1

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 38 - 20 de setembre de 2020

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

«Un temps sagrat per recordar, descansar, reparar i alegrar» (papa Francesc)

La sensibilitat ecològica, una actitud cristiana

La sensibilitat ecològica i l’interès per la cura de la Creació ha anat creixent i ens ha unit molt en un treball que s’està fent des de moltes procedències socials, religioses, ecologistes..., i també amb la incidència econòmica i política que de cada vegada més hi participa, encara que no sempre amb uns objectius ben definits a la pràctica perquè encara són prioritaris altres interessos. Si el primer dia de setembre –Jornada Mundial de Pregària per la cura de la Creació– vam iniciar un itinerari que conclourà el dia 4 d’octubre en memòria de sant Francesc d’Assís, és per a fer-nos més i mes sensibles amb actitud cristiana a tot allò que ens dignifica i, alhora, dignifica la nostra Terra.

El papa Francesc, en el seu missatge per aquesta ocasió, parla de «Jubileu» i ho fa referint-se al temps privilegiat que es dona a la Terra per a descansar, un temps sagrat per recordar, descansar, reparar i alegrar. Fent referència a l’encí-clica Laudato si, mostra la unitat de l’ésser humà amb tota la creació, font i mostra de l’equilibri i bellesa que ha de definir la casa de tots, diu: «Tot està relacionat, i tots els éssers humans estam junts com a germans i germanes en

una meravellosa peregrinació, entrellaçats per l’amor que Deu té a cadascuna de les seves criatures i que ens uneix també, amb tendre afecte, al germà sol, a la germana lluna, al germà riu i a la mare terra» (LS 92).

Tan donats avui a valorar la memòria, tenim el perill de veure-la de forma molt parcial i no abastar la meravella de conservar la memòria de la nostra existència interrelacional. Per això, dirà que «hem de recordar constantment que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, de la justícia i de la fidelitat als altres» (cf. LS 70).

Vivim un temps que ha de ser per a reformar actituds i refer situacions, per a pensar de nou en els altres, a ser molt sensibles a les seves necessitats, especialment quan es tracta dels més pobres i vulnerables. «Avui –ens diu el Papa– la veu de la creació ens urgeix, alarmada, a tornar al lloc correcte en l’ordre natural, a recordar que som part, no amos, de la xarxa interconnectada de la vida. La desintegració de la biodiversitat, el desastrós increment dels desastres climàtics, l’impacte desigual de la pandèmia en curs sobre els més pobres i fràgils són senyals d’alarma davant la cobdícia desenfrenada del consum». Proposem-nos créixer més en sensibilitat, és un pas sempre necessari, una actitud netament cristiana.

2

La sobrietat, la virtut d’aquestes mesos.Mn. Joan Bauzà Bauzà

El mes de setembre em retorna a records de la meva infante-sa: tempestes esporàdiques i llampegar, cerca de caragols a parets velles, caiguda lenta de fulles grogues.

El mes de setembre d’enguany, per la situació patida per efec-te dels rebrots del virus, em porta directament a avivar una virtut molt concreta: la sobrietat. La sobrietat controla desit-jos, tempera capricis, modera apetències; la sobrietat es troba a la part més oposada del consumisme.

Crec que, a tots els moments de la vida, ser sobri és adequat. Però, en aquests moments de dificultat dramàtica en els àm-bits de la salut i de l’economia, no ser-ho resulta fora de joc, i fins i tot obscè. És temps, més que de gresca, d’austeritat. I més d’estrènyer cinturons que de posar tipa la panxa. Quan tots sabem que més d’un, aquest setembre o el proper octu-bre, no podrà arribar a final de mes amb euros al butxacó, que ningú no es dediqui a tudar.

I ningú no pensi que aquesta virtut és egoista i eixorca: la sobrietat personal fertilitza la solidaritat social. Com de fàcil-ment qui és sobri es torna fraternal!

