDEraCió SoBrE MUTiLaCió GENiTaL FEMENiNa El plenari de la Comissió d’Immigració de l’FMC es

va reunir el 18 de novembre, per tractar sobre els projectes d’Intervenció Comunitària Intercultural de la Fundació La Caixa. Per aquest motiu, es va convidar la sotsdirectora de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”, Joana Prats, que va presentar els projectes. També es va parlar de la pròrroga del Conveni interadministratiu per promoure estratègies antirumors i la proposta de Moció sobre la sensibilització antirumors, la convi-vència intercultural i els informes d’arrelament per raons humanitàries.Per la seva banda, Ramon Sanahuja, director d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona, va exposar les 67 propostes sobre estrangeria que ha elaborat un grup d’advocats experts i entitats del Consell Municipal d’Immigra-ció de Barcelona.

El 18 de novembre

iMMiGraCió i ESTraTèGiES aNTirUMorS

El Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya va votar favorablement diverses propostes relacionades amb l’encàrrec d’auditoria de regularitat i compliment de legalitat, que analitzarà les despeses, la contractació i totes les qües-tions relacionades amb la contractació del personal de l’enti-tat dels últims 5 anys, auditoria de processos i circuïts i l’en-càrrec de l’elaboració de la Memòria de l’FMC a la Fundació Carles Pi i Sunyer. Aquestes mesures s’emmarquen en el Pla d’Actuacions endegat per l’entitat, basat en nous criteris de bona governança, millora de la gestió interna, transparència i modernització de la informació i el suport als municipis.Els acords són fonamentalment els següents: l’encàrrec d’audi-toria de regularitat i compliment de legalitat; contractació i per-sonal de l’entitat; auditoria de processos i circuïts dels darrers 5 anys; l’aprovació de normes de contractació de l’FMC; l’encàrrec d’elaboració de la Memòria anual de l’entitat a la Fundació Carles Pi i Sunyer, d’Estudis Autonòmics i Locals; i, finalment, l’encàrrec d’elaboració del Pressupost de 2015 a experts interventors designats pel Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya.

El Comitè Executiu de l’FMC també va aprovar diversos acords relacionats amb la gestió municipal, els Governs Locals i la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i altres entitats. També es va aportar informació sobre projectes normatius de les administracions públiques, sobre els quals es fa seguiment i es va fixar el posicionament de l’entitat municipalista, subven-cions a plans de formació i l’activitat de diverses Comissions de la Federació. Dins d’aquest paquet de mesures destaquen les següents: proposta de conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l’FMC i l’ACM; proposta de conveni per impulsar l’aplicació de Clàusules socials a la contractació pública; informe sobre els convenis de col·laboració signats el passat 1 de setembre entre l’FMC, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya (CSITAL); informació i ra-tificació d’observacions a diferents projectes formatius; i infor-mació sobre la reunió de la Permanent del Consell de Governs Locals del 29 de setembre de 2014; entre d’altres qüestions.

Ho va aprovar el Comitè Executiu de l’entitat, reunit el passat 28 d’octubre

L’FMC Ha aProvaT MESUrES D’aUDiToria DiNS EL PLa DE BoNa GovErNaNça

A la reunió va assistir Llorenç Olivé, cap de l’àrea de Territori de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat, que va exposar els trets fonamentals del Protocol de Prevenció de la Mutilació Genital Femenina, l’experiència del funcionament dels darrers anys i la neces-sitat actual d’adaptar lo a la modificació de la Llei del poder judicial.En aquest sentit, diversos ajuntaments han aplicat el protocol a l’àmbit local amb fórmules molt diverses; per la qual cosa es va concloure que seria interessant organitzar una jornada de treball sobre aquest tema, conjuntament amb la Comissió de Polítiques per a la Igualtat de l’FMC i la Comissió de Benestar i Acció Social de l’FMC.


12

Per commemorar el 25è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant, el Síndic de Greuges, la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) i la Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC) van organitzar una jornada de treball amb experts en l’àmbit de la infància, per reflexionar al voltant de maneres de pensar i d’entendre la realitat que envolta els infants i com aquestes, sovint, vulneren els seus drets.La jornada va tenir lloc el 13 de novembre a la seu del Síndic de Greuges. Per part de la Federació de Municipis de Catalunya, Francesc Centeno, cap de la Secció per a la Infància de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i membre de la Comissió de Benestar i Acció Social de l’FMC, va formar part dels grups de treball sobre “El dret a ser escoltat” i “El dret a la protecció contra el maltrac-tament” com a expert en l’àmbit de la infància, aportant la visió i l’opinió de la nostra entitat al debat.A la sessió matinal es va treballar amb els experts con-vidats, mentre que la sessió de la tarda també va estar oberta a altres persones i professionals amb interès a participar-hi.

L’acte, amb més d’un centenar de persones, va culmi-nar amb una declaració final presentada per l’adjunta al Síndic per a la defensa dels drets dels infants, M. Jesús Larios; el coordinador de la PINCAT, Paco Estellés; i el president de la TIAC, Josep M. Villena. La cloenda va anar a càrrec del síndic, Rafael Ribó. La declaració recu-ll la tasca dels vuit grups de treball constituïts en el marc de la jornada i al voltant dels quals s’han desmuntat vuit mites entorn dels drets dels infants. El document també inclou algunes recomanacions per combatre aquesta situació.El podeu trobar clincant l’enllaç següent: http://www.sin-dic.cat/site/unitFiles/3739/Declaracio%20final.pdf

Amb el títol ‘Smart Local Governance: el repte de la bona governança a l‘administra-ció local’ l’Ajuntament de Bilbao va presidir els dies 6 i 7 de novembre una reunió de treball, organitzada per la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, amb l’objectiu d’impulsar el debat i l’intercanvi de coneixement sobre els desafiaments vinculats a la bona governança a l’administració local, d’entre els que destaquen la gestió pública estratègica, la transparència i participació ciutadana, la intel·ligència de ciutat (Big Data + Open Data), la modernització de l’administració i els serveis públics on-line. La Federació de Municipis de Catalunya va participar en aquesta trobada, en la que es van donar a conèixer diferents projectes actualment en marxa, com l’Estudi sobre el Futur de la Governança Urbana, impulsat per la London School on Economics; el Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans (UN-Habitat) i la Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLU; o la Plataforma Uraía per a l’ús de les tecnologies Smart en la gestió municipal, d’UN-Habitat. A la trobada, s’ha brindat també l’oportunitat de conèixer la visió d’experts, provinents d’organitza-cions internacionals i del món acadèmic, així com també les experiències de ciutats como Bilbao, Barcelona, Mannheim (Alemanya), Tampere (Finlàndia), Trondheim (Noruega), Maputo (Mozambic) i Durban (Sudàfrica), entre d’altres.

amb l’assistència de l’FMC

JorNaDa DE TrEBaLL SoBrE La iNFàNCia

organitzada per la xarxa de CGLU

L’FMC ParTiCiPa EN UNa rEUNió SoBrE GovErNaNça iNTEL·LiGENT

El proper 10 de desembre, tindrà lloc a Barcelona la IX Jornada de seguretat alimen-tària i món local, organitzada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, entre d’altres. L’objectiu és compartir coneixe-ments i experiències sobre riscos i beneficis del consum dels productes de la pesca i sobre les condicions i normes sanitàries que són d’aplicació en la comercialització, amb una especial referència a la venda de proximitat.

Col·laboració de l’FMC en una jornada sobre seguretat alimentària

L’aCT

UaL

iTaT

FMC


La Federació de Municipis de Catalunya ha renovat amb Justícia l’Acord per al foment dels treballs en benefici de la comunitat. El Conveni, signat el 24 de novembre, entre el Departament de Justícia, l’FMC i l’ACM, te l’objectiu de fomentar a través dels consistoris cata-lans l’execució de les mesures penals alternatives, entre les quals destaquen els treballs en benefici de la comunitat (TBC) en els adults i les prestacions en benefici de la comunitat (PBC) en el cas dels joves infractors. El conse-ller de Justícia, Germà Gordó, ha estat l’encarregat de formalitzar amb la seva signatura aquesta renovació, d’una ban-da, amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, i de l’altra, amb el president de l’ACM, Miquel Buch.En virtut d’aquest acord a tres bandes, la Conselleria de Justícia, mitjançant la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, oferirà als ajuntaments adherits assessorament, informació i formació en aquesta matèria que és competència del Departament.

