“Reinventem les llibreries”

Albert Pérez Novell, consultor en xarxes de valor i director general de Globalbook

En els darrers mesos, i després del tancament d'algunes llibreries emblemàtiques, el sector

llibreter es debat entre l'etern “renovar-se o morir”. Perquè si les llibreries volen seguir tenint

un paper en l'era Digital, hauran de reinventar la manera com ajuden a descobrir i vendre

llibres als lectors, ja siguin en format paper o digital.

Perquè la desaparició de les llibreries no és només adequar velles estructures a les exigències

del mercat global. Amb cada llibreria que desapareix es posa en perill la necessària diversitat

del mercat d'idees. Perquè protegir les llibreries no és només una qüestió de nostàlgia, sinó

de pura i simple salut cultural i democràtica.

És justament en aquest temps de canvi quan les llibreries han de demostrar als altres actors

de la cadena de valor del llibre -i als seus clients- que segueixen tenint alguna cosa valuosa

que aportar: el seu espai per posar en contacte llibres i lectors. I per fer-ho és necessari que

passin per un procés de reinvenció i de reconversió.

Entre les mesures que pot ajudar a enfortir el sector llibreter, podríem enunciar-ne de sentit

comú, recollides entre les moltes que s’han proposat en el sector en els últims mesos:

- dinamització cultural en el seu entorn: oferir al seu públic una àmplia i variada activitat

cultural, amb presentacions de llibres, trobades amb els escriptors, clubs de lectura… Cal

atreure públic als nostres espais de noves maneres i amb noves propostes.

- especialització temàtica o per gèneres, que permetria captar un públic adepte. Cal tenir

una oferta àmplia i diversa al voltant d'un nombre limitat de temes per arribar a lectors amb

interessos específics.

- diversificació de l'oferta que oferim: associats al món del llibre, al món dels productes

culturals o a camps temàtics relacionats amb l'especialitat de la llibreria o que portem al món

del llibre (per exemple, perquè no un maridatge entre vi i literatura?).

-millora de la seva capacitat logística per respondre ràpidament a la demanda dels lectors:

cal fer front a les grans màquines de vendre que són els portals digitals: tal vegada serà

necessària una aliança entre distribuïdors i llibreters, per fer arribar en un parell de dies els

llibres que se sol·liciti i no es tinguin en estoc.

- mantenir el seu rol prescriptor: a més de disposar d'una bona selecció de títols, el llibreter

ha de conèixer els interessos i hàbits lectors de la seva clientela. No podem seguir venent a

estranys.

- presència en la web i en la web 2.0: poder vendre llibres des de la seva pàgina però

també generar continguts per ser difosos per les xarxes socials.

Al costat d'aquestes millores, les llibreries haurien d'incorporar la cartelleria intel·ligent als

seus espais. Al segle XXI se segueixen exposant els llibres com en l'època de Gutenberg,

col·locant els llibres en taules i prop de les caixes registradores. Una pantalla de cartelleria

intel·ligent ens ofereix l'oportunitat de presentar més novetats, fins i tot amb la seva *book-

tràiler, i incidir en la venda en el lloc on es decideix fer: la llibreria.

D'aquesta manera, les petites i mitjanes editorials podran anunciar els seus llibres en

aquestes pantalles a uns preus molt competitius.

En síntesi, és fonamental que les llibreries demostrin cada dia que tenen un valor que aportar

i que aquest sigui percebut pels seus públics. Les llibreries han de reinventar-se, incorporant

tot tipus de tecnologies i activitats en els seus espais físics i digitals. Com l'era Gutenberg va

transformar radicalment la manera de produir i comercialitzar els llibres, l'era Digital està

transformant també la forma en què descobrim i comprem tot tipus de llibres (paper o

digital) en les llibreries del segle XXI.

“Salvem les llibreries”

Albert Pérez Novell, consultor en xarxes de valor i director general de Globalbook

Un fantasma recorre el sector editorial, que fins ara havia suportat millor que d’altres la crisi:

les vendes comencen a davallar de valent i tanquen (i tancaran) llibreries (les darreres,

Catalonia i Proa) ... si no es fa res. El descens de les vendes de llibres els dos últims anys ha

estat de prop d'un 20%, tot i que s'ha accentuat els últims mesos i es preveu que

s'intensifiqui en aquest 2013.