In memoriam Ermità Sebastià de Sant HonoratJordi Llabrés i Sans

Quan trencava l’alba del proppassat dia 8 de setembre de 2020, dia en què l’Església celebra la festa de la Nativitat de Maria i, popularment, són celebrades les marededéus troba-des dels nostres santuaris, acabà el seu peregrinar en aquesta terra l’Ermità Sebastià de Sant Honorat Garau i Barceló. Vui-tanta-un anys d’edat i 43 de consagració religiosa conformen una vida autènticament amarada del Déu Amor, que ha po-gut descobrir i estimar en el si de la congregació mallorquina d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni. La seva experiència ha transcorregut entre el santuari de Sant Salvador de Felanitx i les ermites de Betlem (Artà) i de la Trinitat (Valldemossa). En cada un d’aquests llocs, l’Ermità Honorat ha perseguit un únic ideal: el d’abraçar la vida contemplativa per establir una relació personal, directa i sense embuts amb el Creador. Un dels oficis que sempre prestà a les diverses comunitats fou el de tocar l’harmònium durant les celebracions de l’Eucaristia i a la Litúrgia de les Hores. Tothora s’hi esmerà perquè, amb la seva aportació, fossin més dignes les perllongades estones de pregària i lloança a Déu a les quals són cridats, al llarg del dia, els nostres ermitans. D’un caràcter afable, comunicatiu i amb una sinceritat quasi innocent, va procurar fer agradable la convivència als seus germans de congregació i a garantir que les persones que pujaven a les ermites s’hi trobassin ben acollides.

La vida eremítica, al llarg dels segles, s’ha fet present a Ma-llorca i encara segueix esdevenint una realitat important i bellament significativa per a la nostra Església. Ofereix uns aspectes que els nous signes del temps no han estat capaços de trastocar ni devaluar: el silenci, el treball manual, la ce-lebració del Culte Diví, la Lectio Divina, l’ascesis personal, una combinació entre la vida en comú i la soledat... Aquests són els valors que contribueixen al fi principal de qualsevol anacoreta: la CONTEMPLACIÓ. Els nostres ermitans, du-rant tota la seva vida cerquen mantenir el “seu cor allunyat de tot el que no és de Déu o no condueix a Déu”. Les paraules d’un cartell ben visible a l’entrada de l’ermita ens adverteix a tots que “els fonaments principals de la vida eremítica son la penitència i l’oració; el seu ornament, el silenci; la seva custòdia, el recés; i el seu propi objectiu, la unió amb el Cre-ador”. D’ençà de la Conquesta de Mallorca (1229), no ha fal-tat a Mallorca la vida eremítica. Primerament impulsada per l’experiència del Beat Ramon Llull als deserts de Miramar i Randa, i llavors organitzada en congregació pel Venerable Joan de la Concepció, seguint els models proposats pels Pa-res del Desert. Durant aquests segles la seva presència i el seu exemple ha florit en el redós apartat de diverses ermites o com a sentinelles de molts dels santuaris marians. Avui dia, noves experiències eremítico-contemplatives que sorgeixen a punts concrets de l’Estat Espanyol i arreu del món, animen els nostres ermitans a mirar el demà amb esperança i opti-misme. Ells, conscients que el seu nombre ha minvat, viuen el present amb la il·lusió dels primers dies i estan convençuts que només són una baula que enllaça el passat de la seva his-tòria amb un futur que arribarà. Amb noves interpretacions i amb noves formes, però que arribarà.

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 01mcs@bisbatdemallorca.com

DIRECCIÓ

Jero Mut Campanerwww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Seminari, 407001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79tgeugeni@gmail.com

33

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Primera reunió del nou Consell Episcopal i el nou Consell Assessor de Diaques i Laics al Palau EpiscopalEls onze membres, dels dos consells, s’han reunit amb el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià per preparar el nou curs

El nou Consell Episcopal, format per cinc preveres, i el nou Consell Assessor de Diaques i Laics, format per un diaca permanent i cinc laics i laiques, s’han reunit aquest dimarts, 15 de setembre, per pri-mera vegada amb el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, per preparar i començar el nou curs.