Aquest assessorament també es farà de forma individual a tots els membres de les dues institucions d’àmbit local que ho demanin.L’Acord també estableix que el Departament de Justícia col·laborarà tècnicament i econòmicament amb els membres de la Federació de Municipis i l’ACM que vulguin adherir-se a les di-rectrius del Conveni, col·laboració que es concretarà d’acord amb la gestió de l’execució de les mesures i resolucions judicials dictades per les jurisdiccions penal o de menors i, així mateix, col·la-borarà en programes d’atenció a les víctimes de cada municipi o comarca i amb els processos de reinserció que se’n derivin.Per la seva banda, les entitats locals facilitaran als col·lectius de persones sotmeses a les mesures dictades pels jutges l’accés als serveis socials munici-pals, serveis de formació, inserció labo-ral, salut, cultura i lleure a proposta dels tècnics assignats per la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.

Signat per Justícia i les entitats municipalistes

CoNvENi PEr FoMENTar TrEBaLLS EN BENEFiCi DE La CoMUNiTaT

Enguany, sota el lema “Seguim fent camí en la lluita contra la Sida”, i adaptat a les directrius internacionals d’entitats com l’Or-ganització Mundial de la Salut, ONUSIDA o World AIDS, el comu-nicat posa l’accent en la impor-tància de continuar treballant de forma activa, conjunta, solidària i dinàmica per assolir l’objectiu fixat a escala mundial d’arribar a zero l’any 2030: zero infeccions pel VIH, zero morts relacionades amb la sida, zero estigmatització i discriminació.Cada any, l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, elabora un comunicat amb un lema que es renova cada any i s’adapta a les directrius internacionals d’entitats com l‘Organització Mundial de la Salud, ONUSIDA o World AIDS, entre d’altres.En l’elaboració del Comunicat del Dia Mundial de la Sida hi col·la-boren tant entitats publiques com privades, les quals volen expressar la solidaritat mitjançant la seva adhesió.Aquest any, sota el lema “Seguim fent camí en la lluita contra la si-da”, es vol fer una èmfasi especial en la importància de continuar im-pulsant el treball conjunt en l’abor-datge d’aquesta infecció, remarcant la importància de continuar tre-ballant de forma activa, conjunta, solidària i dinàmica per assolir l’ob-jectiu fixat a nivell mundial.

L’1 de desembre

L’FMC S’aDHErEiX aL CoMUNiCaT CoNJUNT DEL Dia MUNDiaL DE La SiDa 2014


14

L’aCT

UaL

iTaT

El passat 30 d’octubre es va celebrar una reunió entre la Federació de Municipis de Catalunya i PIMEC.En el decurs d’aquesta reunió de treball, la presidenta de PIMEC Serveis Ocupacionals i de Qualificació, Imma Estivill, i la directora de formació i ocupació de PIMEC, Lourdes Esteban, varen compartir impressions i inquie-tuds amb el secretari general de la Federació, Juan Ignacio Soto Valle i diversos membres de la Comissió d’Ocupació i Promoció Econòmica de l’FMC.Cal destacar l’ interès d’ ambdues entitats per diverses qüestions, d’entre les quals, cal destacar:• Facilitar el mutu coneixement per mitjà de trobades institucionals d’alt valor afegit.

• Fomentar la interlocució entre les pimes catalanes i les administracions locals amb l’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica als territoris.• Treballar per la institucionalització de les relacions en-tre ambdues entitats.• Identificar qüestions de mutu interès i establir, si s’es-cau, protocols de cooperació concrets.• Endegar possibles col·laboracions amb PIMEC Serveis Ocupacionals i de Qualificació en benefici dels professio-nals del sector de les administracions locals i del desen-volupament de les polítiques actives d’ocupació.• Col·laborar en el desplegament territorial de les políti-ques de qualificació i ocupació.

En una reunió el 30 d’octubre

L’FMC i PiMEC CoMParTEiXEN iNqUiETUDS PEL qUE Fa La qUaLiFiCaCió ProFESSioNaL i La CoMPETiTiviTaT DE LES PiMES CaTaLaNES

El passat 10 d’octubre, la Fundació Paco Puerto i la Federació de Municipis de Catalunya es van reunir per esta-blir un marc de col·laboració en la difusió d’un projecte de treball i formació per a joves de Catalunya.El Ministeri d’Ocupació alemany ha convocat una nova edició del programa MOBIPRO-EU amb el que es pretén atraure a la formació dual a partir de l’estiu de 2015 al voltat d’uns 2.000 joves entre 18-27 anys.La Fundació Paco Puerto, juntament amb la Cambra d’Oficis de Colònia posaran en marxa per tercer any consecutiu un nou projecte on 24 joves podran incorporar-se a un lloc de formació dual a Alemanya.La durada és de tres anys en règim de formació dual (3-4 dies de formació a les empreses i la resta a l’aula). Els estudis tècnics, els complements d’idioma alemany i la tutoria pedagògica està finançat al cent per cent. En funció de l’especialitat rebran un salari de Formació Professional al voltant de 800 euros.La Fundació Paco Puerto promou actuacions que contribueixen a la igualtat d’oportunitats dels treballadors i treballadores, en general, mitjançant la qualificació professional, l’assessorament i l’orientació. Els seus objectius principals són assesso-rar i orientar els treballadors i les treballadores sobre les possibilitats i alternatives d’ocupació; promoure la inserció laboral i qualificació professional dels treballadors i treballadores a través d’una formació que s’adapti a les seves necessitats i a les de les empreses; participar en projectes internacionals que promoguin tercers països en qualsevol de les finalitats an-teriors; promoure la integració de la formació en la planificació estratègica de les empreses, relacionant-la amb els propis objectius, per fer front als requeriments dels mercats; i promoure el coneixement i l’ús de la llengua catalana com a ele-ment d’integració i cohesió social dels treballadors i les treballadores de Catalunya.

amb la Fundació Paco Puerto

L’FMC CoL·LaBora EN UN ProJECTE DE TrEBaLL i ForMaCió PEr a JovES

FMC


Amb gairebé 200 assistents, el passat 31 d’octubre, l’IDEC va acollir la inauguració de la 16ena edició del Seminari sobre relacions col·lectives, organitzat per l’FMC. Un cop més, la Federació de Municipis de Catalunya s’apropa al món local per tractar un dels aspectes fonamentals de la funció pública local, com és el de les relacions col·lectives.Durant tot aquest llarg període de temps, les relacions laborals en aquest àmbit han sofert un profund canvi de paradig-ma i, en tot moment, aquest seminari ha intentat donar resposta a les qüestions més punyents en l’àmbit de les relacions col·lectives i les relacions individuals també afectades que podien ser d’interès per als gestors públics, representants dels empleats i altres col·lectius vinculats a la funció pública local.Aquest any 2014, per tal de donar una visió general de l’estat actual de la funció pública local, es va inaugurar amb la intervenció del catedràtic i president de la comissió que va donar llum a l’EBEP, Miguel Sánchez Morón. Tot seguit, el

catedràtic Federico Castillo va parlar sobre els con-sorcis i relacions laborals i d’ocupació després de l’LRSAL i el professor i magistrat Alberto Palomar Olmeda va tractar sobre el règim de personal directiu i eventual, també en relació a l‘aprovació de l’LRSAL.

iNaUGUraT EL SEMiNari DE rELaCioNS CoL·LECTivES DE La FEDEraCió DE MUNiCiPiS

EL SEMiNari DE DrET LoCaL TaMBé va CoMENçar UNa Nova EDiCióEl passat dia 10 d’octubre es va inaugurar una nova edició del Seminari de Dret Local. Aquest seminari d’actualització permanent en aquesta especialitat es desenvolupa de forma ininterrompuda des de fa més de vint-i-cinc anys, i està organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Escola d’Administració pública de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Àrea metropolitana de Barcelona. El di-rector del Seminari és el professor Josep Mir i Bagó.L’activitat per a aquest curs consta de 9 sessions que tindran lloc entre octubre de 2014 i juny del 2015, a raó d’un matí de divendres de cada mes. A cada sessió es desenvoluparan dos temes de caràcter general i un per grups de treball, a més de la presentació de l’Informe d’actualitat jurídica local. Com a novetat, enguany es preveu la realització de sessions especials que vindran motivades per l’actualitat normativa, i que es duran a terme fora de la programació ordinària.

