UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de...

64
UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES Títol del treball: Un viatge a través de les estrelles Autor/a: Anònim Curs i grup de classe: Tutor/a del treball: Centre o institut: Localitat i data de presentació: Cubelles 12 de desembre del 2014

Transcript of UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de...

Page 1: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

UN VIATGE A TRAVEacuteS

DE LES ESTRELLES

Tiacutetol del treball Un viatge a traveacutes de les estrelles

Autora Anogravenim

Curs i grup de classe

Tutora del treball

Centre o institut

Localitat i data de presentacioacute Cubelles 12 de desembre del 2014

Abstract

Aquest treball presenta lrsquoestudi de les constelmiddotlacions en un enfocament

mitologravegic en lrsquoanagravelisi drsquoobres literagraveries On els objectius soacuten claus per

aconseguir els resultats un drsquoells eacutes arribar a conegraveixer la mitologia grega de les

constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nord interpretar un conjunt de figures que formen

les estrelles al cel i finalment comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en

lrsquoart universal Les tegravecniques utilitzades en aquest treball srsquohan basat en la

recerca drsquoautors i artistes en diversos llibres les quals mrsquohan proporcionat els

resultats necessaris per a la recerca

Este trabajo presenta el estudio de las constelaciones en un enfoque mitoloacutegico

en el anaacutelisis de obras literarias Donde los objetivos son clave para conseguir

los resultados uno de ellos es llegar a conocer la mitologiacutea griega de las

constelaciones del hemisferio norte interpretar un conjunto de figuras que

forman las estrellas en el cielo y finalmente comparar i comentar la

interpretacioacuten de los mitos en el arte universal Las teacutecnicas utilizadas en este

trabajo se han basado en la recerca de autores i artistas en diversos libros los

cuales me han proporcionado los resultados necesarios para la recerca

This research project represents the study of constellations in a mythological

way in the analysis of literary works Itrsquos objectives are the main keys to get the

results one of them is to know the greek mythology of the constellations of the

northern hemisphere interpreted as group of figures that form the stars in the

sky and finally compare and talk about the interpretation of the myths in the

universal art The techniques used in this project are based on the investigation

of the authors of different books which have provided me with the results

needed for the investigation

Iacutendex

IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1

ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3

11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3

12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5

13 Teoria del Big bangPagraveg7

14 Teoria inflacionistaPagraveg7

Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9

21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9

22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10

221 El cel de la tardorPagraveg10

222 El cel de lhivernPagraveg11

223 El cel de la primaveraPagraveg12

224 El cel de lestiuPagraveg13

23 NebulosesPagraveg14

24 GalagravexiesPagraveg16

25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17

Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18

31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18

32 ZodiacuteacPagraveg29

Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42

Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44

Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46

61 Fitxes de treballPagraveg46

62 Mapes del celPagraveg57

Introduccioacute

El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre

a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme

Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al

llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques

Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com

en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que

em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la

cultura grega

El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la

Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve

vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que

samaguen al firmament

El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants

de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe

I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc

fantagravestic i miraculoacutes

Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En

aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les

diferents constelmiddotlacions

Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults

histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals

Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que

puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de

la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell

Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a

temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 2: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Abstract

Aquest treball presenta lrsquoestudi de les constelmiddotlacions en un enfocament

mitologravegic en lrsquoanagravelisi drsquoobres literagraveries On els objectius soacuten claus per

aconseguir els resultats un drsquoells eacutes arribar a conegraveixer la mitologia grega de les

constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nord interpretar un conjunt de figures que formen

les estrelles al cel i finalment comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en

lrsquoart universal Les tegravecniques utilitzades en aquest treball srsquohan basat en la

recerca drsquoautors i artistes en diversos llibres les quals mrsquohan proporcionat els

resultats necessaris per a la recerca

Este trabajo presenta el estudio de las constelaciones en un enfoque mitoloacutegico

en el anaacutelisis de obras literarias Donde los objetivos son clave para conseguir

los resultados uno de ellos es llegar a conocer la mitologiacutea griega de las

constelaciones del hemisferio norte interpretar un conjunto de figuras que

forman las estrellas en el cielo y finalmente comparar i comentar la

interpretacioacuten de los mitos en el arte universal Las teacutecnicas utilizadas en este

trabajo se han basado en la recerca de autores i artistas en diversos libros los

cuales me han proporcionado los resultados necesarios para la recerca

This research project represents the study of constellations in a mythological

way in the analysis of literary works Itrsquos objectives are the main keys to get the

results one of them is to know the greek mythology of the constellations of the

northern hemisphere interpreted as group of figures that form the stars in the

sky and finally compare and talk about the interpretation of the myths in the

universal art The techniques used in this project are based on the investigation

of the authors of different books which have provided me with the results

needed for the investigation

Iacutendex

IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1

ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3

11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3

12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5

13 Teoria del Big bangPagraveg7

14 Teoria inflacionistaPagraveg7

Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9

21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9

22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10

221 El cel de la tardorPagraveg10

222 El cel de lhivernPagraveg11

223 El cel de la primaveraPagraveg12

224 El cel de lestiuPagraveg13

23 NebulosesPagraveg14

24 GalagravexiesPagraveg16

25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17

Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18

31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18

32 ZodiacuteacPagraveg29

Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42

Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44

Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46

61 Fitxes de treballPagraveg46

62 Mapes del celPagraveg57

Introduccioacute

El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre

a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme

Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al

llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques

Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com

en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que

em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la

cultura grega

El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la

Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve

vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que

samaguen al firmament

El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants

de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe

I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc

fantagravestic i miraculoacutes

Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En

aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les

diferents constelmiddotlacions

Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults

histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals

Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que

puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de

la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell

Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a

temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 3: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Iacutendex

IntroduccioacutehelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg1

ObjectiushelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

MetodologiahelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg2

Capiacutetol I lrsquoOrigen de lrsquoUnivershelliphelliphelliphelliphelliphellipPagraveg3

11 La creacioacute segons Hesiacuteode (Mite clagravessic)Pagraveg3

12 Altres mites de la creacioacute a lrsquoescenari HelmiddotlegravenicPagraveg5

13 Teoria del Big bangPagraveg7

14 Teoria inflacionistaPagraveg7

Capiacutetol II Elements de lrsquoUniversPagraveg9

21 Quegrave eacutes una estrellaPagraveg9

22 Recorregut celeste per les estacionsPagraveg10

221 El cel de la tardorPagraveg10

222 El cel de lhivernPagraveg11

223 El cel de la primaveraPagraveg12

224 El cel de lestiuPagraveg13

23 NebulosesPagraveg14

24 GalagravexiesPagraveg16

25 ConstelmiddotlacionsPagraveg17

Capiacutetol III Les constelmiddotlacionsPagraveg18

31 Les constelmiddotlacions de lrsquohemisferi nordPagraveg18

32 ZodiacuteacPagraveg29

Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42

Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44

Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46

61 Fitxes de treballPagraveg46

62 Mapes del celPagraveg57

Introduccioacute

El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre

a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme

Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al

llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques

Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com

en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que

em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la

cultura grega

El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la

Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve

vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que

samaguen al firmament

El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants

de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe

I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc

fantagravestic i miraculoacutes

Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En

aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les

diferents constelmiddotlacions

Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults

histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals

Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que

puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de

la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell

Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a

temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 4: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Capiacutetol IV ConclusionsPagraveg42

Capiacutetol V Fonts drsquoinformacioacutePagraveg44

Capiacutetol VI AnnexosPagraveg46

61 Fitxes de treballPagraveg46

62 Mapes del celPagraveg57

Introduccioacute

El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre

a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme

Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al

llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques

Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com

en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que

em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la

cultura grega

El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la

Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve

vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que

samaguen al firmament

El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants

de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe

I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc

fantagravestic i miraculoacutes

Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En

aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les

diferents constelmiddotlacions

Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults

histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals

Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que

puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de

la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell

Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a

temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 5: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Introduccioacute

El fonament del meu treball eacutes adquirir la informacioacute necessagraveria per respondre

a la seguumlent pregunta la qual formulo amb molta intriga i entusiasme

Quegrave amaguen les llums de la nit que sagrupen formant constelmiddotlacions al

llarg del firmament Quina representacioacute sersquon fa a les arts plagravestiques

Amb aquest treball pretenc adquirir coneixements tant en la cultura grega com

en termes astronogravemics Em submergireacute al cel a la recerca de vells relats que

em puguin mostrar els antics pensaments que romanen any rere any en la

cultura grega

El que realment mha empegraves a fer aquest treball soacuten els misteris que envolta la

Terra El somni de leacutesser humagrave sempre ha estat veure meacutes enllagrave i per aixograve

vaig a revelar els racons meacutes bonics i les histograveries meacutes fantagravestiques que

samaguen al firmament

El cel ha estat des de temps memorials la forma dinspiracioacute tant per als amants

de la poesia com per les persones que necessitaven un moment de pau i de fe

I encara podem observar que la gent segueix considerant al cel com un lloc

fantagravestic i miraculoacutes

Tambeacute investigareacute lrsquoart que els grecs van anar introduint a la cultura grega En

aquest cas lart del que parlareacute seragrave de les obres que realitzaven els grecs a les

diferents constelmiddotlacions

Lart eacutes una font molt utilitzada que ens ha deixat veure sentiments molt ocults

histograveries terroriacutefiques llegendes fantagravestiques i fins i tot amors passionals

Vaig escollir aquest tema per la gran curiositat que sento per les histograveries que

puguin existir i les raons de les quals estiguin allagrave El cel em sembla la part de

la Terra meacutes sorprenent i per aixograve vull que el meu treball es centri en ell

Desitjo divulgar aquestes histograveries intentar que es submergeixin amb mi a

temps remots perquegrave estic totalment convenccediluda que no es podran resistir

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 6: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Objectius

1 Conegraveixer la mitologia grega de les constelmiddotlacions de lhemisferi nord

2 Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles al cel

3 Comparar i comentar la interpretacioacute dels mites en lrsquoart universal

Metodologia

Transformareacute el meu treball de recerca en un viatge pel firmament recollint

informacioacute de diversos mitjans tant de llibres diccionaris o en webs

Magradaria arribar a aconseguir contactar amb algun astrogravenom o aficionat que

majudi amb la meva investigacioacute ja que em poden facilitar aquest proceacutes

lrsquoaprofitareacute al magravexim

Primer de tot he de conegraveixer el cel tant el seu contingut com la seva histograveria

fins avui Levolucioacute del cel eacutes molt important per comprendrersquol per aixograve el meu

primer pas en aquesta meva investigacioacute seragrave explorar saber que hi ha allagrave

dalt i per quina raoacute hi soacuten

Eacutes tan gran la meva curiositat que investigareacute la utilitzacioacute dun telescopi aixograve

majudaragrave a conegraveixer millor el cel que menvolta Em puc permetre aquest

megravetode perquegrave tinc el material necessari per a aixograve

En el concepte de la mitologia en les constelmiddotlacions utilitzareacute un tipus de fitxa

per poder comparar i interpretar les diferents constelmiddotlacions investigareacute les

seves caracteriacutestiques astronogravemiques la histograveria del mite que amaga la

constelmiddotlacioacute i la interpretacioacute del mite en lart

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 7: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

I LORIGEN DE LUNIVERS SEGONS LA MITOLOGIA

- II La creacioacute de lrsquounivers ( Mite clagravessic )

Hi ha diverses versions sobre lrsquoorigen del moacuten perograve hi ha una obra

anomenada Teogonia que eacutes la meacutes coneguda de lrsquoescriptor Hesiacuteode1 del s

VIII aC Segons Hesiacuteode tot va comenccedilar amb el primer eacutesser que va

existir Caos (Χάος) descrit com un eacutesser buit Despreacutes van aparegraveixer Gea

(Γαῖα) la Terra Tagravertar (Τάρτᾰρος) eacutes tan una divinitat com un lloc on viuen els

morts i finalment Eros (Ἔρως) lrsquoamor Aquest uacuteltim eacutes el que accepta meacutes

possibilitats a lrsquoorigen ja que es considerava que lrsquoamor era una entitat

necessagraveria perquegrave aquests primers eacutessers srsquounissin entre ells per donar origen

a altres generacions

Del Caos van sorgir altres entitats Nix (Νύξ) la nit i Egravereb (Ἔρεβος) el moacuten

subterrani De la relacioacute de Nix i Egravereb van sorgir Egraveter (αἰθήρ) que representa la

llum o lrsquoaire pur el que respirarien els deacuteus i Hemera (Ἡμέρα) el dia Nix

engendraria a Tagravenatos (Θάνατος) la personificacioacute de la mort natural Hipnos

(Ὕπνος) del son Moros (Μορος) de la destinacioacute les Keres eacutessers femenins

que representaven la mort violenta i la destruccioacute Momo (Μωμος) de la burla o

el sarcasme Negravemesi (Νέμεσις) de la venjanccedila Oizis (Οίζυς) de

lrsquoangoixa Geras (γερας) de la bellesa les tres Moires (Μοῖραι)

Cloto Lagravequesis i Agravetropos les filadores que teixien la vida de cada

persona Apate (Ἀπάτη) lrsquoengany Filotes (Φιλοθἑος) de la tendresa a

les Hespegraverides (Ἑσπερίδες) que protegirien lrsquoarbre de les pomes drsquoor i Eris

(Ἒρις) la discograverdia la qual tindria una gran descendegravencia per si sola igual que

Nix

Gea va donar origen a Uragrave (Οὐρανός) que representa el cel estrellat a les

muntanyes i a Pont (Πόντος) el mar Gea srsquouniria a Pont (Πόντος) el seu fill un

1 Hesiacuteode eacutes un poeta narratiu egravepic del s VIII aC i cantor del treball i de la justiacutecia preteacuten

oferir una imatge molt meacutes veritable del passat des dels oriacutegens del moacuten a la creacioacute de les

successives generacions de deacuteus i dhomes

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 8: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

antic deacuteu del mar amb qui donaragrave origen a la descendegravencia de divinitats

marines Taumant (Θαύμας) que representava les meravelles del mar Forci

(Φόρκυς) als perills del mar Ceto (Κητώ) que era una representacioacute femenina

drsquoaquests perills de la mar i que srsquouniria a Forcis Euribia (Εὐρύβια) al domini

de la mar i Nereu (Νηρευς o Νηρηος) que representava el mar en calma

Despreacutes Gea srsquouniragrave a Uragrave amb qui tindragrave els dotze titans entre els quals es

troben Cronos (Κρόνος) Rea (Ῥεία) que srsquouneix amb Cronos (Κρόνος) que

representa el temps i amb ell engendra els primers deacuteus Oliacutempics Jagravepet