És la primera vegada que la Diòcesi de Mallorca compta amb un Consell Assessor de Laics i Laiques. Precisament, el Dret de l’Esglé-sia preveu la possibilitat que els fidels laics i laiques puguin ajudar la Diòcesi com a consellers i formant part dels consells. Per això, s’ha introduït per primera vegada aquest nou consell, de manera que el laïcat pot cooperar així amb la Diòcesi. Aquest Consell As-sessor, en el qual també s’inclou un representant permanent dels diaques, treballarà sinodalment amb el Consell Episcopal, el qual actuarà com fins ara ha fet. La d’aquest dimarts, 15 de setembre, ha estat la primera trobada conjunta entre els dos òrgans i el bisbe.

A l’entrada a la primera reunió, tant els membres del Consell Episcopal com els del Consell de Diaques i Laics han assegurat afrontar aquest nou curs amb il·lusió i ganes, tot i les circumstàncies especials a causa de la crisi sanitària. Davant això, afirmen, miren cap al nou curs amb esperança.

El Consell Episcopal està format pels següents preveres:

• Mn. Josep Adrover Vallbona, vicari general del Bisbat i moderador de Cúria• Mn. Marià Gastalver Martín, vicari episcopal per al territori de Palma i Tramuntana-Ponent• Mn. Antoni Amorós Terrassa, vicari episcopal per al territori dels arxiprestats de Llevant, Pla-Nord i Migjorn• P. Antoni Cañellas Borràs CO, vicari episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular• Mn. Francesc Vicens Gomila, vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural

El Consell Assessor queda format pel diaca i els laics i laiques següents

• Mn. Joan Carles Thomàs Sedano (Àrea per al Diaconat Permanent)• Sra. Maria Francesca Ferrer Bover (cancellera - secretària general del Bisbat)• Sr. Jaume Martorell Adrover (Àrea per a l’Anunci, la Celebració i els Moviments)• Sra. Margalida Riutort Cloquell (Àrea Caritativa i Social)• Sr. Miquel Noguera Estarellas (Àrea d’Afers Econòmics)• Sra. Maria Dolors García-Carpintero López-Astillero (Àrea Formació i Educació)

Porque sumando X logramos un mundo mejor.HOY + QUE NUNCA LA IGLESIA OFRECE TODA SU AYUDA.

portantos.es

+ 4 MILLONESDE PERSONAS ATENDIDAS.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF_210x148,5mm_XTANTOS.pdf 1 14/5/20 19:22

Porque sumando X logramos un mundo mejor.HOY + QUE NUNCA LA IGLESIA OFRECE TODA SU AYUDA.

portantos.es

+ 4 MILLONESDE PERSONAS ATENDIDAS.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF_210x148,5mm_XTANTOS.pdf 1 14/5/20 19:22

Porque sumando X logramos un mundo mejor.HOY + QUE NUNCA LA IGLESIA OFRECE TODA SU AYUDA.

portantos.es

+ 4 MILLONESDE PERSONAS ATENDIDAS.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AF_210x148,5mm_XTANTOS.pdf 1 14/5/20 19:22

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Lluc ha celebrat la festivitat de la Mare de Déu, tot i que sense la tradicional DiadaEl bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit l’Eucaristia del dia de la Mare de Déu de Lluc a la Basílica del Santuari i també la del diumenge 13 de setembre, a l’Acolliment.

El santuari de Lluc ha celebrat la festivitat de la Mare de Déu de Lluc aquest cap de setmana passat, tot i que s’ha hagut d’adaptar a les restriccions sanitàries imposades per la crisi de la Covid-19. Per això, enguany s’ha prescindit de la tradi-cional Diada que se celebrava al municipi d’Escorca en motiu de la festa de la Mare de Déu de Lluc. S’ha conservat, única-ment, l’acte principal: l’Eucaristia del 12 de setembre, dia de la Mare de Déu de Lluc, a la basílica del santuari. També s’ha celebrat la missa dominical, el 13 de setembre, a l’Acolliment de Lluc.