Aspecte general de la sala en la inauguració del Seminari. A la taula, d’esquerra a dreta, Xavier Boltaina i Bosch, gerent de la Diputació de Barcelona i director del Seminari; Juan Ignacio Soto Valle, secretari general de l’FMC; i Miquel Sánchez Morón, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat d’Alcalá de Henares

Joan

Tom

as


16

L’aCT

UaL

iTaT

El Dia Internacional per a l’eliminació de la violència en-vers les dones, el 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de seguir treba-llant fins eradicar-la.Des de fa força anys, han estat moltes les mesures acti-vades per fer front a la violència masclista. Malgrat tots els avenços, en la quotidianitat se segueixen vulnerant els drets fonamentals de les dones i la seva dignitat i la seva llibertat es veuen afectades amb les pràctiques vio-lentes que pateixen.Per això, l’Institut Català de les Dones, juntament amb les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya, volem renovar públicament el nostre compromís de sumar esforços i crear sinergies de treball col·laboratiu, també amb els homes, que facin possible construir conjunta-

ment dinàmiques innovadores per avançar en l’eradi-cació de la violèn-cia masclista.El resultat d’aques-ta col·laboració és, com cada any, l’elabora-ció del Manifest Institucional amb motiu d’aquesta Diada i del qual us adjuntem un ex-tracte. El Manifest va ser ratificat pel Comitè Executiu de la Federacio de Municipis de Catalunya reunit el 28 d’octubre.

25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones

MaNiFEST DE rEBUiG a La vioLèNCia MaSCLiSTa

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nos-tre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de seguir treballant fins eradicar-la.Un any més, malauradament, tornem a ser aquí per haver de recordar i fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’au-toritat i la llibertat femenina i representa un gran impediment per assolir la pau, el desenvolupament i el dret d’exercir la ciutadania. Una societat desenvolupada no es pot permetre vulnerar els drets més bàsics i elementals de la meitat de la seva població. (.../...)La violència contra les dones, sigui quina sigui la seva situació particular, es una violació greu de llurs drets fonamentals, però encara és més odiosa i intolerable en el moment en què s’exerceix contra una dona afectada per una discapacitat; i, això no obstant, és proporcionalment més freqüent. A la Unió Europea existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat de les quals més del 40% sofreix o ha sofert alguna forma de violència. Les dones amb discapa-citat s’enfronten a una discriminació múltiple, freqüentment desconeguda i invisible, que es tradueix en la pràctica en una veritable vulneració constant dels seus drets i llibertats. En l’imaginari col·lectiu les dones amb discapacitat estan oblida-des. Per aquestes dones no existeix cap tipus de reconeixement social, perquè senzillament no existeixen. (.../...)Des de ja fa força anys, han estat moltes les mesures activades per fer front a la violència masclista. S’han aprovat lleis innovadores, s’han posat en marxa recursos d’atenció, suport i recuperació per a les dones i per als seus fills i filles, s’han acordat protocols entre tots els agents implicats i, dia a dia, es posen en marxa mesures i programes impulsats per les as-sociacions de dones i promoguts per les administracions per avançar en l’eradicació d’aquesta violència. No obstant això, malgrat tots els avenços, en la quotidianitat se segueixen vulnerant els drets fonamentals de les dones i la seva dignitat i la seva llibertat es veuen afectades amb les pràctiques violentes que pateixen. Malgrat això, les dones segueixen sent assas-sinades pel fet de ser dones i totes les mesures seran insuficients si no hi ha una autèntica transformació de les relacions entre homes i dones, dels seus models de comportament, sentimentals i afectius. (.../...)Avui volem renovar públicament el nostre compromís de sumar esforços i crear sinergies de treball col·laboratiu, també amb els homes, que facin possible construir conjuntament dinàmiques innovadores per avançar en l’eradicació de la violència masclista. I volem aixecar la nostra veu, ferma, alta i clara, per denunciar la vulneració constant dels drets hu-mans que és la violència contra les dones.(podeu veure el manifest íntegre a http://www.fmc.cat/ACTUALITAT/default.cfm/ID/36353/T/manifest-rebuig-violencia-masclista.htm)

MaNiFEST iNSTiTUCioNaL

FMC


En una trobada que la Comissió d’Edu-cació de la Federació de Municipis de Catalunya va celebrar el 27 d’octubre es va informar de l’acord de la Generalitat amb les diputacions de donar continuïtat per al curs 2013-2014 del finançament de les escoles bressols que ja existia per al curs 2012-2013, mitjançant el qual les diputacions es farien càrrec de l’aportació econòmica per alumne de les escoles bressols municipals. També es va informar de la publicació per part de la Diputació de Barcelona de l’anunci d’ajuts al finançament d’escoles bressol per al curs 2013-2014.D’altra banda, una part del fons del PUOSC per a 2014 es destinarà a subven-cionar les escoles bressol per als cursos 2013-2014, segons l’acord esmentat entre les diputacions i la Generalitat. En concret, es refereixen a les aportacions econòmi-ques destinades a inversió en anys ante-riors recollides al PUOSC. El compromís del Departament, de paraula no escrit, és que per al 2014-2015 es mantindrà el mateix criteri.Pel que fa al finançament d’Escoles de Música i Dansa, s’ha traslladat nova-ment al Departament els problemes que suposa no tenir finançament, no arri-bant-se a cap acord. Per a la Federació és una prioritat que el debat sobre quin ha de ser el model educatiu d’aquests centres, obligatòriament ha d’anar acompanyat del debat sobre el finança-ment adequat.A la reunió també es va informar que a finals juliol el Departament va fer arri-bar als ajuntaments les addendes als

convenis de col·laboració per als Plans Educatius d’Entorn. L’FMC va manifestar en la Comissió Mixta que era necessari incloure a les addendes la clàusula de garantia per respectar l’LRSAL.Un altre tema van ser les beques menjador i els nous criteris de reparti-ment d’aquestes beques aprovats per Ensenyament. Tot i haver-se incremen-tat l’aportació del Departament, es va constatar que els ajuntaments segueixen fent aportacions econòmiques perquè aquests ajuts arribin a més famílies.En la reunió de la Comissió mixta del 20 d’octubre, el Departament va obrir el debat sobre la programació del curs escolar 2015-2016 davant l’increment d’alumnes de primer d’ESO i la disminu-ció d’alumnes de bressol i primària.Des de l’FMC es va demanar que la pla-nificació al territori pel que fa a l’ESO i, en paral·lel, pel que fa al batxillerat i l’FP, es faci mitjançant les taules mixtes de planificació. Però la voluntat actual del Departament és aprofitar centres educa-tius ja existents (primària), i no hi ha la previsió de construir més instituts. Per tot això, i poder atendre aquest increment d’alumnat de secundària l’FMC defensa el model d’Institut-Escola que recull la LEC.Finalment, es va presentar un document de treball sobre les orientacions per a l’elaboració del pressupost d’educació del 2015.D’altres temes tractats van ser les apor-tacions de l’FMC a l’Avantprojecte de la llei de formació i qualificació professio-nal de Catalunya, aprovat pel Govern i actualment en tràmit parlamentari.

Es va reunir la comissió permanent el 27 d’octubre

La CoMiSSió D’EDUCaCió DE L’FMC TraCTa SoBrE ESCoLES BrESSoL

Sota aquest lema, es va celebrar el passat 13 de novembre, a Barcelona, el XIII Congrés interna-cional de Ciutats Educadores; orga-nitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), que acull cada dos anys docents, al-caldes, regidors, tècnics i d’altres expertes en un espai de diàleg i intercanviAICE va néixer a la mateixa ciutat de Barcelona l’any 1990, actual-ment està formada per 478 ciutats localitzades en 4 continents (Àfrica, Amèrica, Àsia-Pacífic i Europa), i compta també amb xarxes territo-rials a través de les quals es fomen-ta l’intercanvi d’experiències i el treball de temàtiques concretes.A la nostra societat, el coneixement i l’educació són eixos bàsics per al desenvolupament i la inclusió social; per això, l’Administració local, com a líder dels objectius estratègics terri-torials, projecta sobre l’educació una mirada àmplia, més enllà de l’es-cola, una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora, en la qual l’educació esdevé un instrument, motor o palanca per al desenvolupa-ment personal i col·lectiu, la inclusió social i la millora de la convivència i de la solidaritat.El Congrés d’enguany s’ha desenvo-lupat al voltant de tres eixos:• La creativitat: la ciutat educadora com a espai d’innovació i creativitat.• La participació i compromís ciuta-dà: la ciutat educadora com a espai de convivència, diàleg i relació.• La inclusió com a dret: la ciutat educadora com a promotora de be-nestar i oportunitats vitals.