(Ίαπετός) de la vida mortal de la seva descendegravencia sorgirien els humans i

Cliacutemene (Κλυμενη) tres ciclops Brontes (Βροντης) Estegraveropes

(Στεροπης) i Arges (Άργος) que despreacutes serien els encarregats de fabricar els

raigs de Zeus (Ζεύς) I a tres monstres amb cinquanta caps i cent braccedilos i

mans anomenats Hecatonquir (Έκατόνχειρες)

Els Titans eren Oceagrave (Ώκεανός) que representava el riu que envoltava la

terra Ceos (Κοῖος) que representa la intelmiddotligegravencia Crios (Κρεῖος) deacuteu dels

ramats Hiperioacute (Ὑπερίων) de la llum o del sol mentre que les Titagravenides van

ser Febe (Φοίβη) que significa brillantor i srsquouniria al seu germagrave

Ceos Mnemogravesine (Μνημoacuteσυνη) de la memograveria i inventora dels idiomes Temis

(Θεμις) de la llei i la justiacutecia perograve en referegravencia a la llei de la naturalesa Tetis

(Τηθύς) a la fecunditat de les aiguumles i srsquouniria amb Oceagrave Tea (Θεια)

representa la vista srsquouneix amb Hiperioacute (Ὑπερίων)

Perograve Uragrave quan es va assabentar de que els seus fills tindrien la intencioacute en un

futur de destronar-lo va decidir tancar als ciclops i els Hecatonquirs al meacutes

profund dels pits de Gea Aixograve va causar la ira de Gea que va aconseguir que

Cronos es vengeacutes del seu pare Cronos amb una falccedil li va tallar els testicles i

els va llanccedilar al mar produint una escuma drsquoon va sorgir Afrodita (lsquoΑφροδίτη)

Drsquoaquesta manera es va acabar el regnat drsquoUragrave i es va iniciar el de Cronos qui

es va unir amb la seva germana Rea i drsquoon van neacuteixer els membres de la

segona generacioacute de deacuteus dels que formarien part els dotze deacuteus del Olimp

Gea i Uraacute el van advertir de que un dels seus fills el destronaria Per tant

Cronos va decidir empassar-se als seus fills Rea angoixada i novament

embarassada va suplicar als seus pares que la portessin a un lloc segur on

donaria a llum a Zeus

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 9: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Zeus en la seva maduresa va obligar al seu pare a vomitar la pedra que es va

empassar pensant que era ell com als seus germans Despreacutes drsquoaixograve va haver-

hi una guerra entre Cronos i Zeus Aquest va ser derrotat pels seus fills quins

van tancar als titans en el Tagravertar

Aquesta obra representa el moment quan Cronos li talla els testicles al seu

pare Uragrave

La castracioacute drsquoUacuteragrave de Giorgio Vasari 1555 ndash 1159

III ALTRES MITES DE LA CREACIOacute DE LrsquoUNIVERS

Mite dels pelasgos

El nom Pelasgos del grec antic (Πελασγοί) va ser utilitzat antigament a lantiga

Gregravecia per almiddotludir als pobles predecessors dels helmiddotlens com a habitants de

Gregravecia Els pelasgos eren el poble primitiu que habitava el que avui dia eacutes

Gregravecia Aquests tenien una societat matriarcal basada en la concepcioacute

primigegravenia duna Deessa Mare

El mite de la creacioacute dels pelasgos afirmava que al principi Euriacutenome

(Εὐρυνόμη) la deessa de totes les coses va sorgir del Caos perograve no va trobar

res sogravelid on recolzar els peus i a causa daixograve va separar el mar del firmament

Llavors va aparegraveixer el vent Bogravereas (Βορέας) que juntament amb la deessa

Mare van donar origen a lenorme serp Ofioacute (Όφίων) Meacutes tard la deessa mare

va quedar embarassada drsquoOfioacute despreacutes aquesta es va transformar en colom i

al seu degut temps va posar lou universal La serp Ofioacute es va enroscar set

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 10: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

vegades al voltant de lou fins que va covar i es va obrir Dell van sortir tots els

eacutessers i elements del Cosmos

Euriacutenome i Ofioacute van fixar el seu estatge a la

muntanya de lrsquoOlimp Quan Ofioacute va irritar la seva

companya adjudicant-se el tiacutetol dautor de lunivers

aquesta li va pegar terrible puntada de peu que li va

arrencar les dents i les va llanccedilar a la terra al peu

de lOlimp Seguidament la deessa va crear set

potegravencies planetagraveries i va colmiddotlocar una Titagravenida i

un Titagrave en cadascuna Tia i Hiperioacute per al Sol Febe

i Atlant (Ἄτλας) per la Lluna Dione (Διώνη) per al

planeta Mart Metis (Μῆτις) per Mercuri Temis i

Eurimedont per Juacutepiter Tetis i Oceagrave per Venus i Rea

i Cronos per Saturn Protectors tots de la successioacute

del temps No obstant aixograve en aquesta harmoniosa

creacioacute faltava lhome i llavors va aparegraveixer Pegravelasg va brollar de les dents de

Ofioacute enterrats a labisme dArcagravedia Pegravelasg va ser aclamat com a cap

culturizador i precursor de la humanitat Deacuteus i homes es trobaven sotmesos a

les deesses i dones i tots li rendien culte a la gran Deessa Mare

LrsquoORIGEN DE LUNIVERS ( teories modernes )

En la cosmogonia moderna lorigen de lUnivers eacutes linstant en quegrave va

aparegraveixer tota la mategraveria i lenergia que hi ha actualment en lunivers com a

consequumlegravencia duna gran explosioacute

Existeixen diverses teories cientiacutefiques sobre lorigen de lunivers Les meacutes

acceptades soacuten la del Big Bang i la Teoria Inflacionagraveria que es complementen

entre si

2 Robert Graves fou un poeta erudit i novelmiddotlista anglegraves (XIX) La creacioacute de lrsquounivers amb el

Mite dels Pelasgos

Euriacutenome i la serp

Ofioacute ilmiddotlustracioacute de Robert

Graves2

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 11: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

- IIII Teoria del Big Bang

La teoria o hipogravetesi del Big Bang (Gran Explosioacute) eacutes la meacutes acceptada per la

societat cientiacutefica per explicar lorigen de lunivers Un sacerdot belga de nom

George Lemaicirctre al 1927 va publicar un informe en el qual va resoldre les

equacions dEinstein sobre la geometria de lunivers que Alexander Friedman ja

havia resolt sense que Lemaicirctre ho sagravepigues i va suggerir que lrsquoUnivers

sestava expandint segons una de les solucions i que eacutes per aixograve que els

astrogravenoms Vesto Slipher i Carl Wilhelm Wirtz havien observat un corriment cap

al vermell de la llum de les nebuloses espirals

El Big Bang literalment gran explosioacute constitueix el moment en quegrave del no res

emergeix tota la mategraveria eacutes a dir lorigen de lUnivers La mategraveria fins a aquest

moment eacutes un punt de densitat infinita que en un moment donat explota

generant lexpansioacute de la mategraveria en totes les direccions i creant el que

coneixem com el nostre Univers Immediatament despreacutes del moment de la

explosioacute cada partiacutecula de mategraveria va comenccedilar a allunyar-se molt ragravepidament

una duna altra Els xocs que inevitablement es van produir i un cert desordre

van fer que la mategraveria sagrupeacutes i es concentreacutes meacutes en alguns llocs de lespai

i es van formar les primeres estrelles i les primeres galagravexies Des de llavors

lUnivers continua en constant moviment i evolucioacute

- IIIII Teoria Inflacionagraveria

El model dunivers proposat per Friedman eacutes el que segueixen els moderns

cosmogravelegs com Alan Guth3

La teoria inflacionagraveria dAlan Guth intenta explicar lorigen i els primers instants

de lunivers Es basa en estudis sobre camps gravitatoris fortiacutessims com els

que hi ha prop dun forat negre Segons Alan Guth durant la primera fraccioacute de

3 Alan Harvey Guth eacutes un fiacutesic teograveric i cosmograveleg nord-americagrave que ha investigat teories

sobre partiacutecules elementals (teoria de les partiacutecules i com saplica en els primers temps

del univers)

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 12: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

temps despreacutes de lexplosioacute inicial que va durar un temps pragravecticament

inapreciable Uns segons despreacutes lunivers va patir un proceacutes dexpansioacute

(inflacioacute) molt ragravepida En aquest instant va duplicar la seva grandagraveria fins a 90

vegades Lenergia fosca aquesta misteriosa forccedila va impulsar lexpansioacute que

va refredar lunivers i va donar lloc al proceacutes de generacioacute de la mategraveria No es

pot imaginar el Big Bang com lexplosioacute dun punt de mategraveria en el buit perquegrave

en aquest punt es concentraven tota la mategraveria lenergia lespai i el temps No

hi havia ni fora ni abans Lespai i el temps tambeacute sexpandeixen amb

lUnivers

Aquesta teoria explica el perquegrave dun univers tan gran encara que solament

tingui 13700 milions danys Es tracta de lenergia fosca una forma hipotegravetica

denergia que permegraves tot lespai i que produeix una pressioacute negativa que origina

una forccedila gravitacional repulsiva que empeny i accelera el cosmos

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 13: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

II ELEMENTS DE LrsquoUNIVERS

- III Quegrave eacutes una estrella

Una estrella eacutes una gran esfera de gas molt calenta i brillant Aquestes

produeixen la seva progravepia llum i energia mitjanccedilant un proceacutes anomenat fusioacute

nuclear Es componen sobretot dhidrogen i heli

La fusioacute succeeix quan els elements meacutes lleugers soacuten forccedilats per arribar a

elements meacutes pesats Quan aixograve succeeix una gran quantitat denergia causa

que lestrella augmenti la calor i la brillantor

Hi ha estrelles de diverses mides i colors El nostre Sol eacutes una estrella

groguenca de mida mitjana Les estrelles que soacuten meacutes petites que el nostre

Sol soacuten vermelloses i les que soacuten meacutes grans que aquest soacuten blaves El

nombre destrelles observables a simple vista des de la Terra sha calculat que

hi soacuten unes 8000 la meitat en cada hemisferi Durant la nit no es poden veure

meacutes de 2000 a la vegada la resta queden ocultes per la boirina atmosfegraverica

sobretot a prop de lhoritzoacute i la pagravelmiddotlida llum del cel

Una estrella tiacutepica es divideix en nucli mantell i atmosfera

Al nucli eacutes on es produeixen les reaccions

nuclears que generen la seva energia El

mantell transporta aquesta energia cap a la

superfiacutecie i segons com la transporti per

conveccioacute (eacutes una de les tres formes de

transportar la calor entre zones de diferents

temperatures i es caracteritza perquegrave es

produeix per mitjagrave dun fluid liacutequid o gas) o

per radiacioacute (eacutes a dir la propagacioacute

denergia en forma dones electromagnegravetiques a traveacutes del buit) es dividiragrave en

dues zones radiant i convectiva

Esquema de lrsquoestructura del Sol

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 14: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Finalment latmosfera eacutes la part exterior de les estrelles i luacutenica que eacutes visible

Es divideix en cromosfera fotosfera i corona solar Latmosfera estelmiddotlar eacutes la

zona meacutes freda de les estrelles Perograve a la corona suposa una excepcioacute al que

sha dit ja que la temperatura torna a augmentar fins a arribar al milioacute de graus

com a miacutenim Perograve eacutes una temperatura enganyosa En realitat aquesta capa eacutes

molt poc densa

IIII RECORREGUT CELESTE PER LES ESTACIONS

- IIIII El cel de la tardor (Figura 2 Annexos)

En les tardes de tardor els punters del Carro assenyalen cap a lestel Polar

amunt Des de lestel Polar srsquoarriba a lOacutessa Menor Una altra liacutenia que uneix els

punters amb lestel Polar eacutes una constelmiddotlacioacute destacada amb forma de ve

doble que eacutes tracta de Cassiopea Aquesta constelmiddotlacioacute igual que moltes

altres ja era coneguda en la Gregravecia antiga i el seu nom es degut a un

personatge de la mitologia grega Cassiopea era lesposa de Cefeu rei de

Etiogravepia i mare de Androgravemeda que tots dos tambeacute formen constelmiddotlacions Ell

tambeacute va donar nom a una constelmiddotlacioacute Cefeu amb forma de caseta a loest

de Cassiopea

Seguint la mateixa liacutenia fins a passar Cassiopea trobarem la constelmiddotlacioacute

drsquoAndrogravemeda filla de Cassiopea en la mitologia grega Al sud drsquoAndrogravemeda

podem trobar quatre estels que formen un quadrat conegut com el gran

Quadrat de Pegagraves (Figura 6 Annexos) Pegagraves cavall de la mitologia grega va

neacuteixer de la terra fecundada per la sang de Medusa despreacutes de Perseu la

mateacutes

Seguint a lest de Cassiopea sarriba a la constelmiddotlacioacute de Perseu Perseu va

ser lheroi de la mitologia grega que va matar a Medusa una de les Gogravergones

despreacutes va fugir sobre Pegagraves i en el camiacute de retorn va veure a Androgravemeda en

perill i la va salvar del monstre mariacute Cetus que la tenia presa Aquest

recorregut fa referencia al mite de Perseu per aixograve trobem aquests

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 15: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

personatges en un rang molt aproximat aixiacute doncs podem relacionar-lo i

identificar la mitologia de cada constelmiddotlacioacute

- IIIIII El cel de lrsquohivern (Figura 4 annexos)

A les tardes drsquohivern lOacutessa Major esta situada sobre lHoritzoacute septentrional Si

es contempla el firmament a la mateixa hora cada nit saprecia que les

constelmiddotlacions que durant la tardor es veien amb facilitat aniran desplaccedilant-se

cap a lHoritzoacute occidental a mesura que passin les jornades Aixiacute l1 de gener el

Cigne es situa a la zona occidental del cel a la caiguda de la nit Cassiopea es

troba en la nostra vertical Nord i Perseu es troba encara meacutes alt en el

firmament

Seguint la Via Lagravectica cap a el sud-est es troba la constelmiddotlacioacute drsquoAuriga o

