Una crisi de pes? - Xplore Health DIDACTICA... · Relació entre aparells i sistemes, òrgans i...

Una crisi

de pes?

DESENVOLUPAT PER:

GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT

www.xplorehealth.eu

GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT / UNA CRISI DE PES? / 2

ESCENARI DE TREBAL

“Una crisi de pes?” es desenvolupa al llarg d’entre 12 i 14 sessions contextualitzades en l’obesitat i organitzades en 6 blocs (A-F). En aquests s’exploren les causes i conseqüències de l’obesitat a nivell molecular i sistèmic de l’organisme, com també s’endinsa en els aspectes ètics que se’n deriven i la recerca actual en el camp. Atesa la rellevància de la infantesa i adolescència en el posterior desenvolupament d’obesitat, es fa èmfasi en el coneixement de les dietes i la incidència d’obesitat en l’entorn proper: en concret, es realitza un estudi a nivell d’aula i dos estudis a nivell d’institut, els quals ajuden en la presa de consciència de l’alumnat de la classe i del conjunt de l’institut gràcies a la difusió dels materials elaborats a partir de les conclusions. En conjunt, s’usen recursos molt diversos: vídeos, simulacions, articles científics... i alhora l’alumnat produeix diversitat de materials: presentacions, informes, escenificacions i pòsters. Amb aquesta unitat didàctica s’espera que l’alumnat sigui capaç de prendre decisions vinculades amb la seva vida i amb la societat de manera informada.

CONTINGUTS

Aquest material didàctic permet treballar continguts del currículum propis de les assignatures de biologia de 3r d’ESO i ciències del món contemporani de 1r de batxillerat emprant les seqüències indicades en cada cas. També es proposa una seqüència que s’adequa als continguts de biologia de 1r de batxillerat. En cada cas, els continguts que s’hi treballen es detallen a continuació:

Continguts específics del mòdul:

Obesitat: causes (estil de vida, genètica, epigenètica, metabolisme i paper del sistema immunitari) conseqüències (risc cardiovascular, arteriosclerosi, canvis psicològics), diagnòstic (índex de massa corporal) i tractament (estil de vida, intervencions quirúrgiques)

Glucèmia: regulació sistèmica, funció de la insulina, receptors d’insulina, transportador de glucosa, funció pancreàtica (illots de Langerhans)

Diabetis tipus 2: mecanismes moleculars de resistència a la insulina i greix abdominal.

Model de piràmide nutricional, càlcul nutricional i energètic d’una dieta

Digestió dels elements nutritius de la dieta (hidrats de carboni, proteïnes, lípids...)

Prevenció de l’obesitat i diabetis tipus 2: estil de vida, importància dels hàbits en l’embaràs i durant la infantesa en el futur desenvolupament d’obesitat, llet materna i àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga

Teixit adipós blanc, teixit adipós marró.

Arteriosclerosi: definició, ateroma, colesterol, LDL.

Sistema immunitari: macròfags, cèl·lula escumosa, mediadors d’inflamació (TNF, proteïna C reactiva, PAP, interleuquines)

Enginyeria genètica: definició, diana terapèutica, transformació bacteriana (procediment i ús per a l’elaboració de fàrmacs)

Mètode científic: pregunta de recerca, hipòtesi, disseny experimental o procediment, anàlisi de resultats i abstracció de conclusions. Identificació dels passos en estudis actuals, aplicació del mètode per desenvolupar estudis a nivell d’institut.

Estructura i característiques d’una enquesta.


Eines TIC per elaborar enquestes.

Estructura i característiques d’una carta de presentació d’una campanya.

Mètodes estadístics (mitjana, desviació)

Aspectes ètics, legals i socials de l’obesitat : complicacions psicològiques, endocrinològiques i cardiovasculars; economia i obesitat; paper de les indústries; paper de les institucions en la regulació de l’etiquetatge i la publicitat.

Continguts curriculars que es treballen

Biologia i geologia (3r ESO):

Investigació i experimentació: fases d’una investigació, disseny d’un procediment experimental, disseny d’investigacions per validar hipòtesis de comportin controlar variables.

Projecte d’investigació en grup.

Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.

Relació entre aparells i sistemes, òrgans i teixits.

La nutrició humana: digestió dels aliments i assimilació de nutrients, alimentació equilibrada, conductes de risc relacionades amb l’alimentació, aparells òrgans i sistemes que aporten nutrients.

Les respostes del cos: la salut i la malaltia.

CMC (1r de batxillerat):

Relació entre requeriments metabòlics i alimentació humana.

Valoració dels components de dietes específiques.

Consideració de la influència dels hàbits culturals sobre els hàbits d’alimentació.

Coneixement de mitjans de tractament de l’obesitat (cirurgia).

Valoració de la pròpia dieta.

Implicacions sanitàries i socials de l’estil de vida.

Fonaments conceptuals de genètica.

Biologia de batxillerat (1r de batxillerat):

Genotip i fenotip: nocions elementals de l’expressió dels gens.

Descripció de l’estructura i la funció de cèl·lules secretores.

Comunicació entre cèl·lules i missatgers químics, secreció i excreció cel·lular.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Es detalla continuació un llistat dels objectius d'aprenentatge que l'alumnat hauria d'assolir treballant aquest mòdul. Els objectius es desglossen en les tres categories habituals (conceptuals, procedimentals i actitudinals). En el cas dels objectius que corresponen a un determinat nivell educatiu i / o a alguna activitat concreta, aquests s'especifiquen entre parèntesi a continuació de l'objectiu. Aquells objectius que són transversals, és a dir, que s'assoleixen al llarg de diverses activitats del mòdul no inclouen cap referència complementària.


Objectius conceptuals:

Reconèixer la influència de l’estil de vida durant la infantesa en el posterior desenvolupament d’obesitat

Formular consells sobre una dieta i estil de vida saludable

Comprendre les bases moleculars de la diabetis tipus 2 (bloc A1 per a batxillerat, bloc D per a ESO)

Debatre aspectes ètics, legals i socials de l’obesitat : complicacions psicològiques, endocrinològiques i cardiovasculars; economia i obesitat; paper de les indústries; paper de les institucions en la regulació de l’etiquetatge, la publicitat etc. (bloc E)

Reconèixer que l’obesitat està relacionada amb el desenvolupament de malalties

Reconèixer la influència de la societat en l’estil de vida (bloc E)

Reconèixer la relació entre el greix corporal i la resistència a la insulina (bloc A1 per a batxillerat, bloc D per a ESO)

Saber argumentar les característiques d’una dieta equilibrada i saludable (bloc A per a ESO)

Identificar avantatges i inconvenients de la derivació gàstrica (bloc D per a ESO)

Reconèixer l’objectiu dels diferents passos de la cirurgia de la derivació gàstrica

Relacionar adipòcit i greix corporal (bloc D per a ESO)

Discriminar les característiques dels hidrats de carboni i els greixos (bloc D per a ESO)

Conèixer quins aliments contenen glucosa (bloc C)

Comprendre el procés de digestió de la glucosa (bloc D per a ESO)

Descriure la digestió de proteïnes i lípids (bloc D per a ESO)

Comprendre el paper de la insulina en la regulació de l’absorció de glucosa (bloc A1 per a batxillerat, bloc D per a ESO)

Definir glucosa, insulina, adipòcit, receptor, transportador, cèl·lula de múscul esquelètic (bloc A1 per a batxillerat)

Representar les interaccions moleculars en de la resistència a la insulina (bloc A1 per a batxillerat)

Reconèixer la rellevància de l’entorn en l’epigenètica (bloc A2 per a batxillerat)

Reconèixer la complexitat de sistemes i desregulacions que intervenen en el desenvolupament d’una malaltia

Correlacionar el fenotip resultat de l’epigenètica amb els canvis moleculars que constitueixen la regulació epigenètica (bloc A2 de batxillerat)