Ciutats Educadores

‘UNa CiUTaT EDUCaDora éS UNa CiUTaT qUE iNCLoU’


18

L’aCT

UaL

iTaT

Sota la presidència de l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, el plenari de la Comissió de Funció Pública Local de l’FMC va tractar diversos temes. d’entre els que destaquem l’Acord Marc de condicions de treball dels empleats públics dels ens locals de Catalunya de menys de 20.000 habitants. D’ençà de juliol de 2012, en què el Comitè Executiu de l’FMC aprovà la creació d’un grup de treball que estudiés les possibilitats d’una negociació col·lectiva supramunicipal per als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, el procés de negociació ha seguit un camí marcat per la voluntat i l’esforç.Diversos factors de la realitat dels ens locals catalans fan necessària l’existència d’una eina com aquesta, ja que al voltant del 80 per cent dels ajuntaments del país tenen una població inferior als 5.000 habitants i, d’aquests, en-tre un 60 i un 70 per cent no disposen d’un instrument que reguli les condicions de treball dels seus empleats públics. També cal destacar que la negociació de condi-cions de treball en petits ajuntaments sovint és compli-cada i ineficient, que en ocasions comporta una inversió de temps i diners públics que es pot estalviar amb una

negociació centralitzada i supramunicipal.Amb aquest conveni s’estableix un únic instrument amb un període de vigència clar i pactat que pot servir per evi-tar la negociació constant de condicions de treball. És molt important destacar també que el model proposat parteix de la voluntarietat de cada ajuntament a sumar-s’hi. En el procés de negociació hi han participat l’FMC, l’ACM, CCOO i UGT. En el moment de redactar aquesta notícia el docu-ment està pendent de ser elevat al Comitè Executiu. Com a compromís del present mandat de l’Assemblea general l’FMC, és previst que se signi abans que acabi el 2014.D’altres temes tractats a la reunió van ser les previsions en matèria de Funció Pública incloses al Projecte de llei dels pressupostos generals de l’estat per a 2015 i diverses dis-posicions jurídiques en matèria de funció pública local.

Es va definir el 25 de novembre

a PUNT L’aCorD SoBrE CoNDiCioNS DE TrEBaLL D’EMPLEaTS PúBLiCS LoCaLS

La Comissió de Prevenció i Seguretat de l’FMC es va reunir en plenari el divendres 28 per tractar sobre protecció civil i prevenció de riscos. Entre d’altres qüestions, també es van debatre els canvis en curs a la normativa de protecció civil, l’impuls a les campanyes de sensibilització a la po-blació per a la prevenció dels riscos, les eines per facilitar

la col·laboració dels municipis en el coneixe-ment i la reduc-ció dels riscos i la divulgació de bones pràc-tiques locals en protecció civil.

Plenari de la Comissió de Prevenció i Seguretat

DEBaT a L’FMC: ProTECCió CiviL i PrEvENCió DE riSCoS

El dilluns 3 de novembre va tenir lloc una reunió con-junta del Consell Assessor i de la Permanent de la Comissió de Salut de l’FMC per tractar, entre d’altres temes, sobre les implicacions en el marc competencial de la salut pública de la reforma de la LrBRL i debat de les possibles accions futures en relació a l’Acord MarcASPCAT-entitats municipalistes i els convenis ASPCAT-ajuntaments que se’n deriven, es va fer una anàlisi i valoració de la proposta de l’ASPCAT de criteris per a la regulació dels clubs de cànnabis i es va valorar la I Jornada Salut Pública, ens locals i PINSA.

La salut pública i la reforma local

Taula presidencial de la reunió. Al centre, David Rodríguez, alcalde de Solsona i president de la Comissió de Funció Pública de la Federació de Municipis de Catalunya

FMC


Els ajuntaments i consells comarcals hauran de justifi-car la destinació del Fons per al Foment del Turisme (en endavant FFT) corresponent a la recaptació del primer semestre de 2014 de l’Impost per estada en establiments turístics a Catalunya (IEET) el proper mes de gener de 2015.A partir del 20 d’octubre d’enguany, Gestió Econòmica del Departament d’Economia i Coneixement està realitzant les transferències dels recursos del Fons per al Foment del Turisme corresponents al segon trimes-tre de recaptació de l’IEET, d’acord amb l’assignació als ens locals aprovada pel Comitè Bilateral del Fons el passat 19 de setembre de 2014.La recaptació de l’IEET ascendeix a 11.3 M euros en el període d’abril a juny, dels quals, 3.63 M euros, corresponents al 30% del FFT, seran distribuïts entre els ens locals de Catalunya, mentre que la resta serà transferit al Departament d’Empresa i Ocupació (7.7 M euros).D’altra banda, i segons informació facili-tada per la Direcció General de Turisme,

la certificació que han d’emetre els ajuntaments i consells comarcals corres-ponent als ingressos percebuts durant l’exercici 2014, en concepte del FFT, han de seguir els criteris següents:• Els ingressos transferits als ens locals en concepte de FFT corresponents a la recaptació de l’impost sobre les esta-des en establiments turístics obtinguda durant el primer i segon trimestre del 2014, com a mínim, s’hauran de justifi-car dins el mes de gener de 2015.• Pel que fa als ingressos que es trans-fereixin als ens locals en concepte del FFT, corresponents a la recaptació de l’impost que s’obtingui durant el tercer i quart trimestre del 2014, es podran jus-tificar dins el mes de gener de 2016.

Correspon al segon trimestre de recaptació de la taxa turística

LiqUiDaCió DEL FoNS PEr aL FoMENT DEL TUriSME

Especialistes, tècnics municipals, periodistes i polítics que usen les xarxes socials en el seu dia a dia han debatut i contrastat les seves experiències i opinions en les terce-res jornades de comunicacio local que van celebrar-se el mes d’octu-bre a Altafulla.La jornada estava dirigida especial-ment a professionals de la comuni-cació, tècnics municipals, responsa-bles polítics i estudiants.L’obertura va anar a càrrec de l’al-calde d’Altafulla, Fèlix Alonso, i el director de la jornada, Jordi Salvat. Tot seguit la ponència de Miquel Àngel Violan: Comunicació de Crisi: pont sobre aigües turbulentes, va encetar els continguts, que es van complementar amb l’exposició de Toni Aira: Els perfils 2.0 dels polítics quan són al govern, que va oferir anecdotari i casos pràctics per a la comprensió dels temes tractats. Seguidament, Núria Escalona va oferir: Novetats a tenir en compte en les xarxes socials.A continuació van tenir lloc dues taules rodones: Com actuar en les organitzacions davant una crisi 2.0?, i Polítics en crisi. Va ser quan les xarxes i en concret el hastagt #comlocaltafulla va anar més carre-gat de comentaris. Es va escenificar amb claredat la promptitud de la xarxa per donar a conèixer la valora-ció de cada moment i cada opinió.A la cloenda es va confirmar la celebració d’una quarta edició de la Jornada i es va valorar molt positi-vament la participació i el nivell dels diferents argumentaris, concloent en que ”Tota Crisis conté una oportuni-tat per créixer i sortir-ne reforçat”.

a altafulla

iii JorNaDa DE CoMUNiCaCió LoCaL

La Comissió d’Habitatge de la Federació de Municipis de Catalunya es va reunir el passat dimecres 5 de novembre, en sessió plenària, per debatre sobre el Projecte de llei de l’Impost sobre habitat-ges buits, aprovat pel Govern en sessió de 15 de juliol de 2014 i actualment en tràmit parlamentari, així com també so-bre la situació de les mocions aprovades pels ajuntaments.

En el decurs de la reunió també és va informar sobre la Taula de Desnonaments, concretament de la proposta sobre l’adopció de mesures urgents i immediates per atendre les persones afectades pels desnonaments i la promoció de plans d’ocupació per a famílies en risc de desnonament; i sobre la creació d’un Fons Català d’Habitatge Social, entre d’altres qüestions.

rEUNió DE La CoMiSSio D’HaBiTaTGE DE L’FMC PEr ParLar D’HaBiTaTGES BUiTS

Enguany la Generalitat de Catalunya, a través de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP), ha publicat per primera vegada les dades de participació de les pimes en la contrac-tació pública. Els principals resultats mostren que el 72% de les empreses adjudicatàries són pimes, i que el 65% del nombre total d’adjudicacions i el 41% de l’import total adjudicat va recaure en pimes. Malauradament no hi ha dades en el mateix sentit per a les administracions locals.En aquest sentit, sobta que mentre que les pimes representen el 99% de les empreses i generen el 61% de la riquesa, només aconsegueixin el 65% de les adjudicacions i el 41% de l’import adjudicat.

Aquestes diferències indiquen que hi ha importants biaixos, que es poden generalitzar a altres nivells d’administració i que cal corregir.Aquests biaixos ja han estat objecte d’atenció per part de la Comissió Europea que, en la seva recomanació als Estats membres, la Small Business Act, una iniciati-va en favor de les pimes, ja postula que:“La UE i els estats membres han d’adaptar els po-ders públics a les necessitats de les pimes, han de fer servir el codi de bones pràctiques per orientar les entitats contractants sobre com aplicar el marc de contractació de la CE, de forma que faciliti la partici-pació de les pimes en els procediments de contrac-tació pública”.

anàlisi

20

CoNTraCTaCió PúBLiCa i PiME

“ Segons la Comissió Europea, una pime és una empresa independent de menys de 250 ocupats, que factura menys de 50 milions d’euros o té uns actius que no excedeixen els 43 milions d’euros. a Catalunya, les pimes representen el 99,8% de les empreses, ocupen el 70,1% de treballadors del sector de mercat de l’economia i generen el 60,8% del valor afegit brut ”Moisès Bonal Ferrer, responsable d’Estudis i Polítiques Sectorials de PiMEC.

