Un puntde fricció del MapaEscolar de Catalunya ... · - Ampliaciódel nombred'espaisdocents...

Treballs de la Societat Catalana de Geografia - N o 45 - vol. XII

Un punt de fricció del Mapa Escolar deCatalunya. La zona escolar Vidreres-Macanetde la Selva

Lluís SOLÉ i PERle"Director del CEIP «Sant[ordi»

Macanetde la Selva

1. Introducció

Aquest treball es proposa estudiar, des d'una perspectiva geografica, la localització d'un lES (Institut d'Ensenyament Secundari) a la comarca de la Selva:zona escolar 172130, que compren els municipis de Vidreres i Macanet de laSelva. El treball presenta les circumstancies i raons del conflicte social derivatd'una decisió técnico-política: en el Mapa Escolar actual per a la zona 172130es defineix la localització d'un únic lES a Vidreres. Laplicació de models delocalització aporta la base empírica per a justificar aquesta localització. La mateixa técnica permet analitzar l'evolució de les dades i, tal vegada, justificar en unfutur la revisió del Mapa Escolar.

El conflicte de la zona escolar 172130 és un exemple del difícil encaixdel Mapa Escolar amb la realitat social. En les zones no urbanes la dispersió demográfica fa més difícil definir centres de gravetat jerarquitzats.Vidreres i Macanet de la Selva són municipis amb potencials similars. Perles dades geográfiques actuals i les prospeccions socioeconomiques i poblacionals ambdós pobles poden considerar-se noduls locacionals en potenCIa.

201

Al Mapa Escolar de Catalunya es considera necessária la creació d'un lESque ha d' aplegar la població escolar 12-18 anys dels municipis de la zona172130. El volum de població escolar dels dos municipis permet la creaciód'un nou lES segons les condicions de la Reforma del Sistema Educatiu.Tanmateix, seria inviable encabir més alumnes a 1'IES de Santa Coloma deFarners, saturar, o transportar-los a d' altres zones escolars.

Es proposen tres escenaris teorics dins la zona escolar 172130: (A) lES aVidreres, (B) lES a Macanet de la Selva i (C) lES a Vidreres i lES a Macanetde la Selva. Per a cada localització es calcula la minimització de costos i l'optimització dels serveis. D'antuvi, l'escenari C és poc viable per raons pedagogiques derivades de la fragmentació i perdua de dimensió dels centres.

La primera part del treball presenta el Mapa Escolar de Catalunya, les propostes d'ubicació de l'IES de la zona escolar 172130 i els conflictes que se'nderiven.

La segona part explica la teoria de xarxes i els models de potencial, de gravetat i de localització-assignació utilitzats per a l'analisi locacional.

La tercera part presenta graficament els escenaris, les dades i els processosd' abstracció-simplificació en models de connectivitat i accessibilitat que seranaplicats al transport escolar -públic i gratult- a escala comarcal.

Lapartat quart del treball presenta els resultats. S'apliquen a escala comarcal els models matemátics d'interacció basats en teories gravitacionals i els altresmodels teorics descrits. EIs models prenen com a variable restringida en origen (input) el padró de població de 1986. S'exrreu de cada municipi el sectorde població que el curs 1996-97 cursara estudis secundaris (12-18 anys). Esdeixen sense restricció les dades de destinació. La capacitat atorgada als lES(output) ha de poder atendre tota la demanda.

En les valoracions i conclusions finals es prenen en consideració -a més deles xifres de població escolar actual- la prospectiva demográfica d' aquest sector de població.

2. El Mapa Escolar de Catalunya

El Mapa Escolar de Catalunya. Vólum 1 (1989) descrivia la situació escolard' aquell any i avancava les previsions de demanda escolar per a la década 19902000, elaborades a partir del padró de 1986. La Proposta de Mapa Escolar deCatalunya (1992) revisava les dades i les previsions segons el cens de 1991. Lesdades del padró de 1986 han estat la base dels calculs d'ambit comarcald' aquest estudio Afi d' aconseguir una máxima aproximació a la realitat local,a escala municipal s'ha corregit i actualitzat l'evolució de la població escolar deVidreres i Macanee de la Selva fins a l'any 1996.

El Mapa Escolar organitza i distribueix el territori en zones escolars per a laseva administració i planificació. Una zona escolar és un ambit on es garanteixen els ensenyaments de regirn general establerts per la LOGSE (figura 1):

202

Primaria (3-12 anys) i/o Secundaria (12-18 anys). Fora de l'ámbit urba les. zones escolars 3-18 anys són d' ambit comarcal o supramunicipal-com la zona

172130 Vidreres-Macanet de la Selva- i contenen subzones 3-12 anys, generalment d'ambit municipal. Les subzones 3-16 anys previstes al Mapa Escolarde Catalunya només s'han aplicat dins el sistema educatiu privat.

El Mapa Escolar de Catalunya pren en consideració població, vies de comunicació, distancies, estructures administratives, «1'aparició de nous centres docentsi ofertes educatives, l'evolució local de l'oferta d'habitatge i llocs de treball, lesnoves vies de comunicació [...]» i altres incidencies aportades per institucions locals:«En la definició del Mapa Escolar de Catalunya s'han tingut en compte, també,les aportacions que hi han fet els ConselIs Comarcals i elsAjuntaments per tal quetota la societat catalana, mitjancant les institucions representatives i els organscol-legiats esmentats, sigui partícip de la tasca comuna de la construcció equilibrada i qualitativa del nou sistema educatiu» (Mapa Escolar, 1995 pp. 7-9).

El Mapa Escolar de Catalunya no conté les previsions que han de permetreel seu assoliment a partir de la configuració actual del servei educatiu. Aquestesprevisions es deriven dels criteris per a la Transició al nou Sistema Educatiuque ha elaborat el Departament d'Ensenyament. La definició i aplicaciód' aquests criteris transitoris origina punts de fricció social a escala general olocal. Alguns sectors socials afectats replantegen aquest nou sistema educatiubasat en la concentració escolar. En el cas que es presenta en aquest estudi,alguns sectors proposen alternatives de subdivisió de les zones escolars i/o larelocalització dels serveis educatius.

El Mapa Escolar defineix aquests tipus de centres públics:a) Col-legi d' educació Infantil i Primaria (CEIP). Escolaritza tots els alum

nes de 3-12 anys. Subdividits en l'etapa de Parvulari 3-6 anys i Primaria 6-12anys. S'han previst col-legis unitaris o cíclics (diversos nivelIs per aula) per tald' atendre, sense desplacaments, l'escolarització d' alumnes de Parvulari i Primariaen nuclis de població escassa.

b) Institut d'Educació Secundaria (lES). Escolaritza tots els alumnesd'Educació Secundaria Obligatoria 12-16 anys (ESO) i els que volen seguirl'educació postobligatoria 16-18 anys. Al Mapa Escolar de Catalunya es preveu, analitzant l'evolució de l'escolarització del darrer decenni, que un 60-70per cent dels alumnes de 16 anys continuin estudis en alguna modalitat deBatxillerat, EIs criteris d' avaluació que a cada zona s'apliquin al final de l'ESOpoden fer variar molt els percentatges.

e) Secció d'Educació Secundaria (SES). «L'oferta pública d'EducacióSecundaria s'efectuara als Instituts d'Educació Secundaria (lES), en general deforma conjunta amb el BatxilIerat. Excepcionalment s'ha previst que, per atendre alumnat resident en zones amb dificultats de comunicació vial o amb climaadvers, o en zones socioeconorniques molt deprimides que necessitin un traetament específic, existeixin centres de Secundaria on només s'imparteixi aquesta etapa, que es denominen seccions d'educació secundaria (SES), i estan adscrits a un institut» (Mapa Escolar, 1995 pp. 16).

203

Macanet de la Selva, cas singular a Catalunya, escolaritza alumnes 3-14anys atesos per mestres de l'etapa 3-12 anys. Aquesta situació -for~ada per pressions polítiques- no atén a cap de les dificultats geografiques o socials justificades pel Mapa Escolar de Catalunya. S'hi encavallen les etapes educatives i esdesajusten l'ambit pedagogic i el laboral.

d) Oferta educativa en centres privats. El Mapa Escolar de Catalunya noofereix una agrupació tipológica sistemática, La normativa reguladora permetestablir una gran diversitat de tipus de centres docents privats en funció deldisseny que determina el titular, sempre que obtingui autorització de l'administració.

Al Mapa Escolar de Catalunya la planificació de la demanda es fa a partirde les taxes d' escolarització extretes del padró o censo La planificació de l'oferta educativa de l'etapa de Primaria i Secundaria Obligatoria -que per imperatiu legal té carácter gratult- ha de permetre atendre el 100% de l'alumnat encentres sostinguts amb fons públics, sense treure la llibertat d' escolarització encentres privats o estrangers. A Catalunya s'ha optat per fer també una ofertatotal del cicle de Parvulario

Per a determinar l'oferta educativa cal estimar les línies (aules o grups classe)de demanda previstes a cada zona escolar. La relació máxima alumnes/grup quedaestablerta al Mapa Escolar: 25 alumnes 3-12 anys (CEIP); 30 alumnes 12-16anys (ESO), 35 alumnes 16-18 anys (Batxillerat) i 30 alumnes 16-18 anys(Formació Professional). Per atendre alumnes amb necessitats educatives especials -2% de la població escolar segons el Mapa Escolar- s'han previst unitatsd' educació especial en centres ordinaris, en lloc de centres d' educació especial.

D'acord amb els resultats de la planificació, en diferents municipis deCatalunya caldra fer actuacions arquitectoniques en centres docents públicsper aplicar el nou sistema educatiu:

- Ampliació del nombre d'espais docents d'un centre existent (CEIP «Santjordi» de Macanet de la Selva. Al programa de construccions del Departamentd'Ensenyament, derivat del Mapa Escolar de Catalunya aquesta 1a fase té prioritat l. Previsió d'acabament per al curs 1998/99).