Ambdues celebracions han estat presidides pel bisbe de Ma-llorca, Mons. Sebastià Taltavull, qui ha destacat la importàn-cia “de fixar-se i anar a allò essencial”. Precisament, la festi-vitat de la Mare de Déu de Lluc d’enguany, així com moltes altres, ha hagut de ser celebrada amb allò essencial. En les homilies de les Eucaristies que el bisbe de Mallorca ha pre-dicat en aquesta festivitat, ha destacat el paper de Maria: una dona que es posa a disposició de Déu i accepta ser la persona que realitzarà el pla de la Salvació.

“La Mare de Déu de Lluc, una persona que sent la crida de Déu perquè té el seu cor obert a Déu, i li fa cas, tot i que veu que hi ha dificultats”, són les paraules del bisbe a l’homilia.

En el sentit de cercar allò essencial, Mons. Sebastià Taltavull ha destacat: “Anem a Maria, perquè en ella es condensa el resum de tot el que ha de ser un cristià. Amb tantes reivin-dicacions feministes que tenim en la societat avui en dia, la primera reivindicació feminista la va fer Déu, triant una dona. Déu ha triat com a primera persona, després de Jesús, Maria, una al·lota capaç de respondre a la seva crida. I és la persona que ha estat posada com a exemple de fe per a nosaltres”.

El bisbe de Mallorca ha demanat també als participants de la celebració cuidar la salut els uns dels altres en el context de pandèmia que vivim, perquè és un problema col·lectiu.

A més, en la celebració del 12 de setembre a la basílica del santuari, una nina ha rebut la primera comunió.

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Mor l’ermità Sebastià de Sant Honorat de la congregació dels Ermitans de Sant Pau i Sant AntoniLa congregació a la qual pertanyia i la Diòcesi de Mallorca lamenten profundament la seva mort i conviden a pregar per ell.

L’ermità Sebastià de Sant Ho-norat Garau Barceló ha mort als 81 anys i 43 anys de vida religiosa el passat dimarts 8 de setembre de 2020. Ha mort a l’ermita de la Trinitat de Vall-demossa, on vivia. L’enterra-ment i les exèquies es varen fer al cementeri de l’ermita i el bisbe Mons. Sebastià Taltavull presidí el funeral. Ambdós ac-tes se celebraren en la intimitat de la comunitat.

La Congregació d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni, a la qual pertanyia, i la Diòcesi de Mallorca lamenten profunda-ment la seva mort i conviden a pregar per a ell. La Congre-gació d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni és l’únic orde religiós masculí contemplatiu de Mallorca.

5

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a mcs@bisbatdemallorca.com

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

El Bisbe de Mallorca presidí la missa del dia de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la ciutat de Palma, a la basílica de Sant MiquelMons. Sebastià Taltavull pregà a la Mare de Déu de la Salut i li demanà esperança i protecció per a tota la societat davant la pandèmia de la Covid-19.

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, presidí la missa del dia de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la ciutat de Pal-ma. Se celebrà el passat dimarts 8 de setembre a les 19h a la par-ròquia de Sant Miquel de Ciutat. Mons. Sebastià Taltavull pregà a la Mare de Déu de la Salut, en un context d’incertesa i por davant la Covid-19. El bisbe es dirigí als assistents a l’Eucaristia: “En aquest moment que vivim, desconcertant i difícil, hem d’ajudar les persones a portar-se bé, a pensar en els altres, a respectar les distàncies, i les mesures higièniques”. Demanà seny i respecte, ja que “en aquests moments la prioritat és la salut de les persones”

El bisbe de Mallorca reconvertí l’homilia d’aquesta missa en pregària. Una pregària del Bisbe Mons. Sebastià Taltavull:

Sota la vostra protecció ens refugiam, oh Santa Mare de Déu, Mare de la Salut, per la dramàtica situació que vivim plena de sofri-ments i angoixes que oprimeixen el món sencer, a més del nostre poble. Acudim a vós, Mare de Déu i Mare Nostra, i cercam refugi sota la vostra protecció.

