Un viatge per 400 anys de música italiana - palaumusica.cat · Se Florindo è fedele Antonio...

Click here to load reader

  • date post

    15-Feb-2019
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Un viatge per 400 anys de música italiana - palaumusica.cat · Se Florindo è fedele Antonio...

Dilluns, 27 De mar De 2017 20.30 hSala de Concerts

Cecilia Bartoli, mezzosopranoSergio Ciomei, piano

Cecilia BartoliUn viatge per 400 anys de msica italiana

Programa

I

Giulio Caccini (1551-1618) Tu chhai le penne, Amore

Alessandro Scarlatti (1660-1725) Se Florindo fedele

Antonio Caldara (1670-1736) Selve amiche

Antonio Vivaldi (1678-1741) Gelosia, tu gi rendi lalma mia, ria de Caio dOttone in villa (1713)

Domenico Scarlatti (1685-1757) Sonata in Mi major, K. 380

Georg Friedrich Hndel (1685-1759) Lascia la spina, ria del Plaer dIl trionfo del Tempo e del Disinganno

Nicola Porpora (1686-1768) Nobil onda, ria dAdelaide dAdelaide (1723)

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Parto, ma tu ben mio, ria de Sesto de La clemenza di Tito, KV 621

Fantasia en Re menor, KV 397 (piano sol)

Gioachino Rossini (1792-1868) Or che di fiori adorno

Vincenzo Bellini (1801-1835) Vaga luna

Gaetano Donizetti (1797-1848) Me voglio fa na casa

Gioachino Rossini La danza

II

Giacomo Puccini (1858-1924)Piccolo tango (piano sol)

E luccellinoTerra e mareCasa miaAvanti Urania

Piccolo valzer (piano sol)

O mio babbino caro ria de Lauretta de Gianni Schicchi

Francesco Paolo Tosti (1846-1916) A vucchellaAprileNinna nanna

Stefano Donaudy (1879-1925) O del mio amato ben

Giacomo Puccini Foglio d'album (piano sol) E. A. Mario (1884-1961) Santa Lucia luntana

Salvatore Gambardella (1871-1913) Come facete mmmetta?

Ernesto de Curtis (1875-1937) Cara, ti voglio tanto bene

E. A. Mario Tammurriata nera

Domenico Modugno (1928-1994) Nel blu dipinto di blu

Durada del concert: 90 minuts ms pausaPer desig exprs de la Sra. Bartoli, laire condicionat romandr tancat durant el concert.

Mecenes dHonor

Grcies!

Ascensores Jord, S.A. Inclos Interiorisme, S.L. Eurofirms ETT S.L.U. Fundaci Antoni Serra Santamans Teatre Romea Veolia Serveis Catalunya S.A.U.

Amics Benefactors

Aena Aenor Armand Basi Autoritat Porturia de Barcelona Bagus-Masriera Joiers Coca-Cola Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports Collegi de Farmacutics de Barcelona Deloitte Esteve Fundaci Antigues Caixes Catalanes - BBVA CX Fundaci Castell de Peralada Fundaci Metalquimia Helvetia Compaa Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros. Hoteles Catalonia La Fageda Loteria de Catalunya Plusfresc Quadis Roca Junyent, S.L.P. Saba Infraestructures, S.A. Serunion

Collaboradors

Mecenes Protectors

Media Partners

Tots sou part del Palau

Itlia, Itlia! Pars ser la meva escola, Roma la meva universitat. Perqu realment s una universitat: qui lha vist, ho ha vist tot, escrivia Johann Wolfgang Goethe el 1786, uns anys abans demprendre el seu viatge a Itlia. De tornada del Grand Tour, aquell viatge inicitic habitual entre els joves de classes benestants europees, com a aprenentatge i enriquiment personal, el pensador i literat alemany publicava el seu llibre Viatge a Itlia, on deixava ben clar les impressions que li havia produt aquell pas: La meva ntima i sensorial convicci, em fa considerar Itlia la ptria de la mxima grandesa passada, present i futura.

I si parlem de lart del cant, la convicci de Goethe pren tot el sentit. Cap altra terra ha gaudit de la veu i lha cultivada amb un domini tan rotund i absolut, i alhora com una tradici popular i quotidiana tan arrelada com ho ha fet Itlia. El cant s viu per tots els racons, i ho ha estat en tots els temps, perqu en la parla italiana cada paraula ha esdevingut una expressi, cada expressi, un sentiment, i cada sentiment, una melodia. Ja lany 1660 el msic Jacopo Peri prenia conscincia que lessncia del cant havia de contenir el ritme de la parla italiana: Imitar col canto, chi parla.

El fil meldic del recital davui ens servir de guia del nostre particular Grand Tour. El viatge comena a les portes del segle XVII, a lesplendorosa Florncia dels Mdici, on grups dintellectuals, humanistes i msics van comenar a qestionar el paper de la msica en lantic drama clssic, alhora que debatien i teoritzaven sobre quins havien de ser els nous objectius del teatre, la literatura i la msica. I potser sense voler-ho, grcies a la confluncia de diferents casustiques, van trobar el cam per fer nixer lpera. Giulio Caccini va ser un dels primers msics que donaria llum a aquest gnere incipient.

De Florncia, seguirem rumb a Npols, Roma i Vencia, tres ciutats que van tenir un paper crucial en el desenvolupament de lpera al llarg dels segles XVII al XIX. Cadascuna, des de la seva idiosincrsia, rebria i tractaria lpera de manera diferent. Npols, a les primeres dcades del segle XVIII, es va convertir en un dels centres nacionals i internacionals ms importants per al cultiu del gnere i tamb per a la formaci de cantants, instrumentistes i compositors, grcies als seus quatre conservatoris. I al cim de lxit trobem Alessandro Scarlatti i Nicola Porpora.