- Nova construcció d'un centre docent (lES Vidreres. S'atorga prioritatIII a la construcció de l' edifici definitiu. Previsió d' acabament per al curs2000/01. El centre ha entrat en funcionament durant el curs 1995/96 en aulesprovisionals) .

- Substitució d'un nou edifici per a un centre ja existente- Reconversió de l'edifici d'un centre docent d'un nivell educatiu en un

altre nivell educatiu.'- Adequació de l'edifici escolar i de les instal-lacions als requeriments del

nou sistema educatiu. La casuística d'aquestes actuacions és molt diversa i la

1 Si es consolidés una tendencia negativa en l'evolució del cens de població escolar a la zona VidreresMacanet de la Selva, podria ser viable la reconversió d'un dels dos CEIP de Vidreres en un lES. Aquestapossibilitat no ha estat ni insinuada a la planificació del Mapa Escolar de Catalunya, Per ara no hi haindicadors demografics que ho demostrin.

204

seva magnitud molt variada (CEIP «Sant jordi» Macanet de la Selva. Adequacióaprovada després de la redacció del Mapa Escolar. 2a fase, també amb prioritat 1).

Per a planificar aquestes intervencions es té en compte la situació geografica i urbana, l'estructura de l'edifici i la seva adaptabilitat i la matrícula delsdarrers cursos. Les inversions es distribueixen en cinc nivells de prioritat nocorresponents a anualitats. Segons l'ambigua definició del Mapa Escolar deCatalunya: «... el grau de prioritat se'ls ha estimat en relació al conjunt de totesles actuacions planificades. La seva execució i temporalitat es concretara enfunció dels plans d' inversió que s'elaborin i de les disponibilitats pressupostaries. El fraccionament entre els diferents nivells de prioritat obeeix a la necessitat d' agrupar el conjunt de les inversions en blocs homogenis pel que fa algrau de prioritat i a la seva quantia, excepció feta del nivell de prioritat 5, queés integrat per les inversions que requereix la solució de qüestions tecniquesalienes a la planificació escolar o bé es correspon a centres docents la concreció dels quals s'efectuara en els propers cursos en funció de l'evolució de lesnecessitats d' escolarització» (Mapa Escolar, 1995 pp. 31).

Figura 1Nou sistema educatiu: ensenyaments de regim general

I Llar d'infants (0-2 anys) II

I Parvulari (3-5 anys) II

I Educació primaria (6-11 anys) II

IEducació secundaria obligatoria I -

(12-15 anys) I....

I J Programes de I

I garantia social I ~~

J Io

Formació professional AI

I I~

IBatxillerat I

grau rnitja c='o

(16-17 anys) I ~

I I Formació prof~ssional II I II Universitat I grau superIor

I-----

Font: Mapa Escolar de Catalunya, 1995.

205

3. El fet social

El curs 1995/96 s'implanta el 3r nivell d'ESO a Vidreres. LlES s'ubica enaules provisionals dotades de suficient capacitat, material i plantilla per atendre tota la demanda d' educació Secundaria dels alumnes de la zona escolar172130 Vidreres-Macanet de la Selva.

Linici del període transitori d' aplicació de la Reforma Educativa a l'ensenyament secundari -de durada imprecisa i d'implantació desigual- desvetllala lluita d'un lobby de Macanet de la Selva per a pressionar el Departamentd'Ensenyament. Es presenten in extremis recursos al Mapa Escolar. Es preténforcar una inflexió en la decisió de localització de l'IES de la zona escolar 172130quan, d'aquí a tres anys, es faci 1'última i definitiva revisió del Mapa Escolarde Catalunya.

Per al curs 1996/97, el lobby de Macanet de la Selva aconsegueix un acordpolític verbal amb el Director General de Centres Educatius: els alumnes deIr cicle d'ESO podran optar per quedar-se al CElP de Macanet de la Selva oanar a 1'institut de referencia, 1'IES de Vidreres. 40 dels 51 alumnes d' aquesta promoció de Ir d'ESO es queden al CEl~

A tot Catalunya no arriben al 50/0 -uns 300 alumnes- els alumnes quedurant el curs 1996/97 han cornencat 1r d'ESO fora dels lES, encara queatesos per professorat de Secundaria. A part d' algunes escoles rurals aíllades a les comarques de Tarragona, destaca el cas atípic de Macanet de laSelva. La singularitat del cas de Macanet de la Selva es concreta en fets:els alumnes de Ir cicle d'ESO són atesos per mestres de Primaria que hand'assumir com poden el currículum d'ESO; els alumnes d'ESO comparteixen els mateixos serveis i condicions de Primaria (menjador, transport,aules especials, etc.): els cicles de Parvulari, Primaria i Secundaria s'hanencabit en un mateix edifici que ja té 7 aules habilitades. En el MapaEscolar de Catalunya es qualifica la «urgent necessitat d' ampliació i reforma» de l'edifici del CElP «Sant jordi». Amb aquesta remodelació tot justes podrien atendre les etapes de Parvulari i Primaria dins les condicionsde la Reforma Educativa.

Pressions polítiques idernagogiques d'un lobby de Macanet de la Selva impe-, ren sobre els raonaments tecnics i pedagogics en que es recolzen la majoria delsdocents i 1'Administració. A Macanet de la Selva s'ha imposat un model decentre escolar aplicat profusament pel «Ministerio de Educación i Ciencia»,pero que havia estat evitat a Catalunya. Macanet de la Selva té ara un centreescolar «híbrid» i ambigu, dissenyat en part segons l'apartat 1 de la disposiciótransitoria primera de la LOPAGCE (BOE de 20 de febrer de 1996, pp. 6.061):«Provisionalmente, durante el tiempo que en cada caso la AdministraciónEducativa determine, los colegios de educación primaria podrán impartir elprimer ciclo de la educación secundaria obligatoria. A fin de garantizar la adecuada coordinación docente de estos estudios, dichos colegios serán adscritos

206

por el Ministerio de Educación y Ciencia [MEC] a un instituto de educaciónsecundaria».

El CEIP de Macanet té ara alguns continguts propis d'una SES (Secciód'Ensenyament Secundari) pero amb cornpetencies de gestió i direcció compartides i improvisades pel Departament d'Ensenyament, el CEIP «Sant jordi»,l'IES de Vidreres i, indirectament, per la pressió del lobby.

EIs defectes materials, laborals i curriculars d' aquest singular model decentre educatiu implantat a Macanet de la Selva no van ser previstos. Aracal improvisar reivindicacions parcials que mantenen permanentment lapressió del lobby sobre el Departament d'Ensenyament i els diferents sectors de la comunitat educativa. Claustre, Consell Escolar i l' anterior juntade I'Associació de Pares d'Alumnes, per raons pedagogiques, no han recolzat o s'han oposat a aquest «rnodel» de centre escolar inedit, inacabat i inacabable.

4. Base teórica deIs models utilitzats per a l'análisi

4.1. La teoria de xarxes

EIs models de xarxes són representacions grafiques simplificades d'unaregió geografica real. Es desencadenen fluxos entre els nodes de la xarxa pelsprincipis de complementarietat i interacció (Hagget, 1977). EIs fluxos analitzats corresponen a intercanvis socials entre assentaments humans. EIsmoviments repetits estableixen els eixos de ruta. Eixos i vertex es jerarquitzen en funció dels seus potencials i s'estructuren per arees d'influencia, Esdefineix una regió nodal, un model de centres competitius i unitats territorials limitades per l'area d'eficiencia de moviments (Christaller, 1933;Losch, 1954).

Sobre el paper, la regió nodal es representa com a grafic topologic, El graficno és pas una representació a escala, és un model teoric que permet expressarel món real en termes maternátics, simplificant-lo en representacions geometriques. Delimitant les arees amb cercles o hexagons i hornogeneúzant i concentrant les masses de població en centroides es crea un espai abstracte, d' ortogonalitat máxima (Potrykowski, 1982).

Sobre aquest grafic topologic s'apliquen els models maternátics d'interacció, localització i d' optimització de costos en temps de desplacament.En aquest treball els resultats presenten alternatives de localització de l'IESdins el Mapa Escolar de Catalunya en funció dels fluxos de població escolar. Es prescindeix de la fricció social -no mesurable- analitzada a l' apartat 3.

A fi d' acostar el model maternátic a la realitat, caldra aplicar variables pera les masses poblacionals i constants de fricció a les distancies. La fricció dela distancia -mesurada segons el cost o el temps- s'obtindria d'una línia de

207

regressió calculada a partir d'unes mostres de desplacaments (Thomas iHuggett, 1980).

4.2. Connectivitat i accessibilitat

Metode de cercle únic (MCU). Considera l'existencia d'una área circular tancada i limitada a priori. S'aplicat en els rnetodes de gravetat i de potencial depoblació (Tulla, 1976). En aquest treball, el MCU analitza la relació entre síde dos municipis -Vidreres (48,6 krrr') i Macanet de la Selva (48,6 km"). apartir de la proposta del Mapa Escolar de Catalunya.

S'han tingut en compte les recomanacions d'A.F Tulla: «... hom no pot éssermassa optimista respecte a la precisió dels resultats obtinguts amb aquest models,en especial en arees molt petites, sí que es pot afirmar que són d'un gran ajutper a una aproximació general a l'estudi dels diversos elements d' una área espacial, així també dels fluxos que s'hi produeixen» (Tulla, 1976 pp. 89). Per aixos'ha integrat el MCU -area municipal- dins l'area més gran de la comarca dela Selva (995'5 krrr').