Explicar en què consisteix l’arteriosclerosi (bloc D de batxillerat)

Reconèixer el paper de les cèl·lules del sistema immunitari en el desenvolupament de l’arteriosclerosi (bloc A3 de batxillerat)

Identificar les cèl·lules del sistema immunitari i els mediadors que intervenen en processos inflamatoris a l’obesitat (bloc A3 de batxillerat)

Reconèixer la importància de l’alletament més enllà dels 12 mesos, o la realització d’exercici en la vida adulta, per a la prevenció de processos inflamatoris relacionats amb l’obesitat (bloc A3 de batxillerat)

Comprendre què és una diana terapèutica (bloc D de batxillerat)

Reproduir les etapes d’un procés de transformació bacteriana mitjançant un programa de simulació (bloc D de batxillerat)

Descriure les etapes d’un procés de transformació bacteriana (bloc D de batxillerat)


Objectius procedimentals:

Identificar l’objectiu, hipòtesi de treball, procediment, resultats i conclusions d’un projecte de recerca

Correlacionar els objectius de la recerca amb el disseny experimental

Aplicar el mètode científic per a obtenir i valorar dades del nostre entorn: desenvolupar estudis sobre la incidència del sobrepès, i sobre les dietes de les famílies de l’institut (blocs B, C i F)

Aplicar eines estadístiques bàsiques (mitjana, desviació) en l’anàlisi de dades (bloc A per a ESO, i blocs B, C i F)

Calcular les característiques nutricionals d’una dieta (bloc C)

Ser capaç de representar teatralment un procés molecular (bloc A1 de batxillerat)

Desenvolupar capacitat de lectura de documents científics (blocs A2 i A3 de batxillerat)

Expressar de forma sintètica el coneixement adquirit sobre la complexitat de factors i processos que intervenen en l’obesitat (bloc A4 de batxillerat)

Elaborar materials informatius per conscienciar la comunitat educativa sobre l’obesitat infantil i la dieta (blocs B i F)

Calcular l’IMC d’una persona (bloc A per a ESO)

Interpretar un model de canvi epigenètic i inferir el seu comportament en diferents situacions. (bloc A2 de batxillerat)

Elaborar una presentació sobre la digestió de nutrients (bloc D per a ESO) o bé sobre l’arteriosclerosi i l’enginyeria genètica (bloc D per a batxillerat)

Aplicar eines TIC per elaborar enquestes (blocs B i F)

Redactar una carta de presentació d’una campanya (blocs B i F)

Redactar un informe de pràctiques (bloc D de batxillerat)

Prendre decisions en grups de treball i de debat

Redactar les principals conclusions d’un debat (bloc E)

Objectius actitudinals:

Reconèixer la importància de la conscienciació en la prevenció de malalties

Mostrar una actitud respectuosa envers les persones que pateixen obesitat

Justificar honestament la contribució dels diferents membres d’un grup de treball o de debat

Implicar-se i participar en els debats

Respectar el torn de paraula en un debat

Escoltar els companys d’un grup de treball

Ajudar els companys que tenen dificultats en la comprensió dels continguts que s’estan treballant

Valorar l’aportació individual dels companys

Col·laborar en la planificació del treball a fer, identificar obstacles i facilitar acords/solucions en un grup de treball

Fomentar la comunicació i la cordialitat en un grup de treball

Responsabilitzar-se de la realització de la feina en un grup de treball: començar la feina assignada i completar-la


NIVELL COMPETENCIAL TREBALLAT

A continuació es detallen les competències treballades al llarg d’aquest mòdul. En primer lloc, ens centrarem en les competències transversals i en les cientificotecnològiques que es treballen a l’Educació Secundària Obligatòria. Tot seguit, ens fixarem en les competències generals del Batxillerat, així com en les competències específiques de les diferents matèries per les quals es pot usar aquest mòdul: biologia i ciències per al món contemporani.

Nivell ESO:

Aportacions a les competències transversals de l’ESO:

Competència comunicativa.

Comunicació oral en grups de treball (bloc A, bloc B, bloc C, bloc D i bloc E) i debats (bloc A activitat 7, bloc E)

Comunicació escrita en la redacció d’un article de conclusions (bloc E)

Comunicació escrita, visual, plàstica (i oral, si es presenta) en l’elaboració de pòsters de divulgació (bloc B activitat 4), elaboració de presentacions amb diapositives (bloc D), i elaboració de materials en format de lliure elecció per a la divulgació (bloc F)

Competència digital.

Cerca d’informació a internet (bloc C activitat 2)

Processament de dades (si les següents activitats es realitzen emprant ordinadors)

Enquesta d’incidència de sobrepès i obesitat a l’institut (bloc B)

Anàlisi de la dieta (bloc C)

Recerca sobre la dieta de les famílies de l’institut (bloc F)

Elaboració de textos, presentacions i materials divulgatius descrits a la competència comunicativa (si s’elaboren emprant ordinadors)

Competència de l’àmbit personal i social.

Identificar allò que es desconeix (bloc A activitat 3)

Coavaluacions del funcionament del grup de treball (blocs B i D, ús de l’instrument d’avaluació 4)

Coavaluacions del funcionament del grup de debat (bloc F, ús de l’instrument d’avaluació 7)

Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic d’ESO

1. Indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana, especialment:

Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals:


Coneixement d’estudis científics d’incidència d’obesitat en adolescents (bloc B)



2. Salut, especialment:

Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà:


Calcular l’índex de massa corporal d’una persona i emetre’n consells d’acord amb el valor (activitat 8 bloc A)

Reconèixer la relació entre el greix corporal i la diabetis tipus 2 (bloc A1)

Visualització del vídeo “Un estil de vida saludable” i el seu anàlisi. En aquest es detalla la presa de mides al cos per a valorar el greix corporal (bloc B)

Reconèixer els avantatges i inconvenients sobre la intervenció quirúrgica de l’obesitat (activitat 11 bloc D)

Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties infeccioses:

Aconsellar sobre una dieta i estil de vida saludables (activitat 8 bloc A, activitat 8 del bloc B)

Calcular les característiques nutricionals i energètiques de la dieta (activitat 6 bloc C)

Debatre aspectes ètics, legals i socials relacionats amb l’obesitat (bloc E)

Nivell Batxillerat:

Competències generals de batxillerat

Competència comunicativa

Comunicació corporal/oral/musical en escenificació de la resistència a la insulina (bloc A1)

Comunicació oral en grups de treball (bloc A, bloc A1, bloc A3, bloc A4, bloc B, bloc C, bloc D i bloc E) i debats (bloc A activitat 7, bloc E)

Comunicació escrita en la redacció d’un informe individual (bloc A4), d’un informe de pràctiques (bloc D-batxillerat) i d’un article de conclusions (bloc E)

Comunicació escrita, visual, plàstica (i oral, si es presenta) en l’elaboració de: pòsters de divulgació (bloc B activitat 4), presentacions amb diapositives (bloc D), i materials en format de lliure elecció per a la divulgació (bloc F)

Competència en gestió i tractament de la informació

Processament de dades




Competència digital

Cerca d’informació a internet (bloc A1 activitat 1, bloc A2 activitat 5, bloc C activitat 2)

Processament de dades (si les següents activitats es realitzen emprant ordinadors)




Elaboració d’escrits, materials de presentació i divulgatius descrits a la competència comunicativa (si s’elaboren emprant ordinadors)

Competència en recerca





Competència personal i interpersonal

Identificar allò que es desconeix (bloc A activitat 3)

Reconèixer possibles millores en les tasques que es realitzen (bloc A2, ús de l’instrument d’avaluació 2)

Coavaluacions del funcionament del grup de treball (blocs B i D, ús de l’instrument d’avaluació 4)

Coavaluacions del funcionament del grup de debat (bloc F, ús de l’instrument d’avaluació 7)

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Conèixer els processos de digestió dels aliments, mecanismes de regulació dels nivells de nutrients al cos humà i alteracions de la salut vinculades als desequilibris alimentaris