Si parlem de Roma, a la mateixa poca, quan hi van treballar Antonio Caldara i lalemany Georg Friedrich Hndel, aleshores lpera estava prohibida. Un edicte papal havia declarat que shavia de posar fre a un gnere llibert i degenerat. I amb tot aix les dones tenien prohibit actuar en pblic: Cap dona soltera, casada o viuda, de qualsevol rang o estatus o condici, estudiar msica per practicar-la, ni podr aprendre a cantar dels homes, ni tocar qualsevol instrument, sentenciava ledicte. I qu van fer? Doncs escriure oratoris. El resultat musical era gaireb el mateix per amb temtica sacra, i en lloc de cantar dones, hi cantaven castrati. Feta la llei, feta la trampa!

Un viatge per 400 anys de msica italiana

I la Vencia dAntonio Vivaldi? Doncs, com a Repblica, funcionava diferent i lpera aviat es va convertir en espectacle pblic amb un xit aclaparador. s com si hagus tocat la fibra sensible als venecians, alhora que es convertia en un reclam ms per atreure els turistes, que consideraven Vencia i tota la seva msica un punt de parada obligatori en el Grand Tour: Es canta a les places, als carrers, als canals. Els gondolers canten esperant els seus patrons... tothom canta, escrivia el poeta i llibretista veneci del segle XVIII Carlo Goldoni. Sens dubte, Vencia shavia convertit en la capital de la msica i la diversi, i Antonio Vivaldi en un dels compositors ms apreciats i aplaudits.

En pocs anys lpera italiana va arribar a ser un fenomen internacional. En qualsevol temporada de teatre, de mig mn, sestava oferint pera italiana, i el nostre pas no en va ser una excepci. La seva aurola es va estendre tant que la parla italiana es va convertir arreu en el llenguatge de la msica. No ha destranyar que el 1778, desprs del seu primer viatge a Itlia, W. A. Mozart en fes referncia en una carta al seu pare: Italiana, no alemanya, seriosa, no buffa. El comentari explica el pes i el prestigi de lpera italiana. Lltim any de la seva vida acabaria la carrera operstica, tal com lhavia comenat, amb una opera seria, La clemenza di Tito.

Mentre fem cam en el temps, ens adonem que els desitjos i els gustos anaven canviant. Alguns cantants volien anar ms enll dels estndards de la interpretaci i van comenar a demanar als autors la combinaci de dos elements essencials: la fora dramtica i el bel canto. I aquest canvi lheretarien Rossini, Bellini, Donizetti, Puccini. Amb ells seguirem el recorregut amb una de les seves facetes menys coneguda, les ariette da camera, un gnere domstic escrit per a espais ntims i que tot i no ser tan populars com les peres, aviat van comenar a fer les delcies dels cantants amateurs, professionals i del pblic.

El viatge sacaba amb les encantadores canons napolitanes, unes melodies que ens acostaran a la Itlia ms popular. Ho farem amb Tosti, Donaudy, Mario, Gambardella, De Curtis i Modugno, msics i canons que van tenir i que tenen encara avui un arrelament tan profund i respectat com les grans ries dpera.

I si parlem dItlia i dun viatge per quatre segles de msica, aleshores no hi ha ning millor que Cecilia Bartoli per fer-nos-hi de cicerone. La seva mirada perspica cap al passat, linters pels repertoris poc habituals a les sales concerts, la seva abrandada presncia artstica, intensament mediterrnia, el virtuosisme i la subtilesa de la veu, i el profund coneixement de la parla italiana lavalen, per dret propi, i per gens, a acostar-nos a les nimes del seu pas. I parlant dnimes, ha encertat com arribar a la nostra. I aix ho explica: Necessitem enlairar-nos de terra i ho fem grcies a la sensaci que ens proporciona aquesta uni de msica i poesia. La veu s linstrument que est ms a prop de lnima, per aix has de cantar amb el batec del cor.

Senyores i senyors, preparin-se perqu el viatge est a punt de comenar i tal com cantava el msic de Bari, Domenico Modugno, no hi ha cap dubte que el genovs Sergio Ciomei i la romana Cecilia Bartoli ens faran volar!

Victria Palma, musicloga i locutora redactora de Catalunya Msica

Biografies

Quan Cecilia Bartoli canta, res no s habitual. Els crtics cerquen noves metfores, ja que els qualificatius de qu se serveixen no sn suficients. Sha arribat a dir que a la seva gola hi deu haver un niu de rossinyols. El fenomen Bartoli, per, no es pot resumir amb paraules ni en xifres. En tot cas, resten com a exemple del que s capa de moure amb la seva msica.

De les seves gravacions en udio i vdeo publicades per Decca shan venut ms de deu milions de cpies. Pel que fa a lestadstica de vendes, s lartista de msica clssica de ms xit i una de les cantants ms populars dels nostres dies. Alhora, sempre ha estat curiosa i oberta a nous descobriments, que cristallitzen en projectes temtics exquisits lbum Vivaldi, lbum Salieri, Italian arias, Opera proibita, Maria, Sacrificium, Mission i St. Petersburg que han obtingut nombrosos premis, entre daltres cinc Grammy.

Actua als auditoris ms importants dEuropa, Amrica, sia i Austrlia i collabora amb els millors conjunts dinstruments dpoca, sense obviar els grans grups orquestrals ms prestigiosos, com la Filharmnica de Viena. El 2016 va ser nomenada directora artstica de la recentment fundada orquestra dinstruments histrics Les Musiciens du Prince Monaco, que compta amb el suport del prncep Albert i de la princesa Carolina.

El 2012 Cecilia Bartoli fou nomenada directora artstica del Festival de Pasqua de Salzburg, que li ha renovat el contracte fins al 2021. A Salzburg es desenvolupen la major part dels seus projectes com a cantant dpera. El 2013 va debutar en el rol de Norma, un dels punts culminants de la seva carrera. El 2016 va presentar una nova producci de West Side story dirigida per Gustavo Dudamel, en qu va encarnar el personatge de Maria.Metropolitan de Nova York, Covent Garden de Londres, La Scala de Mil, Staatsoper de Munic, Opernhaus de Zuric i Thtre des Champs Elyses de Pars formen part dels grans escenaris que lacullen regularment.