Métode de cercle doble (MCD). Es considera una área periférica, comarcal, que pot iníluir-desplacar el centre geometric del MCU. Dins aquestradi es calculen els valors del potencial de població interrelacionant elspunts que representen els 26 municipis continguts a l'interior del cercle(figura 2). A l'area d'estudi existeix, a més, un «cercle triple» o periferiaintercomarcal d'intercanvi d'alumnes d'ESO. AIguns municipis perifericsde la Selva, la Garrotxa i el Girones (taula 4) queden interconnectats.Aquest tercer cercle, previst pel Mapa Escolar, no s'ha considerat enelscalculs d'aquets models perqué no té influencia sobre la subarea municipal del MCU.

Unitats de mesura de la distancia. El radi calculat al MCD (amb centre aRillel~rene~) ~~ ele 24',> km. Si hi anlirmern el coeficienr hO km/h de les carre---------------/ -- --- - -- - -----. -- --- --r---I------ -- -- ---.--- -- __ o --- --- --- _.- -.

teres comarcals tindríem un radi temporal de 24.5 minuts.'Els coeficients inter i intra árees. EIs coeficients inter i intra arces requeri

rien un calcul previ específic, pero en aquest cas han estat prefixats en basea experiencies d'altres treballs com els d'A.F. Tulla. El coeficient alfa (distanciaa sí mateix) que s'aplicara als calculs és del 0.5. La proporció de població rural dispersa i les nombroses urbanitzacions de primera o segona residenciajustifiquen l'aplicació d' aquest coeficient, indicatiu d'una població poc concentrada. En el model, la població escolar s'ha agrupat en centroides, 26nodes o vertexs que representen els caps de municipi de la comarca de laSelva.

2 El valor de la distancia topológica, expressada en km, ha estat transformada en distancia real traduintel valor a temps (rninuts) perqué permeti comparar els recorreguts per vies amb diferents índex develocitat. Per a fer aquesta conversió de valors hem utilitzat els coeficients estandard -durada del trajecte-sl/Z de l'interval de pas- que el MOPTMA (1994) aplica a les vies terrestres: carretera local (40km/h); carretera comarcal (60 km/h) i carretera nacional (80 km/h).

208

Figura 2. Comarca de la SelvaEnsenyaments de regim general i distancia deIs eixos entre municipis

(km i minuts)

N

Llegenda

X Centroide municipal

• Oferta pública d'educació Infantil i Primaria• Oferta pública d' educació SecundariaA Oferta pública de Formació Professionala Oferta pública de Barxillerat nocturnO Oferta privada d'educació Infantil i PrimariaO Oferta privada d'educació SecundariaA Oferta privada de Formació Professional- Carretera nacional (80 Km/h)- Carretera comarcal (60 Km/h)...- Carretera local (40 Km/h)

Eixos extracornarcals d'intercanvi d'alumnes

• Les llerres que codifiquen habirualment els «graf» han esrat subsriuúdes pelsnoms deis municipis i per codis numérics associats al seu ordre alfabetic,per a facilitar la relaciódeis vertexamb les bases de dades del treball.

Mapa baseCaralunya 1:350.000 Ed. Enciclopedia Catalana. Barcelona. 1991¡l.

209

Pricció de la distancia. S'aplica el coeficient 2 al transport escolar. Potser caldria revisar a la baixa aquest coeficiente El factor distancia és una de les variables més sensibles del transport escolar.' A la figura 2 els eixos corresponen alsenllacos viaris per carretera, únic sistema utilitzat per al transport escolar.S'exclouen les xarxes de carreteres no asfaltades -perque la legislació no hi permet la circulació del transport escolar públic- i les autopistes -perque ningúassumeix el cost dels peatges-.

4.3. El model de Potencial de Població

És un model maternátic d'interacció. Permet calcular l'energia d'interaccióentre dos o més vertex, optimitzar resultats i establir jerarquies. La combinació de constants, variables i magnituds gravitacionals -xlistancia i massa poblacional- permeten obtenir simulacions de la realitat. Aquest espai simulat elformen les rutes i fluxos preestablerts en els models de connectivitat i accessibilitat (figura 2 i taula 1). Es consideren només les distancies mínimes (taula2).

El model aplica la Llei de Gravetat de Newton al calcul del potencial depoblació (atracció en proporció directa a les masses socials poblacionals i enproporció inversa a les distancies entre nodes). Formula de la Llei de la Gravetatde Newton:

K·P.·P.1.. = 1)

1) d~1)

El model de potencial de població adapta les lleis gravitatories als fenornenssocials. Una funció lineal calcula el valor d'un potencial d' atracció (poblacional) segons la distancia als altres punts. Té en compte també l'autopotencial ila dista11cia a la propia afea (Haggett, 1977):

v.=¿1 .1. •• 0

p=Variable massa-b -a-fricció de la distancia

Keconstant gravitatoriai=Node d' origen

d=Distanciaj=Node de destinació

3 El Decret 160/1996 (DOGC núm. 2208 de 20-05-1996) restringeix a 45' el temps maxim de viatgedel transport escolar. Recomana limitar-lo tant com es pugui, atenent a la demanda social de reduir almaxim las necessitats de desplacament, Tanmateix, els decrets de menjador i transport de la novaReforma Educativa (Decrets 160/1996 i 161/1996 DOGC núm. 2208 de 20-05-1996) procuren atenuar els inconvenients dels desplacaments inevitables. Ofereixen menjador i transpon gratu"itsper alsqui s'han de desplacar de municipi així com punts de recollida diversificats. Aquests incentius permeten mantenir una «fricció de la distancia» alta pero acceptable per a la població escolar i les sevesfamílies.

210

Les simulacions informatiquesdel models de potencial de població parteixen de dades dernográfiques i localitzacions contrastades, objectives. Pero l'analisi prospectiva que se'n deriva podria o hauria de prendre en consideracióaspectes més subjectius com la justícia social i l'equilibri territorial. Aquestesanálisis teoriques basades en projeccions demografiques poden ser tingudes perdernagogiques o parcials en la seva elaboració, interpretació o en les conclusions del treball. Per aixo s'han Íimitat els suposits i prospectives als tres escenaris proposats en els models de localització-assignació.

4.4. El model de punt de ruptura

Calcula el-límit d'influencia d'un centroide respecte a un altre, d'acord ambla variable poblacional (directament proporcional) i la distancia (inversamentproporcional) .

4.5. El model de gravetat amb restricció en origen

Aquest model d'interacció i d' estimació de fluxos es basa -com el model depotencial de població- en la teoria newtoniana de la gravetat. Lalgoritme dela formula es soluciona pel rnetode iteratiu a partir d'un valor variable aproximat (Thomas i Huggett, 1980). «Lexpressió matemática del model de gravetat assumeix que l'efecte de la distancia varia suaument i contínuament en l'espai geografic, Normalment és així, pero quan hi ha fronteres polítiques[comarques i municipis] o barreres geografiques importants, aquestes creendiscontinurtats en les formes d'interacció entre els llocs situats en distints territoris polítics». (Tulla, 1976, pp. 91) .

En aquest treball s'aplica el model de restricció en origen" perqué la població escolar és la dada exacta coneguda. En canvi, les places escolars ofertes endestinació poden variar de quantitat i localització dins uns límits establerts alMapa Escolar de Catalunya.

4.6. Model de Iocalització-assignació (L-A)

Donades les variables de capacitat d' oferta i demanda, el rnodel L-A calcula fluxos amb costos optimitzats. Segons les condicions o restriccions establertes previament, el model L-A assigna fluxos optims entre les localitzacions origen-destinació. EIs calculs -a diferencia deIs models de gravetat i potenciales plantegen amb funcions lineals que combinen variables i restriccions entremultitud de vertex, El model L-A considera tots els possibles intercanvis -totalso parcials- del potencial de cada vertex amb la resta i amb sí mateix. La resolució passa per un calcul iteratiu. La iteració s'atura en trobar el cost optimd'intercanvi del conjunt de fluxos origen-destinació, atenent a les condicionsproposades (Thomas i Huggett, 1980).

4 El model amb restricció en origen és un dels quatre models de gravetat. EIs altres tres models són: senserestricció, amb restricció en destinació, i amb doble restricció en origen i destinació (Thomas i Huggett,1980).

211

5. Dades

Les xifres de població que s'han aplicat als models de localització-assigna-ció, potencial de població i gravetat són les del sector d' edat de 0-14 anys delpadró de 1986. En els calculs s'han desestimant les variacions poblacionals d' o-rigen natural o migratori que pugui haver-hi hagut fins al 1996 (taula 1). Peroen les análisis s'ha considerat l'evolució de les xifres de població escolar delsdos municipis fins al 1996 (taula 2).