Cotxer aquesta constelmiddotlacioacute representa un home portant sobre lesquena

una cabra seguit de dos o tres cabrits Els grecs en aquesta constelmiddotlacioacute veien

una quadriga que fou inventada per Erictoni Segons Pausagravenias4 Erictoni va

ser engendrat pel deacuteu Hefest i per la deessa Atena quan aquesta va intentar

fugir dels desitjos de Hefest perograve la va enxampar Llavors la deessa que

intentava defensar-se de sobte el semen del deacuteu li va caure per la cama i molt

empipada srsquoho va netejar amb un tros de llana que va llanccedilar al sogravel Per tant la

terra va donar origen a un nen que despreacutes la deessa va recollir i el va nombrar

Erictoni El va confiar a les filles de Cegravecrops amb la condicioacute de no destapessin

el cistell no obstant aixograve van desobeir i es van trobar a un nen amb cua de

serp aquesta situacioacute las va espantar i es van suiumlcidar

Cap al sud daquesta regioacute de la Via Lagravectica es veu una concentracioacute de sis o

set estrelles molt prograveximes Encara que soacuten febles criden latencioacute quan es

4 Pausagravenias va ser un viatger que va viatjar per Gregravecia Macedogravenia Italiagrave i algunes zones

drsquoAgravesia i Africa geogravegraf i historiador grec del segle II dC Es creu que era de la regioacute de Lidia

situada a Agravesia menor perquegrave es mencionava molt en les seves obres Va escriure una obra

important la Descripcioacute de Gregravecia

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 16: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

recorre el cel amb la mirada Es tracta de les Plegraveiades o les Set Germanes

filles drsquoAtles segons la mitologia grega Es troben al costat de la constelmiddotlacioacute

drsquoOrioacute que explicareacute meacutes a baix i que te relacioacute amb les Plegraveiades El mite

narra com un dia a Beogravecia les Plegraveiades amb companyia de Plegraveione una nimfa

filla drsquoOceagrave i de Tetis es van topar amb Orioacute un terrible caccedilador que las va

perseguir durant cinc anys fins que van ser transformades a coloms i Zeus que

va sentir llagravestima drsquoelles las va transformar en constelmiddotlacioacute

Despreacutes trobem lagrupacioacute estelmiddotlar meacutes destacada de lhivern que estagrave

formada per tres estrelles brillants que dibuixen una liacutenia recta el Cinturoacute

drsquoOrioacute Les Tres Mariacuteas Lespasa drsquoOrioacute el caccedilador estagrave situada al sud del

Cinturoacute drsquoOrioacute Una versioacute del mite drsquoOrioacute narra que vol forccedilar a Agravertemis

deessa de la caccedila i aquesta lrsquoenvia un escorpiacute LrsquoOrioacute eacutes picat a mort per

lescorpiacute i a Zeus li va saber tan greu que el va convertir en una constelmiddotlacioacute

Lescorpiacute tambeacute va ser posat al cel esdevenint la constelmiddotlacioacute Scorpius Eacutes

interessant el fet que quan una de les dues constelmiddotlacions surt per lhoritzoacute

laltra ja sha posat Aixiacute els rivals no es poden veure lun a laltre

Bou Taure (Taurus) la constelmiddotlacioacute situada meacutes enllagrave de lrsquoescut drsquoOrioacute Entre

la part inferior de lescut i les Plegraveiades brillen les Hiacuteades un grup estelmiddotlar en

forma de be baixa Les Hiacuteades formen la cara de Taure i les Plegraveiades es

troben al llom del bou Als peus drsquoOrioacute jeu el seu gos el Ca Major (Canis

Maior) El cinturoacute drsquoOrioacute apunta cap a Siacuterius lrsquoestel meacutes brillant del cel blanc i

blau surt despreacutes drsquoOrioacute i forma part de la constelmiddotlacioacute del Canis Maior A prop

tambeacute es destaca lrsquoestrella Procioacute (Procyon) blanca i groga que forma part de

la constelmiddotlacioacute del Canis Minor Que tambeacute forma un triangle equilagraveter amb

Sirius i Betelgueuse

- IIIIIII El cel de la primavera (Figura 3 annexos)

Quan srsquoacosta la primavera Orioacute i les Hiacuteades es desplacen fins lrsquohoritzoacute

occidental i amb el pas del temps acaben desapareixen A la matinada

apareixen dues estrelles destacades per lrsquohoritzoacute de lrsquoest que soacuten Cagravestor i

Pogravelmiddotlux famosos herois bessons fills de Leda i germans de Helena de Troia i

Clitemnestra La versioacute meacutes coneguda eacutes la de Zeus que es va transformar en

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 17: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

cigne per aixiacute seduir a Leda aquesta va pondre un ou drsquoon van sortir els

bessons

Seguint lrsquoarc que forma el timoacute del Carro es troba una estrella brillant vermella

anomenada Artur (Arcturus) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Taure a prop de

lrsquoOacutessa Major i Menor Meacutes enllagrave drsquoaquest estel trobarem lrsquoestrella brillant

Espiga (Spica) que pertany a la constelmiddotlacioacute de Verge aquesta representa a

una titagravenida anomenada Astrea filla de Zeus i Temis una deessa verge que

portava els raigs de Zeus en els seus braccedilos Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal

que va viure entre els humans durant lrsquoedat drsquoor de Cronos5 Zeus la va pujar al

cel i la convertir en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que

portava a les mans es va convertir en la constelmiddotlacioacute de Lira La constelmiddotlacioacute

de la Lira la situem al nord-est de Taure i Hegraveracles

- IIIIIV El cel de lrsquoestiu (Figura 1 annexos)

A la posta del Sol a lrsquoestiu la constelmiddotlacioacute del Cigne que estagrave formada per les

estrelles de la Creu del Nord es veuen a la zona meacutes alta de la Via Lagravectia

Deneb que representa la cua de la constelmiddotlacioacute del Cigne forma un triangle

drsquoestiu amb Altair i Vega (Figura 5 Annexos) La Via Lagravectia travessa el cel

durant aquesta estacioacute

Seguint fins al Nord per la Via Lagravectia des del Cigne ens trobem amb

Cassiopea al sud-est drsquoaquesta estagrave Androgravemeda la galagravexia I Pegasus estagrave

situat meacutes al Sud de la Via Lagravectia Lrsquoestel Espiga llueix al Sud-Oest en la

constelmiddotlacioacute de Verge i al sud trobem Antars que pertany a la constelmiddotlacioacute de

lrsquoEscorpiacute

A lrsquoest drsquoEscorpiacute es troba la constelmiddotlacioacute de Sagitari on es troba el centre de la

nostra galagravexia Aquesta constelmiddotlacioacute representa la imatge del centaure Quiroacute

que va ser engendrat quan Cronos transformat en cavall es va unir a Fiacutelira una

nimfa filla drsquoOceagrave i de Tetis per aixograve srsquoexplica aquesta doble naturalesa El 5 Lrsquoedat drsquoor eacutes el nom donat a lantiga Gregravecia i al moacuten romagrave al mite que defineix el periacuteode

seguumlent eacutes la Creacioacute de lhome i que sassocia amb la innocegravencia i la felicitat en una mena

dalmiddotlegoria amb la infagravencia de la humanitat

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 18: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

centaure va protegir a Peleu qui tambeacute el va aconsellar de casar-se amb Tetis

obligant-la al matrimoni Tambeacute va ser educador entre els quals van ser Jagraveson i

Asclepi Les seves ensenyances eren de muacutesica drsquoart de la guerra la caccedila la

moral i la medicina

Meacutes al Sud de la Via Lagravectia arribem a lrsquoestel Altair de la constelmiddotlacioacute de

lrsquoAgraveguila i aquesta amb Deneb i Vega formen un triangle drsquoestiu La constelmiddotlacioacute

de lrsquoAgraveguila representa a Ganimedes un heroi diviacute de Troia fill del rei Tros i de

la nimfa Calmiddotliacuterroe Aquest jove guardava el ramat del seu pare a les muntanyes

de Troia quan va ser raptat per lrsquoagraveguila de Zeus que el va portar a lrsquoOlimp Allagrave

havia de servir el negravectar a Zeus El deacuteu per compensar la desolacioacute del seu

pare li va regalar uns cavalls divins i una soca drsquoor feta per Hefest

Cada estiu al voltant del 12 drsquoagost es produeix una pluja de meteorits de les

Perseides coneguda com les llagravegrimes de Sant Llorenccedil per la proximitat

drsquoaquesta festa Es poden veure tambeacute meteors que soacuten estrelles fugaces que

passen pel firmament encara que nomeacutes soacuten partiacutecules de pols

IIIII NEBULOSES

Una nebulosa eacutes una zona del medi interestelmiddotlar que estagrave formada per gas i

per pols Especialment formades per hidrogen amb quasi el 10 dheli i

quantitats molt petites daltres substagravencies Tenen una importagravencia cosmologravegica

(κοσμολογία en grec ve de cosmos ldquoκόσμοςrdquo que significa ordre) perquegrave soacuten

els lloc on neixen les estrelles per fenogravemens de condensacioacute canvi fiacutesic que fa

una substagravencia al passar drsquoun estat a un altre i drsquoagregacioacute de mategraveria encara

que en altres ocasions es tracta de les restes duna estrella que ha mort

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galagravexies espirals i a qualsevol

zona de les galagravexies irregulars aquestes galagravexies estan constituiumldes

principalment per estels joves i costa esbrinar la seva estructura Abans de la

creacioacute del telescopi la nebulosa saplicava a tots els objectes celestes

daparenccedila difosa Per aquesta raoacute en moltes ocasions les galagravexies soacuten

anomenades nebuloses

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 19: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Hi ha diferents tipus de nebulosa

Les nebuloses demissioacute soacuten un nuacutevol de gas ionitzat

eacutes a dir un plasma que emet llum de diferents colors

El color de la nebulosa depegraven de la seva composicioacute

quiacutemica i de la quantitat dionitzacioacute La majoria de les

nebuloses demissioacute soacuten vermelles a causa del

hidrogen en el gas interestelmiddotlar La majoria de les

nebuloses demissioacute tenen el 90 dhidrogen i la

resta heli oxigen nitrogen i altres elements Algunes de

les nebuloses demissioacute visibles meacutes importants de

lhemisferi nord soacuten NGC 7000 i NGC 69606992 a la

constelmiddotlacioacute del Cigne A lhemisferi sud la nebulosa de la Llacuna M8 NGC

6523 a la constelmiddotlacioacute del Sagitari i la nebulosa OrioacuteM42

Les nebuloses planetagraveries soacuten una nebulosa drsquoemissioacute consistent en un

embolcall lluent en expansioacute de plasma i gas ionitzat Aquest nom es va

originar amb el seu primer descobriment en el segle XVIII a causa de que eren

observades amb petits telescopis ograveptics semblaven similars als planetes

gegants del sistema solar Lestrella inicial que queda a la part central de la

nebulosa es converteix en una nana blanca6 que al final sacaba refredant fins

a perdre la seva energia tegravermica residual

I Les nebuloses de reflexioacute soacuten nuacutevols de pols que

reflecteixen la llum duna o diverses estrelles veiumlnes

Aquestes estrelles no soacuten prou calentes per provocar la

ionitzacioacute dels gasos com en el cas de les nebuloses

demissioacute perograve soacuten prou lluminoses per permetre la

dispersioacute suficient per fer la pols visible

6 Lesa nanes blanques soacuten estrelles calentes i petites normalment de la mateixa mida que la Terra

tambeacute tenen poca lluminositat

Aquesta imatge es de la

Nebulosa Con presa

pel telescopi espacial

Hubble

Imatge de la Nebulosa de reflexioacute dins les

Plegraveiades (M45)

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 20: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

IIIV GALAgraveXIES

Es creu que va ser Hera lesposa de Zeus la que va donar lrsquoorigen a la Via

Lagravectia la nostra galagravexia A Zeus li agradava meacutes drsquouna dona i va acabar tenint

moltes amants de manera que mai li va guardar fidelitat a la seva dona

En una daquestes aventures Zeus es va unir amb Alcmena sense que el marit

drsquoaquesta srsquoassabenteacutes El deacuteu es va fer passar per labsent i com la dona li

agradava molt va decidir estar amb ell en una nit que dureacutes molt de manera

que per ordre dell el sol no va sortir Despreacutes lespograves de Alcmena Amfitrioacute va

tornar i es va unir a ella De totes dues unions Alcmena va quedar

embarassada El fill de Zeus va ser Hegraveracles i el fill dAmfitrioacute va ser Iacuteficles

(Ἰφικλῆς) un heroi Hegraveracles va ser el fill preferit de Zeus al qual Hera va

respondre amb ira i gelosia ja que no suportava que el fill duna altra dona fos

tan volgut pel seu espograves

Aixiacute la deessa va decidir complicar el naixement dHegraveracles qui es va quedar

deu mesos dins del ventre de la seva mare I a meacutes Hera va ser la responsable

que lheroi hagueacutes de patir els dotze treballs Tambeacute quan era un nadoacute de vuit

mesos li va enviar dues terribles serps per assassinar-lo perograve el nen va saber

defensar-se sense problemes

Ara beacute Hegraveracles nomeacutes seria

immortal si srsquoalletava dels pits

dHera perograve ella no ho

consentiria mai Sobre aquesta

histograveria hi ha dues versions

Primer es creu que Hermes el

missatger dels deacuteus va portar

al nen a on era Hera mentre

ella dormia i el va posar al seu

pit perquegrave srsquoalleteacutes de la seva

llet Quan Hera es va despertar i

va descobrir a Hegraveracles al pit el va retirar bruscament i la llet va seguir gotejant

i es va escampar per lunivers i va formar la Via Lagravectia Laltra versioacute indica que

LrsquoOrigen de la via Lagravectia Rubens 1577-1640 Museu

El Prado Madrid

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 21: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Hera anava amb Atena passejant pel camp quan van veure al nen descansant

a lherba Atena va convegravencer a la deessa que lrsquoalleteacutes doncs era molt bonic

Hera va accedir perograve aviat Hegraveracles va xuclar la llet amb tal violegravencia que va

ferir a la deessa Hera el va apartar del seu pit vigorosament i la llet va seguir

fluint fins que va formar la Via Lagravectia

IIV LES CONSTELmiddotLACIONS

Una constelmiddotlacioacute eacutes un conjunt drsquoestels fixos o estrelles que formen un dibuix

imaginari en aquest cas dibuixos que srsquohan representat fa anys en la mitologia

grega per relacioacute als mites que amaguen Se separen en grups arbitraris en

quegrave shan dividit els estels fixos La Unioacute Astronogravemica Internacional divideix el

firmament en 88 constelmiddotlacions la majoria basades en les antigues

constelmiddotlacions gregues

A part dels noms propis tradicionals (dorigen grec llatiacute o agraverab normalment) els

estels de les constelmiddotlacions reben un nom format per una lletra grega en

minuacutescula comenccedilant per (α) i seguint amb lalfabet grec seguida de

labreviatura o si sacaben les lletres gregues se segueix amb les llatines

aquesta eacutes lanomenada nomenclatura de Bayer7

7 La nomenclatura de Bayer eacutes un sistema per designar les estrelles meacutes brillants a cada constelmiddotlacioacute

mitjanccedilant les lletres gregues o les lletres llatines

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 22: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