I convida les administracions a adoptar les mesures següents:• Crear portals electrònics per ampliar l’accés a la informació sobre oportunitats de contractació pública que no superin el llindar de la UE.• Animar les entitats contractants dels estats a sub-dividir els contractes en lots quan això sigui possible i a augmentar la visibilitat de les oportunitats de sub-contractació.• Recordar a les entitats contractants que no els està permès imposar requisits desproporcionats en ma-tèria de qualificació i de capacitat financera.• Fomentar el diàleg constructiu i la comprensió mútua entre les pimes i els grans compradors mit-jançant activitats d’informació, formació, supervisió i intercanvi de bones pràctiques.

Accés de la pime a la contractació públicaConcretament pel que fa a l’administració local i per facilitar l’accés de la pime a la contractació pública, les actuacions s’haurien de centrar en els aspectes següents:• Dividir els contractes en lots quan això sigui possi-ble. Establir l’exigència de justificació quan aquesta divisió no es faci. Per posar un exemple, si s’ha de contractar el manteniment de l’enllumenat públic,

aquest manteniment es pot dividir en diferents zones per possibilitar l’accés a la contractació d’empreses de més reduïda dimensió.• Establir requisits vinculats i proporcionals a l’objec-te del contracte. Per exemple, no demanar requisits de classificació en els casos en què no sigui estric-tament necessari ni establir garanties tècniques ni econòmiques desproporcionades al contracte.• Complir els terminis de pagament i fer-ho extensi-ble als subcontractistes.• Establir un diàleg entre les pimes del municipi i l’administració en relació a les necessitats mútues.Aquestes actuacions han de tenir per objecte acostar el pes de la pime en la contractació pública al seu pes real en l’economia, i incrementar l’eficiència de la despesa pública facilitant el seu accés a la compra pública. En contra del què molts creuen, facilitar l’accés de les empreses de dimensió més reduïda no va contra aquest objectiu, ja que amplia la competència en fer possible una major concurrència a les diferents ofer-tes de compra pública. Finalment, cal indicar que les pimes no s’acostumen a deslocalitzar, fan contractació de proximitat i, si es-tan ubicades al municipi, contribueixen al pressupost de l’administració local.

FMC


anàlisi

22

DELS CiUTaDaNS

“Europa necessita una ànima. Ningú no s’enamora d’un mercat” va dir l’europeïsta i expresident de la Comissió Europea, Jacques Delors. Avui, malgrat que la UE és molt més que el Mercat Únic i no ha parat d’assumir noves competències des de la seva creació, encara és difícil que els ciutadans sentin la bandera europea o l’Oda a l’Alegria com a quelcom propi, que els vincula sentimentalment amb la resta d’europeus. Quin és el motiu d’aquest distanciament? Probablement no hi ha una resposta simple. Penso,

però, que no ens equivoquem gaire si diem que una part important del problema és el desconeixement, o més aviat la manca de comprensió, sobre el que és i el que fa realment la Unió i sobre quin és el seu im-pacte en la vida dels ciutadans.Més enllà de la idea d’Europa que tingui cadascú, del sentiment envers aquest projecte col·lectiu, la realitat és que les decisions que es prenen a les ins-titucions europees afecten de ple el nostre dia a dia. Des de les etiquetes dels productes que comprem

fins als nivells de nitrats a l’aigua; des de les tarifes del mòbil fins als programes d’intercanvi d’es-tudiants o la protecció d’espais naturals, l’acció de la UE és pre-sent arreu. Hi és, però això no vol dir que es percebi. De la mateixa manera, com a ciutadans euro-peus tenim un seguit de drets, com ara el dret a demanar nova legislació a través de la iniciativa ciutadana europea; el dret de viu-re i treballar en qualsevol país de la UE o, en cas de trobar-nos de viatge en un altre Estat membre, el dret de rebre assistència sani-tària en les mateixes condicions que els nacionals.La llista és molt més llarga, i abasta des dels drets fonamen-tals fins a les qüestions més quo-

L’EUroPa

Ferran TerradellasDirector de la representació de la Comissió Europea a Barcelona

FMC


tidianes. El que passa és que els titulars d’aquests drets, que són els ciutadans de la UE, no sempre els exerceixen plenament per un motiu, aquest cop sí, ben simple: no els coneixen.

Exposició i diàleg en una vintena de municipisPrecisament per poder superar aquesta desconeixença, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha organitzat l’exposició itinerant #dretscompartits, que explica amb exemples concrets quins són els drets que tenim com a ciutadans de la UE.La voluntat de la mostra era acostar la UE als ciutadans i, per fer-ho, cal anar allà on ells són. Per això l’exposició ha visitat, al llarg de vint mesos, una vintena de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Des d’Almacelles fins a Figueres; de Palau-Solità i Plegamans a Vic, l’Hospitalet o Sant Cugat; passant per les quatre capitals de demar-cació: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona.

A més, allà on s’ha presentat la mostra ha anat sempre acompanyada d’un debat amb la gent del territori. Així doncs, és una iniciativa on ha estat importantíssima la relació amb el món local, i per a la qual hem pogut comptar –i des d’aquí vull aprofitar per agrair-ho molt sincerament- amb la col·laboració inestimable de tots els ajuntaments implicats. Aquesta exposició i els diàlegs ciutadans que l’han acompanyat es va començar a organitzar el 2013, amb motiu de l’Any Europeu dels Ciutadans –una celebració que s’ha estès durant tot el 2014.Ha estat una ocasió única per acostar-nos a la gent, per explicar què és i què fa la UE però, sobretot, per escoltar.Perquè només si escoltem els ciutadans i responem a les seves inquietuds; només si els fem veure que tots som part del projecte europeu, podrem construir aque-lla ànima europea que somniava Delors.

Des de la Generalitat de Catalunya s’està treballant la nova proposta de Programa Operatiu FEDER Catalunya 2014-2020. Els ens locals poden accedir a aquests Fons europeus a través de convocatòries de l’Eix 12 o a través d’ac-cions integrades per al desenvolupament urbà sostenible a través d’especialit-zació i competitivitat territorial (PECT).A banda del Programa Operatiu de Catalunya, una part dels recursos per als governs locals es gestionaran des de Madrid, mit-jançant el Programa pluriregional de creixement sostenible.La xarxa Europe Direct disposa d’un número de telèfon gratuït per respondre preguntes generals sobre la UE: el 00 800 67 89 10 11. La xarxa també compta amb centres oberts al públic a Catalunya i les Illes. Qualsevol ciutadà pot trucar o apropar-se als punts d’informació per a realitzar consultes, demanar informació o accedir a un bon nombre de publicacions i material sobre la UE.

Per a qualsevol aclariment o informació més concreta sobre totes aquestes qüestions, a continuació us facilitem les adreces dels punts d’informació de les quatre demarcacions:DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Carrer de Londres, 55, 1a planta. 08036 Barcelona. Tel. 93 402 28 51.E-mail: [email protected]. [email protected] EUROPE DIRECT GIRONA (Eva Monge). PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA.Carrer del Pic de Peguera, 15. Edifici Jaume Casademont. 17003 Girona. Tel. 972 972 41 82 18.E-mail: [email protected] EUROPE DIRECT TARRAGONA (Marta Domènech). AJUNTAMENT DE TARRAGONA. Plaça Imperial Tàrraco, 1.43002 Tarragona. Tel. 977 296 181. E-mail: [email protected]. [email protected] EUROPE DIRECT LLEIDA (Nacho Compans). AJUNTAMENT DE LLEIDA. C/ Major, 33bis. 25007 Lleida.Tel. 973 700 675. E-mail: [email protected]. [email protected]

PUNTS D’iNForMaCió DE LES aCTiviTaTS DE La UNió EUroPEa

24

actualitat municipal

ajuntament de Martorelles

EXEMPLE EN ENLLUMENaTUna delegació d’alcaldes i tècnics de l’Associacio de Municipis Rurals de la Regió Metropolitana de Santiago de Xile van visitar Martorelles per conèixer el sistema d’enllumenat públic del muni-cipi implantat el 2011. En la trobada, els represen-tants xilens van trobar molts paral·lelismes entre els dos municipis i van afirmar que aprendran de l’experiència positiva que s’està realitzant a Martorelles, que comporta un estalvi energètic i una millor atenció i millor servei als veïns i veïnes. I van anunciar que quan arribin a Xile tractarant d’aplicar-ho al més aviat possible.