Taula 1. Municipis de la SelvaCálcul de la població escolar i distancies deIs eixos

Població! X y lES Est Com LocCodi Municipi km2 Min0<14 ESO kmkm km

1 Amer* 38,9 420 151 1332 1 3 3.0'

2 Angles 16,1 1003 360 1427 2 0.7'

3 Arbúcies 86,9 732 262 617 3 6.5 9.7'

4 Blanes 17,8 5505 1981 24 5 4 3 4.5'

5 Breda 5,1 656 236 9 11 10 8 2 11.0'

6 Brunyola 36,6 60 21 1624 21 5 5.0'

7 Caldes de Malavella* 57,2 507 182 24 17 - 10 4 11.5'

8 Cellera de Ter, la 14,6 376 135 12 29 21 2 1.5'

9 Fogars de Tordera 33,2 64 22 16 9 10 5 7.5'

10 Hostalric 3,4 654 235 14 10 10 7.5 2.2'

11 Lloret de Mar 47,9 3492 1256 26 8 11 3 4.5',12 Macanet de la Selva 45 j2 621 223 20 12 25 4 4.0'

13 Massanes 25,7 81 28 15 13 10 3 4.5'

14 Osor 52,6 76 26 1026 2 13 9 26,5'

15 Riells i Viabrea 26,5 170 60 9 9 10 8 8.0'

16 Riudarenes 46,6 224 80 16 17 21 2 2.0'

17 Riudellots de la Selva* 13,0 250 89 24 2 - 20 4 19.0'

18 Sant Feliu de Buixalleu 61,5 108 38 12 1 10 8 12 26.0'

19 Sant Hilari Sacalm 83,6 1026 368 622 19 7.5 11.2'

20 Sant Julia del Llor-Bonmatí 11,0 154 55 15 29 2 4 3.0'

21 Santa Coloma de Farners 71,3 1589 572 14 20 21 2 5 2.5'

22 Sils 30,3 399 143 21 16 21 8 8.0'

23 Susqueda 50,5 21 7 731 1 6 10 21.0'

24 Tossa de Mar 38,2 762 273 2631 24 7.5 11.2'

212

Població!X Y lES Est Com Loc

Codi Muoicipi km2km

Mio0<14 ESO km km

25 Vidreres 48,6 808 290 25 12 25 2 2.0'

26 Vilobí d'Onyar 32,8 444 160 2022 21 10 15.0'

Total 995,5 20202 7253

Font:Elaboració propia amb dades de l'IEC (1992).1 Les xifres de la columna d' alumnes d'ESO s'han calculat a partir de les dades totals d' alumnes de 0-14 anys de cadamunicipi del cens de 1986 (IEC,1991). El 1986 coincideix amb l'any que el Departament d'Ensenyament -aplicantla LOGSE (1985)- planteja la Reforma educativa a Catalunya. La població de 0<14 anys entrara totalment en el sistema educatiu de la Reforma al cap de 11 anys (1997/98), quan tindrá entre 11 i 25 anys. Letapa d'ESO comprenles edats 12<16 i el Batxiller 17<18. Són útils per als cálculs les darreres 8 promocions (530/0 de la xifra base, que espot arrodonir al 50% considerant la baixa progressiva de la natalitat). El curs 1997-98 ja s'hauran implantat l r-Zn3r-4t d'ESO i lr-2n de Batxillerat. S'han utilitzat les dades de les darreres 6 promocions del sector 0<14 anys del censde 1996. S'ha restat la proporció d' alumnes -un 16% del global 0<14- que no continuara el batxiller un cop acabada I'etapa d'ESO. En un lES experimental amb 8 aules d'ESO -de doble línia- solen reduir-se a 1 aula el Ir i 2n debatxiller, 10 aules en total.- (X,Y) Coordinades que permeten als programes maternatics aplicar mesures de distancies cartesianes als eixos definits entre els vertex.- (lES) Codi corresponent al municipi que té un lES de referencia per a aquell municipio- (Est. Como Loc.) km. de carretera estatal, comarcal o local que cal recórrer fins a l'IES de referencia assignat pelMapa Escolar a aquell municipio- (Min) Minuts de temps de transport fins a l'IES de referencia, aplicant els parametres de velocitat calculats rnitjana pel MOPTMA.* Amer rep alumnes de municipis de la Garrotxa (les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). Caldes de Malavellai Riudellots de la Selva envien alumes d'ESO a la zona escolar de Cassa de la Selva (Girones).

Les dades del potencial de població escolar 3-12 anys dels dos municipis a finals dels anys 1994, 1995 i 1996 són: Vidreres 346, 353 i 374;Macanet de la Selva 345, 362 i 326. El municipi de Vidreres té dues escoles públiques d'una línia o aula per nivell: CEIP «Salvador Espriu» i CEIP«Sant Iscle». Macanet de la Selva té una sola escola pública pero de dueslínies o aules.

En les dades i calculs de capacitar dcls lES no hi ha restricció en destinació. És a dir, els lES públics han de poder acollir tora la demanda de placesde la zona escolar preferent assignada en el Mapa Escolar de Catalunya. ·LAdministració s'obliga a fer a cada zona escolar una oferta de places públiques o concertades que pugui atendre el 100% dels alumnes d'ESO (12-16'anys) més aquells que continuin estudis postobligatoris. En aquest treball s'haprevist un 500/0 d' alumnes que continuaran etapes postobligatories, No es -'consideren els centres de titularitat privada o concertada (taula 4). Per a simplificar el model de cercle doble, tampoc es considera l'intercanvi de fluxosamb altres comarques.

Les places ofertes pels instituts (taula 4) han estar calculades amb criteris ques'ajusten a la proposta del Mapa Escolar (taula 3). Poder oferir els credits comunsi variables que proposa la Reforma Educativa condiciona el fet que els lES tinguin com a mínim una doble línia de cursos, és a dir, dues aules per a cadascun dels sis nivells (taula 3). La proporció alumnes/aula ve fixada per llei (Decret198/1996, de 12 de juny): 30 alumnes per aula que poden ampliar-se un 100/0

213

N 1--

'

~

Tau

la2

Alu

mne

sde

Pri

mar

iacu

rsos

94-9

5,95

-96

i96-

971

1994

-199

5S

alva

dor

San

tV

idre

res

Esp

riu

Iscl

eT

otal

P3-

3131

P4-

3737

P5-

3939

Ir-

2123

442n

1218

303r

1521

364t

2316

395e

2320

436e

2324

47P

rim

aria

Tot

al11

722

934

67e

-1rE

SO25

2853

8e-2

nESO

2927

563r

ESO

(IE

S)4t

ESO

(IE

S)Se

cund

aria

Tot

al54

5510

9T

otal

171

284

455

1995

-199

619

96-1

997

l,fa~anet

Sal

vado

rS

ant

Vid

rere

sM

acan

etS

alva

dor

San

tV

idre

res

Mac

anet

Esp

riu

Iscl

eT

otal

Esp

riu

Iscl

eT

otal

--

3737

3621

2546

3035

-34

3431

-37

3736

34-

3939

35-

4343

3037

1228

4036

1922

4133

3321

2445

3916

2642

3742

1917

3630

2125

"46

3157

1520

3550

2319

4231

4924

1741

5414

1933

4758

2521

4651

2519

4451

345

116

237

353

362

139

235

374

326

4823

2447

56-

-54

4058

2727

5448

2323

4655

9310

0-

9010

650

5119

410

423

2329

095

451

166

288

547

466

162

258

664

421

Font

:E

labo

raci

ópr

opia

amb

dade

sde

lD

epar

tam

entd

'Ens

enya

rnen

tde

laG

ener

alit

atde

Cat

alun

ya.

1Pe

raat

endr

eel

sal

umne

sa

Mac

anet

s'ha

ampl

iat

lapl

antil

lade

prof

esso

rat

delC

EIP

«St.

Jord

i».E

lcur

s19

96-9

7fo

rmen

lapl

antil

la28

mes

tres

,tot

sde

Prim

aria

.Pe

raun

CE

IPde

dobl

elín

iaco

rres

pond

ira

una

plan

tilla

de23

mes

tres

.Am

baq

uest

incr

erne

ntes

pret

énas

segu

rar

que

espu

gui

impa

rtir

I'hor

ari

ielc

urrí

culu

mde

lsal

umne

sde

Ird'

ESO

:de

sdob

lam

ents

,cr

edits

vari

able

s.T

ambé

espr

etén

com

pens

aral

tres

man

canc

esii

rreg

ular

itats

:co

mbi

naci

ons

horá

ries

amb

espe

cial

iste

sde

l'eta

paPr

imar

ia;

lam

anca

depr

epar

ació

espe

cífi

caqu

eaq

uest

sm

estr

esde

Prim

aria

tind

ran

per

aim

part

ircu

rríc

ulum

deSe

cund

aria

,gr

euge

sla

bora

lsde

riva

tsd'

aque

sta

situ

ació

irre

gula

ri

elde

sfas

amen

ten

tre

I'hor

ari

lect

iude

lsm

estr

esde

Prim

aria

(25

hore

sse

tman

als)

iels

alum

nes

deIr

d'E

SO

(27

hore

sse

tman

als)

.

Figura 3Zona escolar Vidreres-Macanet

Alumnes 96/97 Iária i 2aria per nivells

Núm. Alumnes60 ...----..,------,------,-----..,...-- - · ··..····-..,..· ·..··· · · · ·..·- ·- -..·1

55

50

45 , \ .

40

35,

30

Vidreres 96/97 -BMacanee 96/97 ""*-

Font: Departament Ensenyament. Elaboració propia.

Figura 4Zona escolar Vidreres-Macanet

Alumnes 96/97 Iária i 2aria acumulat-tendencia

Núm. Alumnes500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

Vidreres 96/97 -++Macanet 96/97 +

Font: Departament Ensenyarnent. Elaboració propia.

215

Taula 3Capacitar deIs IES*

Nivells Línies Proporicié alumnes/aula Mitjana

6 x 2 30-35= 360< 420 (390)

6 x 3 30-35= 540< 630 (585)

6 x 4 30-35= 720< 840 (780)

6 x 5 30-35= 900< 1050 (975)

* La capacitat dels lES sera una variable indirecta o orientativa a utilitzar en els cálculs de gravetat amb restricció endestinació (variables alfa=O.5 i betaeZ).Font: Elaboració propia a partir de les orientacions dels Decrets de plantilles i matriculacions que es recullen al MapaEscolar i que despleguen la LOGSE a Catalunya.

si la demanda ho requereix i fins a 35 si és justificar i amb permís explícit delDepartament d'Ensenyament.

Atenent als calculs de les taules 2:. i 3, la capacitat requerida (restricció endestinació) per l'IES de la zona escolar Vidreres-Macanet de la Selva seriad'uns 585 alumnes. Construir un lES a cada municipi -escenari C- seriapoc viable per criteris pedagogics, com ja s'ha dit a la introducció. Suposariaduplicar instal-lacions, cadascuna amb capacitat mínima per a 360 alumnes (taula 3), que quedarien clarament infrautilitzades.