III LES CONSTELmiddotLACIONS

Els navegants grecs pastors i fins i tot els agricultors van establir una unioacute amb

aquests astres concretament en els seus oficis Eacutes va transmetre de generacioacute

en generacioacute primer oralment i meacutes endavant amb escrits Tambeacute van

contribuir a lrsquoaparicioacute de mapes celestes

I per als grecs darrera de les constelmiddotlacions hi ha llegendes drsquoalgun heroi o

heroiumlna que havien estat catasteritzats pels deacuteus com a mostra del seu

reconeixement o estimacioacute per poder mantenir el seu record Encara avui dia

gragravecies als grecs que van donar eina a les constelmiddotlacions les utilitzem per

poder-nos orientar en el cel A primera vista totes les estrelles es semblen perograve

si observem beacute podem arribar a veure formes de dibuixos que anomenem

constelmiddotlacions Per exemple si volem cercar el nord hauriacuteem de trobar un gran

conjunt drsquoestrelles que formarien lrsquoOacutessa Major despreacutes drsquoaixograve trobarem el Carro

just al costat de lrsquoOacutessa Menor En aquesta trobarem una estrella anomenada

Estrella Polar a lrsquoextrem de la cua

Les constelmiddotlacions meacutes destacades de lrsquohemisferi nord

LrsquoOssa Major i lrsquoOssa menor (La llegenda de Calmiddotlisto)

Drsquouna banda ens trobem amb lOacutessa

Major (Ursa Major) eacutes una Constelmiddotlacioacute

Boreal Hi ha set estrelles meacutes destacades

que les anomenen ldquoel carro granrdquo amb forma

de carro unes altres quatre estrelles formen

la caixa i tres la cua

En canvi per una altre banda tenim a lOacutessa Menor (Ursa Minor) que eacutes una

de les constelmiddotlacions meacutes conegudes de

lhemisferi nord Estagrave formada per set

estrelles amb forma de carro quatre

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 23: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

formarien el que eacutes la part profunda del carro i les altres tres serien el magravenec

del carro Aquesta constelmiddotlacioacute teacute una estrella molt important lrsquoestrella Polar

que assenyala el pol nord geogragravefic Aquesta estrella va ser molt important per

als navegants grecs que la feien servir com a punt de referegravencia en els seus

viatges

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt representat en el segon llibre del poeta

Publio Ovidio Nasoacuten del poema anomenat les metamorfosis i drsquoon extrec la

mitologia Aquest mite comenccedila quan Zeus eacutes va quedar enamorat de Calmiddotlisto

i intenta seduir-la disfressant-se de

Diana la deessa de la caccedila a qui

Calmiddotlisto servia i estimava

secretament Meacutes tard temorosa

que esbrinessin la pegraverdua de la seva

virginitat Calmiddotlisto quan va tornar

amb les nimfes que marxaren a un

rierol a refrescar-se o depegraven de

lrsquoautor a una font no volia treurersquos la

roba per por que descobrissin el seu

embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la despullaren i es van

abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la van descobrir a

consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va fer fora del rierol i

de la seva companyia Quan Hera tambeacute es va assabentar drsquoaquesta infidelitat

molt gelosa la va convertir en una oacutessa

Al cap de poc temps Calmiddotlisto es troba amb Arcas (Αρκάς) el fill que va tenir

amb Zeus Arcas estava empaitant a les feres i posant trampes quan va

ensopegar amb la seva mare perograve malauradament a causa de la malediccioacute de

Hera el seu fill no la va reconegraveixer Com la va veure en forma drsquoanimal oacutessa va

8 Pedro Pablo Rubens (1577-1640) va ser un pintor barroc de lescola flamenca El seu estil

exuberant emfatitza el dinamisme el color i la sensualitat Les seves principals influegravencies van

procedir de lart de lAntiga Gregravecia de lAntiga Roma i la pintura renaixentista

Diana i Calmiddotlisto Rubens8 Museu del Prado

1635

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 24: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

alccedilar lrsquoarc i es va disposar a disparar perograve de sobte va aparegraveixer Zeus qui el

va aturar i li va explicar qui era de veritat aquella bestiola Llavors Zeus no es

va quedar tranquil i va decidir agafar a la seva amant per la cua i la va llenccedilar

lluny lluny cap al cel I per si de cas va transformar tambeacute al seu fill Arcas en

un oacutes i a continuacioacute va realitzar el mateix cop amb ell Aixiacute doncs mare i fill

van quedar marcats en el cel per sempre junts

Amb aquest mite lrsquoOssa Major es refereix a Calmiddotlisto transformada en oacutessa i a

Arcas transformat en un oacutes meacutes petit al seu costat

En el quadre tenim el moment del mite on la nimfa Calmiddotlisto teacute por a despullar-

se Aquiacute es descobert per les nimfes i la deessa Diana que no es verge per

aixograve es veu com eacutes rebutjada per totes

El drac

El Drac eacutes una constelmiddotlacioacute del lHemisferi Nord

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions modernes i una

de les 48 constelmiddotlacions llistades per 9Ptolomeu

(Κλαύδιος Πτολεμαίος) El cap del drac estagrave

representat per un quadrilagraveter destels situats

entre Hegraveracles i lOacutessa Menor

Lestel (α) Draconis (Thuban) eacutes un estel gegant calent situat a 300 anys llum

Despreacutes tenim lrsquoestel (β) Draconis que eacutes un supergegant 40 vegades meacutes

gran que el Sol i situat a 400 anys llum Un altre com lrsquoestel (γ) Draconis eacutes

lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute del Drac El seu nom deriva dun

mot agraverab que significa la Serp Eacutes un gegant taronja 50 vegades meacutes gran que

el Sol i situat a 15rsquo anys llum

9 Claudi Ptolemeu (100-170) Va ser astrograveleg i astrogravenom Autor del tractat astronogravemic conegut

com a Almagest que conteacute el catagraveleg estelmiddotlar meacutes complet de lantiguitat que va ser utilitzat

pels agraverabs i despreacutes els europeus fins a lalta Edat mitjana i en el qual es descriuen el sistema

geocegraventric i el moviment aparent dels estels i els planetes

Hegraveracles derrotant al drac Ladoacute del jardiacute de las

Hespegraverides Rubens 1577-1640

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 25: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

En la mitologia grega eacutes una de les histograveries meacutes populars ja que teacute a veure

amb un dels dotze treballs drsquoHegraveracles (Ἡρακλῆς) meacutes concretament amb el

nuacutemero onzegrave El drac anomenat Ladoacute (Δρακον Λάδων ) va ser encarregat per

la deessa Hera conjuntament amb les Hespegraverides10 (Ἑσπερίδες) per protegir

lrsquoarbre de pomes drsquoor del jardiacute que va ser un regal de noces de Gea la Terra a

Hera Hegraveracles havia de prendre les pomes del Jardiacute de les Hespegraverides i portar-

les a Euriacutesteu (Εὐρυσθεύς) el rei drsquoArgogravelida Quan es va posar en camiacute a

traveacutes de Gregravecia a Macedogravenia primer es va trobar amb Cicno fill drsquoAres i al

que va derrotar Despreacutes es va endinsar a Iliria on li van aparegraveixer les nimfes

drsquoun rierol filles de Temis i

de Zeus Aquestes li van

aconsellar que contactes

amb Nereu el deacuteu mariacute

perquegrave ell podria ajudar-li a

trobar el camiacute Quan es

trobava amb Nereu encara

que es va transformar en

diverses formes Hegraveracles el

va agafar i fins que no li reveleacutes el camiacute no el deixaria anar Durant el camiacute va

alliberar a Prometeu un gegant que per agrair-li la seva alliberacioacute li va

aconsellar que no agafeacutes ell mateix la poma drsquoor sinoacute que encomaneacutes aquesta

missioacute a Atles Pel camiacute es va topar amb Atles el titagrave que estava condemnat a

carregar amb el pes dels cels Hegraveracles li va oferir sostenir la immensa esfera si

ell agafava les pomes del jardiacute de les Hespegraverides Quan va tornar amb les

pomes drsquoor es va donar compte que no volia estar condemnat un altre cop a

carregar amb aquella immensa esfera llavors li va dir que ell mateix portaria les

pomes drsquoor al rei Euriacutesteu Perograve Hegraveracles ja assabentat va dissimular i li va

demanar si podia agafar un moment lrsquoesfera per poder agafar-la millor No

obstant Atles sense saber res del que planejava lrsquoheroi va acceptar i aixiacute lrsquoheroi

va agafar les pomes i sersquon va anar Tambeacute es diu que no va ser Atles qui va

derrotar al drac sinoacute que va ser ni meacutes ni menys que lrsquoheroi Hegraveracles

10

Les Hespegraverides eren nimfes filles drsquoAtles i la seva missioacute era cuidar del jardiacute de Hera on hi

havia les pomes drsquoor amb lrsquoajuda drsquoun drac anomenat Ladoacute

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 26: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

En aquest quadre de Rubens exposa el moment que lrsquoheroi Hegraveracles lluita amb

el drac Ladoacute al jardiacute de les Hespegraverides

Perseu

Perseu eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord una de les 48 constelmiddotlacions

de Ptolemeu i de les 88 constelmiddotlacions modernes de la Unioacute Astronogravemica

Internacional Lrsquoestel (α) eacutes Algenib lestel meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute

Lrsquoestel (β) eacutes Algol coneguda per ser un estel variable

Androgravemeda eacutes una constelmiddotlacioacute que ocupa el lloc 19 entre les 88

constelmiddotlacions El

seu estel (α) eacutes Sirah un dels

estels que compon el quadrat

del Pegagraves Lestel (β) eacutes

Mirach que vol dir el davantal

I lrsquoestel (γ) eacutes Alamaak nom

agraverab que vol dir linx del desert

i eacutes un estel doble A meacutes hi

ha la gran galagravexia dAndrogravemeda

La Balena (Cetus) el monstre mariacute drsquoaquest mite eacutes una constelmiddotlacioacute de

lhemisferi sud en la regioacute coneguda com laigua a prop daltres constelmiddotlacions

aquagravetiques com Aquarius Pisces i Eridanus Lestel meacutes notable daquesta

constelmiddotlacioacute eacutes Mira (o Ceti) el primer estel variable Tambeacute trobem lestel (α)

Menkar i lestel (β) Deneb Kaitos els meacutes brillants de la constelmiddotlacioacute

Les constelmiddotlacions que estan associades al mite de Perseu soacuten Androgravemeda

Cassiopea Cefeu Cetus (un monstre mariacute) i Pegagraves

El mite es centra en Perseu (Περσεύς) i Androgravemeda (Ἀνδρομέδα) perograve tambeacute

fa referegravencia a Cefeu (Κεφεύς) el pare de Androgravemeda i Cassiopea (Κασσιέπεια)

la mare Tot va comenccedilar quan Perseu tornava drsquohaver decapitat a Medusa

(Μέδουσα) quan el cap de Medusa va caure va sorgir un cavall anomenat

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 27: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Pegagraves Aquest viatge el va fer a fi de finalitzar la promesa a Polidectes

(Πολυδέκτης) un rei tiragrave

Pel camiacute a Etiogravepia es va

ensopegar amb Androgravemeda

que es trobava lligada a una

roca i era presa drsquoun monstre

mariacute anomenat Cetus (Κετω)

Perseu nomeacutes veure-la es va

quedar enamorat drsquoella i aixiacute

doncs li va prometre a Cefeu

que si ell li concedia la magrave de la

seva filla lrsquoalliberaria drsquoaquell

monstre Una vegada alliberada

Perseu es va assabentar que

Androgravemeda estava promesa amb el seu tiet Fineu (Φινεύς) Ell es va

assabentar que volien acabar amb ells per la promesa que li va fer el pare

drsquoAndrogravemeda Van intentar acabar amb ell perograve els va aturar gragravecies al cap de

Medusa convertint-los en pedra tan a Cefeu com als seus confidents Perseu

va tornar a Seacuterifo al costat drsquoAndrogravemeda on la situacioacute havia canviat en

Polidectes volia apoderar-se de Dagravenae (Δανάη) la seva mare i molt enfurismat

es va venjar Aixiacute doncs els va convertir a tots en estagravetua gragravecies als poders

del cap de Medusa i li va concedir el poder al seu pare adoptiu Dictis (Δίκτυς)

Despreacutes va abandonar lrsquoilla junt amb Androgravemeda i es van dirigir a Argos Allagrave

residia el seu avi Acrisi (lsquoAκρiacuteσιος) Perograve aquest en veurersquol va marxar lluny a

Larissa perquegrave com deia lrsquooracle moriria a mans drsquoun fill de Daacutenae en aquest

cas Perseu

A Larissa Perseu es va presentar als jocs del rei Teutaacutemides que havia

organitzat i on Acrisi assistia drsquoespectador Lrsquoheroi es va disposar a llenccedilar el

disc quan per casualitat li va donar un cop mortal al peu drsquoAcrisi I aixiacute es va

completar la profecia Quan Androgravemeda va morir la deessa Atena (Ἀθηνᾶ) els

va alccedilar als cels

Perseu alliberant a Androgravemeda Peter Paul Rubens

1607

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 28: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Aquiacute tenim el quadre que va pintar Peter Paul Rubens on plasma lrsquoescena en

que Perseu allibera Androgravemeda despreacutes de lluitar i vegravencer al monstre Cetus

que la mantenia presa

Hegraveracles

La constelmiddotlacioacute drsquoHegraveracles rep el nom drsquoun heroi de la mitologia grega que

forma part de les 88 constelmiddotlacions modernes

i tambeacute estagrave dins de les 48 constelmiddotlacions de

Ptolemeu Lrsquoestel (α) Herculis (Ras

Algethi o Rasalgethi) eacutes un sistema

estelmiddotlar triple lrsquoestrella principal eacutes una gegant

vermella variable Lrsquoaltre estel (β)