Competències específiques de biologia

Competència en indagació i experimentació

Simulació d’experiment d’enginyeria genètica (bloc D-batxillerat)

Realitzar prediccions a partir de models (bloc A2 activitat 7)

Recerca sobre la incidència de sobrepès i obesitat a l’institut (bloc B)



Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència

Que la ciència es construeix a partir de la contrastació experimental i observacional

Visualització i anàlisi del vídeo “Un estil de vida saludable”, en el qual descriuen els projectes de recerca HELENA i TOYBOX (bloc B activitat 1)




Com els coneixement científic es comunica, representa i argumenta en la comunitat científica i es divulga a la societat

Redacció d’informe de pràctiques (bloc D-batxillerat)

Lectura d’articles científics (bloc A2 activitat 6, bloc A3 activitat 9)

Elaboració de pòsters científics i activitat de congrés a l’aula (seqüència alternativa de biologia de batxillerat)

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic

Prendre decisions informades sobre hàbits de vida saludables

Aconsellar sobre una dieta i estil de vida saludables (activitat 8 bloc A, activitat 8 del bloc B)

Calcular les característiques nutricionals de la dieta (activitat 6 bloc C)


Comprendre el paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món (bloc E)


Competències específiques de CMC

Competència en indagació




Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia


Competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència

Que la ciència es construeix a partir de la contrastació experimental i observacional

Visualització i anàlisi del vídeo “Un estil de vida saludable”, en el qual descriuen els projectes de recerca HELENA i TOYBOX (bloc B activitat 1)





PROPOSTES DE SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

En aquest apartat us presentem diverses seqüències didàctiques que es poden dur a terme amb el conjunt d’activitats del mòdul “Una crisi de pes” . Cadascuna d’elles va acompanyada d’una breu descripció de les seves característiques, així com de la justificació didàctica de la proposta.

Seqüència per a biologia i geologia de 3r d’ESO o per ciències del món contemporani de 1r de Batxillerat:

Seqüència adaptada als continguts de biologia i geologia de 3r d’ESO i de ciències del món contemporani de 1r de batxillerat. Per aquesta seqüència s’han d’emprar la versió ESO dels blocs A i D. El conjunt permet realitzar seqüències d’entre una i tres sessions, que constitueixen blocs. El producte final d’aquests blocs són diversos materials que els alumnes han d’elaborar: elaboració de pòsters de difusió, elaboració d’una presentació amb diapositives, redacció d’un article de conclusions, redacció d’un escrit de conscienciació de la comunitat. En definitiva, emfatitza l’aprenentatge a partir de les interaccions entre alumnes i d’aquests amb el professor/a durant l’elaboració cooperativa d’aquestes produccions, les quals són de formats diversos. Si es considera convenient es poden realitzar canvis en la composició dels grups en els diferents blocs.


Seqüència completa per a biologia de 1r de Batxillerat

Seqüència adaptada a continguts curriculars de biologia de 1r de batxillerat. Per aquesta seqüència s’ha d’emprar la versió per a batxillerat dels blocs A (A1-A4) i D permetent realitzar seqüències d’entre una i quatre sessions que constitueixen blocs. El producte final d’aquests blocs són diversos materials que els alumnes han d’elaborar: escenificació de la interacció de diferents components en la diabetis tipus II, redacció d’un informe, elaboració de pòsters de difusió, redacció d’un article de conclusions d’aspectes ètics, legals i socials, escrit de conscienciació de la comunitat. De forma anàloga a la versió presentada per a ESO, aquesta versió per a batxillerat també emfatitza l’aprenentatge a partir de les interaccions entre alumnes i d’aquests amb el professor/a durant l’elaboració cooperativa d’aquestes produccions, les quals són de formats diversos. Si es considera convenient es poden realitzar canvis en la composició dels grups en els diferents blocs. A diferència de la versió per a ESO, en els blocs A i D els continguts es tracten a nivell molecular de manera força més detallada, d’acord amb els continguts curriculars corresponents.


Seqüència alternativa per a biologia de 1r de Batxillerat, emfatitzant el sentit de projecte i el coneixement sobre el funcionament de la ciència

Seqüència adaptada a continguts curriculars de biologia de 1r de batxillerat. Per aquesta seqüència s’ha d’emprar la versió per a batxillerat dels blocs A (A1-A4) i D. A diferència de la seqüència anterior, aquesta perd la capacitat modular però guanya un objectiu comú al llarg de les 14 sessions: desenvolupar un únic material final en format pòster, més ambiciós, que reuneixi tota la recerca desenvolupada al llarg de la unitat didàctica.

A més, la reorganització de sessions permet una progressió des d’una recerca a nivell de classe fins a una recerca a nivell d’institut. Alhora, esquiva la duplicitat de realitzar dues enquestes d’institut (fusionant aquestes fases dels blocs B i F) i aprofundeix en el coneixement sobre ciència, ja que el producte final és un pòster científic amb tots els apartats necessaris, i realitzant-los proporcionalment al llarg de les sessions: introducció (S1-S3), metodologia (S4 i S6), resultats (S5, S7-10), discussió i conclusions (S11-S13), culminant amb una activitat de comunicació científica que simula un congrés (S14).


Per tal que les produccions en grup convergeixin en aquest únic material final, les principals alteracions són:

Aprofitar la síntesi de coneixement introductori que es realitza a l’exercici A4 per elaborar un esborrany d’introducció al pòster

Realitzar el primer contacte amb la recollida de dades a nivell d’aula (avançant l’activitat C a la sessió 4)

Després de la primera sessió del bloc B, iniciar el bloc F per tal de realitzar un únic disseny d’enquesta d’institut

Les fases de l’enquesta d’institut dels bloc B i F es fusionen, realitzant-se de forma simultània. En aquest punt caldrà ajudar als alumnes a discriminar els diferents objectius a investigar, és a dir, que quedi clar quines parts de l’enquesta d’institut responen a la prevenció d’obesitat i quines dirigides a conèixer específicament la dieta

Retardar el bloc D a la sessió 11 per tal que formi part de la fase de discussió del pòster. Els escrits que es produeixen en activitats dels blocs D i E passen a formar part de la redacció de la discussió del pòster

Última sessió dedicada a la comunicació dels pòsters en format congrés a l’aula o qualsevol altre espai del centre

Seqüència centrada en el debat

Aquesta curta seqüència de dues sessions es focalitza en el debat i es pot emprar a l’ESO tant per a Biologia com per a Ciències socials. Essencialment s’aprofiten les eines de la unitat didàctica que incentiven el debat dels aspectes socials i de salut relacionats amb l’obesitat. El/la professor/a pot guiar el debat cap a diferents àmbits: dificultat en l’etiquetatge dels aliments, preu dels aliments, si els governs han d’abordar determinades qüestions ètiques... A més, tot l’alumnat ha d’acabar consensuant les estratègies que considerin millors per prevenir l’obesitat. Aquesta proposta és el resultat dels suggeriments de Linda McCusker, Laurent Martorell i Carlos de Paz.


ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

A continuació s’exposaran les diferents activitats didàctiques proposades en la seqüència general: es situaran en el nivell pertinent, es farà una descripció acurada de cadascuna, s’anomenaran els continguts que es treballen, es proposaran diferents dinàmiques d’aula (les quals podreu trobar descrites a l’Annex 1) així com activitats de regulació i avaluació (veure instruments d’avaluació en l’apartat del mateix nom) i, finalment, es proposarà una temporització per a cada activitat. La pàgina indicada a continuació del títol de l’activitat fa referència a la pàgina que es treballa del dossier de l’alumnat.

NIVELL Biologia i geologia ESO i CMC

TÍTOL: A. Creieu que l’alimentació és l’únic factor que condiciona l’aparició de l’obesitat? (versió per a ESO) Pàg. 3

DESCRIPCIÓ CONTINGUTS TREBALLATS*

PROPOSTA DE DINÀMICA D’AULA

REGULACIÓ I AVALUACIÓ TEMPORITZACIÓ

Visualització del vídeo “L’obesitat, un problema de salut”.