6. Cálculs i análisi de resultats

6.1. La connectivitat

Analitza la disposició dels eixos que han de facilitar les comunicacions entrenoduls, La figura 2 de l'área estudiada té 26 vertex (municipis) i 28 eixos intracomarcals (rutes). El model de la comarca de la Selva presenta una connectivitat relativa forca baixa (tot just d'un 38 %). Si comparem la situació real i laideal, veiem que estan molt distanciades. El número ciclornatic o índex Alfareafirma l'escassa connectivitat de la comarca, només s'estableixen 3 dels 47circuits possibles. Caldria matisar aquesta analisi amb l'analisi del cercle doble.la Selva forma un dels eixos de comunicacions més importants de Catalunya,que segueix la depressió Prelitoral flanquejat per les serralades Litoral i Prelitoral.A la Selva la connectivitat és baixa degut a la gran dispersió de nuclis municipals. A la franja costanera els pobles queden aillats per la Serralada Litoral. EIspobles situats als contraforts de les serralades Prelitoral i Transversal -Oest iNord- tenen tarnbé un accés difícil.

216

Tau

la4

Ofe

rta

educ

ativ

ape

rm

un

icip

isi

zon

eses

cola

rs

3-6

6-12

12-1

616

-18

lES

Lín

ies

Lín

ies

Cic

les

----------

FP

CE

IP

Am

er

Gas

par

deQ

uera

lt1

12

1C

aste

lld'

Est

ela

Sus

qued

a(m

unic

ipi

sens

ese

rvei

sed

ucat

ius

prop

is)

Les

Plan

esd'

Hos

tole

s(G

arro

txa)

Sec

unda

ria

desp

laca

daa

l'lE

Sd'

Am

er

Sant

Feliu

dePa

llero

ls(G

arro

txa)

Sec

unda

ria

desp

laca

daa

l'lE

Sd'

Am

er

Ang

Ies

Pom

peu

Fab

ra2

23

24

Raf

ael

deC

ampa

lans

Val

ldel

sA

ngcl

s"1

1

Arb

úci

es

Do

cto

rC

arul

la2

22

22

Mon

tsor

iu

Ved

runa

*1

1--

BIa

nes

Joaq

uim

Ruy

ra2

23

23

Ser

rall

arga

Qu

atre

Ven

ts2

24

32

Bla

nes

Car

les

Faus

t2

23

45

lES

lSa

Pal

omer

a

Mos

sen

J oan

Bat

lle2

2

Nap

oleó

Soliv

a2

2

Co

rde

Mar

ia*

21

NS

anta

Mar

ia*

21

~ "-l

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

39

0pl

aces

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

585

plac

es

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

39

0pl

aces

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

585

plac

es

lES

78

0pl

aces

lES

585

plac

es

Tau

la4

(con

tinu

ació

)

NL

ínie

sL

ínie

sC

icle

s~ 0

0C

EIP

.-lE

S3-

66-

121:

!-16

16-1

8F

P

Bre

da

Mon

tsen

y2

2H

osta

lric

Cal

des

deM

alav

ella

San

tEst

eve

11

Cas

sade

laSe

lva

(Gir

ones

).-

Cel

lera

deT

er,l

a

]unc

adeI

la1

1A

ngle

s

Hos

talr

ic

Mar

eD

éude

lsSo

cors

22

32

Hos

talr

ic-B

reda

(Zon

a3-

12an

ys)

(Zon

a3-

12an

ys)

(Zon

a3-

12an

ys)

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

39

0pl

aces

(Zon

a3-

18an

ys)

lES

585

plac

es

780

plac

es

(Zon

a3-

12an

ys)

!?(Z

ona

3-14

anys

)

Est

eve

Car

les

11

22

Llo

ret1

1

Pere

Tor

rent

33

43

6R

amon

Col

li

Rod

és

Pom

peu

Fabr

a3

3

La

lmm

acul

ada*

22

2*2

?L

alm

mac

ulad

a

Mac

anet

dela

Selv

a

San

t]or

di2

2V

idre

res

--

Oso

r

La

VaI

llu

3u

Ang

les

Foga

rsde

Tord

era

(mun

icip

ise

nse

serv

eis

educ

atiu

spr

opis

)

Mas

sane

s(m

unic

ipi

sens

ese

rvei

sed

ucat

ius

prop

is)

Sant

Feliu

deB

uixa

lleu

(mun

icip

ise

nse

serv

eis

educ

atiu

spr

opis

)--------------------------------------

Llo

ret

deM

ar

Tau

la4

(con

tin

uac

ió)

CE

IPL

ínie

sL

ínie

sC

icle

slE

S3-

66-

1212

-16

16-1

8F

P

Rie

llsiV

iabr

ea(Z

ona

3-12

anys

)

El

Bru

c2u

3uH

osta

lric

Riu

dare

nes

(Zon

a3-

12an

ys)

Boa

da2u

3uSa

nta

Col

oma

Farn

ers

Riu

dell

ots

dela

Selv

a(Z

ona

3-12

anys

)

Riu

dello

tsde

laSe

lva

11

Cas

sade

laSe

lva

(Gir

ones

)

Sant

Hila

riSa

calm

(Zon

a3-

18an

ys)

Gui

lleri

es1

11

11

Sant

Hila

riSa

calm

lES

390

plac

es

Sant

Jose

p*1

1*Sa

ntJo

sep

Sant

aC

olom

ade

Farn

ers

(Zon

a3-

18an

ys)

Sant

Salv

ador

d'H

orta

22

43

7lE

Sl

Sant

aC

olom

alE

S97

5pl

aces

La

Salle

*2

2*L

aSa

lle

4E

scol

aC

apac

itac

ióFo

rest

al

Bru

nyol

a(m

unic

ipi

sens

ese

rvei

sed

ucat

ius

prop

is)

Sils

(Zon

a3-

12an

ys)

Ver

dagu

er2

2Sa

nta

Col

oma

Farn

ers

Tos

sad

eM

ar(Z

ona

3-18

anys

)

Igna

siM

elé

iFa

rré

22

21

Tos

sade

Mar

lES

390

plac

es

Vid

rere

s(~na

3-18

anys

)

Salv

ador

Esp

riu

11

32

Vid

rere

s-M

acan

etlE

S58

5pl

aces

N ~Sa

ntls

cle

\D

Tau

la4

(con

tinu

ació

)

NL

ínie

sL

ínie

sC

icle

sN o

CE

IPlE

S3-

66-

121:~-16

16-1

8F

P

Vil

obíd

'Ony

ar

Jose

pM

adre

nys

11

San

taC

olor

naFa

rner

s

Sant

Julia

del

Llo

ri

Bon

mat

í

San

tJor

di2u

3u

TO

TA

Lun

itat

s7

a12

a

TO

TA

Llí

nie

sp

úb

lic

4141

3628

TO

TA

Llí

nie

spr

ivat

89

52

(Zon

a3-

12an

ys)

(Zon

a3-

12an

ys)

Equ

ival

enci

es:

3-6

anys

-Par

vula

ri,

6-12

=P

rim

aria

,12

-16=

Sec

unda

ria

Obl

igat

oria

(ESO

),16

-18

=B

atxi

llera

toF~

Serv

eis

Peda

gogi

csd'

abas

tco

mar

cal:

Cen

tre

d'E

duca

ció

Esp

ecia

l(C

EE

)«V

entij

ol»

deB

lane

s(1

1un

itat

s).

Bat

xille

rat

noct

urn

IESI

«Sa

Palo

mer

a»de

Bla

nes

(2lí

nies

).E

scol

ad'

ldio

mes

:IE

SI«S

aPa

lom

era»

deB

lane

s(5

línie

s),

IESI

deS

anta

Col

oma

deFa

rner

s(2

líni

es).

Cen

tres

deR

ecur

sos

Peda

gogi

cs(C

RP)

deSa

nta

Col

oma

deFa

rner

si

Bla

nes.

Un

Equ

ipd'

Ass

esso

ram

ent

Psi

cope

dago

gic

(EA

P)a

cadaC~

*C

entr

epr

ivat

oco

ncer

tat.

?So

l-Iic

irar,

noco

ncre

tat.

uU

nita

tso

línie

sin

com

plet

es.

Font

:E

labo

raci

ópr

opia

apa

rtir

dele

spr

evis

ions

del

Map

aE

scol

arde

Cat

alun

ya(1

992)

.'

Taula 5Connectivitat del gráfic

(e) eixos/rutes=28 (v) vertex/nuclis municipalseZé)

Connectivitat máxima =3(v-2) =72 eM

Connectivitat absoluta =e/v

Connectivitat relativa =e/3(v-2)

1,07 Beta

0,38 Gamma

Núm. absolut de circuits-e-v- 1 3 Mu

Núm. relatiu de circuits =e-v+1/(2v)-5= 0,06 Alfa

(eM)Nombre maxim teoric de rutes que es podrien tracar entre els vertex del grafo(Beta)Eixos reals per vertex existents.(Gamma)Eixos reals per nv rnaxim d'eixos teorics.(Muj Nv de cireuits existents en el grafie real.(Alfa)No de cireuits existents en el grafie real dividit pel nO máxim teoric de cireuits possibles.Font: Elaboració propia.

6.2. Vaccessibilitat

Vidreres i Macanet de la Selva competeixen estretament en l'avantatge locacional d' accessibilitat i connectivitat. Macanet de la Selva (node 12) i Vidreres(node 25) apareixen com a nusos de comunicacions rellevants dins lajerarquiade connexions escassament diferenciada de la comarca.