Consell Comarcal del Baix Penedès

rEDUCCió DE L’ÍNDEX D’aTUrEl Consell Comarcal del Baix Penedès, amb els ajuntaments del Vendrell, Calafell, Cunit i l’Arboç, va signar el passat 13 d’octubre un conveni de col·laboració per a l’execució d’un projecte que pretén reduir l’elevat índex d’atur comarcal, que actualment supera el 24%. El conveni servirà per donar pas a un nou sistema de treball en xarxa, amb l’objectiu de millorar la coordinació de les tasques per al foment de l’ocu-pació i la promoció econòmica del territori. Aquest projecte també compta amb el suport d’organismes públics, com els instituts d’ensenyament secundari, l’Oficina de Treball del

SOC i també del sec-tor privat, associacions d’empresaris i empreses particulars. Així, es fa efectiu l’acord aprovat el setembre pel Ple del Consell Comarcal, per unanimitat de totes les forces polítiques.

ajuntament de Tremp

aL TEU GUST aLiMENTS DEL PaLLarSEl projecte Al teu gust aliments del Pallars, pro-mogut per l’Ajuntament de Tremp, i al qual s’hi han sumat diferents ajuntaments de la comarca i més de 80 empreses, pretén posar en valor els productes agroalimentaris de la comarca i dotar-los de major reconeixement tant a dins com a fora del Pallars, amb l’objectiu de millorar les estratègies de comercialització dels productors agroalimentaris de la comarca; difondre el patrimoni agroalimentari del Pallars Jussà, amb una ofer-ta característi-ca que atregui visitants; i fomentar el consum dels productes dins i fora de la comarca.

ajuntament de Castell-Platja d’aro

TroBaDa GEoCaCHiNGMés de 1.400 persones van passar el cap de setmana del 10, 11 i 12 d’octubre pel ‘Mega Event Catalunya 2014’ de Geocaching que s’ha organitzat a Platja d’Aro.El municipi es va convertir en el punt de trobada del geocaching, una afició que atreu públic d’arreu del món. Aquest joc es desenvolupa a l’aire lliure i es basa en la recerca mitjançant aparells de GPS o telèfons mòbils amb GPS de petits objectes amagats. Així, tot practicant aquesta activi-tat, que barreja entreteniment i senderisme, es descobreix una població i el seus atractius patrimonials, culturals i pai-satgístics.

als ajuntamentsL’a

CTU

aLiT

aT


Un exemple a seguir

Gestió de la incubadora d’empreses aeroespacials

La incubadora d’empreses de l’Agència Espacial Europea (ESA) se suma a la xarxa formada per vuit centres ubicats a Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Alemanya, França i Itàlia. Es tracta de centres en què s’utilitzen les tecnologies espacials per desenvo-lupar aplicacions terrestres i crear nous productes i serveis amb finalitats industrials o per a ús quotidià. El president del Consell Comarcal, Joaquim Balsera, va destacar l’”aposta conjunta” dels ajuntaments i els al-caldes van assenyalar l’oportunitat perquè el Delta sigui un “pol d’atracció tecnològica” i de “transferència de coneixement”. Actualment les empreses estan passant

el procés de selecció per formar part del centre.Les empreses incubades tindran accés al co-neixement tècnic i científic de l’equip de l’Agència Espacial Europea -amb el suport dels membres del centre de l’ESA ubicat a Espanya- i de la UPC - Barcelona Tech. També comptaran amb l’assesso-rament expert dels serveis locals a les empreses dels ajuntaments. Les noves empreses disposaran d’un ampli ventall de tecnologies espacials per desenvo-lupar aplicacions, com ara les tecnologies de nave-gació per satèl·lit (Galileu), observació de la Terra (Copèrnic) i comunicacions per satèl·lit.

“Els ajuntaments de Castelldefels, Gavà, viladecans, el Prat i Sant Boi de Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat han signat un conveni per a la gestió de la nova incubadora de projectes empresarials de l’agència Espacial Europea. és el primer centre que l’agència obre a l’Estat i es troba al Campus del Baix Llobregat de la UPC, a Castelldefels”

Joaquim Calatayud Casals és l’alcalde.

Municipi delBaix Camp,de 2.114 habitants.El seu web és www.lesborgesdelcamp.cati l’e-mail ajuntament@ lesborgesdelcamp.cat

Ajuntament deles Borges del Camp

Ajuntament de Santa Cecília de Voltregà

Nous ens adherits a l’FMC

Joan Senmartí Escarrà és l’alcalde.

Municipi d’Osona,de 179 habitants.El seu web éswww.santacecilia.cati l’email é[email protected]

BaiX LLoBrEGaT

Ajuntament deVilalba dels Arcs

Francesc Domènec Solé és l’alcalde.

Municipi de la Terra Alta,de 706 habitants.El seu web és www.vilalba.altanet.orgi l’e-mail és [email protected]

26

opinió

La política catalana avança a un ritme de vertigen. Si fa quatre anys algú ha-

gués dit que l’independentisme seria ara l’eix del debat cen-tral a Catalunya pocs s’ho haurien cregut. També val la pena parar un moment, mirar enrere i veure que aquests canvis tan sobtats poden succeir cap a altres direccions en el futur. Fa només quatre anys, ERC, per citar un exemple, va que-dar fora de molts ajuntaments en els que tenia força i en els que va obtenir representació en els comicis precedents. Tant han canviat les coses en aquests dos últims anys que l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, va aconse-guir tirar endavant uns dels pressupostos més restrictius de la història recent de Catalunya gràcies al suport del Partit Popular als comptes del 2012. Aquests mateixos pressu-postos, prorrogats, van servir per al 2013, l’únic exercici des que es va restablir la Generalitat en el que no hi ha

hagut uns comptes específics anuals. I en aquella ocasió, Mas va poder prorrogar-los amb el suport implícit d’Es-querra. Finalment, per a l’exercici en curs, hi va haver una negociació clara i un debat normal en el Parlament sobre el contingut dels comptes, la política d’ingressos i despeses, i es van poder tirar endavant amb els vots a favor de CiU i ERC. Ha estat l’únic pressupost debatut amb totes les de la llei en dos exercicis. Ara ens podem tornar a trobar a la casella de sortida. Tot apunta a què els comptes del 2015 tornaran a ser els d’una pròrroga. Tant si hi ha eleccions avançades com si no, ja que ERC ha anunciat que no pensa votar-los a favor. I es fa difícil pensar que es podrien aprovar amb els vots del PSC. Ara, que coses més estranyes s’han vist aquests últims anys. En definitiva, anem cap a uns pressupostos que seran molt poc consultats precisa-ment ara que està a l’ordre del dia la consulta al poble.

PrESSUPoSToS SENSE CoNSULTa“ anem cap al segon exercici en tres anys amb uns pressupostos de la Generalitat prorrogats, la llei que serveix per marcar i debatre la política concreta i real d’un govern”Salvador Sabrià, periodista

La tardor inicia una de les èpo-ques més boniques per als infants. Comença la desfilada dels panellets, les castanyes i els moniatos, en or-

dre golut i dolç. Són missatgers de les delícies que han de venir per Nadal: torrons, massapans, tota mena de postres dolços, per acabar amb els tortells de reis, amb la divertida fava.Un estol de llepolies que fan de bon menjar a petits i grans. L’arribada de les castanyeres alegrava tota la quitxalla, que demanàvem insistentment als nostres pares que ens en compressin. Compres innocents, si ens ho mirem ara amb els ulls de compradors compul-sius – qui ho pugui ser, naturalment – de tota mena de productes envasats, liofilitzats, higienitzats i, dissortada-

ment, fabricats en països llunyans.Els ajuntaments haurien de declarar espècie protegida, ho dic amb tot el respecte, les castanyeres, la gent que encara manté el comerç tradicional als nostres carrers. Farts d’esquivar venedors de còpies barates de bosses o ulleres -que no paguen impostos, compte, al contrari que les parades de castanyes– a la gent li plau veure aquelles figures tranquil·les fent rostir castanyes.No és qüestió de melangia, és un assumpte de supervi-vència. No sabrem quina olor fan les castanyes calentes, però entendrem molt d’hamburgueses de plàstic. Ni el gofres és un pastisset, ni el súper impersonal i de batalla té res a veure amb el ‘colmado’ de la senyora Pepita.No hauria de ser tan difícil mirar per les botigues i la gent de sempre. És de justícia.