Exploració d’idees prèvies de forma individual i en petit grup, així com recollida de idees claus de l’audiovisual. A continuació s’identifiquen les malalties relacionades amb l’obesitat i la seva incidència en la població.

Càlcul de l’IMC i formulació de consells d’acord amb el resultat

Definició d’obesitat, causes (estil de vida, genètica, epigenètica...), i conseqüències (diabetis tipus 2, risc cardiovascular, etc.)

Estil de vida saludable

Índex de massa corporal

Greix abdominal

Distribució de l’alumnat en grups de quatre.

Com s’indica a la guia de l’alumnat, hi ha exercicis de l’activitat que es duen a terme individualment i es comparteixen en grups, el qual es pot fer amb la dinàmica 1-2-4. Es proposa fer la posada en comú de tota la classe a partir de la dinàmica d’aula escolta activa.

A l’Annex 1 trobareu la descripció de les dinàmiques citades en aquesta graella.

Es tracta d’una activitat amb finalitat formadora i reguladora.

Es permet que els alumnes regulin el seu aprenentatge ja que se’ls demana que explorin les seves idees prèvies (activitat 2) i identifiquin el que entenen i no entenen (activitat 3) així com contrastant les respostes dels companys amb la dinàmica 1-2-4.

De cara a l’avaluació qualificadora, les activitats 5, 6, 7 i 8 són puntuables i es tindrà especialment en compte que: s’identifiquin clarament els factors de risc, s’identifiquin les malalties associades a l’obesitat, s’argumenti accions preventives de l’obesitat, sàpiguen calcular l’IMC com a indicador d’obesitat i formulin recomanacions adequades segons l’IMC.

1 hora, de la qual 20min corresponen a visualització del vídeo, i s’alterna fins a 3 vegades el treball individual (3min), en petit grup (5min) i posada en comú (5min).


NIVELL Biologia batxillerat TÍTOL: A1. Parlem de metabolisme Pàg. 4

DESCRIPCIÓ CONTINGUTS TREBALLATS



L’alumnat s’informa sobre conceptes clau (glucosa, insulina, adipòcit, receptor, transportador i cèl·lula del múscul esquelètic) necessaris per posteriorment escenificar la resistència a la insulina en la diabetis.

Joc “Ajuda a reduir el greix abdominal” en què s’apliquen els conceptes treballats en l’escenificació.

Hormona, insulina

Glucosa, glucèmia

Teixit adipós blanc, teixit adipós marró i adipòcit

Receptor, transportador

Cèl·lula de múscul esquelètic, metabolisme aeròbic, metabolisme anaeròbic

Digestió

Funció del pàncrees i dels illots de Langerhans

Greix abdominal

Diabetis tipus 2

Resistència a la insulina

Distribució de l’alumnat en grups de 6. Es proposa que els grups es dinamitzin en 1-2-4 (en aquest cas, modificar la dinàmica en 1-2-6) abans d’elaborar el guió de l’escena.


L’activitat preveu que els alumnes autoregulin la qualitat de les definicions a partir d’unes pautes redactades en el mateix exercici 1.

Per avaluar qualitativament l’escena, a més del contingut es tindrà en compte el rigor de la narració, la lògica de la seqüència d’esdeveniments i la creativitat, d’acord amb la graella d’avaluació de l’escena (Instrument 1).

A l’apartat sobre l’avaluació trobareu els instruments aquí esmentats.

1h, que es pot pautar segons: 35min de preparació, 20min de escenificacions i 5min de joc.


NIVELL Biologia batxillerat TÍTOL: A2. Genètica de l’obesitat. Pàg 5.




Visualització del vídeo “Els orígens precoços de l’obesitat” per acostar l’alumnat a la recerca científica en epigenètica de la diabetis i en la transferència de coneixement de la recerca a la clínica i la prevenció.

Cerca d’informació sobre els episodis de fam a Holanda per relacionar l’efecte de l’entorn en l’epigenètica en un nou context.

Lectura de dos resums d’articles científics i identificació de mecanismes de regulació epigenètica.

Interpretació d’un model que il·lustra la regulació epigenètica del DNA en el context del càncer.

Transferència de coneixement de la recerca bàsica a la clínica i la prevenció

Epigenètica de l’obesitat

Diversitat de mecanismes epigenètics

Mecanismes epigenètics que intervenen en l’aparició del càncer

Prevenció de l’obesitat i diabetis tipus 2 (estil de vida, des de l’embaràs i l’edat infantil)

La visualització del vídeo és conjunta a l’aula. El/la professor/a va pautant els tempos de cada exercici, que es realitza individualment. Per cada exercici (exercicis 4-7), el /la professor/a dóna pautes de com fer-lo correctament, deixa un temps per fer-lo, i es realitza la correcció. L’alumnat podrà realitzar millores abans d’entregar els exercicis.

Tots els exercicis del bloc A2 són avaluables per a la qualificació.

Els alumnes han d’extreure i interpretar la informació des de diferents formats (vídeo, text, imatge). Caldrà que en les respostes els alumnes demostrin claredat en els conceptes de fenotip i epigenètica, així com que siguin capaços de descriure mecanismes de regulació epigenètica.

Abans de la visualització del vídeo, cal que els estudiants llegeixin bé el que se’ls demanarà a l’exercici 4. Per tal que l’alumnat pugui autoregular l’aprenentatge i la qualitat de les respostes, durant la fase de correcció es demana que omplin la graella d’autocorrecció (Instrument 2). En aquesta es permet que identifiquin en què podrien millorar i després la utilitzin per millorar les respostes abans de l’entrega.


1 hora


NIVELL Biologia de batxillerat TÍTOL: A3. I el sistema immunitari? Pàg. 7




Lectura d’informació i redacció del paper del sistema immunitari en el desenvolupament de l’arteriosclerosi.

A continuació, lectura de tres fonts d’informació més per contestar a tres preguntes sobre les interrelacions existents entre el sistema immunitari, la inflamació, l’obesitat i l’arteriosclerosi. Es recomana començar per la segona lectura, continuar amb la tercera, i finalitzar amb la primera, per tal que la complexitat sigui progressiva.

Arteriosclerosi, ateroma, colesterol, LDL

Sistema immunitari, macròfags, cèl·lula escumosa, mediadors d’inflamació (TNF, proteïna C reactiva, PAP, interleuquines)

Llet materna i àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga

Per cada exercici, l’alumnat contesta individualment i a continuació comparteix les respostes mitjançant la dinàmica 1-2-4. Finalment es comenta per a tot el grup classe per assegurar la comprensió i la compleció de les preguntes.


L’activitat 9 es tracta d’un exercici força exigent, ja que l’alumnat desconeix la majoria de factors dels quals es parla als textos, i no s’hauria de pretendre que s’entengués completament. D’entrada, l’alumnat no tindrà clars molts dels continguts dels articles. Per tant, el que s’espera és que l’alumnat sigui capaç d’identificar unitats de significat dins textos i simplificar la informació de la lectura. Convé crear un clima molt distès a l’aula de manera que tots i totes es vegin amb cor de preguntar allò que no s’entén, alhora que el docent ha d’estar pendent de resoldre el que no es pugui assolir a nivell grupal. Es pot animar l’alumnat a que empri eines d’edició durant la lectura, com són el subratllat i la inserció de comentaris. També es pot regular el desenvolupament de l’activitat donant pautes més clares, per exemple: “Al principi, quedeu-vos amb la idea de marcadors d’inflamació i ja ho ampliareu a l’apartat 9b”.

Tant l’activitat 8 com la 9 són avaluables per la qualificació.