Oh Mare de Déu, Mare de la Salut, girau cap a nosaltres els vostres ulls misericordiosos en aquesta pandèmia i consolau els que es troben confusos i ploren per la pèrdua dels seus éssers estimats, de vegades sepultats d’una manera que fer fins i tot l’ànima.

Sosteniu aquells que estan angoixats perquè per evitar el contagi no poden estar a prop de les persones malaltes. I donau confiança als que viuen en la por cap a un futur incert tant en les conseqüències sanitàries com en la crisi econòmica i la crisi de manca de treball. Mare de la Salut, implorau a Déu que aquesta dura prova acabi i que tornem a trobar un horitzó d’esperança, benestar i pau. Com a Canà de Galilea, intercediu davant del vostre Fill, demanau-li que consoli les famílies dels malalts i les víctimes, i que obri els seus cors a l’esperança. Mare Nostra, Mare de la Salut, protegiu els metges, els infermers i infermeres, tot el personal sanitari, els voluntaris que combaten en primera línia i arrisquen les seves vides per salvar les dels altres. Acompanyau el seu heroic esforç i concediu-los força, bondat i salut.

Manteniu-vos al costat dels qui assisteixen els malalts nit i dia a ca seva, als hospitals i a les residències. Manteniu-nos vius i pre-sents als sacerdots que en sol·licitud pastoral i compromís evangèlic acompanyen els malalts i tracten de sostenir i ajudar a tots.Mare de la Salut, il·luminau les ments dels homes i les dones de ciència perquè trobin solucions adequades per vèncer el virus. Assistiu, Mare Nostra de la Salut, els governants de la nostra ciutat, de les nostres Illes i de l’Estat, i tots els líders de les nacions perquè actuïn amb saviesa, diligència i generositat socorrent els que no tenen allò necessari per viure, i planificant solucions eco-nòmiques i socials de llarg abast i amb un esperit de solidaritat.

Santa Maria, Mare de la Salut, tocau les consciències perquè els doblers utilitzats en l’augment i el perfeccionament de l’armament siguin destinats a promoure estudis adequats per a la prevenció de futures catàstrofes similars. Feis créixer al món el sentit de per-tinença a una gran família, prenent consciència d’allò que ens uneix a tots, perquè amb un esperit fratern i solidari puguem sortir amb ajuda de les nombroses formes de pobresa i situacions de misèria que hi ha.

Animau la fortalesa amb la fe, la perseverança del servei i la constància de l’oració. Oh Maria, Mare de la Salut i consol dels afligits, abraçau tots els vostres fills, feis que Déu ens alliberi amb la seva mà poderosa d’aquesta terrible pandèmia i que la vida pugui re-prendre el seu curs normal amb serenitat i amb goig. Ens encomanam a vós, perquè il·lumineu la nostra ciutat que us té per patrona, perquè brilleu en el nostre camí com a font de salut, signe de salvació i esperança. Oh, Clementíssima, oh, Piadosa oh, Dolça Verge Maria, Mare de Déu de la Salut. Amén.

6

DOMINGO XXV DEL TIEMPO ORDINARIO ADIUMENGE XXV DURANT L’ANY A

Lectura del llibre del Profeta Isaïes55, 6-9

Cercau el Senyor ara que es deixa trobar, invocau-lo ara que és a prop. Que els injusts abandonin els seus camins, i els ho-mes malèfics els seus propòsits; que es convertesquin al Se-nyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt els vostres, tant com la distància del cel a la terra.