Índex de dispersió. Sumatori d'eixos que cal recórrer des d'un vertex fins acadascun dels altres. El valor de l'índex de dispersió és alt = 2908 (taula 6 sumatori de la matriu),

Índex Shimbel. Resultant de la mitjana de l'ídex de dispersió. 2908 :26 = 111 '8. Osor té l'índex més elevat (148) seguit de Sant Feliu deBuixalleu (146). Amer (145), ofereix una imatge enganyosa. En un modelde segon cercle que incorporés pobles de la Garrotxa com les Planesd'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols (taula 4) disminuiria notablement l'índex Shimbel d'Amer. Les variacions per efecte de la proximitat intercomarcal -«cercle triple» no considerat en l' estudi- podrien fer disminuirnotablement l'índex Shimbel de Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva(proxims a nuclis del Girones) i de Riells i Viabrea (proxim al Maresme).

Número associat, Resultant de la mitjana de tots els vertex, És 7'3. TantMacanet de la Selva com Vidreres tenen com a número associat el 7 i es mantenen molt propers a la mitjana. El número associat més elevat és ellO, queapareix en les connexions entre els nodes: (5,23) (8,18) (14,18) i (20,18). Osor(node 23) i Sant Feliu de Buixalleu (node 18) apareixen com els municipis ambmenys connectivitat del grafic. Sils (no de 16) i Riudarenes (node 22) tenen elnúmero associat més baix, el 6.

221

NT

aula

6N N

Cam

ins

mín

ims.

Mat

riu

d'a

cces

sibi

lita

t*

0102

0304

0506

0708

o~j-

1011

1213

1415

1617

1819

2021

2223

2425

26T

otal

01O

25

86

37

19

88

79

39

58

74

34

62

97

514

502

2O

36

81

51

66

64

71

73

69

21

24

27

53

107

035

3O

51

86

43

36

44

22

67

21

47

55

75

811

304

86

5O

45

48

22

11

37

33

45

57

42

82

25

106

056

81

4O

75

92

25

33

91

56

12

96

410

64

712

506

31

85

7O

42

55

54

62

62

58

22

13

36

42

101

077

56

45

4O

63

33

24

64

21

64

63

17

42

210

008

11

48

92

6O

'77

76

82

84

710

32

35

18

64

129

099

63

22

53

7O

14

22

82

45

44

85

39

63

611

410

86

32

25

37

lO

31

17

13

43

47

42

84

25

9611

86

61

55

37

43

O2

47

43

46

57

42

81

15

111

127

44

13

42

62

12

O2

62

23

44

74

27

31

487

139

74

33

64

82

14

2O

82

45

45

85

39

53

612

014

31

27

92

62

87

76

8O

84

710

12

35

38

64

129

159

72

31

64

82

14

22

8O

45

23

85

39

53

611

216

53

63

52

24

43

32

44

4O

36

24

11

54

22

8417

86

74

65

17

54

43

57

53

O7

57

42

85

31

122

187

92

51

86

104

36

44

102

67

O3

107

57

75

814

619

42

15

22

43

54

54

51

32

53

O3

13

46

42

8320

31

47

92

62

87

77

82

84

710

3O

24

27

53

128

214

27

46

13

35

44

45

35

14

71

2O

24

53

190

226

45

24

31

53

22

23

53

12

53

42

O6

31

380

232

25

810

37

19

88

79

39

58

74

24

6O

97

514

824

97

72

66

48

64

13

58

54

57

67

53

9O

26

135

257

55

24

42

63

21

13

63

23

54

53

17

2O

490

265

38

57

22

46

55

46

46

21

82

31

35

64

O10

7SH

145

107

113

106

125

101

100

129

114

611

187

120

129

112

8412

214

683

128

9080

148

225

9010

729

08N

A9

98

810

87

10:1

88

79

109

68

106

107

610

97

8

*R

ecor

regu

tsen

úm.

eixo

s.nú

m.

calc

uls

dem

atri

u(V

xV)-

V/2

=:3

25.S

H:

Índe

xSh

imbe

l,N

A:

Núm

ero

Ass

ocia

t.Fo

nt:

Ela

bora

ció

prop

ia.

Taula 7Vertex, Jerarquia de connetivitat directa

Connexions

4

3

2

Font: Elaboració propia.

Vertex

2,10,12,22

5,8, 11,21,25

3,4,6,7, 14, 15, 16, 17, 19,26

1,9,13,18,20,23,24

Taula 8Eixos. Jerarquia de connectivitat"

Vertex Població

22 Sils

19 Sant Hilari Sacalm

16 Riudarenes

12 Macanet de la Selva

21 Santa Colorna de Farners

25 Vidreres

10 Hostalric

Índex (Shimbel)

80

83

84

87

90

90

96

* No s'analitza l'accessibilitat d' eixos o ares, es considera una dada innecessaria en aquet estudioFont: Elaboració propia.

6.3. El model de Potencial de Població

EIs principals índexs de potencial de població obtinguts (taula 9) coincideixen amb els 10 municipis amb censos més elevats i que actualment tenenlES (taula 1).

EIs coeficients de potencial de població d'Amer i la Cellera de Ter presenten certa dispersió respecte a la mitjana. El potencial de població resulta contrarestat per la xarxa de comunicacions existent:

- Amer (taula 9 VI Vi 167) presenta un baix potencial perqué als calculsd' aquest treball no es recull-la influencia sobre els pobles de la Garrotxa (lesPlanes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols). En la realitat -o en un hipoteticmodel de «cercle triple»- s'hi sumarien, i duplicarien el potencial de poblacióescolar de Secundaria d'Amer.

- La Cellera de Ter (taula 9 V8 Vi 510) té un elevat potencial per raó de laseva localització. Pero la seva massa poblacional menor i la seva localitzacióintermedia entre Amer i Angles (taula 9 V2 Vi 512) donen raons tecniques ipolítiques a la localització dels lES en els municipis veins,

223

Taula 9Coeficient de potencial de població deIs vertex Vi

VOl

V05

V09

V13

V17

V21

V25

167.3410 V02

251.0710 V06

35.1507 VIO

53.4558 V14

102.6580 V18

591.4990 V22

333.4640 V26

512.6450 V03

60.5719 V07

253.9290 VII

33.2402 V15

42.3654 V19

220.5870 V23

168.7180

266.2140

201.6960

1284.2400

97.3569

371.5640

12.3260

V04

V08

V12

V16

V20

V24

2002.2900

510.2590

276.3150

159.4250

111.2910

280.1880

* Coeficients Vi alfa=O.5 beta-ZFont: Elaboració propia amb elprograma inforrnatic MODPROG (UAB).

Algunes localitzacions d'IES, per l'aillament dels municipis, han precisat d'unasolució técnico-política que rebaixés el sacrifici social tot i incrementar la despesa:

- Arbúcies (taula 9 V3 Vi 266) i Hostalric (taula 9 VIO Vi 253), tot i elbaix potencial, tenen lES per ser arces aíllades amb població dispersa i en petitsmunicipis circumdants.

Cal analitzar el conflicte de localització de 1'IES Vidreres-Macanet de laSelva valorant de forma quantitativa i objectiva el potencial de població de lesdues alternatives:

- Macanet de la Selva (taula 9 VI2 Vi 276) té un potencial igual o superiorals d'Arbúcies, Hostalric o Tossa de Mar (taula 9 V24 Vi 276), que tenen lES perla seva condició de municipis aíllats, Paradoxalment, Macanee de la Selva pateixles conseqüencies de la seva bona comunicació i proximitat amb Vidreres (taula 9V25 Vi 333) que fan decantar l'opció de potencial en favor de Vidreres. Nomésun increment de la població escolar pot afavorir un canvi d' emplacament d' aquestlES en favor de Macanet de la Selva.Pero aquests canvis demografics requereixentemps i unes tendencies sostingudes. Lanalisi prospectiu de les dades de poblacióescolar més recent (taula 2 i figures 3 i 4) sembla mostrar un creixement sostinguta Vidreres i un creixement irregular a Macanee de la Selva. El curs 1996/97 la població escolar de Macanet de la Selva té una davallada del 130/0 i passa a tenir 50 alumnes menys que Vidreres, que creix un 6% (figures 3 i 4).

Per aconseguir la inflexió de la tendencia a la perdua de població escolar deMacanet de la Selva -i poder justificar amb xifres la implantació de 1'IES enaquest municipi- cal guanyar temps. D'entrada cal aturar la implantació definitiva del Mapa Escolar a la zona, de la qual cosa -com ja s'ha dit- se n'encarrega un lobby. A l'hora caldria potenciar les mesures socioeconorniques queafavoreixin el creixement demografic per immigració de població jove: creacióde llocs de treball fixos, promoció d'habitatges protegits o assequibles, millora i ampliació delsserveis basics (sanitat, seguretat... ), moderació de carreguestributarles, millora d'infraestructures a les urbanitzacions, etc.