40 minuts


NIVELL Biologia de batxillerat TÍTOL: A4. Conclusió. Pàg 7




Síntesi d’idees mitjançant l’elaboració d’un informe que mostri el coneixement construït en relació a la importància del metabolisme, la genètica i el sistema immunitari en el desenvolupament de l’obesitat. Activitat contextualitzada en la difusió informativa a la comunitat escolar.

Metabolisme, genètica i sistema immunitari en el desenvolupament de l’obesitat.

L’obesitat com a malaltia complexa.

El/la professor/a, en encomanar la tasca, demana als estudiants que pensin què requerirà l’informe perquè sigui correcte, elaborant una graella senzilla. Amb la dinàmica 1-2-4 ràpidament es recullen les idees dels alumnes i es posen en comú mitjançant escolta activa. A continuació l’alumnat redacta individualment l’informe.


D’acord amb la dinàmica d’aula, en aquesta activitat s’ajuda l’alumnat a regular l’aprenentatge pel fet d’apropiar-se dels criteris d’avaluació. Hauria d’acordar-se amb ells, almenys, els següents criteris: estructura lògica de la informació, rigor científic, vocabulari senzill però correcte (adaptat a l’audiència a qui va dirigida) i complet (que abordi els continguts clau del bloc A).

20 minuts (es pot optar per dedicar més temps a l’activitat i així elaborar una graella més acurada)


NIVELL Biologia i geologia ESO, CMC i biologia batxillerat

TÍTOL: B. Prevenció de l’obesitat. Pàg 8




Visualització del vídeo “Un estil de vida saludable”, en el qual es presenten dos projectes de recerca sobre l’estat nutricional dels adolescents europeus i la prevenció de l’obesitat en nens en edat preescolar. Realització d’exercici 1-2 per identificar alguns dels aspectes dels dos projectes de recerca (objectius, hipòtesis, procediment, resultats i conclusions ).

A continuació els alumnes han d’aplicar aquests aspectes de la recerca al disseny d’un treball de camp a l’institut mitjançant enquestes (exercici 3).

Elaboració de material informatiu dels resultats de la recerca per difondre’l a l’institut.

Mètode científic (identificar i formular/aplicar hipòtesi de treball, procediment, resultats i conclusions)


Es proposa establir grups de 4 dinamitzats mitjançant l’assignació de rols. Els grups i els rols es mantindran al llarg de 3 sessions d’una hora. El model d’enquesta es consensua amb tota la classe, recollint les idees dels grups mitjançant escolta activa.

L’anàlisi de resultats es desenvolupa per grups de treball, així com l’elaboració del pòster divulgatiu, al llarg de dues sessions.


Per tal que l’alumnat pugui regular el seu aprenentatge es proposa compartir els criteris d’avaluació, que s’adjunten a la graella d’avaluació de material de divulgació (Instrument 3). D’altra banda, serà important que es coavaluïn entre companys/es de treball per tal que hi hagi un repartiment de la nota en funció de la contribució de cada membre del grup (emprar la graella de coavaluació: Instrument 4).


3h, de les quals 1h es dedica als exercicis 1-2, 1h es dedica a l’exercici 3 i 1h es dedica a l’exercici 4 i a les coavaluacions.



TÍTOL: C. Com podem investigar si la nostra dieta és saludable? Pàg 9




Exploració d’idees prèvies respecte a una dieta equilibrada, variada i completa, i contrast d’aquestes idees amb la piràmide d’aliments.

Identificació de variables d’un disseny de recollida de dades sobre la pròpia dieta per valorar si és equilibrada (contingut energètic i nutricional).

Recollida de dades, individuals i de la classe, sobre la dieta, i anàlisi dels resultats obtinguts.

Aplicació del model de piràmide nutricional en la millora de la dieta.

Finalment es plantegen algunes preguntes d’aplicació dels conceptes treballats en aquesta activitat.

Glúcids, lípids, vitamines, fibra, calories.

Model de piràmide nutricional

Càlcul energètic i nutricional d’una dieta

Es proposa treballar en grups de 4 dinamitzats en 1-2-4, per als exercicis 1-4. A continuació es fa una posada en comú amb tota la classe.

En segon lloc, es contesta individualment els apartats 5-6, i immediatament es recullen les dades a la pissarra.

Finalment, mitjançant la dinàmica 1-2-4 els grups comparen les dades i completen els exercicis 7, 8 i 9.


Cal que el/la professor/a expliqui com usar l’annex 1 del seu dossier per a calcular els nutrients de la nostra dieta.

Les respostes a les activitats 2, 4, 7 i 8 són avaluables d’acord amb els criteris d’avaluació de l’UD.

1h


NIVELL Biologia i geologia ESO i CMC batxillerat

TÍTOL: D. Tractament de l’obesitat (versió per a ESO) Pàg. 10




Visualització de la introducció al joc “Ajuda a reduir el greix abdominal” i contestar vuit preguntes relacionades amb la informació donada.

Joc “Tracta l’obesitat amb cirurgia”. A continuació es responen 4 preguntes més sobre els nous conceptes apresos en aquest joc.

Elaboració d’una presentació amb diapositives sobre la digestió d’altres nutrients energètics.

Hidrats de carboni,

insulina, receptor, transportador, pàncrees

Adipòcit, greix abdominal

Diabetis tipus 2

Resistència a la insulina

Aparell digestiu

Intervencions quirúrgiques de l’obesitat (derivació gàstrica)

Proteïnes, lípids, minerals i vitamines

Distribució de l’alumnat en grups de 4. Es proposa que els grups es dinamitzin mitjançant la dinàmica del llapis al mig per comprovar i millorar les respostes 1-8 i de l’11-14. En canvi, per a preparar la presentació amb els mateixos grups es farà la dinàmica de distribució de rols.


Les activitats 1-15 són avaluables per a l’avaluació sumativa. La presentació dels estudiants es qualificarà mitjançant la rúbrica d’avaluació de pòsters i presentacions (Instrument 5). Es recomana compartir-la amb ells/es abans d’iniciar la tasca, per tal que puguin conèixer-ne els criteris. Els membres dels grups de treball es repartiran la nota de la presentació amb la graella de coavaluació, per tal de ponderar la contribució dels membres del grup i promoure l’autoregulació de l’aprenentatge (Instrument 4).


2h, de les quals 45min es dediquen a les activitats 1-9, 15min es dediquen a les activitats 10-14, i 1h es dedica a la preparació i presentació de diapositives.


NIVELL Biologia batxillerat TÍTOL: D. Tractament de l’obesitat (versió per a batxillerat) Pàg. 12




Lectura de protocol d’experiment per al desenvolupament d’un fàrmac contra l’arteriosclerosi.

Simulació d’una transformació bacteriana mitjançant un laboratori virtual.

Elaboració d’una presentació que expliqui en què consisteix l’arteriosclerosi, els objectius de recerca, què és una diana terapèutica, i el procés de transformació bacteriana.

Elaboració d’un informe de pràctiques.

Diana terapèutica, enginyeria genètica, transformació bacteriana

Arteriosclerosi, ateroma, colesterol, LDL

Sistema immunitari, macròfags

Es demana a l’alumnat que s’organitzi en grups de quatre, dinamitzats mitjançant la dinàmica d’assignació de rols.


Per tal d’afavorir la concentració dels/les alumnes en els objectius de la presentació, es demanarà inicialment que contestin les preguntes de l’apartat 1 de forma escrita, i que posteriorment ho incloguin a la presentació. Quan s’iniciï l’ús de l’aplicació de laboratori virtual, s’ha de deixar clar que l’objectiu del procés de transformació és produir una proteïna en grans quantitats.

La presentació dels estudiants s’avaluarà mitjançant la rúbrica d’avaluació de pòsters i presentacions (Instrument 5). Es recomana compartir-la amb ells abans d’iniciar la tasca, per tal que puguin conèixer-ne els criteris, i també es recomana fer èmfasi en el que es demana. L’informe de pràctiques s’avaluarà mitjançant la graella d’avaluació d’informes (Instrument 6).

