Era el millor dels temps, i era el pitjor; era ledat de la saviesai la de la ximpleria; era lpoca de la fe i lpoca de la incredulitat;lestaci de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera delesperana i lhivern de la desesperaci; tot sens oferia coma nostre i no tenem absolutament res; anvem tots directamental Cel, tots ens precipitvem cap a la direcci contrria. Ambaquesta famosa frase comena Una histria de dues ciutats, lanovella ms venuda de tots els temps, traduda a infinitat dellenges. Dickens hi empra de manera magistral el fris histricde la Revoluci Francesa per ordir una trama rocambolescadabnegaci, tracions i amor, situada a cavall de les dues ciutatsdel ttol, Londres i Pars. Inspirada en una obra de teatre coetnia,on un home sacrifica la seva vida per tal que el seu rival puguitenir la dona que tots dos estimen, el triangle amors esdevla base per a les complexes relacions entre els protagonistes,Charles Darnay, Lucie Manette i Sydney Carton. A ms de laqesti del doble, Dickens hi aborda els temes de la redempcii la resurrecci, de lamor i la violncia, dins una acci que cons-trueix amb un domini excepcional de la tcnica narrativa.

Aquesta edici recupera la vibrant traducci de Jordi Arbons,guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Entra a www.elsllibresdelavenc.cat

i accedeix alDossier de Lectura

BIC FCISBN 978-84-88839-86-2

Literatures

Charles Dickens

UN

A H

ISTR

IA D

E DU

ES CIUTATS

Charles Dickens

UNA HISTRIADE DUES CIUTATS

Traducci de Jordi Arbons

coberta Dickens_tapa dura2_Maquetacin 1 07/01/2015 13:46 Pgina 1

UNA HISTRIA DE DUES CIUTATS

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 3

CHARLES DICKENS (Anglaterra, 1812-1870) s undels escriptors ms populars de la literatura universal,i autor duna srie inoblidable de novelles on va des-plegar la seva rica imaginaci i la seva genial ironia.Considerat com el ms gran novellista de lpoca vic-toriana, els crtics han celebrat la seva mestria en laprosa, la seva capacitat per crear personatges memo-rables i el seu poder de sensibilitzaci social. Unes virtuts que deixen en un segon terme lexcs de senti-mentalisme i el gust pels esdeveniments improbables iels personatges grotescos. Algunes de les seves millorsobres sn: Els papers pstums del Club de Pickwick,Oliver Twist, David Copperfield, El casalot, TempsDifcils i Grans esperances. Publicada el 1859, Unahistria de dues ciutats s una obra de ficci histrica,que pren com a font la Histria de la Revoluci Fran-cesa de Thomas Carlyle.

Jordi Arbons (Barcelona, 1929-Buenos Aires 2001)va emigrar lany 1956 a lArgentina, des don va des-envolupar una prolfica tasca com a traductor delangls al catal que el va convertir en un dels prin-cipals introductors de la literatura anglosaxona delssegles xix i xx a Catalunya. El 1994 va rebre el PremiPremi Nacional de Literatura, en la modalitat de tra-ducci en prosa, per la seva versi dUna histria dedues ciutats, publicada per Edhasa el 1991.

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 4

Charles Dickens

UNA HISTRIA DE DUES CIUTATS

UNA NOVELLA DE LA REVOLUCI FRANCESA

Traducci de Jordi Arbons

LAVENBarcelona

2015

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 5

Ttol original: A Tale of two cities, 1859

de la traducci, hereus de Jordi Arbons i Montull daquesta edici, LAven, S.L., 2015Passeig de Sant Joan, 26, 2n 1a08010 Barcelona Telfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16www.lavenc.cat

Barcelona, febrer de 2015

Es reserven tots els drets.Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o transmesaper cap mitj sense perms de leditor.

Disseny i composici: LAvenIllustraci de la coberta:Wahre Abbildung des Unschuldigen Knigs Ludwig XVI, estampa, 1793,BNF, Pars, Coll. Michel Hennin. Estampes relatives l'Histoire de France. Tom 130, nm. 11459.

BIC: FCISBN: 978-84-88839-86-2Ref. AVEN065Dipsit legal: B. 27957-2014Imprs a Liberdplex.

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 6

LLIBRE PRIMER

RESSUSCITAT

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 11

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 12

I. LPOCA

Era el millor dels temps, i era el pitjor; era ledat de la saviesa i la de laximpleria; era lpoca de la fe i lpoca de la incredulitat; lestaci de la Llum i la de les Tenebres; era la primavera de lesperana i lhivern dela desesperaci; tot sens oferia com a nostre i no tenem absolutamentres; anvem tots directament al Cel, tots ens precipitvem cap a la di-recci contrria. En un mot: lpoca era tan semblant a lactual, que al-gunes de les autoritats ms escandaloses demanaven que, per a b o pera mal, fos considerada tan sols en un grau superlatiu de comparaci.

