Una altra llegenda de Montblanc

1
BARREGEM CONTES! Serveis a les escoles Curs 20122013 Escola Els Horts 3r Primària Sessió: contes populars Una altra llegenda de Montblanc Hi havia una vegada un poble anomenat Montblanc, amb un Palau enorme, tenia gairebé mil habitacions, 10 de les quals eren de xocolata, 3 tenien el terra de llaminadures. On hi vivia una nena anomenada Caputxeta Vermella, petita i prima, amb les galtes vermelletes, i el seu millor amic, en Pere, que no sabia què era la por. Un dia d’hivern, fred, fosc, envoltats de tristor, van arribar a Montblanc un grup de 1.000 dimonis i 500 esquelets. Ulls vermellosos, traient foc per la boca, pèls de llop, tres caps i una cua de quaranta metres. Banyes vermelles. Va passar que els dimonis volien menjarse la Caputxeta i en Pere. Van començar llepant el braç de Pere, però, era verinós .... cosa que fa ver que es convertissin en figures de xocolata. Els esquelets, en veure el perill d’en Pere, van decidir córrer cames ajudeume! Va arribar Sant Jordi, avisat per la Caputxeta i, en veure els dimonis de xocolata va exclamar: Per què m’heu trucat? Aquí no passa res! I, finalment amb la xocolata dels dimonis, tot el poble de Montblanc va fer una festa. Vet aquí un gos, vet aquí un gat .... aquest conte ... s’ha acabat!

description

Barregem contes a la Biblioteca.

Transcript of Una altra llegenda de Montblanc

Page 1: Una altra llegenda de Montblanc

BARREGEM CONTES!  Serveis a les escoles Curs 2012‐2013 Escola Els Horts 3r Primària Sessió: contes populars 

 Una altra llegenda de Montblanc  Hi  havia  una  vegada  un  poble  anomenat Montblanc,  amb  un Palau enorme, tenia gairebé mil habitacions, 10 de les quals eren de xocolata, 3 tenien el terra de llaminadures.  On  hi  vivia  una  nena  anomenada  Caputxeta  Vermella,  petita  i prima, amb  les galtes vermelletes,  i el seu millor amic, en Pere, que no sabia què era la por.  Un  dia  d’hivern,  fred,  fosc,  envoltats  de  tristor,  van  arribar  a Montblanc  un  grup  de  1.000  dimonis  i  500  esquelets.  Ulls vermellosos, traient foc per  la boca, pèls de  llop, tres caps  i una cua de quaranta metres. Banyes vermelles.  Va  passar  que  els  dimonis  volien menjar‐se  la  Caputxeta  i  en Pere. Van començar llepant el braç de Pere, però, era verinós .... cosa que  fa  ver que  es  convertissin  en  figures de  xocolata.  Els esquelets, en veure el perill d’en Pere, van decidir córrer cames ajudeu‐me!  Va  arribar  Sant  Jordi,  avisat  per  la  Caputxeta  i,  en  veure  els dimonis de xocolata va exclamar:  

‐ Per què m’heu trucat? Aquí no passa res!  I,  finalment  amb  la  xocolata  dels  dimonis,  tot  el  poble  de Montblanc va fer una festa.  Vet aquí un gos, vet aquí un gat .... aquest conte ... s’ha acabat!