Els membres dels grups de treball es repartiran la nota de la presentació amb la graella de coavaluació, per tal de ponderar la contribució dels membres del grup i promoure l’autoregulació de l’aprenentatge (Instrument 4).


2h, de les quals una hora es dedica a la simulació i l’elaboració de la presentació, i la segona sessió es dedica a l’elaboració de l’informe de pràctiques.



TÍTOL: E. Debatem aspectes ètics, legals i socials relacionats amb l’obesitat. Pàg 13




Visualització del vídeo: “Obesitat: aspectes ètics” i petit debat en grup.

Lectura de document resum sobre l’obesitat per preparar-se per al debat.

Debat a partir del material “Discussion continuum” en grups.

Redacció d’un article amb les conclusions del debat.

Aspectes ètics, legals i socials de l’obesitat: complicacions psicològiques, endocrinològiques i cardiovasculars; economia i obesitat; paper de les indústries; paper de les institucions en la regulació de l’etiquetatge i la publicitat.

La visualització del vídeo es fa de forma conjunta. El petit debat en grup es realitza en grups de 4. Posteriorment, es fa la lectura individual del document informatiu.

Per al debat dinamitzat amb el joc “Discussion continuum” s’ajuntaran els grups de 4 formant grups de 8.

En el grup de debat s’autoavalua la segona activitat mitjançant una rúbrica adequada a l’activitat (Instrument 7). Abans d’iniciar l’activitat es recomana compartir els criteris d’avaluació amb l’alumnat per a que puguin autoregular-se.

L’article que reculli les conclusions del debat s’avaluarà tenint en compte la qualitat de la redacció, que les seves decisions s’acompanyin d’arguments i que existeixi una conclusió global, mitjançant la rúbrica adequada a l’activitat (Instrument 8).


1h



TÍTOL: F. Segueixen dietes saludables les famílies del vostre institut? Pàg. 14




Emprar el mètode científic per a la realització d’una recerca a l’institut orientada a conèixer la idoneïtat de la dieta de les famílies de l’institut: redactar una carta de presentació de l’estudi i elaborar d’enquestes mitjançant eines TIC.

Anàlisi de resultats mitjançant eines estadístiques.

Redacció d’un escrit informant del resultat del qüestionari i les conclusions.

Mètode científic


Es proposa establir grups de 4 dinamitzats mitjançant l’assignació de rols. Els grups i els rols es mantindran al llarg de 3 sessions d’una hora. El model d’enquesta es consensua amb tota la classe, recollint les idees dels grups mitjançant escolta activa.

L’anàlisi de resultats es desenvolupa per grups de treball, així com l’elaboració de l’escrit, al llarg de dues sessions.


Per tal que els alumnes puguin regular el seu aprenentatge es proposa compartir els criteris d’avaluació, que s’adjunten a la graella d’avaluació de material de divulgació (Instrument 3). D’altra banda, serà important que es coavaluïn entre companys/es de treball per tal que hi hagi un repartiment de la nota en funció de la contribució de cada membre del grup (emprar la graella de coavaluació: Instrument 4).


3h, de les quals 1h es dedica al disseny del qüestionari, 1h es dedica a l’anàlisi de resultats i 1h es dedica a la redacció de l’escrit final i coavaluació.


RECOMANACIONS I INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ

Criteris generals d’avaluació del mòdul

En aquest subapartat relacionem la totalitat de criteris d’avaluació de les activitats del mòdul. Si es realitzen seqüències que només incorporen part de les activitats, caldrà escollir els criteris corresponents d’aquesta llista.

Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports

Distingir clarament les fases d’un estudi científic

Identificar variables a investigar

Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte les fases del mètode científic

Interpretar els resultats d’una recerca i elaborar conclusions adequades

Conscienciar-se sobre les conseqüències de l’obesitat en la salut

Conèixer mètodes de detecció, prevenció, i tractament de l’obesitat i argumentar-ne els avantatges i inconvenients

Reconèixer la complexitat inherent al desenvolupament de malalties

Reconèixer els components nutritius dels aliments i explicar-ne la seva digestió

Descriure la regulació de la glucèmia

Aconsellar entorn a la prevenció de l’obesitat i de malalties associades, tenint en compte arguments basats en el coneixement científic adquirit (paper dels adipòcits, importància de l’alletament, regulació epigenètica, etc.)

Conèixer i tenir una opinió fonamentada científicament sobre aspectes ètics, legals i socials relacionats amb l’obesitat

Elaborar una presentació amb diapositives sobre els diferents nutrients dels aliments i la seva digestió

Elaborar un informe de pràctiques sobre la transformació bacteriana per obtenir una diana terapèutica

Elaborar una presentació que expliqui què és l’enginyeria genètica i les diferents etapes d’un procés de transformació bacteriana

Elaborar materials divulgatius a fi de conscienciar la comunitat escolar de la incidència de l’obesitat a l’institut, i de la importància de prendre mesures preventives per tal d’evitar el sobrepès i l’obesitat (i en conseqüència, totes les malalties associades)

Valorar i argumentar críticament sobre decisions de l’estil de vida relacionades amb la prevenció de l’obesitat i malalties associades

Valorar i argumentar críticament sobre les opcions de tractament de l’obesitat

Saber calcular l’IMC

Conèixer els principals factors de risc de patir obesitat

Realitzar una escenificació que representi correctament els mecanismes de regulació de la glucèmia

Descriure a nivell bàsic què és un canvi epigenètic i quins són els seus principals mecanismes

Conèixer les interrelacions entre el sistema immunitari, l’obesitat i l’arteriosclerosi

Relacionar la piràmide dels aliments amb les dietes equilibrades

Saber calcular correctament el contingut energètic i nutricional d’una dieta

Conèixer un tractament quirúrgic de l’obesitat

Saber com es pot obtenir un fàrmac a partir de bacteris modificats genèticament

Conèixer les principals repercussions socials i aspectes ètics relacionats amb l’obesitat

Elaborar correctament una carta de presentació d’una campanya de recollida de dades


Dissenyar correctament una enquesta amb eines TIC, saber-ne tractar els resultats i extreure conclusions

Identificar i valorar aspectes actitudinals propis i dels/les companys/es en un grup de treball

Identificar i valorar aspectes actitudinals propis i dels/les companys/es en un grup de debat

Instruments d’avaluació

En aquest subapartat es detallen els instruments d’avaluació que s’esmenten als quadres on es descriuen les activitats didàctiques del mòdul, així com recomanacions didàctiques sobre el seu ús.

Instrument 1: Graella d’avaluació de l’escenificació “Resistència a la insulina”

Per avaluar la representació de l’activitat 2 del bloc A1, es proposa emprar la següent graella:

Sí Sí però amb mancances

No

Es representa la interacció entre la insulina i el seu receptor

1 punt ½ punt 0 punts

Es representa la presència del receptor tant en cèl·lula del múscul esquelètic com en adipòcit


Es representa com la interacció de la insulina amb el receptor activa el transportador


Es representa com el transportador activat permet que la cèl·lula capti glucosa


Es representa com, en una situació de resistència a la insulina, la insulina no interacciona amb els receptors correctament


Es representen canvis en l’adipòcit com a responsables de la resistència a la insulina


La narració acompanya correctament les escenes 2 punts 1 punt 0 punts

La seqüència és lògica i fàcil de seguir 1 punt ½ punt 0 punts

Existeixen elements creatius rellevants (sons, moviment, colors amb objectes, ús de l’espai...) per al que es vol representar.



Instrument 2: Graella d’autocorrecció

Aquest instrument es recomana usar-lo durant les correccions del bloc A2 de biologia de batxillerat. L’objectiu d’emprar-lo és que els/les estudiants puguin valorar les seves respostes als exercicis i identificar-ne possibles millores, de manera que posteriorment puguin introduir-les per augmentar la qualitat del lliurament. Es pot emprar en altres activitats si es desitja.