Nascuda a Roma, la seva mare, Silvana Bazzon, la va iniciar en lart del cant i va ser la seva nica professora. Daniel Barenboim, Riccardo Muti, Herbert von Karajan i Nikolaus Harnoncourt van cercar la seva collaboraci des dels inicis.

Cecilia Bartoli ha rebut importants distincions: entre moltes daltres, les de Chevalier de la Lgion dHonneur i Officier des Arts et des Lettres, la Medalla de Belles Arts del Ministerio de Cultura dEspanya i s Membre dHonor de la Royal Academy of Music de Londres.

Cecilia Bartoli s artista en exclusiva del segell discogrfic Decca Music Group.

Cecilia Bartoli Mezzosoprano

Biografies

Sergio Ciomei PianoNascut a Gnova el 1965, es gradu en piano amb honors al Conservatori N. Paganini daquesta ciutat. Parallelament es va especialitzar en clavicmbal i fortepiano sota la direcci de Christophe Rousset, Andreas Staier, Jan Willem Jansen i Laura Alvini. Ha rebut molts premis de piano i msica de cambra i va obtenir un important reconeixement internacional el 1991 en guanyar el Concurs Mozart de Salzburg.

Actua per tot el mn com a solista de piano i clavec i amb diversos grups de cambra i orquestres (Europa Galante, Il Giardino Armonico, La Scintilla de Zuric, Basilea Chamber Orchestra, Filarmonica della Scala i Staatsoper de Berln). Amb aquestes formacions ha estat convidat per les principals sales de concerts, entre les quals destaquen el Teatro Massimo de Palerm, Teatro alla Scala, pera de Zuric, Wigmore Hall de Londres, Musikverein de Viena, Lincoln Center i Carnegie Hall de Nova York.

Entre els seus companys de msica de cambra, cal destacar Frans Brggen, Kees Boeke, Maurice Steger, Patrick Gallois, Fabio Biondi, Giovanni Antonini i Christophe Coin, amb els quals ha actuat en institucions musicals importants (Philharmonie de Berln, Thtre des Champs Elyses de Pars, Festival de Gstaad, Accademia Chigiana de Siena i Konzerthaus de Berln).

Tamb du a terme una important carrera en solitari, a la Philharmonie de Berln (Concerts per a clavec de Bach), Santiago de Xile (Concerts per a piano de Mozart), Sala Cortot de Pars i Mozarteum de Salzburg.

Des del 1999 collabora amb Cecilia Bartoli, que ha acompanyat al clave, fortepiano i piano modern en innombrables recitals, convidat per sales de concerts i teatres entranyables com sn lpera de Sydney, Concertgebouw dAmsterdam, Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles, Gran Sala del Conservatori de Moscou, Salle Pleyel de Pars i Barbican de Londres, entre daltres.

Cecilia Bartoli acompanyada per piano

An italian songbookV. Bellini: Vanne, o rosa fortunata; Per piet, bellidol mio; La farfalletta; Labbandono; Il fervo desiderio; Dolente immagine di fille mia; Vaga luna che inargenti; Malinconia, ninfa gentile, i Torna, vezzosa Fillide. G. Donizetti: Il barcaiolo; Amore e morte; Ah! rammenta, o bella Irene; La conocchia, i Me voglio fna casa. G. Rossini: Or che di fiori adorno; Lesule; ma belle mre; Aragonese; Bolero, i La danza.James Levine, piano. Decca.

Arie anticheA. Scarlatti: Gi il sole dal Gange, Se Florindo fedele, de La donna ancora fedele; O cessate di piagarmi, dIl Pompeo, i Spesso vibra per suo gioco. G. Giordani: Caro mio ben. A. Lotti: Pur dicesti, o bocca bella. M. A. Cesti: Intorno allidol mio, dOrontea. G. Paisiello: Nel cor pi non mi sento, de La molinera; Il mio ben quando verr, de Nina; Chi vuol la zingarella, dI zingari in fiera. B. Marcello: Quella fiamma che maccende. A. Caldara: Selve amiche i Seben crudele mi fai languir. G. Caccini: Tu chhai le penne, amore i Amarilli mia bella. A. Parisotti: Se tu mami (attr. Pergolesi). F. Cavalli: Delizie contente. A. Vivaldi: Sposa son disprezzata. G. Carissimi: Vittoria, mio core!Gyrgy Fischer, piano. Decca

Chant damourG. Bizet: Chant damour; Ouvre ton coeur; Adieux de lhtesse arabe; Tarantelle, i La Coccinelle. L. Delibes: Les filles de Cadix.

H.Berlioz: La mort dOphlie, de Tristia, i Zade, op. 19 nm. 1. M. Ravel: Quatre Chants populaires i Dues Mlodies hbraiques.Myung-Wun Chung, piano. Decca.

Italian songsL. van Beeethoven: Ecco que fiero instante!; Che fa il mio bene?; Tintendo, si, mio cor; Dimmi, ben mio, i In questa tomba oscura. W. A. Mozart: Ridente la calma. F. Schubert: Vedi quanto adoro; Se dallEtra; Io vuocantar di Cadmo; La pastorella; Non taccostar allurna; Guarda, che bianca luna; Da quel sembiante appresi; Mio ben ricordati; Pensa, che questo instante, i Mi battel cor. J. Haydn: Arianna a Naxos.Andrs Schiff, piano. Decca

Live in ItalyG. Caccini: Tu chhai le penne, amore; Amarilli mia bella, i Al fonte, al prato. G. F. Hndel: Lascia la spina, dIl triomfo del Tempo e del Disinganno. A. Vivaldi: Agitata da due venti, de Griselda. W. A. Mozart: Oiseaux, si tous les ans, KV 307. F. Schubert: La pastorella, D. 528. H. Berlioz: Zade, op. 19 nm 1. V. Bellini: Malinconia, ninfa gentile i Ma rendi pur contento. G. Donizetti: La conocchia i Me voglio fana casa. W. A. Mozart: Voi che sapete, de Le nozze di Figaro. G. Giordani: Caro mio ben. X. Montsalvatge: Canto negro. G. Bizet: Prs des rempart de Sville, de Carmen.Jean-Yves Thibaudet, piano. Sonatori de la Gioiosa Marca. Decca.