Els editors s’han afanyat a ajustar tirades i reduir –no massa- el nombre de títols que

produeixen, un tsunami que ofega les llibreries, incapaces d’exposar tots els títols en els seus

limitats espais. Alguns posen l’accent d’aquesta davallada en la (encara petita) competència

de la lectura digital (i la corresponent xacra de la pirateria) i –sobretot- en el descens del

poder de compra dels consumidors, durant el trimestre postnadalenc que acaba de

començar.

Però potser hi ha causes més profundes, a saber:

-un sector editorial que deixa un insuficient marge comercial a les llibreries;

-una competència deslleial del les editorials, que venen directament el seus llibres;

-unes llibreries que no han sabut ‘llegir’ els canvis d’hàbits de compra del seus clients,

- i massa vegades, una nul·la (per manca de coneixements) gestió empresarial, quan no una

manca d’inversió en tecnologia.

A Catalunya, afortunadament, hi ha un institucions i persones que treballen -molt i bé- a

favor de les nostres llibreries: el Gremi d’Editors, sota l’impuls de Xavier Mallafré, i el Gremi

de Llibreters, presidit per Antoni Daura, llibreter de Manresa que ha impulsat un congrés

sobre el sector -ara fa un any- i la creació de l'Escola de Llibreria, juntament amb

la Universitat de Barcelona, per a la formació empresarial dels llibreters i del personal que hi

treballa. Aquestes iniciatives s’emmarquen en el pla Llibreria Activa, que ha rebut el suport

–institucional i personal- del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Arran del tancament de la Catalonia, Daura ha assenyalat que, malgrat les dificultats

econòmiques, el saldo entre tancaments i obertures de llibreries dels últims anys és positiu

(25 per 27), i parla de la disfunció que crea a les empreses llibreteres l'excés d'oferta

editorial per l'obligació d'inversió continuada a què això obliga, tenint en compte l'espai

limitat dels locals, el modest índex de lectura del país i la baixada de consum dels últims

anys.

Posats a fer propostes, recullo algunes publicades o dites en els darrers mesos:

-que els llibres només es venguin a les llibreries: és a dir, que els editors acabin amb la venda

directe. Aquest compromís trobo que és ineludible i generaria confiança al sector.

-implementar el Segell de Qualitat de les llibreries, seguin l’exemple francès, amb el

reconeixement de la seva condició d’agents culturals i que permetria un millor finançament

de les llibreries al donar-li un marge entre 6-9 punt per sobre de l’actual.

-aprofitar al màxim la tecnologia actual, que permet plataformes d’infomediació que

permeti tenir dades fiables d’un sector que, com d’altres, ha d’aprendre a compartir per a

poder competir. I aquí tenim d’exemple el sector de la venda de roba (amb casos d’èxit com

Zara) o el de material esportiu, amb l’èxit de marques catalanes com Munich, dels germans

Berneda.

Per a millorar la seva eficiència i eficàcia, el sector ha de compartir informació per evitar

retorns del 35% com hi ha ara. Necessitem que editors, llibreters i distribuïdors diguin les

seves veritats i facin públiques les seves xifres. Entenc que el secret en les vendes beneficia a

una part de la professió que sent paüra a sortir retratat en el seu èxit i en el seu fracàs, però

els pocs beneficiats per tanta opacitat no veuen que s’enfonsaran en el mateix vaixell.

I com es protegeix públicament les llibreries? Al meu entendre són diverses les vies però

podria ser especialment eficaç definir a les llibreries com a espais culturals (“magatzem de

cultura” es defineix la innovadora i inquieta ‘+Bernat’) . Cal demanar la decidia implicació de

les Administracions (sobre tot la de l’Estat) per donar suport a la xarxa de llibreries del

nostre país, que per la seva capil·laritat i professionalitat és la responsable de garantir que

els llibres -tots els llibres- arribin als ciutadans.

Potser caldrà definir-la com a una estructura d’estat? No ho sé però -com deia San Juan de la

Cruz- de vegades, per arribar al lloc que no coneixes has de prendre el camí que no coneixes.