224

Tau

la10

Mat

riu

dedi

stan

cies

mín

imes

*

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

2324

2526

11

763

4652

1535

648

4154

3245

2049

2642

6744

1020

2821

7332

352

71

5639

458

281

4134

4725

3813

4219

3560

373

1321

1666

2528

363

561

5319

5650

5737

3062

3934

4322

4557

3419

5951

4372

8143

664

4639

531

3431

2540

3023

914

2752

3120

3249

5942

2618

5528

1841

552

4519

341

3731

4618

1143

2015

583

2638

1538

4832

2461

6224

476

158

5631

371

209

3326

3917

3021

3411

2752

3811

513

5458

1720

735

2850

2531

201

2927

2033

1124

4128

97

4648

3115

744

5211

168

61

5740

469

291

4235

4826

3914

4320

3661

384

1422

1567

2629

948

4137

3018

3327

421

739

1611

5415

2234

3354

4428

2057

5820

4310

4134

3023

1126

2035

71

329

447

815

2726

4937

2113

5051

1336

1154

4762

943

3933

4839

321

2336

6040

2840

5867

5034

2623

1922

4912

3225

3914

2017

1126

169

231

1338

176

1835

4528

124

4142

427

1348

3834

2715

3024

3911

436

131

5112

1931

3053

4125

1754

5517

4014

2013

4352

5821

4114

5447

6038

511

5532

4873

2416

2634

2979

3841

1549

4222

313

3428

4315

840

1712

551

2335

1841

4529

2158

5921

4416

2619

4520

2611

920

2215

286

1932

231

1641

3922

62

3547

621

1742

3557

3238

277

3634

2740

1831

4835

161

5355

3822

1451

5918

918

6760

3449

1552

4661

3326

5835

3073

1841

531

5363

4739

7677

3962

1944

3719

5938

3848

3856

4967

4553

2441

3955

531

4033

4153

8645

4820

103

5942

4811

314

4437

5028

4116

4522

3863

401

1624

1969

2831

2120

1351

2632

515

1428

2134

1225

2629

622

4733

161

829

5312

1522

2821

4318

2413

722

2013

264

1734

212

1439

4124

81

3745

423

2321

1672

5561

2444

1557

5063

4154

2958

3551

7653

1929

371

8241

4424

7366

8128

-62

5852

6758

5119

4255

7959

4759

7786

6953

4582

141

6825

3225

4318

2417

1126

2013

224

1738

216

1839

4528

124

4141

127

2635

2866

4147

2016

2943

3649

2740

4144

219

6248

3115

2344

6827

1

*L

esdi

stan

cies

mín

imes

intr

aar

ees

(rni

nuts

des

del

nucl

ide

pobl

ació

al'I

ES

més

prop

er)

s'ha

nca

lcul

ata

lata

ula

5.1.

La

dist

anci

aa

sím

atei

xha

esta

tca

lcul

ada

apa

rtir

d'un

radi

de1/

2N

dela

dist

anci

am

éspr

oper

a.N V

\F

ont:

Ela

bora

ció

prop

iaam

bel

prog

ram

am

atem

atic

MO

DP

RO

G(U

AB

).

NT

aula

11N 0

\M

odel

-Ioc

alit

zaci

ó-as

sign

ació

.lE

Sa

Vid

rere

s*.-

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

2324

2526

Ij

114

44

OO

3O

32

OO

O1

O2

OO

2O

O2

O1

1O

O5

180

24

349

OO

63

813

0O

OO

3O

101

25

1O

472

22

OO

1359

73

OO

259

O22

O1

OO

OO

OO

O2

O1

31

OO

OO

OO

129

84

OO

O19

5835

O34

O2

121

341

27

720

8O

O1

13O

12

2121

805

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O6

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

7O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

8O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

9O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

10O

OO

110

2O

16O

1423

0O

2422

O33

38

8O

OO

7O

O1

848

811

OO

O16

15O

13O

1O

1230

8O

13

28

4O

OO

4O

21

1013

2912

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O13

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O14

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O15

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O16

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O17

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O18

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O19

OO

OO

5O

1O

OO

OO

O2

OO

11

364

OO

OO

OO

338

420

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O21

O3

O1

2014

471

1O

O23

O4

439

214

O2

563

331

O3

7987

522

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O23

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O24

OO

OO

2O

1O

OO

OO

OO

OO

1O

OO

OO

O26

7O

127

925

OO

O1

21O

53O

11

112

51

14

2319

3O

O2

79O

O27

914

639

26O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

Ii15

136

026

219

8123

621

182

135.

_22

235

1256

2228

260

8089

3836

855

572

143

727

329

016

072

53

*C

oefi

cien

tbe

ta=

2.R

estr

icci

óen

dest

inac

ió.

Eli

min

ats

els

deci

mal

s,F

ont:

Ela

bora

ció

prop

ia.

Tau

la12

Mod

el-l

ocal

itza

ció-

assi

gnac

ió,

lES

aM

acan

etde

laSe

lva*

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

2324

2526

Ij

114

44

OO

3O

32

OO

O1

O2

OO

2O

O2

O1

1O

O5

180

24

349

OO

53

813

0O

OO

3O

101

25

1O

472

22

O4

1359

83

OO

259

O22

O1

OO

OO

OO

O2

O1

31

OO

OO

O1

129

74

OO

O19

5734

O34

O2

121

31

27

720

8O

O1

13O

130

2121

745

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O6

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

7O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

8O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

9O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

10O

OO

198

O16

O13

228

O2

22O

323

88

OO

O7

OO

178

473

11O

OO

1615

O13

O1

O12

30O

O1

32

84

OO

O4

O2

1410

1333

12O

OO

229

O53

O2

2O

212

21

723

194

OO

279

OO

184

1464

713

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O14

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O15

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O16

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O17

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O18

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O19

OO

OO

5O

1O

OO

OO

O2

OO

11

364

OO

OO

OO

338

420

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O21

O3

O1

1914

471

1O

O2

O4

439

214

O2

563

331

O34

7988

322

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O23

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O24

OO

O2

O1

OO

OO

OO

OO

OO

1O

OO

OO

O26

71

127

925

OO

O1

21O

53O

11

112

51

14

2319

3O

O2

79O

O27

914

639

26O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

Ij15

136

026

219

8123

621

182

135

2223

512

5622

282

6080

8938

368

5557

214

37

273

290

160

7253

N*

Coe

fici

entb

eta-

Z,

Res

tric

ció

ende

stin

ació

.E

lim

inat

se1

sde

cim

als.

NF

ont:

Ela

bora

ció

prop

ia.

'-...1

NT

anla

13N 0

0M

odel

-Ioc

alit

zaci

ó-as

sign

acié

.lE

Sa

Mac

anet

iVid

rere

s.-

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

2324

2526

Ij

114

44

OO

2O

32

OO

OO

O2

OO

2O

O2

OO

OO

O5

178

24

349

OO

53

713

0O

OO

OO

101

24

1O

461

22

OO

1359

13

OO

259

O21

O1

OO

OO

OO

2O

13

1O

OO

OO

O1

295

4O

OO

1957

33O

31O

21

215

12

76

187

OO

111

O1

420

2140

5O

O-

O-O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

O6

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

7O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

8O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

9O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

10O

OO

197

O14

O13

228

O3

21O

323

78

OO

O6

OO

28

453

11O

OO

1614

O12

OO

O12

301

O1

32

83

OO

O3

O2

110

1317

12O

OO

119

O32

O1

1O

196

1O

414

113

OO

144

OO

169

364

13O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

14O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

15O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

16O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

17O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

18O

OO

OO

OO

nO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

19O

OO

O5

O1

{)O

OO

OO

2O

O1

136

4O

OO

OO

O3

382

20O

OO

OO

OO

{)O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

21O

3O

119

1443

J.1

OO

3O

44

3519

4O

256

227

1O

477

837

22O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

23O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

24O

OO

O2

O1

OO

OO

OO

OO

O1

OO

OO

OO

267

O1

278

25O

OO

113

O32

O1

OO

12O

O3

1411

2O

O1

44O

O25

99

413

26O

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

OO

Ii15

136

026

219

8123

621

182

13:~

~22

235

1256

2228

260

8089

3836

855

572

143

727

329

016

072

53

*C

oefi

cien

tbet

a-Z

.R

estr

icci

óen

dest

inac

ió.

Elim

inat

sel

sde

cim

als,

Fon

t:E

labo

raci

ópr

opia

.

6.4. El model de punt de ruptura

Aplica una funció derivada de la Llei de la Gravetat de Newton..

Lj=Punt d'equilibri o ruptura entre dos punts d'atracció.

Pi Pj=Potencial de población dels punts i j.

dij=Distancia entre els punts i j.

En el cas Vidreres-Macanet de la Selva la distancia entre poblacions és de4 km o 4 minuts i el punt de ruptura (hipotetic ernplacament d'un lES en unpunt d'equilibri) quedafixat a 1'86 km. de Vidreres i a 2'13 km de Macanetde la Selva.

6.5. El model de gravetat amb restricció en origen

La restricció en origen es defineix en la formula:

T., =O.(A..P.) d~b1) 1 1 ) 1)

Tij=Flux.

Ai=Variabledel punt d'origen.

dij=Distancia entre dos punts i j.

Üi=Constant coneguda del punt d'origen.

Pj= Variable del punt de destinació.

-b=Constant de la fricció de la distancia.

Als fluxos entre els diversos noduls se'ls ha donat un valor temporal (taula10). En aquest treball el temps de desplacament és la variable crítica. El valortemporal obtingut per al fluxos del transport escolar ja permet fer l'analisi.Encara s'hi podrien aplicar altres costos de desplacament (econornics, materials, etc.) que no estan dins els objectius d' aquest estudio

6.6. Model de localització-assignació (L-A)

La formulació matemática d' aquest model és aquesta:Funció objectiu:

(O) Minimitzar Z = L~· L~· xij • c ij

Restriccions, subjecte a:

(1) ~ ~ Xi)' = Si' per a totes les i~)=1

229

(2) ~~ .x i · =d k , per a totes les.'/-¿l=l J J

(3)Si=d j

(4) Xij >= O

¡=Node de població.

x¡j=Fluxosentre els punts origen i destinació ij.

S¡=Producció-població al punt d' origen i.

j=Possible node de localització de servei.

c¡j=Costos de desplacament entre dos punts ij.

dj=Capacitat del punt de destinació j.