Selecci a crrec de Javier Prez senz, periodista i crtic musical

Discografia

Pere andreu Jariod, divulgador

1858El compositor Giacomo Puccini, destacat autor dperes, amb La bohme, Tosca, Madama Butterfly o Turandot, entre daltres, neix a la ciutat italiana de Lucca.

El revolucionari Felice Orsini atempta contra Napole III a Pars fent esclatar tres bombes. Hi haur diversos morts, per lemperador i la seva dona en resultaran illesos.

Mor Utagawa Hiroshige, pintor i dissenyador japons, considerat lltim gran mestre de lukiyo-e, un gnere artstic que es basa en la xilografia i la pintura.

Lescriptor Lev Tolstoi escriu la novella curta La felicitat conjugal, que es publicar lany segent. Narra lenamorament de la jove Maria envers seu tutor, Serguei.

Es publica a la Gran Bretanya Grays anatomy: descriptive and surgical (conegut tamb com a Anatomia de Gray), un llibre de referncia sobre lanatomia humana.

1792El dia 29 de febrer Gioachino Rossini neix a Pesaro. Ser un compositor dperes destacat, autor de ttols com El barber de Sevilla o Guillem Tell.

El rei Llus XVI s destronat i arrestat, i es proclama oficialment la Primera Repblica Francesa. Tindr diversos governs i estar vigent fins al 1804.

Comena la construcci de la Casa Blanca, edifici neoclssic dissenyat per James Hoban, futur habitatge i lloc de treball dels presidents dels Estats Units.

Pere Pau Husson de Lapezaran crea el Diario de Barcelona. Es publicar en paper fins al 1994. Desprs vindr ledici digital, fins al 2009, en qu desapareixer.

Linventor nord-americ Eli Whitney inventa la desmotadora de cot, una mquina per desgranar el cot i separar-lo de les seves beines i llavors. .

1685Georg Friedrich Hndel neix a la ciutat alemanya de Halle. Aquell mateix any tamb naixeran dos altres grans msics, Johann Sebastian Bach i Domenico Scarlatti.

El rei Llus XIV promulga ledicte de Fontainebleau, que prohibeix qualsevol religi que no sigui la catlica. Aquest fet obligar 50.000 hugonots a abandonar Frana.

Mor a Madrid el pintor i arquitecte Francisco de Herrera el Jove, autor de lApoteosi de sant Hermenegild (Museu del Prado) o lAllegoria de lEucaristia (catedral de Sevilla).

Neix a Dysert (Irlanda) George Berkeley, futur bisbe i filsof. De la seva obra destaca especialment el corrent filosfic conegut com a idealisme subjectiu o immaterialisme.

Es publica a Anglaterra The operator for the teeth (Loperador de les dents), obra de Charles Allen, considerat el primer tractat sobre odontologia en angls.

Msica

Histria

Art

Cultura

Cincia

1756A Salzburg neix Wolfgang Amadeus Mozart, un geni musical que destacar en tots els gneres, per especialment en lpera i els concerts de piano.

La invasi de Menorca, sota domini angls, per part de les tropes franceses, desencadena la Guerra dels Set Anys, que sestendr per diverses zones del planeta.

Giovanni Domenico Tiepolo pinta el quadre El minuet inspirant-se en el teatre de Carlo Goldoni i la Commedia dellarte. Es pot veure al MNAC.

Voltaire publica lAssaig sobre els costums i l'esperit de les nacions, un llibre que tracta de la histria universal, des dels carolingis fins a Llus XIV.

El fsic i qumic escocs Joseph Black descobreix que laire cont un gas, que anomenar aire fix, i que resultar ser dixid de carboni.

Aquell any

Tu chhai le pene, AmoreTu chhai le pene, AmoreE sai spiegarle a voloDeh muovi ratto un voloFin l dov l mio coreE se non sai la via,Co miei sospir tinviaVa pur chil troveraiTra l velo e l bianco seno,O tra l dolce serenoDe luminosi rai,O tra bei nodi doroDel mio dolce tesoro.Ma se per venturaDel suo tornar dubbiosoMandarlo a me non osaAmor prometti e giuraChe so fu sempre, e siaIl core e lalma mia.

Se Florindo fedeleSe Florindo fedele io minnamorer,S fedele Florindo minnamoner.Potr ben larco tendere il faretrato arcierChio mi sapr difendere dun guardo lusinghier.Preghi, pianti e querele, io non ascolterMa se sar fedele io minnamorer,Se Florindo fedele io minnamorer.

Selve amicheSelve amiche, ombrose piante,Fido albergo del mio core,Chiede a voi questalma amanteQualche pace al suo dolore.

GelosiaGelosia, Tu gi rendi lalma miaDellinferno assai peggior.Ma se priaLa vendetta io non far,Non muccidere, no, no,Mio crudele aspro dolor.

Lascia la spinaLascia la spina, cogli la rosa;Tu vai cercandoIl tuo dolor.Canuta brina per mano ascosa,Giuger quandoNoi crede il cor.

Nobil ondaNobil onda,chiara figlia dalto monte,pi ch stretta e prigioniera,pi gioconda scherza in fonte,pi leggiero allaure va. Tal questalma,pi che oppressa dalla sorte,spiegher pi in alto il voloe la palma desser fortedal suo duolo acquister.

Tu que tens plomes, AmorTu que tens plomes, Amor, i saps desplegar-les al vol, vs volant rpidament cap al meu amor, i si no en saps el cam, els meus sospirs et guiaran. Vs, el trobarsentre el vel i el pit blanc,o entre la dola calmadels ulls lluminosos,o entre els bells nusos dauratsdel meu dol tresor.Per si el dest ho volque dubti de tornar-me el cori no gosa enviar-mel,Amor promet i juraque sempre foren seus, i ho seran,el meu cor i la meva nima.