Un rei de queixos marcats i una reina de cara poc atractiva ocupa-ven el tron dAnglaterra; un rei de queixos igualment marcats i una rei-na de cara bonica seien al tron de Frana.1 Per als grans senyors que ad-ministraven els pans i els peixos de lEstat a ambds pasos era ms clarque laigua que les coses, en general, restaven establertes per sempre.

Corria lany de grcia de 1775. En aquella poca tan plena de pro-metences, a Anglaterra no hi podien pas faltar revelacions espirituals,talment com a lactual. La senyora Southcott2 acabava datnyer el seubenet vint-i-cinqu aniversari, i la seva aparici sublim havia estatpregonada per un soldat profeta de la Gurdia de cos, que anunci quetot estava a punt perqu la terra sengols Londres i Westminster. Finsi tot el fantasma del Cock Lane3 feia tan sols una dotzena danys quehavia estat conjurat, desprs de comunicar amb copets els seus missat-ges, com els esperits daquest any passat (fora mancats doriginalitatsobrenatural) transmeteren els seus. I en el mer mbit dels esdeveni-ments terrenals, havien arribat darrerament a la Corona i al pobledAnglaterra els missatges tramesos per un congrs de sbdits brit-nics celebrat a Nord-Amrica,4 els quals missatges, per inslit que pu-

13

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 13

gui semblar, han tingut ms importncia per al gnere hum que capaltra de les comunicacions rebudes per conducte de cap gallina de laprole del Cock Lane (Carrer del Gall).

Frana, menys afavorida en qestions dordre espiritual que la sevagermana de lescut i del trident, rutllava suaument costa avall, fabri-cant paper moneda i despenent-lo. Sota el guiatge dels seus pastorscristians, es distreia, de ms a ms, amb empreses tan humanes com lade condemnar un jove que li tallessin les mans i li arrenquessin la llen-gua amb unes tenalles, per ser cremat de viu en viu, pel fet de no haver-se agenollat sota la pluja per retre honors a una srdida process demonjos que passava pel seu davant, a una distncia de cinquanta o sei-xanta iardes. s molt probable que, mentre aquell malaurat trobava lamort, creixessin uns arbres als boscos de Frana i de Noruega queaquell Llenyataire que s el Dest ja tingus marcats per ser estassats,convertits en posts, per tal de bastir una certa estructura movible que,amb un sac i una fulla de tall, tan terrible fama assoliria a la histria. Is tamb molt probable que, en aquelles mateixes dates, sota els esga-vellats coberts dalguns llauradors de les frtils terres properes a Parsshi aixoplugaven ja unes primitives carretes, plenes desquitxos defang, que els porcs ensumaven i on les gallines shi ajocaven, i queaquella Segadora que s la Mort havia escollit com a carros de trabucde la Revoluci. Per aquell Llenyataire i aquella Segadora, per b quetreballaven sense parar, ho feien en silenci, i ning no sentia els seuspassos sords, ans al contrari, per tal com maliciar que estaven despertsera com declarar-se ateu i trador.

A Anglaterra amb prou feines existia un mnim dordre i de protec-ci que justifiqus tant dorgull nacional. La mateixa capital era esce-nari cada nit dagosarats robatoris perpetrats per gent armada, comtamb de saltejaments al cam ral; sadvertia pblicament les famliesque no abandonessin la ciutat sense traslladar abans els seus moblesals magatzems dels tapissers, per tenir-los segurs; aquell qui feia debandoler en la fosca esdevenia comerciant de la City a la llum del dia,i si era reconegut i acusat per un company botiguer, a qui havia donatlalto com a capit de la colla, li clavava gallardament un tret al capi fugia a cavall; la diligncia del correu fou assaltada per set bandolers,i el guardi que lacompanyava dispar i en va matar tres; desprs elsaltres quatre el mataren a ell, a conseqncia dhaver-se quedat sense

14

tripa Dickens-2_llibre mida gran_literatures.qxd 07/01/2015 12:55 Pgina 14

municions, de manera que la diligncia va poder ser desvalisada tran-quillament; lalcalde de Londres, amb tota la seva senyorial magnifi-cncia, fou atracat a Turnham Green per un sol saltejador, que espolilillustre personatge de les seves pertinences en presncia de tot el seuseguici; els presos de les presons de Londres lliuraven batalles amb elsseus escarcellers, i la llei sobirana disparava entre ells els trabucs, car-regats amb bales i perdigons; els lladregots pispaven les creus de bri-llants que duien al coll els nobles a les sales dels tribunals; els mosque-ters entraven a St. Giles, en cerca de mercaderies de contraban, i laplebs obria foc sobre els mosqueters, i aquests disparaven contra laplebs, i a ning no se li acudia pensar que aquests esdeveniments tin-guessin res dextraordinari. Enmig de tot aix, el botx, sempre enfei-nat en la seva tasca ms que intil, era constantment sollicitat: ara,per penjar llargues fileres de criminals de diverses menes; ads, per