Salm responsorial (salm 144)El Senyor és a prop dels qui l’invoquen.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 1, 20c-24. 27a

Germans: Tant si surt en vida d’aquesta presó, com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos, perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan pens que, mentre continua la meva vida, puc fer un treball profitós, no sé què he de triar; em trob pres per aquesta al-ternativa: d’una banda, el meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra ban-da, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Ara, a vosaltres, vos deman solament això: que dugueu una vida digna de l’evangeli de Crist.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu20, 1-16

En aquell temps Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: Anau també vosaltres a la meva vinya; vos pagaré lo que sigui just. I ells hi varen anar. Devers migdia i a mitjan capvespre, tornà a sortir i va fer lo mateix. Una hora abans de la posta del sol, encara en trobà d’altres i els digué: ¿Què feis aquí tot lo dia sense treballar? Ells li contesten: És que ningú ens ha llogat! Els diu: Anau també vosaltres a la meva vinya! L’horabaixa, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard, i acaba pels primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però varen cobrar el mateix jornal. En veure això, re-mugaven i deien al propietari: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor. Ell va respondre a un d’aquests: Company, ¿quin mal t’he fet? ¿No havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren lo que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer lo que vull a ca meva? ¿Tens enveja perquè jo som generós? Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Lectura del profeta Isaías55, 6-9

Buscad al Señor mientras se le encuentra, invocadlo mien-tras está cerca; que el malvado abandone su camino, y el criminal sus planes; que regrese al Señor, y él tendrá pie-dad, a nuestro Dios, que es rico en perdón. Mis planes no son vuestros planes, vuestros caminos no son mis caminos -oráculo del Señor-. Como el cielo es más alto que la tierra, mis caminos son más altos que los vuestros, mis planes, que vuestros planes.

Salmo responsorial (salmo 144)Cerca está el Señor de los que lo invocan.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses 1,20c-24. 27a

Hermanos: Cristo será glorificado en mi cuerpo, sea por mi vida o por mi muerte. Para mí la vida es Cristo, y una ga-nancia el morir. Pero si el vivir esta vida mortal me supone trabajo fructífero, no sé qué escoger. Me encuentro en esta alternativa: por un lado, deseo partir para estar con Cristo, que es con mucho lo mejor; pero por otro, quedarme en esta vida, veo que es más necesario para vosotros. Lo importan-te es que vosotros llevéis una vida digna del Evangelio de Cristo.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo20, 1-16

En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos esta parábola: El Reino de los Cielos se parece a un propietario que al amanecer salió a contratar jornaleros para su viña. Después de ajustarse con ellos en un denario por jornada, los mandó a la viña. Salió otra vez a media mañana, vio a otros que estaban en la plaza sin trabajo, y les dijo: -Id también vos-otros a mi viña, y os pagaré lo debido. Ellos fueron. Salió de nuevo hacia mediodía y a media tarde, e hizo lo mismo. Salió al caer la tarde y encontró a otros, parados, y les dijo: -¿Cómo es que estáis aquí el día entero sin trabajar? Le res-pondieron: -Nadie nos ha contratado. Él les dijo: Id también vosotros a mi viña. Cuando oscureció, el dueño dijo al capa-taz: -Llama a los jornaleros y págales el jornal, empezando por los últimos y acabando por los primeros. Vinieron los del atardecer, y recibieron un denario cada uno. Cuando lle-garon los primeros, pensaban que recibirían más, pero ellos también recibieron un denario cada uno. Entonces se pusie-ron a protestar contra el amo: -Estos últimos han trabajado sólo una hora y los has tratado igual que a nosotros, que hemos aguantado el peso del día y el bochorno. Él replicó a uno de ellos: -Amigo, no te hago ninguna injusticia. ¿No nos ajustamos en un denario? Toma lo tuyo y vete. Quiero darle a este último igual que a ti. ¿Es que no tengo libertad para hacer lo que quiera en mis asuntos? ¿O vas a tener tú envidia porque yo soy bueno? Así, los últimos serán los pri-meros y los primeros los últimos.