Si Florindo s fidelSi Florindo s fidel jo menamorar,si s fidel Florindo menamorar.Podr tensar larc larquer amb carcaix,que jo sabr defensar-me duna mirada encisadora.Precs, planys i queixes, no les escoltar.per si s fidel menamorar,si Florindo s fidel menamorar.

Frondes amiguesFrondes amigues, plantes ombroses,alberg fidel del meu cor,us demana aquesta nima amantalguna pau pel seu dolor.

GelosiaGelosia,ja fas la meva nimabastant pitjor que linfern.Per, si abansno mhe venjat,no matis, no, no,el meu dolor aspre i cruel.

Deixa lespinaDeixa lespina, agafa la rosa;tu vas cercantel teu dolor.Blanca rosada de m ocultaarribar quanel cor no ho pensi.

Ona nobleOna noble,clara filla daltes muntanyes,com ms confinada i presonera,com ms joiosa jugui en la font, ms lleugera va per laire.

Com aquesta nima,com ms oprimida per la sort,ms alt ser el seu vol,i el premi dsser fortel lliurar de la seva aflicci.

Giulio Caccini (1551-1618)Ottavio Rinuccini

Antonio Caldara (1670-1736)Annim

Textos

(estrofes primera i segona dun poema donze estrofes)

(ria de lacte I, escena 11, de lpera Ottone in villa)

(ria de loratori Il trionfo del Tempo e del Disinganno)Alessandro Scarlatti (1660-1725)Domenico Filippo Contini

Antonio Vivaldi (1678-1741)Domenico Lalli

Georg Friedrich Hndel (1685-1759)Benedetto Pamphil

Nicola Porpora (1686-1768)Antonio Salvi

(ria dAdelaide, de lpera Adelaide)

Parto, ma tu ben mioParto, ma tu ben mio,Meco ritorna in pace;Saro qual pi ti piace;Quel che vorrai fato.Guardami, e tutto oblioE a vendicarti io volo;A questo sguardo doloDa me si pensera.Ah qual poter, oh Dei!Donaste all belt.

Or che di fiori adornoOr che di fiori adoroSorride il colle, il prato,E dolce cosa intornoGirsene a passeggiar.Placidi ovunque spiranoSoavi zeffiretti,Sodono gli augellettiFra i rami gorgheggiar.

Vaga luna Vaga luna che inargentiQueste rive e questi fioriEd inspiri agli elementiIl linguaggio dellamor;Testimonio or sei tu solaDel mio fervido desir,Ed a lei che minnamoraConta i palpiti e i sospir.Dille pur che lontananzaIl mio duol non pu lenir,Che se nutro una speranza,Ella sol nellavvenir.Dille pur che giorno e seraConto lore del dolor,Che uns speme lusinghieraMi conforta nellamor.

Me voglio fa na casaMe voglio fa na casa miez o mareFravecata de pene de pavune,Tralla la le la, tra la la la.Doro e dargiento li scaline fareO de prete preziuse li barcune,Tralla la le la, tra la la la.Quanno Nennella mia se va a afacciareOgnuno dice m sponta lu sole,Tralla la le la, tra la la la.

La danzaGi la luna in mezzo al mare,Mamma mia si salter!Lora bella per danzareChi in amor non mancher,Presto in danza a tondo a tondo,Donne mie venite qu,Un garzon bello e giocondoA ciascuna toccher.Finch in ciel brilla una stellaE la luna splender,Il pi bello con la pi bellaTutta notte danzer.Salta, salta, gira, gira,Ogni coppia a cerchio va;Gi savanza si ritiraE allassalto torner.Serra, serra colla bionda,Colla bruna va qu e l,Colla rossa v a secondaColla smorta fermo sta.Viva il ballo a tondo a tondoSono un re, sono un Basci, il pi bel piacer del mondo,La pi cara volutt.

E luccellinoE luccellino canta sulla fronda:Dormi tranquillo, boccuccia damore;Piegala gi quella testina bionda,

Men vaig, per tu, estimadaMen vaig, per tu, estimada,tornam la pau;ser com a tu tagradi,far el que tu vulguis.Miram, tot ho oblidari correr a venjar-te;en aquesta miradapensar noms.Ah, quant de poder, oh dus,donreu a la bellesa!

Ara que ornats de flors Ara que ornats de florssomriuen els turons i els prats,s una cosa dolaanar a passejar pels voltants.Tendres i dolos sospirensuaus zfirs,i se senten els ocelletsrefilant en les branques.

Bella llunaBella lluna que argentesaquestes riberes i aquestes flors i inspires als elementsel llenguatge de lamor;ets lnic testimonidel meu fervent desig,i a aquella que menamoraexplica els meus batecs i els meus sospirs.Digues-li que la llunyaniano pot apaivagar la meva pena,i que si tinc alguna esperanas noms en el futur.Digues-li que dia i nitconto les hores del dolor,i que una esperana encisadoraem conforta en lamor.

Em vull fer una casaEm vull fer una casa enmig del marfeta amb plomes de pa,trala la le la, tra la la la.Far les escales dor i dargent,i els balcons de pedres precioses,trala la le la, tra la la la.Quan la meva Nennella shi presentitothom dir que surt el sol,trala la le la, tra la la la.

La dansaLa lluna s ja al mig del maroh, mare meva, es ballar!Lhora s bella per ballarno hi faltar lenamorat.A punt per ballar en cercle, dones meves, veniu cap aqu,un xicot bell i alegrehi haur per a cadascuna.Mentre al cel brilli una estrellai llueixi la lluna,el ms bell amb la ms bellaballar tota la nit.Salta, salta, gira, gira, cada parella es recerca;tant es va endavant com endarrere,i lescomesa tornar.Prem, prem aquella rossa,porta la bruna ac i all,aquella pl-roja s la segona,sigues ferm amb lesblanqueda.Visca el ball en cercle!Sc un rei, sc un paix,el plaer ms bell del mn,la volena ms estimada!