CaSTaNyES i MoNiaToS“ Si no protegim el comerç de tota la vida, acabarem per ser forasters en casa pròpia”Miquel Gimènez, guionista i escriptor


Tant en el govern central com en els grans partits comencen a notar-se els nervis. Per un costat està clar que s’està esvaint la carta d’una ràpida recuperació econòmica que el president Mariano Rajoy volia utilitzar a fons amb vista a les properes eleccions. I és que aquesta recuperació no solament no es percep entre la gent, sinó que fins i tot les xifres macroeconò-miques tenen aspectes cada cop més discutibles.Els ajuntaments i les comunitats autònomes han hagut d’assumir la major part de les retallades en diversos serveis bàsics i no tenen perspectives de millora en els mesos vinents, o sigui que no podran fer servir l’argu-ment de les millores econòmiques. Com a alternativa, el president reclama als seus més acció política i més presència pública començant per ell mateix, però sembla que ara com ara aquesta se centra només en combatre l’independentisme català, si més no amb l’es-perança que això li donarà vots fora de Catalunya. El problema és que abans que política, cal netedat. Els successius episodis de corrupció desdibuixen aquella imatge del PP de ser uns bons administradors i gestors que havien predicat tant al 2011 i, al mateix temps, retallen el seu marge de maniobra a causa de la des-confiança i la irritació creixent de la gent. Per això, s’accentuen també les picabaralles internes. Per posar un exemple, la direcció estatal del PP acusa Esperanza Aguirre, presidenta del PP madrileny, d’haver permès que Madrid s’hagi convertit en el rovell de l’ou de gairebé totes les xarxes de corrupció. Fins fa poc deia que ella ho controlava tot, i ara diu que no, que l’enganyaven. Tot plegat fa que les enquestes vagin confirmant l’ex-pansió electoral de diverses forces extraparlamentàries, especialment de Podemos. I fa que ja es parli oberta-ment d’una gran coalició entre el PP i el PSOE després de les eleccions, si cal, per aturar l’ascens de l’esquerra

no socialista coaligada. Sembla que hi ha hagut reunions amb grans empresaris i que se’ls ha donat garanties que Podemos no assolirà de cap manera el govern el 2015. També es diu que Mariano Rajoy està sopesant fer coin-cidir les eleccions municipals amb les generals. El càlcul és precisament aturar en sec el creixement de Podemos, que ja rosega electorat del PP a més del PSOE, d’IU i de UPyD, car en aquests moments entre maig i novembre de 2015 no es preveuen progressos tan forts com per provocar un gir substancial de la situació actual. Un tercer rumor manté que Mariano Rajoy no es presentarà a les eleccions generals i que deixarà el seu lloc a la vi-cepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, un dels pocs dirigents populars no embolicat en operacions tèrboles.Tanmateix, les coses no són lineals. Per exemple, algunes anàlisis preveuen que atesa la divisió de l’oposició, el PP en tindria prou amb un 30 per cent dels vots per repetir la majoria absoluta d’escons en el Congrés. I la majoria d’ enquestes indiquen que frega aquest sostre. D’altra banda, les dues cares en la gestió de la crisi pel virus de l’ebola ha fet pensar que si les coses es fan bé, encara és possible pensar en una refeta de la imatge pública. Ara tothom treballa amb els nervis a flor de pell. Els successius casos de corrupció que es van destapant demostren que la sensibilitat de l’opinió pública és extrema i que qualsevol espurna la fa saltar, creant una sensació permanent de “ja n’hi ha prou” i de gran crisi moral i política. Llevat d’unes vaporoses propostes de reforma constitucional del PSOE, tampoc no hi ha projectes de futur a cap nivell que engresquin la gent. Aquesta reclama protagonisme a través del dret a de-cidir, sigui en el projecte sobiranista català, en el debat monarquia-república, en les primàries del PSOE i IU, en la construcció i expansió de Podemos i similars, o en les prospeccions petrolíferes a Canàries.

Ni rECUPEraCió ECoNòMiCa, Ni BoNa GESTió

“ Els ajuntaments i les comunitats autònomes han hagut d’assumir la major part de les reta-llades en diversos serveis bàsics i no tenen perspectives de millora en els mesos vinents ”Josep M. Sanmartí, periodista

Ensenyament

opinió

Localret

28

La Diputació de Barcelona s’adhereix al Consorci Localret

assemblea General Localret 2014

La Diputació de Barcelona ha formalitzat, mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració, la seva adhesió com a membre de ple dret al Consorci Localret

El diputat d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol, i el president de Localret i alcalde de Manresa, Valentí Junyent, van signar el conveni d’ad-hesió d’aquesta entitat al Consorci.La Diputació de Barcelona i Localret fa anys que col·la-boren de manera estreta en el desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en el territori i en ac-tuacions de suport a ajuntaments en l’àmbit de les TIC. Aquesta col·laboració s’ha fet més estreta des de l’inici del procés per a la contractació agregada dels serveis de telecomunicacions que beneficia uns 200 ens locals.

L’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, va intervenir en la taula inaugural de l’Assemblea General de Localret que va tenir lloc a Barcelona el passat 27 de novembre

com a representant de l’FMC. L’alcalde va recordar que Localret és fruit de l’impuls municipalista i va desta-car que avui, més que mai, té vigència el compromís municipalista de fer possible que el conjunt dels ens locals catalans estiguin dotats de les infraestructures ne-cessàries per poder accedir als avantatges que ofereixen les noves tecnologies. El director general de Telecomunicacions i el secretari general d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Jordi Puigneró i Xavier Gibert, respectivament, van assegurar en la cloenda de l’Assemblea que el desenvolupament TIC a tot el territori català és un dels objectius claus del Govern de Catalunya, tant pel que fa a la connectivitat, el desen-volupament de la indústria i en la millora dels serveis als ciutadans.

Més informació a la pàgina web www.localret.cat

Valentí Junyent, president de Localret, amb Carles Rossinyol, que serà vicepresident de Localret, acompanyats dels també vicepresidents Andreu Francisco, alcalde d’Alella, (a l’esquerra de la imatge) i Carles Ruiz, alcalde de Viladecans (a la dreta)

Núm. 91 Novembre.Desembre de 2014 29

Disposició:Anunci. DOGC núm. 6749, de 13 de novembre de 2014.organisme:Federació de Municipis de Catalunya.

En data 28 d’octubre de 2014 el Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya va aprovar les seves Instruccions Internes de Contractació, en compliment del preceptuat per l’art. 192.3 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic. Les esmentades Instruccions es publiquen per a coneixement general mit-jançant la inserció del present anunci i del text de les Ins-truccions a la pàgina web de la Federació de Municipis de Catalunya i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

DrETS DE LESBiaNES, GaiS, BiSEXUaLS, TraNSGèNErES i iNTErSEXUaLS i PEr EraDi-Car L’HoMoFòBia, La BiFòBia i La TraNSFòBia

CiUTaDaNia

Disposició:Llei 11/2014, de 10 d’octubre.DOGC núm. 6730, de 17 d’octubre de 2014.organisme:Departament de la Presidència.

L’objectiu d’aquesta llei és desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i evitar-los situacions de discriminació i violència, per assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversi-tat sexual i afectiva en plena llibertat. Les mesures que estableix aquesta llei per fer efectiu el dret de LGBTI a la igualtat i la no-discriminació a què fa referència l’apartat 1 afecten: a) Totes les àrees de la vida social; b) Totes les eta-pes de la vida; i, c) Totes les contingències en el decurs de la vida, com ara qualsevol canvi en l’estat civil, la formació d’una família, la malaltia, la incapacitació, la privació de lli-bertat o la mort. Aquesta llei s’aplica en l’àmbit territorial de Catalunya a qualsevol persona, física o jurídica, de dret pú-blic o privat, independentment de la situació administrativa o personal en què es trobi, sens perjudici del que estableix la legislació en matèria d’estrangeria, els tractats interna-cionals aplicables i l’altra legislació vigent. La Generalitat i els ens locals han de garantir el compliment d’aquesta llei i promoure les condicions per fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius.

Disposicions

iNSTrUCCioNS iNTErNES DE CoNTraCTaCió DE L’FMC

aDMiNiSTraCió LoCaL

aCCESSiBiLiTaT

CiUTaDaNia

Disposició:Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat.DOGC núm. 6742, de 4 de novembre de 2014.organisme:Departament de la Presidència.

L’objecte d’aquesta llei és establir les condicions d’ac-cessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn; i també integrar en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques d’accessibilitat, d’acord amb les directrius internacionals i estatals. Finalment, també preveu promoure la utilització de productes de suport a l’accessibi-litat que millorin la qualitat de vida de les persones amb dis-capacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.Les disposicions d’aquesta llei vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que dugui a terme al-guna de les actuacions que hi queden subjectes en matèria d’accessibilitat en els àmbits del territori, de l’edificació, dels mitjans de transport, de l’accés a productes i serveis i de la comunicació.