Herculis (Kornephoros) eacutes la meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la primera una estrella gegant

groga que el seu nom grec (Ἡρακλῆς)

significa ldquola glograveria drsquoHerardquo I un altre estel eacutes (γ) Herculis una gegant blanca

que eacutes una binaria espectroscogravepica

La constelmiddotlacioacute rep el nom del gran heroi Hegraveracles Aquest heroi va ser obligat

a realitzar dotze treballs per aconseguir la immortalitat lrsquoonzegrave treball ja lrsquohe

mencionat a la constelmiddotlacioacute de Ladoacute el drac I a continuacioacute explicareacute com va

arribar als cels Hegraveracles

Finalment despreacutes drsquoacabar els treballs encomanats per Hera Hegraveracles es va

dirigir a Ecagravelia on regnava Egraveurit (Εὔρυτος) qui posseiumla una gran habilitat amb

lrsquoarc i qui va ensenyar a Hegraveracles a utilitzar-la Aquest rei estava disposat a

lluitar amb qualsevol perquegrave ell era conscient que ninguacute seria capaccedil de

guanyar-lo i com ofrena per al guanyador lliuraria la ma de la seva filla Iacuteole

(Ἰόλη)

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 29: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Llavors Hegraveracles va acceptar el duel i el va derrotar molt fagravecilment tan a ell

com als seus fills Despreacutes del duel Egraveurit es negava a complir la seva promesa

aixograve va desencadena una batalla on Hegraveracles cec per la ira va matar un

innocent A causa drsquoaixograve va tornar a lrsquoOracle i per purificar-se havia drsquoanar a

Lidia i obeir a la reina Onfale durant tres anys aquesta lrsquohumiliava fent-lo vestir

de dona Quan van passar els tres llargs anys Hegraveracles va arribar a Calidon on

es va casar amb Deianira

En un viatja la parella havia de creuar un riu

on Neso un centaure que transportava als

caminants drsquoun costat a un altre del riu es va

oferir per portar a Deianira perograve Neso srsquohavia

enamorat drsquoella i quan va poder se la va

emportar lluny Perograve Hegraveracles va treure lrsquoarc i

va disparar una fletxa contra el centaure

Aquest quasi mort li va donar un flascoacute a la

jove que obtenia sang que si tocava la pell del

seu marit ell tornaria a estimar-la

Lrsquoheroi va tornar a Ecagravelia per raptar a Iacuteole i per a

celebrar-lo va sacrificar dotze bous en honor a

Zeus Deianira molt gelosa va agafar la sang que li va donar Neso i la va

escampar per la tuacutenica Quan Hegraveracles se la va posar la seva pell li va

comenccedilar a cremar va fugir cap a un riu on es va llenccedilar perograve encara va

empitjorar meacutes Hegraveracles va acabar morint i Deianira es va suiumlcidar

Veiem en aquest quadre la representacioacute del mite de Hegraveracles realitzant el

treball onze lrsquoinstant en que Hegraveracles agafa les tres pomes drsquoor del jardiacute de les

Hespegraverides al fons estagrave representada una de les nimfes intentant aturar el

robatori de Hegraveracles

Aquesta obra representa el moment quan arriben al riu Hegraveracles i Deianira i on

es troben amb el centaure Neso qui transportava fins al altre costat del riu als

caminants Llavors quan agafa a Deianira srsquoenamora drsquoella ise la emporta lluny

El rapte de Deianira per el centaure Neso Guido Reni 1617-1621

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 30: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Pegagraves

Pegagraves (Pegasus) eacutes una constelmiddotlacioacute de lhemisferi nord anomenada aixiacute pel

mite del cavall alat en la mitologia grega Va ser trobada per Ptolemeu i es va

convertir en una de les seves 48 constelmiddotlacions i formant part de les 88

constelmiddotlacions modernes Eacutes la setena constelmiddotlacioacute del cel les seves estrelles

meacutes brillants soacuten lrsquoestel Pegasi (α) Markard lrsquoestel Pegasi (β) Sheat i lrsquoestel

Pegasi (γ) Algenib que formen totes tres lrsquoala del cavall

El cos del cavall tambeacute estagrave format per estrelles els estels Pegasi (λ) Markab

lrsquoestel Pegasi (ι) i lrsquoestel Pegasi (ξ)

Tambeacute trobem altres estels que formen

les potes de Pegagraves les potes

posteriors el formen els estels Pegasi

(ε) Enif i lrsquoestel Pegasi (θ) Baham i les

potes anteriors formades per dues

estrelles que no tenen designacioacute de

Bayer eacutes a dir es nombren per

nuacutemeros Pegasi (1) i Pegasi (9) Trobem altres dos estels que soacuten Pegasi (ρ) i

Pegasi (σ) que formen la cua I per uacuteltim al cap trobem dos estels meacutes que soacuten

Pegasi (η) Matar lrsquoestel Pegasi (π) el musell i lrsquoestel Pegasi (μ) Sadalbari estagrave

situat a la base del seu coll

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 31: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Pegagraves es un cavall alat que apareix en

diferents mites especialment en el de

Perseu on ja lrsquohem nombrat perograve ara

parlarem del mite de Belmiddotlerofont

(Βελλεροφόντης) un heroi de la

mitologia grega El seu nom proveacute del

mot grec (πηγη) que vol dir font

manantial Quan Perseu va donar mort a

la Medusa Pegagraves va sorgir de la sang

abocada al terra Despreacutes drsquoaquest

succeacutes Atena va dirigir a Pegagraves fins a

lrsquoheroi Belmiddotlerofont qui gragravecies a ell va

aconseguir guanyar a Quimera (Χιμαιρα)

que era un monstre amb cap de lleoacute cos de cabra i cua de serp i que treia foc

per la boca Despreacutes de la mort de Belmiddotlerofont Pegagraves va retornar a lrsquoOlimp

aquiacute comenccedilava un concurs de cant on les filles de Piacuteero (πιερος) un rei de

Macedogravenia srsquoenfrontaven amb les Muses (μοῦσαι) perograve Helicoacute (Ηλικών) es va

comenccedilar a enfurismar amenaccedilant al cel I Posidoacute li va ordenar a Pegagraves que

lrsquoatures alliacute doncs va picar la muntanya fent aixiacute que es calmeacutes On va colpejar

el cavall va brollar una font que es va anomenar la

font del cavall o Hipocrene (Ἱπποκρήνη)

Finalment el cavall es va convertir en una

constelmiddotlacioacute

Lrsquoobra representada de Rubens fa referegravencia a quan lrsquoheroi Belmiddotlerofont amb

lrsquoajuda de Pegagraves aconsegueix eliminar a Quimera

Orioacute

Orioacute eacutes una constelmiddotlacioacute situada a lequador

celeste aixograve fa que sigui visible des de qualsevol

lloc del moacuten Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes

grans i brillants i una de les que es reconeixen

Belmiddotlerofont a sobre de Pegagraves lluitant

amb el monstre Quimera Peter Paul

Rubens 1635

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 32: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

meacutes fagravecilment Parteix dels estels Betelgeuse (α) eacutes lespatlla dreta drsquoOrioacute un

estel roig Rigel (β) al genoll esquerre de la constelmiddotlacioacute eacutes un gran estel

blanc dels meacutes brillants del cel Bellatrix (γ) estagrave a lespatlla esquerra dOrioacute

Alnitak Alnilam i Mintaka (ζ ε i δ) formen el cinturoacute dOrioacute soacuten tres estels

brillants que per aixograve podem reconegraveixer meacutes fagravecilment la constelmiddotlacioacute drsquoOrioacute

Saiph eacutes el genoll dret dOrioacute

Orioacute (Ωρίων) eacutes un gegant caccedilador amb un encant excepcional i amb una forccedila

increiumlble es fill drsquoEuriacuteale (Εὐρυάλη) i Posidoacute (Ποσειδών) tambeacute eacutes creia que

havia nascut de la Terra como quasi tots els gegants Del seu pare Posidoacute va

rebre la capacitat de caminar per la superfiacutecie de lrsquoaigua Side (Σίδη) va ser la

primera esposa drsquoOrioacute la qual Hera recelosa per creurersquos meacutes preciosa que

ella la va arrossegar fins lrsquoinfern

Meacutes tard Orioacute es va dirigir fins a Quiacuteos (Χίος) una illa grega del mar Egea

perquegrave el rei Enopioacute (Οἰνοπίων) el va cridar que li allibereacutes drsquounes feres que

estaven infestant lrsquoilla Aquiacute es va enamorar perdudament de Megraverope

(Μερόπη) la filla drsquoEnopioacute perograve el pare no ho va consentir No obstant aixograve

mentre dormia el pare de Megraverope el va cegar Aixiacute doncs Orioacute es va dirigir fins

al taller de Hefest (Ἥφαιστος) i allagrave va agafar a un nen que el va ajudar i va ser

els seus ulls Quan va recuperar la vista va anar corrents a venjar-se drsquoEnopioacute

perograve no va poder enxampar-lo ja que Hefest li va construir una cambra secreta

subterragravenia

Llavors lrsquoAurora que personifica lrsquoalba

es va enamorar drsquoell i el va raptar

portant-sersquol fins a Delos (Δήλος) on

Orioacute va morir a causa drsquointentar forccedilar

a la deessa Agravertemis (Ἄρτεμις) qui va

enviar un escorpiacute que li va causar la

mort al gegant Quan lrsquoescorpiacute va

acabar la seva feina va ser enlairat

11

Daniel Seiter (1642-1705) va ser un pintor del Barroc que es va formar i va treballar a Itagravelia

Va neacuteixer a la frontera amb Suiumlssa i va ser criat a Viena

Diana sobre el cos drsquoOrioacute abans del seu

ascens als cels 11Daniel Seiter 1685

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 33: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

fins al cel i convertit en la constelmiddotlacioacute drsquoEscorpioacute el gegant tambeacute va ser

transformat en constelmiddotlacioacute al cel on fuig eternament de lrsquoescorpiacute

IIIII ZODIacuteAC

Entre les 88 constelmiddotlacions hi trobem 12 que formen el Zodiacuteac que soacuten les

seguumlents que mostrareacute Agraveries Taure Geminis Cranc Lleoacute Verge Balanccedila

Escorpiacute Sagitari Capricorn Aquari i Peixos

Els grecs havien identificat el camiacute que seguia el Sol al llarg dun any sobre el

fons destrelles fixes respecte a alguacute que las estagrave observant Aquest camiacute eacutes el

resultat del desplaccedilament de la Terra al voltant del Sol El Sol recorre

aproximadament un grau cada dia aquest moviment eacutes drsquooest a est

Els grecs van dividir lecliacuteptica en 12 parts iguals on shi troben les 12

constelmiddotlacions del zodiacuteac

El mot zodiacuteac significa el camiacute dels animals i de fet gairebeacute totes les

constelmiddotlacions del zodiacuteac representen mitologravegicament un animal

Agraveries

Agraveries eacutes una de les constelmiddotlacions del zodiacuteac

que es troba entre les constelmiddotlacions de

Peixos a loest i Taure a lest Lrsquoestel Arietis

(α) Hamal o Hemal eacutes lrsquoestrella meacutes brillant

de la constelmiddotlacioacute una geganta ataronjada

envoltada dun bell grup destels Lrsquoestel

Arietis (β) Sheratan eacutes la segona meacutes brillant binagraveria espectroscogravepica de color

blanc I un altre estel eacutes Arietis (γ) Mesarthim que eacutes un estel binari que les

seves dues components blanques estan separades Una delles eacutes un estel

lleugerament variable

Aquesta constelmiddotlacioacute fa referencia al mite del rei de Tebes Atamant (lsquoΑθαμας)

fill de Eol (Αἴολος) Tot va comenccedilar amb el seu primer casament amb Negravefele

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 34: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

(Νεφέλη de νέφος lsquonuacutevolsrsquo) deessa dels nuacutevols Amb la qual va tenir dos fills

Frixo (Φρίξος en grec) un nen i Helmiddotle (Ἕλλη) una nena

Al cap de poc temps Atamant es va separar de Negravefele per casar-se amb Ino

una de les filles de Cadme (Κάδμος) i drsquoHarmonia (Ἁρμονία) Drsquoaquest segon

matrimoni van sorgir dos fills Learco (Λέαρκος) i Melicertes (Μελīκερτης en

grec) La seva esposa Ino gelosa dels primers fills que va tenir el seu marit en

el primer matrimoni va prendre la decisioacute drsquoeliminar-los fos com fos De fet va

planejar un pla aquest consistia en induir a les dones que torressin el gra que

es destinava al conreu del blat i aixiacute no es pogueacutes conrear No obstant ella

sabia que Atamante acudiria a lrsquooracle de Delfos per resoldre aquesta quumlestioacute

i aixiacute doncs va corrompre als emissaris i la solucioacute va ser el sacrifici del seu fill

Frixo

En el moment del sacrifici on Ino estava a

punt de contemplar lrsquoegravexit del seu magniacutefic pla

de sobte Negravefele va dur un carner drsquoor que va

ser un regal de Hermes (Έρμῆς) el deacuteu

oliacutempic missatger Aquest carner va enlairar

als dos joves per lrsquoaire i els va treure del perill

els va enviar a la Cogravelquida perograve en el trajecte

Helmiddotle va caure al mar i es va ofegar aixiacute doncs nomeacutes va arribar Frixo

Aquest fresc fa referegravencia al moment quan Frixo fuig gragravecies al carner cap a la

Cogravelquida al seu costat hi ha una dona que el persegueix que representa a Ino

Taure

Taure eacutes la segona constelmiddotlacioacute del zodiacuteac en llatiacute Taurus i en espanyol bou

una de les figures meacutes grans pel seu contingut drsquoestrelles on trobem les

12Plegraveiades i les Hiacuteades

12

Les Plegraveiades (Πλειας en grec) en la mitologia grega eren les set filles del titagrave Atles i de

Pleacuteione Taigete (Ταϋγέτη) Electra (Ηλέκτρα) Alciacuteone (Αλκύονη) Asteacuterope (Στερόπη) Celeno

(Κελαινώ) Maya (Μαία ldquopetita marerdquo) i Meacuterope nascudes a la muntanya Cilene (Κυλλήνη) eacutes

van convertir en les set estrelles de la constelmiddotlacioacute Soacuten germanes de Calipso (Καλυψώ ldquola que

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 35: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Es molt destacat en el cel drsquohivern entre Agraveries al Oest i els Bessons al Est Al