Nom alumne:______________

D’acord amb la correcció que hem fet de l’exercici a classe, el que he respòs...

Instrument 3: Graella d’avaluació de material divulgatiu

Aquest instrument d’avaluació es proposa per qualificar els materials divulgatius produïts als blocs B i F.

Aquells grups que facin un material amb un disseny que es pugui considerar creatiu se’ls pot bonificar amb un punt addicional.

És complet? És correcte?

Perquè?

En què puc millorar? Perquè?

Què em falta entendre per fer-

ho millor?

Exercici___

Exercici___

Exercici___

ASPECTE CRITERI PUNTUACIÓ MÀXIMA

SOBRE 10

Contingut

S’explicita bé l’objectiu de l’estudi 1

S’entén correctament la metodologia emprada 2

S’han emprat eines estadístiques (mitjanes, desviació) adequades per a l’anàlisi de dades

2

S’han presentat els resultats de forma clara, mitjançant gràfics

1

Les conclusions presentades es justifiquen bé amb els resultats obtinguts

2

Format

L’ortografia és correcta i el redactat és clar 1

La mida del text i el format general del material és agradable

1


Instrument 4: Graella de coavaluació.

Es tractaria de donar un document com el següent a cada un dels grups. El primer que haurien de fer els alumnes és omplir els quadres de la primera graella descrivint accions que han realitzat els diferents membres del grup i que reflecteixin el grau de cooperació, comunicació, resolució de problemes i contribució que han fet al treball. A continuació, el professor ha d’omplir la puntuació de l’entrega (obtinguda amb la rúbrica anterior) i punts a repartir (puntuació de l’entrega · nº de membres del grup). Finalment, els alumnes s’han de repartir la nota en funció de quina hagi estat la contribució individual al treball.

Com hem treballat cada un dels membres del grup? Completeu la taula anotant les aportacions de cada membre en cada aspecte del treball en grup. A continuació, repartiu la puntuació obtinguda entre els membres del grup, de forma igual o desigual segons correspongui d’acord amb la seva contribució i aportació al treball en grup.

Nom: Nom: Nom: Nom:

Cooperació

Escolta els companys. Ajuda els companys que tenen dificultats en la comprensió dels continguts que s’estan treballant. Valora l’aportació individual dels companys.

Comunicació i resolució de problemes

Col·labora en la planificació del treball a fer, identifica obstacles i facilita acords/solucions en el grup.

Fomenta la comunicació i la cordialitat en el grup.

Contribució

Es responsabilitza de la realització de la feina: comença la feina assignada i la completa. Comparteix idees i fonts d’informació.

Puntuació

lliurament

Punts a

repartir

Repartiment final

Nom alumne/a Punts assignats

(màxim 10)


Instrument 5: Rúbrica per avaluar un pòster o presentació

Es proposa l’ús de la següent rúbrica per avaluar els pòsters produïts als blocs D, tant en la versió d’ESO com en la versió per a batxillerat. D’acord amb la gradació de cada apartat qualificable, s’anota la puntuació a la última columna, la qual es suma en la penúltima fila. A la darrera fila es normalitza la puntuació sobre 10 en lloc de sobre 16.

Aspecte a valorar

Excel·lent

4 punts

Bé

3 punts

Correcte

2 punts

Insuficient

1-0 punts Punts

Contingut

La informació és excel·lent: clara, concisa i complerta.

La informació és força clara però una mica incompleta.

La informació és poc clara i falta algun contingut rellevant.

Poca informació i a un nivell molt simplista.

Organització del contingut

Hi ha una seqüenciació lògica i clara que reflecteix una planificació acurada.

L’organització és correcte i el contingut està relacionat entre sí.

El contingut està separat en seccions però la transició no és clara.

Confús i sense direcció clara

Textos

El format és agradable: té una mida i un tipus de lletra adequat. No hi ha faltes d’ortografia ni gramaticals.

El format és agradable però hi ha algunes faltes d’ortografia o gramaticals.

El format és desagradable o inconsistent, o bé conté moltes faltes.

Les frases no s’entenen bé o contenen molts errors. El format de la presentació no està cuidat.

Creativitat

Adequació del format a la informació que es mostra. S’usen imatges úniques quan és necessari i aquestes acompanyen correctament la informació. S’han afegit idees rellevants que no es trobaven a les fonts treballades a l’aula.

Imatges ben triades amb coherència al text.

No hi ha informació o exemples irrellevants o confusos

Imatges estàndards però correctes. Hi ha alguna informació irrellevant o algun exemple confús.

Les imatges acompanyen malament la informació, conté informació irrellevant i exemples confusos.

Puntuació total de la rúbrica (suma de tots els punts obtinguts)

Puntuació parcial de la rúbrica (total de punts/16)·10


Instrument 6: Graella d’avaluació d’informe de pràctiques

Es recomana el repartiment de puntuació indicat a la següent graella per avaluar l’informe de la pràctica virtual corresponent al bloc D de batxillerat.

Aspecte a valorar Ponderació global

Presència de totes les parts de l’informe

Títol

Objectiu

Materials

Mètode/metodologia/procediment

Resultats

Conclusions

0,75

Format general correcte 0,25

Títol: Es fa referència a l’objectiu experimental i a que s’empra enginyeria genètica

0,5

Objectiu: Es refereix a la producció d’una proteïna, dins d’una frase que té sentit

1

Materials: Es mencionen tots els materials emprats: pipeta, bany maria, gel, enzims de restricció, DNA ligasa, plaques de petri amb i sense antibiòtic, cremador bunsen, incubadors (incubadora de bacteris, incubadora d’agitació)

1

Mètode

Es descriuen tots els passos seguits a la pràctica (o bé valorar la proporció)

2,5

Són clars i concisos (entenedors) 0,5

Es precisen condicions (temperatures, temps...) 0,5

Resultat 1,5

Precisió del llenguatge científic: s’empra el vocabulari del material de laboratori

1,5


Instrument 7: Rúbrica per coavaluar del debat de l’activitat “Discussion continuum”

La següent rúbrica serveix per coavaluar el debat del bloc E. El grup de debat ha de consensuar una puntuació que consideri justa, basant-se en la gradació, i anotar-la a la darrera columna. A continuació es fa el sumatori d’aquesta columna a la penúltima fila, i finalment a la última fila es normalitza la qualificació sobre 10 en lloc de sobre 16.

Aspecte a valorar

Excel·lent

4 punts

Bé

3 punts

Correcte

2 punts

Insuficient

1-0 punts Punts

Implicació dels membres del

grup

Tot el grup s’ha implicat molt

en el joc.

Tothom ha participat però

a diferents nivells.

Quasi tothom ha participat, però alguns a

diferents nivells

Alguns només han participat en la primera

ronda de col·locació de

les cartes

Discussions per prendre acords i moure cartes

Les discussions han servit per

arribar a acords conjunts i moure les

cartes. Tothom ha expressat la

seva opinió i s’ha sentit escoltat.

Les discussions han servit per

moure les cartes, però no

tothom ha donat la seva opinió o s’ha

sentit escoltat.

No hi ha hagut conflictes, però

la decisió ha estat imposada

per alguns membres del

grup.

Hi ha hagut conflictes per

decidir si moure algunes

cartes o no.

Respecte del torn de paraula

Tothom ha respectat el

torn de paraula.

En alguna ocasió més

d’una persona parlava alhora

o algun membre

interrompia algun altre.

Sovint hi havia més d’una

persona parlant alhora o

interrompent-se.

Constantment hi havia més

d’una persona parlant alhora i interrompent-

se.