I locelletI locellet canta sobre la branca:Dorm tranquil, boqueta damor;doblega aquell capet ros,

Vicenzo Bellini (1801-1835)Annim

(acte I, escena 3, ria de Sesto, de La clemenza di Tito)

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)Caterino Mazzol

Gioachino Rossini (1792-1868)Annim

Gaetano Donizetti (1797-1848)Annim

Gioachino RossiniCarlo Pepoli

Giacomo Puccini (1858-1924)Renato Fucino

Della tua mamma posala sul cuore.E luccellino canta su quel ramo,Tante cosine belle imparerai,Ma se vorrai conoscer quantio tamo,Nessuno al mondo potr dirlo mai!E luccelllino canta al ciel sereno:Dorme tesoro mio qui sul mio seno.

Terra e mareI pioppi, curvati dal vento,Rimugghiano in lungo filare.Dal buio, tra il sonno, li sentoE sogno la voce del mar.E sogno la voce profundaDai placidi ritmi possenti;Mi guardan, specchiate dallonda,Le stelle nel cielo fulgenti.Ma il vento pi forte tempesta,De pioppi nel lungo filare,Dalsogno giocondo mi desta.Lontana la voce del mar!

Casa miaCasa mia, casa mia,Per piscina che tu sia,Tu mi sembri una Badia,Casa mia!

Avanti UraniaI non ho lali, eppur quando del moloLancio la prora al mar,Fermi gli alcioni sul potente volo.Si librano a guardar. Io non ho pine, eppur quando i marosiNiun legno osa afrontar,Trepidando, gli squali ardimentosiMi guardano passar!Simile al mio signor,

Mite daspetto quante forte in cuor,Le fiamme ho anchio nel petto,Anchio di spazio, anchio di gloria ho smania,Avanti Urania!

O mio babbino caroO mio babbino caro,Mi piace, bello, bello,Vo andare in Porta RosaA comperaar lanello!S, s, ci voglio andare!E se lamassi indarno,Andrei sul Popnte VecchioMa per buttarmi in Arno!Mi struggo e mi tormento,O Dio! Vorrei morir!Babbo, piet, piet!

A vucchellaS, comma nu sciorilloTu tiene na vucchella, Nu poco pocorillo,Appassulatiella.Meh, dammillo, dammillo, comma na rusellaDammillo nu vasillo,Dammillo, Cannetella!Dammillo e pigliatillo,Nu vaso piccerilloComm a chesta vucchella,Che pare na rosellaNu poco pocorilloAppassuliatella...

AprileNon senti tu ne lariaIl profumo che spante Primavera?Non senti tu ne lanimaIl suon di nuova voce lusinghiera? lApril! lApril!

posa-la sobre el cor de la teva mare.I locellet canta sobre aquella branca: Aprendrs moltes cosetes belles,per si vols saber quan testimo,ning al mn podr dir-tho mai!.I locellet canta al cel ser:Dorm, tresor meu, sobre el meu pit.

Terra i marEls lbers, corbats pel vent, brogeixen en una llarga filera.Des de la foscor, desprs del so, sentoi somnio la veu de la mar.I somnio la veu profundadels ritmes plcids i potents:em miren, reflectides en les ones,les lluents estrelles del cel. Per un vent tempestus molt fortentre les llargues fileres dels lbers,em desperta de lalegre somni.Llunyana s la veu de la mar!

Casa mevaCasa meva, casa meva,per petita que siguis,em sembles una abadia,casa meva!

Endavant, UrniaJo no tinc ales, per quan des del moll encaro la proa al mar,tanco en el potent vent els alcions,que es balancegen per vigilar.Jo no tinc aletes, per quan el mar agitatcap nau gosa enfrontar,tremolant, els esquals arditscontemplen com passo!Igual que el meu senyor,

daspecte dol per amb un cor molt fort,tamb tinc flamarades en el pit,tamb desitjo espai, tamb desitjo glria,endavant Urnia!

Oh, pare estimatOh, pare estimat,magrada, s bell, s bell,vull anar a Pont Rosaa comprar lanell!S, s, hi vull anar!I si lestims en va,aniria al Pont Vellper per tirar-me a lArno!Em consumeixo i em turmento,oh, Du, em voldria morir!Pare, pietat, pietat!

La boquetaS, com una floretatens una boquetauna mica, una miquetaesblanqueda.Per favor, dnam, dnam,i com una rosetafes-me un petonet,fes-mel, Cannetela!fes-mel i pren-ne un,un pet petitetcom aquesta boqueta,que sembla una rosetauna mica, una miquetaesblanqueda...

AbrilNo sents en laireel perfum que exhala la primavera?No sents en lnimael so duna nova veu encisadora?s abril! s abril!

Giacomo Puccini (1858-1924)Can popular

Giacomo Puccini (1858-1924)Enrico Panzacchi

Giacomo Puccini (1858-1924)Renato Fucine

Giacomo Puccini (1858-1924)Giovacchino Forzano

Francesco Paolo Tosti (1846-1916)Gabriele dAnnunzio

Francesco Paolo Tosti (1846-1916)Rocco Emanuele Pagliara

la stagion damore!Deh! vieni, o mia gentil,Su prati n fiore! lApril! lApril!Il pi trarrai fra mmmole,Avrai sul petto rose e cilestrine,E le farfalle candideTalleggeranno in torno al nero crine, lApril! lApril!

Ninna nannaNina nanna, mio figliuolo!Nina nanna, occhi ridenti!Canta, canta, rusignolo,Che il mio bimbo saddormenti!Fresche rose, gigli aulentiNe la culla il mio figliuolo.Ninna nanna! Le lenzuoloSon tessute di contento.Oro fino era la spolaEd i lici erano argento;E pareva unistrumentoQuel telajo, una viola!Benedetto! Non c duoloPel mio bimbo, non tormento.Ninna nanna! Il suo lenzuolo tessuto di contento.Ninna nanna! Il lume spento,Ma riluce il mio figliuolo.