7

SANTORAL de la setmana COMENTARI a l’Evangeli

Dilluns, 21. Sant Mateu apòstol, sant Jonàs profeta, sant Quadrat. Missa: Ef 4, 1-7. 11-13; Sal 18, 2-5; Mt 9, 9-13.Dimarts, 22. Dimarts de la setmana XXV. Sant Maurici i companys màrtirs, sant Florenci, sant Ignasi de Sandone. Missa: Pr 21, 1-6. 10-13; Sal 118, 1. 27. 30. 34. 35. 44; Lc 8, 19-21.Dimecres, 23. Sant Pius de Pietrelcina, sants Zacaries i Elisabet, sant Linus papa, santa Tecla. Missa: Pr 30, 5-9; Sal 118, 29. 72. 89. 101. 104. 163; Lc 9, 1-6.Dijous, 24. Dijous de la setmana XXV. Mare de Déu de la Mercè, sant Gerard Sagredo, sant Pacífic. Missa: Ecle 1, 2-11; Sal 89, 3-6. 12-14. 17; Lc 9, 7-9.Divendres, 25. Divendres de la setmana XXV. Sant Cleofàs, sant Firmí, sant Sergi de Radonez. Missa: Ecle 3, 1-11; Sal 143, 1-4; Lc 9, 18-22.Dissabte, 26. Dissabte de la setmana XXV. Sants Cosme i Damià, sant Gedeó, santa Teresa Couderc. Missa: Ecle 11, 9 – 12,8; Sal 89, 3-6. 12-14. 17; Lc 9, 43b-45.Diumenge, 27. Diumenge XXVI de durant l’any i setmana II del saltiri. Sant Vicenç de Paül, sants Adolf i Joan, sant Elzear de Sa-bran. Missa: Ez 18, 25-28; Sal 24, 4-9; Fl 2, 1-11; Mt 21, 28-32.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11:57 h

73MM ANCHO x 95mm ALTO_2020.qxp_Maquetación 1 24/4/20

Avui l’evangelista continua fent la descripció del Regne de Déu segons el mestratge de Jesús, i que és proclamat durant aquests diumenges d’estiu en les nostres assemblees eucarís-tiques. En el fons del relat d’avui, la vinya, imatge profètica del poble d’Israel en el Primer Testament, i ara del nou poble de Déu que neix del costat obert del Senyor a la creu. La qüestió: la pertinença a aquest poble, que és donada per una crida personal a cadascú: «No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres» (Jn 15,16), i per la vo-luntat del Pare del cel, de fer extensiva aquesta crida a tots els homes, mogut per la seva voluntat generosa de salvació. Ressalta, en aquesta paràbola, la protesta dels treballadors de primera hora. Són la imatge paral·lela del germà gran de la paràbola del fill pròdig. Els qui viuen la seva feina pel Regne de Déu (el treball a la vinya) com una càrrega feixuga («hem hagut de suportar tot el pes de la jornada»: Mt 20,12) i no pas com un privilegi que Déu els fa; no treballen des del goig filial sinó amb el malhumor dels servents. Per ells la fe és quelcom que lliga i esclavitza, i, calladament, envegen els qui “viuen la vida”, ja que conceben la consciència cristiana com un fre, i no pas com unes ales que donen volada divina a la vida humana. Pensen que és millor romandre desocupats espiritualment, més que no pas viure a la llum de la paraula de Déu. Senten que la salvació els és deguda i en són gelosos. Contrasta notablement el seu esperit mesquí amb la genero-sitat del Pare, que «vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4), i per això crida a la seva vinya, «Ell que és bo per a tothom, i estima entranyable-ment tot el que ha creat» (Sl 144,9).

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

AGENDADel 21 al 27 de setembre 2020

MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

Dos joves reben els sagraments del bateig, la primera comunió i la confirmació a la parròquia de CostitxEl bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull ha presidit la Missa i el rector de la parròquia, Mn. Josep Adrover, ha concelebrat.

Dos joves han estat batiats, han rebut la primera comunió i també han estat confirmats pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Talta-vull, el passat divendres, 11 de setembre a la parròquia de Costitx.Mons. Sebastià Taltavull s’ha dirigit als joves que han rebut els sa-graments: “enteneu aquests sagraments com un regal que vos per-metrà estar en contacte amb Déu”. El bisbe també ha posat com a exemple de cristiandat Maria, la Mare de Déu: “Ella va ser elegida per Déu per realitzar el pla de la Salvació i tot i les dificultats i els dubtes, va entendre el seu paper i va respondre davant Déu: ‘aquí som. Així com també ho heu fet vosaltres avui: vos heu decidit fer cristians i heu dit ‘aquí som’ davant el Senyor”.