Coavaluació Es realitza de

manera crítica i responsable

Es realitza de manera prou crítica i prou responsable

Es realitza de manera poc

crítica i responsable

No es realitza de manera

crítica ni responsable

Puntuació total de la rúbrica (suma de tots els punts obtinguts)

Puntuació parcial de la rúbrica (total de punts/16)·10


Instrument 8: Rúbrica d’avaluació del desenvolupament de rols en grups de treball

La següent rúbrica serveix per avaluar l’article de síntesi del debat del bloc E. Es recomana compartir els criteris d’avaluació amb l’alumnat abans d’iniciar la redacció de l’article.

Molt bé Bé Incorrecte

Ús de la llengua

No hi ha cap (o només alguna) falta

d’ortografia ni gramaticals

2 punts

Hi ha algunes faltes d’ortografia o

gramaticals poc rellevants

1 punt

Hi ha faltes d’ortografia o

gramaticals rellevants i freqüents

0 punts

Claredat i coherència

Us correcte i variat de connectors lògics

2 punts

S’empren connectors lògics però alguns de

forma inadequada

1 punt

Absència o manca important de

connectors lògics

0 punts

Suport d’arguments amb coneixement

científic

Es fa referència als aprenentatges

científics de forma clara

2 punts

Es fa referència als aprenentatges

científics però de forma confusa

1 punt

No es fa referència als aprenentatges científics per argumentar

0 punts

Síntesi de continguts

Inclusió de nombroses idees relacionades

amb el tema, presentades de forma precisa i amb jerarquia

correcta

2 punts

S’inclouen diverses idees relacionades amb el tema, però

amb una jerarquia poc definida

1 punt

No desenvolupa una síntesi real d’idees

0 punts

Conclusions

S’explicita de forma clara una conclusió del

debat

2 punts

Es poden identificar conclusions poc

definides

1 punt

El text no concreta conclusions

0 punts


Instrument 9: Graella d’avaluació del desenvolupament de rols en grups de treball

La següent graella serveix per avaluar, amb certa periodicitat, el funcionament dels rols dels grups de treball. Els alumnes han d’escriure el nom de l’alumne/a que adopta cada rol sota el nom del rol corresponent. A continuació, per cada un d’ells l’equip avalua amb ‘Sí’, ‘Parcialment’ o ‘No’, l’assoliment de les tasques associades al rol adjudicat contestant a dues preguntes per cada rol. Aquestes respostes corresponen a una puntuació de 2, 1 i 0, respectivament. A la darrera fila de la graella es suma la puntuació de cada alumne/a, que oscil·larà entre 0 i 4.

COORDINADOR/A ANIMADOR/A VERIFICADOR/A CATALITZADOR/A

Qui fa aquest rol?

Pregunta 1 Controla el temps

i custodia el material?

Tothom participa del

diàleg?

Fa preguntes als companys/es per assegurar-se que han entès el que

s’està fent?

Les idees es tradueixen en

decisions del grup?

Sí (2)

Parcialment (1)

No (0)

Pregunta 2 Es responsabilitza de la comunicació amb el professor?

Es consensuen

les decisions?

Dóna explicacions addicionals que

ajudin a millorar la comprensió, quan

és necessari?

Les tasques a realitzar s’han

repartit equitativament?

Sí (2)

Parcialment (1)

No (0)

SUMA DE PUNTUACIÓ

(MÀX 4 PUNTS)


ANNEX 1: Descripció de les dinàmiques

1-2-4

Aquesta dinàmica es proposa per a dinamitzar activitats en què s’ha de contestar preguntes. Dins l’equip de base, cadascú, individualment (1), pensa quina és la resposta correcta a una pregunta o un grup de preguntes. En segon lloc, els membres de l’equip es posen de dos en dos (2) per intercanviar les seves respostes i comentar-les. Finalment, tot l’equip (4) intercanvia les respostes i decideix quina és la resposta més adequada a la pregunta.

Es suggereix formar els grups de la següent manera: a l’inici de la unitat didàctica, els alumnes es col·loquen en parelles per preferència. A continuació, el professor emparella les parelles compensant aptituds.

Llapis al mig

Aquesta dinàmica es proposa per a dinamitzar activitats en què s’ha de contestar preguntes. Dins l’equip de base, cadascú, individualment, pensa quina és la resposta correcta a una pregunta o un grup de preguntes. A continuació, tots col·loquen el llapis al mig de la taula de treball i per cada pregunta (a) cada alumne/a llegeix la seva resposta, (b) es discuteix breument la millor resposta i (c) s’agafa el llapis i es modifica, si s’escau, la resposta de la pregunta que s’ha treballat en la ronda.

Escolta activa

Aquesta dinàmica es proposa per a dinamitzar les posades en comú en el conjunt de l’aula. Ordenadament, cada grup aporta les seves idees i el/la professor/a les recull a la pissarra o en un document que els alumnes veuen projectat. Només s’hi val a aportar idees noves, raó per la qual l’alumnat ha d’estar atent (escolta activa) per tal de no repetir-se amb el que ja s’ha dit.

Distribució de rols

Aquesta dinàmica es proposa per a dinamitzar el treball en equip de la unitat didàctica: elaboració d’enquestes, de presentacions, etc. En ella, cada membre de l’equip adopta un rol que el responsabilitza d’algun aspecte rellevant del treball en equip:

Coordinador/a: Controla el temps, fa respectar el torn de paraula, custodia el material i fa de portaveu del grup en la comunicació amb el/la professor/a.

Animador/a: Incentiva la discussió i el diàleg: procura que els membres de l’equip donin respostes, que tots participin i que les decisions es prenguin de forma consensuada.

Verificador/a de la comprensió: S’assegura que tots/es han comprès correctament els materials objecte d’estudi, fent preguntes, fent repetir les coses d’una altra manera...

Catalitzador/a: Es responsabilitza de que les idees es concretin en fets i decisions, demanant als seus companys/es expressar propostes concretes, i també gestionant equilibradament el repartiment de tasques dins l’equip.

Per al repartiment, el grup de treball primer ha de llegir els quatre rols, fer una proposta inicial tenint en compte les aptituds personals, i consensuar-ho amb el/la professor/a. Es recomana que al llarg del mòdul hi hagi poques rotacions de rols en el grup, o que fins i tot es mantinguin durant tot el mòdul. A fi que existeixi un compromís amb els rols assignats, es poden realitzar coavaluacions entre companys/es d’equip amb la periodicitat que el/la professor/a consideri oportuna: en aquest cas es suggereix fer servir l’Instrument 9 descrit a la secció “Instruments d’avaluació”.


Comentaris respecte els materials

Bloc A ESO: Apartat 8: no funciona l’enllaç. Proposo substituir l’enllaç per la fórmula de l’IMC, i que els alumnes calculin el seu IMC i el de la persona de la qual es donen les dades.

Bloc A2 Batxillerat: Apartat 6: hi ha un error entre la correlació dels abstracts donats i el que es demana a la taula. De fet l’enunciat parla de 3 abstracts i només es donen dos links... he eliminat aquest exercici de la seqüència.

Al bloc C, apartat 9, es proposa la visualització d’un vídeo, el qual recomanaria retirar, ja que no he trobat didàctic i fins i tot pot confondre l’alumnat. També, l’enllaç sobre el contingut de greixos dels menús crec que és erroni i seria: http://fastfoodnutrition.org/fast-food-meal-calculator

Al bloc D batxillerat, a la nota de l’últim paràgraf, el segon enllaç no es correspon (el document no té un annex). Jo ho he descrit com si el link no hi fos.

AUTORS D’AQUESTA GUIA DIDÀCTICA:

Elisabet Barbero Camps, Marcel Costa Vila

ASSESSORAMENT DIDÀCTIC:

Marcel Costa i Miquel Nistal

COORDINACIÓ:

Rosina Malagrida

DATA:

8/12/2015

DESENVOLUPAT PER:

www.xplorehealth.eu

Una crisi de pes? - Xplore Health DIDACTICA... · Relació entre aparells i sistemes, òrgans i...

Documents

Transcript of Una crisi de pes? - Xplore Health DIDACTICA... · Relació entre aparells i sistemes, òrgans i...