O del mio amato benO del mio amato benPerduto incanto!Lungi dagli occhi mieiChi mera gloria e vanto!Or per le mute stanzeSempre la cerco i chiamoCon piano il cor di speranza...Ma cerco invan, chiamo invan!E il pianger m s caro,Che di pianto sol nutro il cor.Mi sembra, senza lei, triste ogni loco.

Notte mi sembra il giorno;Mi sembra gelo il foco.S pur talvolta speroDi darmi ad altra cura,Sol mi tormenta un pensiero:Ma, senza lei, che far?Mi par cos la vita vana cosaSenza il mio ben.

Santa Lucia luntanaPartono e bastimentePe terre assaja luntane...Cntano a buordo: S napolitane!Cntano pe tramenteO golfo gi scumpare,Ea luna, a miezo o mare,Nnu poco a NapuleIle fa ved...Santa Lucia!Luntano te,Quanta malincunia!Se gira o munno sano,Se va a cerc fortuna...Ma, quanno sponta a luna,Luntano a NapuleNun se po sta!Santa Lucia, tu tieneSulo nu poco e mare...Ma, cchi luntana staje,Cchi bella pare...E` canto d e SsireneCa tesse ancora e rrezze!Core nun voricchezze:Si nato a Napule,Ce v mur!

Come facete mmmetta?Quanno mmmetta tha fatta,Vu sap comme facette?Pe mpast sti ccarne belle...Tutto chello che mettette?

s lestaci de lamor!Ah! vine, estimada,als prats florits!s abril! s abril!El teu peu trepitjar violetes, portars al pit blavoses roses,i les cndides papallonesvoleiaran al voltant dels negres cabells.s abril! s abril

Dorm, dorm Dorm, dorm, fillet meu!Dormiu, dormiu, ulls somrients!Canta, canta, rossinyol,que el meu infant sadormi!Roses fresques, lliris olorososal bressol del meu fillet.Dorm, dorm! Els llenols estan teixits amb complaences.Dor fi era la filosai els fils eren dargent;i semblava un instrumentaquell teler: una viola!Benet! No hi ha dolpel meu infant, ni turment.Dorm, dorm! Els seus llenolsestan teixits amb complaences.Dorm, dorm! El llum est apagat,per brilla el meu fillet.

Ai, del meu b estimatAi, del meu b estimatperdut encant!Lluny est dels meus ullsqui mera glria i orgull!Ara per les mudes cambressempre la cerco i cridoamb el cor ple desperana...Per cerco en va, crido en va!I el plorar magrada tant,que noms de plors alimento el cor.Sense ell, em sembla trist qualsevol lloc.

El dia em sembla nit;el foc em sembla gel.Si a vegades esperodonar-me una altra cura,noms em turmenta un pensament:Per, sense ell, qu far?La vida em sembla aix una cosa intilsense el meu estimat.

Santa Llcia llunyanaSalpen els vaixellscap a terres llunyanes...Canten a bord:Som napolitans!.Canten mentreel golf ja desapareixi la lluna enmig del mar,una mica de Npolsels deixa veure...Santa Llcia!Lluny de tu,quanta melangia!El mn sencer gira,es va a cercar fortuna...Per quan surt la lluna,lluny de Npolsno shi pot estar!Santa Llcia, tensnoms una mica de mar...per, com ms lluny ests,ms bella sembles...s el cant de les sirenesque encara tiren les xarxes!El cor no vol riqueses:si has nascut a Npols,hi vols morir!

Com ho va fer la mareta?Quan la mareta tha fet,vols saber com ho fuper empastar aquestes belles carns?...Tot el que hi va posar?

Francesco Paolo Tosti (1846-1916)Rocco Emanuele Pagliara

Stefano Donaudy (1879-1925)Alberto Donaudy

E. A. Mario (1884-1961)Can napolitana

Salvatore Gambardella (1871-1913)Giuseppe Capaldo

Ciente rose ncappucciateDint a martola mmiscate:Latte e rrose, rose e late.Te facette ncopp o fatto.Nun c bisogno a zngaraP addivin, Cunc,Comme tha fatto mmmeta,O ssaccio meglio e te.

Cara, ti voglio tanto beneNon una stella brilla in mezzo al cielo,La Stella mia sei tu sul mio camino,Tu maccompagni e segui il mio destino,Tu sei la vita e la felicit.Dimmi che lamor tuo non muore,E comme il sole doro non more mai pi,Dimmi che non mi sai ingannareIl sogno mio damore per sempre sei tu.Cara, ti volgio tanto bene,Non ho nessuno al mondo pi cara di te,Tamo, sei tu il mio grande amore,La vita del mio cuore sei solo tu.

Tammurriata neraIo nun capisco e vvote che succede...E chello ca se vede, nun se crede! Nun se crede! natu nu criaturo, niro niroE a mamma o chiamma Giro,Sissignore, o chiamma Giro!E seh, gira e vota, seh!Vota e gira, seh!Ca tu o chiamme Ciccio o Ntuono,Ca tu o chiamme Peppe o Giro,Chillo, o fatto, niro, niro, niro,Niro comm a che! Ha ditto o parulano:Emb, parlammo:Pecch, si raggiunammo,Chistu fatto ce o spiegammo!Add pastine o ggranno,o granno cresce:

Riesce o nun riesceSempre granno chello chesce! Me dillo a mamma, me!Me! Dillo pure a me!Ca tu o chiamme Ciccio o Ntuono,Ca tu o chiamme Peppe o Giro,Chillo, o ninno niro,Niro, niro, comm a che!