Nord es troben Perseus i Auriga al Sud-Est Orioacute i al Sud-Oest Eridanus i

Cetus

Lrsquoestel Tau (α) Aldebaran eacutes lrsquoestrella meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant vermella que forma un sistema binari Lrsquoestel Tau (β) Elnath eacutes la

segona estrella meacutes brillant que dibuixa la forma de les banyes del bou Lrsquoestel

Tau (γ) Hyadum I eacutes una estrella gegant taronja que forma part del cuacutemul de

les Hiacuteades

A Gregravecia aquesta constelmiddotlacioacute conteacute dues histograveries que narren les aventures

amoroses de Zeus Io convertida en una vedella per Zeus i Europa seduiumlda

per Zeus en una platja disfressat de bou blanc

Mite de Io

Io era una donzella drsquoArgos (Άργος) sacerdotessa drsquoHera amada pel deacuteu

Zeus per la seva bellesa Zeus es va endinsar en un dels seus somnis on

lrsquoordenava que aneacutes al llac de Lerna (Λέρνη)

Quan va despertar del somni va anar corrents fins al seu pare ell va consultar

lrsquooracle i aquest li va respondre que havia drsquoacceptar sinoacute Zeus eliminaria a tot

allograve que lrsquoimpediacutes continuar Aixiacute es van unir perograve Hera ho va sospitar molt

drsquohora i no ho va consentir Zeus va transformar a Io en una vedella i aixiacute Hera

no malpenses del seu amor al final la va drsquohaver dur com a regal a Hera qui la

va deixar a mans drsquoArgos familiar de la princesa Perograve Zeus no es separava

drsquoella de vegades anava a veure-la drsquoamagat transformat amb bou fins que li

va dir a Hermes que havia de matar Argos Perograve aixograve no la va alliberar ja que

Hera va enviar un tagravevec una mena drsquoinsecte que srsquoenganxava als seus costats

empipant-la Aquesta va arribar fins a Egipte on es va amagar i va donar a llum

al fill de Zeus Egravepaf (lsquoΕπαφος) i on va recuperar la seva forma original

Malauradament Hera no descansava mai i va ordenar als ldquocuretesrdquo (Κουρῆτες)

amagardquo) Hiante les Hiacuteades (Ὑάδες) i les Hespegraverides Juntament amb les set Hiacuteades eren

anomenades Atlagraventides Dodogravenides o Nisiacuteades mainaderes i mestres de linfant Dioniacutes

(Διόνυσος)

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 36: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

que li portessin al fill perograve Zeus els va castigar aniquilant-los per complir les

crueltats de la seva esposa

El mite drsquoEuropa

Europa era filla de Agegravenor (Αγήνωρ en grec) i Telefassa (lsquoΤηλεφασσα) encara

que de vegades es diu que era filla de Fegravenix i per tant neacuteta de Agegravenor

Europa jugava amb les seves companyes a la platja de Sidoacute o Tir on regnava el

seu pare quan Zeus la va veure va quedar meravellat per la seva bellesa per

la qual cosa es va enamorar drsquoella Llavors Zeus es va transformar en un bou

gran i esplegravendid per cridar lrsquoatencioacute drsquoaquesta Aixiacute doncs es va acostar a ella i

es va seure esperant una reaccioacute

Europa al principi es va espantar en

veure aquella fera tan immensa perograve al

moment es va confiar drsquoella i la va

comenccedilar a acariciar fins seure damunt

drsquoella Zeus no va trigar en aprofitar

aquell instant per aixecar-se i endur-se-

la lluny cap al mar

Despreacutes Zeus es va unir amb Europa

sota una font Europa va tenir tres fills

Minos (Μίνως) Sarpegravedon (Σαρπηδών) i

Radamant (Ῥαδάμανθυς)

Quan Europa va morir li van ser concedits els honors divins i el bou bravo que

havia estat la forma en quegrave Zeus havia estimat a Europa va ser convertit en

constelmiddotlacioacute i inclograves en els signes del zodiacuteac

En aquesta representacioacute trobem el rapte drsquoEuropa per Zeus transformat en

bou brau i se lrsquoemporta pel mar

Bessons

El rapte dEuropa Peter Paul Rubens

Museu del Prado 1628-162

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 37: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Aquesta constelmiddotlacioacute eacutes la tercera del zodiacuteac el seu

dibuix representa a dos bessons Dins drsquoaquesta

podem destacar dos estrelles molt brillants Gem (α)

Cagravestor i Gem (β) Pogravelmiddotlux que soacuten els noms que fan

referencia a les figures que formen les estrelles

drsquoaquesta constelmiddotlacioacute Lrsquoestel Gem (β) Pogravelmiddotlux eacutes

una estrella gegant taronja molt a prop del Sistema

Solar Un altre estel Gem (α) Cagravestor eacutes una estrella

muacuteltiple tambeacute molt a prop del Sistema Solar Podem

trobar al cel profund el cuacutemul M35 eacutes a dir una nebulosa planetagraveria tambeacute

anomenada Nebulosa Esquimal I lrsquoestel Gem (γ) Alhena eacutes la tercera meacutes

brillant una estrella binaria espectroscogravepica formada per una gegant blanca

acompanyada drsquouna nana groga

Bessons eacutes la tercera constelmiddotlacioacute del zodiacuteac aquestes dues figures

representen a Cagravestor i Pogravelmiddotlux fills de Leda perograve de diferent pare Zeus era

pare de Pogravelmiddotlux i el pare de Cagravestor era un rei drsquoEsparta

Leda una jove dona molt bonica

mentre caminava pel riu Eurotas on es

va trobar un cigne que fugia drsquouna

agraveguila Ella va protegir el cigne amb el

seu cos perograve es va deixar seduir per

lrsquoanimal que era Zeus transformat

Tots dos es van unir aquella mateixa

nit i a causa drsquoaixograve Leda va posar dos

ous drsquoun drsquoells van neacuteixer Pogravelmiddotlux i

Helmiddotlena (Ἑλένη) fills de Zeus i

immortals i de lrsquoaltre va sorgir Cagravestor i Clitemnestra (Κλυταιμήστρα) que van

ser fills mortals de Tindagravereo (Τυνδαρεως)

Perograve en un enfrontament lrsquoheroi Cagravestor el mortal dels bessons va caure mal

ferit i va morir Pogravelmiddotlux no ho va suportar i li va demanar a Zeus el seu pare

que porteacutes el cos de Cagravestor un dia al Olimp per despreacutes visitar-lo en lrsquoHades

Moment de seduccioacute de Zeus a Leda Peter

Paul Rubens 1599

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 38: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

En aquest quadre podem presenciar el moment on Leda protegeix al cigne de

lrsquoagraveguila i lrsquoanimal eacutes a dir Zeus transformat aprofita per seduir-la

Cagravencer

Aquesta eacutes una de les dotze constelmiddotlacions del

zodiacuteac la quarta per ser exactes eacutes petita i degravebil

Estagrave situada entre les constelmiddotlacions de Geminis a

lrsquoest Linx al nord i les constelmiddotlacions de Canis

Menor e Hidra al sud No teacute estrelles brillants perograve

te lrsquoestel Cancri (α) Cancri (β) (Altarf) que podem

dir que eacutes la meacutes brillant de la constelmiddotlacioacute una

gegant taronja Tambeacute destaquem lrsquoestel Cancri (γ)

Asellus Borealis que eacutes una estrella blanca

Carcinos (Καρκίνος) eacutes un cranc gegant de la mitologia grega que habitava en

la llacuna de Lerna Eacutes un personatge que apareix en la lluita drsquoHegraveracles amb

lrsquohidra un monstre fill de Equidna i Tifoacute Aquest monstre va ser criat per Hera

perquegrave fos una de les proves drsquoHegraveracles Es deia que lrsquoHidra tenia diversos

caps tambeacute es deia que el seu alegrave era terriblement mortal i qui srsquoacosteacutes

acabaria mort nomeacutes aspirant aquella temible olor Aquest cranc gegant fou

enviat per Hera perquegrave ajudes a lrsquoHidra en la seva lluita contra Hegraveracles qui va

mossegar a lrsquoheroi al taloacute perograve en el moment de lrsquoaccioacute del cranc els reflexes

drsquoHegraveracles el van salvar trepitjant al monstre Com a recompensa per aquesta

accioacute Hera el va convertiren la constelmiddotlacioacute que coneixem avui dia com a

Cagravencer

Leo

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 39: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Eacutes una de les constelmiddotlacions meacutes conegudes

que conte moltes estrelles brillants destaquem

el sistema estelmiddotlar de Leonis (α) Reacutegulo que

eacutes el cor del lleoacute lrsquoestel Leonis (β) Deneacutebola

que forma la cua del lleoacute I lrsquoestel Leonis (γ)

Algieba es situa al principi del coll

Com totes les constelmiddotlacions del Zodiacuteac Leo teacute un origen molt antic

Mencionat per Claudi Ptolemeu13 en el seu Almagest eacutes feia correspondre a

la mitologia grega amb el lleoacute de Nemea mort per Hegraveracles en el primer dels

seus dotze treballs que va havia de realitzar

El Lleoacute de Nemea era fill de Ortro i net de Tifoacute i

la seva mare era Equidna Es diu que Hera va

ser lrsquoencarregada drsquoeducar aquest monstre i el

va deixar a la regioacute de Nemea on es menjava a

tots els habitants que es creuaven pel seu camiacute

incloent els bestiars Hegraveracles havia

drsquoaconseguir matar a aquesta fera primer va

intentar ferir-lo amb fletxes perograve no va donar

resultat llavors es va alccedilar amb la maccedila i el va

arraconar intentant ofegar-lo perograve sense

resultats finalment va agafar la pota del

animal el va ferir amb les urpes aixograve va dur a

terme la seva mort Hegraveracles el va espellar i

amb la seva pell es va fer una armadura i amb el cap es va fer un elm Aquesta

pell era tan immensament indestructible que lrsquoheroi es va tornar invencible

Verge

13

Claudi Ptolemeu Va ser astrograveleg i astrogravenom activitats que en aquella egravepoca estaven

iacutentimament lligades Eacutes autor del tractat astronogravemic conegut com a Almagest Es va preservar

com tots els tractats grecs clagravessics de ciegravencia en manuscrits agraverabs (daciacute el seu nom) i nomeacutes

disponible en la traduccioacute en llatiacute de Gerard de Cremona en el segle XII

La lluita entre Hegraveracles i el Lleoacute de

Nemea Peter Paul Ruben 1638-

1639

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 40: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Aquesta constelmiddotlacioacute representa a Astrea com una deessa alada amb una

auregraveola brillant que porta una torxa i els raigs de Zeus

Lrsquoestel Virginis (α) Espiga o Spica eacutes el que fa que aquesta

constelmiddotlacioacute sigui meacutes fagravecil de trobar que es troba seguint

el Carro de la constelmiddotlacioacute de lrsquoOacutessa Major Un altre estel

lluent eacutes Virginis (β) Zavijava i lrsquoestel Virginis (γ) Porrima

Astrea (Αστραια) era filla de Zeus i de Temis una titagravenida

que junt amb la seva mare representaven la justiacutecia

Tambeacute va ser lrsquouacuteltima immortal que va viure entre els

humans durant lrsquoEdat drsquoor de Cronos Zeus la va

transformar en la constelmiddotlacioacute de Verge i la balanccedila de la justiacutecia que portava

tambeacute la va transformar en una constelmiddotlacioacute la constelmiddotlacioacute de la Lira

La Lira

Lira eacutes una petita constelmiddotlacioacute i la seva estrella

principal es Vega una de les meacutes brillants del cel

Lrsquoestel Vega (α) Lyrae eacutes lestrella meacutes brillant de la

constelmiddotlacioacute i la cinquena estrella meacutes brillant del cel

Sheliak (β Lyrae) eacutes una estrella variant

En la mitologia la constelmiddotlacioacute de Lira eacutes la lira dOrfeu

(Ορφεύς) Quan encara era un nen Orfeu va rebre del seu pare Apolmiddotlo

(Απόλλων) una lira Amb el temps Orfeu es va convertir en poeta i muacutesic i era

el millor dels cantants i cantava tan beacute que calmava a les feres

Estava molt enamorat de la seva esposa Euriacutedice (Εὐρυδίκη) perograve un dia

aquesta va trepitjar una serp verinosa que li va mossegar el peu Orfeu

desesperat va decidir anar al moacuten dels morts per cercar-la Per anar al moacuten

dels morts calia travessar la llacuna Estiacutegia en la barca de Caront Perograve aquest

no volia portar-lo ja que encara estava viu perograve Orfeu aconsegueix arribar a

lrsquoaltra vora cantant La porta dentrada estava vigilada per Cebero (Κέρβερος)

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 41: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

el gos de tres caps Orfeu va calmar el gos i va poder passar Els reis del moacuten

dels morts Hades (lsquoΑδης) i Persegravefone

(Περσεφόνη) van quedar encantats davant el

cant dOrfeu i li van permetre emportar-se a la

seva esposa perograve amb una condicioacute no podia

parlar amb ella ni mirar-la fins que no haguessin

sortit al moacuten exterior Aixiacute doncs Orfeu va estar

tot el camiacute sense mirar a Euriacutedice perograve quan ja

eren a la vora de la llacuna Estiacutegia tement que

Hades lhagueacutes enganyat es va girar per mirar-

la i en aquell moment ella va desaparegraveixer El

noi desolat es dedicava a vagar pel moacuten lamentant-se per haver perdut a

Euriacutedice cantant i tocant muacutesiques tristes amb la seva lira No va voler estar

amb cap dona meacutes aixograve va enfurismar a un

grup de bacants que quan es van sentir

rebutjades el van matar Apolmiddotlo va convertir a

les dones en roures i va transformar la seva lira en la constelmiddotlacioacute de Lira El

cos dOrfeu va ser enterrat al peu del mont Olimp a un lloc on els rossinyols hi

canten amb un so meacutes dolccedil

En aquest quadre podem veure el moment clau del mite drsquoOrfeu quan el jove

eacutes va tombar a mirar a la seva esposa just a la vora de la llacuna i ella

desapareix Es pot veure com quan Orfeu la mira es va desapareixen poc a

poc

Escorpiacute

Lrsquoestel Scorpii (α) Antares que eacutes la meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Scorpii (β) Acrab

no eacutes la segona estrella meacutes brillant de

la constelmiddotlacioacute sinoacute la sisena I lrsquoestel Scorpii (δ)

