Una mà de contes ... matemàtics

Gener de 2011

MATECONTES

Contes i matemàtiquesCapacitats comunicatives i propostes de recobriment del currículum a l'educació infantil i primer cicle de primària(llicència d'estudis Departament d'Educació, Generalitat

de Catalunya)

maymeri8@gmail.com

Una mà de contes matemàtics

Els orígens

Any 2000... i abans?

Fritz Lang i el compte enrera a “La dona a la lluna”Woman in the moon

QUÈ HI POSEM CADASCÚ?

D'artD'educacióEn comú

D'art

●Mercè Framis, teatre d'ombres el mitjà d'expressió a conjugar amb la televisió i les matemàtiques

●Lluís Arcarazo, versionant els textos amb contingut matemàtic sense perdre l'expressivitat

●Joan Saura, música al servei de la imatge i del significat

●Manuel Barrios, cinema/televisió com a producte final

D'educació

●Els contes versus la realitat

●La creació d'ambients d'aprenentatge

●La cultura d'aula comuna

●La connexió intraàrea i entre àrees

En comú, sabem que un conte funciona quan

● l’acció és ràpida

● les descripcions curtes

● sorgeix misteri o conflicte que crida l’atenció

● inclou elements reiteratius que confirmen la comprensió

PER QUÈ HO FEM?

Perquè les oportunitats es presenten un cop...

Perquè suposentraspassar un límit, entomar un repte

L'objectiu: produir continguts competents i de qualitat amb interès social i des de les institucions públiques.

I a més el model és socialment rentable

Límits i sinèrgies a la mà, matemàtiques i ombres

●Mesurament i calibratge de materials, eines i dispositius tècnics

●Il·luminació, òptica, sensibilitat, potència i qualitat dels senyals elèctrics, acústica... i els seus patrons de mesura

Pautes de treball a televisiópel que fa al text

● valor conceptual: el text ha d'expressar aspectes relacionats amb les matemàtiques de forma implícita o explícita i solucions integradores, socials o afectives

● valor plàstic: la resolució final ha de ser la pròpia de la tècnica escollida (geometria de la projecció, opacitat i transparència)

● valor sonor: ha d'aprofundir en els mateixos conceptes (ritmes, instrumentació i sincronia)

● valor narratiu: el text ha de ser bo literàriament i acotar-se en 7'

Pautes de treball a televisió, pel que fa a la posada en escena

● diversitat formal, en la mesura del possible els cinc contes han de conformar un vano de recursos plàstics suficients perquè l'espectador s'introdueixi a la tècnica escollida (retroprojecció, projecció directa, ombres amb mans...)

● solucions específiques, escenificar les propostes conceptuals amb la lògica de la tècnica del teatre d'ombres (acumulació de transparències, canvis de tamany per projecció, capacitat i opacitat)

● ritme narratiu, traslladar el ritme teatral a l'audiovisual planificant les accions de forma exhaustiva i posant en marxa els dispositius tècnics necessaris

Pautes de treball a televisió, pel que fa al registre i d'edició

● gravació, ajust de condicions lumíniques i d'enquadrament al suport videogràfic, mesuraments de sensibilitat, nombre de càmeres, òptiques i format de pantalla 16:9

● guió adaptat, reajustaments de la sinopsi i guió inicials al material enregistrat; veu en off per marcar el ritme i l'estructura del muntatge

● edició, evitar al màxim els efectes de postproducció, primar els originals de gravació i banda sonora per fer més reconeixibles els instruments, ritmes i melodies

Sense oblidar que ...

“... quan les preocupacions exemplars, moralitzadores o didàctiques dominen a les

estètiques, narratives o recreatives... paradoxalment l'obra literària perd la seva eficàcia

educativa” (Tonnucci)

Reptes a l'educació, escola, matemàtiques i televisió

● Construcció d'imaginaris, d'ambients d'aprenentatge a partir de models conceptuals i possibilitats tècniques

●Presentació de continguts matemàtics: nocions de temps i espai en funció de models científics i estètics.

Característiques que donen raons

• Fan servir la recursivitat “no perdre el fil”

• Fan de pont entre la fantasia i el món

• Fomenten l’interès per la lectura intel·ligent

• Incorporen la il·lustració com a font d’informació

• Incorporen el món audiovisual a les aules

La tasca del mestre, l'ús dels contes sota una òptica de resolució de problemes

● que els receptors/resolutors els identifiquin

● que provoquin conflictes matemàtics i emocionals

● que estimulin la investigació

● que no tinguin solució única

● que proporcionin plaer, fins i tot el plaer de buscar... un altre final

Aportacions trobades al llarg de la recerca en relació a les àrees

matemàtiques

●rapidesa en la introducció d'un tema●identificació del problema que es planteja ●asoliment general d'uns continguts mínims relatius al temaplantejat

●desig de seguir investigant sobre altres aspectes no plantejats inicialment i que provenen de les pròpies matemàtiques o de la tècnica audiovisual

●propostes de treball per part dels alumnes●aparició de solucions múltiples

llenguatge●bona comprensió en tots els alumnes independentment de lallengua d'origen familiar

●bona capacitat per a reproduir l'esquema de la història després del primer visionat

●reconeixement i fixació de frases ben construïdes●desig d'intervenir a la narració del segon passi

expressió artística●interès pels aspectes artístics que es presenten, literaris,plàstics, audiovisuals i musicals

●desig d'investigar sobre la tècnica concreta●propostes de treball a partir de temes plantejats i noves formes d'expressió per a un mateix contingut

coneixement d'un mateix i de l'entorn

●exploració de les pròpies emocions i les dels altres●capacitat per a copsar la possible ubicació a partir d'il·lustració●text en un primer visionat ●identificació de qualitats físiques de materials●elaboració de pautes comunes per a les intervencions

I dit a la manera d'en Tonnucci

I tot allò que les mestres hi puguin afegir, a partir de les seves pròpies recerques i

“parant oïda” als seus alumnes que són els destinataris del programa, la seva audiència

i els protagonistes de les aules, el futur.

Carme AymerichManuel Barrios

setembre de 2010

Aquesta ha estat una tasca col·lectiva

Departament d’Educació i Televisió de Catalunya

Amb l'assessorament dels professionals del CESIREcreamat i el treball de coordinació de la Montserrat Torra

Fent proves amb els nois i noies de l’Escola Pública Rocafonda de Mataró

I en especial de: Lluís Arcarazo, Mercè Framis, Elisabeth Méndez i Joan Saura

http://www.unamadecontes.cat

ENLLAÇOS PRINCIPALS

Matecontes Memòria

Creamat Contes matemàtics

ENLLAÇOS ESPECÍFICS

Llista Matecontes editats en paper

Article: Porqué cuentos

Un conte de mates en anglès

Continguts matemàtics a Una mà de contes