El procés maternátic iteratiu del model L-A s'ha aplicat a tots els fluxos de població escolar que, hipoteticamcnt, poden produir-se entre els 26 municipis de laSelva (figura 2). Loptimització del calcul comenca amb l'elecció dels recorregutsde distancia mínima (taula 2) entre els 26 vertex que oferten un potencial depoblació escolar i els n vertex (lES) que demanen cobrir les seves places escolars.Les taules 11, 12 i 13 ofereixen l'optimització de costos de transport per a cadascuna de les tres hipotesis o escenaris de localització de I'IES Vidreres-Macanet

7. Conclusions

EIs models de gravetat i de localització-assignació aplicats a cadascun delstres escenaris proposats a la introducció permeten analitzar algunes dades significatives:

Escenari A. lES a Vidreres (taula 11)

Es localitza l'IES a Vidreres amb capacitar per a tots els alumnes deIs municipis de Vidreres i Macanet de la Selva:

- [lES de Vidreres és la destinació oprima potencial d'un flux de 640 alumnes el 96% dels quals (280) són del propi municipi, No són significatius els fluxos del propi municipi que opten per altres destinacions. Aquest emplacamentde I'IES exerceix un potencial de gravetat rnolt iínportant sobre els municipispropers; el 440/0 del flux optim potencial rebut per I'IES és de procedencia extramunicipal.

- Vidreres atrau també un flux significatiu d' alumnes procedents deIs mateixos municipis atrets per Macanet de la Selva (vegeu conclusions dels escenaris B i C). El potencial d' atracció l'exerceix sobre població escolar amb el segürent origen: Breda 90/0 (21/236), Caldes de Malavella 290/0 (53/182),Riudarenes 290/0 (23/80), Riudellots de la Selva 21 % (19/89), Sils 55%(79/143), Vilobí d'Onyar 90/0 (15/160).

- La població escolar de Macanet de la Selva -que en aquest escenari A esveu obligada a desplacar-sc- es divideix en un flux de gravetat principal 560/0(125/223) cap a Vidreres i es dispersa en uns fluxos alternatius cap als lES deBlanes 150/0 (34), Hostalric 11% (25) i Santa Coloma de Farners 100/0 (23).

230

Escenari B. lES a Macanet de la Selva (taula 12)

Es localitza 1'IES a Macanet de la Selva amb capacitat per als tots els alumnes de Macanet de la Selva i Vidreres:

- [lES de Macanet de la Selva és la destinació oprima potencial d'un fluxde 647 alumnes (poc superior a la gravetat de Vidreres, 640) dels quals (213)són del propi municipio No són significatius els fluxos del propi municipi (5%)que opten per altres destins.

- Aquest ernplacament de 1'IES té una fortíssima dependencia dels municipis propers per a cobrir el seu potencial de gravetat. El 67% del flux optimpotencial rebut per 1'IES és de procedencia extramunicipal. El potencial d'atracció l'exerceix sobre població escolar amb origen a Breda 12% (21/236),Caldes de Malavella 29% (53/182), Riells i Viabrea (11% (7/60), Riudarenes290/0 (23/80), Riudellots de la Selva 21% (19/89), Sils 550/0 (79/143), Vilobíd'Onyar 90/0 (15/160). Macanet de la Selva exerceix major potencial d'atracció sobre municipis de 1'Oest de la comarca (Breda i Riells i Viabrea). El potencial d'atracció sobre altres municipis és identic que el Vidreres.

- La població escolar de Vidreres -que en aquest escenari B es veu obligada a desplacar-se--es divideix en un flux de gravetat principal 63% (184/290)cap a Macanet de la Selva i es dispersa en uns fluxos alternatius cap als lESde Blanes 11% (30), Hostalric 6% (17), Lloret de Mar 50/0 (14), i Santa Colomade Farners 12% (34). És precisament 1'intercanvi de població Vidreres-Macanetde la Selva -que comparteixen la mateixa zona escolar d'ESO- el que determina l'escenari optim en favor de Vidreres atenent a la menor necessitat dedesplacaments,

Escenari C. lES a Vidreres i a Macanet de la Selva (taula 13)

Tant Vidreres com Macanee de la Selva tenen un lES amb la capacitat mínima definida segons criteris del Mapa Escolar (taula 3), suficient per als alumnes del propi municipi:

- [lES de Macanet de la Selva és la destinació óptima potencial d'un fluxde 365 alumnes el 53% dels quals (196) són del propi municipio

- Un 50/0 dels alumnes de Macanet de la Selva (12) constitueix un fluxque, segons el model, opta per desplacar-se a Vidreres. Les dades reals tripliquen el resultar del model, el curs 1996-97 un 15% dels alumnes de Ir d'ESO(8 de 51) s'han desplacat a Vidreres, un altre 3% dels alumnes s'ha desplacata d' altres lES. Aquestes dades mostren la poderosa influencia d' altres variableso factors d'atracció no contemplades en aquest estudi i que condicionen la lliure elecció de centres de la gente

- Macanet de la Selva atrau també un flux significatiu d'alumnes. El potencial d'atracció l'exerceixsobre població amb origen a Breda 8% (19/236), Caldesde Malavella 17% (32/182), Riudarenes 170/0 (14/80); Riudellots de la Selva130/0 (12/89), Sils 31% (45/143), Vilobí d'Onyar 5% (9/160) i Vidreres 5%(16/290).

231

- L'IES de Vidreres és destinació óptima potencial d'un flux de 413 alumnes el 63% deIs quals (260) són del propi municipio

- Vidreres atrau també un flux significatiu d' alumnes deIs mateixos municipis que Macanet de la Selva. El potencial d' atracció l'exerceix sobre població escolar amb origen a Breda 50/0 (13/236), Caldes de Malavella 17%(32/182), Riudarenes 17% (14/80), Riudellots de la Selva 130/0 (12/89), Sils31 % (45/143) Vilobí d'Onyar 50/0 (9/160) i Macanet de la Selva 50/0 (12/223).Comparat amb Macanet, varia només la influencia sobre Breda.

EIs calculs i les análisis dels 3 escenaris confirmen en tot cas la preponderanciadel factor de potencial de població, favorable a Vidreres. El factor localització-distancia dóna un empat tecnic entre els dos municipis, matisat pels resultats dels escenaris A i B. Macanetde la Selva té en contra una major tendencia o possibilitat de dispersió dels propis fluxos.

Macanet de la Selva exerceix un potencial de gravetat sobre els poblesveíns que, en conjunt, és igual al de Vidreres (escenari C) o superior (escenaris A i B). Pero, analitzat en detall, Macanet de la Selva només atraupetits percentatges de població d'un conjunt de municipis veíns que, o jatenen el seu propi lES o estan majoritariament sota l' atracció d'altres centres de gravetat.

Distancia i dispersió de l'area d' atracció serien factors positius per a Macanetde la Selva en un model de gravetat basat en l'optimització dels desplacamentsindividuals o que permetés subdividir lliurement els potencials de població decada municipio Pero en el model real, que es basa en les concentracions escolars, aquests dos factors no afavoreixen gens Macanet de la Selva. Al MapaEscolar de Catalunya es defineixen els condicionats de concentració que, enaplicar els models, s'han traduít en variables qualitatives i constants administratives, pedagogiques o tecniques. Regeix un sistema educatiu de Secundariabasat en concentracions escolars de zones preferents d'arnbit municipal. S'hanestablert zones escolars molt tancades, condicionades a més per un sistema dematrícula que dÓlla llibertat d' elecció de centres a Íhora que prima les localitzacions dins les zones preestablertes.

8. Bibliografia

CHRISTALLER, W (1933): Die zentralen Orte in Süddeutschland; GustawFischer. Jena.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1989): Mapa Escolar de Catalunya.VOlum 1, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1992): PropostadeMapaEscolardeCatalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1995): Mapa Escolar de Catalunya.la Selva, Tom 11 Volum :xxxv Generalitat de Catalunya. Barcelona.

LOSCH, A. (1954): The economics oflocation, New Haven.

232

HAGGETT, E, CLIFF, A.D. i FREY, A. (1977): Locational models. Analysisin Human Geography I. Edward Arnold. Londres.

INSTITUT D'ESTADISTICA DE CATALUNYA (1992): Estadística comarcal i municipal 1991, Barcelona

POTRYKOWSKI, M. i TAYLOR, Z. (1982): Geografia del transporte, ArielBarcelona.

THOMAS, R.W i HUGGETT, R.]. (1980): Modellingingeography. A mathematicalapproach, Harper & Row, Londres.

TULLA i PUlOL, A.F. (1976): «Aportació metodológica al model de potencial depoblació. El metode de cercle dobleversus elmetode de cercle únic» a Documentsd'Análisi Territorial 2. Departament de Geografia de la UAB. Belaterra.

Textos jurídics

(BOE) Boletín Oficialdel Estado i (DOGC) Diari Oficialde la Generalitat deCatalunya.

BOE (1985): Ley Orgánica 8/1985, de 3 dejulio, reguladora del derecho a laeducación.

BOE (1990): Ley Orgdnica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general delsistema educativo.

BOE (1995): Ley Orgdnica 9/1995, de 20 de noviembre, de la capacitación, laevaluación y elgobierno de los centros docentes.

BOE (1996): Real Decreto 82/1996, de 26 de enero, por el que se aprueba elReglamento Orgdnico de las Escuelas de Educación Infantil y de los Colegiosde Educación Primaria.

DOGC (1996): Decret 160/1996, de 14 de rnaig, pel qual es regula el serveiescolar de menjadoralscentres docents públics. DOGC núm. 2208 de20-051996.

DOGC (1996): Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el serveiescolar de transport de l'alumnaten l'educaciá obligatoria. DOGC núm. 2208de 20-05-1996.

DOGC (1996): Decret 198/1996, de 12 dejuny, pel qual s'aproua el reglamentorganic deIs centres docents públics que imparteixen educació infantil iprimaria. DOGC núm. 2218, de 14-06-1996n

Fonts de dades

Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. DT Girona.

Programes informátics

MODPROG (programa matemátic generador de bases numeriques).LINDO (programa maternátic d'optimització),

233

Un puntde fricció del MapaEscolar de Catalunya ... · - Ampliaciódel nombred'espaisdocents...

Documents

Transcript of Un puntde fricció del MapaEscolar de Catalunya ... · - Ampliaciódel nombred'espaisdocents...