Dschubba eacutes una estrella variable

Orfeu i Euriacutedice Federico

Cervelli entre el 1625-1700

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 42: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Orioacute era fill de Posidoacute deacuteu del mar i de Gea la Mare Terra Orioacute va anar a la

illa de Quios on al poc temps es va enamorar de Megraverope la filla del rei Enopioacute

Tal era el seu amor cap a ella que la va demanar en matrimoni Enopioacute ho va

consentir perograve va exigir al gegant que demostreacutes el seu valor duent a terme

una difiacutecil missioacute Orioacute hauria dexterminar un gran nombre danimals que

estaven causant enormes pegraverdues en les collites de lrsquoilla Una vegada que va

haver exterminat totes les amenaces el monarca es va negar a complir el que

havia promegraves Orioacute va intentar venjar-se drsquoEnopioacute perograve no el va poder trobar ja

que aquest es va refugiar en una cambra subterragravenia on era impossible

accedir

Llavors Orioacute va entrar en cogravelera i enutjat volia matar amb les seves fletxes i

sense pietat alguna tots els animals que li anaven sortint al pas animals

ferotges o mansos i innocents criatures Tal era el nombre de baixes que havia

causat que la seva mare Gea va haver dintervenir demanant-li sense cap egravexit

que atureacutes aquells crims Orioacute no va fer cas a les paraules de la seva mare

Un dia quan el superb Orioacute es trobava reunit amb els seus amics deixava clar

que ni els tigres ni les panteres ni els lleons o les serps podien produir-li cap

por alguna la seva mare no va aguantar meacutes li va enviar un escorpiacute molt

verinoacutes El gegant es va confiar massa i lescorpiacute li va picar en un peu amb el

seu agulloacute verinoacutes La terrible punxada es va estendre per tota la sang del

caccedilador i aquest va caure al sogravel mig mort Va demanar auxili i va pregar

venjanccedila a Zeus ja que la mort que srsquoacostava era poc gloriosa per a un

personatge com ell Li va demanar al deacuteu que el colmiddotloqueacutes en els cels amb els

seus dos fidels gossos de caccedila ldquoCa major i Ca menorrdquo i una llebre perquegrave els

homes quan miressin cap amunt en les fosques nits estrellades recordessin

les seves aventures com a caccedilador Tambeacute li va demanar a Zeus el domini de

les tempestats per poder venjar-se de la seva mare Gea

Tambeacute es va encarregar Zeus de situar lescorpiacute en el firmament perograve va anar

amb compte de situar-lo el meacutes allunyat possible del gegant perquegrave mai meacutes

tornessin a enfrontar-se

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 43: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Sagitari

Eacutes una constelmiddotlacioacute del zodiacuteac generalment

representada com un centaure sostenint un arc

Sagittarius es troba entre Scorpius a loest i

Capricornus a lest Teacute Lrsquoestel Sagittarii (α) Rukbat

que supera la brillantor per nombroses estrelles de

la constelmiddotlacioacute Tambeacute trobem lrsquoestel Sagittarii (β)

Arkab en realitat soacuten duess estrelles distintes β1

Arkab Prior una estrella binaria blanc-blava β2 Arkab Posterior una estrella

blanc-groga I lrsquoestel Sagittarii (γ) tambeacute soacuten dues estrelles γ1 una variable

anomenada W Sagittarii γ2 rep el nom de Nash o Alnasl

El centaure del que es parla eacutes de Quiroacute (Χείρων) fill de Cronos i de Fiacutelira Que

va ser engendrat quan Cronos transformat en un cavall es va unir a Fiacutelira fent

aixiacute que aquest jove tingueacutes una doble naturalesa

Lrsquoeducacioacute drsquoAquilmiddotles Jean

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 44: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Quiroacute era immortal i vivia en Tessagravelia en una

cova Era bon amic dels homes Va protegir a

Peleu (Πηλεύς) en les aventures en la cort

drsquoAcast i defensava els altres centaures Peleu

va obligar a casar-se amb ell a Tetis aquesta

idea va ser de Quiroacute El dia del casament Peleu

li va regalar una llanccedila Tambeacute li va confiar el

seu fill Aquilmiddotles despreacutes de separar-se de la

seva esposa Quiroacute no nomeacutes va educar al seu

fill sinoacute a Jagraveson i a Asclepi entre uns altres

Quiroacute els ensenyava muacutesica lrsquoart de la guerra el de la caccedila la moral i la

medicina

El quadre que hi ha a continuacioacute trobem una escena de Quiroacute ensenyant lrsquoart

de la caccedila concretament al fill de Peleu Aquilmiddotles

Capricorn

Lrsquoestel Capricorni (α1) i Capricorni (α2) Al

Giedi o Algiedi soacuten estrelles dobles Lrsquoestel α1 eacutes

la menys brillant de les dues En canvi lrsquoestel

Capricorni (β) Dabih apareix com una estrella

binaria de color blau i groga I lrsquoestel Capricorni (γ)

Nashira que eacutes una estrella blanca

14

Jean Baptiste Regnault va ser un pintor acadegravemic i neoclagravessic francegraves que va neacuteixer 1754 i

va morir al 1829

Baptiste Regnault14

1782

The Childhood of Zeus Jacob

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 45: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Amaltea (Ἀμάλθεια) eacutes el nom de la nodrissa

que a Creta va alletar a Zeus quan aquest era

tan sols un nen i el va criar en secret

Amaltea eacutes una cabra que va donar la seva

llet al nen com una nimfa Aixiacute doncs va

penjar al nen dun arbre perquegrave el seu pare

no pogueacutes trobar-lo en cap lloc i havia

reunit al seu al voltant als Curetes qui cantaven els seus cants dels quals

amagaven els seus crits del nen

La cabra que subministrava la llet es deia simplement Aix un eacutesser terroriacutefic

descendent dHelios el Sol Els Titans tremolaven nomeacutes en veure-la aquest

animal srsquoocultava en una caverna de les muntanyes de Creta Meacutes tard quan

Zeus va lluitar contra els Titans es va fer una armadura amb la pell de la cabra

Aquari

Eacutes una de les 88 constelmiddotlacions reconegudes per

lrsquoastronomia moderna de Claudi Ptolomeu I el seu

siacutembol representa el fluid de lrsquoaigua De tot el zodiacuteac

Aquari eacutes una de las constelmiddotlacions meacutes antigues El

seus estels soacuten lrsquoestel Aquarii (α) Sadalmelik eacutes una

estrella supergegantina groga Lrsquoestel Aquarii (β)

Sadalsuud eacutes la meacutes lluminosa de la constelmiddotlacioacute I

lrsquoestel Aquarii (γ) Sadachbia eacutes una estrella binaria Estagrave en una regioacute

anomenada a vegades el mar per la relacionades amb laigua Cetus Pisces

Eridanus etcegravetera A vegades el riu Eridanus es descriu sortint del pot daigua

dAquarius

La figura que veiem representa a Ganiacutemedes un jove adolescent que

guardava els ramats del seu pare a les muntanyes que envolten la ciutat de

Troia quan un dia va ser raptat per Zeus i portat a lOlimp La seva bellesa

havia captat latencioacute de Zeus A lOlimp servia de coper ell abocava el negravectar

en la copa de Zeus i reemplaccedilava en aquesta funcioacute a Hebe la divinitat de la

joventut Eacutes diu que lagraveguila de Zeus la qual agafant amb les seves urpes a

Jordaens Museo del Louvre 1640

El rapte de Ganiacutemedes

Eustache Le Sueur 1650

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 46: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

ladolescent el trasllada per laire El lloc on es va

efectuar el rapte varia tambeacute segons els autors En

general es situa a Trograveade o a les muntanyes veiumlnes

de vegades a Creta io en Eubea o en Miacutesia al

poble de Harpagravegides

Zeus va regalar al pare del nen cavalls divins o un

cep dor obra de Hefest (Ηφαίστου) Lagraveguila que hi

havia pres a Ganiacutemedes va ser transformada en

constelmiddotlacioacute

IV CONCLUSIONS

Al llarg drsquoaquest temps de dedicacioacute i investigacioacute del meu treball de recerca he

pogut considerar aspectes tan cientiacutefics com mitologravegics gragravecies als quals he

profunditzat en els meus coneixements mitjanccedilant la recerca de conceptes

meacutes concrets La recerca lrsquohe fet a traveacutes de diversos llibres fonts meacutes fiables

drsquoinformacioacute (gragravecies aixograve la informacioacute que he extret mrsquoha resultat un 100 per

100 meacutes fiable) No obstant tambeacute he volgut comparar diferents autors i les

seves respectives ilmiddotlustracions les quals he pogut trobar gragravecies a webs que

mrsquohan facilitat una recerca meacutes agravegil Encara que he pogut obtenir molta

informacioacute fiable no ha sigut fagravecil ja que soacuten moltes hores cercant llibres dels

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 47: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

quals molts no trobava res i drsquoaltres que hem passava hores i hores fullejant-

los tambeacute he buscat en diverses webs per obtenir quadres amb els autors

corresponents per poder comparar-los

Tinc que reconegraveixer que a lrsquohora de rellegir les diferents narracions

mitologravegiques dels autors mrsquohe sentit captivada per les emocions que

transmetien tant en els mites tragravegics com en les histograveries fantagravestiques i

apassionants Ara tinc una visioacute totalment diferent del cel abans nomeacutes veia

estels brillants posicionats en diferents llocs de lrsquoespai perograve ara el que veig soacuten

estels fantagravestics personificats com a personatges motivadors de moltes i moltes

histories increiumlbles Tot el cel estagrave immers en una gran lectura que tots

hauriacuteem de conegraveixer pels nostres avantpassats

Mrsquohauria agradat treure a la llum els coneixements que teacute la gent drsquoaquesta

cultura amb diverses enquestes en cas de desconeixement drsquoaquest tema

haver pogut introduir el misteri i la intriga de obtenir aquests coneixements per

donar una oportunitat als relats antics de lrsquoevolucioacute de lrsquounivers Un dels

propogravesit que em vaig posar va ser entrevistar a un astrogravenom perograve va resultar

una mica dificultoacutes encara que hauria sigut una bona font drsquoinformacioacute Tambeacute

vaig voler obtenir coneixements a traveacutes de la utilitzacioacute drsquoun telescopi ja que

tinc material suficient per practicar i hauria sigut un bon aprofitament per fer la

meva progravepia recerca una mica meacutes visual perograve tampoc disposava del temps

necessari

He partit des dels meus coneixements i drsquoaquiacute he comenccedilat la meva recerca

que ha augmentat mica en mica i que fins i tot mrsquoha resolt alguns dubtes He

arribat a obtenir informacioacute necessagraveria per aquest treball he resolt dubtes i nrsquohe

creat perograve encara necessitaria una mica meacutes dedicacioacute Per tant despreacutes de

tot he arribat a respondre a la meva pregunta He complert tots els meus

objectius encara que podria haver aprofundit molt meacutes en alguns aspectes He

descobert els misteris que amagaven les constelmiddotlacions el motiu pel qual hi

soacuten allagrave i ha significat per a lrsquohome qui plasmava aquests relats en lrsquoart on he

aconseguit dedicar una bona part a lrsquoestudi dels quadres que exposaven els

artistes drsquoaquella egravepoca

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 48: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Aquest treball implicava hores drsquoesforccedil i comprensioacute perograve sobretot la recerca

de textos antics io quadres de diferents egravepoques i autors

V Fonts drsquoinformacioacute

Bibliografies

Pasachoff M Jay Guiacutea de campo de las estrellas y los planetas de los

hemisferios norte y sur Boston y Nueva York Estados Unidos Omega

SA 2002 [Consulta 150614 ndash 200814]

Ekrutt Joachim Estrellas y planetas Madrid Everest SA [Consulta

150614 ndash 150614]

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 49: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Roberto Carvalho The Little Big Book of Myths Florencia Italia 2006

[Consulta 160914 ndash 031114]

Apolmiddotlodor Biblioteca de relats mitologics Barcelona 1990 [Consulta

241014 ndash 161114]

Ovidi Les metamorfosis I-VI Barcelona 1996 [Consulta 241014 ndash

161114 ]

Pierre Grimall Diccionario de mitologia griega y romana Barcelona

1965 [Consulta 160714 ndash 261114]

Webgrafies

AustroMia httpwwwastromiacomastronomiateoinflacionariahtm

[Consulta 260714]

Hesiacuteode Mitos y leyendas httpmitosyleyendascrcommitologia-

griegaorigen_del_universo [Consulta 120314]

Isaac Lozano Rey Las 88 constelaciones

httpwwwlatinquasarorgindexphpoption=com_contentamptask=viewampid

=29 [Consulta 270314]

Linda Hermans-Killam Queacute es una estrella

httplegacyspitzercaltecheduespanoleduaskkidsstarshtml

[Consulta 080414]

Isaac Asimov Introduccioacute a la ciencia wwwLibrostaurocomar

[Consulta 230414 ndash 140714]

AustroMia httpwwwastromiacomuniversolasestrellashtm

[Consulta 120414]

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 50: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

VI ANNEXOS

- VII Fitxa de treball (Constelmiddotlacioacute Oacutessa Major)

Segons la mitologia grega aquesta constelmiddotlacioacute pertany al mite de Calmiddotlisto

(Καλλιστώ) filla de Licaoacute (Λυκάων) el rei drsquoArcadia (Αρκαδίας) una nimfa

caccediladora dels boscos Aquest mite surt apareix al segon llibre de Les

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 51: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Metamorfosis del poeta Publi Ovidi Nasoacute15 i del qual he extret lrsquoexplicacioacute

mitologravegica

Aquest mite comenccedila quan Zeus es va quedar enamorat de Calmiddotlisto i intenta

seduir-la disfressant-se de Diana la deessa de la caccedila a qui Calmiddotlisto servia