Nel blu dipinto di blu (Volare)Penso che un sogno cosNon ritorni mai pi,Mi dipingevo le maniE la faccia di blu,Poi dimprovviso venivoDal vento rapito,E incominciavo a vlolareNel cielo infinito.Volare oh ohCantare oh oh oh, oh,Nel blu dipinto di blu,Felice di stare lss,E volavo volavoFelice pi in alto del soleEd ancora pi s,Mentre il mondoPian piano spariva laggi,Una musica dolce suonavaSoltanto per me. Volare oh ohCantare oh oh oh, oh,Nel blu dipinto di blu,Felice di stare lss,Ma tutti i sogniNellalba svaniscon perch,Quando tramonta, la lunaLi porta con se,Ma io continuo a sognareNeglocchi tuoi belli,Che sono blu come un cieloTrapunto di stelle.Volare oh ohCantare oh oh oh, oh,Nel blu dipinto di blu,Felice di stare quaggi.

Cent poncelles de rosabarrejades dins del morter:llet i roses, roses i llet.Et va fer rpidament.No fa falta una gitanaper endevinar, Conxita,com tha fet la mareta,ho s millor que tu.

Estimada, testimo tantNi una estrella brilla al cel,tu ets lestrella al meu cam,acompanyam i sigues el meu dest,tu ets la vida i la felicitat.Digues-me que el teu amor no mor,i com el sol dor no morir mai.Digues-me que no em saps enganyar,que el meu somni damor sempre sers tu.Estimada, testimo tant!No tinc ning al mn que mestimi ms,testimo, ets el meu gran amor,noms tu ets la vida del meu cor.

Tammurriata negraA vegades no comprenc el que passa... Que all que es veu no es creu!No es creu!Ha nascut un nad, ha nascut negrei la mamma li diu Giro,s senyor, li diu Giro!I mira, gira i salta, mira!Salta i gira, mira!Que tu li diguis Ciccio o Ntuono,que tu li diguis Peppe o Giro,el fet s que s negre. Negre,negre com no se sap qui.Diu el pags: Molt b, parlem:perqu si raonem,aclarirem aquest fet!On es sembra el gra,el gra creix:

amb xit o sense.Sempre s gra el que surt!Per, ho diguis a la mamma,o mho diguis a mi,que li diguis Ciccio o Ntuono, que li diguis Peppe o Giro,el fat s que linfant s negre,negre com no se sap qui.

En el blau pintat de blau (Volar)Penso que un somni aix no tornar mai:em pintava les mansi la cara de blau,desprs, de sobte,el vent em raptava,i comenava a volarpel cel infinit.Volar, oh, oh,cantar, oh, oh, oh, oh, en el blau pintat de blau,feli de ser all dalt.I volava, volava,feli ms alt que el soli encara ms alt,mentre el mna poc a poc desapareixia all baix,i una msica dola sonavanoms per a mi.

Volar, oh, oh,cantar, oh, oh, oh, oh, en el blau pintat de blau,feli de ser all dalt.Per tots els somnisa lalbada desapareixen, perququan es pon el sol, la lluna sels emporta, per jo segueixo somnianten els teus bells ulls,que sn blaus com el celsaturat destrelles.Volar, oh, oh,cantar, oh, oh, oh, oh, en el blau pintat de blau,feli de ser aqu a baix.

Ernesto de Curtis (1875-1937)Domenico Furn

E. A. MarioFausto Cigliano

Domenico Modugno (1928-1994)Domenico Modugno i Franco Migliacci

E volavo volavoFelice pi in alto del soleEd ancora pi s,Mentre il mondoPian piano spariva laggi,Una musica dolce suonavaSoltanto per me.Volare oh ohCantare oh oh ohNel blu deglocchi toui blu,Felice di stare que gi,Nel blu deglocchi tuoi blou,Felice di stare quaggiCon te.

I volava, volava,feli, ms alt que el soli encara ms alt,mentre el mna poc a poc desapareixia all baix,i una msica dola sonavanoms per a mi.Volar, oh, oh, cantar, oh, oh, oh, oh,en el blau dels teus ulls blaus,feli de ser all dalt,en el blau dels teus ulls,feli, de ser aqu baixamb tu.

Traducci: Manuel Capdevila i Font

Propers concerts al Palau

Palau BachDilluns, 10.04.17 20.30 h

Akademie fr Alte Musik BerlinRIAS KammerchorSunhae Im, sopranoBenn Schachtner, contratenorJulian Prgardien, Evangelista i tenorJohannes Wiesser, Christus i baixRen Jacobs, director

J. S. Bach: Passi segons sant Mateu, BWV 244

Preus: 20, 35, 45, 70 i 125 euros

Simfnics al PalauDissaBTe, 22.04.17 19.00 h

Orquestra Simfnica del VallsCor de Cambra de lAuditori Enric Granados de Lleida (Xavier Puig, director); Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora); Ren Ziming, piano (guanyador del Concurs Ricard Vies); Raquel Lojendio, soprano; Sebasti Peris, baix; Tenor i mezzosoprano per determinarVctor Pablo Prez, director

L. van Beethoven: Fantasia Coral en Do menor, op. 80L. van Beethoven: Simfonia nm. 9, en Re menor, op. 125, Coral

Preus: 22, 40, 48, 59 i 73 euros

Palau Grans VeusDimarTs, 25.04.17 20.30 h

Bejun Mehta, contratenorEnsemble DiderotJohannes Pramsohler, director

Obres de G. F. Hndel, A. Vivaldi, J. S. Bach, J. Ch. Bach, A. Caldara i M. Hoffmann

Preus: 25, 40, 50 i 70 euros

Trobans a:

www.palaumusica.cat93 295 72 00 D

. L: B

3881

-201

7 C

rd

its

de

les

imat

ges

: Cec

ilia

Bar

toli:

Dec

ca /

Uli

Web

er. R

en

Jaco

bs:

Mol

inaV

isua

ls. O

rque

stra

Sim

fni

ca d

el V

all

s: P

ig-S

tud

io. B

ejun

Meh

ta: J

osep

Mol

ina

Palau Grans VeusDilluns, 08.05.17 20.30 h

Mark Padmore, tenorPaul Lewis, piano

F. Schubert: Winterreise, D. 911

Preus: 15, 25, 30 i 40 euros