CriTEriS DE CàLCUL DEL CoST EFECTiU DELS SErvEiS PrESTaTS PEr LES ENTiTaTS LoCaLS

ECoNoMia

Disp

osic

ions

Disposició:Ordre HAP / 2075/2014, de 6 de novembre.BOE núm. 270, de 7 de novembre de 2014.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Aquesta norma té per finalitat respondre al mandat previst en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, mitjançant una regulació sistemàtica que es desenvolupa en set articles agrupats en dos capítols, una disposició transitòria i tres disposicions finals. A la mateixa s’acompanyen dos annexos.No és finalitat d’aquesta ordre determinar ni fonamentar els costos dels serveis públics als efectes de la seva considera-ció en els informes tecnicoeconòmics que s’han d’emetre amb caràcter previ als acords d’establiment de taxes o de preus públics als quals es refereix l’article 25 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, ni a la fixació dels preus públics en els termes del seu article 44, ni al

Disposicions

30

contingut de la memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics esmentada en l’article 211 del mateix text legal ni a la informació sobre costos de les activitats i indicadors de gestió a incloure en la memòria dels comptes anuals previstes en els plans generals de comptabilitat pú-blica adaptats a l’Administració local.

CaNviS EN LES oBLiGaCioNS DE SUBMiNiSTraMENT D’iNForMaCió aL MHaP

ECoNoMia

Disposició:Ordre HAP / 2082/2014, de 7 de novembre.BOE núm. 271, de 8 de novembre de 2014.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

L ‘objectiu d’aquesta ordre ministerial és modificar l’Ordre HAP/ 2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per adequar-la a les últimes reformes legals aprovades. Així mateix, amb aquesta ordre es dóna com-pliment al que preveu la Directiva 2011/85 / EU, del Consell, de 8 de novembre de 2011, sobre els requisits aplicables als marcs pressupostaris dels estats membres, pel que fa als nous reque-riments d’informació per part de la Comissió Europea al Regne d’Espanya, com la relativa als passius contingents, els marcs pressupostaris o als beneficis fiscals.Aquesta ordre ministerial es compon d’un article únic, amb onze apartats, una disposició derogatòria única i quatre dispo-sicions finals.D’entre els principals canvis, cal destacar la incorporació de l’obligació per a les comunitats autònomes i corporacions locals de subministrar informació relativa al període mitjà de pagament i, per a aquestes últimes, al cost efectiu dels serveis que pres-ten. Així mateix, s’actualitzen determinats terminis per al submi-nistrament d’informació per part de les comunitats autònomes, per tal de fer-los compatibles amb el moment de disponibilitat d’aquesta informació, i es modifiquen determinats aspectes aplicables a les entitats locals, a fi de facilitar el seu compliment: es millora la sistematització, s’unifiquen certes dates de remissió d’informació i es redueix la càrrega de treball que suposa per a les entitats locals de menys dimensió la remissió de determinada informació amb periodicitat trimestral.

SUBvENCioNS PEr DaNyS EN iNFraESTrUCTUrES MUNiCiPaLS

ECoNoMia

Disposició:Resolució de 28 d’octubre de 2014.BOE núm. 266, de 3 de novembre de 2014.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

La resolució aprova amb càrrec a l’aplicació pressupostària 15.27.942A761 de Pressupostos generals de l’Estat per a l’exercici 2014, incorporat per expedient 14/14, l’assig-nació de subvencions a percebre, per un import total de 1.243.263,10 euros, per atendre el cofinançament de els projectes d’obres per danys en infraestructures municipals i xarxa viària de les diputacions provincials i cabildos previs-tes en la Llei 14/2012, de 26 de desembre, segons relació annex I. Igualment, desestima l’assignació de subvenció als projectes relacionats en l’annex II, i per les causes que per a cadascun d’ells s’indiquen.

iNForME DE FiSCaLiTzaCió SoBrE EL CoMPTE GENEraL DE LES CorPoraCioNS LoCaLS 2012

Disposició:Resolució 796/X del Parlament de Catalunya.DOGC núm. 6736, de 26 d’octubre de 2014.organisme:Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya aprova l’Informe de fiscalitza-ció 6/2014, sobre el Compte general de les corporacions locals, corresponent al 2012 i insta el Govern a seguir les recomanacions de la Sindicatura de Comptes recollides en l’apartat 2.2.b i, quan escau, l’apartat 2.2.c de l’Informe de fiscalització 6/2014.

ECoNoMia

CENS

Disposició:Resolució de 27 d’octubre de 2014.BOE núm. 269, de 6 de novembre de 2014.organisme:Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La Resolució d’1 de març de 2011, de l’Oficina del Cens Electoral, sobre actualització mensual i cens tancat, reso-lució de reclamacions i cens vigent per a les eleccions de maig de 2011, conté les instruccions per a l’actualització

ECoNoMia

FMC


SErvEiS D’aCoLLiDa DE LES PErSoNES iMMiGraDES i DE LES rETorNaDES a CaTaLUNya

Disposició:Decret 150/2014, de 18 de novembre.DOGC núm. 6754, de 19 de novembre de 2014.organisme:Departament de Benestar Social i Família.

L’objecte d’aquest decret és regular: el servei de primera acollida, que defineix l’article 2.b) de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya; els programes d’acollida especia-litzada, que defineix l’article 2.c) de la Llei 10/2010, del 7 de maig; els informes que la Generalitat de Catalunya emet en l’àmbit de la legislació estatal d’estrangeria i de nacionalitat amb participació o sense dels ajuntaments; i certes funcions professionals especialitzades de l’acollida i la integració.La Generalitat i els municipis han de garantir la prestació del servei de primera acollida al territori de Catalunya, amb la prestació directa o amb fórmules de col·laboració pròpies del règim local, en els termes que estableixen els articles 21 i 31 de la Llei 10/2010, del 7 de maig.La garantia de la prestació comporta l’organització eficaç i eficient del procés de què consta la prestació del servei de primera acollida.La Generalitat i els municipis poden externalitzar la presta-ció d’alguna o de totes les parts del procés del servei, llevat la del certificat d’acollida, en els agents socials, els profes-sionals i les entitats privades, amb ànim de lucre o sense, mitjançant acreditacions, convenis, contractes i altres fór-mules que preveu el dret administratiu.

iMMiGraCió

SUBvENCioNS CoNSiSTENTS EN La rEaLiTzaCió D’aCTUaCioNS DE CoNSErvaCió i MaNTENiMENT DE LLErES PúBLiqUES EN TraM UrBà DUraNT L’aNy 2015

MEDi aMBiENTmensual i la formació del cens tancat de cada mes, del cens vigent per a unes eleccions i els criteris de resolució de les reclamacions a les inscripcions censals.Per la seva banda, l’ordre EHA/642/2011, de 25 de març, per la qual es dicten normes tècniques per a l’actualització mensual del cens electoral, estableix la regulació dels intercanvis d’informació entre els ajun-taments, consolats, Registre Civil i l’Institut Nacional d’Estadística , necessaris per a l’actualització mensual del cens electoral. Per precisar els criteris de resolució de les reclama-cions al cens electoral tancat l’últim mes disponible i al cens electoral vigent per a unes eleccions, l’Oficina del Cens Electoral ha aprovat els criteris a aplicar en cas de reclamació per qüestions relacionades amb el cens electoral.

Disposició:Resolució TES/2465/2014, de 23 d’octubre.DOGC núm. 6745, de 7 de desembre de 2014.organisme:Agència Catalana de l’Aigua.

La resolució publica la convocatòria d’una línia de subven-cions consistents en la realització d’actuacions de conser-vació i manteniment de lleres públiques en trams urbans durant l’any 2015.L’import total de les subvencions, corresponents al 80% de l’import de les actuacions a executar, és de tres-cents mil euros (300.000 euros) més IVA, i es finançarà amb càrrec a la partida inclosa en el capítol II de l’aplicació pressupos-tària 251.0002 dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2015.Aquesta convocatòria de subvencions està condicionada a l’existència efectiva de crèdit en el moment de dictar la corresponent resolució d’atorgament. En el cas contrari, aquesta convocatòria queda sense efecte.Poden sol·licitar la subvenció els municipis pel terme dels quals transcorri almenys una llera pública perta- nyent a l’àmbit territorial del Districte de conca fluvial de Catalunya. L’ordre s’aplicarà a totes les sol·licituds de subvenció presentades d’acord amb l’Ordre EMO/258/2014, de 5 d’agost.

Disp

osic

ions

Una mirada a Europa en clau local · la creació de cooperatives o la vinculació dels projectes al...

Documents

Transcript of Una mirada a Europa en clau local · la creació de cooperatives o la vinculació dels projectes al...