Meacutes tard temorosa de la pegraverdua de la seva virginitat i que es reveles aquest

ultratge Calmiddotlisto va tornar amb les nimfes que marxaren a un rierol a refrescar-

se o depegraven de lrsquoautor a una font Ella no volia treurersquos la roba per por de

descobrissin el seu embaragraves perograve Diana va manar a les nimfes que la

desvestissin i es van abalanccedilar sobre ella i se la van treure Va ser aixiacute com la

van descobrir i a consequumlegravencia drsquoaixograve la deessa Diana molt decebuda la va

treure del rierol

Ara cito literalment la versioacute que ens ha transmegraves Ovidi

ltlt[] quan ella va entrar en un bosc que mai abans no havia estat talat Va

treurersquos el carcaix de lrsquoespatlla va afluixar el seu arc flexible es va estirar en el

sogravel cobert drsquoherba i va reclinar el coll damunt el seu carcaix pintat Juacutepiter en

veure-la cansada i sense ninguacute que la protegiacutes va dir-se ldquoEstic segur que la

meva esposa no srsquoassabentaragrave mai drsquoaquesta traiumlcioacute i si se nrsquoassabenta valdragrave

tant la pena perograve tant tenir una disputa amb ellardquo Sense perdre temps pren

lrsquoaspecte i lrsquoindument de Diana i li diu ldquoEi noia tu que formes part del meu

seguici en quins turons has estat caccedilantrdquo La noia srsquoaixecagrave de lrsquoherba i li

digueacute ldquoSalut divinitat meacutes gran que Juacutepiter segons el meu parer ho diria

igualment encara que el em sentiacutesrdquo Ell riu en sentir-la el complau saber-se

preferit a ell mateix i li fa petons a la boca perograve gens mesurats i molt diferents

dels que faria una verge Quan anava a explicar-li a quins boscos havia anat a

caccedilar ell li ho va impedir amb una abraccedilada i violant-la es va delatar ell

mateix Ella per la seva banda cal dir la veritat va lluitar en la mesura en quegrave

por fer-ho una dona [] Juacutepiter victorioacutes es dirigeix de retorn al cel A ella li

resulta odiosa aquella arbreda i aquell bosc testimoni dels fets en anar-sersquon va

15

Publi Ovidi Nasoacute (43 aC -17 dC) va ser un poeta romagrave Les seves obres meacutes conegudes soacuten

lrsquoArt drsquoamar i Les Metamorfosis aquesta uacuteltima obra en vers que recull relats mitologravegics

procedents del mon grec adaptats a la cultura llatina de la seva egravepoca

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 52: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

estar a punt drsquooblidar-se drsquoagafar el carcaix amb les fletxes i lrsquoarc que havia

penjat

I vet aquiacute que Dictinna16 acompanyada del seu seguici fa la seva aparicioacute en

lrsquoelevat Megravenal orgullosa per totes les feres que ha matat la veu i en veure-la

la crida En sentir la seva veu fuig tement al principi que pogueacutes ser Juacutepiter

que ha pres la forma drsquoella Perograve quan va adonar-se que les nimfes

lrsquoacompanyaven va comprendre que no hi havia cap engany i va afegir-se al

seu grup Perograve ai Que difiacutecil eacutes no delatar una falta amb la cara Amb prou

feines pot aixecar els ulls de terra no va com solia abans al costat de la

deessa ni eacutes ja la que avanccedila al capdavant de la colla Ben al contrari roman

callada i amb el seu rubor doacutena indicis que el seu honor ha estat ultratjat i

Diana si no fos verge hauria pogut adonar-se de la culpa per mil detalls

Conten que les nimfes siacute que van adonar-sersquon La lluna havia completat el seu

cicle nou vegades17 quan la deessa cansada de caccedilar sota els raigs ardents

del seu germagrave18 va trobar una fresca boscuacuteria per on lliscava un rierol sorolloacutes

enmig de les fines arnes que formava amb el seu pas Lrsquoindret li va plaure drsquoallograve

meacutes i va tocar la superfiacutecie de les aiguumles amb el peu aquestes tambeacute li van

plaure i va dir ldquoNo hi ha ninguacute a la vora que ens pugui veure Despullem-nos i

remullem-nos banyant-nos en aquestes aiguumlesrdquo La parragraveside19 va enrojolar-se

Totes es treuen la roba nomeacutes ella fa la ronsa Com que no acabava de

decidir-se li van treure el vestit i drsquoaquesta manera en quedar el seu cos nu la

seva falta es va fer palesa Mentre la noia esbalaiumlda tractava de tapar-se el

ventre amb les mans la Ciacutentia20 li va dir ldquoVeacutes-tersquon lluny drsquoaquiacute i no contaminis

aquesta font sagradardquo I li va manar allunyar-se del seu seguicigtgt

A continuacioacute introdueixo diferents obres drsquoarts de diversos autors que

representen el mite en quadres Tota aquesta informacioacute lrsquoagafo per comparar-

la i relacionar-la

16

Epiacutetet de Diana 17

Havien pasat nou mesos 18

Apolmiddotlo el Sol 19

Calmiddotlisto parragraveside eacutes el gentilici de Parragravesia comarca de lrsquoArcagravedia 20

Sobrenom de Diana perquegrave havia nascut als peus del mont Cintos a lrsquoilla de Delos

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 53: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

1)

Juacutepiter y Calisto Rubens 1613 Staatliche Museen Kasel

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure

dues noies una jove i nua asseguda sobre lrsquoherba que sembla que estagrave

descansant pel petit detall del carcaix al terra com descriu Ovidi al principi del

fragment Una altra caracteriacutestica que teacute aquesta jove eacutes la seva expressioacute al

seu rostre de desconfianccedila i drsquoinseguretat Lrsquoaltre noia recolzada sobre aquesta

i en canvi amb un peple elegant i complements propis drsquouna divinitat sembla

disposada a complaurersquos drsquoalgun desig

Llavors podriacuteem pensar que aquesta noia nua eacutes Calmiddotlisto pels detalls que ens

descriu lrsquoautor del fragment i lrsquoartista del quadre que ens representa Lrsquoaltra noia

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 54: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

podem pensar que es la deessa Diana pels seus complements i la seva

vestimenta perograve ens adonem que no eacutes tracta de la deessa Diana sinoacute de

Zeus el deacuteu tot poderoacutes ja que en un segon pla trobem la figura drsquouna agraveguila

atribut drsquoaquest que posseeix entre les seves urpes els raigs drsquoaquest deacuteu per

tant deduiumlm que aquesta es la transformacioacute de Zeus en Diana com es parla en

el fragment drsquoOvidi

Eacutes en aquest moment on Zeus amb lrsquoaparenccedila de la deessa sedueix a la nimfa

Calmiddotlisto treient-li aixiacute la seva puresa i virginitat

2)

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 55: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Diana y Calisto Jacopo Amigoni Museu del Prado

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Jacopo Amigoni estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que el deacuteu tot poderoacutes de lrsquoOlimp es transformat en

Diana la deessa de la caccedila per tal de seduir a Calmiddotlisto la nimfa preferida de la

deessa

Eacutes un quadre ambientat al bosc i en un primer pla del quadre podem veure a

dues noies vestides perograve sembla que la de la dreta porta un peple meacutes elegant

i de color vermell que simbolitza poder Lrsquoaltra noia en canvi no tant elegant

sosteacute un arc amb la magrave dreta i al seu costat reposa un carcaix podem veure a

la seva expressioacute que estagrave encantada i hipnotitzada per lrsquoaltra jove alguna cosa

teacute drsquoimportant per ella Al voltant drsquoaquestes noies trobem a dos gossos un de

blanc i lrsquoaltre marroacute tots dos simbolitzen la caccedila tambeacute trobem meacutes carcaixos al

terra tots soacuten atributs propis de Diana la deessa de la caccedila i per un altre detall

com la lluna creixent que porta a la part superior del cap propi drsquoaquesta

deessa

En canvi en un segon pla del quadre trobem la figura drsquouna agraveguila darrera de

les dues noies que porta entre les urpes els raigs del famoacutes deacuteu tot poderoacutes i

aixograve ens mostra que no es tracta de Diana sinoacute de Zeus transformat en

aquesta per seduir-la tal i com ens narra lrsquoautor Ovidi

Amb aixograve podem deduir que la noia de lrsquoesquerra eacutes la nimfa Calmiddotlisto la nimfa

enamorada de la deessa Diana i la preferida drsquoella tal i com es narra al petit

fragment Hi han petites diferencies entre lrsquoargument drsquoaquest autor i lrsquoobra de

lrsquoartista com per exemple la presegravencia de lrsquoagraveguila que no eacutes anomenada en cap

escena perograve que ens ajuda a esbrinar que aquest quadre es refereix al

moment de seduccioacute de Zeus transformat en Diana per aconseguir unir-se a

Calmiddotlisto

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 56: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

3)

Diana i Calmiddotlisto Rubens Museu del Prado 1635

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu

ultratge no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen

les vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves

Aquest quadre estagrave ambientat al bosc al costat drsquouna font on hi ha unes noies

nues en canvi en el petit fragment anterior drsquoOvidi lrsquoescena es situa a un rierol

aixograve canvia depenen de lrsquoautor A la part dreta del quadre podem veure una

noia amb aparenccedila de tristesa i preocupacioacute a la qual estan despullant

Aquesta noia podriacuteem pensar que eacutes Calmiddotlisto i les noies que lrsquoenvolten soacuten les

nimfes que obeeixen a la deessa com ens detalla Ovidi quasi al final del petit

fragment A la part esquerra del quadre trobem una noia dempeus nua amb

expressioacute de desengany de decepcioacute i desilmiddotlusioacute Podem pensar que aquesta

noia eacutes la deessa Diana ja que a terra trobem una capa i un carcaix amb

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 57: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

fletxes a la part esquerra de la deessa hi ha un gos de caccedila i a la part superior

en una de les branques de lrsquoarbre on estagrave la noia recolzada hi ha un ceacutervol

tots atributs que representen a la divinitat de la caccedila Podem saber que eacutes

aquesta noia i no qualsevol altre la deessa Diana ja que a la part superior del

seu cap hi ha la corona que representa una lluna creixent atribut representatiu

drsquoaquesta

Eacutes en aquest moment on Diana ordena a les nimfes desvestir a la nimfa

Calmiddotlisto i srsquoadona de lrsquoultratge que la seva nimfa preferida amagava

4)

Diana and Callisto Gaetano Gandolfi 1785-1789

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 58: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Paul Peter Rubens estagrave representat el mite de Zeus i

Calmiddotlisto en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva

puresa i virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes

al costat drsquoun riu per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge

no vol desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquoun rierol on hi ha unes

noies joves les quals podriacuteem representar com al seguici de les nimfes de

Diana la deessa de la caccedila encara que en aquest quadre soacuten meacutes nombroses

que en els anteriors Al voltant drsquoelles trobem atributs representatius de la

divinitat com arcs carcaixos amb fletxes i gossos de caccedila A la part esquerra

del quadre en un primer pla trobem a sis noies amb els vestits a mig treure

aquestes representen a una part del seguici de la deessa les nimfes que

lrsquoobeeixen una drsquoelles amb actitud de refuacutes i tristesa situada al mig de les altres

cinc nimfes aquesta noia podria estar representant a la nimfa Calmiddotlisto ja que

les cinc noies estant treient-li la seva vestimenta amb molta violegravencia i ella eacutes

nega per tal de no ser descobert el seu ultratge Al fons del quadre a la part

dreta veiem una noia amb teles blanques cobrint part del seu cos la qual estagrave

seguda sobre una roca Aquesta jove podria estar representant a la deessa

Diana ja que teacute una expressioacute de decepcioacute i fa un gest amb la magrave senyalant

drsquoaquesta manera el desterrament de la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver trencat

la seva promesa de restar verge en el fragment drsquoOvidi la raoacute del seu

desterrament del grup de les nimfes eacutes perquegrave la deessa no volia que

contamines aquelles aiguumles Tambeacute la identifiquem com Diana per la corona

que representa una lluna creixent la qual porta a la part superior del cap

aquest detall ens representa que la lluna aquell dia era creixent com diu Ovidi

perograve lrsquoartista Rubens la pinta com una corona al cap de la deessa Al voltant

drsquoella podem veure unes altres noies les quals representarien a les altres

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 59: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

nimfes i a la part superior del quadre trobem damunt drsquoun nuacutevol dos nens els

quals representarien a Cupido

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

5)

Diana and Callisto Tiziano Vecelli 1556-1559

INTERPRETACIOacute DEL QUADRE

En aquest quadre de Tiziano Vecelli estagrave representat el mite de Zeus i Calmiddotlisto

en el moment en que la nimfa Calmiddotlisto despreacutes drsquohaver perdut la seva puresa i

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 60: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

virginitat es reuneix amb Diana la deessa de la caccedila i les altres nimfes al costat

drsquouna font per a refrescar-se perograve per por a ser descobert el seu ultratge no vol

desvestir-se i es aquiacute on les nimfes obligades per Diana li treuen les

vestimentes descobrint aixiacute el seu embaragraves i sent expulsada per la deessa

Aquest quadre estagrave ambientat en un bosc al costat drsquouna font depenen de

lrsquoautor la font tambeacute potser un rierol on hi han moltes joves nues que semblen

estar en mig drsquouna disputa A la part esquerra del quadre ens trobem amb cinc

noies nues les quals deduiumlm que soacuten nimfes del seguici de la deessa Diana

Entre aquestes cinc noies veiem un altra en mig semblen que lrsquoestan

desvestint amb molta violegravencia i impaciegravencia en canvi la noia del mig no estagrave

drsquoacord amb aquest acte i intenta defensar-se Per tant podem dir que la noia

que lluita per no ser descoberta eacutes tracta de Calmiddotlisto la nimfa preferida de

Diana

A lrsquoaltre banda trobem a unes altres sis noies nues perograve en aquest cas veiem

que hi ha una que destaca meacutes asseguda mentre una li treu la roba per

refrescar-se al riu i unes altres dos semblen guiar els seus ulls on ella mira Al

voltant drsquoaquestes trobem carcaixos arcs i un gos tots atributs de la Deessa

Diana perograve el que ens concreta la seva identitat eacutes la lluna creixent que porta a

la part superior del cap Llavors el gest que fa amb la magrave eacutes sense dubte com

narra lrsquoautor Ovidi el moment que la deessa la fa fora de la font i de la seva

companyia a Calmiddotlisto pel seu ultratge

Eacutes en aquest moment quan Diana despreacutes de descobrir el ultratge fet per la

seva nimfa preferida la desterra del seu seguici i del rierol

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 61: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

- VIII MAPES DEL CEL

Figura 1 El cel de lrsquoestiu

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 62: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Figura 2 El cel de la tardor

Figura 3 El cel de la

primavera

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 63: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Figura 4 El cel de lrsquohivern

Figura 5 Constelmiddotlacions i estrelles del Triangle drsquoestiu

Figura 6 El quadrat de pegagraves

Page 64: UN VIATGE A TRAVÉS DE LES ESTRELLES · 1. Conèixer la mitologia grega de les constel·lacions de l'hemisferi nord. 2. Interpretar el conjunt de figures que formen les estrelles

Figura 6 El quadrat de pegagraves