23 SETEMBRE

Visita guiada - Gaudí a la Seu i al MASMDurant l’estada de Gaudí a Mallorca, es va allotjar al Palau Episco-pal, on encara es conserven algunes empremtes que va deixar. En aquesta visita, farem un recorregut per la Seu, per conèixer la restau-ració litúrgica que va dur a terme al temple per després dirigir-nos al Museu d’Art Sacre de Mallorca i descobrir les petjades gaudinianes que ens va deixar l’arquitecte.Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Inscripcions a través de la web de la Catedral.10.00 h: Visita en català.12.00 h: Visita en castellà.

30 SETEMBRE

Visita guiada - Els bisbes de Mallorca a la SeuEn aquest recorregut per la Catedral, coneixerem els principals bis-bes que estan enterrats al temple i l’empremta que varen deixar.Entrada 5€. Màxim 10 persones per grup.Inscripcions a través de la web de la Catedral.11.00 h: Visita en català.12.00 h: Visita en castellà.

La sensibilidad ecológica, una actitud cristiana

La sensibilidad ecológica por el cui-dado de la Creación se ha ido incre-mentado y nos ha unido mucho en un trabajo que se está realizando desde distintas procedencias sociales, reli-

giosas, ecologistas…, y también con la incidencia de la economía y de la política, que participan cada vez más, aunque no siempre con unos objetivos bien defi-nidos en la práctica, porque aún son prioritarios otros intereses. Si el primer día de septiembre —Jornada Mundial de Oración por el cuidado de la Creación— iniciamos un itinerario que concluirá el día 4 de oc-tubre en memoria de san Francisco de Asís, es para hacernos más y más sensibles con actitud cristiana a todo lo que nos dignifica y, al mismo tiempo, dignifi-ca nuestra Tierra.

El papa Francisco, en su mensaje para esta ocasión, habla de «Jubileo» y lo hace refiriéndose al tiempo privilegiado que se da a la Tierra para descansar, un tiempo sagrado para recordar, descansar, reparar y alegrar. Haciendo referencia a la encíclica Laudato si, muestra la unidad del ser humano con toda la cre-ación, fuente y muestra del equilibrio y belleza que debe definir la casa de todos, dice: «Todo está rela-cionado, y todos los seres humanos estamos juntos como hermanos y hermanas en una maravillosa pere-grinación, entrelazados por el amor que Dios tiene a cada una de sus criaturas y que nos une también, con tierno cariño, al hermano sol, a la hermana luna, al hermano río y a la madre tierra» (LS, 92).

Tan dados hoy a valorar la memoria, corremos el peligro de verla de forma muy parcial y no alcanzar la maravilla de conservar la memoria de nuestra exis-tencia interrelacional. Por eso, Francisco insiste en que «debemos recordar constantemente que todo está relacionado, y que el auténtico cuidado de nuestra propia vida y de nuestras relaciones con la naturaleza es inseparable de la fraternidad, la justicia y la fideli-dad a los demás» (LS, 70).

Vivimos un tiempo que debe ser para reformar ac-titudes y rehacer situaciones, para pensar de nuevo en los demás, a ser muy sensibles a sus necesidades, especialmente cuando se trata de los más pobres y vulnerables. «Hoy —nos dice el Papa— la voz de la creación nos urge, alarmada, a regresar al lugar correcto en el orden natural, a recordar que somos parte, no dueños, de la red interconectada de la vida. La desintegración de la biodiversidad, el vertiginoso incremento de los desastres climáticos, el impacto desigual de la pandemia en curso sobre los más po-bres y frágiles son señales de alarma ante la codicia desenfrenada del consumo». Propongámonos crecer más en sensibilidad, es un paso siempre necesario, una actitud netamente cristiana.